#48 - Fluzo del 9/5/2013 — Còmics d’autor, Orphan Black i marató de cinema: La mula, Tomboy, The Imposter, Rebelde, Stoker i el debat sobre Después de Lucía (+ concurs The Quiet Man)
Missatge contra la discriminació i a favor de les persones; crida a combatre l’estigma en salut mental.
Anunci del portal d’actualitat del Baix Llobregat (notícies, entrevistes, reportatges i agenda).
Jingles de Just a la Fusta i identificació de Ràdio d’Esvern abans d’entrar al programa.
Banter inicial; salutacions de Carlos i Xavi; la Carme fa de tècnica. Es comenta l’absència del Marc (recent pare).
Preqüela de La guerra d’Alan; memòria i creixement a l’Amèrica dels anys 20–30. Estil sobri, gran càrrega emocional i final colpidor. Edició de Sins Entido.
Presentació del segell BBC America i crítica d’Orphan Black: premissa de clons atractiva però execució irregular i aspecte visual pobre. Conversa sobre sèries canadenques/australianes i el seu “regust” no-US.
Es convida a participar via xat/telèfon i es presenta el joc del “clip secret” del programa.
S’emet un tall en anglès que el xat endevina com The Quiet Man; es comenta la nova edició Blu-ray remasteritzada.
Música i transicions abans de reprendre continguts.
Segona part de la trilogia iniciada amb Tóxico. Univers pertorbador amb ecos de Lynch/Cronenberg, estètica 50s i subversions tintinianes.
Crònica d’una producció conflictiva; bones interpretacions però postproducció deficient (imatge/muntatge). Veredicte negatiu com a producte comercial.
Retrat naturalista i sensible d’identitat de gènere a la infància. Direcció de Céline Sciamma. Molt recomanada.
Documental amb nervi de thriller sobre una identitat suplantada. Girs constants i gran capacitat d’enganxar. Estrena recomanada de la setmana.
Història d’una nena reclutada per un exèrcit rebel. Bon fons però a estones massa programàtica en la recerca de l’impacte.
Debut en anglès de Park Chan-wook. Atmosfera gòtica, posada en escena excelsa i suspens; guió menys robust però recomanable.
Discussió viva: per alguns, el bullying és un MacGuffin per parlar del dol; per altres, és banal i irregular. Pel·lícula divisiva.
Ucronia pulp del Projecte Manhattan com a tapadora de conspiracions còsmiques. Sci-fi bizarra i molt entretinguda.
Comiat del programa i nous indicatius de Ràdio d’Esvern i Just a la Fusta.
Visió general del programa
El Condensador de Fluzo arrenca amb presentacions i bon humor a Ràdio d’Esvern, amb la tècnica a càrrec de la Carme. L’episodi combina tres grans blocs: còmics d’autor europeus i nord-americans, sèries de TV (amb focus en Orphan Black) i una marató de crítiques de cinema (de l’indie al documental), a més d’un concurs cinèfil amb clip sorpresa.
"El programa és nostre i fem amb ell el que ens rota."
Còmics
La infància d’Alan — Emmanuel Guibert
- Context: preqüela de La guerra d’Alan sobre l’infantesa d’Alan Ingram Cope als EUA dels anys 20–30.
- Estil i forma: BD d’autor que fuig de la vinyeta clàssica, alternant composicions de pàgina i textos il·lustrats amb un traç sobri però molt precís.
- Temes: memòria, records, creixement i l’American Way of Life naixent.
- Impacte: lectura emocionalment potent, amb un final colpidor.
"Un traç que sembla descuidat però és absolutament precís i transmet moltes emocions."
La colmena — Charles Burns
- Segona part de la trilogia iniciada amb Tóxico (tancament pendent), dins l’univers pertorbador de Burns.
- To i referents: Lynch/Cronenberg en còmic; aparença de anys 50 i adolescència, però amb mal rotllo i metàfores sobre incomunicació i soledat.
- Jocs formals: ecos i tics de Tintín, subvertits fins a límits inquietants.
- Recomanació: començar per Tóxico i seguir amb aquesta peça central.
"Si no us agraden les coses que us fan sentir una mica malament… quasi que ni llegiu Burns."
