#21 - Fluzo del 27/9/2012 — Concurs de bandes sonores, ‘Savages’ i ‘Blancanieves’, còmics (Jiménez/Hickman/Rucka) i sèries (‘Louie’, ‘A Touch of Cloth’, ‘The Newsroom’)
Banter inicial, presentació de la segona temporada, to humorístic i complicitat amb el tècnic; arrencada formal del programa.
Presentació del joc de bandes sonores, pistes durant el programa, com participar (blog, xarxes, mail i telèfon) i sistema de minipunts.
Recomanació del thriller de Dominik: robatori a partides de pòquer, to negre, estil visual potent i sàtira socioeconòmica.
Valoració crítica: episòdica i fluixa; idees gastades malgrat el repartiment estel·lar.
Triangle amorós minimalista; elogi del moment del cinema romanès i dels seus autors.
Dramàtic d’autor, atmosfera onírica, jocs temporals; grans interpretacions de Weisz i Hiddleston.
Retrat d’un bordell de finals del XIX; exercici d’autor elegant i suggeridor de Bertrand Bonello.
Recomanació del novel·lot noir de narcos a Laguna Beach; prosa cinètica i addictiva; digressió sobre adaptacions i autors com Michael Crichton.
Retorn canyer de Stone amb estil més contingut; ritme àgil, repartiment fort i final discutible però satisfactori.
Blancaneu muda i en B/N ambientada als anys 20; gran rebuda crítica, cinefília i potencial d’èxit popular; esment de la projecció al Liceu amb música en directe.
Film en B/N, recepció dividida; actuacions d’Aida Folch i Jean Rochefort excel·lents; alguns reparos sobre el to intel·lectualitzat.
Mini-proposta musical: presentació del disc Tramp, tema “Serpents” i dades del concert a Barcelona.
Biografia de Pepe González; metacòmic tendre i documentat; volum amb extres importants (Panini).
Alta idea de viatge en el temps a l’Imperi Romà; format híbrid amb molt text; malgrat això, història atractiva i enganxosa.
Segona pista amb el famós diàleg de Goodfellas; crida a enviar respostes per totes les vies.
Arc “El invierno muerto”: gran domini del ritme i dels silencis; menys gore que Ennis però molt sòlid.
Discussió sobre la seva irregularitat: dialegs brillants però massa didàctica; expectatives no complertes.
Elogi entusiasta: millor comèdia/dramedy actual, emocionalment potent, amb una trilogia d’episodis excel·lent i Emmy al millor guió.
Paròdia policíaca tipus Naked Gun + CSI; humor de jocs de paraules sense fre; guió de Charlie Brooker.
Cloenda amb Leonard Cohen, prometent una temporada intensa i recordant el concurs.
Visió general
Primer programa de la nova temporada amb to distès i molt contingut cultural. Es presenta un concurs setmanal de bandes sonores, es fa un repàs ampli de cinema (recomanacions d’estiu i estrenes com Savages i Blancanieves), una macro-secció de còmics (Carlos Jiménez, Jonathan Hickman, Greg Rucka), i un bloc de sèries on destaca Louie. També hi ha una píndola musical amb Sharon Van Etten.
Concurs setmanal (bandes sonores)
- Mecànica: cada setmana es posen pistes d’àudio durant el programa; cal endevinar la pel·lícula.
- Participació: via blog (projectefluzo.wordpress.com), Facebook, Twitter, xat, email i telèfon; s’atorguen minipunts.
- To humorístic i meta: es juguen falses “trampes” i es fa broma amb les vies de contacte.
- Pista 2 icònica: fragment de Goodfellas amb el diàleg de “Funny how…”.
“How the f— am I funny? What the f— is so funny about me?”
Cinema (recomanacions i estrenes)
Killing Them Softly (Andrew Dominik)
- Thriller negre amb gran posada en escena i càrrega crítica.
- Trama: robatori a partides de pòquer i reacció mafiosa.
- Valoració: molt recomanable; visualment potent, ritme i atmosfera.
Woody Allen: To Rome with Love
- Percepció: la més fluixa de la seva etapa recent; idees gastades i estirades.
- Repartiment llaminer (Ellen Page, Jesse Eisenberg, Roberto Benigni, Alec Baldwin) però resultat desigual.
