#37 - Fluzo del 7/2/2013 — El diable a totes hores, “No” de Larraín i House of Cards: llibres, cinema, sèries i còmics (Saucer Country i Batman)
Banter intern, bromes i caos controlat abans de començar els continguts; a 181” anuncien que ara sí, comencen.
Anàlisi del to fosc i coral del llibre: *neo-noir* i *southern-gòtic*, personatges condemnats, comparació (amb matisos) amb Cormac McCarthy. Avaluació molt positiva: “You have to believe the hype”.
Reconeixement a la traducció de Javier Calvo i reflexió sobre com un bon/mal traductor pot fer o desfer un llibre.
Entrada a la secció de cinema comentant una cançó sobreutilitzada i el seu ús en una de les pel·lícules del dia.
Crítica de The Perks of Being a Wallflower: virtuts interpretatives i to indie; objeccions al tractament de referències (cas “Heroes”). Recomanació moderada amb reticències.
Recomanació destacada de “No”: campanya positiva contra Pinochet, to amb humor i esperança, rodatge en *U-matic* que integra arxiu i ficció. Situada com a segona favorita dels Òscars (després d’“Amour”).
Insistència “Tira una cançó, Marc” i emissió d’una peça en anglès abans de reprendre el ritme.
Recordatori del concert d’Elliot Brood al Rock Sound (Barcelona) i comentari sobre el tema “Johnny Rook”.
Endevina el clip mític en VO. Participació del xat; broma per als qui demanaven sempre VO.
Nova sèrie Vertigo: política i abduccions amb aire *pulp* i ecos d’Expedient X. Protagonista: governadora que aspira a la presidència, possible invasió alienígena i dimensió psicològica del fenomen.
Reivindicació de Community com a gran comèdia de 20 minuts; dubtes pel futur (retards, creador fora, audiències baixes a NBC).
Torna després de l’aturada; valoració prèvia positiva de la temporada i expectativa de sorpreses.
Comiat emotiu de 30 Rock (capítol doble). The Office plega a final de temporada (sense cameo de Steve Carell).
Model VOD amb temporades senceres de cop. “House of Cards” (Willimon/Fincher) com a aposta gran: drama polític elegant, cinisme i trencament del quart mur. Potencial per ser de les millors de l’any.
Anunci del retorn d’una comèdia de culte; hype i plans de marató.
Segon tall de veu; joc continua amb detalls i correccions ortogràfiques per donar-lo per vàlid.
Novel·la gràfica amb Gotham i la seva arquitectura com a protagonistes. Estètica a llapis, aire vintage, trames polítiques i Joker. Opinions: gran valor visual; ritme una mica lent. Nota interna: 7/10.
Agradiments (hosts i tècnic), recordatori de blogs del Projecte Fluzo i cita de la propera emissió.
Visió general
Podcast amb to distès i molt contingut cultural: llibres, cinema, sèries i còmics, amb pauses musicals i jocs amb l’audiència. Destaquen:
- Llibre del dia: El diable a totes hores (Donald Ray Pollock), una immersió en el neo-noir i el southern-gòtic nord-americà.
- Cinema: crítica de “Las ventajas de ser un marginado” i recomanació destacada de “No” (Pablo Larraín), amb focus tècnic en el rodatge en U-matic.
- Sèries: repàs a l’estrena/retorn de “Community”, “The Walking Dead”, el comiat de “30 Rock” i “The Office”, i l’aposta de Netflix amb “House of Cards” i el retorn d’“Arrested Development”.
- Còmics: descoberta de Saucer Country (Paul Cornell, Ryan Kelly) i anàlisi de Batman: Arquitectura Mortal (Chip Kidd, Dave Taylor).
"You have to believe the hype" — sobre el llibre de Pollock.
Llibres
Donald Ray Pollock — El diable a totes hores
- Tò recargolat i fosc: neo-noir + southern-gòtic, amb assassinats, suïcidis, predicadors fanàtics i fauna moralment devastada.
- Història coral: destins entrellaçats de personatges sense sortida, claustrofòbica i sense respir.
- Estil: prosa contundent i molt ben travada; comparacions amb Cormac McCarthy (amb cauteles).
- Recepció: una de les publicacions destacades de l’any; els presentadors avalen l’“hype”.