The Manhattan Projects — Jonathan Hickman
- Premissa: història alternativa on el Projecte Manhattan és una tapadora per a pactes amb nazis, contacte amb entitats alienígenes i conspiracions pulp.
- Repartiment històric: Einstein, Oppenheimer, Feynman, Roosevelt… tots en versions desfermades i obscures.
- To: ciència-ficció bizarra i addictiva, a l’estil Fringe.
Sèries i TV
Orphan Black (BBC America)
- Setup: una dona arriba als EUA, presencia un suïcidi al metro i suplanta la identitat d’una noia idèntica a ella; apareixen més clons.
- Creadors i to: John Fawcett, T.J. Scott i Graeme Manson (to de thriller high-concept).
- Valoració: arrencada prometedora però irregular i estètica sovint hortera/pobra; es queda a mig gas en intriga i producció.
"Si algú tenia alguna mena d’expectativa, que abandon[i] tota esperança."
— Nota: conversa sobre sèries canadenques i australianes que imiten el model US però amb quelcom que no acaba de quadrar.
Concurs cinèfil
Clip secret — The Quiet Man
- El tall en anglès i el nom “Castletown” desemboquen en l’encert ràpid al xat: The Quiet Man (John Ford, amb John Wayne).
- Notícia: nova edició Blu-ray remasteritzada.
Cinema
La mula
- Producció accidentada: direcció “anònima” per sortida de Michael Radford a pocs dies del final i litigis de coproducció.
- Crítica: interpretacions correctes (fins i tot Mario Casas), però la postproducció és lamentable; imatge bruta/borrosa, muntatge amb errors i raccord incoherent.
- Veredicte: com a operació comercial, reprovable.
Tomboy — Céline Sciamma
- Retrat naturalista d’una nena que es presenta com a nen en un nou veïnat.
- Enquadre: càmera a l’alçada dels infants, autenticitat i sensibilitat sense lacrimogènia.
- Veredicte: molt recomanada i curta (1h15).
The Imposter
- Docu-thriller: el 1994 desapareix un nen a Texas; el 1997 reapareix a Europa amb accent francès i família convençuda que és ell.
- Forma: testimoni actual del protagonista + dramatitzacions.
- Efecte: girs constants, atmosfera de Hitchcock dels documentals, mal cos final.
- Veredicte: estrena de la setmana.
Rebelde (Rebelle/War Witch)
- Nena de 14 anys embarassada narra el seu pas per un exèrcit rebel a l’Àfrica subsahariana.
- Encerts i límits: bona intenció i moments d’ensoñació/simbolisme, però un punt mecanitzada per arribar ràpid a l’impacte.
Stoker — Park Chan-wook
- Thriller gòtic-modern amb Mia Wasikowska i Nicole Kidman; arriba l’enigmàtic oncle Charlie i tot es torça.
- Punts forts: atmosfera, posada en escena i suspens exquisits.
- Punts febles: guió menys sòlid, però el conjunt brilla.
Después de Lucía — debat
- Temes: dol familiar i assetjament escolar (per alguns, el bullying és un MacGuffin per parlar del dolor).
- Debat obert amb Clàudia:
- Posició pro: valentia formal (silencis/mirades), tristesa i ràbia transmitides amb força. - Posició contra: tractament banal, actuacions fluixes i final insatisfactori.
- Veredicte: divisiva; el valor depèn del focus (dol vs. bullying) i de la tolerància al minimalisme.
Altres
Promos/PSA i indicatius
- Missatge de salut mental (Obertament): “No a la discriminació”.
- Promo InformatiuComarcal (Baix Llobregat) i indicatius de Just a la Fusta i Ràdio d’Esvern.
Interacció amb l’audiència
- Xat obert, línia de telèfon i participació al concurs.
Idees clau
- Còmics d’autor que exploren memòria (Guibert), pertorbació adolescent (Burns) i what if històric (Hickman).
- Orphan Black: concepte potent de clons, però execució desigual.
- Cinema variat: de l’indie sensible (Tomboy) al docu-thriller (The Imposter), passant pel gòtic estilitzat (Stoker) i un debat intens sobre Después de Lucía.
- Concurs i comunitat: joc cinèfil amb encert ràpid i novetat en Blu-ray.