#30 - Especial Blackie Books i ressenyes de cinema: Stone Arabia, La vida de Pi, El capital i Invasor (amb record a Toni Leblanc)

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Estem a Bollywood, avui, eh? Sí, estem una mica a Bollywood, perquè anem de Bollywood. Sí, m'ho has posat tu, eh? Brutal, ja. El nostre tècnic ja està... Està aplaudint. Nivel onanismo. Amb les orelles, no sé si, amb les natges, amb la natja Ferrer. Escolta'm... Hola, Carlos, ja com et dic? Bona tarda. Què tal? Un programa que fem cosetes i parlem de cultura de vegades. I hola, Marc. Hola, Marc. El nostre tècnic en la sombra, que ja s'ha carregat el guió i encara no han començat en la sombra i en el reflejo, eh, Marc? Allò que fas de treure't de vegades la samarreta i posar-te pinces als mugrons, això no ho facis perquè ja es veu, eh? Que ja és de nit i el contraste se nota. Exacte, ja. Bueno, pues comencem un altre programa que apunta un altre cop tonto, eh? Cada setmana penso... Aquesta setmana estem tontos? No, tio, cada setmana estem tontos. Hauria de dir... Aquesta setmana estem guais. És que estem de celebració avui. Perquè la setmana vinent és festa i és com el viernes. Avui és el viernes de los... De los jueves. Sí, de los jueves, exacte. I que, a més, hem tingut una nena nova a la classe, la Mireia, que ha fet un programa abans que nosaltres i l'hem conegut a ella, és molt simpàtica. La convidarem un dia, va? Sí, un dia la convidarem. Dit això, comencem el programa o no? Bueno, saludem tota la gent... Va, fem algú que no fem mai. És saludar d'entrada tota la gent que ens està seguint pel xat. tota aquesta massa de persones, aquesta... Bueno, una turba descontrolada de fans que ens esteu seguint pel xat. Doncs, hola, hola, xicos del xat. I a qui no ho estigui fent, també que ho faci a la pàgina de Ràdio d'Esvern. És que sempre la dic, però, bueno, la torno a dir. Va, la torno a dir. 3bdobles.radiodesvern.com Teniu un xat on us podeu registrar i dir el que vulgueu. Un dia el que has de fer és fer publicitat de la ràdio. O sigui, ens podeu sentir a la 98.1 FM, saps? En plan, ya lo estamos haciendo, amigo. Cuando me compre una tele, ya te escucho en canna de noche. Això és veritat. No, podria ser, és veritat, podria ser que hi hagués gent que ens estigui sentint per radiodesvern.com i no sabies que existeix la ràdio. Hi ha noves generacions que em consta que no ho saben, això, que existeix un invento que se n'hi hagi ràdio televisual. Bueno, doncs, això. I si no, ens truqueu al 933723661 i ens expliqueu el que bonament te queráis. I alguna via de contacte més? Bueno, ara mateix no. Ja en parlarem de les altres dies. Vale, jo avui tinc un pàlpito i és que es col·lapsaran les línies telefòniques i que voldrà entrar tothom. I per això no entrarà ningú. I per això no entrarà ningú, exacte. Molt bé. Dite-se, va, tira-me endavant al programa. Ja, va. I've been through some heart But I'm feeling so much better And I'm standing in your yard I could be there forever Ai, ai, ai, que m'he oblido, que m'he oblido. Tenim un personatge convidat com cada setmana. Convidat d'aquella manera? Sí, podríem ja canviar el nom de la sexi directament, no? Sí. Li dediquem a... El condensador de les Necrològiques. A qui li dediquem al programa? I per què? Cap i sé com el li. Doncs entre totes les Necrològiques n'hem escollit una de la setmana i és el Toni Leblanc que tristament ens va deixar. Oh, quina pena. Una setmana després que ens deixés el Miliki. O sigui, està... Ah, és veritat, no? Espanya és super més sèria. I el mateix dia que va morir algú més, també, no? El JR... No, el dia després. Va morir el JR de Dallas i algú més. Va, tota gent que ha anat passant a l'altre món. Doncs, bueno, el Toni Leblanc ens feia com... No sé, ens feia gràcia. Ens caia bé, no? El Toni Leblanc era un tio d'aquests... Sí. Caia bé, caia bé i, bueno, una persona, una figura estimada en el món del cinema espanyol. Molt més important del que es pensa d'ell, no? Ha fet molta més història de... Sí, sí. Bueno, sí, sí. És un senyor que porta tota la vida. Per això. Fent cine i fent tele i fent de tot. O sigui que, bueno, doncs mira, l'hem convidat al programa amb la seva presència o espiritu o... Dilo como lo quieras. Sí. Però a ti, amigo, Toni, te dedicamos este programa tan majo. Venga. Vale? I ara, com