#27 - Toni Cantó, Una família feliç i De Vigan; Jules d’Émile Bravo; Reality, Drácula 3D i En la casa; Last Resort; Calèxico/Andrew Bird; i el retorn de Waldorf Bateman
Resum general
Programa molt variat amb obertura humorística i una polèmica sobre Toni Cantó i un vídeo d’UPyD, dues recomanacions literàries (una comèdia fantàstica de David Safier i un relat autobiogràfic colpidor de Delphine de Vigan), un còmic d’aventures per a tots els públics d’Émile Bravo, repàs de cinema d’estrena (Reality, Drácula 3D i En la casa), mencions musicals (Calèxico i Andrew Bird), el joc del clip sorpresa i una trucada surrealista de Waldorf Bateman anunciant el retorn de “El Séptimo Jarte”. Tanca amb la secció de sèries destacant Last Resort i les cancel·lacions de temporada.
Obertura i polèmica
Xerrameca inicial i dedicatòria
- Obertura distesa, bromes de producció i el gag recurrent “Winter is coming”.
- Dedicatòria de la setmana: del Mitt Romney post-eleccions es passa a Toni Cantó per un vídeo d’UPyD a YouTube parodiant el nacionalisme català.
- Reacció: Twitter “ho peta” durant 24 h amb el tema; els presentadors el qualifiquen de sketch “ridícul i sense gràcia”.
“Twitter porta 24 hores petándolo absolutament gràcies al nostre amic Toni Cantó.”
Llibres
1) David Safier – Una família feliç (ed. Seix Barral)
- To: comèdia d’aventures amb molta fantasia i punt de paràbola familiar.
- Premissa: una família en crisi atropella la bruixa Baba Yaga i queda maleïda: mare vampira, pare Frankenstein, filla mòmia i fill home llop.
- Desenvolupament: peripècia “road movie” amb enemics insospitats i humor desbocat, sàtira a la cultura pop (esment a Crepúsculo i Stephanie Meyer).
- Ideal si busques: lectura lleugera, divertida i amb “sense of wonder”.
2) Delphine de Vigan – Nada se opone a la noche (ed. Anagrama)
- To: memòria autobiogràfica i investigació familiar d’alta intensitat emocional.
- Punt de partida: l’autora troba la mare suïcidada i reconstrueix la història familiar (traumes, abusos presumptes, dols).
- Valor: escriptura finíssima, sense melodrama barat; reflexió sobre arrels, identitat i el procés mateix d’investigar la pròpia vida.
- Avís lector: colpidor i molt intens; millor llegir-lo amb calma.
Còmic
Émile Bravo – Les (epatants) aventures de Jules (Ponent Mon)
- Estil: línia clara (ecos d’Hergé/Franquin), aventura clàssica amb component científic i ciència-ficció.
- Públic: per a nens que poden gaudir també els adults (emocions pures, esperit de descobriment).
- Edició: recopilatori amb els tres primers àlbums; lectura “del tirón” que deixa bon rotllo i és “heretatge per als fills”.
- Context: Bravo també signa l’excel·lent “Diario de un ingenuo” d’Spirou i “Mi mamá está en América…”.
Cinema
Reality (Matteo Garrone)
- Marca el retorn del director de Gomorra; Gran Premi del Jurat a Canes.
- Sàtira sobre la televisió i la cultura del reality (Gran Hermano italià).
- Recepció: crítiques desiguals, però interessant com a radiografia del present.
Drácula 3D (Dario Argento)
- Resultat: molt dolenta… i alhora divertidíssima de tan desastrosa.
- Estètica: mira cap a la Hammer (capa, hipnosi, clixés gòtics) més que a Coppola o Crepúsculo.
- Punts negres: posada en escena pobra (plans generals plans), 3D discret i moments de mal gust.
- Punts curiosos: un Dràcula diferent amb transformacions “inesperades” i gore gratuït.
- Recomanació: si hi aneu, millor en VO i en 3D, i amb esperit irònic.
Dario Argento a Sitges: “La he hecho con todo mi corazón.”
En la casa (François Ozon)
- Guardons: Concha d’Or i millor guió a Sant Sebastià; premi del jurat a Toronto.
- Virtuts: joc narratiu que evoluciona de la normalitat al terreny més metaficcional; to canviant i posada en escena molt intel·ligent.
- Repartiment: Kristin Scott Thomas, Fabrice Luchini, Emmanuelle Seigner.
- Recomanació: molt bona; una de les imprescindibles de l’any.
Extra: Holy Motors (Léos Carax)
- Es veu en passis sorpresa (Cine Oculto Madrid); possible projecció a l’Institut Francès de Barcelona (sessió especial).
- Considerada per l’equip com a gran candidata a millor pel·lícula de l’any.
Música i agenda
Calèxico i Andrew Bird (Sala Apolo, BCN)
- Calèxico: diumenge 11, 20.00 h.
- Andrew Bird: dilluns 12, 20.00 h.
- Comentaris sobre directes (loops amb violí, xiulades d’Andrew Bird) i preus.
Joc del clip sorpresa
- Clip 1: fragment de pel·lícula “misteriosa” per sumar punts al rànquing del programa.
- Clip 2: icònic espot “¿Desea saber más?” de Starship Troopers.
Trucada sorpresa
Waldorf Bateman – El Séptimo Jarte
- Personatge “teleñeco” que anuncia temporada 2 i especial de Nadal del seu programa de vídeos.
- Possibles temes i convidats: Los Miserables, El Hobbit (entrevistes “de rodatge”).
- To: surrealisme pur i molta conya; l’audiència del xat s’hi aboca.
Sèries
Last Resort (ABC) i estat de la temporada
- Last Resort (de Shawn Ryan, creador de The Shield): submarí nuclear que desobeeix ordres i apunta a Washington DC; thriller atípic, amb alts i baixos, però addictiu a mesura que avança.
- Repartiment: Andre Braugher, Scott Speedman, Robert Patrick…
- Cancel·lacions: 666 Park Avenue té els dies comptats; temporada de novetats fluixa en general.
- Recordatori: The Shield és de visionat obligat.
El millor del programa
- En la casa d’Ozon, destacada com a estrena top.
- Una família feliç: humor fantàstic amb lectura familiar.
- Jules d’Émile Bravo: aventura de línia clara per a totes les edats.
- Holy Motors: hype justificat a passis sorpresa.
- Last Resort: proposta de sèrie diferent a la graella network.
Seccions de l'episodi

Publicitat i indicatius
Anunci de promoció d’habitatges (Promunsa) i indicatius de Ràdio Tosbem 98.1.

Obertura informal
Salutacions, bromes de producció i running gag “Winter is coming”.

Dedicatòria i polèmica Toni Cantó
De Mitt Romney a Toni Cantó per un vídeo d’UPyD que parodia el nacionalisme; Twitter ho “petant”.

Jingle i prèvies
‘Answer’s coming’, bromes amb el tècnic (gomets) i ocurrència “George Clooney president” abans d’entrar en matèria.

Llibre 1 – David Safier: Una família feliç
Comèdia fantàstica amb família maleïda per Baba Yaga; sàtira pop i aventura amable.

Música – Calèxico a l’Apolo
Anunci del concert de Calèxico (11/11, Sala Apolo) amb breu escolta.

Joc – Clip sorpresa 1
Primer fragment de pel·lícula per sumar punts al concurs de la temporada.

Còmic – Émile Bravo: Les aventures de Jules
Recopilatori dels tres primers àlbums; aventura de línia clara amb component científic per a tots els públics.

Cinema – Reality (Matteo Garrone)
Sàtira sobre la televisió i els realities; premi a Canes; recepció desigual però interessant.

Apunt – Gomorra, llibre vs. pel·li
Reivindicació del llibre ‘Gomorra’ com a superior a l’adaptació cinematogràfica.

Cinema – Drácula 3D (Dario Argento)
Desastre deliciós: pobre factura i 3D discret però diversió “trash” i mirada a la Hammer; millor en VO i 3D.

Cinema – En la casa (François Ozon)
Concha d’Or a Sant Sebastià; joc narratiu brillant, repartiment de luxe i recomanació forta.

Focus – Holy Motors i passis sorpresa
Èxit en sessió sorpresa (Cine Oculto) i possible passi a l’Institut Francès; hype com a peli de l’any.

Música – Andrew Bird a l’Apolo
Concert anunciat (12/11); comentaris sobre el seu directe amb loops i violí.

