#13 - Bob Saget, Tonoharu i Speak Low; Professor Lazhar, Memphis Underground, L’habitació blava i el final de Fringe

Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Lluís, 38.1. Ara escoltes ràdio d'Esvern. Ara escoltes ràdio d'Esvern. Ara escoltes ràdio d'Esvern. Ara escoltes ràdio d'Esvern. Ara escoltes ràdio d'Esvern. Ara tampoc te'n passes, eh? No, no, no. A veure, també és veritat que no... Tira la que tocava. Que és puta. No, és culpa nostra perquè no estava en el guió. Li he dit així una mica a vua la pluma. Li he dit, tira aquesta. En fi, que bona tarda a tothom. Bona tarda a Carlos. Hola, Xai, Roldán. Bueno, doncs, no, ha tirat el tema que tocava pel personatge de la setmana, perquè com sabeu, cada setmana tenim un convidat especial en aquesta Santa Casa i avui tenim una persona molt especial, una d'aquelles persones que evita en els nostres cors. Sí, sí, sí. I a més, mira que ha sigut difícil escollir el personatge de la setmana, eh? Sí, ui, molt. Teníem molts candidats. A mi hi havia molts candidats. Fins i tot un que ens ens ha oblidat, un tio que porta tres dies desaparegut del món del cinema, però bueno, ja en parlarem, el Nick Stol. Però no, hem portat el Bob Saget. Oh, sí, Bob Saget. Moment, què passa amb el Nick Stol? No ho saps? Algú vaig llegir l'altre dia, però no em vaig parar. Vaig llegir alguna cosa com, què fue de Nick Stol? I vaig pensar, bueno, mira, un d'aquells articles de... Us acordáis de Nick Stol? Què passa, que realment ha desaparegut? Ha desaparegut del tot. Fa tres dies que ningú sap res d'ell i ha d'estrenar una peli... Què dius? Que va sobre la desaparació de la seva dona. Ui, ui, ui, ui, ui, ui. Sí, sí, sí, sí. Se pone interessant. Bueno, vols que en parlem després una estona o deixem aquí a l'estona que ve? Mirem com està l'estat de la qüestió? A les 20.50 d'aquest rellotge ja veurem si en parlem o no d'això. Vale, depèn de com anem de temps. Però no hem escollit a Nick Stol com a nostre personatge de la setmana, sinó a una persona, doncs com us dic, molt més important. Una d'aquestes persones que jo crec que, si no ha canviat el curs de la televisió, ha estat a prop de fer-ho. O no. O no, o no, eh? Un tipus molt important. I és ni més ni menys que Bob Saget. Sí, amigues. Un dels nostres actors fetitxe. conegutíssim per la seva participació en sèries, doncs com ara Padres Forçosos o Padres Forçosos, o Tantes Altres, o Tantes Altres, o Tantes Altres. Bob Saget, aquest il·lustre senyor, doncs avui mateix compleix 56 anys, si no me'n evoco. És el seu aniversari. Sí, sí, es manté com el primer dia que ho vam conèixer gairebé, eh? Una mica més gran. Bueno, una mica més gran, però no gaire més. Esa línia de pelo la continuo mantenint, eh? Jo, si em vejo en alguna cosa per Bob Saget, és por su línia de pelo. Per això, i que per només una sèrie, va aconseguir aparèixer Enturas como artista, como superestrella invitado haciendo de sí mismo. Això és veritat, això és veritat. I, no obstant, el Tío Joey, te'n recordes del Tío Joey? Sí. També va fer només una sèrie i no es va saber mai més d'ell. Vull dir, què ha passat? Por qué Bob Saget sí, Tío Joey no. Si ho sabeu, doncs ens podeu trucar al nostre telèfon fijo, que és el 93-372-3661, i ens expliqueu por qué Bob Saget triunfo i, tío, jo avui... Ens estàs fent penyorada, penso el Marc. Què passa, Marc? Ah, no, no. No estàs d'acord amb la pregunta del dia, el dilema del dia? Doncs truqueu-nos al telèfon o ens parla pel xat al www.radiodesvern.com. Teniu aquí, doncs, ja us dic, un xat on hi ha gent tan il·lustre com Sismi Barri, Sidni Sara Ripley o Salvador Sostres. Que no... Sí, ahí està. Sí, tenim aquí a Salvador Sostres en el xat. Em sembla que no està en el nostre programa, ha estat en el programa anterior i s'ha gravat al loc. Però, en fi... Sí, perquè si diu Adeu Penya és una presentació una mica estranya. Però, bueno, Salvador Sostres, hola, què tal? Sí, hola, Salvador Sostres. Sisplau, vine al nostre programa també a liar-la una mica com només tu saps liar-la. Doncs, ja sabeu, podeu compartir la tarda amb nosaltres, aquesta hora que tenim per davant de Condensador de Fluso, i, bueno, ser partícips de les nostres tonteries. Mira, segueix arribant gent. Hola, Simons. Sí, sí, sí. Dit això, què? Comencem el programa de l'edat? Comencem el programa de l'edat? Sí. Va, fum-li. Comencem el programa de l'edat? And everyone knows what I'm for. Bueno, bueno, bueno. Va, comencem una mica de programet. Fem una mica de còmics. Hombre. Sí, sí, sí, sí. Perquè hi ha moltes novetats últimament amb el món dels còmics. En fi, des que vam començar aquest programa, cada setmana hi ha secció de còmics. Però últimament n'hi ha com a més. N'hi ha més novetats, suposo que amb això del... No diries que es trobes a posar dues sessions de còmics? No, doncs no me'n recordo. Prefereixo no mirar-ho. Prefereixo no mirar-ho. Ja t'ho trobaràs, sorpresa. Doncs, bueno, hi ha hagut el Saló recentment amb la qual cosa totes les editorials han aprofitat per treure un munt de novetats interessants i, bueno, doncs nosaltres encara nos estamos ressintiendo del tema. I avui, doncs, us parlarem d'un parell de les novetats que presenta Sin Sentido, l'editorial Sin Sentido, com podria ser aquesta primera que tractem ara mateix, que es diu Tonoharu. Tonoharu. Em diu alguna cosa això de Tonoharu? Sí, home. Et sona com a... Com a Japó. A Japó, eh? Sí, sí, sí. És el nom d'un poble japonès... Mira, eh? Sí, sí, no, no, anem més bé, anem més bé. On l'autor Lars Martinson... Ambiental... També japonès de pura cepa? Sí, sí, sí, d'Osaka. És de Osaka d'adopció. Lars Martinson. Lars Martinson. D'on diries que és aquest noi, Lars Martinson? De Suècia. Doncs no, és de Minnesota. De Cadre de la Lécia. Sí, sí, sí. Indueix a Keybooks aquest nom. Perquè, a mi em va costar també, eh? Perquè és una obra que té un puntet autobiogràfic i parla d'un noi americà a Japó. Llavors, clar, si és autobiogràfic, el tio es diu Lars Martinson i el seu protagonista és nord-americà, dius, hòstia, aquí hi ha un