que... Això és perquè me n'havia oblidat de dir-ho al principi de tot. Llavors, aquí hi hauria com una falca, una cortineta. Sí, però t'ho has carregat perquè veus així. Veus així. Bé, i ara parlem de llibres. Hòstia, que feo que ha quedat això, eh? Bé, ha quedat feo, però el llibre del que parlem no és feo, és maco. I és maco per què? Perquè l'edita Blackie Books i ja sabeu que Blackie Books ha dit els llibres molt macos. No es pone Blackie Books. Sí, Blackie Books no es pone bastant perquè són llibres que... Bé, després te'ls llegeixes són molt guais, no? També quan te'ls llegeixes. Però ja d'entrada, quan els veus, com que tenen aquesta... aquesta pinta tan xula i tan hipsterita i tan guai. Sí, sí, sí. Aquestes portades de Cartró i amb aquests dibuixos, amb aquests dissenys i tal. i amb la pèrrica Blackie dibuixada sempre i aquesta foto pixelada dels autors... Bé, és que són un gustazo. Els Blackie Books són un gustazo... Un gustazo? Un gustazo. I llavors, com que són un gustazo, doncs hem decidit que recomanarem un dels últims llibres de Blackie Books i de pas, doncs, us direm també com... Bé, una mica de repassillo. Ja començem. Una setmana ja tindrem 10 llibres a comprar. No és veritat, no és veritat. Bé, sí, uns quants. Em sembla que són més de 10. però, en fi, ja que hi som, doncs, parlem una mica de Blackie Books i expliquem per què val tant la pena. Primer, parlem d'aquesta última referència o penúltima referència de Blackie Books que es diu Stone Arabia o Arabia o Stone Arabia que és el darrer llibre d'Anna Espiotta o Espaiota o... Espaiota. Ah, això, per quina veia? Fa pinta de ser italoamericano l'apellador. Com seria això? Espiotta. Espiotta. I el nom? Dana? Dana. d'Anna Espiotta que és una autora que no és italiana i... Tien? També s'ha de dir. Hòstia. Que té en suavec dues novel·les llargues que es diuen Lightning Field i Eat the Document són les dues novel·les que precedeixen aquesta Estona Aràbia que... Que no s'han aviatat aquí o sí? Que no s'han aviatat aquí i que totes dues van tenir bastanta repercussió, van ser finalistes del National Book Award i van ser molt reconegudes per la crítica. Cosa que ha passat també amb aquesta Estona Aràbia que publica ara Blackie Books, doncs que ja ha tingut un reconeixement bastant important al seu país d'origen i que s'està començant a escampar per altres països on està començant a ser traduïda. Com ara, aquí, no? Llavors, és un llibre... Bueno, el venen com a llibre de rock, es podria dir. Va, es podria dir que és un llibre de rock. Per què és un llibre de rock? Perquè parla d'un músic de rock que no fa rock pur sinó que fa folk i fa rock progressiu i fa una d'aquestes criatures dels anys 70 que representa ser una mena de genio desconocido a la història de la música i a través del qual es narra una miqueta els últims anys de l'Underground nord-americà des dels anys 70 fins a l'actual a través de la vida d'aquest senyor que es diu Nick i sobretot de la vida de la seva germana que es diu Denise i al final si ho penses el Nick no deixa de ser una mena d'excusa per vehicular la història de Denise en el fons aquesta és la història de Denise que és una dona que està a punt d'entrar a la cinquantena que va de complir 47 anys i bueno doncs sense lloguer que et passa quan compleixes 47 anys l'utípic la crisi cada cop que compleixes 47 anys se te sobreviu en una crisi que és el que li passa a aquesta dona que es veu obligada a adonar-se que ja fa uns quants anys que no és una persona jove i que la seva vida ha canviat no obstant no sembla haver canviat tant la vida del seu germà aquest Nick que és aquest músic doncs del qual o el qual pretén doncs fer-li un petit homenatge un recordatori explicant les seves històries vitals les seves mogudes durant la seva època de músic que segueix sent músic però durant la seva època dels anys 70 dels anys 80 i tal explica com va anar publicant tota una antologia de si mateix en el moment en què va deixar el seu grup va tenir teòricament va tenir un grup tot això és mentida és fictici pots establir uns seus paral·lelismes amb alguns grups de l'època però tot és mentida però segons el llibre va pertanyer a un grup van treure dos discos que van ser un pelotazo llavors es van separar el grup cadascú se'n van anar per la seva banda i van patir els cinc segores