#16 - Homenatge a Eduard Khil, polèmica Kitano, còmics de Sin Sentido (“Breve Encuentro” i “Charanga”), Juego de Tronos T2 i recomanació de Mrs Brown’s Boys, amb agenda (El Belga i Mostra de Cinema de Dones)

Els accidents són per a tota la vida. El volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. El volant, risc zero. Sí, sí, sí. Perquè la setmana que ve és el nostre últim dia. Ah, i ens donen les notes. Esta es la preparación para la season finale más floja de toda la historia. Sí, probablement, probablement. A les sèries el penúltim capítol sempre té un punt allò al ritmo, perquè et prepares per la season finale. Però nosaltres no és el cas. Farem un dels programes potser més lamentables de tota la història del flujo. I ja en portarem dos. Ja en portarem dos, exacte. Com dic això, la propera setmana és el nostre últim dia de classe, ens donaran les notes. és la primera vegada de la meva vida que espero repetir curs, perquè això vol dir que l'any que ve estarem aquí. Però el senyor del Bernat encara ens va dir tu no ho saps si estaràs aquí? Jo no sé si ho vull repetir, ho vull passar. Home, amb unes copioses vacaciones entre mig, jo crec que podrem descansar ahí, podrem agafar forces per la campanya de l'any que viene. A ver, técnico de sonido, ¿cuántas son nuestras vacaciones? Sí, pagades. Dos dies. Dos mesos? Dues setmanes. Dues setmanes? Tres mesos? Quasi bé tres mesos. Tres mesos pagats, eh? Bueno, doncs farem algun viatjat al Caribe o a Can Mèl·lic. Bueno, doncs hem donat la benvinguda als nostres... No, a totes les estes. A tot això? Mira, són les 8 i 8. Bueno, doncs, va, dóna-la tu, sisplau. Bona tarda a tothom en aquest dijous matemàticament en directo i rigorosament en vivo. Xavi Raldán, bona tarda. Bona tarda, Carlos Giacomelli. Marc Perarnau, el nostre tècnic de son. Oh, estimadíssim Marc Perarnau, que s'ha posat silicona als llavis. Sí, no sé per què ho he fet. Estàs guapo, eh? Però abans estàs més guapo encara. Tira la següent, va. Bé, significa el trolololo en un indret de les zones argianes a les que no teniu accés. Si esteu mirant la webcam, no hi som allà. Ens podeu sentir, però no ens podeu veure. Si ens veiéssiu, ens veuríeu interpretant el trolololo, com a un sincer i emotiu homenatge al nostre personatge de la setmana. És que és dur de dir, eh? Sí, acostumem a... Ja ho sabeu que cada setmana tenim un personatge de la setmana i acostumem a agafar personatges influents per la cultura... per la cultura en general d'àmbit mundial. I aquesta setmana, doncs, no se'ns podia escapar que ha traspassat, ha passat a millor vida el nostre estimat... Ja ho diré. Eduard Hill. Sí. Que és l'intèrpret, doncs, que cantava... M'estic posant a peça d'ombrado, eh? Has vist? Oi que sí? Que cantava aquest fabulós i emotiu tema que es deia trololololo. De veritat, és veritat, això, eh? Va traspassar fa uns dies, va morir aquest senyor en un hospital. Dilluns va ser? Entre dilluns i dilluns. Sí, exacte. Fa molts dies ja. Bé, dilluns a Rússia, diumenge aquí. Sí, va morir abans a Rússia que aquí. Sí, sí. Bueno, és igual. Doncs, el senyor estava en coma en un hospital i va morir i vam dir, hòstia, a aquest senyor li hem de rebre un sincer homenatge i aquí està la cosa. El senyor Trolololo ens està sentint segur des d'allà on sigui perquè sé que té una connexió especial amb el condensador de flusso i l'hem nomenat personatge de la setmana. Exacte. L'hem nomenat personatge de la setmana perquè l'alternativa era... Tu no ho saps, Carlos, però jo m'he pensat de l'alternativa, que era... Bueno, allò que vam dir, te'n recordes com que vam dir, podríem fer en lloc de personatge de la setmana gilipolles de la setmana. Sí, espera, espera. Tanquem que han petatrolololo, en paz descanse, i gràcies a ell existen totes les pàgines web de tumblers i demà merdes. Ah, exacte. Ara, el gilipolles de la setmana. Sí, l'inventor moral de los meme. No confundamos. I ara, sí, el gilipolles de la setmana podria ser, si et sembla, en Taquesi Kitano. Saps què ha dit? En Taquesi Kitano. No, però aquest tio el respectem. Com que el gilipolles? El respectem, el respectem. Jo el respecto fins a cert punt com a cineasta, com a creador de pel·lícules i programes on hi ha en sinos que es foten tonyes. Com a persona, ja ho poso més en dubte, perquè ha dit al tio, en un programa de la tele japonesa, que, bueno, li van contar que li semblava la notícia que Barack Obama aprovés els matrimonis homosexuals i va dir a algú com ¿Qué será lo próximo? Caçar personas con animales o algo así. Vale, llavors, aquestes declaracions que per mi signifiquen un jarro d'aigua fria perquè en aquest tio jo el respectava. Vale que últimament se l'està veient a su nipona, a Xaveta, bastant amb les pel·lícules que està fent. L'última que va fer jo era vaig veure a Sitges el 2010 i era seriosa. La de la tortuga. Sí, ha vuelto. No, no, no, no, no sé com es deia. Era una de Yakuza, no? Sí, sí. No me'n recordo com es deia. Era com seriosa. Mira, ha vuelto. Ha