#49 - Hawkeye de Fraction & Aja, Community i Vicious, “La Mula”, Mister Volp, Kauwboy i The Great Gatsby (amb el tall de Homeland)

Fins demà! Fins demà! Fins demà! De l'equip tècnic, el Carles, que ens està ajudant, perquè el Marc segueix una mica ausente amb les seves històries i no sé quines coses s'ha inventat ara. Però, en fi, la setmana passada... El Carles està sentat a la ràdio o què? Bé, això no ho sé, li haurem de preguntar a ell. Depèn de si tornes la setmana que ve o no, ja ho veurem. Bé, doncs, amb el Carlos Giacomelli... Amb el Xavi Rodan... Doncs comencem aquest programa que es diu El Condensador del Fluso. I jo avui estic molt out, tio, no sé què em passa, que estic com a fora de... O sigui, que vés a saber què farem, eh? De què parlaràs? Sobre el paper, almenys. En principi sobre còmics, però ja veurem de què aconseguim parlar. Som-hi? Venga. Bueno, vayamos, entremos al turrón. Ens funciona el xat o no ens funciona el xat? Ara mateix, acaba de començar a funcionar. Ah, ara mateix. Estava en un anunci en modo loop, era un cotxe vermell. Vale, compraré un cotxe vermell i ja està, pesaos. Com que només val deia 14.900 euros, doncs, mira, amb el sou que et surt de la ràdio el pots comprar. Bueno, estem en el xat, ja ho sabeu, www.radiodesvern.com per qualsevol cosa que ens vulgueu dir ser possible amb educació i si no és possible, doncs tampoc, però bueno, ens ho dieu, ens dieu qualsevol cosa i si no, el 93 372 3661 ens teniu pendientes i atents de qualsevol cosa que ens vulgueu dir com recomanacions culturals, per exemple, alguna pel·li que hagíeu vist o algun, jo què sé, jo què sé, algun llibre que hagíeu sentit o algun còmic que hagíeu sentit o algun disc que hagíeu llegit. Exacte. Estem que arribar a final de temporada, això ja us ho saben de memòria i no truquen els cabrons. Digueu a la nostra audiència que estigui. Ho fan per putejar, segur que estan allà i diran, ai, vull trucar, però no, els putejaré. Bé, doncs, si ens voleu putejar especialment, truqueu-nos i, no sé, ens compliqueu la vida o alguna cosa, sisplau, però una mica de feedback, per favor. Si no, mentrestant, doncs, bueno, entrem en harina perquè tenim còmic illos bastant guais avui per recomanar, per exemple, una cosa que és Ojo de Alcon, que és aquest personatge que ara està una miqueta més de moda que fa un any, diguem, gràcies al fenomeno Vingadores, la pel·lícula de Marvel, que, bueno, doncs, això va reunir a tots els súpers de la caça de les idees i un d'ells era aquest Ojo de Alcon, que és un clàssic entre els clàssics a nivell superheròic, però que potser mai ha tingut al tirón que han tingut, doncs, uns Spiderman o uns Quatro Fantásticos o uns Thor o uns que vulgueu, no? Però això podria estar-se acabant perquè acaba d'afletar Marvel una mica dintre de la seva iniciativa Marvel 9. Saps de què va això de Marvel 9? No. És un... Estic molt desenganxat de Marvel. És un reseteo de l'univers Marvel. Ah, ja, otro más. Sí, sí. Han dit, bueno, va, anem a fer un reseteo. Espera, m'interessa molt, eh? Un altre reseteo de Marvel? Espera, espera, que ara reseteo jo. No, no, calla, que aquest... Aquest és bastant guai. En sèrio, els temes megacrossovers i, doncs, aquestes coses comercials que fan són una mica rotllo, sempre. Però aquest està guai perquè estan tirant endavant bastantes series xules, una de les quals és aquesta Ojo de Alcon, que, com dic, revitalitza una mica el personatge de la mà de Matt Fraction i David Aja, que són dos païos bastant importants, o bastant, més que importants, rellevants. Matt Fraction és un tio que ara mateix està bastant de moda en el seno de Marvel. És un d'aquests guionistes mimats per la casa, com podria ser un Jonathan Hickman, per exemple, i ha fet una miqueta de tot a Marvel com defensorès, com Iron Man, com Patrulla X, com Punisher, com Thor, o com l'immortal Punyo de Llero, on va rellevar l'Ed Brubaker. L'Ed Brubaker va fer uns quants números i després va entrar a ell. I aquí van treballar amb David Aja, que és aquest actor, no va dir, aquest autor, aquest dibuixant de Valladolid, si no m'equivoco. Ah, o sigui, que res a veure amb el director de cine de Piranha. No és Aja. I tu ja estàs pensant, David Aja, no? No, no, no, és David Aja. Aja. No sé si és un... Aja? Sí, no sé si és un diminutiu, o si és que es diu Aja, el noi, però bueno, de tota la vida ha sigut David Aja. Dibujant de còmics. Això és que l'han pagat de patir. Ui, com l'han pagat de patir. Sí, probablement. Hola, tio. Escolta que el David Aja ens podria estar sentint ara mateix, eh? Un saludo. Un saludo, David, que doncs és l'autèntica estrella