conflicte d'interesses. Fins que t'adones que Lars Martinson és un noi americà. Tot i el nom dels seus pares devien ser, no ho sé, de Reykjavik. O suecs, no ho sé. Però, en fi, el noi és americà. A més, és un tio bastant jove. té ara 30, 30 pocs anys, 35 anys. Amb la qual cosa està tot just començant, com aquell que diu. De fet, aquest Tono Haru diria que és la seva segona obra publicada. La primera, em sembla, que no la vam poder llegir en aquest país. I, en fi, és la seva segona obra, però la cosa comença a pintar bastant bé. No sé, aquest tio sí tindrà plans de futur. Sí, doncs, pensa, està. Calçant molt de temps aquí en el món del còmic. Segona i, de moment, última. Sí, fins de moment. Ja s'obre, sé que molt llarga no és. Com? Que molt llarga no... No, és que sí, tampoc, no? No, és que... A la seva carrera, vols dir? No, no, aquesta obra no és que sigui de 500 pàgines, no? Bueno, no, 500 no, però és gruixuteta. Sí? Sí, per què? Ah, no sé. T'has de sentir que el tio este... Vale, mola, no? Ei, què tal? Soy las Martin Pérez, soy joven i hago cómics. Has hecho dos cómics, tío. Ah, bueno. No, no, coses meves, coses meves. I què, bueno, escolta, Charles Auto em va dirigir una pel·lícula en tota la seva carrera i ja veus quina pel·lícula. Això no, això no vol dir res. Doncs... És que em canta malament perquè el tio és suec però és de Minnesota. I ja per això hi ha l'Automal Brutal. I acostumes a tenir mania... A mi també em passa, eh? Que els tinc bastanta mania a la gent de Minnesota que tenen noms suecs. Sí, sí. Bueno, no sé, m'acostuma a passar. És una mania que tinc des de petit, també, eh? Però, bueno, escolta, si aquest tio... Vale, vale, què hi farem? Què vols fer-hi? I també és una miqueta d'enveja que li tenim a aquest senyor per haver triomfat. Però el cas és que ho ha fet. I ho ha fet amb aquesta obra que, com dic, es diu Tonoharu. I que és una d'aquelles, diguem... Slice of life. Saps allò que diuen slice of life? Un catxo de la vida. Una rodaja de vida, exacte. Un moment, diguem, que pretén reflectir una sèrie d'ítems relacionats amb la joventut i amb l'edat d'aquest protagonista, que ja et dic que més o menys és semblant a la del Martinson. Doncs que li passa això, no? Que se'n va a Japó a fer de professor, bueno, doncs per treballar d'alguna cosa, perquè és jove, ergo no tiene trabajo, i a fer una miqueta de professor d'anglès amb les dificultats que es podria trobar qualsevol persona quan arriba allà. Que són, doncs, les dificultats idiomàtiques, òbviament, perquè el tio no en té ni bajolera de japonès. Es comunica gairebé por senyes, com aquell qui diu, amb els seus companys, excepte els que parlen anglès. I va tenint una sèrie de vivències i, per altra banda, doncs també té els seus problemes relacionats amb l'edat normal, no? Que morir és una noia que coneix i que l'atrau, però que resulta que té un nòvio que és una mica macarra. Lo típico. Lo típico. Bueno, lo típico de quan te'n vas a Japó, vamos. Sí, nòvios macarres en Japón. Nòvios macarres en Japón, exacte. Bé, sí que és típic anar a un altre país i una mica fer amistat amb les persones de la teva mateixa nacionalitat, no? Allò que diuen que fas una mica de guetos, no?, de petits. Bé, doncs això és el que li passa a aquest senyor, a aquest protagonista de Tonoharu. I, a part d'això, doncs, a part d'aquesta, diguem, relació de Tonteo, Estiraia-Ronsa, doncs es troba també una altra sèrie de personatges, personatges autòctons, japonesos, i personatges que també estan allà fent una mica de... Algú que podríem definir com turisteo-cultural, no? Com una sèrie de personatges de l'Alta del Cúrnia, de mecenas i de, diguem, crítics artístics i tal, que estan allà, doncs fent una mica de... com t'ho diria? De picoteo-cultural, no? Estan allà una mica de... Coronel Tapioca de la Cultura. Ja sé que m'explico fatal, però... Hòstia, tu! Bueno, més o menys... Coronel Tapioca de la Cultura, eh? Cuida't, a punt de la part aquesta l'adoptem. Bé, és una sèrie de personatges que, doncs això, no?, de l'Alta Estofa, doncs que estan allà fent una mica l'esnop por esos mundos como más, saps? Más exóticos, saps aquesta postura com d'anar... De pedante. De pedante primer mundista. Sí, sí, sí. Bé, doncs també es troba... Hugo, perdó, off topic total, te'n recordes de com volíem dir el programa al principi de tot, abans del condensador de Fluso? La predicción del primer mundo? No, l'epedan. L'epedan, és veritat, és veritat. Va ser una de les opcions barallades. Mira, el Marc Dios. Sí, qué razón. Va ser una de les opcions barallades. El Marc està content. Potser la segona temporada del condensador de Fluso es pot dir el condensador de Fluso dos puntos l'epedan. L'epedan, podria ser. Està bé, està bé, va ser una idea del Carlos bastant brillant, que al final va quedar una mica, doncs, relegada en favor del condensador de Fluso, que va ser també una altra idea del Carlos. Ets un atxe en noms de programes brillants. Sí, no, no miro els guions, però... Però noms de programes, bueno, vale, doncs, el dia que podem fer noms de programes... O sigui, programes nous cada setmana, doncs mira. Vinga. Bé, doncs, dit això, Tonoharu és una obra molt recomanable, que es llegeix de manera molt fluida. que, a més, té un dibuix que és senzillet, que no és molt personal, però que entra bastant bé per la vista. Perquè diuen que sí, que els dibuixos són... i els colors són preciosos, diu la sinistra. Sí, exacte. Són... Bueno, ja et dic, no són especialment personals, ni són molt depurats, ni tenen una tècnica aplastante, però sí que entren bastant i enganxen bastant i es va llegint allò, pam, pam, pam, pam. Bueno, en fi, és una de les novetats per aquest més proposades per Sim Sentido, amb el seu afine habitual. Em sembla que sempre m'han de dir que el mateix, però és el que hi ha, que la teniu aquí, que si voleu, doncs, sabeu que us agradarà, perquè us la recomienda el condensador de flotó. Ja saltà el primer fan de los Rolling Stones. Sí, amigos, no vamos a hablar de los Rolling Stones. No. I, per