#32 - Fluzo del 20/12/2012 — Especial fi del món: Nicolai Grosny, The Fear, còmics (Spaceman, Animal Man) i estrenes (ParaNorman, The Master, Zero Dark Thirty) + trucada sobre Homeland
Anuncis institucionals (seguretat viària, salut mental), id de l’emissora i promocions de programes fins que arrenca el directe.
Benvinguda, bromes sobre el “final del món”, invitació a enviar acudits i presentació irònica d’Ixtab, deessa maia del suïcidi; incidències tècniques i veu tocada.
Reseña entusiasta de la novel·la ambientada a la Bulgària comunista tardana: prosa musical, veu adolescent rebel i capítols titulats amb peces clàssiques.
Tema en clau irònica per lligar amb el leitmotiv del programa.
Curt tall musical abans de canviar de secció.
Retransmissió humorística del presentador menjant un plàtan “per fer allò que mai s’ha fet a la ràdio” abans del fi del món.
Arrencada de la part seriòfila i pas cap a la minisèrie protagonista.
Crònica detallada: patriarca criminal amb demència, guerra amb albanesos, to fred i introspectiu; recomanada si busques estudi de personatge, no acció constant.
Millor sèrie de l’any? Defensa de The Walking Dead T3; xoc amb el hype de Breaking Bad; píndola crítica d’El Hobbit; plug del pilot local Efecte Walden; humor i comiat del convidat.
Joc amb l’audiència: s’identifica el fragment i s’encadena una ronda de bromes meta.
Recomanació del tom complet de Spaceman (Vértigo/ECC): distopia marciana i segrest; estil visual potent. Apunt sobre 100 Bullets i xerrada exprés de Frank Miller.
Cançó temàtica per reforçar el fil apocalíptic.
Anunci del trasllat a Blogspot i del nou contestador. Trucada de Cid: valoració de Homeland T2 (primera meitat excel·lent, segona més culebró, final potent) i elogis a Fassbender (Shame, Prometheus).
Iñaki “Segui Barri” envia un àudio celebrant The Fear i divinitzant Peter Mullan; els presentadors aplaudeixen la nova via d’interacció.
Ronda d’estrenes: ParaNorman, The Sessions, Wreck-It Ralph, Beyond the Hills, Los Miserables (crítica dura), i avanç de gener: Blue Valentine, The Master, Zero Dark Thirty, Amour, El muerto y ser feliz.
Recomanació de l’etapa de Lemire al New 52: foscor, to meta i continuïtat de l’esperit Morrison; molt recomanable.
Acomiadament festiu amb “It’s the End of the World as We Know It” i promesa de tornar el 10 de gener... si no hi ha apocalipsi.
Sona l’inici del programa següent a la graella, aliè al contingut del Condensador de Fluzo.
Panorama general del programa
"Demà s’acaba el món" — o això diuen. Amb humor i to apocalíptic, els presentadors fan un especial de comiat (per si de cas), barrejant recomanacions culturals amb interacció d’oients, música temàtica i seccions improvisades.
- Fil conductor: el suposat fi del món maia serveix per lligar llibres, sèries, còmics i cinema, amb un to desenfadat i molt participatiu.
- Interacció: obertura de línies (telèfon, xat), una trucada en directe i un missatge de veu d’un oient via el nou contestador del blog.
Llibres
Nicolai Grosny — “Escuela de Jóvenes Talentos” (Ed. del Asteroide)
- Context: novel·la situada a la Sofia de finals dels 80, en els darrers estertors del règim comunista.
- Protagonista: jove pianista prodigi en una escola d’“altes capacitats” que narra en primera persona les seves rebeldies adolescents i el xoc amb l’autoritat.
- Estil: prosa molt rica i musical; capítols amb títols de peces clàssiques (sobretot Chopin i Bach). És d’aquells llibres que “fa gust de llegir” pel llenguatge, més enllà de la trama.
- Clau: semi-autobiogràfica; Grosny (nascut a Sofia, 1973) havia publicat memòries sobre anys en un temple budista i relats a The Guardian.
Sèries
The Fear (Channel 4)
- Format: minisèrie de 4×49’ (Michael Samuels, guió de Richard Cotton — adaptador de Wallander).