Trucada – Waldorf Bateman (El Séptimo Jarte)
Trucada surrealista anunciant temporada 2 i especial de Nadal; possibles peces sobre ‘Los Miserables’ i ‘El Hobbit’.

Llibre 2 – Delphine de Vigan: Nada se opone a la noche
Memòria autobiogràfica sobre trauma i identitat; prosa afinada, sense melodrama barat; lectura intensa.

Joc – Clip sorpresa 2 (Starship Troopers)
Fragment del famós espot ‘¿Desea saber más?’; punt per als encertants.

Sèries – Last Resort i estat de la temporada
Last Resort com a thriller atípic i addictiu; cancel·lacions (666 Park Avenue) i el recordatori de veure The Shield.

Comiat
Agradeïments a l’audiència i tancament del programa.
Desemplaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Justes Bern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930. Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Hola, bona tarda a tots. Què tal? Un programa bé, normal. Avui hem començat la línia... Sí, no vaig perquè no. Hem arribat amb temps, hem dit... Vinga, fa't tal. Ha sigut molt bo, perquè és el dia que hem arribat amb més temps de tota la temporada. Sí, hem arribat molt aviat a la ràdio. Hem segut aquí els micros de Ràdio Tosbem i just abans entrant ens hem adonat que no teníem els guions. Bé, molt bé, molt bé. Sí que els teníem però ens els havíem deixat fora. Bona tarda, Carlos de Comel, i què tal? Bona tarda, Xavi Roltan. Bé, bé, aquí. Gaudim del canvi de temperatura. Canvi de temperatura? Quin canvi de temperatura? I ara? Sí. Ha arribat l'hivern? Sí. Winter is coming. No, prou ja. Què diran els de Juego de Tosbem? Prou ja. L'altre dia et recordo que et vaig dir que volia encetar una secció que no em vas contestar, que era dedicar el programa a gent. El podríem dedicar, a part del personatge de la setmana, a la gent que diu Winter is coming. O sigui, prou ja de dir Winter is coming. O sigui, quantes temporades portem de Juego de Tosbem? Dues, tres, no? Dues. Però moltes de llibres. Però exacte. Cada hivern ja és un clàssic, no? Winter is coming. Prou. Prou. Sí. Prou. I d'aquí a poc, la setmana vinent, recomanem el programa, dediquem el programa a los que aman a los zombis i hacen cortometrajes sobre zombis. Vale. Ja en parlarem. No, no, això ho hem de fer. Això ho farem la setmana que ve. Però aquesta setmana és aquesta setmana. I aquesta setmana tenim un convidat de la setmana. Bueno, en tenim dos, no? En realitat. Bueno, és que hi ha un que ha perdut el lloc com a convidat de la setmana. Sí, exacte. És una de les coses que ha perdut. N'ha perdut més de coses. Sí. Si qui era, què? Volíem dedicar el programa a Mitt Romney perquè, bueno, per motius omnis, perquè fa penica. És un tio que fa pena, no? Home, ja ha posat, sí. És que no ho sé, tothom amb l'Obama, tothom amb l'Obama. Jo també, bueno, nosaltres també. Vinga, no? És que és l'Obama. Bueno, ara, tampoc és que sigui la panacea, però, bueno, posats a escollir-nos un escollim. Tothom escolleu l'Obama. I el pobre Romney s'ha quedat com... Ai, saps, amb les seves anècdotes... Era molt divertit, les seves anècdotes dels avions i tot això. Era molt graciós i el pobre, doncs, ho ha perdut. Hauria estat un bon president. Sí. Hauria sigut divertit. I il·lusió. Sí. Exacte. Doncs li volíem dedicar a ell, però hem decidit que també ha perdut això perquè s'ha imposat un altre personatge, que és en Toni Cantó. M'encanta, Toni Cantó. Vull que m'ho expliquis bé. Aquest tio, jo el tenia, més o menys, ben considerat, no? Doncs feies malament. Ja, ja, ja. Perquè és un actor lamentable. Sí, bueno, però no va patir un trauma fa poc? Bueno, sí, sí, no, no. Això és la seva vida personal. Aquí no entrem, eh? No, no, no. No entrem, vull dir que no. No ens fiquem amb ell per això. Sí, no, a veure, la qüestió és que va fer 7 vides i 7 vides molava en aquell moment, però ell també era molt dolent. Després va tenir un petit tropezó en vital bastant greu, que, bueno, doncs, que no s'ha de fer broma. Però ara, doncs, resulta que està upeider aquest senyor des de fa bastant de temps. Sí. I avui, em sembla que ha sigut avui que ha sortit un vídeo que surt ell i tres com Pinxés Mas i una gent que fa com de públic que representen com una mena de Parlament, o sigui, surten ells tres com fent de nacionalistes catalans, no? I llavors intenten ridiculitzar-nos a nosaltres, o els que ens sentim nacionalistes, fent un esqueig absolutament ridícul i patètic, que és lamentable. Això es pot veure? Sí, està a YouTube. Està a YouTube. I a més és que està penjat per UPyD. Els mateixos d'UPyD són qui han penjat això com per fer com un esqueig còmic, no sé, una cosa rara, que no té ni cap mena de gràcia. A més és una mica... Bueno, seria insultant si tingués gràcia, però és que tampoc és lamentable. No, sí que té molta gràcia. Lamentable. Té molta gràcia en el sentit en què tenen molta gràcia moltes coses avui dia. Que és que arrel d'això, Twitter es talla. O sigui, Twitter porta 24 hores petándolo absolutamente gracias a nuestro amigo Tony Cantó. Sí, exacte. I jo no he vist el vídeo, he vist que passava alguna cosa, Tony Cantó tecnic tòmic... Bueno, el vídeo no és... O sigui, és lamentable, és una besura a nivell objectiu i a nivell fenomen còmic tampoc és que es diu molt bo. Vull dir, surten ells, vén al panoli i ja està. Però a mi em fa molta gràcia aquesta imatge del Tony Cantó, no? D'aquell actor que dius hòstia, aquest home on està, no? Què està fent aquest tio? Vale, està a UPyD, però ha deixat la professió d'actor que ha fet... No, no l'ha deixada, no? Està fent aquestes xorrades. Bueno, en fi, Tony Cantó... Per a ti, Toni. Sí, exacte. A veure, qui no se senti nacionalista, que no s'ho senti, eh? Vull dir, no tenim cap problema amb això. però aquestes pàrides, tio, que les quedin a casa. No calen, no calen. Per cert, aprofito per saludar tothom que ja estan parlant del tema. Ah, sí, hola. Tothom. Tothom, sí. Sidney, Albert, Save Me. Sí, benvinguts tots. Comencem, no, Arguson? Va, sí. Vinga, Marc, tira-ho. Answer's coming. Answer's coming. Answer's coming. Answer's coming. Molt bé, doncs, ho entencis com a dir. Ho entencis com a dir. Marc, et posarem un gomet a la teva llista. El nostre tècnic de so, otro más que no cobres. Exacte. Hem fet una fotocòpia amb tots els membres de l'equip, excloent-nos a nosaltres dos. Hi ha només una columna, que és la del Marc, i llavors, cada cop que fa alguna cosa malament, li posem un gomet. I quan en tingui tres, doncs, ja veurem què passa. Dos minuts de cara a la paret. Per cert, perquè estan proposant ja Josh Clooney com a president dels Estats Units. i l'ho ves, vull dir... ¿Quién és el president dels Estats Units? Ronald Reagan. Ronald Reagan, l'actor. Doncs, el mateix, Josh Clooney. Vale, doncs, enviarem una carta a un George i li direm... Una carta, manuscrita. George, presenta-te. Un brumafax. Sí. Un brumafax. Mentrestant, nosaltres, el que podem fer és el que se'ns dona més o menys bé, normal, que és parlar... El que se'ns dona. Que és parlar de còmics i de llibres. Vale. I d'altres coses. Sí, ara toca llibres. Sí, avui parlarem... Ojo, ojo, no, no, cuidadín, perquè avui parlarem de dos llibres. Oh, yeeey, yeeey. No, perquè són dues pedazo de novedades. Ho farem, llausaret, intentarem anar una mica per feina, perquè dos llibres, la gent també ha de tenir temps de llegir-se el que s'hagi de llegir si és que li veig de gust. Si comencem el ritme de recomanar dos llibres a la setmana... No, no, no, alguna setmana en recomanarem tres. Vale. És veritat, això, eh? 100%, ja t'ho explicaré, ja t'ho explicaré. No, és per una història. Spoiler flip, digues, digues. Sí, doncs no, a més, aquest primer llibre que recomanem és bastant lleugeret i és molt ràpid de llegir, no és que sigui curt, però... és allò... Per què? Per què? Sí, eh? Que no ho sentes? Sí, sí, perfecte. Ja, perfecte. Perquè és l'últim llibre de David Seyfier. Et sona, David Seyfier? Sí. Bueno, no sé si es pronuncia així perquè l'home és alemany, va néixer a Bremen. Ara. Potser es deu pronunciar David Seyfier o alguna cosa per l'estil. Et sona o no el nom? No. És un senyor que es va fer mínimament conegut entre nosaltres per un llibre que va