cert, tampoc parlarem del Bruce Springsteen. Qui el busqui, que vagi a un altre lloc. No és difícil de trobar, eh? No, ja, siguen el rastre de gente. Crec que per aquí ronda. Per aquí per canti d'estar. No, no, jo abans, quan venia cap aquí a la ràdio, m'he trobat gent fent cua. Sí, no? I els he preguntat, què feu? M'han dit, estem fent cua pel concert del Bruce. No és aquí, és igual. No, no, no, que arribàvem fins aquí. Ah, que arribàvem fins aquí. Dic, però així és el Palau de Sant Jordi, m'ha dit, sí, és que hi ha molta gent. I és que pensava que és una moda. A Barcelona hi ha una moda que és fer cua per un concert del Bruce. Ahà. No cal que sigui un lloc ni que hi hagi un concert, però s'ha de fer. Simplement tu fas cua per un concert del Bruce Springsteen. Sí, sí. En fi, parlem de cinema, parlem una mica de cinema. Costa parlar de cinema aquestes setmanes, sobretot a nivell d'estrenes, perquè hi ha molt poca xitxa. Però una d'elles és el Professor Lazar, que és una pel·lícula que ve... Ha fet molt escàndol en forma de passers per festivals, nominacions, va tenir una nominació d'Òscar com a millor per i de parla, no, anglesa. És la sensació canadenca de l'any. Tampoc és que hi hagi gaires perils canadenques de l'any com per dir, esta és la... No. És la sensació perquè segurament sigui l'única de l'any, de moment. Bueno, aquesta setmana se n'havia d'estrenar una altra en canadenques. Sí, però la n'havia d'estrenat dues a l'hora. Imagina't, ja està, ja llenem el cupo fins al 2015. Aquesta és la tercera pel·lícula, si no m'equivoco, de... T'està d'incrapant pel xat, eh, que ho sapigues. Perquè a Mr. Cometli, si torna a la discussió... Ja, jo t'ho vaig dir. Tu vés parlant i jo... Jo és que ho he fet tres vegades, ja. Ah, vale, vale. Però per la moda, eh. He fet cua tres vegades pel bosc. Era també per la moda, eh. Sí, clar, clar. Ah, vale, vale, vale. A mi no m'agusta el brus. No, no, no. Ets un trendy, tio. Sí. Vale, és muy mainstream. Professor Lazard, dirigida per Philippe Falardot, que és una altra bastant jove, és del 68, i que ja des de quan va debutar l'any 2000 ja va començar a guanyar coses, sobretot a festivals canadencs. Dius, vale, sí, Toronto. Però la millor pel·lícula canadenca torna a ser una mica relatiu. Quins premis donen a Canadà? La hoja de arce dorada? O la cabeza directamente de arce, no? Ja et donen. Que l'hemos cazado. No, vamos a ver. O la hoja de arce o la cabeza de l'alce. Son conceptos distintos, eh. Ai, perdona. Cuidado. Bueno, vale, sí, sí, digas. Bueno, no sé, el león de la hoja de... No, la palma de... Bueno. Vale, va, tira, tira. Regalan premis a pel·lícules canadencas. És el que tiene. Fas un amb carayulls i guanyaràs segur perquè no son gaire gent. Aquest apèrit té carayulls. És la història d'un col·le, on no passa res, un col·le normal i corrent, on passa una desgràcia de cop i volta que una mica trastoca la vida de tothom, alumnes, professors, directores, de tot. I aquesta desgràcia condiciona l'arribada d'un professor substitut, que és aquest professor Lazard, que és un immigrant que arriba d'Algèria, que arriba d'Àfrica. És que ara no me'n recordo d'on arribava. Sí, d'Algèria. D'Algèria, oi? Vale, ja ho he dit. I aquesta temàtica tan purament francesa, doncs, construeix aquesta pel·li canadenca, que recorda, en moltes pel·lícules franceses, jo recordo la classe cada cop que veig aquesta pel·li, dic, hòstia, mira la classe, mira la classe. Segurament tu em diràs els altres dos o tres referents, però bueno, aquí... El més immediat per mi és aquest, digue'n tots, va, que t'aguantes. Ah, no, no, no. Ah, no? Ah, vale, vale. Bueno, no, no. Una altra francesa, Oye Empieza Todo. Què vols dir? Referents... Sí, referents de... D'escoles franceses. D'educació i cinema, sí, hi havia Oye Empieza Todo, hi havia Seri Tener, eren peris, a més, molt, molt interessants. Jo penso que són grans pel·lícules, tant Seri Tener com Oye Empieza Todo, són dues grans pel·lícules, i la classe també és una de les grans pel·lícules de cine i educació, si és que existeix aquest gènere, dels últims anys. Aquestes i mentes pel·ligroses, vamos. És ja. Ah, bueno, sí, clar, clar. Com Cúlio, eh? Com Cúlio, Michel Pfeiffer, i George Junza, que és un actor... Eh, sí, me'n recordo, sortia el George Junza, és un actor sud-àfricà. Vale, sortiria de Wired després, no? No, aquest era blanc. Ah, vale. George Junza és un actor blanc, però podria sortir de Wired, perquè també sortia en blanc. Vale, va, tira. En fi. Etre Avoir, Seri Saber, exacte, correcte, Simons, molt bé. Vale, perquè diuen Oye Empieza Todo, és del Tavernier. Sí, correcte, és del Tavernier, Oye Empieza Todo. Sí, sí, sí. Doncs aquesta està bé, està bé, cal dir-ho. Per mi és l'aposta més bona de la setmana, d'acord? Dit això, és molt inferior a aquestes que venim dient. Per què? Perquè no pot evitar caure en certes facilitats o comoditats per l'espectador que et porten una mica massa de la mà. Et fan sentir coses una mica massa excessives i es passa de la ratlla amb calamidades per a totes partes. Dius, no ha fet falta. O sigui, el punt de partida està molt bé i té... Toca molts temes, alguns d'ells molt interessants, molt interessants. L'immigració, per exemple, ja n'és un d'ells. Però crec que es passa una mica de facilidades hollywoodienses. Se li va una mica la mà con el melodrama, eh? Ja, sí, ja tens el professor que té un passat, el nen que té un passat, l'altre nena que també té un passat. Hi ha un secret que basteixen una mica com si fos un thriller educacional. Bueno, hi ha un secret que no direm, però que quan el desveixen dius, pues quizá tampoco calia. No sé, té una mica de coses que dius, vale, això és una pel·lícula, que és precisament el que no dius quan veus pel·lis com Ara a la classe o hi empieza tot. Sí, bueno, és que hem de recordar una mica que els... A veure, no és per re, però els canadens no són francesos, cuideu. No, ja, ja, però... No, no, que aquesta sensibilitat tan gala, penso que en el cine canadenc, bueno, és diferent, és diferent. I