#43 - Interiorae i Prophet; Érase una vez en Anatolia i Bullet to the Head; i TV: Bates Motel, Hannibal, Game of Thrones i Girls

. Ara escoltes ràdio d'Esfer. Encara no coneixes el Museu Agbar de les Aigües? Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març. Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. On l'aigua. Un museu Agbar de les Aigües, un museu Agbar de les Aigües, un museu. Un museu agar。 Un museu. Un museu. MLink sharing. Absolute scripture. Un museu. Un museu. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Primer comentari del barri... Xavi és la nova Carrie Bradshaw! Ja podem començar! Carrie Bradshaw és tan de los 2000... O sigui... No home, que hi ha la nova sèrie de la Carrie Bradshaw! Ah, és veritat! The Carrie Diaries, no? Sí! Soon to be cancer! Sí? Sí, crec que hi ha! No ha funcionat? No! Oh! Sí ha tingut molts fans, aquesta sèrie! De veritat, eh? Ha tingut fans? Bueno, no, no es veu que no ho sé! Visto lo visto no ha tingut fans! Però... Bueno, jo havia sentit fins i tot alguna opinió bona de la sèrie! No la penso veure! Però... No, no, però és veritat! Gent d'aquí en Fiu havia dit que li agradava! O sigui que... Pues mal vamos! En fin! Qüestió de tiempo, diuen! Qüestió de tiempo y de... Bueno, operaciones! Sí! Comença, sisplau! Hola, Jaime Barri, què tal? Bienvenidísimo, como siempre, sabes que eres imprescindible! Hola a todos, eh? Hola a tothom que es va apuntant ara al xat i d'anem pujant! Estem aquí en directe, a Ràdio d'Esvern, això és el condensador de Fluzo... És que avui, mira, m'he llançat i he dit, ara començo jo! Sí, molt bé! Jo sempre et dic, vols presentar-te'ho? I tu em dius... Sempre em poso aquella cara de... Oh, que palo, tio! Sí, però bueno, ho he dit, mira... Bé, bé, bé, ho estàs fent bé! Estem aquí, som el Xavi Roldán, que és el que estava parlant fins ara, estaré aquí el Callao, el Carlos Giacomelli, que és un servidor, i tenim un tio allà a la pecera que està jugant a la Play... No és conya, està jugant a la PC Vita, és el nostre tècnic de so, està jugant en directe... Marc, Marc, quan l'has aixecat així, s'ha vist reflectit a la web... I ojo, perquè a més estàs jugant al Final Fantasy I, que dius, tio, vamos a ver, vamos a ver, tienes la PC Vita, per això compraté la Nintendo DS. Escolta, això de PC Vita, què és? Vull dir, això no és nom de consola. Qui li ha posat aquest nom no té visió comercial. Ja, i qui li ha posat els tàctils, perquè té pantalla tàctil darrere, encara menys, perquè no hi ha manera de controlar-lo. Pantalla tàctil darrere? Bueno, en fi... Ja s'està cagant amb mi el Marc, per sol no hi ha interferències. En fi, això no va de videojocs, això va de sèries, de còmics, de pel·lis... Que no parlem un dia de videojocs. Ah, jo quan vulguis, eh? Tinc el Tomb Raider ahir, recin salit. Jo aquí sí que no hi puc entrar, però... No, no el tinc, Marc, encara no, el tinc encarregat. És que ja m'ha posat cara. Sí, se li ha de aixecar les antenes al Marc. Bueno, no parlarem de videojocs, però parlarem de còmics, parlarem de cine, parlarem de sèries, parlareu vosaltres, si voleu, via xat i via telefònica. Exacte. Al 93-372-366-1, com sabeu, ens podeu trucar. Per cert, he fet una cosa nova. Sí. Avui, cinc minuts abans de començar el programa, a una de les persones a qui segueixo el Twitter... Sí. Li he dit... I dare you, I double dare you, al que truquis al 93-372-366-1. No sé qui és, la segueixo perquè em fa gràcia. Ah, alto, alto, alto. Has agafat una persona a l'atzar... A l'atzar, i ho faré cada setmana. Un followet teu, un followet teu... Sí. I li has dit això. Sí. I ho faràs a l'atzar cada setmana. Cada setmana. Oh, que mal. Oi, és com els programes de la tele. Vamos a llamar-ho a la tele. Sí, sí, sí. Sóc el que llama ella, saps? Sí, exacte. Però oi, si cuel·la, cuella de ella. Ja has dit ella, eh? Sí, bueno, a més, si vols dir el nom, no truqui a la tele. Ah, però llavors saps qui és, no és l'atzar, saps qui és. No, és l'atzar de la meva llista de seguits. Has fet pito-pito i has dit aquesta persona? Aquesta, sí. No, no ho diguis. Si truca... Bueno, doncs que ens truqui. Que ens truqui. Si ens estàs escoltant... Entenen el català? No, crec que és de Madrid. Entenen el català? Sí. Si estàs escutxando-nos, follower misteriosa de Carlos... Mariano Pajote se llama. Esto es así. Llama a la... Esto es así. Tira alguna música, Marc. Tira alguna música, Marc. Tira alguna música, Marc. Tira alguna música, Marc. Bueno, doncs parlem de còmics, però com que estic escrivint al xat, Carlos, fes-ho tu, va. No, home, no, que aquí de còmics sí que em pilles. Per què? Perquè no em passes mai cap dels còmics que ens envien per criticar. Dius, jo, els vull criticar jo, doncs vale. Doncs demana-me'ls. Tampoc me'ls has demanat. No sé, tampoc sé què t'envien. En fi, de quin còmic parlem? Sí, està aquí escrit. Deixa de parlar. Estàs parlant al xat de videojocs. Tu no entens res de videojocs. No, sí, estic parlant d'un videojoc. Mira, el videojuego. Podeu parlar-nos... Sí, us ho vaig dir que no ho hem dit abans. Si ens sentiu des de Sant Just, podeu fer-ho, bueno, ja ho sabreu, perquè ens esteu escoltant ara mateix, al 98.1 FM. Però, si sou de fora de Sant Just, podeu entrar a radiodesvern.com i allà teniu un xat que l'opeta, on, doncs, això mateix, el Xavi, que havia de parlar de còmics, doncs, està enfrescant en una... Bueno, doncs sí, està parlant de videojocs i no té ni idea. En el moment de la meva secció. Un moment, un moment. Però això de que no en tinc ni idea de videojocs, això ho dono estret. De que no en tens ni idea de videojocs? No, a veure, perdona, jo, doncs, tinc una idea... Quants Tomb Raiders n'hi ha a dia d'avui? Cinc. Vale. Siguiente tema. Vinga. No, estic parlant d'un videojoc retro. No, retro no. Nostàlgic. Un videojoc de la meva infància. Sí, bueno, escolta, jo vaig jugar a videojocs quan era petit, però m'ha arribat una edat que vaig... Jo crec que està pel... Però no em passa res. Ja et parlaré de com està anant aquesta conversa, no t'estàs a saber. No, ja... Bueno, és igual. Tira, va, parla de còmic. Escolta, va, va, parlem d'alguna cosa, que si no, sí. No ens perdem. Parlem d'un còmic que es diu Interior A, per exemple, et sembla bé? Sí. Interior A, imagino que és del llatí, no? Sí, vale, Interior A. Gràcies. Vale. De veritat. I com es pronuncia la... Gabriel Lajandelli. Gabriel Lajandelli. Vale, doncs, Gabriel Lajandelli és una autora milanesa, és de... No sé si ho has dit amb accent de Mila. Sí, més o menys. Sí? Sóc del nord, més o