escriure que es va dir Maldito Karma, que va ser una petita sorpresa. Et deu sonar, no? Maldito Karma. Jo no el vaig llegir però em sonava. Maldito Karma. No, perquè es va convertir massa ràpid en un fenomen massa mainstream i van dir, doncs, fora. Ah, ja. Això no entra al flujo. El següent, per la regla d'acció-reacció, llavors torna a no ser mainstream i llavors torna a entrar al flujo. És un de cada dos, bàsicament. I aquest que toca ara és un que es diu Una família feliz, que és la seva darrera obra publicada entre nosaltres. Em sembla que després en té una altra que es diu Mugh o Mugh, algú així. Mola. Està escrit el guió, eh? Mugh. Mugh, Mugh. Que diria que és posterior a... Hosti, quins moments de ràdio que estem creant, eh? En fi, em sembla que és posterior aquest, però encara no està editat. Aquí tenim editats Jesús Me Quiere, aquest maldito Carme que us parlava, o un que es diu jo Mi Me Contigo. Hombre. Mi Me Contigo. Sí, el disc de Sabina. Sabina? Joaquín. Leguina. Tornet a sortir Joaquín Sabina en aquest programa. Cada setmana. El dita sea, l'haurem de proscriure d'alguna manera o altra. Bé, doncs, té aquests llibres i ara ha publicat aquest Una família feliz, que és un llibre, doncs, no sé ben bé què és. És com una mena de comèdia que té aventures, que té una mica de tragicomèdia familiar i que té una mica de fantasia, té bastanta fantasia, de fet. Jo us ho explico perquè veieu per on va la història. La cosa és una família que no està vivint els seus millors moments. És una família de pare, mare, filla i fill que en el seu moment van estar molt units, però últimament ja anaven una mica de cap a caida. La senyora, la mare, té una petita llibreria que s'està enfonsant, on l'ajuda una neo-hippie una mica passada a voltes. El pare, doncs, és el típic workaholic que no para de fer feina, no està ja per la família i els nens són nens, no? La nena... Sí, bueno. La nena ha estat adolescente perdida i el nen és un semigeni una mica autístico, no és autista, però, bueno, va la sebola. Bueno, llavors, aquesta família resulta que van un dia a una festa on es presenta el llibre de la Stephanie Meyer, que és la... Sí, sí, sí. És la autora de Crepúsculo, de qui diuen... Sí, és una dona, no? Stephanie Meyer. Sí, sí. ¿No? Sí, sí, és la parte de antes, el prefijo, lo que no... Ah, l'autora. La responsable, la Pergenya. Jo no he llegit Crepúsculo, no puc dir si és bo dolent. En qualsevol cas, sí que puc dir que té el cul molt gordo. No, no, no. Sí, és veritat. Qui ho diu? El David Safia. En el llibre, ho diuen, ho diuen en el llibre. El cas és que s'equivoquen i van disfressats a la festa dels monstres de Stephanie Meyer. Es troben allà que ningú ho ha disfressat, fan el ridicul total i han de salir por patas. Van disfressats de monstres. Entenen malament la invitació i van disfressats de monstres. Llavors surten corrents i atropellen nada menos que a Baba Yaga. Que Baba Yaga és una bruixa, una vella bruixa de la mitologia russa. Ah, ah. Imagina't. Les hagi un conjuro i el que fa és convertir-los en els monstres de qui van disfressats. De manera que, exacte, la mare queda convertida en una vampira, la nena queda convertida en una mòmia, el pare queda convertit en un Frankenstein que no articula la palabra, només fa... I el nen queda convertit en un home allop. i a partir d'aquí hauran de conviure entre ells amb les seves... tares, amb la seva maledicció, mentre, doncs, van buscant a la Baba Yaga perquè els torni a la seva forma humana. Ah, que guai. Sí, sí, té molta gràcia i... Sí, sí, és molt divertit i, a més, això crea aventures. O sigui, no és tant una cosa acostumista que és el que sembla des d'un principi com una aventura pura que se'n van por i acaben a... Bueno, no diré on, però a llocs insospitats enfrontant-se amb enemics també insospitats i creant, doncs, una mena de petita paràbola sobre la diferència i sobre... Bueno, aquesta cosa que tenen les famílies que no s'entenen, que es pensen que són uns monstros tots però que, en el fons, en totes les partits es coacinaves, no? I totes les famílies són una mica... d'aquesta manera, no? Com el títol Una família Felic. Bueno, té aquest punt d'ironia, té aquest punt de... Bueno, de picada d'ullet cap a totes les famílies que, en el fons, són això. Està molt bé, és un llibre molt divertit. Hi ha moments que se li en va molt l'olla, que tira molt de surrealisme, que tira d'un humor absolutament sortit de mare i tocat del bolet. Vull dir que és un llibre, doncs, això, que deixa posó, que diu coses però que les diu de manera divertida. Què te parece? Molt bé, dels més interessants que has dit en els últims... En els últims programes. No sé si diu molt del llibre del David Safier o diu molt poc dels altres. No, però hi ha una cosa, tio, això que tothom últimament se meten com crepusculo, d'aquí a poc mira el que et dic, m'agrada la crepusculo. Sí, sí, sí. Per la regla també d'acció i reacció, no? Sí, tant, i tant, i tant, i tant. Quan serà, la meva pregunta és quan serà punqui començar a reivindicar crepusculo? Ara mateix reivindiques crepusculo i ets un penoli. Això ho diu la societat, no ho dic jo. Jo, de veritat, jo em guardo molt perquè no he llegit cap llibre de crepusculo ni he llegit cap pel·li de crepusculo i de veritat que me'n guardo molt. No sóc aquí per dir que no estan bé. Però realment tu surts al carrer cridant me gusta el crepusculo i primer et foten un manicomi i després et foten un dutxazo fred per haver dit el que has dit. Sí. Però d'aquí un X temps serà ja guai, no? És això? Jo crec que sí. Els hipsters donen samarretes de crepusculo. Ja no? Donen samarretes del d'anajito de crepusculo. Bé, doncs, ja ho veurem. David Safira es queda gust corregant-se a la Stephanie Meyer amb aquest llibre que dita 6 barral. Molt bé. Bé, doncs, per cert, no? Que estem escoltant Calèxico és una idea que ha tingut el Carlos. Explicar-ho en mig de la cançó. Sí. Estem sentint Calèxico perquè venen a tocar a Barcelona a la Sala Apolo diumenge a dia 11 a les 8 per 28 euros que no és poc. Però bueno, la banda de Joey Burns se lo merece. Estem sentint els ells, els estem trepitjant aquests Sunk and Waltz que sonava més o menys així. Incorporate and shake a la Sala Apolo a la Sala Apolo a la Sala Apolo a la Sala Apolo a la Sala Apolo Take the story of Carpenter Light He dropped his tools and his keys and left And headed out as far as he could Past the city and gave the neighborhood And he slept and he slept meets the stars Wrote down what he drowned And he built a machine For no one to see And to fly First light Well, doncs això, que lèxico a l'Apolo. Tenim ganes de regalar coses. Jo tinc ganes, m'han vingut ganes de regalar coses. Hòstia, però saps què podríem fer? Què podríem fer, va? Tirar la primera clip sorpresa perquè algú dels que ens estan escoltant ens ho diguin ara per xat, ens truquin al 93 372 3661, ens envien un email, ens ho diguin per Facebook, no es paren por la calla i no es lo diguen. A quina pel·lícula correspon el clip que sona ara? Primer escuadrón. Señor, no lo entiendo. ¿Quién necesita un cuchillo en una guerra nuclear? Lo único que hay que hacer es pulsar un botón. Señor. Alto el fuego. Pon una mano en ese muro, soldado. ¡Pon la mano contra ese muro! El enemigo no puede pulsar ningún botón si le inutilizáis la mano. ¡Médico! Jo ho tinc claríssim perquè sóc negafant d'aquesta pel·li. A més li estava fent al Marc Médico i no, no m'entenia. Sabeu alguna cosa? Teniu alguna pista, alguna idea? Ens la podeu comentar. No us direm ni que sí ni que no per a mantenir-la en tríngulis. Sabeu que si l'encerteu us sumem un puntet. Ja tenim el primer regal. Ja tenim dos regals que s'incluiran en este pack. Así que cuidado. Cuidadín. Cuidadín. Cuidadín. Quina és la pel·li? Donem una pista. És una pel·li. I donem una altra pista que conté aquest clip. No sé, està ahí cantadísimo, ja, eh? Sí, però no sortirà el pack, eh? No, no, no. No, no, no. Està donant pistes per encertar la pel·li. Ah, exacte. Al final de la temporada us donem un regalet a que més puntos tenga. I de moment està la City Sarripli pateando culos. que ja podeu... Bé, doncs va. Poseu les piles tots els altres, sisplau, sincerament, perquè val la pena. Mhm. Que parlem de còmics. Ah, molt bé. De còmics. Parlem d'un autor que avui, avui mateix, mentre feia... Sí, avui he fet el guiavui. I mentre feia recerca de la seva vida de l'autor, he après que es pronuncia el seu cognom d'una altra manera. Perquè avui parlem d'Emil Bravo i jo em pensava que es pronunciava Emil Bravo per allò que és francès. Però he llegit que aquest senyor té... És de mare valenciana i pare català. O sigui que es deu dir Emil Bravo o Bravo, potser es diu, eh? Emil Bravo. Emili. O potser es diu Amili. Emil Bravo. Emil Bravo. Sí. Però bé, o sigui com diguis com diguis, és tot un honor poder parlar d'Emil Bravo. Bé, poder parlar d'ell, que surtin coses d'ell al mercat. I més, si són coses tan xules com la que us presentem avui, que és un recopilatori, atenció, d'una assombrosa aventura de Jules. M'explico. A veure, Emil Bravo és un autor francès que una mica es va alinear amb la gent de la tele des Boix, una gent que va començar a obrir camí allà a França i que ara podria estar en un lloc diferent, que malament que m'estic explicant. Bé, hi ha l'associació, et sona l'associació? És tot aquest grupúscle d'autors francesos on hi ha l'Esfar, el Christophe Lane, el David Bé, tot aquest amènyen. Doncs aquest senyor no està amb ells. Ah, molt bé. És un altre rotllo. És un rotllo molt més línia clara, una mica herger, és una mica... Bé, és un altre rotllo diferent, una mica Frankin. Saps el Frankin, l'autor d'Espirou? Sí. Doncs veu una mica de tot aquest rotllo, no? D'acord. i de fet veu tant del Frankin que el que va fer un cop va ser una aventura de l'Espirou. Anda. Sí, el propi Bravo va agafar l'Espirou i li va fer un àlbum que és una autèntica delícia que es va publicar fa un parell d'anys que es deia Diario de un Genio, de un ingenuo si no recordo malament i si ho tinc ben apuntat el guió que ara no trobo. Ah, sí, Diario de un ingenuo. Que era... És que ja fa dos anys que el vaig decir. Això és... No, bueno, ja sé, és una era. Doncs aquest senyor un dels personatges que té a més d'haver tractat l'Espirou i a més d'haver fet alguns àlbums com Mi mamá está en Amèrica que és un álbum molt, molt, molt xulo sobre un nen que sí... Bueno, en fi, Mi mamá está en Amèrica o un dramón però és molt guai. Doncs té una sèrie que es diu doncs això una assombrosa aventura de Jul que és una aventura per nens és un còmic bastant infantil bastant per a tots els públics que té una miqueta també de Tintín en tant que són aventures de descobriment però el protagonista és molt més rebaixat d'edat té... no me'n recordo quants anys però en té molt poquets té 13, 14, 15 anys i viu aventures i ja està i són aventures no, no que són molt xules són... tenen totes un component fantàstic o un component de ciència ficció o un component científic més que fantàstic bastant científic i en fi va d'això va d'això i està dirigit a nens no té més no, no, no és veritat és que és molt guai llavors el xulo d'això és que tot i que està dirigit per nens òbviament el poden llegir els adults perquè tracta unes emocions molt pures i tracta un sentit del descobriment i de l'aventura i del sense of wonder que deuen els anglesos que està molt ben trebat la veritat és un d'aquells còmics que el llegeixes i dius hòstia que bé que m'ho estic passant ara però que bé que m'ho hagués passat si l'hagués pillat amb 13-14 anys o sigui és superguai llavors ara el que han fet els amics de Ponemón és recuperar els tres primers àlbums de les aventures de Jules i els han recopilat en un volum en un tomo que publicaran un segon tomo en breu no sé exactament quan però que estan les tres aventures les tres primeres aventures ficades allà llavors és tot un gust llegeix del tirón jo me les he llegit les tres del tirón però ara t'estàs un temps perquè no són curtes són com tintins però les coses que et deixen un bon rotllo el cos i una coseta i una cosa de hòstia que guai tio i una cosa d'aquelles de això és una herència pels meus fills això tu guardes a l'estanteria i dius quan vingui gent darrere meu això s'ho llegiran i ho passaran molt bé s'ho passaran teta de manera que jo us recomano a veure si us heu de comprar un còmic al mes doncs és molt bona compra però bueno potser us deixa una mica poc satisfets però si sou comiqueros de pro és molt interessant que llegiu aquestes epatantes aventures de Jules que és com es diu en el seu títol original les epatantes aventures de Jules per què quan parles d'això em venen una mica element flashes de Bon doncs no ho sé perquè no el rotllo aventures no no no anava a dir-te alguna no sé anava a ficar-me amb tu d'alguna manera però és veritat Bon és un altre còmic d'aventures Bon el que té és que és una aventura purament fantàstica més a la línia del senyor de los anillos i més per adults tot i que disfressa de nens és una mica sí Bon podria ser un còmic per adults que poden llegir nens i Jules és un còmic per nens que poden llegir adults és un matís però jo crec que no no no fas molt bé dient-ho perquè jo crec que a nivell de qualitat i a nivell de bueno de vivència de l'aventura estan bastant a nivell clar Bon és americà i Jules és francès però però bueno les aventures són universals per tothom llavors Jules té un component més d'aprenentatge científic perquè hi ha un un dels tomos que se'n van a l'espai un que se'n van a les cavernes fan l'espeleologia i té un component de ciència-ficció amb clons i amb mogudes d'aquestes però però bueno podrien estar una mica a la línia jo ho recomanaria per gent més o menys de la mateixa de la mateixa calanya avui m'estàs comprant bastant eh? eh? mola no? sí, sí, sí molt bé doncs t'ho fico la pila de coses que t'he de deixar ja per l'estiu com a Santillana no, no però està bé perquè ja tinc un traster a casa meva dedicat a tu a la porta diu Carlos amb una placa ja fixa la vaig fixar amb un en un Black & Decker amb un Black & Decker i ja està i allà ho tens tot doncs fico aquest Jules a les aventures de Jules per tu que com us dic ha dit a Ponemon en un tomo gruixudet bueno pues tu ja m'has comprat bastant jo ho tinc una mica complicat aquesta setmana perquè t'he de recomanar jo crec que no tant jo crec que no tant però bueno al final sí a la postre t'acabaré comprant jo també però clar no hi ha cap parlem de cinema parlem de cinema i parlem de cinema en una setmana en què no hi ha cap balotasso d'aquests que diguis hòstia todo el mundo a veure Skyfall per cert todo el mundo a veure Skyfall molt bé he tingut com un déjà-ví quan us dic hòstia això ja ho he de sentir abans sí, sí, sí però bueno per si de cas com tothom està viendo lo imposible per cert peli a odiar desde el minuto uno ja ja està només per l'èxit que té basta, sí, basta mira aquest snop jo l'odio jo l'odio per per mèrits propis no perquè li agradi a tothom ja no s'ha tingut de sòdia sí, espera vaig a fer un riure snop vinga Carlos aquestes setmanes estrenen coses una mica diferents igualment interessants bueno alguna cosa una mica més castanya que l'altra però clar s'ha d'anar a rebuscar una mica i busca que te busca trobem reality i què és reality doncs el nom apari del director de Gomorra de Mateo Garroni això ha de ser bo ha de ser bo i mira si és bo que va guanyar el gran premi del jurat de Kant d'aquesta edició dius no puc dir mal la cosa no puc dir mal la cosa doncs bé les crítiques han sigut una mica més desiguals sí, l'han fotut una mica caldur sí però bueno hi ha gent que ha quedat bastant contenta amb aquesta història és una mena de crítica l'enèsima crítica al mundo de la televisión d'avui dia com s'està vulgaritzant tot és una mena l'argument està vinculat una mica als grandes hermanos italians hi ha un tio per allà que crec que és pescador de Nàpolis que li diuen oye ven a participar a Gran Hermano llavors a partir d'aquí es munta la que més o menys es pot imaginar i es veu que és sí, bueno o no no sé si es pot imaginar un pescador napoletano en Gran Hermano llavors a partir d'aquí doncs es munta una peli que no hem pogut veure els passes de premsa cada vegada els ponen més complicades però que podria