del còmic, vull dir que... Ja, ja, ja, ja, ja. Però és que ens enllove el gatís o amb l'aigua, perquè els guions del Mad Fraction sempre són molt solvents i tal, i en aquest cas són molt, molt aguts. Estan molt bé els guions del Fraction per Ojo del Con, però especialment el que destaca és el dibuix del David Aja, que té un estil una mica com alguns altres autors espanyols que estan treballant a Marvel, com un Javier Pulido o com un Marcos Martín, que tenen un... Què? No, no, no. Callatelo. Lo que sea que tengas que decirte lo callas. que tenen un estil molt personal, però alhora molt universal i molt allunyat dels cànons del dibuix superheròic actual, aquells superherois que estan tot el dia doncs apretant les dents i ensenyant catxa i músculo. No, no va una mica per aquí. És una mica més autoral, és una mica més personal. I en aquest cas, a l'Aja més de tenir aquest traç personal, el que fa és unes composicions de pàgines que te mueres. No, no, en sèrio, té una narrativa visual absolutament espectacular, fins i tot jo diria vanguardista en alguns moments. Són sis números aquest tomo que recopila i el sisè, aquest últim, ja et dic, a nivell gràfic, a nivell de composició i a nivell de planificació és quita hipos totalment, o sigui, és una autèntica delícia. Tot és una autèntica delícia, però ja us dic, són sis números que és una bona manera d'apropar-se al personatge a través d'aquest compendi de trames d'espionatge, bueno, algunes d'espionatge, altres de purament acció, que són supersinètiques, que són superdivertides i que són molt iròniques. Té un toque així com referencial, com homenatgística, al còmic universal de superhéroes. I ja que estàs tan posat en el mundillo, jo és que últimament estic cada cop més alt de tot. Doncs malament. s'apropa a l'estiu. Avui he llegit que, ojo del con, no se sap molt bé el futur que té a nivell cine barra sèries. Saps alguna cosa? S'estava plantejant una pel·li només d'ell i tal. Es veu que ha tingut més d'èxit del que s'esperava? Ah, sí? Sí, sí, sí. Ah, no ho sabia, però això des de quan? Doncs des de fa, res. Sí? Sí, ara com hi ha un boom de Vengadores que continua a la tele amb la sèrie aquesta que s'estrenarà de los agentes de Steve i tot això... continua a la tele i a més Marvel està planejant aquesta segona fase que ha començat ara amb l'Iron Man 3 i està planejant pel·lícules d'altres superhéroes com l'Hombre de Hormiga o com Pantera Negra. Sí, superhéroes una mica més perifèrics, però no tenia jo notícia que estigués fent res d'ojo del con. No, avui ha saltat algun primer rumor. Sí, sí. Bueno, recordem que Iron Man també era una mica més secundari, eh? Una mica més. Iron Man secundari? Iron Man, has dit? Sí, sí. Era més secundari que abans de les pel·lis era una mica més secundari que Spider-Man, per exemple. Allà quan van llançar la pel·lis d'Iron Man van dir tots, hòstia, Iron Man, en sèrio? Comor? Sí. Però d'això dono, ostres... Home, no, i tant. Home, no voldria aquí muntar una polèmica, però Iron Man va ser un dels vengadores inicials del film. Ja, no, dels vengadores, sí. Vull dir, a nivell de... D'acceptació popular. Exacte, sí. Doncs era en tu casa, majo. Tu? Bueno, és igual, no? Que potser sí, no. No et vull treure la raó. Mat Fraccion, David Aja, Ojo del Con, Seis dies en la vida de... Es diu així, eh? Seis dies en la vida de... D. En la vida de... D'Humberto D. Adi Tapanini, és un tomo molt xulo, molt guai, i que us farà enganxar el personatge sí o sí. D'Humberto D'Humberto D'Humberto D'Humberto. D'Humberto D'Humberto D'Humberto D'Humberto D'Humberto. d'una col·lecció de TVOs que tenia el meu tiet dels anys 60, que era l'Estela Plateada. Tenia 40 TVOs bastant gruixodots, i clar, era un tio com depressiu, tothom... Sí, és un superheròi intravenoso. Sí, sí, sí. I aquest Pallo, doncs, a mi em va entrar bastant bé, i... I s'ha de reivindicar. S'ha de reivindicar, perquè jo és el superheroi que tenia de petit. Sí, sí, sí. Ara s'ha una mica posat en circulació un altre cop pel personatge, se li ha intentat donar més sortida, però sí que és veritat que sempre està una mica a la sombra, perquè, clar, era el heraldo de Galactus. Sí, sí. Pobre tio, és que tenia un destino tràgico, llavors, bueno, però reivindiquem-lo. Per mi era l'equivalent al Mimo. Els superherois és el Mimo. És aquell que... Hòstia, sé que mata algú a què et mates. Estela Plateada. Estela Plateada. El més immortal de tots. Sí, sí, sí. Bueno, doncs, dit això, queda reivindicat Estela Plateada com a superherois, i seguim amb què? Ara seguim amb sèries, que, per cert, avui ja m'han preguntat què camiseta