menys, sí. Vale, ets del nord. Doncs, és una autora jove italiana, que ara presenta un còmic que es diu Interior A, ara, ara. És igual. Què més dona? És bo igualment, es digui com es digui, que és una de les novetats de Sin Sentido per aquest mes. I és un còmic purament i altament autoral, vull dir que si algun dia us parlem de còmics de pijamas i antifaces, no, això no és la història. És una cosa molt més personal, molt més onírica, perquè és una mena de fresco, de visió sobre la gent que veu en un edifici, d'aquí el d'interiore. O trece. Rue del Tercebe. Perdó. Sí. Què? No, res. Digues, digues. La gent que viu en un edifici, i de les seves vides quotidianes, i de les seves historietes, històries mínimes, allò que deia el Carlos Sorín, doncs les històries mínimes de la gent que viu en un edifici. Què passa? Que és un llibre, per tant, recorregut per una forta quotidiana, però que té un element poètic, un element fantàstic, que és un conill, un conejo antropomorfo, que interconnecta totes aquestes historietes, i diguem que funciona com a connexió espiritual entre tots aquests personatges. Després, a més, aquest conejo antropomorfo el que fa cada nit és informar una mena d'entitat oscura, que es diu gran oscuridad, perdó, de totes aquestes històries, i aquesta entitat s'alimenta de tota la quotidiana d'aquesta gent, i s'introdueix en els seus somnis i crea les pesadilles. Donnie Darko Revisited. Bueno, podria tenir algú de Donnie Darko, és veritat, no havia caigut, no té gaire a veure, però sí, podria ser un... No, no, no, és veritat, és veritat. En altres paraules, la nostra quotidiana està plena de màgia, està plena d'il·lusió, però també està plena de malsons, i són malsons de soledats, i són malsons d'incomunicacions, i són tota aquesta mena de traumes de la societat contemporània, que es donen tot cita en aquest edifici, doncs això, on conviuen persones de tota mena, des d'unes ialles fins a un jove una mica drogadicto, fins a una família que no sé què. Llavors, bueno, es tracta de veure els petits, les minúscules, els minúsculs moviments de cada un d'aquests personatges, doncs per crear aquest lienzo que no renuncia a aquesta màgia i a aquesta poètica de la vida moderna, també, si vols dir-ho així. És un còmic molt ben dibuixat, molt maco, molt xulo, té uns dibuixos gairebé naïfs, gairebé infantils, gairebé sembla que estiguin fets per una autora de contes infantils, de contes il·lustrats, i així és, perquè... Molt bé, aquí has estat fi, eh, Carlos? Has vist? Sí, sí, sí, perquè la Gabriela Giandelli, entre altres coses, ha fet molt... Giandelli? Ara és Giandelli? No, Giandelli, no, Gabriela Giandelli. Ah, ha sonat francès, diu, no, no, Francia i Itàlia, no, mescles. Bueno, escolta, eh, mal o menos, un tanto monta, eh? No, doncs, aquesta noia és il·lustradora infantil, i es nota aquest còmic, la veritat és que és molt xulo, és molt guai, el cul està superben tractat, hi ha colors molt impactants, hi ha un tractament del cromatisme, bé, que juga amb els sentiments del propi lector, que et porta cap a uns llocs, cap a uns altres, que juga molt amb la foscor i amb els colors llampants dintre d'aquest to de tinieble i d'obscuritat de l'alma, no? És molt guai, és un còmic, bueno, que no sé si transcendirà molt, no sé si se'n parlarà molt, perquè és d'aquests que s'edita una miqueta amb veu baixa i que potser hi ha altres, diguem, llançaments més mediàtics, però jo penso que val la pena per tota aquella gent que li agradi el còmic europeu. I a més tenim, home, poques tampoc, però no tenim tantes oportunitats de llegir còmic italià, vull dir, així com el còmic francès la ve des el pan de cada dia, còmic italià, doncs, n'hi ha uns quants, es van editant cosetes, però bueno, no tantes, o sigui que està guai. Sí, sí, a mi em treus del mil·lomanara i ja me pierdo, o sigui... Home, no, no, a veure, d'artistes italians hi ha el Guipi, per exemple, que és un dels més reputats ara mateix, però, en fi, que està bé, no?, tenir també exponents d'altres països i que demostren que el còmic europeu, això, traient, vull dir, surts de França i continues tenint una salut bastant de ferroa. Això ho ha dit a Cins Sentido, és un nom que m'encanta. Sí, Cins Sentido, és una de les novetats de Cins Entido, us en parlarem de més, més endavant, però de moment quedeu-vos amb aquest indirebre de Gabriela Gianderi. I espera, i espera, que parlen una mica pel xat, diuen, By the way, Xavi, quarto volumen de Lock and Key aquest mes, que lo sepas, ens ho diu el barri, el semibarri, i no està en el Splash Page, que és aquella secció que fas tu a l'altra web paral·lela que es diu La Casa dels Errores, i en parles de còmics. Sí, Lock and Key és un... Lock and Key és una basura. Pam! No, no, no, és mentira, no, no, és mentira, és mentira. És un dels còmics, diguem, destacats, que sé que té molts seguidors, entre d'altres alguns dels nostres oients i dels nostres amics, i esto va por ti, barri, però jo, sincerament, no tengo el placer, no li he donat mai una oportunitat, i no voy a recomendar algo que no conozco. Anem a ser un videojoc, no sé per què. Hi ha un videojoc de què es diu Lock and Key? Que no sigui, perquè el 80% dels videojocs has de desbloquejar portes amb claus. Podria ser. Que no sigui per això. Podria ser, podria ser. Lock Key. En cualquier caso, no de dudo que sea un cómic excelente, pero no lo he leído. Potser algun dia, no sé, m'hi poso, m'hi poso. Si voleu provar-lo, ja ens expliqueu l'experiència, és una opció, també. I tant. ens truqueu i ens ho expliqueu. Fins demà. Ja vam escoltar l'Ennio Morricone fa uns dies, no sé per què, però és que ara sí que té sentit que posem la banda sonora del Once Upon a Time in the West i com era? Està llegu a su hora, perdó. Perquè parlem de Era ser una vez en Anatòlia. Què és esto? Doncs és l'estrena... Què és esto? Què és esto? Què és esto? És que ho has dit com amb una ràbia, no? Què és esto? Sí, perquè saps què passa? Que ningú no sabrà què és Era ser una vez en Anatòlia i és una gran putada. I ningú no ho sabrà perquè s'estrena només a dos cines, a Barcelona. Què dius? Que són el Verdi i el Floridablanca. Bueno, d'on de si no. Ja, però bueno, ja podia haver sortit, no ho sé, a algun altre lloc. Diuen que potser, si va bé, més endavant arribarà alguna sala comercial, però és que, vaja, he vist els cinemes a que s'estrena en tot l'estat espanyol, són cinc cinemes. Cinc cinemes? Cinc cinemes a tota Espanya. Sí, és una llàstima. Home, abans teníem el recurs Renouar les Corts i de vegades repetien algunes pel·lis