Martes, después de Navidad (Radu Muntean) i onada romanesa
- Triangle amorós que exemplifica el bon moment del cinema romanès: naturalisme, detalls quotidians.
- Context: de 4 meses, 3 semanas, 2 días ençà, diversos autors (Cristi Puiu, etc.) han “petat-ho”.
The Deep Blue Sea (Terence Davies)
- Dramàtic d’autor, oníric, ple de boira i jocs temporals; excel·lents Rachel Weisz i Tom Hiddleston.
- Reivindicació de Davies com a gran autor “oblidat”; exercici clàssic amb sensibilitat moderna.
L’Apollonide (Casa de tolerància) — Bertrand Bonello
- Retrat coral d’un bordell de finals del s. XIX; mirada d’autor, estil i intencionalitat.
- Valoració: notable com a exercici cinematogràfic.
Llibre
Don Winslow — Salvajes
- Thriller narcòtic amb trio amorós a Laguna Beach i xoc amb un càrtel mexicà.
- Prosa cinètica, fresca i molt addictiva; literària però visual.
- Connexió amb el cinema: agraïment a Oliver Stone i adaptació immediata a la gran pantalla.
Estrenes destacades
Savages (Oliver Stone)
- Retorn del Stone vitaminat però més contingut que a Natural Born Killers.
- 130’ que passen volant: ritme, estil, repartiment (Travolta, Benicio del Toro, Blake Lively, Taylor Kitsch, Aaron Johnson).
- Final “estrany”, però el conjunt divertit i entretingut; captura bé l’“esperit Winslow”.
Blancanieves (Pablo Berger)
- Conte traslladat a l’Espanya dels anys 20, muda i en B/N; gran aclamat a crítica.
- Cinefília desbordant (plena de referents del cinema mut) però amb potencial d’arribar a públic ampli per la seva màgia emocional.
- Esdeveniment especial: Liceu amb música en directe (Sílvia Pérez Cruz).
El artista y la modelo (Fernando Trueva)
- B/N, to intel·lectualitzat; aplaudiments a Sant Sebastià, però valoració interna més tèbia.
- Aida Folch i Jean Rochefort, molt bé; bellesa visual amb moments menys rodons.
Música
Sharon Van Etten
- Presenta el disc Tramp; cançó “Serpents”.
- Concert: Sala 2 de l’Apolo (dissabte), entrades 17€ anticipada / 20€ taquilla.
Còmics (macro-secció)
Pepe — Carlos Jiménez (Panini)
- Biografia de José “Pepe” González; metarelat sobre l’ofici d’il·lustrador i la vida cultural dels 60.
- Tendresa i coneixement del personatge; extres valuosos.
- Imprescindible per amants del metacòmic i de l’autor de Paracuellos i Los profesionales.
Pax Romana — Jonathan Hickman (Panini, col·lecció 100%)
- High concept: missió al passat romà via màquina del temps amb agenda religiosa que es torça.
- Forma híbrida (pàgines amb text mecanografiat, menys globus): sembla novel·la gràfica il·lustrada.
- Tot i l’aspecte, enganxa i proposa idees ambicioses.
The Punisher — Greg Rucka (Panini)
- Arc de 12 números, “El invierno muerto”: planificació d’acció exquisida, domini dels silencis i del tempo.
- Més continguda en gore que l’etapa d’Ennis, però molt sòlida i efectiva.
Sèries
The Newsroom
- Expectatives altíssimes (HBO + Aaron Sorkin) però resultat irregular: brillantor dialògica que cau en didactisme i faciloneria.
Louie
- La millor “comèdia” actual que en realitat és una dramedy indie: capítols breus, emotivitat incalculable i creixement continu.
- Trilogia recent de capítols, etiqueta negra; premi als Emmys al millor guió de comèdia.
A Touch of Cloth
- Miniserie (2x40’): paròdia CSI + Agárralo como puedas.
- Gags de paraules constants, humor absurd; guió de Charlie Brooker (Black Mirror).
- Probablement intraduïble; ideal per veure-la en VO.
Tancament
- Comiat amb Leonard Cohen i promesa d’una temporada intensa.
- Recordatori: seguir el concurs i participar pels canals habituals.