ser la primera aposta italiana com a mínim l'aposta italiana interessant de la setmana per què? perquè no és l'única aposta italiana i ja ui, ui, ui perdó, perdó bueno, mentrestant mentre el Carlos tus, tus sisplau jo ja estoy vale ja estoy menys mal perquè no tenia tema és que ara s'anem atragant-te perquè l'altra peli italiana d'aquesta setmana puc fer una cosa que és un tòpic total vull trencar una llança bueno, no cal trencar-la perquè el llibre de Gomorra és molt, molt, molt, molt guai infinitament millor que la peli que hi ha de per si és molt, molt, molt guai sí, la peli era molt bona el llibre és, no sé si infinitament o infinit més unament sí, sí, sí però sí, me'l vaig deixar aquest estiu i és brutal a més, és un llibre que vam regalar amb el público te'n recordes del público? el periódico sí, sí la premsa d'escrita us em recordeu? era un diari, sí pobra gent del público m'agradaria trencar una llança també pel público un dia però no trenquem tantes llances que sí, no? que al final Esparta se quedarà així doncs sí, un llibre que jo vaig comprar així i que realment vaig gaudir bastant vaig gaudir bastant l'altra peli italiana que s'estrena és una coproducció italiana barra espanyola és fantàstica se suposa que té més pedigrí se suposa que és una fantàstica en tant que pertany al gènere fantàstic sí o que la peli és fantàstica com a pel·lícula a veure, com ho faig ara? a veure, s'estrena Dracula 3D sí, digues, digues et tallo, et tallo i què és Dracula 3D? doncs potser una de les pitjors pel·lícules que hem vist en els últims temps sí i alhora, doncs una de les que més hem gaudit això és així sí, sí, sí és, sabeu aquests fenòmenes de és una pel·li tan mala que de tan mala s'hace buena? doncs no busquéis más perquè aquí no ho trobareu perquè de tan mala és mala però és molt divertida jo crec que el criteri és de tan dolenta és dolenta sí i de tan dolenta sent dolenta és bona o sigui has d'anar fins a la tercera volta sí, has d'anar exacte a nuestro lado Fringe joder niños has d'anar una tercera una tercera vuelta un tercer twist és una pel·lícula que s'estrena aquí només perquè la produeix l'Enrique Cerezo perquè si no ni de conya llegaria aquí i és la nova pel·lícula del Dario Argento qui és Dario Argento? doncs un tio que fa anys era una mena de jefe máximo del cinema italià en especial del gènere del giallo del gènere fantàstic perquè a poc a poc ha anat perdent una mica la salut i la qualitat últimament no sé s'ha anat perdent ha anat fent pel·lícules molt, molt, molt jo perdona discrepo amb això que ha perdut la meva tesi és que no n'ha tingut mai bueno, direm que alguna vegada no, no té pel·lícules molt importants molt interessants interessantíssimes pel seu context històriques bones bones a un nivell pop exacte i bones a un nivell d'importància cinematogràfica però poques de les pel·lícules del Dario Argento augmenten una anàlisi seriosa sí però de fet ara molt el que acabes de dir perquè traient l'avançant important el tema a nivell pop i a nivell quiz i a nivell dràcula 3D hòstia doncs què t'esperes de dràcula 3D a dia d'avui amb una pel·li protagonitzada amb el Roger Hauer com a Van Helsing amb l'Asia Argento que no s'ho creu ni ell que va qui va el Roger Hauer que no es creu res del que està fotent allà bueno es creu el xec clar però bueno tampoc t'hauria sigut molt gran no, no crec i amb l'Onaxo Galde fent o sea fa que Tom Cruise ai que Tom Cruise que Kino Reeves que era el mateix paper el mateix paper de nom perquè després el paper no té res a veure que està tret de la màniga jo no sé si coincidiràs amb mi és que la Sidney deia fa un moment que segur que riurà molt que és molt divertida jo no sé si coincidiràs amb mi però la pel·lícula és absolutament extremadament avorrida sí, sí, sí és que ho té tot és un penyazo i llavors doncs segons aquesta regla d'inversió a mi m'encanta i ens va encantar ens ho hem passat a teta de l'avorrida que és ja sé que és difícil d'entendre el plantejament i el raonament el Marc ha desconectat fa rato és tan dolenta que és dolenta que és bona és tan avorrida que és avorrida que és divertida sí, exacte i ja pots proseguir perdona, perdona té planos aberrantes però en el mal sentit no perquè estigui buscant no té planos no té planos té resol seqüències senceres amb un general tio o sigui, el tio en lloc de buscar la intensitat dels actors en primers plans o en plans mitjus si vols americans un pla americà dame un puto plano americano no, no, no i el tio té un plano general com si fos una obra de teatre i venga sense il·luminació sense res va, tira amb una càmera digital recompartida 3D que veus a saber com ho van fer i a més té coses que rozan el mal gusto quan està fent la escena de desnudo de su hija dius Dario Argento ten cuidado ten cuidado que és tu hija partim d'aquesta base que és la fila és molt en fi sí que s'ha de dir com a única cosa realment positiva una cosa que dius va, però digues una cosa bona d'aquesta peli que com a mínim és un Dràcula diferent és un Dràcula que agafa el mite del Bram Stoker però no tira ni de Crepúsculos ni de Còpoles ni de Nosferatus es fa una història totalment aliena converteix el Dràcula en coses en coses en coses en coses en coses en coses que no podem dir perquè per mi és la millor escena de la peli quan el Dràcula surt convertit en alguna cosa té escenes pujadíssimes de tot té escenes gore totalment gratuïtes jo dic una cosa el més hipster en este momento és ir a ver Dràcula sí, jo crec que sí però és que bueno, tu dius que no veu de cap jo crec que sí jo crec que és Hammer, tio bueno, sí potser sí és 100% Hammer és que els referents més immediats de dia d'avui són o el Dràcula de Còpola o los Draculines de la Meyer exacte aquest tio sí però per què? perquè el tio va créixer aquesta època tampoc és sí és una mica coetani del Dràcula del Trent Fisher del que va fer el Roy Ward Baker tot això i bueno i de si mateix també però a l'hora de fer un Dràcula sí, en lloc de plantejar-se una modernització o una copolització exacte o una o una crepusculització doncs el tio vaig a fer-ho de la Hammer i surt el Dràcula amb la seva capa sí, sí, sí la hipnòs és tota aquesta cosa i t'he de dir una cosa l'actor que fa la Dràcula és molt bo aquest tio un alemany mira, no vaig apuntar el nom perquè era tan llar la vida era tan llarga que no caben aquí d'aquí però és molt bo aquest tio també de lo dolent que és però té una presència té una cosa i cal dir també una altra cosa que és que 100% honesta o sea el Dario Argento quan la va presentar Sitges va dir l'he hecho con todo mi corazón i és veritat quasi l'espitja durant el rodatge d'aquesta peli tu jo crec que al final és la peli que hem de veure però ara Marc hi ha un tema francès per allà musical una coseta és en 3D és en 3D ah aneu a veure-la en 3D i si la fessin en versió original aneu a veure-la en versió original perquè no hi ha cap actor anglès i tothom parla en anglès és de Dracca és de Dracula és de Dracca vale tirem una cançó francesa ara vull que em recomanis una peli bona de veritat que jo no he pogut veure i estic que me muerdo les uñas doncs et recomanaré et recomanaré Holy Motors vale ja quan s'estrem no va parlem de la nova del François Oson la nova peli del François Oson guanyadora a Sant Sebastián de la de la Concha d'Euro peli i guió exacte Concha d'Euro i premi del jurat el millor guió que s'estrena demà i què més vols que et digui? si és bona si és dolenta és molt bona què més vols que et digui? què vols dir? que millor que no dir res? és que és una mica sí és una mica peli que ha de jugar a la sorpresa no és lo nunca visto ja ho hem vist té un joc és que no sé fins on dir tio té un joc narratiu deixem-ho així comença com una peli una mica convencional i a poc a poc se'n van anant cap a altres bandes i ja et dic no és que faci alguna cosa excessivament original perquè ja ho hem vist però ho fa molt bé fa molt bé és una pel·lícula molt divertida molts fronts que reflexiona sobre moltíssimes coses i que permet estirar de molts fils diferents tant de trama com de personatges com de desenvolupament dels personatges com de recursos de posar en