del Floridablanca i de les Corts i estava guai, perquè ja eren tres sales, però ara ja no. El tren i el de les Corts i... I està en Licaria com està, que tira de coses comercials, doncs... Colgando Donilo i abans també hi havia el Bolitge i també, uf... Sí, encara estan Renouant la sala. Fa dos anys s'han posat Renouar la sala. Bueno, amb una mica de sort, encara potser el Melies s'anima algun dia a programar aquesta bèl·lica. El Melies de vegades programen pel·lícules. Home, és més carn de Melies i una mica més endavant, quan fangin el típic resum de l'any de la Filmoteca, això sí, que sí que podria sortir. La Filmoteca quan arriba el cap d'any... Són molt raros, eh, els resums de final d'any. Allò que fan els films de l'any. Sí, fan una mica de tot. I són raríssims. Posen les coses que després... Sí, però van combinar. Jo recordo un any que va sortir com... No sé si era una de l'Antimos i després Origen. Era un any que va coincidir una cosa d'aquestes. Podria sortir. En tot cas, és la gran estrena d'aquesta setmana i segurament és de les més destacades de l'any. Estem parlant de Era ser una vez en Anatolia i és la nova pel·li del Nuri Vilge Seiland. No sé si es pronuncia ara sí, si no que ens ho digui, perquè és turco. Som conscients que cada setmana diem és una de les grans pel·lícules de la temporada. Sí, però és veritat. És veritat. Cada cop, quan ho diem, és veritat. Sí. Estem en un any molt bo, eh? Sí, la veritat és que ha començat amb molta força aquest any. Molt, molt. Altra cosa és que hagi funcionat en taquilla. Està funcionant bastant fluixet l'any a nivell de taquilla, tant aquí com als Estats Units. Però, bueno, nosaltres, a nivell de qualitat, estem flipant. Hem tingut alguna setmana de pausa i ja tornem amb força. Amb força i amb força de voluntat, sobretot. Perquè aquesta pel·li no és gens senzilla. És una pel·li. A veure, comencem a posar-nos en situació. El Seiland aquest és el director que ha fet pel·lis com ara Lejano. Lejano, per mi, és una de les fonamentals de la seva filmografia, entre d'altres coses, perquè és l'única que he vist d'ell. En té més, en té més. En té més i de bones, a més. És un tio molt bo. Però, bueno, sí que és veritat que Lejano va ser la que va fer una mica de més xivarri, i, a més, va arribar a guanyar algun premi. Poquíssim, però sí. Bueno, dintre del Mundillon en què nos movemos. I ara va estrenar, bueno, va estrenar el 2011, era una vez en Anatolia, i, sinó més lejos, es va guanyar el premi de Kant, el gran premi del jurat de Kant, que de vegades és més important fins i tot que el Palmadors, de vegades. Però són dues hores i mitja on pràcticament no passa res. Ho dic així, de bones a primeres, perquè així ja, si voleu desconnectar i xerrar les vostres coses, és una pel·li existencialista, és una pel·li hermètica, és una pel·li de silencis, és una pel·li d'acció on en realitat no passa res. De què va? Doncs d'un grup de policies que durant una nit han de buscar un mort que tenen dos acusats de l'homicidi i estan seguint les seves pistes. I ja està, va d'això, i van seguint aquest grup de polis que il·luminen un camp absolutament desert, absolutament fosc, només amb la llum dels seus cotxes patrulla. I mentrestant, doncs, vas coneixent una mica, diria com pensen aquesta gent, però més que com pensen és com ho sienten, no? És una mica més de sentiment, perquè més de la meitat de les vegades hi ha mirades, hi ha mirades eternes, en planos que no acaben de tallar-se mai. i aquestes mirades, doncs, t'acaben, doncs, arrocant per dins, no? És una pel·li d'aquestes, on poquet a poquet, de dreta a pedreta, et va creant un mal rotllo a sobre i una sensació de voler saber més i anar una mica més enllà i és com al final, doncs, acaba sorgint una pel·li molt, molt, molt interessant que podria ser un retrato de la societat turca, podria ser un retrat de tothom en general, podria ser una història sobre la humanitat avui dia, podria ser, doncs, no sé, jo crec que s'obre a moltes lectures, s'hi poden trobar referents de tota mena, aquests camps de l'anatòlia, de l'estepa turca, de vegades, doncs, sembla fins i tot una pel·li de ciència-ficció, és una pel·li molt estranya, és una pel·li que et fa sentir, que et fa vibrar des de dins sense que passi absolutament res i bé, al final és d'aquestes pel·lis de les que t'acabes recordant més que qualsevol altra cosa que puguis veure una mica més convencional. És una experiència, no?, que una... Exacte, és una experiència sensorial, sí. Sí, sí, sí. Vive més que ser bé. Sí. Sí. Jo afegiria tot això que has dit, que estic super-hiper-d'acord, que també és una certa visió estranya, molt autoral i molt hermètica sobre el gènere policíac. És com una mena de noir estrany. Juga amb les convencions del policíac i amb les convencions, diguem, més que del policíac, de les pel·lícules d'investigacions, d'investigacions criminals, perquè en el fons és del que va a la pel·li, en el fons la línia argumental més bàsica és aquesta, com és el que has explicat, no?, uns senyors busquen un cos. I llavors juga una mica, per mi, amb totes aquestes, diguem, línies fonamentals del noir relacionades amb les figures detectivesques, amb els protagonistes, amb els detectius, amb els policies. I fa com una visió postmoderna o post-lo que sigui, hiperautoral de tot això. És molt curiós i és una mica raro el que estic dient. I no garanteixo que qui vegi la pel·li ho entengui. Això també és veritat. No, ara podria dir, però quan veieu la pel·li ho entendreu. No necessàriament, eh? No, no, de fet no. Perquè no sé si estic molt convençut jo. Però jo diria, em dona una mica aquest rotllo, no? Parla de l'autoritat, parla de, diem, de l'autoritat dels cossos policials, de les forces de seguretat i de, i una mica de rumba tot això, no? Posa en crisi la figura clàssica del detective que busca un cos o que busca un no sé què. Bé, i no només això, també una mica més, perquè més enllà, quan la pel·li ja va avançant i s'apropa a la fi, el cos de policia no és l'únic que pren una mica en aquest sentit, no? d'acabar enderrocant una figura que tothom no ha presentat cinematogràficament, ojo, no necessàriament... Sí, sí, no, no, clar. Que per cert, es basa en una història real, eh? Bé, en vivències reals. Sí, sí, vivències reals d'un dels tres guionistes i que, sí, ha sortit d'aquesta pel·li. Ah, doncs mira, doncs la realitat d'Anatòlia és tremendament lenta, eh? Sí, sí, exacte. A més, tu dius thriller, jo també dic que és una mica western, també, a mi em va recordar una mica un western una