lleves. Doncs porto una samarreta de Community, amigos. Ah, mira, sí. És veritat, Brita Perry. La Brita, la Brita pronunciant Bagel o Pegel... O Bagel. No, ningú no ho sap. En fi, parlem de sèries i parlem de Community, perquè Community es va acabar, la setmana passada es va acabar, el dissous passat, es va acabar definitivament, pensàvem. Amb el teu permís, aniré obrint aquest paquet com ha arribat a la ràdio, oi? Ah, molt bé. Tranquil. Ara m'han fet gràcia. Ara, jo t'he escoltat abans. Sí, t'estic escoltant, home. Que sí. Total, que tothom pensava que ja s'acabava, i es va acabar amb una quarta temporada de 13 episodis que es va allargant el temps. S'havia d'estrenar al setembre i es va estrenar fa... doncs això, 13 setmanes. Ah, mira, un còmic. Oh. En parlarem un dia. A Tajos. A Tajos. En parlarem. En fi. Ja està, volia fer la fricada. Jo segueixo parlant de lo meu. Sí, home, sí, sí. Aquesta sèrie que a més va crear un Dan Hamon... Harmon? Dan Hamon. Dan Hamon, sí. John Hamon, sí. Que ho va acabar deixant, ja us ho vam explicar una mica, no? Era la sèrie, potser la temporada més catastròfica d'aquesta sèrie. Com a mínim, m'abuntava això. D'una sèrie ja per sí catastròfica, eh? Sí, exacte, exacte. I tothom ja donava per sentat que això ja s'acabava aquí, amb aquests 13 episodis fets de qualsevol manera, amb bronques entre els protagonistes, amb el David... amb el Xevi Xeis que apareixia i desapareixia i deia que no tornaria mai més i que... Bé, moltes coses que van afectar aquesta temporada i que després, doncs, van sortir... Doncs un resultat prou... prou apanyadet a mi. No m'ha desagradat tant aquesta temporada fent un rapat general. Va començar molt fluixota, després va anar agafant una mica el puntillo, el puntillo aquell clàssic d'aquesta sèrie tot tan meta i tan absurda i alhora entranyable, amb uns personatges que... Tampoc és que hagin avançat massa en relació a la segona... de la tercera o segona. De fet, no han avançat massa els personatges, però tampoc és gaire important. És una sèrie que veus una vegada a la setmana, que veus com fan les quatre xorrades de sempre, amb l'Abet fent els seus... doncs, les seves similituds amb el cinema, el Troy i sus limitaciones, etcètera. Hola! Si no expliques això, quedarà molt malament, fins i tot políticament incorrecte. Això, perquè encara no sàpiga què és Community, que per cert està editada la primera temporada en DVD, o sigui que ho podríeu saber sense cap problema i sense caure en la il·legalitat. Es tracta d'un grup d'universitaris que es retroben per... A menys que la robessin, clar. A menys que anessin a la FNAC i la robessin. Ja no es pot, que ara posen etiquetes per dins. Mira com s'ho sap, eh? No, no, no, ho ha dit una mica. Com que per dins posen etiquetes per dins? Aquelles etiquetes que xiulen a la sortida... Sí, doncs saps que aconseguiran que la gent obri els precintos i... Però és més complicat, ja és més complicat. En fi, que jo no ho he fet mai. En fi, un grup bastant estrany amb una noia rosa bufona, una noia morena que és la més pelota i empollona de la classe, un advocat que no té el títol i que s'ha de treure ara, i entre aquests, el Xevi Xeis i una parella d'amics, un és un friqui de la tele i de les sèries i del cine, i l'altre, doncs és una mica més limitadot perquè surt del rugby i, clar, ja se sabe, aquest tipus d'estudiant ha salido del rugby. Muchas luces no tiene. Ja està. Que sea afroamericano no tiene nada que ver. Associació d'estudiants a jugadors de rugby, 93, 372, 366. Pots proseguir. En fi, que la quarta temporada va acabar, va acabar amb un tercer episodi que, mira, va ser una mica menys gloriós de com estava apuntant. Jo no sabia que era l'últim, tio. Si tampoc ho sembla, no? Me'l vaig tregar amb la felicitat aquella... Bueno, doncs bé, em trego un capítol d'aquesta setmana i la setmana que ve una altra, no? Si ho arribo a saber faig més pompa. I llavors t'hagués quedat una mica més fred. Si te'l prens com un capítol més, doncs vale, està bé. Si és un final de temporada i possiblement de sèrie doncs acabaries fet caldo. Bueno, tornarà o no tornarà a Comuniti? Tornarà. Tornarà, amics. La NBC, que és la seva cadena, si no m'equivoco, que ara porto un lío que no veus. Sí, sí, NBC, sí. Ha confirmat que tornarà amb una cinquena temporada, ningú no s'ho esperava. Però ojito. Diga, perdona, acaba la frase. Ah, no, ah, vale. No, res, simplement que, tot i que ja no té els mateixos creadors, ara els showrunners són el Moss Sport i el David Guaracho que havien fet un perill de sèries, però vaja, que tampoc jo els coneixia de res. Doncs continuen cap