estem parlant de la canadà francòfona, eh? Vull dir que una pel·lícula com en Sandís, doncs era una pel·lícula que es podria haver fet a França perfectament, però jo crec que s'hauria fet un punt diferent. I passa, crec, una mica amb aquesta Messi Lazard, que, bueno, té un toque diferent. Són americans, els canadens són americans. Sí, és això, és això. L'Homster i Short no poden evitar estar al costat dels Estats Units i això ho acaba condicionant. Vale, però és recomanable o no és recomanable, professor Lazard? Jo crec que sí, jo crec que sí. A més, és la típica que agradarà tant que d'aquí dues setmanes ens farà una ràbia que no veus. És el típic estil intocable, eh? Tot és molt bonita, tot tal. Però jo crec que de moment és recomanable. És recomanable. I pels amics que s'estiguin preguntant des de les seves cases si té alguna cosa a veure amb el teniente Lazard de l'Academy de Policia? La resposta és sí o no? La resposta és sí. Sí, llavors s'ha d'anar a veure fijísimo. S'estrena demà divendres, Messi Lazard, professor Lazard, los diners de toda la geografía. Los Verdi? Els Verdi? Perquè no t'ho perdis. Avui m'ha assabentat que els Renault a les Corts tanquen. O sigui, que d'entro de poc estic que són los Verdi i ja. Això és un silenci dramàtic per per meva brutal, eh? I els d'Alexandra també. Això, ui, això, això en parlarem la setmana que avui. Això s'ha de parlar. Hoy voy a bailar alrededor de esta fuente Para intentar encontrarte entre la gente Hoy voy a escalar por la cara noroel Para intentar esta vez no caer Soy un animal lleno de deser Soy un animal que por ti me muere Y al anochecer Cuando el sol se va persiguiéndote Yo me iré de tan extraña forma de vivir Estar pensando siempre en ti Extraña forma de morir Vivir pensando en ti Hoy voy a cantar Las canciones de tu vida Para intentar que no te sientas perdir Soy el hombre que aún sigue esperando Soy el hombre que aún sigue soñando Que al anochecer Cuando el sol se va persiguiéndome Tú vendrás detrás Extraña forma de sentir Estar pensando siempre en ti Estranya forma de morir Vivir pensando en ti Pues aquí seguim Ui, perdona, li he fet una... És que ens han pillat de ser peton És un final molt com... Sí, sí, sí, s'acaba una mica així Avisat, cony? Sí, McEnroe, avisat, sisplau McEnroe, McEnroe, la cara noroeste Des d'aquest disc que acaben d'altra hora Que es diu Les orelles I que és bastant xulo Tirem cap endavant? Vinga, va, va Bueno, mucho hito Amb el que veia ara Sobretot els que ens feu cas Quan us recomanem de tant en tant Alguns llibres Més ben dit, reformula la frase Els que de tant en tant Ens feu cas quan recomanem Alguns llibres Perquè el que ve ara Té molta, molta, molta tela I és un llibre Que s'acaba d'editar Ara fa poquet Per Alfa Decai Que es diu Memphis Underground I que escriu un tal Stuart Holm Stuart Holm és un És un paio Per no... Perquè, bueno No se n'ha hagut d'altra manera De definir-lo Que paio Que resulta que és un tio Com ho explico? Serà complicat Això va ser difícil i doloroso D'entrada perquè és una recomanació Que és molt delicada de fer Perquè és una d'aquelles recomanacions De no se lo recomendaria a nadie Uh, que bien Per tant, ho recomano Espera que me pongo... És una mica aquella història Aquest Stuart Holm És un tio que surt de l'underground londinense Es defineix a si mateix com a ex-rocker Vull dir que és un tio que feia rock I feia punk I és un tio completament anarquista En els seus... No, no, no és anarquista Perquè té unes certes idees polítiques i filosòfiques Però és un tio molt, molt, molt incendiari I molt punk I és un senyor que es dedica a destruir sistemàticament tot Començant per la pròpia institució literària I acabant, doncs, suposo que perquè diners telefòniques I containers, suposo, no ho sé No n'estic segur, eh És un tio ja... És del 62 aquest senyor Vull dir que no? És un tio de 18 anys Que ho feia, no? Quan de Woodstock Quan de Woodstock, eh? Bueno, sí Era una mica criu Però, bueno Jo crec que ja estava fotent marro Aquell senyor Doncs... En fi Té un historial bastant delictiu A nivell, diguem, de comunicació i d'art I això s'està traduint a la seva obra Llavors, què passa? Que aquest senyor va començar fent Molts, diguem Molta novel·la de baixa estofa De molt, molt baixa estofa Expressament, conscientment Fent obres molt punks Molt radicals I que homenatgeven molt el palp Tota la moguda del palp I d'aquesta literatura de baixa qualitat De baix nivell I llavors feia obres molt radicals Bastant pujades de to Bastant pornogràfiques, bastant explícites I relacionades amb drogues Ens han arribat aquestes obres? Sí, han arribat aquí Jo diria que no Diria que aquesta és la primera cosa que es publica d'ell No estic segur Pot ser que sí, eh? Pot ser que hi hagi més cosa d'ell La veritat és que jo no he tingut contacte Només he pogut llegir aquesta última Però, bueno Fent una mica de recerca M'he trobat això, no? Aquest tio és un tio, doncs, multidisciplinar No és només escriptor També és director de cine O de... De algo con una pantalla Exacte, d'algú amb una càmera És assetgista I és filòsof a la seva manera És un gran creient del neoisme Neoisme? Saps, no? El neoisme? De neo, de matrix a tota la vida De Gido No, és una filosofia que no sé No en tinc ni punyetera idea de què va Ah, d'acord Bàsicament això No s'ha dit que sí Pot ser que sigui inventada No, no, no ho sé Pot ser que se l'hagi inventat ell, eh? El neoisme Ell mateix diu En un fragment del llibre Diu que el neoisme No és nada perquè són dos Un sufijo i un prefijo Neoisme Vull dir, no té res enmig, no? Llavors aquest tio Doncs això És un tio que sempre ha sigut molt crític Amb la institució artística Sempre s'ha dedicat a derribar-lo tot A carregar-s'ho tot A lo bèstia I ara, doncs, ha fet aquest Memphis Underground Que és una novel·la molt més depurada No entra tan a saco No va tan de cara No va tan a pinyon Però, bueno És molt bèstia Tot i així és molt bèstia D'entrada perquè és una novel·la Que en molts moments És antinarrativa total És una d'aquelles