mica traslladat el dia d'avui, Sí, però sí, exacte. En la vella escenogràfic. I de fet que es digui era una vella en Anatòlia és que recorda molt també una mica les pel·lis aquestes del Sergio Leone amb aquests plans gegants de tot el desert i tot això, no? Ja dic... Sí, perdona, dius. No, no, anava a fer una mica de recap, una mica de resum. Sí. Recomanada. Recomanada amb recances, amb certes... No tant amb recances com amb matisos, però recomanada. Jo estic amb tu que és una de les grans de la temporada. Sí, otra, sí, vale, otra, vale. Sí, n'hi ha moltes. De fet, teniu premi. Va, si aneu a veure aquesta, després us recomanem que desengraçois una mica con una bala en la cabeza. Què et sembla? Em sembla que m'explotarà la cabeza. Aquests contrastos no poden ser bons. Després m'agafen unes galipandres i unes grips perquè pels contrastos. Ah, exacte. No podem parlar d'Era CNBC en Anatòlia d'una bala en la cabeza con tan poco tiempo d'adaptación. Però, bueno, ho farem perquè tenim el temps molt ajustadet. Sí, una bala en la cabeza és l'última pel·lícula de Walter Hill, protagonitzada per Sylvester Stallone, correcte, mític, director dels anys 70. Danco, calor rojo, eh? Sí, senyor. És el director de Danco. És el de límite 48 hores. És el que ha fet més pel·lis mítiques que 48 hores. Jo aquest tio el respecto profundíssimament. I tant. És un tio que m'encanta però per una de les altres pel·lícules, unes pel·lícules anteriors. Però s'ha de dir, aquest senyor va fer Danco i aquest senyor va fer límite 48 hores. Però, bueno, no, que són... Són mítiques a la seva manera. Sí, home, exacte. A la seva manera són pel·lis mítiques, eh? Dels anys 80 i d'aquestes mena de policíacs d'acció dels anys 80 que és una mica el que és aquesta una bala de la cabeza. Una recuperació d'aquelles essències de si mateix. És gairebé un automenatge del Walter Hill cap a si mateix sent ell un autor poc personal. També s'ha de dir que en el seu moment vull dir, era un senyor poc personal, eh? Que ningú s'esperi una cosa... No, és una pel·lícula molt... molt d'estar per casa, molt... Bueno, sense grans trets diferencials però que sí que té aquest regust de Walter Hill del primer Walter Hill que era un tio que el que feia més que fer grans pel·lícules culturals era un gran... Com es diu això? Un gran... Artífice. Sí, no és l'artífice de la paraula però busquem la mateixa. Bueno, un senyor que feia les pel·lícules... Manufactor. Sí, exacte. Manufactorava pel·lícules amb carinyo i amb amor i amb bastant d'amor i amb bastant de cara i el que feia era agafar els gèneres i portar-los cap als grans públics i cap a... Vull dir, va fer alguns westerns Forajeros de la Llenda per exemple era una pel·li molt divertida absolutament hipercriticada però que a mi m'encanta a mi em xifla aquesta pel·li em semblava una animalada o The Warriors Los Amos de la Noche una altra pel·lícula supercriticada que ha aguantat molt malament el pas del temps molt malament el pas del temps però que a mi m'encanta és una pel·li molt descarada i una mica és una bala en la cabeza això és una pel·lícula que ningú es pot esperar una gran pel·lícula perquè les coses són així és una pel·lícula amb el Sylvester Stallone ara que no ho hem dit que és una pel·lícula amb el Sylvester Stallone és que bé m'he arrencat a parlar del Walter Hill que no el coneixerà ningú i aquí la gran figura mediàtica de Sylvester Stallone és el protagonista d'una bala en la cabeza i ja que això m'explico que és un senyor un mató que està ja una pel·lícula de moda s'ha quedat que és una pel·lícula el mateix Sylvester Stallone hi ha una mica d'autocomentari de comentari crític o irònic més que crític irònic i bueno se meten un embolado en el New Orleans de los barrios de los bajos fondos amb una tropa de gángsters ella és un mató i li fan un encàrrec que s'alé mal llavors llavors s'enfronta al Cal Drogo de Juego del Trono el Jason Momoa exacte el Conan defenestrado hi ha tota una xarxa de manguis darrere de tot això i el brazo ejecutor és Conan el Cal Drogo Jason Momoa exacte hi ha una seqüència a la pel·li no desvetllo res perquè està en l'espot de la tele que tenen una lluita amb d'estrals vull dir sí, sí, sí a tempo ha de ser bo sí o sí lluites amb d'estrals noies que ensenyen les tetes noies tatuades sang banyos turcos sang bueno, tampoc n'hi ha molta de sang però sí, alguns tiros en fi és una d'aquelles pel·lis guarres amb el sentit més diguem més para todos los públicos no, no més para todos los públicos vull dir que no és que sigui marrana ui, quin liu que m'estic fent és cine sèrie zeta ja està no, tampoc és sèrie zeta és que està ben feta és que el tio en sap el Walter Hill és un tio que en sap i en sabia i encara en sap i llavors, bueno té algunes cosetes una mica passades de moda passades de moda pel meu gust alguna coseta a nivell de postproducció però, bueno és una pel·li xula divertida i que s'ha d'entendre amb sana ironia molt bé vols dir alguna cosa més d'alguna de les estrenes de la setmana com ara Los Cruts? bueno que és la clàssica pel·li d'animació de Dreamworks per a tota la família de Dreamworks sobre una família de troclodites que han de salir de la cueva literalment i s'enfronten amb un nuevo mundo que una mica el supera coneixen un personatge que ja està acostumat a moure's en aquest nuevo mundo és un noi jove i doncs és la clàssica lluita el xoque de la oscuridad contra la luz diguem los hombres de las cavernas contra el conocimiento però bàsicament és una pel·lícula familiar d'aventures amb una mica de comèdia que fa riure normal però que es passa bé i és divertida molt bé doncs això és tot el d'aquest cap de setmana però si us sembla bé com que la setmana vinent no venim i la següent tampoc perquè un estarà de vacances i l'altre vés a saber si està traient nens de... espera't un moment què? la setmana que ve no venim perquè és festa la setmana que ve de la que ve tampoc venim? no, no, no ja t'ho veig dir fa dues setmanes no t'acordes quan et hablo i el Marc igual m'ha dit no veniu com que no venim d'aquí dues setmanes no venim perquè jo estaré de vacances jo estaré de vacances però quines vacances fas? pasqua jo la faig després sóc hipster però què vol dir això? bueno, bueno, ja en parlarem farem dues setmanes de peron i així que no us deixarem tampoc con les bragas a l'aire fem una mica de repàs de què més s'estrenen aquests dies com per exemple el 27 és a dir, dimecres que ve s'estrena Grandes Esperances una altra vegada punts d'interès d'aquesta pel·li doncs el Mike Newell és el director