a aquesta cinquena temporada que s'apropa... Ah, mira, creadors d'Alien in America. Sí, sí, sí. Ui, una mica fallida aquella sèrie. I de Dame un respiro, que tampoc no sé ni... Dame un respiro. La mítica Dame un respiro? Sí. Hola. No sé ni el que és, no és la meva generació. Sí, no, no, no són credencials, tampoc, eh, jo t'ho dic ara. No, anava a dir que ha renovat la NBC, com dius, una part de la cinquena temporada, però no estan als upfronts, si no m'equivoco. Ah, no? Jo diria que no. Jo diria que han sortit dels upfronts, que per qui no ho sàpiga, són, diguem, les planificacions de les graelles per la temporada que ve de cada cadena, cada cadena fa, doncs, un planning de les sèries que renova, de les sèries que cancela i de les noves sèries que estrena. I diria que Community no apareixen als upfronts de la NBC. Pot ser perquè no tingui data o perquè tingui una data, diguem... Més endavant. Més endavant. No ho sé, en mig sisor. O potser la canviant el dia. La van canviar el divendres perquè no tenia cap mena d'èxit i el divendres és una mica el lloc on les sèries van a morir, però de cop i volta ha tornat a tenir éxit. Dius, doncs, potser ha tornat a canviar. Però ara la feien els dijous. Ara la feien els dijous. Ara t'he matat, eh? Ah, hòstia, m'he liat. Has liat amb frinja. Hòstia, és veritat. Encara estàs afectat pel tema frinja. Veus que l'estiu no... Bé, en fi, que possiblement la canviïn a divendres, qui ho sap, això sí que tindria una mica. Podria ser. En fi, nosaltres la seguirem i us recomanem, encara esteu a temps, el plan és fer sis temporades i una pel·li, us ho recordem. I al capítol final de temporada ho diuen ben clar, eh? Ho posen allà, rotllo policia subliminal. Veurem si hi arriben. Està encara esteu a temps. És una sèrie que es consumeix amb ratxes de quatre capítols cada dia i la gaudeixes encara més. Enganxa i és nutritiva, eh? És una sèrie divertida. És l'única sèrie còmica d'aquestes, rotllo grupal i rotllo televisionen abierto, que no intenta ser necessàriament friends, que aporta alguna diferència. Doncs això, sou a temps i la podeu adquirir a l'AfNAC, si voleu, o a l'Emule, que és encara l'Emule, que no la Mula, que és encara més fàcil. Vosaltres mateixos, aquesta s'ha acabat. La que ha començat fa poc... Puc fer un incís així, un off-topic total. Com està el tema de la Mula? Se sap a algú? Sí, hòstia, la Mula... Ara no parlem de cine, però farem un incís. Volia fer aquest off-topic. La Mula és una pel·li que es va rodar fa com 20 milions d'anys. Era la pel·li en què es van conèixer el Mario Casas i la Maria Valverde i era una pel·li del Michael Radford sobre la Guerra Civil Espanyola. Sí. per qüestions molt estranyes de productores i demés es van endarrerint l'estrena. Després es va saber que el Radford, a més, ho va deixar tot quatre dies abans, no? Quatre dies abans. Sí, això ho vam explicar més o menys la setmana passada. I que va acabar... El va substituir un senyor en passamuntanyes. Exacte, un encapuchau. Bé, es va estrenar la pel·li i la gent va començar a dir bueno, me ha gustado, no, en general no ha agradat, però sobretot es veu molt malament. Què passa? I la gent ha començat a queixar-se de oye, vale nueve conventa i això no és ni alta definición ni media definición. No, no, no, això no és... No, no, exacte, no és ni definición ni nada. És que no és ni DVD-RIP, diuen, o sea. Sembla un VHS, de veritat. Ah, exacte. Jo quan vaig en el passe semblava un desastre. Total, que a algú se li va acudir citar, bueno, via Twitters o via Facebook, etcètera, citar les fonts oficials de la mula, que si productores, que si distribuidores... Perdó. I una de les productores va dir, pues contesto. Bueno, la productora, Alejandra Frade, la noia que està portant sobre les seves espatlles tot el pes de promoció i de bronques de la pel·lícula. Sí, sobretot de bronques, perquè la tia va començar a dir que no, que era una opció pensada, que volíem buscar un look letro... Que estava tot planejat des d'un principi, no? I va començar a dir que la pel·li havia estat rodada amb alta definició i que després li havien passat filtres perquè no ho semblés. Ah, exacte. Evidentment, això va durar exactament zero coma en descobrir-se mentida i llavors la tia ara ha saltat. Això no sé si ho saps. No, no, no, per això preguntava. Doncs ara no. Però jo em vaig quedar ahir en el Culebron que fins ahir doncs es parlava d'això, de la carta que va enviar en alguns cines justificant-se, dient que és que justament això que has dit tu, no? Hemos rodado bien pero luego lo hemos estropeado para que quede así como más antiguo. A més diu, no, no, és que jo he llegit la carta i la carta diu lo hemos hecho para que quede como más antiguo y después a la mateixa carta diu porque como ahora se lleva tanto el Instagram pues lo hemos querido hacer tipo Instagram y llavors dius pero a ver, home, jo no critico una de esta noia pero si esplau aclarejte como mínimo porque la gente está pagando un pastizal, eh? De fet, aquesta es la seva aposta teóricamente, aquesta es la seva aposta artística pero ya hayan molts cines que han arribado a un acuerdo con la productora si demanes els calés te los tornen. Cada cop hi ha més cines porque eso no se aguanta. Total, la nueva excusa es que bien sabido es que Michael Radford, el director, en su fuga se llevó parte del material. O sea, ahora está acosando el director de robar una peli que no le importa res a ningú. Bueno, bueno, madre dios, bueno, culebrón la mula no es partirà pestes damunt de ningú, eh? Però es que es divertit. Sí, no, mira, em fa risa aquesta història. Jo ara tinc més ganes de veure-la, o sea, ara mateix. Ves a veure-la perquè és curiós, és curiós. La peli no és molt, molt, molt, molt, molt dolenta però és dolenteta. però bueno, com a fan, bueno, ara s'ha de veure. Com a mínim és curiós, sí, sí, és, bueno. El Gran Gats, qui ve el Gran Gats bien 3D? Exacte. Nada, aneu a veure la mula. De fet, a mi se m'ha acudit, si posen aquesta excusa, això que has dit tu, que han fet un pacte amb els cines que poden tornar els diners, per què no fan un pacte diferent i el que fan és, oferien a alguns cines la possibilitat de projectar la pel·lícula, els màsters de la pel·lícula, abans de que la, no? Clar, per confirmar que està fet en altra definició, si la van fer amb alta definició, que venguin aquesta còpia amb alta definició i ja està, i ens estalvien problemes. A mi m'he de que no. No, ja. En fi, escoltàvem abans els comunards amb el Never Can Say Goodbye, perquè a totes aquestes parlàvem de sèries. Sí, i hi ha una altra sèrie que ha començat fa poc i ja ha començat i està a punt d'acabar, perquè són sis episodis i ja en porten tres. Es va estrenar al Regne Unit a la cadena ITV. Ui, això és del Regne Unit, oi? Sí. Vale? Digo, no, com estic una mica espès avui. Sí, sí, sí. I bé, és la nova sèrie del Mark Davin Hill amb un guió del Gary Genètic. És un tio que va fer episodis de William Grace i de Padre de Família. És important saber això. Sí. Willie Grace i Padre de Família? Sí, sí, és important ubicar això perquè la sèrie va d'una parella d'homosexuals que viuen junts i ja està. Ah. La peculiaritat és que la parella és l'Ian McKellen, el No podes passar i el Derek Jacobi que també és un altre clàssic de... I són aquests, jo crec que octogenaris ja, o gairebé. Sí, jo crec que el Derek Jacobi deu ser més gran fins i tot que el Ian McKellen. Però ho aparenta més l'altre, l'altre està molt cascat, l'Ian McKellen està una mica cascat. Però bueno, són aquests dos que viuen en parella i porten 48 anys ajuntats i és aquesta sitcom amb aquesta parella... Ah, són parella, parella sentimental, no? No, no, parella sentimental, compartim la seva vida. Bueno, això pinta bé, no? És una comèdia 100% teatral, gairebé tota passa a l'interior del salón del pis, o sigui, no es mouen massa d'allà. I res, sentia aquests dos queixant-se l'un de l'altre, estiló, doncs, gent que porta 48 anys i que ja no es traga. Oye, saco de huesos, ven aquí a fer-me un té. Aquest nivell. Aquest nivell amb un accent british supertret de colleguera, british gay, que això ja és la repa noxa. Un moment, una cosa que et vull preguntar des del principi de la temporada. Què vol dir tret de colleguera? Perdó, eh? Aquí el que parla català ets tu. Vale, vale, vale. Hòstia, és que és un tema que em porta fascinat des del principi de la temporada. Però vale. No, no, guai. Jo l'havia adoptat, jo l'expressió mola. No la coneixies? Humor tret de colleguera? Em treus de colleguera, sí, i tant. Ah, em treus de colleguera? Ah, pulleguera, en P, podria ser. Ah, vale, vale. Ah, per qui anava la cosa? Correcte. Correcte, va en P, oi? Gràcies. Em treus de colleguera, vale, vale, vale. Però això, vale, vale. Jo sempre ho he dit colleguera, ningú m'ha dit... Jo és que havia adoptat aquesta expressió, ja em molava. Un humor tret de colleguera? Doncs no, és de colleguera. Ah, és de quan em treus de... M'estàs treient de colleguera, d'això? Sí, d'aquests que dius... Vale, vale, vale, ara, ara. Però que acaba... Vale. Sí, amics, a la meva professora de català, que es deia Anna Tortorici... Senyora Tortorici, sisplau, torni-li els diners. Ah, exacte. Però que no, tio, que estem aquí per parlar com ens doni la gana, no? Mentre no vingui el cac... No vindrà, no? El cac? Vale. No hi ha plans, vale. En fi, aquesta sèrie, parelles d'aquells, què deia ja? És una sèrie molt teatral, és una sèrie hiperactuada, és una sèrie absolutament al·locada, en el sentit de locaza, no de... de ser-ne no té res. Simplement és que aquestes dues són unes loques que veuen el nou veí de pis i es tornen bojos perquè és el típic juvenil, és el rei on sortia, el rei on, que sortia de Misfits i estan els dos... Ah, home, sí. Que ara està jugada de tronos. Bueno, de tant en tant. Sí, va sortint. Doncs això, va sortint a l'Igua Reon aquest i es tornen com bojos, fins i tot arriba una amiga seva que és la Francesc de la Tur, que crec que sortia Harry Potter, no sé. Doncs que també està com absolutament pirada per aquest jove. En fi, és una sitcom pura i dura amb risques enlatades, amb un gos de 20 anys que encara respira, sembla ser, i que no treuen mai a passejar, amb constants te odio, yo te odio más, pero te quiero porque somos pareja, plena... Sí, no és que trenqui cap barrera, però està plena d'acidesa, d'aquest humor british tan... com tan... a plena... O sigui, com no sé, com que et crema per dins, no?, de rius i molt bé, però hòstia tu... Però deixa el poço, no? Sí, sí, sí. Bueno, doncs no fa mala pinta, jo la veritat és que compro. Sí, és veritat, és una cosa molt britànica, no l'he vista, però pel que expliques sembla molt britànica i els anglesos tenen una cosa i és que encara fan sèries que són pura sitcom, així com els americans ja gairebé no fan sitcoms, bueno... Tret que volien fer una, sí, exacte. Alguna sitcom sí que fan, però bàsicament fan comèdia, telecomèdia, diguem, comèdia televisiva, però sitcom, sitcom, els anglesos encara en fan i més aquesta sitcom en públic, en directe, que em sembla que és el cas, no? Crec que sí, perquè, bueno, i si no ho és, podria ser, perquè és que ja et dic, està tota feta amb ells asseguts durant el 90% de la sèrie, o sigui, que tampoc és que sigui... Es podria fer en directe, per fi. Sí, sí, sí, probablement sigui en directe, encara fan sèries així, tenen una sèrie que es diu, si no recordo malament, Missis Browns Boys, que és purament així, que tu la veus i dius, hosti, quina cosa més antiga, però no, és que no han deixat de fer mai això, llavors, és una altra opció que a mi, a mi no em desagrada gens, perquè com que a més tenen sempre aquesta tradició teatral, doncs ja és això, i més amb aquests dos super mega actorazos, que són el Ian McKellen, i a mi especialment, el Drek Jacobi és un tio, perquè tinc especial predilecció des de Cal, vaig veure... Año, Año Sa. Año Claudio, doncs no és veritat. És del 38 aquest home, Ian McKellen del 39. Mira, és més gran el Drek Jacobi. Sí, sí, sí. Doncs, jo compro. Tu compres, i a més, és que bona part de... O sigui, els dos actors són, evidentment, el pes més important de la sèrie, no et pensis que la sèrie tampoc és el nova mas d'en Guió, el Guió encara, crec que encara ha de trobar el seu punt, encara ha d'acabar de trobar el seu punt, però clar, és que els dos actors compensen. O sigui, només veure el Drek Jacobi parlant amb la seva mare i tu saps que encara no li ha confessat que és gai, doncs clar, si ja comencem així i anem bé, anem bé. En fi, jo la recomano bastant, no sé si sortirà per aquí, no crec. Trobeu-la com a buenamente... En el canal de per aquí, vés a saber, vés a saber. No, no, no ho crec, però bueno. Però a mi em sembla molt, molt, molt divertida. De fet, és la comèdia amb la que més ha rigut aquesta temporada. Ah, bueno, doncs està bé, esperarem que la posin per aquí. Potser la posen a 4 o tallant un capítol de Homeland i després, a l'estona que els hi s'obri, tiren això. Sí, ja ha puesto, sí. Que fort, això de 4. Ho diem ara? Com anem de temps? El què? Que el capítol final de Homeland, doncs l'han tallat. Ah, mira. I han dit, doncs mira, el miocles que viuen es ponemos el final. I ja està. Dius, s'ha acabat? I han posat lletres, m'han dit, una companya que la va viure ahir. Van tallar el capítol i van posar les lletres de... Títulos de crèdito, en plan, sí, sí, que s'ha acabat, eh? Molt bé, això, perquè et facis la idea, això ho fèiem a Canal Català quan jo treballava allà. Fèiem això, quan no ens acabia una sèrie, la jefa ens deia, ara, no, més igual, més igual, la jefa, si m'estàs sentint, Polo, despedeix-me, més igual, ja estic despedit. No, no, talleu. Home, però no tallèrem una sèrie. Eh, no hi cap, talleu, però per algun lloc concurs, no, és igual. Home, i els fans de la sèrie, que es fotin. Doncs això va pensar 4 en la