#40 - Fluzo del 28/2/2013 — Taniguchi i Kate Beaton al còmic; ‘Weekend’, ‘Un assumpte real’ i ‘El Callejón’; i sèries: ‘Les Revenants’, ‘Black Mirror’ i ‘Zero Hour’

Introducció

• Programa: El Condensador de Fluzo (Ràdio Esvern), amb xat i línia oberta a oients.
• To distès i autocrític, amb bromes i complicitat amb l’audiència.

Còmics

Jiro Taniguchi — Enemigo (Ponent Mon)

• Novetat recuperada d’un Taniguchi primerenc (anys 80), guió atribuït a M.A.T..
• Dibuix exquisit en fons i arquitectura; rostres i moviments encara una mica toscos comparat amb l’etapa madura.
• Trama: aventura negra amb detectiu solitari, femme fatale i un rescat a la selva sud-americana entre màfies i interessos polítics.
• Ritme trepidant, narrativa visual molt sòlida.
• Volum autoconclusiu; bona porta d’entrada a un manga adult i a la mirada europeïtzada de Taniguchi.

Kate Beaton — Hark! A Vagrant (del webcòmic al paper)

• Webcòmic premiat que Ponent Mon edita en físic.
• Tires humorístiques d’una pàgina amb personatges històrics, literaris i pop en clau postirònica i d’absurd amable (toc d’humor canadenc).
• Cada pàgina inclou notes de l’autora sovint tan divertides com la vinyeta.
• Fresc, original i de lectura llarga i plaent.

Cinema

Weekend (Andrew Haigh, 2011) — Recomanació de la setmana

• Crònica íntima de 48 hores entre dos homes: senzilla, honesta, emotiva.
• Escenes sexuals explícites però naturalitzades dins un puzzle de realisme i humanitat.
• Direcció propera amb càmera digital, sense guarniments; interpretacions creïbles.
• Trenca tabús sense pedanteria i fa pensar sobre la normalització de l’homosexualitat.

Apunt exprés: prou del gag d’“Argo”

"Argo ha ganado Argo"

• Crida dels locutors a enterrar el xiste ja gastat sobre els Òscars.

Un assumpte real (Nicolaj Arcel)

• Drama històric al final del XVIII: el rei Christian VII, la reina Caroline Matilda i el doctor Struensee.
• Producció impecable (fins i tot per sobre de molt cinema USA).
• Llargària excessiva (140’) per a una trama ja molt vista; apta “per anar amb els pares”.
• Amb Mads Mikkelsen; producció vinculada a l’òrbita de Lars von Trier.

Aquí y Allá (Antonio Méndez Esparza)

• Drama d’emigració: molt ben rebuda per la crítica, freda pel públic. No vista pel programa, però amb bona pinta.

El Callejón (Antonio Trashorras)

• Punt de partida mínim: Ana de Armas a una bugaderia és assetjada; 75’ de thriller que barreja gèneres (grotesc, còmic, terror sense por, neó i color saturat).
• Proposta irreverent i postmoderna que juga a ser “sèrie B/Z conscient”.

"És una pel·lícula dolenta perquè vol ser dolenta... i això la fa una mica bona"

• Quart d’hora final per aplaudir; recomanació “salvatge” sota la vostra pròpia responsabilitat.

Música

• Foxygen — San Francisco: peça lluminosa; disc destacat del que portem d’any.
• Torres — Honey: interludi intens i melancòlic.

Sèries

Les Revenants (Fabrice Gobert, Canal+ França)

• Versió seriada de la premissa de la pel·lícula de Robin Campillo (2004): els morts tornen tal com eren.
• Entre drama i sobrenatural; to d’inquietud amb un punt Twin Peaks.
• Fotografia excel·lent i banda sonora de M83; ritme cocció lenta, gran escriptura i connexions de personatges molt fines.
• Molt recomanable.

Zero Hour (ABC)

• High concept: 12 apòstols, rellotges nazis i un mapa ocult.
• Pilot caòtic i crítiques nefastes; audiències ínfimes.
• Creat per Paul Scheuring (Prison Break); amb Anthony Edwards i Michael Nyqvist.
• Curiosa com a sèrie B casposa, però no val el vostre temps (probable cancel·lació ràpida).

Black Mirror — Temporada 2

• Cap. 2: aplaudit pel públic, però els locutors el troben sensacionalista i prepotent, repetint temes del primer capítol de T1.
• Cap. 3: menys intens, però millor equilibrat emocionalment.
• En general: molt ben feta però a vegades mira per sobre l’espatlla; influències de Peter Watkins.
• Tot i els peros, sèrie molt digna.

Apunts finals

• L’impossible surt en DVD/Blu-ray.
• Confessió “guilty pleasure”: 2 Broke Girls.