va fer quatre rodades i un funeral i i això és el bagatge de Grandes Esperances amb un guió del David Nichols Nicho Is que va ser el guionista també de One Day aquella comèdia amb l'Anthouse comèdia romàntica també sí, està en indie i bé surten el Ralph Fiennes la Elena Bonham Carter en fi és l'anèssima adaptació del relat de Dickens i a sobre amb clau clàssica no hi ha cap traslació als dos dies odiar-nos no, no això és vestits d'aquesta i que ens he fet a durar sí, diguéssim que la que era Nightly la que era Nightly no va poder participar aquí perquè estava fent dues o tres més però si no també hagués fet aquesta pel·li saps? és aquest estil de pel·lícula sí, sí, sí pel·li clàssica de tota la vida bueno jo ja aventuro que no superarà la clàssica ja està no, és que ningú no l'anirà a veure més és insuperable ja està clar, ningú no l'anirà a veure perquè a més és quan s'estrena els últims dies que és la nova pel·li dels germans Pastor que venien de fer bueno, de fet són veïns de Sant Just si ens esteu escoltant truqueu hola segur que ens esteu escoltant hola germans Pastor 93, 3, 7, 2, 3, 6, 6, 1 en fi és la nova pel·li dels directors d'Infectados el Quim Gutiérrez el José Coronado la Marta Etura la Letizia Dolera i passa és aquesta que haureu vist ja el tràiler a tot arreu a una Barcelona post-apocalíptica la gent de cop i volta no vol sortir de les seves cases no? perquè tenen por de sortir i doncs Barcelona acaba d'eixer uns zorros que de fet és més o menys com està cap de setmana sí, és una metàfora poc com a metàfora poc lograda vull dir que no, no, és veritat si una metàfora és una cosa no, no aquí és el que és vull dir és així oh, quin gran esforç de producció aquesta Barcelona apocalíptica no, no treu la càmera un diumenge al matí van sortir de los d'enfants un dia a les 7 del matí i ja està sí, sí no, és una pel·lícula en aquest sentit és molt esclarifosa sí que és veritat les imatges de la Barcelona aquesta Barcelona apocalíptica destruïda posen els pèls de punta està molt, molt, molt, molt bé és el millor de tota la pel·li la història en si ja és una mica bueno està bé és una pel·li amb cara i ulls presentable comercial comercial però bueno en fi ja em van demanar-se un moment no, perquè s'estrenarà ja està d'endres al cançer però bueno sí, sí aneu-la a veure perquè us agradarà està agradant està agradant però bueno en fi vale, més endavant el 5 d'abril s'estrena una pel·li que a mi m'interessa moltíssim que és Efectos Secundarios Efectos Secundarios és la nova pel·li de l'Steven Soderberg aquell director que deia que deixava el cine i que després va començar a fer com 7 o 8 pel·lis a l'any aquesta vegada surten la Ronimar, el Judd Law la Catherine C. de Jones i el Channing Tatum amb un drama sobre la psicofarmacologia ja ho diré hombre, molt bé psicofarmacologia sí, bàsicament drogues que afecten el raciocínio humà no, eh? vale, vale sí, va d'una tia que es comença a medicar perquè s'assabenta que el seu marit està a punt de sortir o el seu marit està a punt de sortir de la presó i diu hòstia, que xungo per mi és una de les estrenes més interessants d'aquesta temporada encara no l'hem vista però vaja tinc moltes ganes també s'estrena In Darkness que va ser nominada als Òscars fa un parell d'anys el 2011 sí, aquesta edició no, l'anterior exacte, era un drama bèlic en fi, bastant interessant representant de Polònia s'estrena Bàrbara que va guanyar al Festival de Berlín el Premi a Millor Director Peliculón sí, ja l'has vista? sí a cony? sí, fa temps la vaig veure ah, molt bé sí, és una de les pel·lícules que s'hauria d'haver estrenat l'any passat i no es van estrenar a última hora són d'estes sí, no ho sé no ho sé vam fer aquella llista de pel·lis que no s'han llegada a estrenar sí, és veritat és una gran pel·lícula és una bona pel·li sobre el telóndia C tota aquesta mandanga és una tia que surt de la presó i llavors es comença a fer com a infermera d'un hospital sí, treballa en un hospital i bé pinta molt interessant tot i que l'estrena comercial de la setmana serà Posició Infernal que també arriba el 5 d'abril i que nosaltres segurament no anirem a veure ja us ho dic ara perquè no l'estrenen en versió original en lloc és a dir, si tu vols veure-la no, en tota Barcelona en tota Espanya i en tot el que t'imagines si la vols veure en condicions doncs no la podràs veure a Espanya que és raro bueno, doncs anirem a Perpinyà com es feia abans, no? sí és una bona opció estaria guai, eh? o sigui, allò que feien els nostres pares per ideals va, anem a Perpinyà a veure l'últim tan com París que tal, nosaltres ho farem perquè perquè no hi ha más remedio por cojones sí, sí, sí en fi, aneu a veure Era ser una vecina Anatòlia i digueu-nos què us ha semblat l'altre Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Hold on, Magnolia To that great highway moon No one has to be that strong But if you're stubborn like me I know what you're trying to be Well, tallem això perquè és una mica llarg i especialment emocional Sam Orge i Samolina líder de Songs Ohaya i de Magnolia Electric Co Electric Company un senyor molt important pel món indi pel folk d'arrels americanes i li volíem rendir-hi un sentit d'homenatge perquè a mi és un tio que m'encantava per mi era un popet total i em va afectar, tio, que es morís es va morir dissabte passat i em vaig quedar flipant bueno, no tan flipant perquè se veia venir perquè el senyor li fotia el drinking bastant de manera bastant important i ja havia tingut recaigudes i tal però semblava que ara estava estable doncs no, pum, va ja ha quedat frito bueno, doncs mira el nostre homenatge des d'aquí a Songs Ohaya a la seva banda mare que va deixar els mitjans dels 2000 però el tio va seguir fent música i aquest tema que es deia Holdo Magnolia que servia una mica com a pont entre les seves dues bandes Songs Ohaya i Magnolia Electric Company va, tira algú més animat, tio que si no m'agafaran algú va, tira algú més va, vinga, parlarem una mica més de còmics de còmics és el Brad Pitt de... de quin còmic vols parlar sempre et deixes collir tu, has vist? sí, però aquesta vegada estava tan gran el títol que dic, antes que liar-la ja digue-ho tu perquè ja saps no, el títol està aquí al final Profet ah, hòstia doncs posa un guió en comptes d'un punt que si no no sé si és un autor o què sí, tens tota la roda del món tens tota la roda del món perquè l'io del nostre guió d'avui és que té un munt d'autors això de Profet entre els... bueno, entre els quals no que són els diré tots Brandon, Graham Simon, Roy