#48 - Còmics d’autor, Orphan Black i marató de cinema: La mula, Tomboy, The Imposter, Rebelde, Stoker i el debat sobre Después de Lucía (+ concurs The Quiet Man)

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Just a la fusta, vivim-se'n just en directe, cada matí de 10 a 1. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fa un mes m'encantava passejar, ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele, ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell. Que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Ara escoltes Ràdio d'Esvern, sintonitzes Ràdio d'Esvern, la Ràdio de Sant Just, 98.1. Ah, mira, ja estàvem en antena. Ei, què tal? A les 8 i 4 minuts del vespre, em sembla. Bona tarda a tot, amb el Conde Salle de Fluzó, des de Ràdio d'Esvern. Un programa que té traducció simultània en la pau, per qui no entengui el català. Sí, el que passa és que ara estan tasques de manteniment, de traducció simultània. Sí, bueno, escolta, no sé. Però, bueno, doncs, qui no entengui el català, que ens ho faci saber i nosaltres li traduïm simultàniament en la pau. que, bona tarda a tothom, Carlos Giacomelli. Què tal, Xavi Roldán? Doncs molt bé, i avui amb un tècnic molt especial. Home, el Marc. Què et passa, Marc? No sé si voldrà que diguem el seu nom. Podem. El vols dir tu, en antena? Va, ja que no entra mai el Marc, tu sí que pots entrar. Em sembla que li fa vergonya parlar en antena. Sí, ui, no, sí, sí. Bueno, va, tècnica, sisplau, saluda. Bona tarda. Home, Carme Berdoi, àlies Carme de la Ràdio. Gràcies per fer-nos la tècnica d'aquesta manera tan desinteressada. Què passa, és veritat? La Carme de la Ràdio, és veritat, és que ens la coneixem. Hauries de canviar el Twitter i tot això. Sí, no? Seria més reconeixible. Doncs sí, la veritat és que sí. Pots entrar en el moment que vulguis, Carme. Molt bé. Ho diem perquè el Marc és això. L'estirem, l'estirem i no hi ha manera. Sempre es fa... Alguna vegada ha entrat amb vosaltres? Sí. I no entra a cap programa, eh? Sí? O sigui, teniu bastant l'exclusiva. Home, que guai. Això va ser la nit aquella que li vaig prometre... Calla, home. Sí. Sí, bueno, un cop va entrar i va dir, calleu-vos o alguna cosa així. Sí, que voleu. Que voleu, i ja està. Bueno, escolta, diem perquè el Marc no hi és o no? No, això ho dirà ell, no ho sé. Ja s'ha dit, eh? Ja s'ha dit a la ràdio. Bueno. El Marc és pare, també. Ah, que mono. Ja s'ho he dit jo, maldita sea. És una plaga, ara de pares tenim una plaga. Tothom s'apunta al carro perquè... No teniu res més a fer. Com que hi ha ajudes, que després no és veritat. Molt bé. Encara les estic esperant, doncs tothom s'apunta al carro. Bueno, va, comencem el programa. Vinga, tira alguna coseta, va. Sí. I començo a parlar, per no allargar aquest incòmode silenci, perquè he estat a punt de dir-li Marta a la Carme, i després, per corregir Marta, he estat a punt de dir Marga. No sé per què. Hola, Marga. Estan sortint coses del passat? Oh! No ho sé. Potser sí, alguna cosa que tingui amagada en el subconscient. Espero que no. Pel meu bé i per la vida aquí estigui sentint aquest programa. Que fem una cosa, va. Una cosa diferent. Parlem de còmics. Oh! Sí. Que original. Avui estàs... Estic en brau. T'has quitat les ales. Sí, és veritat. Tu no estàs com més tranquil amb la Carme aquí? Sí. T'ho juro, eh? Sí. Sabem que no passarà res dolent. Sí, amb el Marc és una cosa d'aquelles de... Bueno, guai, bé, ho fa molt bé, és el tècnic. Tampoc tant, eh? Còmics, va, vinga. La infància d'Alan, Emmanuel Guibert, que és una de les novetats interessants a nivell còmic cultural, còmic europeu de l'any, gairebé diria jo. Ja sé que cada setmana portem novetats interessants de l'any, però aquesta també. I a més, sempre dic que sempre faig aquesta reflexió, m'és igual. Què passa? El programa és nostre i fem amb ell el que ens rota. Això és així. La infància d'Alan. Qui estigui més posat en tema de còmic autoral i de còmic europeu i tal, igual li sona això de la infància d'Alan, igual li sona això de l'Alan i de l'Emmanuel Guibert, perquè fa uns quants anyets es va publicar per aquí una cosa que es deia La Guerra d'Alan, que va ser un còmic dividit en tres volums, que va tenir molt, molt, molt de ressò. Fins i tot es va... Bueno, es va colar les llistes una mica de lo mejor de los años 2000s, totes aquestes llistes que es van elaborar. Aquestes gent que fa llistes quan s'acaben els anys, saps? Que tontos. Que tontos. Doncs van colar la Guerra d'Alan i es va convertir per menys propis en un clàssic de... Ai, perdona, estic xafant a la rata. No, estaves esperant a veure si s'anima algú, i entra al xat, radiodesvern.com, estem en directe. És veritat, no hem recordat les vies habituals de contacte. Sí. Teniu aquest xat que sempre està apinyadíssim de gent. En webcam. Jo ahir vaig anar al gimnàs. Tinc els musculos ahir en tensió, no ho dic per si voleu entrar ara a la webcam. Hi ha alguna manera? Hi ha algun plan o algun món, algun planeta en el qual això que acabes de dir no soni malament? No. No, oi? Vale, melotemia. Doncs, en fi, va, deixa'm parlar de la infància d'Alan. És una mena de precoela, com si diguéssim, d'aquell de la Guerra d'Alan que documentava les vivències d'Alan Ingram Cope, que era un senyor que se'n va a la guerra, i un altre senyor que es deia Emmanuel Givert va anar i li va fer una mena d'entrevista i va documentar totes aquestes vivències de la guerra. Uns quants anys després, el Givert ha tornat i li ha demanat al Cope que li expliqui una mica la seva infància, les seves vivències de nen des que va néixer als anys 20 als Estats Units i de com van a creixer i es va començar a enfrontar als rebecers de la vida. I per aquí va la història. Com us dic, és una cosa d'Emmanuel Givert, que és un senyor d'aquests... Bé, un autor d'aquests francesos que orbiten una mica tota aquesta... Bé, tota aquesta galàxia d'autos de novel BD, que es diu un nou còmic francès d'autor, i fins i tot ha treballat amb David Bé, per exemple, un dels clàssics, l'autor de l'extensió del Gran Mal, va fer el Capitán Escarlata, o va fer amb Joan Esfard, les Olives Negres i la hija del professor. I a més, sobretot, és conegut, a part de la Guerra d'Alan, per el fotògrafo, aquella magna obra, també entre els volums, que