#42 - Fluzo del 14/3/2013 — Pepe (Carlos Giménez), Spring Breakers vs. Anna Karenina, desastre d’El Chico del Periódico i Punisher (Rucka) + clip clàssic de La ley del silencio

Resum general

Programa variat amb molt de còmic i molta cartellera. Es combina to humorístic i sorneguer amb anàlisi cinèfila i recomanacions molt clares.

Temes principals

• Còmics

- Pepe de Carlos Giménez: homenatge a José González i retrat de l’Espanya dels 70; segon volum encara més rodó que el primer. - The Punisher Vol. 2 (Greg Rucka): to noir, menys ultraviolència que Ennis, gran arc amb crossover amb Daredevil (Mark Waid) i aparició de Spider-Man; dibuix de Marco Checchetto amb seqüències mudes memorables sota la pluja.

• Cinema

- Anna Karenina (Joe Wright): exercici formal “teatre dins el cinema”, visualment lluït però emocionalment fred. Per a amants de pel·lícules d’època. - Spring Breakers (Harmony Korine): retrat demolidor i hipnòtic de l’hedonisme juvenil; imperdible. James Franco, metamorfosi total; BSO amb Skrillex. - Amor y Letras (Josh Radnor): pastitx Woody Allen, pretensiosa i carregosa. Desaconsellada. - El Chico del Periódico (The Paperboy): xoc gratuït, soez i “poesia” impostada. Fugiu com de la merda. - Jack el Cazagigantes: espectacle èpic i entretingut; CGI irregular i alguns moments potents que poden espantar els més petits. - Reposició clàssic: L’Home Tranquil (The Quiet Man, John Ford) restaurada — recomanació absoluta.

• Joc cinèfil

- Clip secret resolt: La ley del silencio (On the Waterfront), amb la icònica escena “I could have been a contender”.

• Música i backstage

- Tria musical “petarda” lligada a Spring Breakers: Ellie Goulding, Lil Wayne & Gucci Mane, Skrillex. Píndola de Bruna (electrònica catalana) i Kendrick Lamar.

Còmics

Pepe (Carlos Giménez)

• Retrat biogràfic-episòdic de José González (dibuixant amb gran domini de l’anatomia femenina) i panoràmica de l’Espanya dels 70: final del franquisme i transició.
• To de carinyo i complicitat cap a un personatge lliure, vital i una mica autodestructiu.
• Estil marca Giménez: blanc i negre, planificació clàssica, veu autoral molt present.
• El volum 2 s’aprofundeix en la personalitat de Pepe i funciona fins i tot millor que el 1r.

The Punisher Vol. 2 (Greg Rucka)

• Enfoc noir/policíac dins l’univers superheroi amb menys gore que l’etapa Ennis i més trama d’espionatge.
• Crossover amb Daredevil (etapa de Mark Waid) i aparició de Spider-Man. Edició Panini recull els números clau de cada sèrie perquè el fil es pugui seguir.
• Marco Checchetto al dibuix: acció molt dinàmica; destaquen pàgines mudes sota la pluja d’impacte visual.
• Consell de lectura: començar pel Vol. 1 de Punisher, intercalar amb els toms de Daredevil (Waid) i seguir amb aquest Vol. 2. Recomanat molt fort.

Cinema

Anna Karenina (Joe Wright)

• Posada en escena com si fos un gran escenari teatral amb canvis a la vista de l’espectador; exuberància formal (vestuari, coreografies, tracking shots).
• Però el dispositiu engoleix l’emoció: pel·lícula apàtica malgrat les bones interpretacions (Keira Knightley, Jude Law, Aaron Taylor-Johnson). 130’ que es noten.
• Per fans del cinema d’època i de Wright; per la resta, “meh”.

Spring Breakers (Harmony Korine)

• De l’alegria fosforescent del spring break a un descens als inferns de sexe/drogues/violència.
• James Franco, transformació total; aparició de “Disney girls” (Selena Gomez, Vanessa Hudgens, Ashley Benson, Rachel Korine) subvertint la seva imatge.
• BSO amb Skrillex i electrònica que reforça el caràcter hipnòtic; retrat molt crític i sense concessions de la joventut-bacanal.
• Imperdible de la setmana.

Amor y Letras (Josh Radnor)

• Romance 37 vs 19 anys amb obertura “a la Woody Allen” (tipografia i to). Pretensiosa i d’indie que “no mola”.
• Ni el carisma d’Elizabeth Olsen ni Richard Jenkins la salven. Desaconsellada.

El Chico del Periódico (The Paperboy)

• Del director de Precious. Buscada de l’impacte a qualsevol preu, soez i amb moments d’un gust dubtós.
• Exemple famós: Nicole Kidman orinant sobre Zac Efron en escena de fals lirisme.
• Veredicte: fugiu com de la merda.

Jack el Cazagigantes (Jack the Giant Slayer)

• Conte de les mongetes màgiques inflat a blockbuster: entretingut i èpic, però CGI irregular i algun monstre que pot espantar els més petits.

Clàssic reestrenat: L’Home Tranquil (John Ford)

• Nova còpia restaurada 5.1. Si us agrada el bon cinema, prioritat absoluta.

Joc del clip i clàssics

“I could have been a contender… I could have been somebody.”

• Clip secret resolt: La ley del silencio (On the Waterfront), Marlon Brando en una de les interpretacions més celebrades de la història (escena del cotxe, “It was you, Charlie”).

Música i backstage

• Tria musical del dia (Ellie Goulding, Lil Wayne & Gucci Mane, Skrillex) s’explica per l’estrena de Spring Breakers.
• Píndola local: Bruna (electrònica catalana; disc “Sense”) i Kendrick Lamar.
• Toc d’“interioritats” sobre com es preparen seccions i músiques.

Valoracions ràpides

• Spring Breakers: imprescindible.
• Anna Karenina: visualment lluïda, emocionalment freda.
• Amor y Letras: no.
• El Chico del Periódico: fugiu-ne.
• Jack el Cazagigantes: divertida amb reserva (no per a molt petits).
• L’Home Tranquil (reposició): obligatòria.
• Còmics: Pepe Vol. 2 (Giménez) i Punisher Vol. 2 (Rucka/Checchetto) molt recomanats.