segona temporada de Homeland. Molt bé. Escolta, Carles, tira el clip 1 dels Concursadors de Fluso, a veure si endevineu a quina pel·li, avui és molt fàcil, a veure si endevineu a quina pel·li correspon aquest clip. No quiero más dificultades como las que tuve en el distrito Filmor hace un año. Entendido? Esa es mi política. Sí, pero cuando un hombre acosa a una mujer con la intención de violarla, yo mato al hombre. Esa es mi política. ¿Con la intención? ¿Y cómo estás seguro de ello? Cuando un hombre desnudo persigue a una mujer con un cuchillo en la mano, imagino que no está recaudando fondos para la Cruz Roja. Mitiquísimo diàleg de una peli molt mítica doblada per un home encara més mític. Bueno, no sé si més mític que el protagonista de aquesta peli. però mític en qualsevol cas. Recentment perdido. Perdido. Bueno, ho deixem aquí, no donem més pistes. Penseu, donem-hi voltes i si sabeu de quina peli estem parlant doncs ens ho dieu. Alguna musiceta? Tens? Pues va, tira. tira. Tira. Tira. Tira. tira. Tira. tira. Tira. Tira. tira. Tira. Tira. tira. tira. tira. tira. tira. tira. Tira. tira. tira. tira. tira. Tira. tira. tira. tira. tira. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Heu fet remà! Estiu, si esto parece diciembre, y tienen part de raó, eh? Pues yo m'estic... Aquí sí, perquè esto es una càmera de gas. No, però jo emotivament ja estic a l'estiu. Ah, vale, vale. Jo és que quan el dia 8 de gener o així, ja em poso en modo estiu, i així fins a... Octubre, novembre. No, és veritat, és veritat. A mi, no sé, m'agrada aquesta sensació baraniega, encara que, sí, faci una mica de fred. Sí, avui he anat al cine amb una mica curta i m'he mort de fred, però he sortit, bueno, i què? Però escolta, emotivament és l'estiu. I a l'estiu, doncs, podem llegir còmics com un que ha editat Planeta, que es diu Mister Volp, que és una cosa molt especial, molt curiosa. És un projecte de Pasqual Ferri, que és també un d'aquests dibuixants que se'n van anar a fer les Amèriques i han treballat a Marvel i a DC. Ha fet algunes coses per DC. Jo el recordo d'haver il·lustrat algunes historiades d'aquelles de Los Siete Caballeros de la Victoria. Te'n recordes? Aquella història del gran Morrison? Sí, allò que, a més, també es va lligar d'alguna manera amb alguna de les macrosagues. Sí, no sé ben bé com ho van fer, amb alguna crisi final o alguna cosa d'aquestes. Sí, alguna cosa d'aquestes. Exacte, doncs va il·lustrar alguna d'aquelles cosetes. Ah, no ho he, allò? Sí, sí, sí, i a més aquest tio li donava un toque diferent al còmic superheròic també, perquè aquest tampoc era d'aquests que s'acull a unes, diguem, a unes línies bàsiques i repeteix el mateix que veia abans i el que vindrà després, sinó que va totalment a la seva bola i fa un dibuix que s'assembla més a la il·lustració, al llibre il·lustrat, que no pas al còmic amb en tinta tradicional i tota la pesca. Ja he dit que ha estat a DC, ha estat a Marvel, ha fet Thor, ha fet X-Men, ha fet Los Cuatro Fantásticos i té una obra que està bastant ben considerada, que es diu Octubre, que és una cosa més personal, un projecte més a la seva bola, que va escriure ell el guió i el va dibuixar i una mica això que us portem avui va en aquesta línia. És un projecte personal que escriu i dibuixa ell i que a més és una cosa que el treu d'una petita crisi personal que explica que tenia, que no sabia ben bé com encara el seu futur professional i de cop va començar a dibuixar un personatget que es deia Mr. Volp, que es diu així perquè és una bombeta, és un senyor cos de persona i cap de bombeta, no té cap, i diu que li va anar sortint a poc a poc. Sí, què passa? No, res, res. Guai, guai. No és una metàfora de res? No es ponem als adultos, eh? Perquè detecto ironia. No, no, no, no, no, no, no. Cos de persona, cap de bombeta. Sí, cos de persona, cap de bombeta i ses aventures. Em sembla que el Borges va escriure una història sobre un personatge així o algú semblant. De l'aceite? Sí. Uf. Sí, sí, sí, sí. Sí, amics, hem posat l'aire acondicionado i això... Ja, jo vull aigua d'aquesta que pren ell, també. Guarda-li un sorbito que... De la font de la bona aigua, aquí. Exacte. Doncs tu, deixa'm parlar. Que Mr. Balp és un... Doncs això, és un recull més que d'historiates, de pàgines. És una mena de recubilatori de dibuixos de tota pàgina, que cada dibuix, doncs, té un petit missatge. És com una mena de metàfora sobre la vida que... No es pot fer programa, avui. No, què sé. Que són els missatges que són... No poseu els dits al doll, no hi hagi cert. Ai. Saps què pots fer? Marxo. Anar a una botiga de còmics, no a una