vuelto, el Takeshi serio. doncs, bueno, no ho sé, però està fotent gambades allà on va, perquè tio, això no ho sé. Però, ¿qué será lo próximo? ¿Casará gente con media cara? Aquest té la paralisia. Què? Ah, ah, ah, vale, vale, sí, té una paralisia. Jódete. Sí, és verda. Podries haver trucat aquell dia a Osaka. El tècnic de Saldre que et censurarà això quan editi el poc. Sí, sí, tot això es talla i queda fora, no, Marc? Sí, vale. Bueno, doncs, Trolololo, el senyor Trolololo, l'Edward Hill, el personatge de la setmana i imbècil de la setmana també, Taka Shikitano, gran cineasta i estúpida persona. I peor persona. Vale. de la setmana i estúpida persona. de la setmana i estúpida persona. amb la diferència que no és cap merda, però vull dir, és una manera de parlar. Us parlem de còmics cada setmana més o menys a aquesta hora i portem aquesta setmana un parell de novetats de l'editorial Sin Sentido. Ja sabeu que, bueno, són uns habituals d'aquesta secció perquè sempre, bueno, treuen coses guais. Escolta, que menys que parlar-ne una miqueta. una de les que us portem avui és una cosa que es diu Breve Encuentro i que no és sinó una mena de biografia. No, no, no. En principi, d'entrada, no té res a veure amb la pel·li del David Lin, però sí que té guinyos a la pel·li del David Lin. Però no és cap adaptació. A veure, és la història, la posada en vinyetes de la vida d'un poeta gallec molt important que es diu Lois Pereiro o que es deia Lois Pereiro. Un senyor que va viure diguem la moguda cultural dels anys 70 i 80 i es va morir als anys 90 perquè era un d'aquests poetes malditos que li fotia bastant a les substàncies i que va viure una vida d'aquelles ràpides i plenes d'accessos i de mala vida. Un tio que a més es va enganxar a la heroïna a part de les substàncies habituals i l'alcoholisme i tota aquesta història però que no obstant va deixar un llegat a la cultura espanyola i concretament al panorama de literatura i poesia gallec de valor incalculable. Un tio que va estar present en tota aquesta moguda molt lligat a això com dic a tota aquesta cultura underground bastant punky amb una ideologia bastant potatilla era el típic anarco comunista d'aquests així canyeros canyeros un tio bona persona bona persona i mira si és bona persona home segur que era molt bona persona però era un tio potentillo i ja et dic molt lligat al punk i que es mereixia un homenatge però ja vull dir ja és un tio reconegut però potser no és un tio que ha arribat a les grans masses no és un tio que puguis parlar puguis sortir al carrer i dir quin era Eloís Pereiro i la primera maruja que estigui comprant a la ternera dir mira era un poeta gallego per cert aquest senyor va néixer l'any 58 i es va morir el 96 perquè us feu una idea una mica de quina va ser la seva bueno en fi el que deia és un tio que es mereixia un reconeixement és curiós com a reconeixement un còmic un còmic sí podria haver sigut no ho sé una biografia escrita normal un documental per a TV1 podria haver sigut un documental és veritat pot ser que hi hagi algun documental dedicat a la figura de Eloís Pereiro no no és que terreto és més terreto dos veces que em trobis un tema que no hagi tractat documental hi queda això la setmana que ve en parlarem que són molts anys d'història de documental i tant bueno en fi doncs ha hagut de venir aquest Jacobo Fernández Serrano que és l'autor d'aquest còmic que és un jove gallec va néixer a Vigo l'any 71 que bueno estava començant això en esto del mundo del cómic havia fet il·lustració infantil i tal i ha agafat aquesta figura d'Eloís Pereiro i li ha dedicat aquesta biografia que és jo intueixo una mica com la seva pròpia persona com la seva personalitat una biografia bastant bastant anàrquica bastant molt lliure a nivell de forma i que en fi que és imprevisible i que té multitud de fronts inclou poemes del propi Pereiro inclou sketchos de la seva vida inclou metàfores inclou passatges totalment poètics símbols inclou una mica de tot i doncs explicar la història d'aquest poeta explica una miqueta també la història de l'Espanya de l'època fa referències als successos que van passar en aquella època concretament a Galícia però també a tota la geografia espanyola te'n recordes allò de l'aceite de colza te'n recordes aquella història l'aceite de colza no saps per què no me'n recordo perquè jo no he llegit el còmic perquè sé perfectament que tu abans de llegir el còmic tampoc sabies el què? lo de l'aceite de colza? sí home sí sí va listo cuéntale bueno són unes partides d'oli que no havien estat tractades segons les normes de sanitat correctes i van afectar bastants milers de persones i van morir bastants milers de persones a causa d'aquest oli sí, sí, sí jo no havia sentit a parlar després te'n metió tu en este verenginal podries haver dit sí, sí, por supuesto l'aceite de colza jo estic de l'aceite de italiana a mi me da igual no m'afecta bueno, doncs l'aceite de colza ara ara sí, eh ara sí bé, doncs també és un incident que està present