de la vida doncs com com com tu diria jo com a muertes és el que passa és el que els hi passa als músics que es van morint pel camí és veritat és la vida de les drogues i de la vida sana de los músicos el Nick el que fa és no morir-se té aquesta mania no es mor i a canvi publica una antologia de 20 discos que els va publicant doncs cada any cada any i mig i que conformen una mica la seva pròpia història vital com deia a través del Nick i a través d'aquesta història de vida dels discos doncs la Denise ens va explicar les seves pròpies vivències i a partir d'això traça una mica una visió sobre alguns temes com el record com el llegat com el que deixes als que venen després el que recuperes dels que venien abans tot això per altra banda també una mica aquesta confrontació entre la vida jove i deslligada deslligada de tot i de tothom i sense moltes responsabilitats contraposada amb la vida d'adulta amb una família amb una filla que té la Denise i tal fa una miqueta de visió diguem doncs això dels últims anys de la història underground nord-americana i també del que és fer-se gran i envellir és un llibre molt xulo molt guai i que com us dic ha recebido la bendició de gent important de gent que sap de lo que es parla i la teva i la meva no no no és que quina veió de gent que sap de lo que es parla i a part també d'altres personatges com el Condé que bueno si ens voleu fer cas com sempre doncs ensartareu dit això és una de les últimes novetats de Blackibooks ara t'he querido ver per què? perquè sí perquè ja va ser la setmana passada i ja veuràs i ens diran oi tio que hi ha crisis bueno escolta i què? no res res bueno doncs ja està no ho sé no ho sé tio si hi ha crisi hi ha crisi però la cultura no ha d'estar sopedita la crisi ja ho sé és molt car ara la cultura i què demonios si la gent has gastat 30 euros en un llibre només de 50 sombras de Grey pues gastaros un poco más en esto también és veritat és més la gent que són libros de verdad exacte surt al cap de setmana i es fot 3 cubates pues foten 2 i un llibre crec que el Marc li ha arribat 50 sombras de Grey i ho està molt bé Marc l'espíritu femenino de nuestro tècnico me l'has de passar 50 sombras de Grey la segona o la tercera part perquè jo la primera ja me l'he llegida 3 vegades en la intimidad he fet la prova amb dues noies que m'acompanyaven hem fet una prova de llegir-ho com a club de lectura i ara ja volem passar a la tercera part no sé què estic dient Marc no miris amb aquesta cara com si estigués dient coses parla de Blackie Books sí és veritat és veritat gràcies gràcies per la idea Blackie Books acaba de treure la càpsula del tempo de Miki Otero que també pinta interessant li farem una ullada a veure si és veritat a part d'això publicar altres cosetes doncs bastant no sé com dir-ho coses que no són purament literatura com aquells quaderns que fan tu saps els quaderns aquests que editen els Blackie Books de vegades editen un quadern per exemple el quaderno de Blackie Books que era com una mena de vacaciones antillanas vale di-lo ja per a hipsters era molt guai no però era molt xulo va ser un hitazo això a l'estiu l'opetó aquesta cosa entre els indis i els moderns va calar molt i realment era molt guai a part d'això tenen altres coses com una mica en aquesta línia com l'agenda que canviarà tu vida o l'agenda del fin del mundo eh eh que ja molen respeto respeto sí sí sí després què més coses així una mica més també poperes l'últim llibre de Miguel Noguera saps qui és Miguel Noguera el que fa els ultrajous i tot això Ser madre hoy sí Miguel Noguera Ser madre hoy que és un llibre que em van recomanar i vaig dir no el compro perquè és rosa i després diuen eres tonto efectivament sí exacte recapitule i ara voldrà ser mare avui i no sabré com fer-ho és que és la culpa és mía Los Simpsons i la filosofia Los Simpsons i la filosofia és que ho dius tu amb el títol ho dius tu no és veritat és un d'aquells títols que dius hòstia ja mola d'entrada però també tenen coses doncs una mica més literàries òbviament com en alguns clàssics alternatius diguem per dir-ho d'alguna manera com Pipi Calzas Largas d'Estrid Lindgren l'obra original totes les historiates estan recopilades allà és guai és un bon regal jo ho he fet i m'ha funcionat com a regal però ara m'ho has cremat ara m'estarà escoltant aquí i