Farrell del Rimpel Janis Milono, Janis i ja està ja està a part de coloristes i d'en tintotos i tot això tota aquesta gent són artífacs de Profet que és una de les sèries que està despuntant ara mateix a Image sabem qui són Image són aquella penya que també estan despuntant amb coses com Saga ara mateix lo està petando Saga lo està petando Profet lo està petando també el fatal del Ed Drew Baker que va tot no té absolutament res a veure del Ed Drew Baker i del Sean Phillips i és aquest cello que està una mica comiéndose terreno a Marvel i a DC una miqueta està allà bueno a veure no tenen una altra sèrie així importantilla? sí en tenen unes quantes ara mateix una de zombies ah sí hombre claro els mortos vivientes esa esa i està Invencible Invencible i també és d'image i també tenen sèries una mica més clàssiques de quan van començar com Spawn o com Gent 13 com Wildcats són sèries de quan van començar és una és un cello editorial és una casa que va ser fundada per un munt de gent important que van marxar de les grans i van dir vamos a hacer algo nuestro gent com el Todd McFarlane com l'Eric Larson de Savage Dragon com el Rob Liefeld com el Jim Lee tota aquesta penya alguns d'ells una mica odiats per la gent en general el mítico Jim Lee Jim Lee Rob Liefeld bueno Palabras Mayores doncs van marxar i van dir vamos a montarnos nuestro propio cello porque somos gente como chunga y queremos hacer cómics más chungos porque claro Marvel i DC doncs sempre tenen aquells diguem aquells límits que no els poden traspassar bueno doncs aquesta gent van voler traspassar límits i se'n van anar a image van fer coses algunes més o menys interessants algunes una mica chunguilles però ara està bé ara està bastant bé està agafant embranzida amb aquestes sèries que us hem comentat i una d'aquestes és aquest profit que de fet és diguem una creació de Rob Liefeld agafant tota aquesta gent que se n'ha ajuntat ara han agafat aquesta creació original de Rob Liefeld que estava una mica passada a moda i que era una mica xuca i li han donat nova vida i de què manera perquè l'han convertit en una mena de space opera lisèrgica hiperbizarra que mola molt però que desconcerta i descoloca moltíssim que només una cosa així només es podia donar en un cello com a image o en qualsevol cas no es podia donar un Marvel o un DC potser a vèrtigo però en qualsevol cas és una sèrie que et deixa una mica amb el cul al torcido perquè no t'ho esperes és veritat per molt que hagis llegit algú avant sobre aquesta sèrie quan la llegeixes quan t'hi enfrontes et quedes una mica estranyat perquè juga l'estranyesa són històries rares sobre un senyor que és que és vindria a ser una mena de John Carter de Marte que està en una terra ja involucionada totalment que ha sigut enveïda per tota mena de races estranyes i vol una mica recuperar aquest terreny i s'erige en única salvació de la humanitat i a partir d'aquí es foten una mena d'aventures absolutament lisèrgiques i estranyes i bueno no sé bizarres és que no sé com definir-ho que el porten hacia los confines más inhóspitos de la naturaleza humana són històries molt filosòfiques però una filosofia estranya com entre la nueva carne i entre l'existencialisme i entre tot plegat i a més com que visualment té un apartat gràfic molt curiós molt molt palpable molt biològic molt llefiscós molt vívido doncs l'experiència profet és d'aquelles que et deixa ja et dic amb un mal cos guai eh mal cos guai però mal cos al cap i a la fi a consumir con el estómago vacío entenc sí no hi ha escenes especialment escabroses però té aquesta cosa aquesta cosa estranya sobretot si te la prens com doncs això com el que us deia una space opera una aventura especial més o menys crònica després et trobes que no és exactament això i que tampoc segueix una línia argumental molt clara són històries diferents a més dibuixades per gent diferent entre els quals es troben aquesta reta i la d'autors que us hem dit al principi cadascú una mica dona la seva visió tot i així bueno tots conformen un tot bastant compacte bastant que s'entén bé el còmic tot seguit i que no xirrien unes històries amb les altres però sí que és veritat que cadascú dona la seva visió i contribueixen a això a compartir la història en una cosa mutant i estranya i imprevisible a mi és un dels còmics com a mínim comercials que m'ha impactat més últimament que m'ha deixat amb més mal cos però a l'hora amb més bon rotllo i amb més benestar i amb més motivació i amb més ganes de seguir i haurem d'esperar el segon volum d'aquest Profet que de moment ha dit Aleta amb un primer volum que es diu Remission i que jo crec que posa les coses immillorables de cara a un futur brillant hòstia aquest apuntadíssim eh aquest sí home me l'has venut molt bé sí home i tant perquè és molt guai a més a part a part de tot això que us he dit el dibuix recorda una mica el Moebius una mica aquesta diguem aquests dibuixants europeus més que anaven més a la seva bola que es prenien una mica de tot i després feien el que els sortia de la mente jo crec que el Moebius és una de les referències més importants també podia ser Geoff Darrow en aquesta aquest horror vacui que tenia el Geoff Darrow o que té que ho omple tot de petits detalls i de petites cosetes doncs també podria anar una mica per aquí és un còmic impactant bàsicament impactant i que representa un soplo d'aire fresco és sangre nova que augura coses boníssimes ja me l'estàs passant amigo vale doncs ja te'l passaré recordeu Profet escrit per un munt de gent i editat per Aletal vale doncs ara pareu atenció que arriba el clip secret a quina pel·lícula es refereix el que sentireu ara? mira qui en doble mira qui en doble ah gràcies que a més està amb tu tal una mala idea pel·li parlant jo potser m'aventuré mucho no sé, segurament m'aventuré mucho però a mi aquesta pel·li em sembla un peliculote a mi també em flipa a mi aquesta pel·li em flipa home, a veure, és una pel·li que escrivia d'Aron Sorkin d'Aron Sorkin antes de Les tonteries de Denis Ruhm o sea que, ojo, eh que no has vist, recordo no m'agrada gens però gens doncs, ja està Aaron Sorkin, Algunos hombres buenos mini punto para la pel·li del festival que va escalando re, doncs tirem un tema musical vale, tens alguna cosa, Marc? que puja que hi ha? de lo contrario te sugiero que cojas un arma te das un puesto de todo el mundo Offro de la velva europeo hasta la pel·li Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Nens i nenes, és absolutament brutal aquest tema del James Blake, que torna després d'aquell sonadíssim