en aquest còmic era un exemple era un pur exemple i a partir d'aquí doncs també fa una mena de petita anàlisi sobre els referents d'Elois Pereiro surten poemes de Ties Elliot surten fragments de Raymond Carver surt algun fragment de de L'Urrit surt el L'Urrit amb una vinyeta dibuixat vull dir tot aquest món diguem cultural dels anys 80 dels anys 70 80 i 90 tota aquesta gent una mica que anava doncs bastant a la seva bola tothom està present en aquest en aquest llibre que a més a part del còmic també és interessant dir que inclou una sèrie d'extres un parell d'extres bastant interessants com ara un text de Manuel Ribas que va ser amic d'Elois Pereiro en el moment i a part un diguem un anex final que inclou alguns poemes del Pereiro encara la llengua original amb la qual cosa això li afegi un plus d'interès en un còmic que ja de per si és molt interessant perquè doncs això no perquè com dic és molt apassionant en la seva llibertat i en la seva imprevisibilitat gairebé és un còmic que a cada pàgina és diferent de l'anterior algú més a dir se t'ha acudit algú més a preguntar sí en color en blanco i negro és en blanco i negro és muy gordo o es muy fino és medio ¿cuánto vale? medio doncs no ho sé vam quedar que la cultura no té preu tio a la cultura no se li pot posar preu me dejarás a ver tu i comprar jo ho sé jo sé quan costa però no ho vull dir ja te'l passaré i si voleu passar per la ràdio doncs us el puc deixar també si voleu si ho vulgui que es posi en fila després del Carlos i al Carlos li passarà el còmic no després no muzyka Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Vale! ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... N'hiro! N'hiro! Eh... Bueno... Recuperar! Estan allà els programes penjats i desglossats. Hi ha uns desgloses que es diuen The Pit. Allà podeu trobar tota la informació que us oferim cada tarda. us oferim cada tarda. Por si nos vamos mucho por las rames, básicamente, ¿no? Sí, básicamente, és aquesta la idea, és aquesta. Bueno, m'alegro que em treguis el tema de Sin Sentido, perquè... Sí, espera, espera. Cada vez tienes menos sentido, Xavi. Ai, porque esto és un Sin Sentido. Vale, gràcies per introduirem el següent tema, i és una altra de les novetats de l'editorial Comiquera, que es diu Charanga. És la darrera obra d'Hot Picot, que és una autora francesa bastant jove, va néixer l'any 79. Bueno, potser... Potser ja no és tan jove. És jove, va, sí. Entra, entra en el... Sí, entra dintre la categoria de joves, que va debutar oficialment l'any 2005 amb unes històries que es deia Rollos Míos, que va editar també Sin Sentido, i que des de llavors li ha anat editant totes les seves... O diria que gairebé totes les seves obres, com ara, doncs, la continuació de Rollos Míos, que era Mas Rollos Míos. Una papa i una cosa que es deia travessia. Ara, doncs, sortim amb aquest Charanga que torna una mica a agafar les constants de l'autora, que són, doncs, les... bueno, aquestes preocupacions i aquestes cosetes de l'edat que és... bueno, de la gent que se situa en aquesta edat entre la joventut i l'edat adulta, saps? El traspassi aquell de los trenta i pocos, veintitantos... La crisi de los veintitantos. La crisi de los veintitantos. De la trenta i pocos. Sí, cada període d'edat té la seva pròpia crisi, no? Clar. Bé, llavors... Què? És que tampoc té gaire sentit. En la crisi de los 40. Los 40 son los nuevos 30. Es la crisi de los 30. Prou ja, prou ja. Prou ja. Prou ja. Prou ja. Prou ja. Prou ja. Doncs si esteu una mica en crisi, així en general, podeu llegir aquest xaranga, perquè us sentireu mig identificats, mig reconfortats, perquè això explica la història, se centra una miqueta en el món de les xarangues, és a dir, de les bandes així més o menys improvisades de músics que van de festa major en festa major i que fan combates de xarangues, no? Que fan allò... Oco wave. Bé, combates, no lluiten físicament, eh? No, ja, però com un rei de la pista, no? Bé, sí, molt bé, no, estan tots allà, i van fent, i es piquen entre ells, i van tocant. Fem una cosa, a partir d'ara, que hi queden molts programes, em passes als còmics, que així los leo antes del programa i així no... Què et sembla? D'ara, endavant, ens passaré tots els còmics... Bé, la setmana vinent no, però a partir de la següent ja sí, perquè no m'he vingut. Ah, perquè la setmana vinent volia ressenyar 17 còmics. No, però a partir de la següent ja sí. Vale, vale. Doncs, no, ja et passaré a tots els que sortim de cara a setembre, que en seran uns quants. Doncs... Ah, no haveria hablado. Bé, ara no toca això. Ara toca parlar de xaranga, que és un petit còmic, doncs, això, que juga bastant a la d'identificació, perquè, com dic, són aquestes xarangues que en el fons no són, sinó, doncs, uns grups de persones, a la vintena, que l'únic que volen és fer farra i juerga. Bàsicament se centra en borratxeres, aquest còmic. Són penya, que va a tocar, toquen quatre coses i s'emborratxen fins a les tranques. Sí, sí, sí, vull dir, després, doncs, ja