ja s'acabi i ja s'acabi els regals bueno després fem un flasheado tipus Men in Black auditivo i ja està a part d'això el Como Cazón Dromedario de Víctor Nubla que el vam recomanar aquí també és una altra mena de recopilatori de clàssics alternatius va deixem-ho així i alguns llibres de Jardiel Poncela o de Richard Brautigan a part d'això també editen joves promeses diguem joves que bueno estan començant a despuntar i troben al seu lloc a Blackie per exemple Ben Brooks amb un Cresco que també va donar bastant que parlar el Capitoli de Teddy Wayne o la Tienda de la Vida d'Isabel Sucunza que en vam parlar també aquí sí i la setmana passada fa dues no gaire més una mica més però bueno sí però ahir endarà sí fa unes setmanetes vam parlar de la Tienda de la Vida ja vam dir que era molt guai ja ho tinc ahir en la mesita perquè jo et faig cas eh molt bé del set que ens segueixen jo et faig cas perdona i a part d'això més coses interessants una mica de les últimes que han editat Esperanza una tragedia que és el nou de Shalom Auslander que ja va tenir també representació amb la seva anterior novel·la Blackie o Los huerfanitos divertidíssima de Santiago Lorenzo moltes coses en parlarem de tot això o bueno si vols si alguna d'aquestes està feta especial gràcia i dediquem una del programa parlarem no ho sé podem intentar parlar del Mickey Otero però bueno ja ho veurem Blackie Books tio és Blackie Books en compraré alguns segur que en certes Sí ja vaig dir que estàvem una mica bolivudienses doncs continuem continuem perquè parleu Jan War és com Manowar però en versió sin bueno anava a dir sin sin grenyes però segurament també tenen grenyes crec que sin tot de fet l'única cosa que tinguin en comú segurament siguin les grenyes però bueno en tot cas seguim de bolivit per què? perquè parlem d'una peli d'un taiwanès bueno esto es así no parlem d'angli parlem d'angli perquè ha tornat ha tornat amb una peli que es diu La Vida de Pi que és aquesta que ja està tota Barcelona forrada amb el tigre de La Vida de Pi és d'indis o sigui és un taiwanès que fa indis o sigui tots els productes del món o sigui tu vas a Montserrat i compres una moraneta i diu Made in Taiwan i aquest tio que és de Taiwan fa pelis d'indis Made in India no entenc res sí, sí l'universo s'està quebrando bueno el cas és que angli aquest tio fa una peli un dia a india l'altre dia marxa a fer Hulk i l'altre dia pues bueno ves a saber marxa l'Anglaterra soc l'únic defensor del Hulk d'Ang Lee de tota la terra fins i tot per sobre d'Ang Lee que ell mateix va dir ui quizá tenia que haver hecho la película diferente ho va dir ell sí pues bueno pues sí soc l'únic vale ja està en fi que torna l'Ang Lee i a més agafa la novel·la del Jan Martel o Martel i bé de què va aquesta novel·la doncs és la història d'un indi que viatja amb la seva família en una travessia movent tot el seu zoo zoològic perquè crec que ha de marxar als Estats Units si no me'n recordo malament no? la vam veure fa dues setmanes i ja no m'acordo de nada total que en medi de la travessia el barc té un problema i ahí només acaben sobrevivint el nen i un parell d'animals entre ells un tigre i com a la publicitat ja t'ho deixen ben clar al final acaben sent el nen i el tigre en fi i durant tota la pel·li és aquesta bona part de la pel·li és aquesta relació entre el tigre i el nen juntos però no revueltos intentant sobreviure a les adversidades de la naturaleza o així per què en parlem d'ella? doncs a veure és complicat parlar d'ella perquè la pel·li té sensacions encontrades anem a dir-ho d'aquesta manera que fixo a nivell diplomàtic sí la pel·li té tres blocs la pel·li té tres blocs sí el primer bloc és Bollywood Total i a mi se'm va fer molt pesat el tercer bloc és un pamfleto religioso que home el primer bloc no és Bollywood Total perdó perdona eh no és Bollywood Total però bueno de cop i volta passa una mica a mi m'ha semblat ara igual em tiro a la piscina m'ha semblat molt francesa tio va digues digues la teva referència no no no t'ho juro no dic cap referència que ho vas dir a la sortida del cine ah sí quina vaig dir no sé no me'n recordo en fi el cas és que a mi no és la història de los primeros años mozos d'aquest jove m'interessen poco o nada i menys quan dura mitja hora de pel·li la part final com deia és una o més té un primer acte