escena és una pel·lícula molt inabarcable són una hora i pico que donen de sí eh? sí? donen de sí retrobar una mica el François On que estava una mica perdudet l'última que havia fet era aquella comèdia de potix ja jo és que aquesta no la vaig jo la potix però les últimes a mi no m'havien desagradat les anteriors de potix en cap cas però tampoc eren aquello és que a mi l'última que em va agradar va ser Cinco veces dos Cinco veces dos sí aquesta estava bé les que va fer després tampoc estava malament Riqui tenia tenia molta gràcia a mi Refugio era una mica més tonteta bueno tonteta no perquè el tema el tema era contundent però la peli no era tan tan encertada però el François On una cosa que ha tingut sempre és que ha picoteado és un tio que un dia et fa una comèdia i un dia et fa un drama i un dia et fa una comèdia que en realitat és un drama i ha fet bueno a part de les que hem anomenat també va fer Sitcom també Swimming Pool quina més tenia ocho mujeres tenia bueno té un munt de pelis que cadascuna és diferent de l'anterior i en aquesta última en la casa bueno fa com una mica això tot en una mateixa pel·lícula perquè la peli va cap a llocs diferents va canviant una mica de to va canviant de gènere va canviant diguem el pes narratiu de les accions el va basculant bastant bueno és una pel·li molt original molt xula molt addictiva en certa manera i i que té com us dic molta xitxa molta xitxa va és jo crec una justíssima guanyadora dels dos premis que va guanyar a més també va guanyar a Toronto al Cipressi sí sí sí bueno protagonitzada per la Cristina Scott-Toman l'Emmanuel Senyor bueno el Fabrice Luquini tota aquesta gent que més o menys són los típicos de las penes franceses de tota la vida cada setmana en surt un ja veurem sí la Cristina Scott-Tomas està més francesada que anglesitzada últimament sí i menys mal perquè l'última anglesa americana que va fer va ser aquella de Bellamy que era un error com a la copa d'un pino sortia allà sí sí sí cal dir que en la casa s'estrena demà demà divendres però demà divendres si sou de Barcelona no aneu a veure encara en la casa aquesta aneu a veure el dissabte o aneu a la sessió de les 10 perquè el divendres a les 8 de la nit l'institut francès que estava per allà per gràcia fan Holy Motors xaval Holy Motors la peli que ahir va portar 500 persones al cine de Madrid perquè van fer saps això del cine oculto sí algú he sentit a parlar sí doncs és un bueno a Madrid a Madrid i d'aquí a poc ja en parlarem d'això han començat a fer sessions de pelis sorpresa tu compres entrada i ja veremos lo que te dan i van posar Holy Motors tu saps que fan una peli o si anuncien que fan una peli fan una festa per compensar una mica diuen hay música en directo això es fa públic però el que no diuen és el títol de la peli exacte i no ho diuen fins que realment pum luces apagades empieza no hi ha cap manera de descobrir-ho abans sí sí sí perquè jo els hi vaig demanar i em van dir te jones una peli sí sí sí doncs bé i era Holy Motors era Holy Motors d'aquest nivell estem parlant sí sí com comencem així igual ara hi ha gent a casa que no que es pensa que ens estem rient però és totalment de dir-te Holy Motors no només és la millor pel·lícula de l'any sinó que a més és la millor pel·lícula de l'any vull dir no no sí sí sí i a més hi ha llavors clar si van d'aquest nivell nivellon hòstia molt guai clar no sé si és una pel·li tampoc molt molt adequada perquè puguin la vecina del Quinto amb la família i la jove no sé què bueno ja vas veure el que va passar a Sitges que va agradar tant a públic com a crítica per igual i ho va guanyar tot per cert a Sitges o sigui que potser sí que sigui una mica més per tothom del que ens pensem està bé perquè quan s'estrena el Holy Motors el 16 de novembre 16 de novembre ja en parlarem un altre cop o sigui una setmaneta i pico abans han fet l'estrena el passe sorpresa sí i a més i això i demà a Barcelona l'institut francès que segons com potser sigui gratuït i tot és possible però ja sabem que és Holy Motors també a Barcelona no no no a Barcelona encara no se sap ja veurem què passa sí sí però de moment doncs llavors ens ho haurem de pensar sí sí vale en fi doncs molt bé molt bé aneu-hi si el nivell és Holy Motors segur que que poden sorprendre tindries alguna aposta? no però encara s'ha de parlar encara no no s'ha confirmat res a Barcelona ah no sé com que dius no no que no hi ha horaris ah bueno però que d'aquí un mes ja veurem que ponga el Lincoln de moment seria l'opció seria l'opció aneu a veure aneu a veure l'institut francès ja si la veieu abans que ningú i la gaudiu como pocos i després hi torneu la setmana vinent quan us tornarem a parlar del tema vale vale som-hi que escoltem? que escoltem? que escoltem? tornes a carregar-te una cançó no no no no és que no és això interrompim-ho l'emissió no sí torno a tallar una cançó aquest és l'Andrew Bird que el podeu veure en directe dilluns 12 el dia següent sí tenim un per cada dia també a l'Apollo a les 8 i l'entrada també és una mica careta però és molt xulo jo l'Andrew Bird lo vi en cuando todavía no lo conocía nadie el vaig veure de taloner d'un grup que se deia Zephirs que ara serien els que farien de taloners de l'Andrew Bird va sortir el paio amb un violí vam dir aquest tio no fotrà res amb un violí bueno anava amb un violí i amb un pedal d'aquests de fer loops ah que guai hòstia anava fotent loops amb el violí i xiulava molt guai ara ha tret un disco i el presenta i digues volies dir alguna cosa? que sembla que tenim una trucada ah ens avisa el nostre tècnic de so que de vegades fa alguna cosa de vegades no però ara ha sentit un teléfono i digues voy a contestar a veure bueno pues espera que m'aclaro la veo buenas tardes hola ¿quién eres? hola amigo soy Ward of Bateman del séptimo arte oi oi oi oi espera a ver un momento un momento bueno hola ¿acuerdan ustedes o no se acuerdan? no a ver vamos por partes a ver de entrada hola por aquello de no ser mal educados porque nos hemos educado uno en escuela de pago y el otro no pero somos gente bien educada hola entonces esto de que va ¿quién eres? ¿por qué entras aquí? ¿quién es usted? ¿y qué ha hecho con la telefonista del programa? ¿se acuerdan ustedes de mí o no se acuerdan? sí por supuesto no estoy yo llamando a este programa así para nada yo no llamo no no porque la conferencia me cuesta a mí los dudos está usted en directo desde Móstoles con la empanadilla que buenas tardes señor Bateman ha dicho su nombre sí bueno recordem pels nostres oyents que Waldorf Bateman es un es un personaje no me atrevería no me atrevería a decir señor es no no no no porque no sea usted educado sino porque no sé si tiene suficientes cualidades biológicas como para ser un señor no sé si le podríamos hacer una prueba del carbono pero creo que no saldría en alto alto contenido en felpa entonces no me hagan nada no me hagan nada mejor mejor que no no no conociéndole a usted también hacerle muchas pruebas sería un poco perjudicial entonces creo que usted tenía una sección que se llamaba el séptimo jarte que sinceramente es una de mis fuentes de mayor cachondeo últimamente por lo menos sí es verdad por lo menos desde el final de de los serranos diga carlos di algo por favor sí esto esto iba esto iba a ver señor Waldorf refresquenos la memoria porque estábamos un poco abandonadetes no sé si me explico esto iba de de vídeos sí tenía yo unos vídeos vamos de un programa de cine acuérdense ustedes que estaba allí llevando a invitados súper importante si se acuerdan vamos y si no se refrescan ustedes de la memoria entrando en el youtube sí la única manera de refrescar memoria bueno el caso es que usted apareció así de la nada en una en un blog hermano que se llama recasa de los horrores punto com lo recordamos por si alguien por decirlo y que y bueno y tuvo sus 15 minutos de gloria ¿qué más quiere? ¿por qué nos está llamando? no 15 minutos de 15 minutos nada si usted suma todos los vídeos sale más de una hora ya pero no todos son de gloria vamos a ver un poquito un poquito de autocrítica no de gloria nada uno era José Luis Peláez y los otros que vinieron vamos gloria