et ve el que ve, les gomiteres, te quiero un mojollón i, què me pasa, què me pasa, me estoy cayendo. Però, bueno, molta gent se sent, dic jo, se sent identificada amb tot aquest rotllo. No és el meu cas, però, bueno, sí que es detecta un cert customisme i una certa... doncs, un cert lligam amb la juguetud mundial. M'estic liant de mala manera, eh? Sí, sí, m'estic liant. És que després la meva mare sent el programa i diu, però com és això d'aquests identificats amb gent que s'emborratxa, no? És veritat, jo no m'emborratxo, però és igual, cadascú fa el que fa amb la seva vida. Carlos, no em miris amb aquesta cara. Charanga, Carlos, Charanga, Charanga. Digues com és el dibuix, jo què sé, volve, volve el lío, volve el lío. Sí, sempre em preguntes el mateix, t'has fixat. Com és el dibuix? No, però ho dic perquè... No tens grans inquietuds artístiques. És com la piedra pilar sobre la que volves, miliar sobre la que volves. Sí, exacte. La pilarica. Piedra biliar, també, no? Sí, també. No, piedra biliar. Bueno, la piedra biliar és un dibuix molt expressiu, amb un ras molt suelto i que, bueno, que tira d'uns colors així com a aquarel·la molt vius i molt expressius i que, bueno, és com a mono, és com a mojo, saps? No, és veritat, és així com, hòstia, que guai, és un dibuix molt xulo, molt agradable, que entra molt per la vista i que amaga dins de tot aquest bon rollo, aquesta juerga, aquesta fiesta ferrà contínua, una sèrie de problemàtiques i de sentiments una mica més foscots, com aquests de, que sigui l'absència, que sigui la soledat, una mica el que passa a tothom. Lo que hagamos, lo que hagamos, prendre alcohol. És que al final és això. al final parla d'això d'una manera, doncs, bastant xula, un tema, si vols, bastant universal, però de manera xula, encertada i que es fa molt maco de llegir i jo crec que és un dels còmics ideals per aquesta primavera, etapa de primavera-verano que se'n es veu de encima. Passem abans aquest. Què? Aquell del poeta gallec. Sí? Perquè... Eh. Bueno, són diferents... Perspectives. Sí, diferents perspectives de la vida. Jo te'ls passo tots dos i tu després em fas el que vulguis mentre em tornem. Ah, vale. Vale? Vinga. Jo no querré demostrarte, mi amor, que hay algo extraño. Lo simple puede serte fiel, sin dudar. Si al final llegarán otros besos clandestinos, para mostrar que nunca habrá otro igual. y tú y yo nos reiremos de todo cuando acabe. Mi amor, esta historia sobre un beso fulgán que se'n escapó, que se'n escapó, que nos huvió, sin pensar, que se'n escapó, que nos huvió. Yo no querré demostrarte, mi amor, que hay algo extraño. Lo simple puede serte fiel, sin dudar. Si al final llegarán otros besos clandestinos, para mostrar que nunca habrá otro igual. Y tú y yo nos reiremos de todo cuando acabe. Mi amor, esta historia sobre un beso fulgán que se'n escapó, que nos huvió, sin pensar, que se'n escapó, que nos huvió, sin pensar. El belga, amb aquest tema que es deia Todes les coses, sonant des del seu disc 1971, es deia que el disc no és que sigui d'aquest any, va sortir fa dos o tres anys, és un dels altres grups que ve en directe a tocar a Barcelona aquest cap de setmana, el dia diumenge, que de cognom 10, l'Apollo 2. Molt bé. L'Apollo 1, no l'Apollo 13, l'Apollo 2. Per 15 pavos. Doce anticipada. Exacte. És que m'he anticipat a tu. Sí, sí, és veritat, molt bé, molt bé. Sí, sí, sí, és un gag metató. Ara mateix el nostre director està flipant, sí, sí, sí. Bueno, el belga treu, el belga treu un disc un nou, però aquest era un tema recuperat de l'antic, que segurament tocaran i intercalaran, doncs, això, temes de presentació del disc un nou, digui jo. Ho sabrem aquest diumenge a l'Apollo. Ens posem seriosos. And who are you? The proud Lord said That I must bow so low Only a cat of a different coat That's all the truth I know And a coat of gold A coat of red A lion still has claws And mine are long And sharp, my lord As long and sharp as yours No ho veieu, perquè la webcam està desconnectada per problemes tècnics, ja més ser problemes tècnics, ja més ser que estem endiferida, però ens estem... ens estem tocant. Sí? Sí. Mútuament o cadascú lo seu? Això ho deixem a la imaginació de l'oient. De quin oient en concret? No, no, és que la ment de cada dient... Que no s'envien flores. No m'he tirat de la llengua, perquè la lío i ens posem seriosos i ja està molt bé liant-la. Quan no et tiro de la llengua, ja la lies, imagina't quan t'estiro. Vale, va. Estem escoltant The Range of Customer. Hola. Què vol dir això? Aquesta és una cançó que sonava, entre cometes, al llibre de George R. R. Martin, Choque de Reyes, i que han adaptat per la sèrie. Per quina sèrie? No hi ha cap sèrie que es digui Choque de Reyes, tot taco. Per la sèrie de Juego de Tronos temporada 2. Ah, vale, vale. Que ràbia d'això, eh? Perdó. Però bueno. Bueno, una de les llibertats més que s'ha pres aquesta sèrie a lo largo de los dos años que ja lleva, perquè Juego de Tronos, Juego de Tronos va acabar, va acabar ja