#33 - Llibres de presó (Sajalín), "Amor" de Haneke i temporada de premis (Globus d’Or, Goya, Oscars) — amb Joann Sfar sobre Brassens i la minisèrie A Young Doctor’s Notebook

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ràdio d'Esvern. Ens fem escoltar. 98.1 FM. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Pensant-vos que s'acaba el món, doncs ja us esteu disculpant. Bé, doncs res, hola a tothom. És que li acabo de dir al Carlos, hòstia, no hem preparat res especial avui que és el capítol de Tornada, després del Hayatus. No hem preparat res especial. Bé, tu, has sortit aquesta entrada tan espectacular i ja està. Sí, sí, hem posat aquest tema així com més guai i ja està. Hola, l'Estiguel, què tal? És que l'Estiguel ens està sentint i veient via xat. Exacte. Podeu fer-ho tots vosaltres, els que ens han dit per la ràdio, doncs us podeu connectar al www.radiodesvern.com i tenir un xat fabulós i fantàstic, doncs, per fer companyia a l'Estiguel i a nosaltres i dir-nos el que vulgueu. Parlem de dir-nos coses. Heu tingut 3, 4 setmanes, no sé quan hem estat de per on. Podeu trucar al 93-372-3661 i dir-nos què heu vist. Heu vist alguna sèrie, heu vist alguna pel·li, heu llegit algun llibre, algun còmic, heu anat al teatre, algun concert. Expliqueu-vos les vostres vides. Home, temps n'hi agoteu, vull dir que molta família, molta comelona, però no sé, qui més que menys haurà vist una pel·li, aquest. Tothom ha vist Los Miserables. Tothom? Confesseu. Truqueu i digueu si heu vist Los Miserables. Exacte, i aprofiteu... El nostre tècnic d'això ja comença a fer així, amb la cabeza, signo de negació, o sigui, l'he vist i m'ha semblat un tostón. No, no, ni tan sols l'ha vist. M'ha semblat un tostón sense haver-lo vist. Molt bé, Marc, viva tu i tus prejudicios. De veritat. És que què faríem amb gent... Si... Pesadí ha entès d'anar a vida, diu el Marc que veus. Ah, mira, jo també l'he vaig veure, molt bé. Això t'ha sentit el Carlos per donar, Marc? No, o sigui, m'ho dius a mi que ells quan estic parlant jo i a ell, no, molt bé, perfecte, estupendo. Bé, doncs, això que us donem la benvinguda, ens presentem, no, ja, la gent del Condensador de Flusó, i tirem endavant aquest programa, que per no tenir preparat, no tenim ni preparat personatge de la setmana. No, sí, però li dediquem a algú. Sí, ens ho hem tret una mica de la màniga. Sí, no sé si és de vestuaris o de maquillatge, però l'únic espanyol que està als Òscars nominat... Exacte. Avui, quan encengeu la tele i poseu el Telenotícies, potser el Telenotícies no, però si poseu el Telediario de la primera, doncs sentireu que hi ha un espanyolito nominat als Òscars, un dels Òscars més importants de tots, una de les categories més bàsiques, per la qual molts de nosaltres ens quedem tota la nit esperant, mirant que és mejor, millor maquillatge o vestuari o vestuari. I, bueno, doncs hi ha un espanyol allà nominat. Bon, ara és el més important d'allà, eh? Orgullo nacional. No, no, clar, orgullo nacional. Los Miserables s'ha de veure. Fem, bueno, hagamos un poco de caja. I ja està, ell li dedicava el programa a aquesta merda dedicatòria. Doncs va per ell. Va, tira. Hello, I'm Johnny Cash. I hear the train a coming, it's rolling around the bend, and I ain't seen the sunshine since I don't know when I'm stuck in fulsome prison, and time keeps dragging on. But that train keeps rolling. Bé, va, comencem, tirem el programa. L'Estiguel, pobreta, està sola de moment. Feu-li una mica de companyia. Diu que no li ve de gust veure Los Miserables. A mi tampoc. Bé, ja la vaig veure i, bueno. En fi l'has vist, a mi tampoc encara no. Bé, jo tinc un problema aquí, eh? Jo tinc un problema. Sí, sí que tens un problema perquè l'hauràs de veure per rigor professional. Però abans de tot això parlem una mica de llibres. I no és casual que estiguis donant el Johnny Cash des d'aquest Folsom Prison Blues, que és un dels temes, el tema amb el qual obria aquell directe des de la presó de Folsom, perquè avui ara mateix parlarem d'uns llibres. Ja aviso ara que són tres. Bé, són tres llibres. Els tres són molt autobiogràfics i dos d'aquests tenen a veure amb presons. Bé, he dit, els tres són molt autobiogràfics, però a més el còmic del qual parlarem més endavant durant el programa també tindrà una forta càrrega autobiogràfica. Ho dic perquè després direu, aquest tio com es repeteix? Bueno, és el que hi ha, són autobiogràfics. Llavors, dos d'aquests tres llibres que presentem avui, com us dic, tenen a veure amb presons perquè els seus autors han estat ingressats en presons. I els llibres van sobre presons. Comencem. Resulta que l'editorial Sahalín ara mateix fa tres anys està celebrant aquesta d'enhorabuena, perquè està celebrant uns tres anys magnífics amb un català que tenen bastant impecable. Sempre ens han molat molt els llibres de Sahalín. Acumulen ja 30 títols en tres anys, de manera que tenen un repertori bastant intens i bastant xulo on triar. I nosaltres, doncs, ens hem dit això. Hem dit, mira, aprofitem aquests tres anys i parlem de tres llibres que ens han impactat. Darrerament no són els últims, no són les seves referències més recents, però són tres que ens han molat molt, que ens han molat i que a més tenen una qualitat indagable. Vull dir que són tres pedazos de llibres. Anem per parts? Bé, comencem per Eduard Bánquer. Eduard Bánquer és el primer dels dos pròfugos que... Bueno, pròfugos no, no va arribar a fugar-se, però exconvictors que protagonitzen la secció d'avui. Eduard Bánquer, un de... Bé, hi ha unes quantes referències editades per Sahalín d'Eduard Bánquer, però de la que us parlem avui és La fàbrica d'animals, que és una mica el llibre... Sí, et sona? Sí, és que se'n va parlar, perquè és una mica el llibre que l'ha donat definitivament a conèixer entre nosaltres. És un senyor que ja no és entre nosaltres. Vull dir que el llibre ja és antiquet, però s'ha editat ara i va, en el seu moment, que ja fa uns quants mesos, em sembla que va ser fins i tot el 2011, si no recordo malament, que es va editar a La fàbrica d'animals, doncs va haver una mica de rebombori al voltant d'aquest llibre, perquè realment està molt guai. Estem seguint el Marc, que està sortint de l'estudi? No, no va agafar una trucada. Ai, llàstima, llàstima. Bé, en fi, doncs això, com us dic, és un llibre molt autobiogràfic, perquè aquest senyor va estar entrant i sortint de la presó, va estar més de dues dècades el tio internat allà, o sigui que sabe de lo que se habla, i a més, és un gran escriptor i un gran guionista, o sigui que és un d'aquells tios molt de l'estil de Hollywood, molt del gusto de Hollywood, un tio que se codeia una mica amb la crem hollywoodiense, però a l'hora també ha tocat una mica els barrios bajos ondos. Exacte, perquè els seus, em sembla que els seus pares van tenir algun problema, es van acabar divorciant no sé què, el tio se quedó catacroquer, i va, bueno, allò que va dir, que a veure, doncs delic... Vé, o delincuente, delicado delincuente. I a partir d'aquí, doncs, va començar a agafar experiència, d'agafar vivències, i va construir un corpus narratiu, doncs, que té en aquest, la fàbrica d'animals, una mica su joya de la corona, no? De què va aquesta història? Doncs va d'un noi que és ingressat a la presó, un noi jove, i que allà es fa una mica pupilo d'un dels, o, bueno, un dels que hi ha allà, es fa mentor d'ell, i el comença en trobar, doncs, en estos submundos de bajuna i de xungueza bastant importants. És un llibre dur, és un llibre bastant brut, doncs, on hi ha baralles, on hi ha conflictes racials, on hi ha una mica de tot sang i fetge. la qual cosa és bastant intens, i que va rebre una adaptació, per cert, al cine, l'any 2000. A veure si ja està més bona. Igual és d'aquí. La va dirigir... Quan ho has dit no hi ha caigut, però deu ser d'aquí. La va dirigir l'Steve Buscemi, és de l'Animal Factory. Amb el nen d'American Historia, qui és alguna cosa d'aquí? Correctament, amb Edward Furlong. I qui era l'altre personatge? William Dafoe, amigua. William Dafoe. Que ho tenies apuntat? Hòstia, si ho tenies apuntat. Podria haver quedat molt bé, no? Si podries haver agafat el guió, ja està. De fet, jo no me'n recordava, ho he hagut de consultar. Sí, ara que ho dius, sí que me'n recordo tot calvo, el tio. Sí, sí, molt dur. Jo no la vaig rebeure, estava bé? Sí, sí, sí. Bueno, doncs, el llibre és fabulós i fantàstic, però és una mica dur. Teniu una alternativa, també, de Sahalín, que és En el patio, que és una novel·la de Malcolm Braley, que també és un dels habituals de les càrceles d'Estados Unidos. Veig que el 2013 continuem amb el bon rotllo, eh? Sí, bueno, optimisme. Sí, sí, sí, ja és això. Doncs això, el Malcolm Braley va prendre molts apunts a les seves largas vacaciones en càrceles estatales i va escriure, també, doncs, part de la seva obra, com aquesta En el patio, que, a diferència de la de l'Eduard Banquer, és una miqueta més optimista, però potser és una mica més lluminosa, no és tan intensa, no és tan dura. És més coral, no segueix les aventures de dos personatges, sinó que, doncs, es fixa en la fauna, no? És com allò, com qui entra en una presó i comença, doncs, a mirar, a veure què passa, i veu que hi ha unes persones que es comporten d'una manera, unes altres d'una altra, i llavors què passa? Doncs que hi ha el típic xiflat, el típic il·luminat, el típic no sé què, no? Llavors, és una mica una punta al natural. Hi ha bastants anècdotes, bastantes coses divertides, bastantes, doncs, moments... Bé, diguem, còmics, altres una miqueta més durs, però és una miqueta, doncs, ja us dic, una miqueta més, més lleugeret. Tot i que aquest senyor va estar a Sant Quintín, nada menos, ingressat, el tio... Un clàssico, no? Sí, sí, sí, un clàssico entre els clàssicos. No sé si va trepitjar Alcatraz, però ja seria l'homes, eh? En fi, això, llavors, el que fa aquest Malcolm Braley és, doncs, mostrar una certa simpatia, un cert carinyo cap a tot aquest mundillo i cap a uns personatges que, si bé reflecteix, doncs, la seva esquizofrènia, les seves coses i les seves manies, doncs, ah, sí que té aquesta mena de complicitat, doncs, de la persona que els ha conegut i que ha compartit, no, Sela, o sí, Sela, Sela amb ells, directament. És molt xulo, es llegeix molt bé, perquè és un tot xulo de 400 pàgines, però tampoc és gairebé molt llarg. No, no, però són anècdotes i són aventurilles i està molt bé, és molt xulo. I a poc a poc, o més ben dit no, al contrari, molt ràpid, se li agafa carinyo als personatges. De seguida els comences a conèixer i ja et comencen a caure bé tots. És molt guai. Pinta-la, pinta-la. Sí, és una novel·la per cert de l'any 67, vull dir que no és que sigui una cosa molt recet, vull dir que ja té els seus anys. Però, bueno, es manté fresca i es manté impactant. O sigui que Stephen King no va inventar res, no? Stephen King mai ha inventat res. A la seva vida. Allò de la milla verde. Oh, que bonita! Ah, la milla verde. Allò de la milla verde tenia una curiositat. Jo me la vaig llegir en el seu moment, quan era adolescent. Per entregues. Sí, era per entregues. Era per entregues. Jo la vaig llegir per entregues. Que guai. Sí, sí, me'n recordo que eren uns llibrets primets que anaven sortint. Bueno, doncs era que xundo. Tenia la seva gràcia. Després el llibre, doncs... Bueno, doncs no tenia molta qualitat. Sí, però... Que raro. Bueno, no, bueno. Stephen King, el vejo King. Però bueno, va ser divertit. Bueno, va, reprenc tema Sajalín. Recordo que em parlat de la fábrica de animales del Edward Bunker, em parlat en el patio de Malcolm Braley i ara cambiem una miqueta d'aters... No molt, una miqueta per parlar de Fante, un legado de escritura, alcohol i supervivencia. Vale, volau que ho torné aquí. Fante, punto. Un legado de escritura, alcohol i supervivencia. Fante, qui és Fante? Va, John Fante. Pregunta d'examen. Tot té, tot té, tot té, tot té. Escriptor nord-americà Angelino que va escriure uns quants guions també pel cinema i que ara el seu fill, Dan Fante, està, doncs, exercint. El John ja es va morir fa uns anys i llavors el Dan Fante està una mica agafat el relleu del seu pare i fa aquesta mena de novel·la bastant realista però bastant bruta. Parla, doncs, també, no? De la gent de Los Ángeles però no de l'alta alcúrnia sinó d'aquests que estan tirats pel carrer gairebé. té un binomio de llibres que segueixen les aventures de Bruno Dante, Bruno Dante que és el seu... Sí, això ho dic de memòria. És una mica el seu alter ego. És un tio, doncs, drogota que es porta fatal amb el seu pare i que, bueno, té conflictes interns totals. És el seu alter ego i es veu això molt bé en aquesta novel·la que es diu Fante, un legador d'escriptura al Col·li Supervivència que és una mica la seva pròpia història i la història de la seva família i de la relació amb el seu pare. O sigui, tu llegeixes aquells dos llibres que per cert es diuen Chum Change i Much que també estan editats per Sahalín, llegeixes aquelles dues històries després llegeixes l'autobiografia i dius, vale, ara l'entiendo todo. Esto cuadra, este tío es así. Què és això, Marc? Quin susto que m'has fet, que ho sàpigues. Això és el Gran Levouski. És Gran Levouski. Sí, no? Bé, ben vist. Gràcies per el Gran Levouski. De vegades el Marc Terran que és Gran Levouski. Doncs això, el Dan Fante explica la història de la seva vida i de la seva família a partir de capitolets petits que rememoren tota aquesta vida d'immigrants italoamericans. El seu avi era italià. Una mica com el que feia el Gator East, també, aquestes cròniques d'italoamericanos, no? Que són tan guais que és que els italoamericanos tenen aquesta cosa, tio. Tenen... Fan unes autobiografies superguais perquè, bueno, veus això, no? Aquest ambient de... Diguem, d'immigrants i d'adaptació a un nou món i de com... Tenen, bueno, tenen aquestes històries, aquestes necessitats i han d'obrir-se camí en aquest món que al principi era estrany però a poc a poc van agafant, no? Llavors, el John Fante, ja, òbviament, ja és segona, tercera generació, no sé quan, ja està ahí assentado i va fent les seves mogudes, els seus trepitxos amb la gent de Hollywood, les seves novel·les i tal i, mentrestant, doncs, atuñinant el seu fill, el John Fante. Ah, molt bé. Que ha sigut nació. Hi ha un capítol en concret que explica la història de la seva primera borratxera i la va tenir amb quatre anys. Sí, perquè vegis... Como todo hijo de vecino. Sí, bueno, lo típico, lo típico. El típico que jo de este niño no me duerme, moja el chupete en vodka, senyora. El chupete, moja lento i venga. No, no, no, no va ser el chupete, va ser por su propia mano, va veure una ampolla allà i va dir, voy a pimplar-mela, a veure què passa. Va estar content tot el dia i a les tres mesos següent suposo que ja no va estar tan content. Vull dir, perquè vegis una mica per on va la cosa. Doncs això, el John Fante explica aquestes històries, moltes més, bastant truculentes algunes, però el mateix, és un llibre que es llegeix com una novel·la, tot i que és una autobiografia, que es llegeix com una novel·la i a més està amenitzado con fotos. Ah, molt bé. La Polcos els veus les... Ara, ara. Sí, els veus els caretos. Sí, també és gruixudet, però té fotos. Els veus les cares i les històries i pots fantabular una miqueta al voltant d'aquestes persones que, bueno, eren bona gent a la seva manera, no? Tela, eh? Les coses explica el d'enfantet, Tela. En fi, són tres dels llibres xulos que podeu trobar editats per Sahalin, que ho recordem fa 30 anys i que tenen, doncs, com us deia, un català bastant extens que s'alloca fins a 30 títols. Va, vols que en digui? Digue'ls, digue'ls, va, va. No, va, Edward Bunker. És que l'Edward Bunker mola molt. Llavors, l'Edward Bunker també hi ha editat No hi ha bèstia tan feroz i la darrera referència que han editat d'ell que es diu Little Boy Blue, que em sembla que era ja l'últim que faltava per editar del Bunker. A part d'això, Kenneth Cook, El coel assassino i El lagarto astronauta, dos llibres, sí, sí. No, són dos llibres, eh? Un és el coel assassino i l'altre és el lagarto astronauta molt divertits, molt recomanables. O el Patologies de Zayar Plieplin, que, bueno, que també és una de les referències de les darreres referències que han editat Sahalín i que ho recomanem encarecidamente. Si et mires al mirall, fixa-me en els ulls, digue'm que hi veus darrere del fum jo hi veig por. Por d'estirar els cabells de la gent que m'estima com tu. Hi ha una teta covardia que m'han portat a dir mentides que no tenen cap sentit, no se l'estrem ningú. Però a vegades tot és fosc, és que a vegades tot és fosc, a vegades tot és fosc, ets tu. Gràcies. Escolteu, que sona la Maria Rodés amb el seu mirall d'Excel·lel Suño Triangular, és aquest disc que ha tret fa poc i del qual se n'ha parlat tant i tant, i que ve a presentar-lo a l'Apollo demà mateix. Demà és divendres, no? Demà és divendres, sí. Demà, divendres 11, a partir de les 9, que és quan obren les portes, i per un modiquíssimo preci d'entre 10 i 12 euros, doncs podreu veure la Maria Rodés presentant el seu material. És molt guai. Que, per cert, mentre l'escoltàvem anàvem llegint el xat, no? El Semibarri diu, redueix el Hobbit d'una manera perfecta. Sí, estan parlant del Hobbit i ha fet un resum, no? Sí, ha fet un resum perfecte. Diu, plano aéreo, soy hijo de tres puntitos, plano aéreo, soy hijo de tres puntitos, plano aéreo, sí. Efectivament, això és el Hobbit és a 5. Els 180 minuts del Hobbit. Molt bé. Ja pots tirar el següent tema, Marc, gràcies. Bé, entrem ja, que al final sempre ens pillarà el toro, que ja ens coneixem. Sí, ja portem 20 minuts d'una sola secció. Bé, has parlat de vint i pico mil llibres. Tocava, tocava. Doncs ara parlo jo de dues pel·lis, i després tu ja em diràs si en parles d'una tercera. Vale, vinga. La primera, per fi, què s'estrena aquesta setmana? Amor. I què és amor? Sí, dimec, dimec, què s'estrena aquesta setmana, amor. S'estrena... Tonterran. S'estrena amor. Ah, vale, vale. Amor és la... Ai, no sé en què està pensant. És la nova pel·lícula, l'última pel·lícula de Michael Haneke, que ve després de petar-lo tot amb la cinta blanca, i ara ho torna a petar tot amb una pel·li que no té res a veure en l'anterior. I que justament ara, mentre sentíem les nominacions dels Òscars allà a l'hora de dinar, ha tingut fins a 5 nominacions d'Òscars. O sigui, aquesta pel·li és Canel en Rama. Què és? És una història molt senzilleta d'una parella d'octogenari, si no m'equivoco, que viu en prou bé a França, són tots els francesos, i de cop i volta la dona té un problema. El seu cos comença a dir-li basta i comença a... bé, al davallar propi d'aquestes edats. Li passa a la dona i, per tant, l'home és que s'ha d'encarregar una mica d'ella i està de seva... bé, pràcticament fer-ho tot per ella, perquè ella queda amb mig cos paralitzat i a partir d'aquí és només el principi d'una història bastant truculenta a nivell físic i anímic per aquesta dona i pels espectadors, evidentment. A tot això, dius... Bueno, sí, vale, n'he vistes moltes d'aquestes, no? Al final, pel·lis de gent gran que es fa vella, és el que hi ha. Però què passa? És el que hi ha i si no us agrada us hi poseu fulles, no? Sí, sí. Home, home, tu, una mica de sensibilitat. Tienes i la sí, però exacte, precisament... No, però sí, és el tic de la vida. Sí, i sensibilitat és el que posa el Michael Haneke, que, bueno, amb el seu habitual saber fer, aquest tio és un dels millors directors que hi ha en el moment i ho torna a demostrar en aquesta pel·li. Doncs sap otorgar a la pel·li la tendresa necessària perquè ens creiem en aquesta història i, alhora, una crudesa bestial a l'hora de retractar, doncs, tots aquests problemes físics i com es veuen tots, tant des del punt de vista d'ella com des del punt de vista d'ell, que és l'home que ha de mantenir una mica els mobles, no? Des del que es manté una mica més entero, intenta ser el punt fort d'aquesta relació, evidentment. Però, clar, vas veient que això està cada cop més inaguantable. Important per aconseguir aquestes feines, doncs, evidentment, els dos actors. Jean-Louis Trintinyan, eh? Ja, així, com suena? Ja, així, com suena? Jean-Louis Trintinyan, que ja el vam veure, bueno, és un clàssic, va sortir des del Conformista a Vivamente el Domingo, en fi, ha treballat amb Bertolucci, Trufós i tota la pesca. Home, un gran, un gran, el cine. Un gran, sí, sí, sí. O l'Emmanuel Riba, que de fet va guanyar, bueno, no sé si ha guanyat, ha arribat a guanyar algun premi, algun premi a Canes, o... Crec que no, no? Qui, perdó? L'Emmanuel Riba, l'actriu. En algun moment de la seva vida? No, no, per aquesta pel·li. Per aquesta pel·li? No, no, em sembla que no. Encara no, però crec que l'han nominat a alguna coseta als Oscars i als Globus d'or. Ara, ara, ara... Ja en parlarem, ja en parlarem. En tot cas, tots dos són absolutament perfectes per aquesta pel·lícula, i a més tenen una filla a la ficció, que és la Isabel Hupert, que, bueno, vale, perfecte, ja s'ha dit tot sobre ella, no cal dir res més. Cal dir que ha guanyat la Palma d'Or, que ha guanyat fins a quatre o cinc premis al Festival del Cinema Europeu, director, pel·li, actor i actriu, precisament, i que per fi s'estrena. Per fi s'estrena justament la setmana en què opta al Globus d'or a millor pel·lícula estrangera i hauria de guanyar, sisplau, que no guanyi Intocable, i on, bueno, opta a cinc estatuïes dels Oscars. És a dir, és molt important. poques vegades una pel·li europea acaba passant de l'Habla no inglesa i Baguette Estrelles, i aquí s'ho mereix perquè, bé, tot just acaba de començar l'any, ja portem tres o quatre pel·lis que al final d'any seran les pel·lis de l'any, doncs aquesta podria ser la primera, tranquil·líssimament. Bueno, respecte als Oscars, ja hi entrarem després, però això que has dit que, doncs, que una pel·li d'Habla no inglesa no acostuma... L'any passat va passar amb The Artist. Amb The Artist, sí. O sigui, ja portem dos anys seguits, potser és una tendència que s'està començant. Vull dir, imagina't que d'aquí deu anys el tarannà dels Oscars ha canviat prou com per acceptar tota mena de pel·lícules de tothom... O sigui, no, vale, no. No ho farà mai. No passarà, vale. Però imagina't que passés, no? Vull dir, si obren aquesta tendència... Home, ara que han obert de les cinc categories de sempre, de les cinc nominacions de sempre a les vuit, nou, deu, les que de venguen gana, no estaria malament que fessin cinc i cinc, per exemple, no? Ja posats a demanar. Sí. I de fet és que és això, cada any se'n perden... Bueno, queden allà relegades a la categoria d'Habla no inglesa, queden relegades, de vegades, peliculones como La Copa de un Pino i aquest, ja dic que aquest, serà difícil trobar una pel·li més bona que aquesta aquest any. No diré impossible, perquè The Master està allà, però... A mi m'agrada més The Master. Sí, potser sí, potser al final sí, però... Però ahí està, ahí està. Medio puntito, medio puntito. En fi, és la recomanació d'aquesta setmana. Entre d'altres coses, perquè l'altra que més ens interessa que és El Muerto i Ser Feliz, doncs jo encara no l'he vist. No, tampoc tant, no. En tot cas, bueno, ha tingut una... Ja em van parlar abans d'acabar, abans que s'acabés El Món, que al final no es va acabar. És la nova pel·li del Javier Rebollo, que va fer fa un any o dos La Mujer sin piano, que a mi em va encantar aquesta pel·li. I ara ha fet aquesta, que és una road movie amb un assassí o un... O sigui, un assassí a sou que es troba a un hospital d'Argentina i llavors veu que és a punt de morir i s'escapa a última hora i em pren una fuga. coneix por el camino a Vicky Penya, que és una dona del carrer, em penso... No sé, és una cosa una mica estranya. Home, és una actriu, la Vicky Penya. És una actriu. Home, respecta per la Vicky Penya. Vale, que ara la mires a la cara i ja no s'assembla en aquella persona que ja era fa vint anys, però... És que se'l va posar uns llavis, que veiem. Sí? Hòstia, encara no l'he vist. Sí, sí, sí, Vicky Penya. Vicky Penya. Ja miraré. Va, va, sí. Ell, bueno, ell, l'actor és el José Sacristán i és l'únic nominat als Goya. I la pel·li, doncs, això, diuen que no ha sortit gaire bé, però jo crec que pot estar guai. Jo la recomanaria... Bueno, a mi, a mi ve molt de gust. Jo, sincerament, penso... Estic convençut que és un pel·lículon. Sí, jo crec que pot ser molt interessant. Jo crec que sí. Però, bueno, fins aquí, fins aquí podemos leer. Sí, bueno, si la veiem ja us en parlarem si realment val la pena, sempre la podem recomanar. Una mica d'estempo. O, si la veieu vosaltres, doncs, ens podeu trucar. També, també. Sí, ara que sou deu, eh, ja, el xat. 93-372-3661. Ara ho apuntarem, per si haguin d'entendre el catalan. Vinga, vés parlant que jo taclejo el xat. Vale, i abans d'acabar... No, ara parles tu. Digue'm ràpidament. Jack Richard sí o Jack Richard no? Va, ja sé que aquesta pel·li és... Jack Richard no. Sí? Segur? Segur, segur. Ni que sigui per fer una mica de desengraça entre els miserables... És que és una tontà. És una tontà. Però, bueno, es deixa veure... És una pel·li... És aquesta pel·lícula del Tom Cruise que s'ha muntat ell per fer-se una nova saga d'acció protagonitzada per si mateix. I, bueno, en aquest sentit no està mal. La veritat és que a primera vista sorprèn quan veus la pel·lícula perquè sembla que hagi de ser una pel·lícula d'acció i no ho és. És una pel·lícula... És un policíac que té escenes d'acció però bàsicament és un policíac. I és un policíac entretingudet i que està ple de patillades i està fet una mica amb esperit de sèrie... Bastant esperit de sèrie bé perquè les intervencions són una mica d'aquella manera. Els diàlegs són totos i la trama està agafada amb... Diguem, les pesquises policiales estan agafades amb pinces, no? És allò de... Qui en tota la ciutat puede haber hecho esto? Doncs ell. I llavors va anar ell i ell era assassí. No, home, no, això no, tu. A part d'això, bueno, doncs es deixa a veure. Ara, jo us diria que si heu de posar els vostres diners en una pel·lícula aquest cap de setmana que no sigui aquesta... Bueno, va a gustos, eh? Va a gustos, però és una mica tontena. Tota Barcelona està forrada amb els pòsters d'Algerrix. És impossible no veure. Diguem que és una pel·li solvent però que no li canviarà la vida a ningú. Vale, doncs queda dit. Amor, i si no, us arriesgueu a veure El muerto y ser feliz. Au village sans pretensión J'ai mauvaise reputación Je me demeno que je reste coa Je passe por un je ne sais quoi Je ne fais portant de tor a personne En suivant mon chemin De petit bonhomme Mais les braves J'en n'aime pas que L'on suivi Bueno, anem a pams. Bueno, no, us diré Sentim el George Brassens El clàssiquíssim George Brassens Amb un tema que Per qui li importi Es diu La mauvaise reputació Va, doncs... George Brassens Bueno, ho han dit pel xat Eh? Pel xat ho demanaven És el Brassens? Ah, sí, mira, mira L'estiguel ha encertat, Brassens Molt bé, molt bé Elàstic, estàs fina Estàs quita sales Sí, doncs sí George Brassens, perquè... No, però us dic Anem a pams Parlem... Us deia abans que parlàvem de Mogudes una mica autobiogràfiques Doncs ara parlem de còmics I aquest còmic també té una càrrega autobiogràfica Tot i que fantasia una mica més Se'n va més per les rames Es tracta de la darrera referència De Joan Sfar Joan Sfar Qui estigui una miqueta posat en BD És a dir, en còmic francès Sabrà perfectament qui és Joan Sfar Perquè, bé, el tindrà clitxadíssim Perquè és un dels grans, dels importants del moment de BD Especialment de novel BD Tota aquella història que van sorgir Aquells nous autors i tal Bé, Joan Sfar és gairebé una superestrella de la novel BD És a dir, una superestrella del còmic indie francès Podríem dir-ho així Llavors, aquest senyor És un tio que porta molt a temps A mi m'agrada molt Jo sempre m'ha amulat Té molts còmics Té moltes sagues Té moltes històries obertes Té moltes mogudes Com ara el gato del rabino Com ara Sócrates, el semeperro El minúsculo mosquetero Ho tinc aquí tot apuntat, eh? Sí, no? Sí, perquè si no me'n recordo Klesmer, Les Olives Negres El professor Bell, La mazmorra Sí, és un dels que estan a La mazmorra Chagall en Rússia El ciclo de les luces Los viejos tiempos És que ho havia de dir Ho vaig apuntar tot Bah, ho dic tot Digues, digues, perdona No, La mazmorra és aquella saga infinita Sí, és molt divertida A mi m'agrada La vaig començar Però al final era inabarcable Sí, ara mateix porta uns 30 volums públics Però és molt divertida Bueno, doncs aquest senyor, el Joan Sfar Que és un senyor que li agrada més tocar mil gèneres Toca comèdia Toca aventures Toca mitologia Toca temes filosòfics Sempre està parlant de filosofia I a més, amb còmics, diguem D'un nivell filosòfic Bastant ale, bastant profund A més, toquen molts temes relacionats amb el judaïsme Ell i jueu Doncs, ara el que li ha donat per fer És una mena de biografia estranya de George Brassens Però com va això? Com funciona? Funciona des de... O sigui, comença la història en el moment En què la Cité de la Música de París Li encarreguen al Joan Sfar Que comissarí una exposició Entorn al George Brassens El cantautor, diguem, de xanson L'autor de la xanson Que també va desaparèixer i tal I que va marcar una miqueta El provenir de la xanson francesa I de la música cantada en francès Llavors, la Cité de la Música Li va demanar al Joan Sfar Que comissaries aquesta exposició I que s'inventés una miqueta d'historiates De còmics de mogudes seves Llavors, ara el que han fet És recopilar aquestes historiates En un volum La gent de Fulgencio Pimentel Que és un editorial Que, per cert, fa còmics xulíssims Fa còmics que, bueno T'agradaran o no t'agradaran Si no t'agraden ets tonto Però, bueno, pot ser que no t'agradin Però el que és innegable És que tenen unes edicions exquisites Amb unes presentacions brutals I aquest no és una excepció Bé, doncs Fulgencio Pimentel Ha recopilat aquestes històries En aquest volum únic I llavors, aquest volum M'ofereix una mena d'experiència sensorial Gairebé Poc narrativa Poc lògica Però que obeeix molt A, doncs A, bueno A sensacions A, gairebé A un sentit poètic Del còmic I de la vida d'aquest George Brassens El que ha fet el Joan Sfar És, doncs això Fer Una mena de còmic Del que li va passar a ell mateix És a dir Li venen i li demanen Aquesta cosa De la Cité de la Música I ell decideix No fer res I deixar el còmic En les seves filles Que el facin elles Que, sí Llavors surten les seves filles Surt ell Ell se'n va A trobar amb el George Brassens I a partir d'aquí Doncs es munta Una mena de Còmic oníric Amb historietes Amb anècdotes Amb no sé què Amb històries i qual Mui meta, no? Mui meta És tot meta Totalment Absolutament meta Per què? Perquè el que pretén reflectir El Joan Sfar És una mica El caràcter De llibertat I d'imprevisibilitat Que contenien els textos Del Brassens Clar, el Brassens No era un tio Que es pogués Diguem Encasellar Que es pogués Era un inclassificable Una miqueta Si vols No tant en la seva música Com en la seva visió De la vida I de l'art I de la cultura Llavors l'Sfar S'ha plantejat això Com reflectir La història d'aquest tio Fer una història Biogràfica De dades No sé què Avorrit No Fes una cosa lliure Oberta I que cadascú Una mica S'empapi d'aquest Munt caòtic Anàrquic I màgic Que és una mica el món Que sempre transmet el Joan Sfar El Joan Sfar Sempre està Per aquests mons Sempre se'n va Ara No sé què A fer una cosa mitològica I ara a fer una cosa Totalment fantàstica Que no té res a veure Amb la realitat Bé Doncs això és una mica Tot un revolutum De tota aquesta filosofia Sfariana A més de tot això Per cert Inclou Quatre textos Diguem D'experts De gent diversa Que aporten Una miqueta de contingut Una miqueta de xitxa A la història Hi ha un text del Juan de Pablos El il·lustre Juan de Pablos Un text de Dildo de Congost Un text de Patricia Godes I un de Vicente Favuel Aquests quatre textos Doncs donen una miqueta De xitxa Il·lustren una miqueta Sobre la vida del present Sobre les ses cançons I posen en context Tot plegat És un còmic molt guai No és un còmic D'aquells de llegir del tirón Perquè Bé Bé Sí Es pot llegir del tirón I et deixa aquell cos Una mica com raro Però és un còmic Per anar agafant De tant en tant Anar-te submergint En les historietes I en les poesies I en les mogudes És molt xulo Com us dic L'ha dit a Fulgencio Pimentel I és Crec que una de les referències Importants D'aquest 2012 Que ara marxava I que Bé Doncs queda set grans còmics I aquest n'és un Molt bé On voit des autoroutes Des hangars Des marchés De grandes enseignes rouges Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! de cine! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! En una setmana, en tres dies? Tot, tot, ha sortit tot 6 nominacions, em penso Entre lo mejor y lo peor Que per cert, encara estic esperant lo peor del fin espanyol Aquest any los yoga no se pronuncien És veritat, los yoga, a veure què diuen Quina poca gràcia que tenen els yoga O sigui, com a fet està guai Que els casquin Però després fan poca risa Els yoga que recordem que són els anti-goya Així com els Oscars tenen els ratxis Els goya tenen els yoga Sempre se passen de listos i al final Mai fan risa I després ningú els hi fa cas Comencem ara a fer una mica de repàs Perquè aquest mateix divendres Que per cert, Marc, el dia que ens posis una tele Aquí farem la retransmissió d'alguns premis en directe És veritat, per tercer any consecutiu Demanarem a la ràdio a veure si ens permet Fer la retransmissió dels Oscars en directe Els globus, Oscars, el que sigui I em sembla que serà que no No, no és culpa de ningú És problemes tècnics Sempre ens ha passat Però ho intentarem A veure si aquest any sí A la tercera sí Sí, cuela, cuela I si no, a la cafuda Oh, la matinada del diumenge, al dilluns Es donen ja els globus d'or Que són l'antesala por excel·lència de los Oscars I per tant diem Oye, pues vamos a hacer un poco de quinielilla Que això sempre ens agrada Per exemple, les nominades a millor drama Ja sabeu que els globus separen drama i comèdia O musical A drama, doncs estan nominades Argo, Django desencadenado, La vida de Pi, Lincoln i La noche más oscura Quatre de les cinc, per mi, són absolutamente peliculones Tot i que una no l'he vista Ja la poso com a peliculón Que és Django desencadenado La vida de Pi Se m'ha quedat una mica Ah, mira, per cert Han marxat tots Totes els meus companys han marxat Veu, companys La ràdio és mía Puedo hacer lo que jo quiera Doncs seguiré parlant dels globus d'or Per mi, quina guanyarà? La favorita? Penso que serà I por descarte La vida de Pi Mira tu el que et dic Xavi, mira, ara que tornes No t'escoltava Jo crec que La vida de Pi guanyarà el globus d'or a la millor peli A veure, torno a dir això La vida de Pi guanyarà el globus d'or a la millor peli dramàtica Jo penso que sí Perquè faran la típica excusa de És que no sabíem per qual de cantar-nos Si por Lincoln, La noche más oscura Argo És que està complicat, eh? Sí, és que ja et dic que Quatre de les cinc són grandes peliculones I guanyarà la única que potser Tot i ser bastant bona Perquè ja la vam recomanar en el seu dia La vida de Pi Doncs no és tan bona com les altres quatre En fi A mi m'és igual Perquè la que falta, que és de màster Per mi era la que havia de guanyar Però bueno Estos són coses mías En canvi A millor comèdia o musical La cosa està, jo crec Entre dues Les il·luminades són Digues, digues Ah, no, no És que ens pregunta pel xat Perdona, Gatentor Sí, sí, sí Ens pregunten si t'ha agradat A tu, eh, Nomi Si t'ha agradat Django ¿Te ha gustado Django, Carlos? Me ha encantado Me ha encantado La veo mañana por la mañana Pero me ha encantado Vale, pues venga O sea, me ha encantado No, ja ho dic No l'he vist encara Però crec que és de les importants I pel que s'està rebent Potser no sigui tan bona Com The Master Però diuen que està prou bé Seguim Comèdia o musical Les nomenades són El exòtic hotel Marigold Mierda La pesca del salmón en Yemen Mierda El lado bueno de les coses No l'hem vist No podem dir res Però jo crec que tot estarà Entre Los Miserables I Moonrise Kingdom Crec que guanyarà Los Miserables Crec que hauria de guanyar Moonrise Kingdom Estàs d'acord fins ara? Mhm Vale, molt bé I la resta, doncs bé Película animada Doncs també està molt difícil La película animada Mira el que et dic Perquè estan Brave Frankenweenie Romper Ralph I després Hotel Transilvania I El origen de los Guardianes Que per mi Són una mica inferiors Però que segurament Acabaran guanyant Per el mateix que deia abans Que al final Por Descartes Acabara ganando La del medio Hotel Transilvania Sí, jo aquí trobo Falta el alucinante mundo De Norman Sí I de fet Pirates Mira, et concedeixo El Frankenweenie S'obren Hotel Transilvania I s'obre El origen de los Guardianes I falta Norman I falta Pirates I falta Pirates I Pirates, és veritat Però bueno Entre aquestes tú ¿Qui dius que guanyarà? Frankenweenie? No en tinc ni idea Ja, jo a la quiniela Mira, jo posaría Frankenweenie Perquè és el retorn Del Tim Burton Etc, etc A mi m'agrada romper Ralph Sí, ells encara no la he vist Però bueno, ja t'ho diré I, finalment, pel·lícula estrangera Va, anem a llegir Una mica Las nomenadas Amor Arroyal Afer Intocable Contiki I, de Óxido y Hueso A mi em cao molt bé De Óxido y Hueso Tot i que sé que és Putsé una mica Més andepla Crec que hauría de guanyar amor Però me da Que va a ganar Intocable Que me da Especialmente Podría ser Irritación En fi, la resta Doncs jo crec que està Millor director Potser guanyi la Catherine Bigelow Actor dramàtic Hauria de guanyar En tots els aspectes Pel Joaquim Fènix El Daniel Day-Lewis Que crec que fa de Lincoln Impressionantment Sí, sí Lo clava, no? Sí, jo crec que sí Ha llamado Lincoln Pidiendo derechos de imagen, no? Sí, sí, sí Ha dicho No os pongáis tontos Que me levanto, eh? Ah, ahí está Y mido metro noventa Millor actitud dramàtica Y sin sombre Sin el sombrero puesto Y con la barba Afeitada solo por la mitad Ah, exacto Millor actitud dramàtica Jo crec que està molt complicat Perquè la Marion Cotillard Fa un papel espectacular De Oxito y Hueso La Naomi Watts A lo Impossible Ho fa prou bé La Rachel Weisz A The Deep Blue Sea És brutal Crec que guanyarà Jessica Chastain Pel fet de donar-li Alguna cosa A La Noche Massa Oscura Podria ser Però la Naomi Watts Està últimament Començant a sonar bastant Entre els acadèmics Amb el tema de l'Òscar Bueno, a veure I actor, comèdia musical Ja estem Anem una mica més ràpid Però és que jo vull reivindicar El Jack Black Per la feina que va fer A Bernie Una pel·li que encara no hem vist Que va d'un tio que és Com es diu això? La feina aquesta que fa el Jack Black Tanatopractor No Sí, bueno Que treballa Amb els cossos dels morts Per posar-los macos De cara a les funerals Tanatopractor Tanatopractor Doncs vinga Compro Compro I que acaba sent El veí més encantador D'un poble De la Tejas Profunda S'acaba enamorant D'una dona De 90 i escaig anys Bueno, potser una mica menys És la Ai, com es diu ara? Shirley MacLean La Shirley MacLean, gràcies I bé Hasta aquí puedo leer És un cas real Que a mi em va fer molta gràcia Aquesta pel·li I una gran pel·lícula Gran, gran pel·lícula De culta, a més Molt interessant Sí, a més Com no s'estrenarà De culto maldito De aquestes que molen No, no, ho és, ho és, eh? Aquí a Estats Units I a tu d'arreu És una pel·li molt de culta, ja Sí, amb un Matthew McConaughey Molt guai En fi, els Lobos d'Or Tenen aquesta divisió Entre drama i comèdia I també tenen una divisió Entre cinema i televisió Ala, lo tienen todo Sí, sí, sí I ja que estamos Sacamos el tema de la tele Millor drama Tu quina creus que guanyarà? Entre Breaking Bad Boardwalk Empire Downton Abbey Homeland O The Newsroom? Downton Abbey Sí, oi? Sí Pues jo crec que guanyarà Boardwalk Empire, tu Sí Vale, que Homeland, que és la que guanyaràs Segur No, no La temporada ja no guanya, no? Ja va guanyar la temporada anterior Millor comèdia, jo imagino que guanyarà Girls Que ha sigut la revelació de la temporada I penso que la resta està en una mica Bueno, hi ha episodes allà que estaria bé The Mother's Family ja va guanyar The Big Bang Theory és una merda I así vamos Porque sí I el Marc ha de quedar de donar cara a tot, tu Sí The Big Bang Theory és una merda Està nominada al Globus d'Or a Millor Comèdia Però no val res, vale Marc? Gràcies per fer-me aquests gestos tan estranys amb la boca I, bueno, després, no sé Millor actor dramàtic Espero que guanyis Tifu Xemi Millor actor dramàtic No tinc ni idea de qui pot guanyar Millor actor de comèdia Vull que guanyi Connie Britton Sí? Estàs veient Nashville? No, no, no Ah, però vols que guanyi M'agrada la Connie Britton Perquè li tinc molt de carinyo Ah, pensarà que estaries veient-la Hòstia, ara Volia preguntar ja que estàvem No, ja no veig series En fi, i bé Aquestes són les més importants Jo crec que la resta ja podem anar tirant Per què? Perquè hi ha més premis importants Com a mínim aquí I és que han sortit també les nominacions als Goya I aquí també els acadèmicos Llama-los acadèmicos Llama-los inacadèmicos Ah, tiu, ets un destrat T'ho carregues tot Sí, bé, ells s'ho carreguen tot Ells s'ho carreguen al cinema Doncs jo em carrego ells La seva figura Han nominat pràcticament a tot Està tot repetit Són Blancanieves El artista y la modelo Grupo 7 I Lo imposible Pràcticament aquestes són les quatre Que se reparten un poco el bacalao Després Bueno I per això deia que tenen una patata caliente Per què? Perquè Lo imposible És Lo imposible Però Blancanieves És potser la millor peli espanyola Que s'ha fet en anys Així que Treien Daya Monflash Bueno, Daya Monflash Que ja directament la treuen ells Per això deia que els acadèmics No ho deixo caer Entre les nominades La millor peli espanyola Dels últims 500 anys Això de fet De fet la frase no és teva No, és del Vigalondo Sí, però bueno Vale No, la dic igual Jo, mira Jo crec que els Goya Tiraran al final per Blancanieves I l'haran el vació a Ballona Jo crec Oh Sí, sí, sí Aquí estàs Oh Sí, sí, sí Això s'ha de gravant, eh? Sí, sí, sí Després et posaré això Dijous que ve No Dijous que ve després de la cerimònia I ja veuràs, eh? Bueno Ja ho veurem Segurament Jo crec que sí Ho hauríem de fer Oye, ja està Ja ha guanyat Tots els milions del mundo Lo imposible Deixat-la en paz Tampoc és tan bueno No, no Lo imposible Blancanieves ara la restrenen Mira quin premi Doncs doneu-li premis També, efectius Doneu-li cabezones Com els diuen a los Goya I la resta Doncs bé, tot el que no sigui En Blancanieves Crec que s'ho endurà una mica Paco León I el seu Carmino Revienta Perquè ha sigut la revelació de l'any I perquè també s'ho mereix tu A mi és una pel·li que em va agradar I em va caure molt bé I si ha de guanyar Mejor director novel I Mejor actriz novel I tot el que sigui Palante Deixem els Òscars per final Però abans Com ja sabeu Una vegada a la setmana Us posem un parell de clips De pel·lícules I heu d'endevinar El títol O sigui que Marc Tira el primer clip A veure si endevineu D'on surt aquesta pel·lèrra Quien és? Soy yo, el serpiente Tengo la mercancía Déjala en el felpudo Y lárgate de aquí De acuerdo, Johnny Pero... ¿Y mi dinero? ¿Qué dinero? Aisy me ha dicho que tienes pasta para mí Y es cierto ¿Cuánto dinero te debo? Aisy dice que el 10% Es una pena que Aisy ya no esté al mando ¿Qué quieres decir? Estoy comiendo porquetas Y viendo cosas malas ¿Por qué no bajáis a impedírmelo? Te avisará cuando salga Eh... Mira lo que voy a darte, serpiente Voy a darte 10 segundos Para que saques tu feo, gordo Y asqueroso trasero de mi casa Antes de que te llene de plomo Espera, Johnny Lo siento Me voy Uno Dos Diez Quédate con el cambio Sabandija asquerosa Vale Queda con el cambio Sabandija asquerosa Hem tallat el clip una mica d'abans Sí, sí, sí Perquè no es posa tan fàcil No, bueno, de fet ja l'han encertat Efectivament, Save Me Barri ha tret tota la gràcia Perquè després venia el següent clip On sortia el mateix... Ah, però el posarem igual, no? Si sobra temps, el posem Però no sobrerà perquè quedan 10 minuts Però, bueno, era el moment del pizzero ¿Quién és? El de la pizza, tal En fin, molt bé Efectivament, solo en casa, Save Me Barri Mini, punto para ti Pelí de Navidad, por excel·lència Sí Us dèiem al principi... Este nivel tenemos, eh? Sí, sí, sí, esto es así Molt bé La semana viene en Santa Claus Conquista de los Marcianes Y ya veremos quién la acierta Bueno, sería una opció Sí, sí, sí ¿Qué tenim? Us dèiem abans Dos cuarts de tres de la tarda La Emma Stone, ¿no? ¿Ha estado la Emma Stone? La que ha donat... Ha sigut Emma Stone y Seth MacFarlane Que guai En un, per mi, un dels millors moments de l'any Jo me l'he perdut, per què? Perquè estava treballant, que asco A veure Han sortit ells dos a presentar-ho Jo, clar, jo recordi Jo més o menys fa uns quants anys que miro aquesta història De la presentació de les nominacions Que jo recordi sortien els dos presentadors Deien els títols Deien els títols Bueno, aquests dos han fet xou Oh, no, no Ja et pots imaginar S'ha de recuperar Bueno, han dit coses entremig, no? Rescato una de les coses que han dit Tu has sentit alguna cosa? No, no, encara no Bueno, en fin Seth MacFarlane és el creador de Padre de Família I de... Director de TED, no? Si no m'equivota El director de TED, exacte Que ha rebut in situ una nominació Perquè TED està nominat a millor cançó Ah Té una nominació, sí La cançó principal I, doncs, ha rebut allà mateix la pròpia nominació Ha sigut un moment divertit Però el senyor MacFarlane Amb la seva línia de causticitat Quan han parlat d'amor La primera de les vegades que han nominat a amor Emaston ha dit Amor por Alemania Perquè era la nominació a la millor pel·lícula de habla no inglesa Llavors el MacFarlane ha dit Me parece que esta pel·lícula Perdoneu que parla en castellà Però és que l'anglès es tradueix en castellà Sí, sí, és un clàssic Diu Me parece que esta pel·lícula És alemana i austríaca a la vez I l'Aimaston diu Sí I el MacFarlane diu Bueno, lo último que produjeron juntos Alemania i Austria Fue Hitler Així, d'aquest nivell I llavors tothom s'ha escandalitzat allà mateix I el Seth MacFarlane ha dit No, no, no Però aquí esto es mucho mejor Mucho mejor Mucho mejor que Hitler Mucho mejor que Hitler D'aquest nivell van I d'aquest nivell serà la gala Que presentarà el propi MacFarlane O sigui que Pots estar molt guanyos Les catxes Perquè esto va molar Això ho faran el 27 de febrer 17 de febrer 24 de febrer 24 de febrer Ui, mira No està mal poderlo marcar Esto Sí, el 24 de febrer Es donaran els premis Oscar Però avui han sortit les nominacions Efectivament I bé, us les diem En casi casi exclusiva Millor peli Una altra vegada S'han oblidat de The Master El que vol dir que l'acadèmia No ha entès The Master Esto, esta es mi teoría Vale I han nominat una mica Las de sempre Argo Django desencadenado La vida de Pi Lincoln La noche más oscura Los miserables El lado bueno de las cosas Amor i Bésties del Sur Salvaje Que és la sensació indie De l'any I que a mi sincerament Em va deixar La vaig veure a Sitges I ara la tinc totalment oblidada Se'ns va quedar cara d'indie Una mica Sí, la veritat és que sí Una peli que la van d'escriure Com a insti Per l'exceso d'Instagram Que tenien les escenes No sé És la peli més sobrevalorada del moment Aquí sí que crec que guanyarà la noche más oscura Mira el que te digo Perquè la Catherine Bigelow cau molt bé I a més és una peli sobre la caza de Vin Laden I això sempre agrada O sigui, guanyarà... Bueno, jo crec que sí Tot i que la Catherine Bigelow no està nominada a millor director Ah, hi va jo Si guanya millor pel·lícula la peli de la Catherine Bigelow No pot guanyar la Catherine Bigelow millor director Perquè no està nominada Perquè saps què faran? Faran el que fan de vegades Que és això de repartir políticament, no? Sí, sí, sí El millor director li donaran a Steven Spielberg Per exemple Que ha fet a Lincoln una pel·lícula impressionant Jo crec que és el millor treball de Spielberg dels últims anys Ja ho dic ara Bueno, bueno, bueno I m'ho hauria de plantejar A veure si és el millor D'ell, eh? La peli en si no ho sé Però la seva feina aquí a Lincoln és brutal Spielberg és un dels nominats Ang Lee és l'altre David O'Russell és l'altre Que és el de... El lado oscuro El lado bueno de les coses El Ben Zaitlin una altra vegada De Bèsties del Sur Salvaje Ja la veureu És un debutant, ell Ja la veureu Ja la veureu És sorprenent I el Michael Henry Bueno, jo crec que agradarà molt aquesta pel·li També t'he de dir Nosaltres que som uns cínics i uns amargats I llavors hi ha pel·lis que no ens agraden Però, de veritat Jo crec que aquesta pel·lis té molt de potencial Per agradar molt Molt, molt Crec que pot ser una gran sorpresa a nivell de públic Però ningú l'entendrà, tampoc Bueno La gent es deixa portar per aquesta màgia Jo tinc aquesta teoria Pot ser que no A nosaltres no ens ha agradat Bueno, a mi tampoc em va desagradar molt Em sembla una pel·li correcta I una mica Sí, una mica el que dius tu Massa bombo per la poqueta cosa que és Però bueno, jo crec que pot agradar Bueno, jo de la correcció no passa Ja ho dic ara Millor actor Aquí sí que tinc una mica els meus dubtes Daniel D. Lewis ho fa molt bé Però Joaquim Fènix Potser aquí sí que li donin una mica de reconeixement a The Master Però està tremendo A més, ell ho fa realment bé Ell ho fa molt bé Dentro de Washington tampoc ho fa malament El Vuelo Ja en parlarem quan s'estreni d'aquesta Però ho fa Bueno, sí I, bueno, Hugh Jackman Com els Miserables ja m'explicaran I Bradley Cooper Per el lado bueno de les coses Que encara no hem vist Millor actriu Jessica Chastain Naomi Watts Jennifer Lawrence Per el lado bueno de les coses Emmanuel Riva Ah Que és La d'Amor, precisament I una altra vegada La de Bèstias del Subsalvaje Tiene un nombre impronunciable No lo voy a hacer Kevin Zane Wallis Gràcies És que, mentre estàs tu Llegint totes les altres cataules Tens tot preparat, no? Jo m'he estat aprenent aquest nom Ja ho sabia jo Millor actor de repart Alan Arkin Per Argo Philip Seymour Hoffman Un altre cop per The Master Tommy Lee Jones per Lincoln Christophe Wolfe Per Django Desencadenado Que jo crec que serà la gran Perdedora de tot això Sí, la gran damnificada Una d'elles Una de les grans damnificades Serà el Django Sí I Robert De Niro Per El lado bueno de las cosas Millor actriu de repart Amy Adams per The Master Selefield por Lincoln Anne Hathaway Per Los Miserables Que aquesta sí que és La nominació potser Més lògica, no? De Los Miserables Sí, sí, sí L'Anne Hathaway Helen Hunt Per Las Sessions I Jackie Weaver Una altra vegada Però él l'ha d'una de les coses Que ja em cau malament I acabem amb les dues més importants Bueno, dues de les més importants Mejor pel·lícula d'animació Per què? Perquè aquí sí que posen El Alucinante Mundo de Norman I Pirates Juntament amb Ron Perral Frankenween i Brave Ja lo tonto Per mi és la més ajustada de totes Sí, la millor combinació de pel·lícula Aquesta és brutal Les cinc són impressionants O sea Bueno, jo soc fan de Pirates Tant com de El Alucinante Mundo de Norman I una mica menys per les altres Però bueno I millor pel·li de Parla no anglesa Finalment Amor Arroyal Afer Contiki No De Pablo Larraín I Warwick Que no sé ni què és Sincerament Bueno Una canadenca Diria que és No del Pablo Larraín Se n'ha parlat molt últimament O sigui que també pot tenir El seu Sí, aquesta podria ser Sí, de totes maneres Jo suposo que li donaran amor El de millor pel·lícula No anglesa Per què? I el de millor pel·lícula Què? Perquè quina falta? Sí, Intocable Ah, grande, grande Però bueno, escolta Que hi ha gent que li agrada Intocable Vull dir Sí, no està malament Però ja està A punto És la típica pel·li per agradar No ha de guanyar premis És una pel·li que ha d'agradar Al públic i ja està A fin De tarda de domingo Bueno, en fin Fos com fos Amor està nominada Té dues nominacions A millor pel·lícula Això és molt guai Bueno, ja va passar amb The Artist És això Sí, sí, sí Curiós A més té 5 nominacions Al final Amor Perquè també té guió Em penso O sigui que Ojito con amor Que a lo tonto És la pel·li La gran sorpresa per mi D'aquestes nominacions Vale, bueno Doncs així queden les nominacions Alguna cosa més a dir No, ja està Cal que tirem el segon clip? Ja no No, ja no Ja està Tira el tema, va Vale, això que sentíem Era el Girls Just One Sí, jo tinc una pregunta I és per què collons Poses Racing Red Amb l'Humanament Cacau Perquè Perquè ets un contracontrol No, perquè la cançó és Les mujeres que solo quieren passárselo bien I anava a parlar d'una sèrie El que vas a tenir un minut i mig Per parlar d'una sèrie On surt el John Hamm Vale, vale I aquí les noies Supesen molt Eh, claro Si és que tot està relacionat Ai, sí, senyor Sempre en pilles, eh Parlem d'una miniserie Que vaig veure ahir En 60 i pocs minuts No, 80 minuts Que és A Young Doctors Notebook Que és una sèrie anglesa Miniserie anglesa 4 episodis de 20 minuts La van fer a Sky Arts Amb el John Hamm i el Daniel Radcliffe Fent el mateix paper Un metge Que comença el 1937 A Moscú Està s'han investigat Per un motiu Que ja ens explicaran Durant la sèrie Llavors fa un flashback I arriba el 1917 On és el Daniel Radcliffe El mateix personatge de jove Un metge A un poble perdido de Moscú Està començant la seva carrera Com a especialista I és un poco torpón És una comèdia Amb tocs fantàstics Ells es troben En aquest passat Que és una mica Un record d'ell Llavors van interactuant Entre ells Ell i Subversió del Futuro Van interactuant entre ells El jove és molt torpe El del futur ja és molt bo Hi ha un problema I és que el vell Està enganxat a la morfina En fi És una sèrie Entre còmica i dramàtica Va tirant cap al drama I això és una mica El punt feble Però molt curiosa Es veu molt ràpid Provoca algunes rialles En punts bastant gores I mira Tu ha sigut una sorpresa Que vas dir Mira El primer programa de Fluso Comencem a poc a poc Amb aquesta Queda recomanada En un minut i mig Bé, doncs molt bé Don Draper i Harry Potter Juntos i revueltos En aquest Hi ha un Doctor's Notebook Recomenació especial Del Carlos I ens acomiadem Perquè queden 15 segons Sí Amb la Einar Alegarda On que ve també En concert busqueu per internet Divendres Moltes gràcies Carlos A com a l'hi Marc Moltes gràcies I adeu a tothom Bon any Per cert que no us l'han dit I fins la setmana que ve Dijous Si no m'equivoco A les 8 del vespre A Ràdio d'Esver Adéu Sous-titres par Juanfrance