aquesta pel·li molt llarg per explicar tan poc però bueno és lo que tiene Ang Lee que se le va la castaña d'esta manera i té això la part final que és algú agradarà hi haurà aquí no a mi jo la vaig trobar bastant fallida però té un bloc central d'una horeta o així que és absolutament acollonant i aquí el problema és una pel·li que s'ha de veure s'ha de veure en pantalla gran i s'ha de veure en 3D perquè de fet el propi James Cameron ja s'ha pujat el carro i ha dit gràcies a nuestra tecnologia hemos conseguido que Ang Lee haga una obra maestra gràcies James Cameron però quina tecnologia? la que va crear per Avatar ah sí sí James Cameron sigue viviendo de rentas vale vale em pensava que s'adjudicava ja el 3D com a ente el 3D es mio com la fresita i solo el James Cameron i el 3D el 3D es mio o Ruimán i la voz ho havia de dir jo saps que ho havia de dir total aquesta part central ja t'ho explicaré aquesta part central és una història visualment acollonant molt sensible molt ben feta molt ben treballada molt ben estudiada té un tempo no sé què està passant amb la música jo tampoc sento cacofonies has posat un vídeo o alguna cosa psicofàntiques vale està quedant una mica dispersa en fi seguim és aquesta història ja digues la relació entre el nen i el tigre i com el nen a poc a poc intentaven apropar-se a aquesta ara s'ha picat el Marc ara s'ha picat i he fet posa sense música i encara que no t'ha posat un grill sí en fi la peli recorda perdona la peli doncs això és un can a la naturaleza té doncs això el contacte puro i duro perquè no té alternativa de l'home a la naturaleza quan es troba en aquesta situació no serveix de res tot el que ja ha podido estudiar al final tiene que sobrevivir como pueda el nen es vegetarià i es troba en mig del mar on està ple de peixos i diu què hago no como però realment tota aquesta part realment val molt la pena val molt la pena fins al punt que si sou capaços de recordar només això i oblidar la part inicial i la part final doncs podeu sortir molt contents la recomanem? home doncs sí com a espectacle jo crec que ara mateix no hi ha res més maco de veure el cine de fet aquest any jo no he vist res més maco és preciosa és una pel·li preciocista està feta molt bé l'Ang Lee té un estil que ja el coneixem i que ja oh sí Ang Lee dirige muy bien ja lo sabemos doncs ara dirigez millor que bé té unes escenes acollonants que realment deixa molt petita Avatar tot i ser molt semblants aquelles escenes de la nit amb les meduses fosforitas i tal recordarien molt a los mundos de Avatar doncs aquí està impressionantment ben feta i per tant la recomanem la recomanem perquè és una pel·li d'autor bueno vols dir alguna cosa tu que te veu així a punt de hablar? que bien que me conoces amigo sí ah no ah vale no que estic d'acord amb tot vale la recomanem això perquè és una pel·li d'autor que hem vist perquè hi ha una altra que recomanem però que no hem vist i que totes nos tiramos un poco a la piscina no pues saps què no ho farem venga tirem la següent secció no la recomanem la recomanem perquè és el Costa Gabres i quan torna al Costa Gabres s'ha de parlar amb Costa Gabres sí sí sí no sé si cal recordar que Costa Gabres va fer Z ja està dicho queda va fer més coses sí bueno però respeto con este hombre sí sí sí i ara torna amb una pel·li que no ha regut crítiques massa bones però no les ha regut per part de la crítica aquesta que no ens agrada rotllo bolleristes i tal és a dir punta a favor bolleristes sí què fan van al cine amb un diari així amb dos forats tipus bollers oh que bueno ho dius per això no em referia al bollero ah vale vale sí aquest home que marxa de les pel·lis al quart d'hora i les critica no he dicho nada corremos un velo Costa Gabres torna torna amb una pel·li protagonitzada pel Gabriel Byrne i pel gat El Manet El Malet ja ho diré que és aquest que surt a totes les pel·lis franceses del moment i bé és una història entre el thriller amb un sicari que passa de ser un mindundi a ser el que lo peta intenta ser alhora doncs un reflexe de com està la situació actual en aquest sentit recordaria una mica Arcàvia aquella pel·li que va fer d'un tio que perd la feina i se volve loco te'n recordes? i bé ja dic no podem dir res més tristament no l'hem pogut veure abans o l'hem vista tu l'has vista? no no no és una pena perquè