documentava aquella expedició de Mèdicos sin fronteres a Afganistan i que posa els pèls de punter. Me'n recordo. De quan vas estar a Afganistan? Sí. Vale. Doncs, Malu Elkivert, que, com diem, no és un nom molt conegut, però, o diguem, molt mediàtic, en el mundillo del còmic, però és un tio molt, molt respectat, doncs que ara torna'm a aquesta història que ha de ser una mica sobre la memòria, sobre els records, sobre la recuperació del passat, sobre, bueno, sobre fer-se gran al cap i a la fi, sobre ser un nen i començar-se a trobar amb les històries que et reserva la vida, doncs, el de sempre, coses alegres, coses més tristes, coses molt profundes i coses que et canvien la vida per sempre. Per aquí va una miqueta aquest còmic que, de nou, torna, doncs, a fugir del concepte de vinyeta clàssic, fa composicions de pàgina, fa textos il·lustrats, fa una mica de tot, amb aquest estil tan sòbri que té ell, amb aquest traç una mica que sembla descuidat però que és absolutament precís i que transmet una quantitat d'emocions bastant, bastant considerable, eh? És un d'aquells còmics que vas llegint i et vas ficant en aquest rotllo, a part de que aprens una miqueta, no diré història d'Amèrica, però sí l'estil de vida dels inicis de l'American Way of Life i tota aquesta història, doncs, que a part de tot això arriba a colpir realment i té un final absolutament bestial a nivell emocional i a nivell emotiu. En fi, bueno, és una de les novetats del mes, la porta Sin Sentido que està ja curtida. Sin Sentido? Cada cop, eh? Sí, sí, sí. Jo em repeteixo, però tu també, eh? És mi aportació en els còmics. Sin Sentido. Doncs, Sin Sentido ens porta aquest, La infància de Alan, que és des de ja un absoluto clàssico. Sous-titrage ST' 501 Bé, avui, per demostrar que m'he preparat el guió, comencem amb una cançó que es diu London Calling i acabem amb Breakfast in America. Ah, part, part... Oh, tota una paràbola anglosajona sobre el món de... No, no va venir, no. No, va perquè la BBC va fer... Va començar fa uns anys la seva cadena BBC America. Bueno, fa uns anys, fa dos, no sé quants, tovall, ja gaire... No gaire més. O més aviat va començar la seva producció nord-americana. En fi, va començar fa uns anys amb Copper, aquella sèrie que ja va parlar la temporada passada sobre un western policia que ja vam descartar el segon episodi. I aquest any presenta la seva segona sèrie de producció pròpia. Ara ja ho diré bé. la BBC America, però fins ara havia fet reposicions de les coses britàniques i ara fa producions pròpies. Aquesta és la segona. Es diu Orphan Black i... i sí, i bueno, teníem... Bé, sempre... Va ser la primera? Copper, Copper. Copper, ah. Sí. Sempre hi ha com un mínim d'interès. Per què? Perquè tot el que surt a la BBC British és obligatori i llavors, doncs, alguna vegada... Menos, menos, menos drames d'època, eh? Basta. Brou, ja. Basta drames d'època. senyor B o C. Prou de... de drames d'època. Sí. Prou i d'adaptacions de Jean Austen. Hombre, i de l'hermana Esbron T. Ah, vale, ja, no? Sí, la veritat és que sí, estem una mica farts. Però bueno, realment, tot i així, tindran més qualitat que qualsevol altra estrena nord-americana. Això és així. Per això diem, hòstia, doncs la BBC America, a veure què ens pot aportar. Doncs poca cosa. Orphan Black és la seva segona. A veure, es posa una mica en situació. els creadors són el John Fawcett, que va dirigir alguns capítols d'escena. Hombre, John Fawcett. Res a veure amb Ferra Fawcett? No. No? Vale. O sí? Jo crec que no, però bueno, era per dir una tonteria. Vale, guai. Ah, vale, ara toca tu. Clar, és veritat. Sí. Jo què sé, John Fawcett, Ferra Fawcett. Podria ser. Aquest tio va dirigir episodis de escena, de Queer Asfolk, de Queer Asfac, d'Aspartacus, en fi, un tio bastant ficat, no?, el món de la petita pantalla. No diguis que eres Folk i després diguis ficat, eh? Delicat. Vale, tira't. Introduït. Bueno, aquest és un dels tres creadors. L'altre és el T.J. Scott, que igual va fer capítols de Xena, d'Aspartacus, fins i tot de la recent Hemlock Grove, que us vam parlar quan encara fèiem el programa setmanalment. Sí. I un altre, el tercer discòrdia, és el Grim Manson, que és el guionista de Cube, aquella pel·li de ciència-ficció del Vincenzo Natali, que sense fer, sense tenir ni un euro de pressupost, doncs va acabar sent una de les pel·lis de culte del sci-fi recent. Vale, guai, pintar molt bé i a més, bueno, doncs tenia un càsting més o menys interessant, protagonitzada per la Tatiana Malsain, que la van veure en Mundo Sinfín i amb un tio que a mi em fa molta gràcia, això és una fricada, el Dylan Bruce. Dius, qui és el Dylan Bruce? Qui és el Dylan Bruce? Aquest tio va fer 24, però no 24 a la sèrie del Kiefer Saddam, etcètera, etcètera. Oh, 24, com es deia, allò? Conspire, sí. Conspire, sí. Minutos. Molt bo. Això era molt bo. Jo la vaig veure, tu. Això era molt bo. Jo vaig veure els primers capítols, també, i eren... Bueno, l'explica de què anava. Sí, no, no, no, no me'n recordo de què anava, però era... En què consistia? Eren 24 capítols de 24... O sigui, era com 24, però en lloc de durar una hora, durava un minut. Exacte. Llavors, recordo que estaven obligats a fer un gir... A cada minut. Un cliffhanger a cada minut. Llavors, al minut 1, ja et presentaven els personatges i es veien forçats a, en aquest minut 1, ja donar un gir, que si no he tingut temps ni de conèixer els personatges, i ja, hola, vinga, era en plan, ¿cómo te llames? Mike? Mike? ¿Cómo que Mike? Ja està. Però, això no fa cliffhanger ni fa res. A més, és una sèrie que semblava feta realment a l'oficina de qualsevol treballador. Sí, sí, és veritat, és veritat. Com suplanta... Se suposava que allò era el... Sí, senyor, jo me'n recordo també d'aquella planta. Sí, perquè és com la que anem aquí darrere, a l'OiCom es veurà. Sí, és veritat. Se suposava que era el quartel general del... Com es deia, no? De la CTU. De la UAT. Sí. Però hi havia una planta per allà i un quadre... I eren els típicos cubículos de les oficines de mitjans de poca monta. És veritat, és veritat. Doncs d'allà va sortir el tal Dylan Bruce, com es digui, Dylan Bruce, que és el protagonista masculí d'aquesta sèrie. En fi, que me voy por los terros de Ovedad. De què va aquesta sèrie? Doncs d'una tia que... Que