disc que va treure fa quantes temporades? Dues potser? Algo així? No me'n recordo. I que a mi em flipa, a mi aquest tema em flipa, és una locura aquest tio com mescla sol amb noves sonoritats electròniques, es diu Retrograde i estarà en directe a l'Apolo dijous de la setmana que ve, a quarts de una de la nit per 15 deuretes, fent de DJ. No crec que punxi temes seus ni que toqui temes seus, però estarà fent de DJ segur que mola bastant. En tot cas, és imperdible, no? Sí, oi, i tant, i tant. James Blake mola que te caras. Tira a mar, que al següent. Bé, ens posem... It's business time, eh? O sigui que és hora d'arremangar-se les mangas. Parlem una mica de sèries. Arremangar-se las mangas? Hombre, no nos vamos a arremangar, no sé, los pezones. Podríem. Volent, podríem. Estoy operado de Fimosos en los pezones. Uy, que cosa. Et deixo amb aquesta imatge i parlem una mica de sèries, perquè hi ha molta novetat. Estem entrant de lleno en la mid-season i això vol dir que s'estan acabant algunes pel·lis, ai, algunes sèries, i que n'estan tornant d'altres. Per exemple, el 25, és a dir, aquest dimarts, dilluns, torna Adventure Time, aquesta sèrie de dibuixos animats que lo està petando entre los hipsters. Però com que torna? Però si... Sí? Torna? Sí, sí, sí. Però si fa dues setmanes estan fent l'entrada. Sí, vam fer un mini parón. En fi, sí, més important encara, el 31 de març, ja ho sabem absolutament tots, Game of Thrones, la tercera temporada, que serà The Vértigo. La sèrie més espectacular i més esperada del moment, segurament. La sisena temporada de Mad Men també tornarà el 7 d'abril. Vegas acabarà... Aquella sèrie que us vam recomanar fa temps amb el Dennis Quaid i el Chiclis i la Carrie Ann Moss... Que no l'ha vist gaire gent, no. Un ha quallat i ja segurament s'acabi amb aquests episodis que m'atrenen a partir del 5 d'abril. Sí. I també s'acabarà The Office d'aquí a poc, la novena temporada, no, si no m'equivoco? Novena i última. Novena i última. La sèrie s'acaba a partir del 4 d'abril ja arreu en final, però el mateix 4 d'abril no passa res perquè s'estrena una altra de les grans esperades, i aquesta és totalment nova. Ah. I és Hannibal. Oh, Hannibal. Hannibal. La nova proposta de la NBC creada per el Brian Fuller que no té gaire... Bueno, comença a tenir molta sort i s'acaba enfonsant. Va fer Pushing Days. Més un tio que... Me. Brian Fuller, me. Estava herois, no? Aquella sèrie tan venida a menys... Brian Fuller estava... Era un d'ells, no era el creador, eh? No era el creador, va ser un dels... Sí, sí, sí. Tim Kring era el creador. Exacto, sí, sí. Cómo olvidar ese nombre tan fenestrable. Bé, Hannibal, doncs, és la proposta de la NBC basada en... L'Anibal Lecter. Es la... Se suposa que serà una mica método... ¿Cómo es deia yo? ¿Metodológica? No, ¿cómo es deia? Método 3. No. Procedimental. Mento mentodo. Procedimental. Se suposa que serà una mica procedimental amb l'Anibal Lecter ajudant a resoldre casos una mica, com las pelis de FED, sobretot com el Dragón Rojo. El protagonista, que esta vegada ja no és Anthony Hawkins, ni el Ralph Fiennes. Menos mal. Menos mal. No, exacte. És el Mads Mikkelsen, que és un tio que ja de per si da bastante mal rotllo, i doncs mira, el que faci d'Anibal ja confirma el mal rotllisme que té aquest home. Sí, aquest tio. Que ara mateix està a cines amb un assunto real, per cert. I a veure quan estrena la seva pròxima peli... Per què dir això? Ni me'n recordo com es diu, ni me'n recordo. Em sembla que és el Thomas Winterberg i té un... Ah, sí, home, i tant. Hunter. Hunter. S'estrena, s'estrena. Ah, exacte. S'estrena d'aquí... Ja en parlaré. T'enem ganes ja de veure aquesta pel·li. Perquè s'estrena el maig. Aníbal, doncs això queda apuntat al 4 d'abril. És de les importants. És d'aquelles que segurament se cargui tots els records d'audiència. Però mentrestant, i Marc ja pots anar enllaçant al següent tema. Molt bé. Ah, ja està. Una de les que s'ha estrenat i ja ho ha trencat absolutament tot és Bates Motel. Ah. Bates Motel és la... Bates Motel. Em pensava que era el motel de les bates. Ah, estaria... Tu arribes a donar una bata. I ja està. I una... De què va la serie? Ah, com una cesta que té... Gente que recibe bates. Sí. Bates Motel és la... Bé, és la preqüela reimaginació... Lo que sé, de Psicosis, de la pel·lícula de Psicosis, de Hitchcock, per a qui no lo sepa. És la proposta de la cadena AIE. Sí. A-I-E. A-I-E-N-D. I bé, el seu creador és un tal, Antoni Cipriano, que jo no coneixia, però un dels productors és el Calton Kius de Lost. Buà, no? I aquí dius, anda, mira, potencial pelotazo. Protagonitzada per gent de primera o de gairebé primera línia, com la Vera Farmiga, que jo estic... Actrizaza. Estic moderadament enamorat d'elles, sí. Moderadament. Estàs així. A mi em sembla un tros d'actriu. Sí, és molt bona actriu. El Freddy Highmore, que era un tio que vam veure a la Charlie i la fábrica de xocolata, després va créixer, i és el que passa amb els actors, que creixen i desapareixen. Sí, aquest tio, jo he buscat a IMDb, tinc recursos, i aquest tio ha fet totes les sagues infantils, a vides i por a ver. Les cròniques de Spiderwick. Totes, menys les que han triomfat. Podria ser. És veritat, no ha fet Harry Potter, i no ha fet Narnia, i no ha fet els Jogos de l'Hambre. Exacte. Totes les altres les ha fetes. I ha fet aquella de les cròniques de Spiderwick, que es va fotre una bona tolla, sent una pausa. La brújula dorada, no sé. En fi, ara ha crescut, s'ha tornat una mica més xungo, s'ha tornat lo suficientemente xungo com per ser el Norman Bates de jove. Exacte, lo suficientemente parecido, y eso es muy xungo, a Anthony Perkins. Se sembla molt a Anthony Perkins. A més, surt el Néstor Carbonell, el Richard Alpert, ahora y para siempre, de Lost. I bé, doncs, és una sèrie que juga, al principi almenys, en traslladar-nos un altre cop als anys 50-60, etc. I de cop i volta no, resulta que és la família de psicòsis, mare i fill, a l'hora de temps que corren, amb nens xateando per WhatsApp i tota la pesca. El primer capítol ja s'ha estrenat, és un capítol que demostra una qualitat per mi sensacional, té una factura molt bona, té una recreació del motel lo suficientemente lúgubre com per crear un xunguisme subconscient, gairebé, si et vols. Es demostra una relació ja bona, sana, entre mare i fill, molt bona, molt rica, molt rica. Però bé, sí que és veritat que si jugarà tota l'estona la sèrie amb això, doncs pot acabar cansant. El primer capítol són 48 minuts i a mi ja em va deixar en plan, vinga, va, un