"No deixa entrar la luz... ni l’oxigen" — descrivint-ne la sensació asfixiant.
Traducció
- Reconeixement a Javier Calvo: la traducció eleva el text i evita que un mal trasllat “arruïni” el material original.
Cinema
Las ventajas de ser un marginado (The Perks of Being a Wallflower)
- Coming-of-age sensible amb Logan Lerman, Emma Watson i Ezra Miller.
- Virtuts: interpretacions sòlides, to entre indie i d’autor, final emocional, i referències pop (ràdio-casset, Rocky Horror, David Bowie…).
- Retrets: certa primera-referència i incoherències (el gag de no reconèixer “Heroes” de Bowie).
- Veredicte: recomanable, però amb reticències; emociona sense ser revolucionària.
"Com pot ser que no coneguin Heroes?" — debat sobre la coherència referencial.
No (Pablo Larraín)
- Context: campanya del referèndum a Xile contra Pinochet; segueix un publicista (Gael García Bernal) que aposta pel positivisme i mirar endavant.
- Tècnica: rodat en U-matic per mimetitzar arxiu i ficció; textura analògica que integra anuncis reals.
- To: denúncia subtil amb espurnes d’humor i discurs d’esperança.
- Óscars: una de les favorites externes (per sota de “Amour”). Recomanació forta.
Música i joc
Pauses musicals i concerts
- “Tira una cançó, Marc” i emissió d’un tema en anglès.
- Recordatori de concert: Elliot Brood – “Johnny Rook” al Rock Sound (Barcelona).
Clip secret (versió original)
- Joc amb l’audiència: endevinar un clip mític en versió original. Participació activa del xat.
Còmics
Saucer Country (Paul Cornell, Ryan Kelly) — Vertigo
- Premissa: la governadora Arcadia Alvarado, candidata demòcrata a la presidència, creu haver estat abduïda. Intriga política + pulp + sci-fi clàssica.
- Tò: divertit, amb ecos d’Expedient X, hombrecillos verdes, Area 51 i Roswell.
- Atractiu: sèrie oberta amb enganxada i bones crítiques; toca també l’aspecte psicològic/psiquiàtric del fenomen.
- Complement: es cita l’indi “Azul y Pálido” (Pablo Ríos) com a revers realista/satíric.
Batman: Arquitectura Mortal (Chip Kidd, Dave Taylor)
- Proposta visual: art a llapis amb color suau, aire vintage i Gotham com a protagonista. Arquitectura inspirada en anys 20 i avantguardes; planificació amb perspectives i dobles pàgines espectaculars.
- Etapa: primers anys del Cavaller Fosc (Year Two), to noir seriós amb trama política i aparició del Joker.
- Opinió: molt cuidat formalment; ritme una mica lent per a qui busqui més acció. Valoracions internes: 8 i 6 — mitjana 7/10.
Sèries
Community
- Torna amb retard; incertesa pel futur (sortida del creador, problemes d’audiència a NBC).
- Recomanació: comèdia de 20 minuts “que realment és friki i entrañable”, el que molts voldrien de BBT.
The Walking Dead
- Retorna després d’aturada nadalenca. Temporada 3 venia entretinguda; expectativa de sorpreses.
30 Rock i The Office
- Comiats: 30 Rock tanca amb capítol doble emotiu; The Office s’acaba a final de temporada (sense cameo de Steve Carell).
Netflix i House of Cards
- Model VOD: temporada completa disponible de cop; debat de consum marató i rendibilitat.
- Sèrie: “House of Cards” (Beau Willimon; pilots de David Fincher; repartiment: Kevin Spacey, Robin Wright, Kate Mara). Drama polític fred i elegant, amb periodisme, lobbies i “sobres”.
- Recurs formal: trencament del quart mur (esperen que s’usi amb mesura). Expectatives: pot entrar entre les millors de l’any.
- Proper retorn a Netflix: Arrested Development (nova temporada), hype de culte.
Frases i conceptes clau
- “Amèrica enfadada”, neo-noir, southern-gòtic, U-matic, coming-of-age, quart mur, costumbrismo sucio, positivisme de campanya.
- Cita lapidària sobre Pollock:
"És un d’aquests llibres que encotxeix l’ànima... no deixa entrar la llum."