bonita metàfera. Arriba des del Regne Unit a Amèrica. I tal com arriba, es troba una parada de metro amb una noia que se suïcida llençant les vies del tren. Com el panda cada dia en la de Amèrica. Sí, és lo típic. I llavors, doncs, ella s'hi apropa, la fisgona de turno i descobreix que la tia és exactament igual, però clavada, clavada amb ella. Ah. Són gairebé clons. Però clar, ella té una altra vida, una altra vida de la que la protagonista inicial doncs diu oye, si esta tia se ha muerto i no la va a utilizar i somos iguales, doncs jo li roubo el bolso i a partir d'ara faig com si fos ella. Ajá. De la noche a la mañana ella creu que esto es así, ¿no? I hòstia, mira, tinc parella. Ah, pues molt guai. doncs no es lo beneficiaremos la primera noche. Sí. Sí, sí, sí. Clar, però què passa? Que aquesta tia doncs tenia algunes obligacions. En concret, aquesta tia era una detectiva que havia de testificar un crim on havia mort una persona, una persona del carrer inocent i ella havia de mullar-se i declarar a més a saber què. I a tot això es veu en bloc d'aquesta tia per robar el bolso i dir esto es tan fàcil com doblar, suplantar la identitat i santes pasques. Jo t'ho he de dir que no entenc res. Ja, ja, ja, és que va d'això, va d'això perquè a més ja... Va de mi no entenent res. Sí, perquè a més va d'això i d'un gir més que és que al final de l'episodi es troba amb un altre diguéssim clon d'ella mateixa però aquesta vegada és com amb el cabell roig i parlar amb un accent rus. I us dir què cojones va tot això? Com perdó. Doncs sí, la sèrie va d'això, de clones, d'ella mateixa. Ah, vale, vale, vale. I ja està. I ja està? I són les desventures de los clones? Sí, i ja està. I a més, pel que m'han dit, és una sèrie que jo vaig començar... Bueno, va fa unes setmanes que va començar i fa unes setmanes que us volíem parlar però vam dir li donarem alguna oportunitat veurem dos episodis. I què ha l'experiència? Hem vist dos episodis i ja no me'n recordo d'absolutament res més. És una sèrie bastant... Sí, ha segut bastant... Màia perspectiva. Sí, bastant... Orphan Black. Bastant xunguilla. A més, comença molt bé i dius té estos giros tipus perdidos i ves a saber, potser porta a algun lloc. No porta en lloc. És una sèrie que a més està... És tan hortera visualment com Copper, que era una cosa que jo li trobava molt a faltar a la BBC Amèrica, que era una espècie d'estil molt xungo, molt desfassat i molt com pobra. I aquesta sèrie és encara més pobra. Personatges... Diuen pel xat que no és hortera, eh? Jo, si no. Pues xato. Xato, save me barry. Com sé que ets tu, no estic llegint el xat, però segur que ho has dit. Sí, exacte, ets tu. La sèrie és molt hortera i és molt feta gairebé a nivell amatorial. Home, és que diu no és hortera i després diu pinta canadiense. Hombre, vamos a ver. I és no hortera? Claro, tio, si no... Aclarem-nos, hombre. El sum de l'hortera. faixa d'estrenes televisives. Que bé, segurament aquesta doncs podria estar entre les tres millors. Clar, si l'alternativa és tot això que s'està estrenant últimament... Sí, sí. Nivel 1. Un dia, per cert, hauríem de parlar de sèries canadienses i de sèries australianes. Jo soc molt fan. Ara mateix se n'estan fent algunes de bones, tant canadenques com australianes. Però ha de fer un temps en que no. I aquestes són les que m'agrada a mi. Aquesta és la que hem de... D'això hem de parlar, tio. Perquè els canadencs i els australians el que tenen és que fan com una mena de sèries com si fossin americanes i tu et creus que són americanes. Tu les veus i dius sí, són com americanes, però alguna cosa falla. Saps? Com a... Bueno, alguna cosa falla. M'han suplantat aquí el... Saps? Sí, però això passa també una mica... Ara una mica menys, però això també passa a nivell cinematogràfic. Van de grandes producciones norteamericanas i després dius oye, a ver, el cocodrilo este de pega que me has puesto gigante en Australia no acaba de colar. Bueno, això també és veritat. Però, bueno, tema para darles de comer aparte a los canadenses y a los australianos. Vale, i els de la BBC Amèrica de moment també és para darles de comer aparte perquè porten 0 de 2, porten un rosco força interessant i a més estan... Bueno, aquesta no ho sé, però Coper, per exemple, la van renovar. És a dir, no aneu bé si a sobreposteu sobre coses que no acaben de molar per no dir que no molen absolutament res. Ja dic, aquesta té, a més, una mica de tot. Perseguent aquesta línia de vulgaritat absoluta, doncs, una mica de sexe, una mica de violència, però mai sense passar aquella ratlla de correcció total i absoluta. En fi, comences 10 minuts molt bé, vas adormint, despertes i veus que hi ha dues ties iguals, tornes a dormir i ja la descartes com tantes altres sèries d'aquesta temporada. Pues re, el fan blag si algú tenia alguna mena d'expectativa que abandone tota esperança. Donem la benvinguda a la gent que s'està incorporant al xat. Hola, Albert, què tal? Vosaltres també podeu ser com l'Albert i incorporar-vos al xat de Radio d'Esvern en el www.radiodesvern.com. El que us doni la gana i si voleu recomanar-nos alguna cosa ho feu via xat o via telèfon. Exacte, exacte. Podeu trucar al 93 372 Continua. 36 Sí, 6-1. Molt bé. Volia fer mitges. 93 372 36 6 1. Vale. Doncs truqueu en aquest telèfon, ens dieu el que vulgueu des del respecte o no, no cal. I ja està. I així fem un programa una mica més interactiu, que si no se'ns resseca tot. Hem pensat que entre altres coses el que podríeu fer és trucar per veure si endevineu el clip secreto del concursador de Fluzo. Ja sabeu que cada setmana posem un parell de clips, heu d'endevinar la peli. Esperem que la nostra tècnica ho tingui tot a punt. Pots tirar el clip? No? Que sí! Que sí, que sí. A veure, segon intent. Clip 1. No passa nada, cosa és el director? Pobre càrrec. Ara, ara. Ara sí. Ara sí. Well, then. Now, I'll begin at the beginning. A fine, soft day in the spring it was when the train pulled into Castletown three hours late as usual and himself got off. He didn't have the look of an American tourist at all about him. Not a camera on him. And what was worse, not even a fishing rod. Castletown? Castletown? Castletown? Castletown? Castletown? Could you tell me the way to Inishfree? Inishfree? Ah, five miles and maybe a half more. Do you see that road over there? Yeah. Well, don't take that one. It'll do you no good. No, the best road to Inishfree and many to Tomorca Ah, it's Inishfree you want. Be saving your breath, Mr. Maloney. Let me direct to the gentleman. How can you know the way to Nakanor? Nakanor? If you knew the way to Nakanor, would you be asking the way to Inishfree? Bueno, pues nada. Doncs ja està. Ya ho tendríamos. Jo anava a dir hi ha una paraula clau en tot aquest speech, tal, no sé què, que sona unes quantes vegades, però bueno, ja està endevinat. Doncs viatja, ens acaben d'endevinar. Minipunto paral·lelàstica és The Quiet Man. Al principi era complicat, però després, quan comences a sentir la veu del John Wayne i els accents aquests tan de poble, doncs anava... És que la volia treure perquè a més ha sortit amb Blu-ray una nova versió, aquest mateix mes, que ho sapigueu, amb una edició totalment remasteritzada que pinta prou bé. Ho sé. Ja està, ja podem tirar un tema de música. Sí? Sí. Ah, mira que bé que sona aquest. Vale, deixa'l una estona, Carme, sisplau. Exact. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Tranquilos Todos se han d'anar Todos se hablará Bueno, doncs después de Lucía Algum dia parlarem d'aquesta pel·lícula Que val la pena Continua Ah, sí, és veritat Lo bo és que jo sabia Que tu, calla No baixem el nivell Tu callas No, que no ho deia per això Que no baixem el nivell de novetats comiqueras Perquè si abans us parlàvem d'una important Ara us parlem d'una doblemente important Bé, doblemente tampoc Però molt important també Que és l'última locura de Charles Barnes Aquest loco, valga la redundància Que està, bueno, que des de fa uns quants anys S'ha erigit una mica com a pope del comic underground nord-americà I està donant, perdó Una miqueta pel sac a tothom Amb els seus còmics No, no, però en el bon sentit, eh Amb els seus còmics hiperincòmodes Hipermalaltissos, absolutament bizarros Si no us agraden les coses que us fan sentir una mica malament Una mica xumos i una mica raros Amb vosaltres mateixos Quasi que ni llegiu res del Charles Barnes Començant per Agujero Negro I seguint, doncs, per El Borba O qualsevol altra de les animalades que fa aquest tio Però, bueno, qui us moli una mica Doncs aquesta mena d'universos pertorbadors Hiperpersonals i tal Teniu La Colmena Que no és, sinó la segona part d'una mena de trilogia Que ha iniciat el senyor Barnes Primer va fer una cosa que es deia Tóxico I ara que ha fet La Colmena S'acaba de publicar ara via Mondadori Tindrà una tercera part I a mi ja em fa mal rotllo Pensant la tercera part Perquè aquest senyor, doncs, una mica reprèn la seva línia xunga D'històries bizarres, estranyes Fins i tot poc narratives Hi ha moments que estàs llegint el còmic I no saps ben bé de què va Però el que té aquest senyor És que encara que no sàpigues ben bé de què va Com podria fer un Lynch, per exemple T'atrapa No pots treure, no pots apartar la vista D'aquestes vinyetes absolutament recargolades D'entrada Perquè les vinyetes en si Bueno, no són especialment agressives Aquest senyor té un dibuix Té un estil molt proper als anys 50 I sempre toca ambients adolescents I aquestes històries I a poc a poc va deixant caure notes de mal rotllo O de perversitat O de pertorbament En els seus personatgets Personatges que sempre acaben Erigent-se com a metàfores De les coses Una mica desagradables Però també reals Que et pots trobar a la vida Per exemple, dèiem Agujero Negro En el fons, és veritat Dintre tot aquell vórtice de mal rotllo En realitat, tot allò era una gran metàfora De l'adolescència, de la sexualitat I al cap i a la fi també De les malalties de transmissió Perdona, no el sents ara mateix Però el Marcel Forès Ens està escoltant ara mateix I està mojant de los pantalones Marcel Forès és molt fan de Charles Barnes Com deixava ben clarinet La seva pel·lícula Animals Sí, no deixava de repetir Que li molava Agujero Negro Sí, només aquest, eh? No hi ha més còmics No, ho citava molts còmics Sí, a la peli també? No me'n recordo jo No, no, no L'únic que no eren cites explícites Ja, ja, això sí És que és molt indir Sí, explícitament Citava molt aquest còmic Però bueno En qualsevol cas Això, el Charles Barnes Doncs és una mena de David Lynch dels còmics També podria ser una mena de David Cronenberg dels còmics En tant això, no? Que surten personatges estrambòtics Que surten Ja dic, entre amig de tota aquesta fauna Tan American Way of Life I tan corrent I tan normaleta Sempre deixa gaure algun Ser de forme O algun És com el Vistral, no? També Sí, exacte Poc a poc sí Poc a poc va Doncs això, com dic Va donant pas al mal rotllo I a la fastiducitat gairebé física I doncs et fot aquesta Bueno, aquest mal cos Que dóna gust Però la veritat és que la narrativa d'aquest tio És absolutament brillant És un senyor que Explica les coses com ningú El problema és que de vegades no explica coses O explica coses que només entén ell Però les explica molt bé I aquest còmic no és una excepció Ni en això Ni en les teràtiques que toca Que són un altre cop relacionades amb la incomunicació Amb la soledat Amb la gent estranya Amb les... Bueno, amb totes aquestes històries Que ja us dic No sé ben bé de què va Però... Però mola molt Sí, no, és veritat Mola molt això I mola molt les càrregues tan crítiques i tan xungues Cap al còmic de tota la vida Que fa no sé ben bé per què Però li ha agafat mania al Tintín Es veu Bueno, li ha agafat mania O l'està homenatjant A la seva bona I personal manera Però sí, no sé per què Adopta alguns tics formals I de dibuix de Tintín I els hi dona la volta Totalment fins a límits espectaculars Ja us dic Si heu de començar per algun lloc Que sigui per Tóxico Però després podeu seguir per aquest La Colmena Que és aquesta segona part De la trilogia bizarrada Del Charles Barnes Que acaba de sortir editada Ara mateix Per part del món de la vida És la trilogia més bizarra Sí, en realitat sí És que ja és gairebé una redundància Del Charles Barnes Una trilogia bizarra Esto va Una mica de via Exacte Bueno, doncs ara parlem una mica de cine I veig que no parlem de la mula Sí, no, no No parlem de la mula Perquè ha sigut una entrada d'últimíssima hora Però si vols parlar Pots parlar No, bueno És que l'he vista aquest