poquitó més. Hi ha un poquitó més? Sí, als últims segons hi ha una mena de cliffhanger que se suposa que començaran a desenvolupar a partir del capítol vinent. Cliffhanger una mica de chitxa i nao, eh? Molt de chitxa i nao, sí, sí, sí. Per mi no calia, eh? Jo, quan, bueno, per mi al final de la sèrie abans del cliffhanger, doncs ja està bé, deixa, bueno, bé, escolta, motivadora. Ara, li posen un cliffhanger així una miqueta forçadet i, bueno, en fi, les leies d'això. Una mica estrany, sí, i molt de l'os d'això de, vinga, vamos a forzar un cliffhanger aquí. Sí, sí, sí. Motivadora sèrie, a mi m'ha agradat, m'ha agradat. Sí, el que passa és això, si tota la sèrie és el que deia... Bueno, ja ho he, m'ha agradat el pilot, exacte. El pilot, exacte, diguem que demostra intencions, i demostra més intencions que la resta d'estrenes de... Sí, i a més té guinyos a Hitchcock, a la pel·li original i està guai. té una música molt clàssica. És una sèrie que, com has dit, passa en el món actual, diguem, a la vida actual, però té un to en alguns moments bastant intemporal, bastant de, fins i tot, d'any 60, alguns vestits i alguna... el tractament de la fotografia i tot això està molt guai. La música és absolutament clàssica. Sí, bueno, no és que sigui una meravella, però és absolutament clàssica. I a part això, i està ple d'anar d'homenatges al... el penúltim plano, per exemple, és l'últim plano de Psicòsis. Sí, triguen una mica els... els homenatges puros i duros de Psicòsis triguen una mica en aparèixer, per això et quedes una mica descol·locat al començament. Sí. Però bueno, per exemple, hi ha una escena que no desvarà res, gaire cosa, una mini apunyalada, i cada cop que hi ha un apunyalamiento sonen les músiques, no? Sonen els violins, que això és superguai. Sí, és de les estrenes noves, noves, de lo millor que hem vist, segurament. Però jo et dic, jo crec que encara li faltava una mica, o sigui, queda lluny de los pilotos gloriosos que... que bé, que encara no trobem en lloc, portem uns anys de ser aquí, en aquest sentit. Un altre que s'ha acabat, i que sí que és bastant gloriosa, es va acabar el divendres passat... Ves tirant l'altre, Marc, al... Tira, tira. Santigold. Molt bé. Perquè es va acabar el... Es va acabar la segona temporada d'aquesta nova comèdia romàntica... Que es va acabar, igual no ha sortit en antena. Ah, sí? Sí, s'ha sentit? S'ha sentit? No, bueno, Girls, la segona temporada de l'HBO, acabava el diumenge passat, altres 10 episodis. Imagino que ja ho sabreu tot, el que encara no sabeu què és, és una sèrie creada per l'Helena Dunham, que és una noia de 24 anys que ja ha fet una pel·li i ja està escrivint i dirigint amb prou èxit una sèrie. Sí. És una història de quatre amigues, vindria a ser una mica el Sex on New York para hipsters, però tu, què voleu que us digui? Jo estic absolutament enamorat de totes elles, de tota la sèrie en general, de tots ells, i a mi em sembla una temporada que, tot i que té algun capítol que em va deixar una mica més fred de l'esperat, per mi dalt destacar de l'any, segurament. Sí, estic amb tu, té algun capítol molt fluix, però la resta de la temporada per mi és fins i tot superior a la primera. Podria ser, i fins i tot, aquests capítols, aquests capítols que diem que és una mica fluixot, per exemple, n'hi ha un que és una mica obligat, perquè una actriu es va quedar prenyada i van haver de buscar-se una excusa per... Ah, sí? Sí, sí, sí. Quina? La Genina, com es diu? Gemima Kirk. Es va quedar prenyada a mitja sèrie, per això té un rol una mica més secundari. Sí, està apartadeta. Sí, té un capítol dedicat a la seva... a su apartamento, per dir-ho d'alguna manera. En fi, plegada de convidats bastant luxuosos, surt el Donald Glover de seguida, l'actor de Comunity, surt la Rosana Arquets, surt el Chris O'Dowd una altra vegada, surt el Ben Mendelssohn, que és un tio que a mi m'encanta, i surt el Patrick Wilson en el cinquè episodi. El cinquè episodi és un episodi que ha creat una mica de... Controvèrsia, no? Sí, a mi m'ha encantat, ràpidament, que tenim dos minuts. Sí, a mi m'ha agradat també. Per mi és el capítol que dona sentit no només a la temporada, sinó a la sèrie, i el personatge de l'Helena Dunham. És un capítol molt àcid, bastant més cru del que sembla, molt desverador de tot el que passa per les interioridades d'aquesta Helena Dunham. Ja està, s'ha acabat, la recomanem. Si no la teniu encara clitxada, aneu a comprar-la ja, perquè és una sèrie que val la pena veure a la Iberola en condicions, és a dir, en anglès. I amb l'U-Rei, sisplau. I amb l'U-Rei, ja posats. És una sèrie amb un estil molt personal, és qualitat HBO, dit això, ja està. Ja hem plegat. Podem parlar de cine? Tenim temps? Ràpid, sí, sí, sí. Ves tirant el següent tema, va, ràpid, ràpid. Vale, sí, trigarà una mica en aparèixer, però anem tirant. Posa el Marc, posa cara d'intento fer-ho ràpid, però... Ara, ara. Sí, sí. És una cançó de Holy Motors, és rara. Sí, perquè parlem de cine, perquè no podíem deixar de banda el Festival Atlàntida de Filmin. Saps el que és, això? Sí, home, tinc... Sí, tinc una vaga idea, però explica-ho. No, és un festival virtual, és un festival que funciona només a Filmin.es, és a dir, has de comprar la peli i descarregar-te-la. Sí. I tenen pelis molt guais. Del 22 de març al 22 d'abril tens The We and the Eye, de Michel Gondry, tens Story Whittell, de Sara Polly, que és un documental autobiogràfic, Like, Someone in Love, que és la nova de Lava Esquerostami, Per Berenson Studio i Ron, que són dues pelis de Sitges que les vam trobar genials i que ningú no s'ha assabentat d'elles, o Perfect Sense, que és la nova peli del David McKenzie amb Ewan McGregor i Eva Green. Bueno, peliculetes una mica de saldo, d'aquestes, però que són molt bones. No, de saldo, dic, pel moment... Interessants, però ja no de l'última... Exacte, de la penúltima jornada festivalera, però que no hem pogut veure, perquè encara són inèdites, amb la qual cosa tenim aquest Festival Atlàntida a Filmin, que el podem veure. Vale. Xavier Rodan. Carlos Jacomenli i Marc Pere Arneu. Ens veiem d'aquí un paret de setmanes. Adéu. Bona setmana, Santa. Ara escoltes, Ràdio Desfer. Fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats, o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, som un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concert al cinema. Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit. El condensador de fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de vuit a nou del vespre a Ràdio d'Esvern.