no apareció en ningún momento pero gloria era el quien aguantaba la cámara ¿no? sí efectivamente muy bien pues sí bueno pues nada aquí estamos que de vuelta de las vacaciones me han llamado los jefes esta mañana para decirme que volviera a hacer vídeo o que me terminaba porque el contrato automáticamente no no no no por favor por favor yo no sé quién serán sus jefes pero urge que haga usted más vídeos porque hay una base de fans una fanbase que los está pidiendo nos sí no no confirmamos en el chat ahora en serio se están descojonando un poco bueno y antes en serio también sí vale pero aparte sí no no no de verdad yo voy a comprar el pan y las señoras de casa me piden que donde están los vídeos de Waldo Payman efectivamente me lo creo como no hemos hablado directamente con usted nunca tengo que decirle son delirantes y a eso le llama a la audiencia también son bueno son unos vídeos donde entrevista celebridades del mundo del cine aprovechando el estreno de diversas pelotazos diversas películas cada semana para que es fácil una idea para que no has pensado en canarata para un loco extraño aquel señor es un teleñeco sí esto es así hay gente que es torneo fresador hay gente que es sexador de pollos hay gente que es teleñeco y este sexor es un texleñeco y tiene esta serie del séptimo jarte y entonces usted vamos a ver usted está dando ahora mismo la exclusiva mundial de que va a volver con una segunda temporada o sea le han renovado a usted para una segunda temporada del séptimo jarte sí sí efectivamente estamos ahora mismo grabando ya el especial para las navidades ¿cómo? un especial de navidades vamos con una duración así determinada que me pondrá ya lo verán ustedes vamos que no es verdad que todavía no ha empezado nada sí no bueno mañana luego empezamos mañana a las ocho de la mañana lo que pasa es que ya sabe usted que hay gente la gente que no vamos que no ellos no que no son muy puntuales vamos no son de los de las cinco del sé ni nada así que nada y estamos vamos a grabar también tenemos ya protagonistas de los miserables anda y del hobbit o sea que bueno bueno los miserables y el hobbit vale es que nos preguntaban por el chat ya le decimos señor ¿cómo le llama a usted? señor Bateman señor Waldorf llámame como usted quiera Wally yo le llamo luego le llamo entonces Wally nos dicen por el chat que cuál sería la próxima peli pues alguna de estas dos los miserables y el hobbit o sea que entrevistará a Martin Freeman a Hugh Jackman por ahí ¿no? sí bueno o algunos así cercanos ya sabe usted que no pero alguien vale alguien del rodaje seguro íbamos a traer a Hugh Jackman pero es que en el encuadre de la cámara no entraba ya su cuello no entraba se le quedaba por la nuez se le quedaba por la nuez vale bueno Hugh Jackman no pero alguien de altura seguro o sea alguien alguien que estuvo en el rodaje esto seguro como siempre como siempre vale luego me la juegan luego me la juegan pero vamos cambios de última hora y tal ya ya que no sea porque es usted un teleñeco con todos mis respetos no o sea yo tengo muchos amigos teleñecos no soy racista ni nada pero vamos que a lo mejor no le toman muy en serio es que a mí la credibilidad de alguien que tiene una mano por el culo ya por definición es como pero bueno en fin vale vale no sé a qué te refiero cosa mía sí bueno pues nos dicen que encuadren más bajo para coger a Hugh Jackman alguien se está muriendo de ganas de ver a Hugh Jackman en pantalla descamisado descamisado bueno pues hostia yo le iba a entrevistar lo que pasa es que me lo deja todo de pelo y digo mire trénganme a otro también que esté de menos de soltar pelo que luego el cebre ahí en Baccarat vale vale en fin pues oiga señor Bateman nos da un alegrión tremendo la verdad es que sí supongo que a la audiencia a quien le conozca también y a quien no pues espero que le haya picado el gusanillo y le busque por ahí por las ondas gigométricas estas de la internet porque vale mucho la pena vale muy la pena el séptimo harte que es una serie absolutamente surrealista y a nada de olla con la cual cosa si os agrada nosatras son promotos y si no os agrada le dame una explicación a él porque su fatto señor Waldorf Bateman muchísimas gracias por su llamada es un placer como siempre hablar con usted le echábamos de menos un poco si nos pone tontos oír su voz ya nos pone tontos en el buen sentido ya lo sé y en el sentido tonto de la palabra tonto también y nada de un saludo pues a no sé a quien tenga por ahí cercano si no podría hablar algún entrevistado yo estoy aquí también yo estoy en el teléfono lo que pasa es que me he venido a la casa ¿sabes? y estaba aquí escuchando por el otro teléfono porque digo lo mismo me pone el fino y digo voy a escuchar es un follón esto del teléfono esto de los inventos modernos efectivamente bueno en fin pues señores del séptimo harte un placer haber hablado con ustedes por llamarlo de alguna manera hablar y abrácense teníamos preparado un guión pero como son ustedes les hemos pisado todo el número que tenían preparado absolutamente maldita sea que mal me sabe gracias por decirlo Fernandito yo es que estaba digo lo mismo no se queda la cosa así pero vamos si estaba usted mordiendo las uñas que tiene un uñas de cartulina se las estaba mordiendo ¿verdad? y no sabía cómo decirlo moraleja yo me fui a hacer yo me fui a hacer esta mañana las uñas francesas para el programa pero vamos uñas francesas no quiero saber qué es eso bueno señores se nos está tirando el tiempo encima la próxima semana si queréis lo volvemos a decir lo recordamos para todos todos los amigos de el condensador de fluzo y en carna de noche y ahí queda la cosa gracias vale ¿quiere decir algo más? no porque al final se va a convertir esto en el condensador de tontería así que mejor lo dejamos aquí y ya si acaso yo ya le llamo la semana que viene para decirle cómo van los progresos vale ostras estupendo vale pues llame usted y nos cuenta todo lo que haga faltar y si puede ser en antena pues mejor ¿vale? vale venga amigos cuídense mucho a trabajar muchas gracias vale a trabajar vale no mañana ya mañana sí claro claro mañana venga Adeu apa adiós I'm just fucked Arlene bueno el amigo Waldorf Bateman el surrealismo va a llegar no no no va a llegar és que és molt surrealista de veritat connecteu-vos a youtube o bueno connecteu-vos a la casa de los horrors punt com i allà teniu tots els vídeos del 7 de Mujarte no és autobombo no ho hem planejat nosaltres no no de veritat eh de veritat de veritat que no ho hem planejat que no ho hem planejat de trucar a ell perquè ha volgut así que la llamada te la pagues tu però va parlem de llibres que se'ns està tirant el temps a sobre ja ho hem fet bueno tornem a fer-ho i no deixem el tema de les famílies perquè avui va de famílies el tema dels llibres però ara ens hem de posar una mica més seriosos i més rigorosos que abans perquè ara toca parlar de Delphine Delphine de Big Gun que és una escriptora francesa que ha tingut un exitazo bestial amb aquest últim amb aquest últim disc no àlbum tampoc llibre llibre que es diu Nada se opone a la noche i que bueno doncs ha sigut una gran sorpresa a nivell de crítiques i a nivell de vendes també al seu país d'origen França a més amb l'aval d'uns quants premis que s'han dut per ell per algun llibre anterior que havia publicat doncs com Les Hores Subterrànies o no i jo doncs també havia guanyat premis però ara aquest La Consagrada aquest Nada se opone a la noche que és un llibre doncs dur diguem que fa un exercici de desnudo total perquè és una mica autobiogràfic comença cuidadín atenció amb l'autora trobant-se la seva mare morta acabada de suïcidar ah molt bé que bon rellet ja us he dit que és dur aquest és d'orello llavors arran d'això decideix reconstruir la seva història familiar començant per la infància de la seva mare amb la qual cosa fa tot una retrospectiva molt heavy que comença en aquest moment i acaba doncs en el moment del suicidi de la mare aquí fa diguem un estudi o una anàlisi de si mateixa dels seus orígens i de les seves arrels i de com és ella a través de la seva família de la família de la seva mare sobretot que a