matí Doncs parla Perquè és una cosa Espera Que primer explico El nostre univers I la nostra relació amb la mula Vam fer una entrevista Fa molts anys A Seconde la Rosa Bueno, fa molts anys Fa dos O tres Tres Jo anava a dir tres No són molts Bueno, que no som tan grans Madre mia Tres anys Vam parlant A Seconde la Rosa El que estrenava No recordo quina peli Ah, no control No controles I ens va dir Hòstia, sí Pues mis próximos proyectos tal I mis proyectos passados I un d'aquests projectes passats Era la mula Que ja havia rodat I que estava esperant d'estrenar-se No hi havia manera De que ningú la comprens Estava en la nevera Era una terri No, no, no era això No era això Era que l'havien coproduït dues productores Una espanyola i una britànica I tenien litigis No es posaven d'acord O sigui, no és que no hi hagués qui la comprés Sino que no es posaven d'acord En quines havien de ser les condicions De producció I de postproducció I d'estrena Doncs mireu si fa anys de tot això Que va ser la pel·li On es van conèixer Mario Casas i Maria Valverde Que són com la parella Ja des de fa anys Com la mà assentada De l'estrellat espanyol actual Sí, és veritat I res, no I ens va caure molt bé aquesta pel·li I a més ens van enviar Un material en exclusiva I tal Ai, miravem les fotos de rodatge I tal Bueno, finalment s'ha estrenat la mula Sí Bueno, s'estrena demà Sí, exacte S'estrena demà És una pel·li del Michael Radford Si no m'equivoco Michael Radford Bueno, o no Perquè aquí la història És que Michael Radford Quatre dies abans de finalitzar el rodatge Va dir Plego No sé ben bé per què Però el tio va dir Tu que me'n vaig Me'n vaig Us deixo Que això no m'agrada Això no m'agrada gens Això no m'agrada Se'n va anar Va acabar el rodatge Un director Que venia enfondat en un passamuntanyes Això és així És veritat Els últims quatre dies de rodatge Va venir un personatge desconegut En un passamuntanyes del cap Ningú ha dit que fos el Michael Radford Amb la qual cosa Podria ser ell No, no, al contrari O sigui, clar, tu penses Bé, doncs havia de ser el Michael Radford Que es va posar Però ningú ha dit que fos ell És que podia ser Què, qui? El nano del Devil Inch No, no, no Aquell rus que va Que va fer el remake De qui hem pogut matar un niño Hombre Makinov Makinov Makinov Podria ser Podria ser Makinov Doncs Així va anar la cosa Michael Radford fins al punt Es va desvincular de la pel·lícula Fins al punt Que en els crèdits surt anònim Dirigida por anònim Sí, sí, sí Que ho he escrit a por anònim Molt bon roll Sí, sí, sí Això va així I, en fi, la pel·li Doncs és un autèntic desastre Sincerament No, és veritat És veritat És un desastre Però És un desastre per això Perquè se li nota que Bueno, que ha tingut problemes Jo no entenc com l'estrenen De veritat No entenc com poden Entre cometes Entre moltes cometes Enganyar la gent d'aquesta manera I dir-los Eh, veniu al cine a veure A pagar 8 euros Per veure aquesta bazòfia Desprupost I de veritat No perquè sigui molt dolenta la pel·lícula Perquè els actors estan molt bé Fins i tot Mario Casas Està molt bé Que ha guanyat recentment El festival de Màlaga Ha guanyat la Viznaga de Plata Màlaga Nada más y nada menos Mario Casas ¿Qué está pasando? Somos el grupo 7 en Pues este Pues aquí Pues ho fa bastant bé Bastant bé Els actors Bueno, estan bé La pel·li, el guió No és que meravella Però tampoc és un desastre Però és que És indignant La qualitat tècnica final L'ha acabat La postproducció És lamentable Això unit al fet Que avui al passej de premsa Hi havia un rumor Que podia ser un VHS El que ens està passant mínim Perquè era lamentable Absolutament Jo després pensant Jo diria que no és un VHS És simplement Que no ha tingut Cap mena de postproducció Les imatges I llavors Estan brutes Estan borroses Es veuen fatal És un desastre O sigui No és un desastre tal Que puguis entrar al cine I dir Però això què és Però a poc a poc Vas veient i vas dir No, home, per això no pot ser No poden fer una Una percepció així Podria ser que les imatges De rodatge Que vam rebre En realitat fossin De la pel·li directament Podrien ser Podrien ser Perquè Té molta tela Hi ha fallos de ràcord El muntatge està fet Amb la punta d'allò Hi ha una seqüència Hi ha una escena Muntada en paral·lel En paral·lel Que en un lloc És de nit I al costat És de dia Hòstia, sembla Edgud Sí, sí Edgud ha vuelto Edgudiense A la preguerra espanyola De què va? A la guerra Passa durant la guerra Passa durant la guerra En el bàndol En el bàndol Dels nacionals Per la qual cosa La pel·li també ha rebut Moltes crítiques Abans d'haver-se estrenat De que feia apologia Del franquisme És mentida Simplement Passen el bàndol Dels nacionals Però ningú No hi ha cap mena D'enaltiment Del sentiment franquista Vull dir Però bueno Ja també L'han hecho L'enya de l'arbor caído I va d'aventurilles D'un noi Que troba una mula I l'adopta I a més S'ha enamorat De Maria Valverde Que està molt fluixa Com sempre Bueno, sí Però aquesta havia de ser La seva No Bueno, no No havia de ser Però vull dir Podries esperar Que fos un lanzament Toda regla de l'actrici No, no, no En fi Pot ser hipertaquillera Home, no Tal com està el cine espanyol No, la gent no va al cine Però podria ser una bona estrena De cine espanyol A nivell de taquilla Només pel fet que hi hagi Aquests dos Mario Cassas i Maria Valverde Que tiren bastant cap al cine I a més Com que estan Enrotllats Però Com a pel·lícula Dius Mira, fa una miqueta de pena Com a operació comercial És execrable I ara ja pots Prosseguir amb la secció Gràcies Vinga, adeu Sí, de res Jo volia començar només Amb una estrena De la setmana passada Perquè no vam fer programa I es va estrenar Una de les millors pel·lis Segurament Com a mínim El món La podíem deixar enrere I es diu Tom Boy I és una pel·li D'una hora i quart O sigui que No trigueu res Neu a veure-la Que no passa nada No veus a invertir Mucho temps allà És una pel·li francesa Dirigeix la Celine Shaman Dirigeix Escriu Hòstia, no em coneixes No, no Ja he vist que m'estaves Pel reu Jillo M'estaves mirant Dic, no Que tiri, que tiri I protagonitza La Zoe Eran Bé Bé, vale Que bien Dos de dos En fi De què va Tom Boy Doncs d'una família Que Bueno Arriba a un nou lloc S'ha mudat recentment Té una nova casa I la nena més gran Que té uns 10 anys Surte I fa amistats I ja està I no va de res més Però hi ha una peculiaritat I és que la nena Es presenta com a nen I realment Tu no hi causen Que sigui un nen o una nena Fins ben entrada a la pel·li Perquè és un actor Bueno, un actriu Està molt ben buscada Francament Del pego como niño Del pego como niña Bueno, aquestes edats No? Sí, per això Moltes nenes podrien ser En plan nens I molts nens nenes Exacte Segons com els italians Els cabells Exacte De fet És d'això més o menys Del que va a la pel·li I I a veure No estem fent cap espòlera Ojo El minut dos Ja està tot el pescador La pel·li va d'això Ben dit I la pel·li va d'això D'aquesta relació De la nena Amb si mateixa primer Amb els seus amics Amb els seus pares Amb la seva germana petita La seva germana petita No té cap problema En aquest sentit Evidentment I és una pel·li I és una pel·li Doncs que simplement Semblaria com si La directora Hauria dit Jo puc la càmera aquí Al lado destos niños Perquè la càmera està sempre Com a un plano Gairebé a l'alçada dels nens És una pel·li Et sembla Sembla que siguis Un nen més Mirant aquesta pel·li Mirant com juguen Mirant com juguen a futbol Com la nena Juga a futbol Com qualsevol altre I sé Molt senzilleta Però molt autèntica Molt real Molt naturalista Sí, molt naturalista Molt plena de sentiments És una pel·li Que sense voler Fer res Absolutament res Mínimament Lacrimógeno Ni res del estil Doncs acaba Quallant molt més Que d'altres D'aquelles que Cau bé Que Hòstia tu Doncs és una pel·li Que fa goig veure I bé Es va estrenar Fa això Fa uns dies Però com no vam fer programa La volíem recomanar Bueno No podia quedar En el tintero Sí Següent cosa El impostor Aquesta és una estrena D'aquestes setmanes Si Tot va bé Perquè són d'aquestes pel·lis Que de cop i volta Desapareixen a l'última hora Però després també Aquestes són el típic slipper Aquesta és la típica pel·li Que boca a oreja Funciona De fet Jo et diré que aquesta Però no m'estrenaria gens Sí D'aquelles de Hòstia Hi ha una pel·li i tal Ah, doncs mira Mirem Home, jo Per part meva Jo ho estic intentant Ja he parlat a tothom D'aquesta pel·li Perquè realment M'ha sorprès molt I és per mi L'estrena d'aquesta setmana Si ja ho té pronta Sí, és l'estrena d'aquesta setmana Hola mula I què és l'impostor? Doncs un documental I ara l'audiència Baja en el 50% No, amics És un documental Però molt, molt, molt guai Es va estrenar el 2012 Al Regne Unit I va guanyar el BAFTA El millor debut I això Pot ser interessant Va d'un nen Que el 1994 Va desaparèixer A Texas I el 1997 Des de Linares Reban a Texas Una trucada Linares Hogar De Rebeca Linares De Rebeca Linares Sí Sí, en fi Reban la trucada De la No sé qui és Rebeca Linares Amb de Ceps Sí, no Sí que sé Ah, vale I sé qui és la Rebeca Linares D'entres de l'operació I després de l'operació Vale, vale Tu també veig que estàs al dia, eh Esto de tener hijos És muy malo No, no, no És perquè conec el guionista D'un documental Que se l'hi va fer I ja està Ah, vale, vale En fi Tres anys després El nen va desaparèixer Tres anys després Des de Linares Reben una trucada A els Estats Units Oye, que hemos recibido aquí Un niño perdido Que es diu tal I és el vostre fill Veniu a buscar-lo Veniu a buscar-lo Buscar-lo, ja ho diré Què passa? Que el nen ha canviat una mica No us espanteu, eh En comptes de ser rosa Ara és moreno I té un accent francès Però és el vostre fill Però vamos Que es lo mismo No passa nada No passa nada I d'això va la peli Doncs d'aquest nen Que torna a casa Tres anys després D'haver estat segrestat És una peli que parteix De les declaracions Del propi nen Ja actuals Del 2010 o 2012 No sé quan s'haurà fet Però vaja Molts més recents I que dramatitza Amb aquest actor Ja ha entrado en anys Tot el seu procés De tornar a casa De retrobament amb la família Amb la mare La mare desesperada El germà de la mare Etc, etc És una peli plena de gir És un documental Però semblaria Que era bé una peli de Hitchcock És el Hitchcock de los documentales Ara mateix L'Impostor És una peli que a mi em recorda Fins i tot el Catfish Aquell documental Recentment estrenat en DVD Que també anava una mica De dobles identitats De realitats que no són De possibles interpretacions De gir En fi És un documental Que t'acaba enganxant T'acaba enganxant molt I realment Al final estàs Doncs Volem Desitjant veure què passa I amb un malcos interessant Perquè Molts dels giros que fa Doncs són xonguillos Són xonguillos I proposa certes coses I la realitat Qual és exactament Et deixa amb un mal rotllo al cos Hi ha una escena final Que et diu Ja està aquí Puedo leer Molt guai Per mi és l'estrena D'aquesta setmana Ja dic És el que recomano Amb més Bé mentida Sí, sí, sí Doncs acceptar de l'impostor Com a estrena de la setmana I una petita reflexió És un documental Que arriba aquí I s'estrena I a més Penso que és prova Bé, no Prova no No pot ser No, no Però que En qualsevol cas És el segon documental Que arriba S'estrena en sales I Diguem que té una qualitat Bastant important I una capacitat d'enganxe Molt gran L'altre podria ser Searching for Superman Bé Sempre cada any Es fan molts documentals interessants Molt xulos Molt guais I amb molta capacitat d'enganxe Però mai arriben a les sales Ara En pocs mesos N'han arribat un parell No està mal A veure si Bueno, i va estrenar-se Mapa fa poc Que, vale No la vau veure ningú Sí, però no la vau veure ningú No, no, que sí, eh A veure, documentals van arribant Més o menys pràcticament Però Dic que aquests documentals Doncs, bueno Sí, que se'n parla més de lo normal Potser Mapa no arriba a tant a nivell Exacte Més una mica tipus fenomeno Doncs està guai És signe de No, no, no signe de res Però, bueno Que està bé Que arribin Vale, més coses Hi ha més coses Aquesta la recomanem ja Amb una mica menys d'entusiasme Es diu Rebelde I va estar nominada als Oscars Els Oscars S'acordes d'això? Sí, aquella cosa Allà pel 2012 Que és quan es va estrenar A més a Sitges Bé, imagino que Pretén ser El nou efecte Bèsties del surcervaje És a dir Una pel·li molt petitona Protagonitzada per una nena Amb molta denúncia social En aquest cas Va d'una Protagonitzada per una nena Que es diu Quim Encuient I que ho fa francament bé És una nena de 14 anys Que està a punt de parir I poc abans De Daralud Doncs explica al seu fill Oi, aquesta és mi història Des del moment Dos anys abans En què la va segrestar A l'exèrcit Rebel Diguéssim I res A poner-se a matar Africanos I ja està Però l'exèrcit rebel Això no va d'Star Wars Ni res, no? No, no, no Això no va d'Star Wars Això va de la realitat De l'Àfrica subsahariana Ah, vale, vale Sí, però Dic realitat Però té molts moments D'ensoñacions Xungo Amb fins i tot Una mena d'espectres Que, bueno Pretenen simbolitzar Les baixes de la guerra I les atrocitats de la guerra Etcètera, etcètera És una pel·li que està bé Però que peca de massa Factisme Per dir-ho d'alguna manera Pretén arribar massa ràpid A on vol arribar I a on arribarà segurament A tots aquells espectadors Que Quan van al cine I passen alguna cosa Mínimament xunga Fan Saps allò que se sent de vegades Ai, no, no Sí Doncs això Per aquest tipus de públic La pel·li segurament els encantarà Perquè a més té molts recursos Està molt trufada D'artificis propis Per arribar a més Doncs això Molt més profund D'on en realitat arriba En tot cas La pel·li està prou bé Següent Stoker Stoker Stoker Ai La pel·li del Park Chan-Wook La seva estrena Esto Parlada en anglès Per dir-ho d'alguna manera Sí Digue'm És la seva estrena Parlada en anglès D'alguna manera Sí, no Del Park Chan-Wook Ja està No, home, no Va, digues alguna cosa Nicole Kidman Nicole Kidman La Mia Wasikowska Mia Wasikowska Va, digues Està agrada o no? Va, va Sí, està bé Està guai aquesta pel·lícula Que escriu a Wendorf Miller Per cert Sí Va, flipar Sí, sí La veritat és que jo també L'actora de Prison Break Vaig dir Hòstia, això què és? Sí, la veritat és que el guió És la part més fluixeta de la pel·lícula Tot i que està bé El guió està molt bé Però el que mola d'aquesta pel·lícula És la capacitat que té el Park Chan-Wook Per construir atmosferes enrarides I, bueno Una escalada d'angoixa i de suspens No molt heavy Perquè no és una pel·lícula Que t'ho faci passar molt malament Però sí que et va deixant també mal cos Bueno, és la història d'una família Que perden el pare Es queden la mare i la filla Que són la Nicole Kidman i la Mia Wazikowska Guai Cada dia mola més aquesta noia I ja mola des del principi No, sabrías a quién elegir de las dos Sí, exacte I llavors Jo sí Los amantes de la Linares No s'haurà entendido Ah, exacte Un bon dia Doncs arriba Després de la mort del pare Arriba un tal tío Charlie Misterioso tío Charlie I lo pone tot un patat S'arriba Potser a algú Això li sona No ho sé A mi sí Em sona És La sombra d'una deuda Però no és No és un remake De La sombra d'una deuda Tot i que té Punts en comú Sinó que és una pel·lícula Doncs això Una mica onírica Una mica Estranya Una mica estrambòtica Però bueno Que té lligams amb el terror Una mica Horror gòtico Una mica victorià I una mica Tota aquesta història Tot i que passa en una època actual I que bueno Doncs això Que és una pel·lícula Bonita de ver Sí I a dir que el guió Doncs es podria millorar Però el còmput global De la pel·li És bastant immillorable Bueno Com sempre en el cas del Park Chan-wok És un tio que fa Unes pel·lis que lo flipes Altra cosa és que després Els guió ens acompanyin o no Això ja Bueno Això passa una mica molt bo I que el guió era una mica Doncs tonto Però Sí home El guió era una mica Focet Sí Tot i així Però l'aparado formal Era T'anava a dir una altra Que jo l'haves trobant Encara més horrorosa Però segurament Sí Mister Bueno En fi Recomanada Stoker Pels amants del Cangelo Del Suspens I De les històries Ben explicades I explicades bonito Vale Doncs queda una altra pel·li més Per parlar Tot i que aquesta pel·li Ja no sé com la veurem Perquè va guanyar El festival de Filmin Sí I es diu Després de Lucia Ah Clar Això Em parlaríem la setmana La setmana passada Que va ser quan va acabar el festival Però bueno En parlem breument Perquè és una pel·li Que no deixen diferent És una Dirigida pel Michel Franco Amb una actriu que es diu Tessa ja Que és la hòstia És una nena de 15 anys I la pel·li de què va Doncs d'un pare i una filla Que s'han de mudar també Perquè han viscut una pèrdua Molt greu a casa I volen recomençar A partir d'aquí Doncs d'una banda ja Aquest front obert I de l'altra Doncs una relació Que es complica De seguida De la filla Amb els seus companys de classe La pel·li és molt senzilla També És una d'aquestes pel·lis Fetes amb quatre duros Es veu feta amb cambra digital Pràcticament Com qui diu Però escolta A poc a poc Va traient Una sèrie d'arguments Brutals Va traient Una intensitat Dramàtica Et fa sentir Ràbia Per l'ésser humà Et fa sentir Pena per aquesta família Per aquest home Que no acaba de superar Una pèrdua tan greu Per aquesta Filla Que intenta ser El punt positiu De la família Destruïda I que després Viu tot el que viu Una pel·li Que a més Juga una mica Amb tu al final Et fa Et fa pensar Et fa dir Què faries tu Ai mira Ens estan dient alguna cosa Va venga Entra Entra Entra Entra Entra Entra Ens han deixat una nota Ara mateix Va Entra Entra Ens diuen Es fan de rogar Com els agrada Aquesta gent Ah mira Sí que entra Entra Entra Hola Agafa un micro Hola Benvinguda En aquesta sauna maldita Sí Què tal Ai t'hauràs d'enxufar això No t'estic dient res Tampoc cal És literal Parlem de ogell oscura Hola Què tal Com estàs Molt bé Soc una espontània Que havia parlat Després de Lucía Molt bé Exacte Ah després de Lucía Ah que bé Espera Jo no he arribat a llegir Qui ets No jo tampoc Per asentar sisplau Vinga Hola Hola Hola Clàudia Soc la que ve després de vosaltres A Canxiqui Pugui I he vist que està parlant Després de Lucía I he pensat No pot ser No pot ser Estaves així Rascant la taula Dic he pensat No estaran dient que és bona No ho poden dir això Vinga Tu minuto de gloria Per demostrar que Després de Lucía No és bona És física o química És com si compartíssim Física o química En una pel·lícula I després facim que guanyis premis Però és dolenta Per què És molt dolenta Perquè la història no té juego És molt simple i molt banal I no és bona I les actuacions són pèssimes Dels actors És molt Home Jo crec que la història No és que sigui bona o dolenta La història és una realitat Com qualsevol altra La realitat del bullying escolar I de qualsevol pèrdua En una família existeix Com és tractada? Física o química? Bueno, perquè és una classe de nens Però jo crec que no Física o química Tira enseguida De seguida Bueno, el que sé de física o química Que tampoc Sé que física o química Física o química Claro, claro Física o química Se reducen foc I foc s'assembla molt a fuck Llavors ja no vull saber res M'està física o química No, però realment Després de Lucía És com No ho sé És una paròdia O sigui No és que sigui una paròdia Però de la manera que ho parlen I de la manera que ho tracten És com molt banal tot Ho banalitzen tot I no t'arriba el missatge del bullying I l'última escena Que no la desvalarem Per fer No més spoilers Però és molt pèssima És com Com pot acabar així una pel·lícula Doncs Puc incidir? Sí No és una pel·lícula sobre el bullying El bullying és només un MacGuffin No, no Per mi, eh Sí, sí, sí Per mi el bullying és un MacGuffin És una cosa col·lateral Òbviament Parlar del bullying Fa una petita radiografia Sobre la programàtica del bullying Però no aprofundeix Perquè no li interessa El que li interessa És parlar sobre el dolor i la pèrdua I la pel·lícula va sobre això Per mi, eh No, si tens raó Llavors Bueno És un efecte col·lateral Si vols Podria ser gairebé un guímic comercial Per enganxar la gent Però al cap i a la fi No deixa de ser una conseqüència De molidora D'aquestes persones Que han tingut aquesta Experiència traumàtica Llavors Vista des del punt de vista Del tractament del dolor Per mi És una gran pel·lícula Des del punt de vista de bullying Doncs És un altre rotllo I ara Som dos contra un i em sap fatal No molt a gens, això És que la vaig veure i vaig pensant No pot ser Dicho lo cual, Carlos No, no, és que ara em sento malament És una pel·lícula molt dolenta Segui-ho, ja podeu seguir-ho Vale, jo crec que no, que no és una pel·li molt dolenta I a més perquè té els ous d'anar a la seva Els ous, perdó D'anar a la seva bola En un sentit que Per exemple Físico-química O qualsevol altra pel·li nord-americana Que tracti un tema de la pèrdua O del bullying, si vols No ho fa Que és abusar de silencis i de mirades Hi ha moments que com a espectador Sents ràbia perquè dius Què collons, feu alguna cosa Això d'una banda I d'altra banda Sents una tristesa infinita Per això que diu el Xavi Per veure una situació que no acaba de millorar És una pèrdua molt bèstia Jo crec que sentint de parlar tu T'esperes en un pel·lículon de l'hòstia I vas al cine i et decepcions Sí, amics, ullens del condensador de fluzo Relativitza-vos sempre a les nostres paraules Pot ser que ens equivoquem És veritat Bueno, la nostra opinió Per mi és un pel·lículon de l'hòstia Per mi és un pel·lículon de l'hòstia Perquè és d'aquelles pel·lis No, no, no És d'aquelles pel·lícules que t'han dit Si parla de les profunditats De no sé què Arribes i dius No Bueno, a mi no m'havien dit res Quan la vaig anar a veure I vaig sortir pensant Què ha passat? Si ha colat física o química aquí A la gran pantalla Estan a les vostres mans decidir Si és bona o no és bona És més Podríeu trucar Controvèrsia, controvèrsia No, no, està guai La setmana vinent Truqueu tant al condensador de Fuzo Com a Kanji Kipugi I així fem dues hores de programa I n'encerram de després de l'hòstia Una pel·li que no veurà ningú Perquè no s'estrenarà És veritat És veritat És que al final total no la veurà ningú Bueno, en fi, doncs Ara ja et quedes Sí, sí, bueno, ara ja Però et dono les gràcies igualment Donem les gràcies per la teva contribució I després ja en pararem a fora Encantada Sí, jo ja vaig sacant el mòbil Per gravar nuestro pooling hacia ella Exactament Bueno, no, espera Espera, que t'he tallat Vols dir alguna cosa més? No, no, no Em vaig a... Vas a treballar No, no Em vaig a escoltar les vostres crítiques Que per les altres pel·lícules Et pots quedar aquí si vols I tant Encantada Què més? Alguna pel·li més? No, s'han acabat les pel·li No, conya Tira la música, Carme, sisplau Oh, canta tu a capella Que també estaria bé A veure què toca Hombre, tori, moi Do, do, do, do, do, re, re, mi, mi, mi Per evitar aquest moment Si vols pots anar parlant De què? De còmics? No, no, vull sentir una mica de música Bye Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Jonathan Hickman és un senyor de qui ens heu sentit parlar bastant sovint últimament perquè està... Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Aquest... Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ... Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! T'ha offen dar-te'l both of them allà! No, no, no, no! Això és història paral·lela, història coneguda però que ha anat d'una altra manera com va anar realment. En aquest cas, los proyectos Manhattan, el proyecto Manhattan de la vida real va ser el projecte per bombardear Hiroshima amb la bomba atòmica! No, doncs, en aquest cas, és una tapadera, tot això, per fer coses más gordas com pactar amb nazis, com parlar amb entitats alienígenes i com tota aquesta mandanga una mica expediente equis que era. és una autèntica bizarrada és una bogeria, surt un mogollón de gent famosa tots fent de dolents i de bojos com Einstein, com Oppenheimer, com Roosevelt com Richard Feynman físics i presidents dels Estats Units i tots estan pillats perquè el que volen és sí, sí, ja estem acabant el que volen és, doncs, no sé ben bé què però ho converteixen tot en una sèrie addictiva estrambòtica, fringes i totalment bizarra, una delícia per la ciència-ficció amb la qual cosa ens despedim fes la setmana que ve amb el Carlos Giacomelli, Xavi Roldán i amb la Carme, moltíssimes gràcies Carme Ardoi per estar a l'altra banda i a tots vosaltres per sentir-nos, adeu Ara escoltes Ràdio d'Esfern Sintonitzes Ràdio d'Esfern La Ràdio de Sant Junts 98.1 El Just a la Fusta Parlem de tot el que passa a Sant Just Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell que fins ara mutis 400 pisos per vendre Si se l'ha pagat de la seva butxaca ningú li pot dir Busco sempre aquella notícia una mica positiva Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia Si volem veure algun d'aquests grups més de casa hi ha moltes oportunitats, molts festivals Tu t'equivoques en un penal en un Barça Madrid pots quedar crucificat a per vida Tot se solucionarà Amb el temps tot se soluciona Just a la Fusta Vivim Sant Just en directe Cada matí de 10 a 1