fa cinc dies. Aquesta sèrie acaba més que no comença. O sigui, sempre és... Ah, ja ha tornat a acabar. Sí. És com... Ah, ja, ja, ja. Ja està. Clar, és que la primera temporada... Ah, vuit mesos. Ah, haurem d'esperar vuit mesos. Ah, ja, ja, ja. Pum, ja s'ha acabat. Dos mesos de res, tres mesos de res i fora. I a més, el primer llibre, encara, perquè és un introductorio, tal, diec episodis, vale. De poc a poc els llibres van creixent en volumen, o sigui, físicament van creixent, i els capítols no, els queden allà en deu. Sí. Bueno. Bueno, potser la temporada que ve en fan onze. No, bueno, que l'últim capítol de la segona temporada de Juego de Tronos dura una hora i cinc, ja. Ah, esplèndidos. En fi, ha acabat la sèrie i ha confirmat les excel·lents sensacions que ha anat deixant durant tota la segona temporada, a la meva opinió. Sí. Jo crec que... La primera reconec, i ho vaig dir aquí al Fluzo, per cert, que em va deixar una mica fredot amb masses llibertats. Es prenia unes llibertats que de vegades dius bueno, esto ya duele un poco. assumiéndolo i tenint vuit mesos per recapacitar, ja en fontes de la segona temporada pensaran en aquestes llibertats que efectivament continuen, però en aquest cas ajuden. Per què? Perquè el llibre es va expandint. Van creixent els personatges, van sortint personatges de debajo de las piedras i l'epílogo amb els noms ja sobrepassa les ciento y pico pàgines. A la sèrie tallen de lo lindo, agafen els personatges principals, als secundaris els donen un pes més o menys relatiu, reconeixes la seva cara, no saps ben bé qui és, tampoc ho importa, és molt més condensada i per sort han reduït tot en 10 episodis francament potents, francament potents, en especial aquesta sísima final que s'han currat des del capítol 9 i el capítol 10, que bueno, jo ja vaig posar en mi perfil de Facebook, podies seguir-me, amigues? Oh, tens Facebook? Uala, tio, ets supermodern. Encara no tinc Twitter, ja llegará, todo llega, todo llega. Tu renegaves de Twitter fins fa... Sí, sí, sí, sí. Ah, Twitter, Twitter no. S'ha de ser sense entendre el Twitter. Jo sí que tinc Twitter i tampoc l'entenc. Ah, tens Twitter, que modern, a veure, és molt hipster. Això és molt mainstream per a mi. Sí, no, jo sóc ultra hipster. Que no sé què estic dir. Amb que m'era el nom i em diré Xavipster. Aquest és un personatge de Juego de Trones. Veus? Xavipster. És un septo, no? Sí. Sí. En fi, parlàvem de Juego de Trones perquè ho deia al meu Facebook, el capítol 9 per a mi té alguns dels millors moments que he vist potser a la meva vida a la tele. O sigui, té moments de subidó impressionants que a més van veure el nou nou capítol després de veure una pel·lícula sobre batalles que es deia Blancanieves al cine i van dir Tio, si mola més la pantalla pequeña que la pantalla grande. Què passa? Que és HBO i que estan fent les coses bé. Perdona, ja no és la pantalla pequeña. Ara és una apreciació que vaig així tonta. No, algú apuntava l'altre dia que ja la tele és la pantalla mediana, la pantalla pequeña és la de l'esmartphone. Cuidado. Ah, vale, pensava que deies que vas a fer el teu projector. Sí, ara, són de sus mismas condicions. Aquestes coses les fas tu, no jo. Bueno, en aquest cas tenim el mateix projector. Ho veus? Ho has fet tu un altre cop. En casas separadas no somos gays. No. Però los respetamos. Però sí. Marc, no ens miris amb aquesta cara. Jo tinc molts amics que són gays. Bueno, jo tinc amics negras. Hòstia, hòstia. Tornem a Juego de Tronos. Vale, va. Hi ha hagut canvis en relació al llibre. Hi ha hagut canvis que hagi llegit el llibre, recordarà molt poc del llibre si l'ha llegit en el seu dia fa molts anys, però recordarà alguns detalls molt bèsties que han hagut de limitar, igual que van limitar al final de la primera temporada sense anar més lluny. Però bueno, ha sortit molt bé, ha sortit molt bé perquè han anat creixent en pes molts personatges com ara el de l'Anna Heddey, el de la Cersei Lannister, per mi és el personatge d'aquesta segona temporada por encima de l'Anno, que hasta ahora era... Tengo amigos i nanos. Por encima de l'Anno. O sigui, hòstia... El dia, recordarem el dia que no fotis una gambada en 10 minuts seguits. Ha crescut en pes el Tyrion Lannister, el Tyrion Lannister té uns minuts impressionants al capítol, uns segons impressionants al capítol nové, però clar, això vol dir que potser no recordes exactament el mateix que llegies, doncs han canviat bastant drastícament. En tot cas, com a sèrie tal qual, el final és dels millors finals que hem vist a aquesta temporada segur. Té un cliffhanger potente, potente, que jo no recordava del llibre, però tampoc és que m'importa demasiado acordar-me del llibre, del llibre. I bé, què més a dir? És que realment és la sèrie de la temporada i és la sèrie que hauria de guanyar-ho tot. Fins i tot fa una mica de ràbia que ara tothom estigui enganxat al fenomen en un Juego de Tronos, ja comença a ser això... Ah, i tu parlaves de hipsters, eh? Sí. Anda que no, anda