pintava estrena important de la setmana bona pel·li si més no home potser si no bona interessant com a mínim com a mínim estimulant jo sóc molt fan al costa d'ara molt a molt i no només Ceta Missing i totes aquestes pel·li esclar la caja de música tot això està clar són pel·li molt guais molt bones i ja et dic fins i tot Arcàvia que és una mica més jo la vaig jo dir en su sí està bé és un tio que no sé si ara ja té moltes coses noves explicar potser no però bueno li devem el respecte que li devem i jo crec que pot ser bastant interessant aquesta sí a més és aquest és d'aquests que ja ha arribat aquell moment en què ja no li importa o sigui ja pot dir el que vulgui i com vulgui i ja està i si vol cagar-se a la societat doncs ho farà i segurament encara que la pel·li no li surti prou bé doncs tindrà els seus missatges que segurament siguin molt millors que la tercera pel·lícula oh n'hi ha tres que derrotxa de mi sí és que hi ha una altra pel·lícula que bueno en parlem d'ella perquè la van veure Sitges i ja sabeu que Sitges és protagonista a Eternum i per advertir-vos perquè està rebent una molt bona acollida i a nosaltres no ens va agradar què me dices està rebent una bona acollida sí estem parlant d'Invasor ara mateix no pot ser no pot ser té una mitjana de set set i mig la gent dient oh que bona que conscienciada està con la societat però això o qui ho diu això doncs públic i crítica bueno sí vale vale si ho diuen ells vale en fi és el pelotazo què passa amb aquesta pel·lícula com ho hem dit Invasor és el pelotazo espanyol de la setmana és la nova pel·lícula del Daniel Carparsoro que va dirigir Guerreros i Ausentes i Asfalto que a mi en general bueno m'han de ser una mica fred totes elles protagonitzada per tots Alberto Amant Antonio de la Torre Ima Cuesta i Carla Alejalde i bueno és una pel·lícula que és espanyola però passa sobre la guerra d'Ira que són dos espanyols que sobreviuen a un atac llavors quan tornen a Espanya doncs tenen ferides obertes no precisament físiques no? més o menys és d'això a mi a mi jo la vaig trobar molt pel·lículera molt absurda i fins i tot una crítica tan burda que te la tiren tan a la cara i dius bueno ja això és increïble sí pel meu gust és una pel·lícula és una pel·lícula també molt fallida estic amb tu i és que està mal construïda està mal feta els personatges són un rotllo els diàlegs són infumables el carrer Alejalde fent una cosa que no li toca no i al final mira amb el record l'únic que recordo de la pel·lícula és el carrer Alejalde lo cual dice mucho de cómo está la cosa jo també jo també recordo el carrer Alejalde amb aquell barret que dius amb aquest barret i ja està maricón de los cofones es deia toda l'estona una cosa estranya bueno en fi doncs no anem a veure invasor o anem a veure-la per cagar-nos amb ella anem a veure la vida de pill i el capital crec que valdrà una mica més la pena bueno si ens voleu fer cas o no ens ho podeu dir pel xat per cert saludem a l'Eli Capdevila que està mira està al xat l'hem saludat abans per xat i ara la subem Eli hola Eli ara truques 93 372 366 pots parlar del Costa Gara sí és el deu saber de memòria el telèfon Eli truca va tia truca enrotlla't i truca doncs diu que l'Antonio de la Torra és un bon actor per mi és dels millors al moment sí sí sí home sí i tant és un actor però aquí és molt secundari el seu rol o sigui que tampoc sempre tot el que fa sortint a la pel·li que es deia la meitat d'Òscar que sortia 5 segons i es menja bueno 5 segons no molt poquet i es menjava tota la pel·li sortia només en un retrovisor perquè era un taxista vaya tela vaya tela i es menjava la pel·li mira que la pel·li era bona mira doncs jo aprofito i em recomano una altra de l'Antonio de la Torre així mira un dia em parlaré d'aquesta pel·li Dispongo de barcos ah una pel·li que que té molt de diguem bueno se'n parla molt en els cercles molt indistiu és una pel·li que té molt de prestigi en un cert bueno en un cert àmbit petitet de de conecers i de i de friquis sí gràcies Marc no em sortia la paraula friquis o sigui que guai guai que un dia em parles és acollonant aquesta pel·li sí sí molt bé molt bé doncs en parlarem un dia sí dit això passem de cosa per exemple sí tira un tema no que toca ara es tira un veto te te te te te te te te Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit