#34 - Fluzo del 17/1/2013 — Còmics i Panini: Nick Fury vs. S.H.I.E.L.D., reedicions Marvel i playlist que va de Black Sabbath a “Hold On”

Visió general

Programa centrat en còmics de superherois (amb parada a les novetats de Panini), amb focus principal en la reedició de Nick Fury vs. S.H.I.E.L.D. (1988). Conversa prèvia distesa amb oients, mencions a defuncions recents i un tram final amb interludis musicals destacant el clàssic “Hold On”. Tanca amb un llarg comiat en bucle.

"És un còmic… molt xulo, molt ‘ochentero’."

Tema principal: Còmics i novetats Panini

De l’autor al superheroi comercial

• Contrast entre còmic d’autor i còmic comercial.

• Després d’una etapa més autoral, avui toca superherois.

Focus: Nick Fury vs. S.H.I.E.L.D. (1988)

• Reedició de Panini d’una minisèrie dels anys 80 (publicada entre juny i novembre de 1988, 6 números).

• To: menys superheroic i més d’espionatge, conspiracions i organitzacions secretes; clara aroma vuitantera i de thriller a l’estil James Bond.

• Premissa: Nick Fury (sense poders, cap de S.H.I.E.L.D.) és assenyalat i perseguit. L’agència i fins i tot els Venjadors van al darrere seu; ell fuig i destapa un gran complot.

• Equip creatiu: Bob Harras (guió; més conegut per la seva faceta d’editor) i Paul Neary (dibuix; més recordat com a entintador de Brian Hitch a The Ultimates).

• Art i ritme: narrativa clàssica però solvent, amb bons tocs de dinamisme i combinació de línies en paral·lel (despatxos i conspiració vs. acció a la carrera).

• Recomanació: lectura ideal per a l’estiu; recuperació amb molta nostàlgia vuitantera.

Nick Fury, Ultimate i cinema

• Recordatori: originalment Nick Fury era blanc; amb la línia Ultimate (Mark Millar) s’inspira en Samuel L. Jackson, que després l’encarna al cinema.

Altres reedicions remarcables

• Esment d’un totxo de Spider-Man de Roger Stern i John Romita Jr. (“canelita fina”), ~700 pàgines: etapa imprescindible del personatge.

Obertura i xat amb oients

• To humorístic amb bromes (“doppelgänger”, etc.) i salutacions a oients del xat (Estiguel, Sergi).

• Menció de defuncions (p.ex. Fernando Guillén) i el director de “L’imperi dels sentits” (Nagisa Oshima).

Música del programa

• Selecció que dialoga amb el tema d’espionatge/paranoia: es cita Black Sabbath (“Paranoid”) i altres peces de to intens.

• Interludi principal amb “Hold On” (lletra característica: “Bless my heart / Bless my soul / Didn’t think I’d make it to 22 years old…”), associada a Alabama Shakes.

Tancament

• Llarg comiat en bucle amb “Bona nit” repetit durant molts minuts; menció fugaç a Jango.

Punts clau en negreta

• Nick Fury vs. S.H.I.E.L.D. (1988): conspiració, to d’espionatge, reedició Panini.

• Bob Harras i Paul Neary: equip clau; art clàssic però efectiu.

• Reedició Spider-Man (Stern/Romita Jr.): volum gruixut i molt recomanable.

• Playlist temàtica: de Black Sabbath a “Hold On”.