que no, pedazo de snob. Sí, però és el que té, o sigui, realment... Ara mateix no m'imagino una altra sèrie capaç d'igualar des de lejos la qualitat tècnica i artística d'aquesta... Sí, i a més, a més, s'ha de tenir en compte, sembla una tonteria, però és veritat, s'ha de tenir en compte que està arrasant a nivell de... no només de crítica sinó també de públic, està agradant a tothom, amb la qual cosa ja és ferma candidata per emportar-se de premis, perquè la quantitat de sèries que han sigut elevades per la crítica però després el públic les ha maltractat i en conseqüència no els han emportat cap premi ni cap reconeixement ni cap història fa por, no? Ara podria canviar, no? Exacte, de fet ja ha començat la temporada passada ja va guanyar alguns premis el propi Tyrion Lannister el Peter Dinklage va guanyar si no recordo malament l'Emi o el Globos d'Or el Globos d'Or el Globos d'Or el millor secundari el millor secundari masculí, no? Amb la qual cosa jo crec que aquesta sèrie està destinada una mica a marcar història independentment que et pugui agradar més o menys ja té detractors i hi ha gent que no li agrada ho respecto, tothom es pot equivocar no existeixen però no existeixen són los padres però bueno en qualsevol cas hi ha bastant d'aquarum amb Jove de Tronos i crec que té la virtut aquesta sèrie de seguir bueno confirmant el seu bon estat de salut després de dues temporades molt molt molt intenses a més hi ha una cosa que a mi m'encanta i que ho diu precisament de pel·lis com Blancanieves o sèries com Lost sí m'acabo de cagar en Lost així com que no cregui la cosa també és hipster això però no a mi els m'encantava però és que ells agafen escenaris reals i després els toquen amb l'ordinador i la sensació de presència física que té aquesta sèrie no la té cap altra pel·lícula o demà és fantàstica senyor de los anillos aparte sí sí per descomptat HBO sempre era la cadena que no feia televisió sinó que feia HBO Homebox Homebox sempre sempre havia estat per damunt de totes les altres sèries això s'haurien de totes les altres sèries això s'haurien de dir però sí que dóna la sensació veient aquesta season finale de bueno tota la temporada no? de Juego de Tronos que ja no està per sobre de les altres sèries està per sobre de moltes pel·lícules potser hi ha un acabat formal que no pot superar una pel·lícula d'alt per supost però jo crec que en general sí que està ahir sí que pots veure pel·lícules al cine que no siguin ni la meitat d'espectaculars ni la meitat de ben treballades a nivell formal que està que està Juego de Tronos que a més té l'avantatge de s'ha colat ah mira s'ha colat s'ha colat en antena sí hòstia podeu tornar-ho a fer a veure eh que l'està quitant de seguretat sí sí l'està quitant de seguretat això això sempre rompe Carme torna a connectar la impressora Carme fum-li no ara ja no funciona quan estiguem parlant al punt més àlgid del nostre speech tornarà mira ara el seu té un clic lo més bo de tot és que això no s'estigui colant a la gravació i llavors estiguem aquí parlant com a tontos ens ho posen difícil bueno què estava dient tio que té la qualitat més alta sí sí això veient això veient aquest final de temporada es col·loca per damunt de molts productes cineautogràfics ah sí això anava a dir i que a més en contrapartida té l'elemento serializado no de qualsevol sèrie de poder desenvolupar trames al llarg termini bueno jo és que aquí tinc molta por ah sí és que ara arribarà la tercera temporada sí al gener més o menys arribarà la tercera temporada sí em sembla que s'estrena al gener o no aquesta no aquesta es va estrenar a l'abril doncs a l'abril és igual s'estrena el 2013 correspon al tercer llibre s'acaba la temporada l'any vinent correspondrà el 2014 al quart llibre l'any següent al cinquè llibre i després no hi ha més llibres oh qui t'ha dit que no hi ha més llibres Martín per favor no, jo crec aquest senyor el que farà és posar a treballar tot el seu exèrcit de negres i li trauran entre tots li trauran li tiraran endavant un parell d'altres vols dir que arribaràs que a mi em fa poc i de cop i volta puguem estar dos anys sense jugar el tren no, a veure sí, hi ha diferents escenaris possibles el primer escenari és que realment enganxi la sèrie al llibre que podria ser i ens hagin d'esperar un parell d'anys sí, sí, sí no ho seria la primera vegada ha passat amb algunes sèries que han hagut de saltar alguns anys i en sèries que porten en antena més anys que temporades tenen perquè s'han hagut d'esperar des d'ajustes d'aquests amb Mad Men ha passat per exemple i amb 24 també una temporada 24 també va passar si en sèries recents lo soprano diré que també va passar en fi un escenari possible és aquest un altre escenari possible és que la gent s'encansi de la sèrie i sent una sèrie tan cara l'HBO tot i que porta aquest rotllo de no, és que nosaltres les audiències no les mirem i tal però bueno sí que les miren però les relativitzen molt sí que és veritat però en fi s'ha d'amortitzar tot