- Protagonista: Peter Mullan, patriarca familiar implicat en tràfics i en guerra amb màfies albaneses mentre pateix demència i espirals de violència.
- To i estructura: arrenca in extremis i entra en flashback; drama sec i fred, més estudi de personatge que acció pura.
- Veredicte: recomanada si busques un thriller psicològic pausat; no esperis “puro tiroteo”.
Debat ràpid de temporada
- Visita sorpresa de Jordi i Domènec: defensa The Walking Dead T3 pel ritme i el gore; es comenta la curiosa censura de gore vs insults segons cadena (AMC vs HBO).
- Al xat, algú proclama Breaking Bad com la millor; es discrepa irònicament.
- Píndola sobre El Hobbit: obertura lenta; química “forçada” Gandalf–Galadriel; crítica amb humor.
- Píndola “local”: plug publicitària del pilot Efecte Walden (producció de Sant Just).
Joc cinèfil
Clip secret
- Escena inquietant identificada ràpidament com Lost Highway (David Lynch). Bon moment de joc amb l’audiència i bromes meta.
Còmics
Spaceman — Brian Azzarello & Eduardo Risso (Vértigo / ECC)
- Pitch: futur postapocalíptic on uns ex-nens modificats genèticament per a missions a Mart sobreviuen com a gegants inadaptats. Un s’embolica en el segrest d’una nena famosa.
- Signatura: equip de 100 Bullets; ritme negre marca Azzarello i traç amb ombres dures i color molt atractiu de Risso.
- Format: miniserie completa en un tomo (9 números). Ideal lectura de Nadal.
- Extra: debat exprés sobre Frank Miller (de la gràcia d’All Star Batman a la patinada de Holy Terror).
Flash final
- Animal Man (Jeff Lemire) — Nova etapa del New 52 recuperant l’esperit meta i estrafolari del personatge (hereu del Gran Morrison). Oscura, addictiva i molt recomanada.
Oients i comunitat
- Anunci: migració del blog a projectafluzo.blogspot.com i nou contestador web (enregistra i envia àudios fàcilment).
- Trucada “Cid”: valoració sense espòilers de Homeland T2 — primera meitat brillant; segona més culebró i centrada en la parella, però amb un final potent i ganes de T3.
- Missatge d’Iñaki “Segui Barri”: defensa The Fear i divinitza Peter Mullan com el “Jesucrist escocès” que ens salvarà de l’“paralipsis”.
Cinema — estrenes i recomanacions
- Ja en cartell o imminents:
- -
- El alucinante mundo de Norman (ParaNorman) — stop-motion Laika; possiblement la millor animació de l’any.
- -
- The Sessions — sexualitat i discapacitat; Helen Hunt i John Hawkes en estat de gràcia.
- -
- ¡Rompe Ralph! (Wreck-It Ralph) — festa familiar i de nostàlgia gamer; hiper recomanada.
- -
- Beyond the Hills (Cristian Mungiu) — guardonada a Canes; recepció freda localment, però interessant.
- -
- Los Miserables — grans interpretacions (Anne Hathaway), però posada en escena sosa; només per fans del musical.
- 4 de gener:
- -
- Blue Valentine — drama de parella amb Ryan Gosling i Michelle Williams; impecable.
- -
- The Master (P.T. Anderson) — alçada de miralls: Phoenix, Hoffman, Adams; la gran candidata del 2013.
- -
- La noche más oscura (Zero Dark Thirty) — Bigelow sobre la caça de Bin Laden; favoritíssima a premis.
- 10 de gener:
- -
- Amour (Haneke) — Palma d’Or; dura i imprescindible.
- -
- El muerto y ser feliz (Javier Rebollo) — road movie espanyola riscada amb Vicky Peña.
Música temàtica
- “Un apocalipsis” (to irònic) i “The End of the World” (Tiny Fireflies) a mitja part.
- Comiat amb R.E.M. — “It’s the End of the World as We Know It”.
Tancament
- Comiat festiu i promesa de tornada el 10 de gener... si els maies s’equivocaven. Entre bromes, queda un especial coral i fresc que passa per literatura, sèries, còmics i cinema sota el prisma del “final dels temps”.