coses Que dius Però què m'està explicant aquest tio No m'està explicant res Amb xitxa No m'està explicant història Però el tio la va deixant caure, no? Va explicant vivències Va explicant Mogudes autobiogràfiques Va explicant Coses que Que s'inventa Coses que li han passat Les ses relacions amb la indústria Les ses relacions amb la cultura Les ses relacions Amb tot Amb les drogues Amb el sexe Amb tot I a poc a poc Va avançant En aquesta mena de novel·la Torcida A base d'hòsties A base de trompicones A base d'experimentacions estranyes Hi ha un moment, per exemple Que es fa una entrevista a si mateix Amb mig llibre Amb la meitat de llibre S'entrevista a si mateix Explica les ses postures Explica com odia Bàsicament Tot l'establissement literari I com S'ha de tornar una mica Als orígens De l'art Com a arma rojadita Com a eina d'incomodació I com a eina Corrosiva I per posar la picota Doncs a tots els poders establerts I a totes les Les persones que estan allà Movint de los hilos Ell reivindica una mica Aquesta visió de l'art Doncs Bueno Incendiària Absolutament I aquesta novel·la Doncs fa Una mica Es comú En aquest aspecte Per altra banda El tio És un fanàtic de la música Havia fet crítica musical I és un absolut erudit Però és un absolut erudit En música En una certa mena de música Diu que ara Hi ha el que no es fa Hi ha una frase en el llibre Que diu No escucho nada Que se haga ahora No escucho nada Moderno I si escuchara algo Seria techno Vull dir Perquè et fas una idea Per on va la cosa El tio és un Diguem Un Bueno Una apòstada És un tio Que li encanta El northern soul Aquesta Bueno Aquesta mena de soul Blues Dels anys 60 i 70 I El respecte al llibre Està ple de referències Doncs de north and soul I de funk De discos estranys I en moments Es passa pàgines Només explicant discos Que ha escoltat I que li agraden a ell Vull dir Així d'incòmoda és I en moments Hi ha un pròleg Del Kiko Amat En aquest llibre Que ho diu És un llibre Que en alguns moments És muy avorrido I és veritat I hi ha moments Que dius Hòstia Que avorrit Però què és això Que m'està explicant Però això Tu saps que després Va a favor de la novel·la Va a favor de l'obra Perquè el tio Si és avorrit És perquè vol ser avorrit I perquè et vol incomodar I perquè vol que en aquell moment Diguis Però vale Ja No podeu més No podeu més Llavors Quan tu ja no pots més Per exemple El tio es fot a parlar Amb la seva nina inflable I sí, sí És així I després Acaba parlant amb la mort En persona I després Torna enrere I es carrega Uns quants Diguem Unes quantes vaques sagrades De la literatura Així va Així d'esquizofrènic Així d'incomodant I així de salvatge és Té una creuada personal Ara que he dit això De les vaques sagrades Amb Salman Rushdie Aquest tio Ho dia mort a Salman Rushdie Ara diràs Qui és Salman Rushdie? Bueno Salman Rushdie és aquest escriptor L'auto de los versos satánicos No, no Si jo ho dic Per la nostra Ah, vale, vale Per la parroquia Per supuesto que jo sabia Quien era Salman Rushdie Salman Rushdie Tu saps qui és Perquè és molt amic dels judós Claro, claro, claro Es carrega els judós també Per cert Sí? Sí, sí, sí Sí, Salman Rushdie Va guanyar el Nobel Per los versos satánicos I és un dels Pobres escriptors exiliats A causa de Bueno, de la persecució islàmica Tot això Demostra Que escoltà tanta música Al final passa factura Ho dius per mi? Ho dius pel No, no O ho dius pel Salman Rushdie? Per tu Ho dic per tots tres Per mi passa factura Per què? Quina factura en el passat? Bueno, ja t'arribarà Ja t'arribarà Ui, ui, ui Per cert, pregunta important És molt llarg aquest llibre o no? En plan mil pàgines? No, no, no Són 300 i escall Perquè aquesta cosa està molt bé Però jo recordo, per exemple Quan vaig llegir American Psycho Que també de cop i volta Es posa a parlar de música Ui, es carrega el Brett Eastonelis Que d'un gust també Ben fet Perquè jo al final passava els capítols Hòstia, habla de música a fora Bueno, doncs aquest llibre Va una mica en aquesta línia No, però si és més curta Es pot entendre Que la pàgina de Cinscentes Et posi a parlar de Whitney Houston Com que no No, bueno No, no El que té és que Es passa igual dues pàgines Parlen de música I ja està sense contingut Però és música guai I fins i tot Invita a escoltar-la Jo hi ha hagut moments del llibre Que els he llegit Sentint la música Que el tio proposava No és que te la proposi Però jo penso Hòstia, m'està agafant el gossanillo Llavors tu busques per internet I t'ho poses I queda bastant guai Bueno, fa aquesta mena d'així Vull dir, no són mil pàgines Són trescentes Però hi ha moments que té Bueno, hi ha moment que Obre unes cometes, per exemple I les tanca dues pàgines més tard Fa coses d'aquestes Experimentacions d'aquestes una mica Per tocar els nassos Si voleu que els vostres nassos Siguin tocats per Stuart Home Doncs teniu aquest Memphis Underground Que jo Vale, sempre estic dient Proclames d'aquestes maximalistes Però, de veritat És el millor llibre de l'any Fins al moment Fins al moment No, de moment encara no ho havia dit Em sembla que encara Vaig dir un cop Aquest és el millor còmic Que m'he llegit aquest any Que em referia al Wimbledon Green De set I ara parlo del millor llibre Que he llegit fins l'any És el meu La meva opció personal Hi haurà moltes altres Però per mi Memphis Underground És l'Omas de l'Omas Puc carregar-me la teva final De la secció? Sí, per descomptat Sisplau Parlant de les muñeques inxables És que avui he sentit un Twitter Que deia I les muñeques inxables Per què tenen cara de sorprendides? Què esperaven? Una cena con velas? Tira marc Bueno, seguim cremant temes La filosofia de Twitter Per cert és molt interessant Sí La veritat és que són graciosos Sí Mira, per cert Aquí ja m'estan dient Has sentit un Twitter? Simons Eh? Miquis, miquis, tio Has tu un programa d'una hora Cada setmana? No, no Vine aquí Vine aquí? No, no, no De veritat Dijús vinent Avui de nou T'esperem O avui Encara estàs a temps Bé, no estàs a temps Bé, sí La setmana que ve Dia, a dia dijous No sé quant 30 i algo Sí L'amig Simons Estarà aquí amb nosaltres Acompanyant-nos Sí Si no ho fa És perquè és un rajat Vale Ja està Si no ho fa Cremem la ràdio Sí, pot ser que després tingui Ara, no sé El proctòlogo o algú I li estiguen fotent aquí No, no, no Que no és important Tu, Simons, véns aquí Aquí Vale Sí És un reto Exacte I mentrestant recuperem Una secció que tenim Bueno, la tenim Com a la més important De la ràdio Sí, sí Secció de teatre La deixem per les 8 i 35 Que sabem que és l'hora punta És el Minuto de Glòria Sí Minuto de Glòria, teatro Ja hem baixat No, mira, hem pujat Anda, ho veus? Funciona Ja està Hola, elastis Què tal? Parlem de teatre Perquè avui Rebuscant una miqueta Entre les butxacques I el que fem I totes aquestes coses M'he trobat amb l'habitació blava Que va començar el 29 d'abril Però encara estem a temps de veure-la Perquè acaba el 10 de juny I el fan al teatre Romea Què és? Què és l'habitació blava? Doncs és l'adaptació D'una obra del David Hare Que és un dels més importants Dramaturgs britànics del moment Hòstia, per cert Has visitat el guió? Mira com està Té com creuetes Sí, això t'ho he fet jo Gràcies Sí, gràcies Tenia ganes de complicar-te la vida M'has enviat la teva part del guió L'he enganxat en el meu Mac Que guai I no has reconegut el format I els accents surten així Ara em diràs com es diuen els intèrprets Ah Doncs es diuen Nau Albet El Nau Albet El Nau Albet de tota la vida El Nau Albet I Hi ha l'Aurea Márquez La Maria Rodríguez I el David Selvas I el sinopsi Els últims es podien llegir bé Vale A veure David Hare adaptava Bé, o s'inspirava més bé A La Ronda Que és una obra de l'Arthur Schmielzer Que en el seu dia parlava de la transmissió de la sífilis Ah Caga-te I aquí, doncs, trasllada això a l'actualitat Proposa una sèrie de personatges Que crec que són un polític, un policia, una actriu En fi, un poco de todo de la societat I els pot acardar Entre ells I ja I d'esto va I dius Sí, no Què més vols? Dir ja No es pot dir res més Sí, sí, no Ja està O sea Ja me tienes Quanto vale la entrada? De 17 a 28 euros La de 28 Que segur que estic més a prop Vinga Doncs I la estructura de l'obra És això És una sèrie Una cadena D'encuentros sexuales I Entremig Doncs va parlant una mica De l'actualitat De la societat Dels homes De les dones Sinc i tot del teatre Té una mica de metalingüisme Vinga Ho té una mica Meta Ho té una mica tot I per això dic Jolín Encara estem a temps Tenim 15 dies per anar al teatre Doncs anem al teatre Que fa molt que no Que no hi anem Aquesta és La millor obra de teatre de l'any Que no hem vist Pensa que hi ha moltes obres De teatre que no hem vist Ja Però aquesta és la millor de les que no hem vist En tot el món Sí, sí No, no, no Probablement a Sri Lanka S'estigui fent una obra de teatre amateur Que no hem vist Però no, no, no I a Costa d'Ibor Bueno, a Costa d'Ibor Igual tenen millors coses En què pensar Però no sé Cuidado Sí, no, no Cuidado Bueno, però tu dius Que és la millor obra de teatre Que no hem vist Sí, sí, sí Dirigeixen per cert David Selvas I No, no, no I a Martínez Que ja Que ja Que han dit els actors Teatre Romea L'habitació Olava Té algú a veure amb l'habitació vermella Del David Lynch? No, no Ojalá Bueno, ojalá no sé No Jo passaria por, eh D'anar a veure una obra de l'habitació vermella del David Lynch Uf Ui Bueno, doncs queda a punt de deixar-me a l'habitació Olava El teatre Romea Ara, ja està Últim teatre Fins al final del flujo Ja, perquè a este ritmo Sí Fins al final del flujo Molt bé El Marc entès el meu subtil La meva manera subtil de donar-hi l'entrada Ara surts a la Welcome Ah, és que em va en retras Mira, ho he tornat a fer Doncs va, parlem una miqueta més de còmics Va, una mica per sobre Ja ho hem fet un cop Fem que en segon cop una mica més lleugeret Per què? Perquè arriba una de les altres novetats Que ens té preparades 100 sentidors pel mes de maig I és una novetat Molt interessant Fins i tot una mica millor Que l'entrador Si m'hagués de ser Que d'entra Tonoharu i Spicklow Que és aquesta de la paremera Em quedo amb Spicklow Perquè és una d'aquelles obres Que... Fuf! Que rativen, eh? És una d'aquelles obres Que et deixen Amb un cos Maco Maco És una història En la línia Sí, no, no, no És un rellot diferent No et deixen amb mal cosa Et deixen Bueno, amb una nostàlgia Amb un sentiment D'aquells de... Bueno, d'aquells que t'acompanyen I et deixen una mica Una mica aixafadot Però també amb molta esperança A sobre Com dic, és una obra que es diu Spicklow Que suposa el retorn De Javier Montesol Que aquest serà de Japó O alguna cosa d'aquestes Sí, sí, sí Aquest teu també Aquest teu és d'Oquibajara No, és el pseudonym De Francisco Javier Ballesteros Guillén És Montesol Vull dir Tinc un nombre de nom a seu a largo Em vull aponer-me Montesol Que és un artista Diguem Plàstic D'aquest país Que portava ja Bastants anyets Sense fer còmic Havia estat En els inicis D'algunes de les revistes Del còmic underground D'aquest país I ara feia 20 anys Uns 20 anys Que estava retirat el tio Estava fent les seves coses I ara ha tornat Al món del còmic Amb aquest Spicklow Que, bueno No en vano És una obra Bastant pictòrica És una obra Que utilitza Bastants recursos pictòrics A nivell visual Utilitza Moltes Diguem Molta taca I Diria que Una influència Bastant expressionista Fins i tot Doncs això, no Per construir una història Que juga molt més A l'estat d'ànim A la construcció De moods De sentiments I de transmissió D'algunes idees Que d'una pura Narració De successos A veure, és una història narrativa Perfectament comprensible Però juga molt, no Amb aquest poder de la imatge I amb aquesta cosa Que té d'arrossegar-te Cap a l'interior Del seu món De records Perquè la història Doncs parla d'això, no De records Del dolor És una història Bastant dramàtica Doncs sobre Diguem Un succès Que va passar en el passat I de com Una persona Doncs ha d'afrontar Aquest succès I l'ha de Contraposar una mica Amb el seu propi passat Amb els seus propis records I amb les seves pròpies Vivències Ja et dic Que és una història Bastant Forteta A nivell De sentiments I a nivell Diguem De motivitat Et dos emocionat Això no es pot dir No es pot dir Si no ens escolta ningú Home No, no ens escolta ningú No Tenim una base No, no Què passa No et pots emocionar Llegint un còmic O què? Ja estan els prejudicis El nostre tècnic de so S'està fotent Del xavi big time Ara, eh? Sí, clar Perquè tu t'emociones Amb Titanic I amb coses d'aquestes Però hi ha gent que tenim Sentiments de veritat Sentiments autèntics Que no són de cartró Com tu Tu ets un robot Estàs mort per dins Ets una màquina No, no No s'ha vist el reflex A per la web cara Marc, pots tornar a fer-ho? A veure si es veu el reflex Del que acabes de fer A veure Haurem d'esperar Uns segons Bueno, en fi Sí, és emocionant És una obra emocionant És Big Glow Tu, què vols que us digui? Un servidor No és de piedra Tio Jo fui tallado de la piedra Això sí que és veritat Sí, és veritat A mi veu a me tallar D'un bloc de roca Sóc així de dur Però després tinc un cor O sigui, ara mateix Reinventes l'heregia Sí Vale, vale, guai Totalment Molt bé, molt bé Perdó, còmics Còmics, sí Estàvem parlant d'un tal Montessol Sí, de Montessol De l'Espic Glow De Montessol Que és un còmic Que t'encatxa I t'atrapa I te sacude Hasta que te deja Finó, finó Ja dic És un dels bons De la temporada De la primavera I Bueno, està rebent reconeixements Molt, molt merescuts Crec que Si teniu ganes D'emocionar-vos una estoneta I de pas Delectar-vos la vista Perquè la veritat és que Són xulos Els dibuixos I les Les pintures Gairebé que fa aquest tio Amb Vitor No té molts colors És tot Bé, no és blanc i negre Però com si lo fuera I doncs aquí teniu aquest Espic Glow Que ha editat Sin Sentidor Molt bé L'has deixat molt bé tu Sí M'ha entrat ganes M'has deixat a mi malament Però jo he deixat Exacte No, que per aquí Ja te s'han defensant Mira, la Cintia de Ripley Diu Si no t'emociona seguir Llegint còmics Per què llegir còmics? Bueno, bona pregunta Per veure superherois Hostiándose Eh? També em podria ser una resposta Sí, després hi ha qui diu Que a mi un còmic Nunca m'he emocionado Save me barri, tio Pues búscate mejores còmics I perquè hi ha alguns còmics Que emocionen molt Com per exemple Maus Que és el que apunta El Estiquel És un d'aquells còmics Bueno Que tothom ha de llegir És un obligatorio I realment és un còmic Muy emocionante Y bueno Muy puntiagudo Sí, sí, sí En fi Dit això Doncs quasi que et direm Si voleu prendre nota Doncs ahí està Bé fatigató Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Oh, quin rotllo multiculti, no? Sí, sí, sí, estem així, oi? És lo que estamos. Sí, és que resulta que... Això ho fas per demanar una subvenció a la Generalitat. Sí o no? Sí, Anna. No, això ho faig perquè són i 49 i si no ja acabem el programa diuen, aquí he de sacar alguna cosa. Ah, vale, vale. La Generalitat? Pagar? No, no ho sé, no ho sé. Sempre que poses coses així com de... No ho sé, d'aquestes... Gent de Cuscús Medina, de llocs d'aquests. No, no, no. Això ho faig perquè aquesta... A partir d'avui, de fet, avui, d'aquí un parell d'hores, a les 10 de la nit crec que comença, o sigui que aneu, i si ara a les 8 us jodis i no vais, comença el Festival de Cinema i Drets Humans que es fa a l'hora, a Barcelona, a París o a Nova York. Oh, a l'hora, o sigui, a Nova York ho estan veient a les 3 del matí, quina putada. No, no, a l'hora... És que com ho eres, eh? Has de cuidar el llenguatge, tio. Parla, dóna corda al català. Sí. Del 17 al 22 de maig a la Filmoteca de Catalunya, al Cinema Girona i altres llocs com el Museu d'Història de Catalunya o l'Institut Francès o fins i tot la FNAC del Triangle, que s'hi apunta un bon verdeo, tindrà lloc aquest festival, Cinema i Drets Humans, que, entre altres coses, exposicions, conferències, bla, bla, bla, té una secció de cinema amb pel·lícules que encara no hem vist, alguna d'elles ha tingut cert ressò internacional, alguna d'elles potser acabi arribant als nostres cinemes a nivell comercial, tenen els seus premis, Premi a la millor pel·li dels drets de l'any, doncs, bueno, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, i, de fet, n'hi ha unes quantes, en direm només tres, perquè tampoc coneixem gaire d'aquestes coses, eh? és dir un poc ciegas, perquè són directors de tot arreu, que si cine de Polònia, que si cine de tal, fins a cert punt dominem, fins a cert altre punt, doncs, no, eh? Però sí coneixem, per exemple, la pel·lícula que inaugura el festival, que és The Whistleblowers, o La veritat oculta, una cosa d'aquestes, que és la nova pel·lícula amb la Rachel Bates, la Mònica Bellucci i la Vanessa Redgrave, que dirigeix la Larissa Kondraki, i que tornes a tractar el tema de Bòsnia, de les Nacions Unides, i tot això, amb un escàndol, sí, ja saps, de Bòsnia i les Nacions Unides, i tot això. Bueno, a veure, fa dos mesos, fa dos mesos, Angelina Jolie va tornar a parlar del mateix, i dius, bueno, ja, és el mismo tema. No, perquè aquí foten un escàndol sexual pel mig, dius, ah, doncs, pinta bien, pinta bien. Té unes crítiques molt bones, s'ha estrenat, de moment, de manera molt limitada, no sé exactament on, i MDB consultat, i té unes crítiques molt bones, és el plat gran, la fan avui, i la faran més endavant, abans del 22 que s'acabi. Una altra proposta interessant, o pots dir alguna cosa? No. Ah, no, vale, perdona, no, és que em semblava que volia dir alguna cosa. No, si vol picar algú, però no em sé. No, no, en principi no. Una altra cosa, doncs, de Brandt, de la germana Brigitte Maria Bertelle, és el que té a nivell d'una societat, la dona que no sap si, la dona està més avergonyida que una altra cosa, lo típico, cuando te violan. I... Ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui. Espera. Sí. Tira't per atràs. Sí. I en recomanem una altra. Bueno, després ho ha dit a mi, això. Sí, corta, eh, no? Sí, sí. En recomanem una tercera, va, recomanaré una que es diu Caminando verso, perquè és italiana, i dic, mira, una italiana, d'un tal Roberto Cuzzillo que està bé perquè és una relació entre amistat, entre sexual entre dues dones una que, bé, a Roma una que ve de de Bòsnia també, em penso que és un emigrant i a més té un passat violent i l'altra que té certos atisbos de linfomania dius, per què la recomanes? Obre Hello Així que ja sabeu del 17 al 22 de maig busqueu per internet Festival de Cinema i Drets Humans per veure horaris i tal, perquè és un follon ja et dic que fan a la Filmoteca els cinemes de Girona i tal i cada cosa té un preu diferent però pinta interessant Molt bé Vols dir alguna cosa? Ah, no No Que ja està, que sí No tira'n mà Que ja està, que sí queja Fins demà Fins demà merda Fins demà! Fins demà! Que la NBC ha fet temporades curtes de 13 capítols també i, segons com funcioni, les allargaran. Saps si és el cas de la Fox amb Fringe? Per favor... No, no. Per favor, no? Esperem que no. D'acord. En principi són 13 i 13, i això va més, eh? En principi sí. D'acord, molt bona manera. I, a més, els divendres, no crec que l'allarguin ni res. Vale. No? En fi... Ja veurem. Van acabar els vint i pico episodis de la quarta temporada de Fringe, una temporada que va començar prou bé, hi havia moments que interessaven, el capítol 7 ja va començar a ser molt avorrida, i després va començar a aliar-se la troca, i jo ja m'he perdut totalment. O sigui, parlem de sèries, sí. Parlem de Fringe, per què? Perquè és el plató fuerte de la setmana perquè s'ha acabat. Algú ens pot explicar de què va? Sisplau, ajudeu-nos. Ens estan dient que no diguem segons quines coses, que algú no ha arribat al final. No, no, no, tot això és spoiler free, no... No per res, si no som amics. No, no, ni que volguéssim podríem fer spoilers. Si ens esteu sentint, si ens voleu escriure un correu electrònic fins i tot a... Sí, sisplau, perquè crec que és molt llarg això. A projectafrufo arroba gmail.com, doncs ens podeu escriure i explicar-nos al final de Fringe. No, a veure, jo crec que l'he entès, però el que no entenc és per què l'han fet així. No sé si ho explico. El que passa, ho entenc, però per què passa això no acabo d'entendre. Jo no ho veig gens clar. M'ha semblat a mi un final molt, molt, molt de barbacoa, tio. Sí, a veure, potser també la culpa sigui que fins fa dos capítols, com qui diu, literalment no sabien si Fringe continuaria o no. Havien de fer un poc o tapar agujeros, no?, potser. Bueno... És que han deixat, crec que és de les sèries d'Àbrams, que ja en parlarem de què passa amb les sèries d'Àbrams últimament, perquè crec que Tigo va tenir dues idees i ja està. Sí. De les sèries d'Àbrams és el cliffhanger més merdós de tota la història d'Àbrams com a... Sí, després de la tercera temporada de Felicity. És que sabia que treuries el teva Felicity. Doncs... Bueno, no ho sé, no ho sé. A veure, jo és que soc molt, molt relativista amb el tema de XVI d'Àbrams, jo crec que aquest tio fa... És que no està a la sèrie, és que no té res a veure allò en la sèrie, home, no fa res. Aquest tio no fa res a la sèrie. Aquest tio un dia va dir, tinc una idea brillante, vamos a hacer una pareja de investigadores de lo paranormal. I un senyor li va dir, però senyor Àbrams, això ja s'ha dit, calla-te, calla-te, ha fet la sèrie, ha fet-me caso. I llavors posen el sello de JJ Abrams, que és una llum blanca, que és una llum blanca, i el tio ja no té res a veure. Llavors, bueno, qui ha fet tot això, doncs, per mi s'ha lluit. No és l'Àbrams, però, sigui com sigui, hòstia, s'ha lluit, eh? A més s'ha notat la bajada de qualitat, s'ha notat... Abans hi havia gent com el Brad Anderson, que dirigia algun capítol, que dius, hòstia, mira, com ho molesta, tio. Sí, bueno, a la quarta temporada hi ha hagut capítols també del Brad Anderson. Sí, però aquí hi ha molta importància, sobretot al final, de l'Equiva Goldsman, aquest guionista del Código Da Vinci i tal, que... Últimament, no sé, potser la culpa és nostra, perquè és una sèrie que exigia potser veure només aquesta sèrie, veure-la seguida i no perdre cap fil. Potser és això, eh? Jo no descarto, no vol dir haver-la, no descarto que sigui aquest el problema. Jo m'he quedat molt fred amb aquest final de Fringe. Sí, jo m'he quedat molt frit, perquè em queda bastant frito amb els capítols de Fringe. Com la qual cosa potser tampoc seria la millor persona per opinar. En tot cas, quines ganes de veure la cinquena, eh? Sí, bona, no ho sé. No, no, però a veure, que té molts fans i tira, tira endavant. A veure, és una bona notícia que segueixi endavant Fringe, o sigui que... Tampoc, ara tampoc, ens hem de passar la trackstone. Perquè diuen que el final de la segona temporada és su cumbre. Sí, jo crec que el final de la segona temporada, els principis de la tercera, aquells primers nou capítols de la tercera temporada, on encara estava a mig resolt les incògnites que havien deixat a la segona temporada, jo penso que tot allò és la cumbre de Fringe. Ens diuen, també, algú apunta a Gels, que sí, Gels siguen tot el massacó. Sí, és molt grande. He de dir una cosa, he vist Tiny Furniture, la pel·li d'Alena Dunham. Sí, sí, què tal, l'única pel·li que hem fet. Bueno, quan s'acabi Gels, podeu veure Tiny Furniture, perquè és Gels... Ah, que guai. És el mateix. Que bé, és el mateix. Adiós a la nostra ombria. Per cert, aquí ens acusen de... Ens hem fotut contra els seguidors de Big Bang Theory, Los Juegos de l'Hambre, Canción de Yellow y Fuego, i ara Fringe y J.J. Abrams. Sí, vamos. Correcte. És lo que hay. És lo que hay. Sí, correcte. Jo soc fan de Trópico de Càncer. Vull dir, tot el que ha sortit de Trópico de Càncer, pues no m'agrada, ho sento. Jo soc fan... Som Lepedant. Exacto. Bueno, Lepedant, un programa que s'acomiada de tots vosaltres, amb aquest desnobisme que ens caracteritza, totalment infundat. Carlos Giacomelli, bona tarda, fins l'estat, Marc Bé. Sabi Roltant, bona nit, perquè se m'ha esperat. Bon vespre. I Marc Perenau, moltes gràcies per la teva col·laboració. Adéu a tothom, gràcies per estar a l'altra banda. Ens veiem dijous que ve a les 8 del vespre. Fins de tot, Marevinen. Adéu. Adéu.