això està clar que una sèrie tan absolutament cara com podria ser Juego del Tronos s'ha d'amortitzar i podria córrer la mateixa sort que va córrer Roma per exemple que és una sèrie que de tan cara que era van haver de prescindir d'ella i al cap de dues temporades la van xapar també va passar amb Carnival una sèrie molt bona molt cara i que estava planejada per 6 temporades i que la tercera va fer caput sí però aquesta és una bona arribada a tenir aquest despliegue mediàtico internacional que està tenint Juego del Tronos des del principi és veritat i apostes sobre seguro i a més aquesta segona temporada s'han gastat molts més els quartos molt més encara sí es nota una invasió de diners bastant important una altra opció possible jo crec que és la que passarà que la sèrie seguirà tirant a su ritmo i el Martín dirà hòstia he de fer córrer més al meu equip cal dir que a veure com tracta l'audiència la quarta i cinquena temporada o sigui ara quan jo he dit que una opció és que la ara que m'ho dius ara dius que no ara ja no ojo perquè recordem el bajón que pega la sèrie de llibres ah bueno això potser és relatiu bé la gent jo crec que la gent és molt més capritxosa que tot això la massa penso que és més capritxosa si de cop deixa de molar la sèrie i li deixa d'agradar encara que sigui millor doncs ha tomat pols saps i a la inversa si resulta que la sèrie es fa més avorrida perquè realment el llibre bueno la saga literària es fa una mica avorrida la part central bueno però si la sèrie sigue caient d'un gracia jo crec que la gent seguirà donant el seu favor l'important és que seguissin així condensant com condensen que van retallant a lo bruto o sigui realment esto es paga bueno ja és normal ja mola per això t'ho dic qualsevol cas jo penso que passarà això sincerament sincerament el George R.R. Martin aquest el George R.R. Martin correrà bueno sí li diran al seu equip que es posi les piles i ja està i vinga a escribir com animals todos i ja està per cert si ens estàs escoltant em vas dir que hi havia un canvi molt dràstic en relació al capítol 9 amb el llibre envia'ns un e-mail a projectafluzorobagmail.com i explica'ns-ho sisplau perquè realment no ho recordo a la batalla a la batalla a la batalla a la batalla gràcies vale doncs els que no haguéssiu arribat sabeu que al capítol 9 hi ha una batalla ja es diu Blackwater tampoc és que no no tampoc estem destripant no destripem res tranquil no destripem absolutament res exacte és un capítol amb una batalla jo bueno ja està que per cert avui han tratat a una pàgina d'aquestes de memes i mames o jonquiblogs o el que sea i han posat en gif ja l'escena final de Juego de Tronos temporada 2 o sea ten cuidado porque ahora el gif s'expande esto del gif es como la polva es la nueva polva bueno en fi Juego de Tronos temporada 2 acaba d'acabar ara mateix balanç molt positiu la millor temporada que he vist jo aquesta temporada la millor temporada que has vist aquesta temporada de qualsevol sèrie sí i bueno podria estar bastant d'acord i posa les coses inmejorables per la tercera temporada que veurem no sabem quan alguna cosa més fer Juego de Tronos Valar Morghulis Valar Morghulis misil calor misil me voy a l'interior seríem parlant de fèries Xavi és el penúltim programa no, no, per favor no m'agasesto no m'agasesto però si t'agrada tot el rato quina pantomima cada setmana el mateix et toca fer això no, no ho facis és un clàssico sí, sí, sí bueno va ja et dic una cosa els nostres oients trobaran a asfaltar aquest xascarrillo semanal si no no sé bueno doncs no sé si voleu fem una llista de correu i cada setmana fem un xascarrillo semblant i us l'envieu us l'enviem amb newsletter podríem fer-ho podríem fer-ho ens envieu correus a projectafluzo.com i fem una llista de correu amb la promesa a canvi de que ens han tigut la temporada que ve i així captem adeptes o alguna cosa però estem segons de què farem temporada que ve és que estàs vendiendo la piel de los ochatos no, bueno bueno ja ho veurem ja ho veurem no ho sé que no t'escapis però alguna cosa farem la temporada que ve si no és a la ràdio és en otro tipo de ahir estarem vull dir segur seguríssim i podreu sentir xercarrillos com aquest que consisteix en que el Carlos em fa dir cada setmana una sèrie que no esteu mirant i que us hauríeu d'estirar dels pèls i que cremareu a l'infern com si estiguéssiu fets de sebo per culpa de no estar mirant aquesta sèrie exactament aquesta setmana tot i que el Marc acaba de marxar de la passera suposo que la cosa va tirant espero que hagi deixat un pajarillo d'aquests que beuen aigua i que van apretant la tecla mira ens treu un micro ai no no bueno hòstia sí o sigui ens estan retallant en directe és acollonant jo ara ja no et sento no sé si et sents a tu mateix però jo a tu no et sento estàs parlant pel micro i jo no et sento vale de veritat en serió pot ser que estigui esperant i no estigui no s'estigui gravant va en fi fem una cosa apropo el micro per tots dos per ser de cas vale tenim el