més va tenir una vida molt dura perquè presumptament la va bueno el seu pare doncs va abusar d'ella ara o sigui l'avi l'avi de l'autora sí així anem així anem a més es van morir alguns germans de la mare de l'autora un drama familiar bastant intens bastant important que relata del fin de vigant en aquest n'ha de ser a poner a la noche i que resulta un llibre sensible dur emocionant intens molt molt molt intens i molt ben escrit i que és un llibre doncs que òbviament no bueno no el recomanaria doncs per anar a fer algunes coses no? d'aquests llibres no és aturar d'autobús no? no no no és d'aquests llibres de seure al sofà bé i preparar-se bé perquè perquè és d'olí tot i si no fa molt melodrama barat ni moltíssim menys fa una anàlisi molt acurada d'això de les arrels familiars i per altra banda també fa una mica de reflexió sobre el que significa investigar sobre un mateix i dur a terme una doncs un estudi gairebé periodístic perquè una mica explica també els avatars de la seva investigació i de la seva de la seva recerca no? explica com va les fonts com a algunes fonts li diuen algunes coses com a altres fonts familiars li diuen coses que es contraposen que es contradiuen amb altres amb una mica de xoc d'informacions i de com doncs ella va estirant del fil per arribar a la veritat i que és una veritat doncs això que al final l'acabarà definint a ella mateixa i a la seva pròpia manera de ser és un llibre molt molt molt bo és molt bo de veritat és un d'aquells llibres que llegeixes i dius hòstia estic llegint alguna cosa gran i aquesta petita contradicció que t'enganxa molt però a l'hora et destrossa molt perquè bueno si lleixes el tirón pots acabar una mica afectadillo jo sé que és una manera una mica xunga de vendre el llibre perquè clar dir que us deprimireu però bueno de vegades sí que van bé aquestes cosetes més intenses i més profundes doncs per despertar-nos una miqueta l'ànima que és bastant el que aconsegueix aquest nedació poner la noche que acaba d'editar anagrama i jo penso que serà un dels esdeveniments a finals d'any importants me'l passaràs però després de l'anterior una família feliç primer i després jo et recomanaria el revés quasi millor escolta Marc ja que estem has acabat alguna cosa més bé no no no que us el compreu tots tira el clip secret de la peli que ara sí que l'encertareu fem un minutet d'aquesta peli i després tirem de sèries cadena federal alístate jovenes de todo el mundo se alistan para luchar por el futuro cumplo con mi deber cumplo con mi deber cumplo con mi deber yo també vull cumplir todos cumplen con su deber i tu únete a la infanteria móvil para salvar el mundo el servicio otorga la ciudadanía desea saber més fàcil no hem tallat el moment més obvi és molt mític és molt mític en fi doncs queden mira tu perfectíssimo queden 5 minutos parlem de sèries com sempre deixem t'estan fotent canya veig que estàs obviant un tema i és que t'estan fotent soberana canya pel xat la peli del festival sí sí sí sí sí està enfadada porque no hacen en casa aquí está pasando ui ui vale vale vale va tira no sí s'estan fotent amb mi perquè me cago en 50 sombras de Grey sí per cert no sopas a casa va diguem-ho perquè sopas a casa meva sí tothom i no miro a nadie está invitado a cenar espera no vindrà ja ho sé perquè té altres coses jo ho entenc però que sàpiga que està convidada i que veremos una de Colin Farrell parlem de sèries parlem de sèries perquè en aquesta temporada una mica fa xugota totes les novetats estan quedant en descartes moltes ja estan sent cancel·lades o a punt de i hem d'anar a rascar una mica quines estan sent a punt de ser cancel·lades ho saps? jo no ho sé 666 Park Avenue ja tiene los días contados i otra és aquesta que recomanem ara bien escoltem bueno mal perquè sé que és bona però no la veig i així em quedo tranquil digues digues escoltem la melodia de The Shield per què? perquè Sean Ryan va crear The Shield després va crear Terriers The Shield s'ha de veure The Shield és molt bona mireu-la ja vaig per la quarta temporada per cert molt bé ara comença-ho brutal bueno doncs aquest home que es diu Sean Ryan ha creat una nova sèrie una nova sèrie que es diu Last Resort i dius i de què va Last Resort? a veure com ho dic en dos minutos a un futur no gaire llunyà hi ha un atisbo de comienzo de guerra nuclear entre Estats Units i Pakistán un submarí és encarregat d'anar a tirar dues bombes d'aquestes nuclears contra Pakistán i en comptes d'això diu oye me quedo en esta isla la tomo la tomo porque soy americano i plantifico els dos missils mirant cap a Washington DC i així els Estats Units deixen de donar pel sac amb aquestes guerres inútils i amb aquestes històries de poder extremo bueno sembla interessant sembla molt interessant la peli la sèrie de moment porta 5 capítols i ara per fi sembla que comença a trobar el seu autor ha trigat molt ha trigat molt perquè és una sèrie molt estranya és una sèrie molt atípica es veuria com a peli però no com a sèrie realment al final és la història d'un submarí hem vist a Maria Roja ja l'hemos visto todos sobre submarinos cada 19 i cada 19 The Widowmaker però bueno a poc a poc va agafant va agafant pes va agafant un entramat cada cop més enrevesat hi ha molts personatges hi ha un fotiment de personatges alguns d'ells bastant famosos hi ha actors com ara l'André Brogger que vam veure a House el Scott Pittman un classic que surt de Underworld Evolution no sé per exemple el Robert Patrick mítico T-1000 de Terminator el Bruce Davison Doggett d'Expedient X sí exacte el substitut d'David Dujovkin exacte el Bruce Davison d'Exmen el Jay Hernandez és una sèrie en pedigrí l'ABC lo ha dado todo ahí per aquesta sèrie no està funcionant gaire bé i no està funcionant gaire bé perquè no acaba d'enganxar no acaba d'enganxar però realment la història és molt atípica és molt divertida i és una mica més fresca en relació a la mitjana a més està relativament ben feta té molt toc l'Ella s'assembla molt a la de Perdidos per no dir que és la mateixa que guai que guai i diguem que de moment s'està centrant una mica massa i per mi és un error en buscar la frase moralista en plan estamos en contra de los Estados Unidos però somos americanos de verdad i això carrega una mica les tintes i de fet també el Ryan una mica però en tot cas la sèrie és molt divertida poc a poc va tenint episodis d'acció molt bèsties molt addictius l'últim capítol els últims 5 minuts es passen en un realment passa volant aquesta sèrie i ara si li donen l'oportunitat la ABC seguirem veient-la perquè és de les poques estrenes d'aquesta temporada que val la pena seguir com a mínim donar-li una oportunitat bueno, diuen que és la millor estrenada de la temporada sí, clar però també és como en País de Ciegos el tuerto es el rei sí, vale bueno, doncs amb els ciegos amb els tuertos amb els altres resorts ens acomiadem fins la setmana que ve Carlos Giacomelli s'agraden Marc Pérez Arnal Waldorf Bateman ahí donde estés moltíssimes gràcies a tothom els que esteu al xat i a tothom de tothom esperem la vostra resposta gràcies adeu ocho esARY S'enjustents i s'enjustenques ha arribat el vostre moment ja no hi excuses que ningú es mogui els dijous de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern Kanji Kipugi ai déu meu quins nervis benvinguts a la cinquena edició de Kanji Kipugi dia 8 de novembre de l'any 2012 comencem saludant a tot l'equip dic quins nervis perquè jo ja per empatia tinc nervis perquè tots formen part de gent que es tira amb cars que em munta el circuit tots tenen relació amb els cars i queda molt poc Clara Aguilar, molt bona nit Bona nit, Adrià Jo no em tiro aquest any jo vaig fer una vegada i t'ho vaig dir i ja no em tornaré a fer més Montes el circuit almenys Sí, això sí Clàudia Arberà, també, molt bon dia Molt bona nit, també nerviosa aquest any per primer cop Per primer cop et tires? Primer cop, per primer cop i últim potser I últim Això no es pot i mai El sector fem i no es passa això, eh? Que ho fem una vegada per cada bé i ja no ho fem més I ja està O en faré la foto, saps? I després ja... Prova't la palla, eh? Ja, no? Ja, no? Ja, no? Ja, no? Ja, no?