dubte a veure si se sent el Carlos ara Marc no se'l sent el Carlos molt bé el Marc ha tocat algú i ara no se sent el Carlos bueno bienvenidos a la hora con Xavi que soy yo es una hora en directo con vosotros hablando de mi a tu recomanar la sèrie Xavi sí vale doncs avui us porto una sèrie que es diu això ja és surrealista que es diu Missis Browns Boys vale això no oi oi escolta escolta això no és sèrio tios no podem fer un programa així no? o sigui podem fer un programa així? bueno l'estem fent de fet a veure Carlos parla? no encara no se'l sent vale jo vaig parlant us porto una sèrie que es diu Missis Browns Boys que és una cosa estranya és un omni un objecte visionador no identificador que és una sitcom que protagonitza crea escriu i ho fa tot un tal Brendan O'Carroll que és un còmic irlandès Carlos fumli fumli fort ai està estira enxufa i això enxufa el micro met el micro met el micro ara ara no se'l sent a mi ara se'l sent a mi tu sí això és un catxo un actor còmic irlandès ai quina gràcia que fa el Marc ai quina gràcia que fa el Marc aaaah aaaah vale és un actor còmic irlandès que es diu Brendan O'Carroll Brendan O'Carroll no és que estigui o Brendan O'Carroll és que es diu Brendan O'Carroll com tots els irlandèsos tots es diuen o algo o lo que sea sí doncs que interfeta Missis Brown que és una senyora sí una senyora sí què ens estàs recomanant Xavi Missis Brown Boys una sèrie que es diu Missis Brown Boys que fa la BBC ara mateix a més dues temporades de 13 capítols és tot lo fácil lo difícil és explicar-ho és una sitcom protagonitzada de Marc que es transvesteix en aquesta senyora Missis Brown que és mare de família i parla molt malament diu molts cops fucking i trenca el quarto muro què vol dir que trenca el quarto muro doncs que parla interpel·la l'espectador directament sí a l'audiència que hi ha en directe molt bé sí tot sovint es veu l'audiència allà o sigui es veuen les càmeres es veu el públic aplaudint i rient hi ha un moment per exemple com a botó de muestra en el primer capítol cuidao ahi és nada la primera al frente hi ha un moment que diu el sombrero no sé què li diuen què sombrero diu mierda me l'olbideu surt corrents a l'altre set vale mismo plató però diferent set i surt corrents i òbviament doncs es veu com canvia d'un set a l'altre i agafa el sombrero i torna bueno és en aquest rotllo és molt cafè és molt bueno molt cafè és molt anàrquica és una sèrie superanàrquica super salvatge i que dius esto de que vam estan prenent el pèl o de que no em fa ni punyetera gràcia i això és el que fa gràcia com tantes coses que recomanem nosaltres que no fan gràcia i por coincidente fan gràcia us recordo estiu Mississ Browns Boys la fa la BBC es basa per ser en un personatge que té un recorregut bastant llarg van fer unes bueno una ràdionovella al principi era un personatge de ràdio després va protagonitzar alguns llibres fins i tot ha protagonitzat alguna pel·lícula em sembla que interpretada per l'Angélica Houston si no m'equivoco i ara la protagonitza aquest Brenda Nocarrol que jo li seguiré a la pista de prop l'he conegut ara és un tio gran ja és un senyor talludito que porta bastants anys en esto de las cosas de la risa i que bueno ahí está la cosa seguramente recomendada queda recomendada sí sí bueno queda un minut i mig més o menys de programa sí oi que sí Marc sí no minut i mig parlem d'un altre tema de cinema així molt breument comença la vintena mostra internacional de cinema de dones. Ah, molt bé, molt bé. Com que cinema de dones, ja ho deixem pel final i li dediquem a l'últim minut i mig. No, perdona, l'hi volíem dedicar més... No, perquè el feminisme ara està de cap a caïda. S'ha de recolzar els valors... És que és molt poc menys. És hipster? No, tampoc. Bé, doncs llavors no. És l'úsel. Que no, eh, però bueno. Comença avui mateix, dijous 7 de juny, us ho recordo, a les 10. Sortiu de veure Fluzo i aneu corrents a veure Siempre Feliz, que és la pel·li de la Anne Sevitsky, eh, una noruega del 2010, sobre una noia que creu que és molt feliç, fins que troba uns veïns nous que són encara més feliços que ella. On tindrà lloc això? A la filmoteca, a diversos llocs, eh. També, per exemple, doncs a... Com es deia, el cinema a l'aire lliure, a la plaça Virreina de Gràcia, és a dir, van canviant els llocs. Hi ha un pifòstio de sèries curts, documentals, antologies, tal? Entreu a mostracinemadones.com i mireu vosaltres mateixos la programació, perquè és un lío. I se m'acut que també ha sortit la programació de la Sala Montjuïc, saps què és la Sala Montjuïc? Ah, ja ha sortit? Sí, home. I cada any de 7 més la programació de la Sala Montjuïc. La podem comentar la setmana que ve, si em sembla? Quan comença la Sala Montjuïc? Doncs, no ho sé, aquest mes, ja. Vale, doncs sí, comentem la setmana que ve, últim programa de la temporada, Marc Adeu. Carlo Jacomele, bona tarda. Xavi Roldán, bona nit. Ens trobem la setmana que ve, dijous, a les 8 de l'espre, a Radio Aspera. En directe. Adéu. Bona nit Bona nit