gran superfície, sisplau, a una botiga de còmics, i comprar-te a Mr. Balp. I llavors m'entendràs. Vale, vale. I veuràs que és un còmic molt, molt, molt, molt ben dibuixat, perquè si aquest senyor fa alguna cosa bé, és dibuixar, amb uns colors molt ben triats, i que fa petites metàfores sobre les qüestions de la vida, com els dits al doll, i com altres coses una mica més metafísiques. I que... Ai, és que ja no ho puc dir. No, ara posa un exemple seriós d'això, que si no... No, no, no, ara em callo. Ara et fots. És un còmic, no, és un còmic de pàgina, diguem, a tota pàgina, a doble plana, és una associació d'esplash pages, si li vols dir així, sense diàlegs, i amb aquest punt, diguem, de cuento, com li diuen els anglesos? Cautionary tale, no? Com de cuento de... Ei, fíjate en lo que estás haciendo, perquè... Bé, no, no, és que tingui un to... Perdó, un to alliçonador, però té un to així com una mica de... Bé, de llibre d'autoajuda, però ben entès. És guai, escriu Pasqual Ferri, es diu Mister Balb, i l'edita, doncs, això, Planeta. Bé, de llibre d'autoajuda, Bueno, intentem... No sé què ens passa avui, estem molt tontos. Molt tontos, molt tontos. Estem absolutament tontos. Sí, és culpa del Carles, que està aquí... Bueno, ens distreu, ens distreu. No, sabeu què passa? Que com ha vingut el jefe aquí a fer-nos de tècnic, hem dit, hòstia, que estar... Ens hem posat molt nerviosos. Jo estic a coquinau. Clar, llavors hem dit, doncs no, intentem que no, intentem fer encara més el clipolles. Si no crec que us toqueu més, us rasqueu... Que ens rasquem? I us toqueu. Però l'un a l'altre, o...? No, no, entre cadascú a la seva. Cadascú a si mateix. Hi ha alguna manera? Hi ha algun escenari en el qual aquesta frase no és una marranada? No, no és marranada. Us esteu rasquats, esteu nerviosos. Sí, no, no. A mi em suen les mans. Ah, no, ja m'estic rasquant perquè vaig fent una mica de jardineria i tinc tot això de sol. Sí, sí. Jo no, no, no. Jo sí que estic nerviós, sí. Mira, em suen les mans i tot. Ah, sí? Sí, sí. Perquè tinc la sensació que després sortirem d'aquí i ens avaluaràs. i ens posaràs gomets si ho hem fet bé o... I què ens dirà? No, no es paga este programa. En fi. Bà. Vinga, tira. Si tu en les mans pots llegir còmics, no? Es pot fer calor, aquestes coses. Ah. Mira, ara vaig llegir un còmic. Ah, molt bé. Tu has parlat de cine. Doncs res, jo vaig parlar de cine ara, d'acord? No, no, no. Veig el còmic que parlaràs després, que imagino que tornaràs a parlar de còmics. Jo mentrestant parlo de cine. Per què? Perquè hi ha unes quantes estrenes i n'hi ha una que a mi m'ha agradat molt. I és d'aquesta de la que parlaré. Tot i que serà una pel·li que segurament estrenin a un cine o dos a tot el territori. Bueno, bueno, ei, ei, ei, ei. Apanyó. Ja és. Ja és. Ja és, ja és. Que no l'estrenin al bolitxe. Cuidao. No, no, ja ho he vist. Si vols en parlem ara del bolitxe. Com anem una mica de temps, ara en parlarem. Però primer deixa'm recomanar aquesta pel·li, que si no es me va El Santo al Cielo. I em treu de... Pullaguera. Parlem de... Escolta, digues collaguera, que a mi ara em molava. Jolina, és que a mi em molava collaguera. A més m'imaginava que em tret d'una cullera. O sigui, bueno, és igual. Tret amb una cullera. Sí, sí. Tenia sentit al meu cap. Al meu també. Toda la infància perdida. Oblida que t'he dit res. En fi, parlem de Cowboy, que s'escriu K-A-U-W-Boy, ¿vale? Boya, chico. I és una... Què és Cowboy? Doncs és una proposta que ens arriba d'Holanda. I jo crec que aquesta és la primera pel·li que he vist d'Holanda en ma vida. No sé, potser... Estic veient que s'escriu així perquè deu ser un anagrama del nom del seu director, no? El tio ha dit, vinga, ho he reordenat aquí les mes letres. Podria ser... Pots pronunciar el nom del director? Sí, home, i tant. Budeu-Gin Cool. Budeu-Wi... Jo diria Budeu-Wi-Gin. Bueno, és igual, sí. Budeu-Wi-Gin Cool. Aquest tio dirigeix a un Rick Lens, que és un nen de 10 anys, que és el protagonista absolut d'aquesta pel·li. Aquesta pel·li és una hora i quart, més o menys, una hora i quart, d'una hora i vint de pel·li, doncs d'un nen de 10 anys que viu amb el seu pare. Viuen ells dos a una casa una mica, doncs, bé, però destartalada, amb un pare que està passant per una època bastant depressiva, se li nota perquè té accessos, doncs, ja sea amb l'alcohol o amb alguna resposta una mica dura per al nen. I bé, doncs aquest nen intenta portar la seva vida com buenamente pueda, amb una vida que, diríem que potser, no li correspon encara, per afrontar uns problemes que no podem dir perquè seria dir una mica massa de l'argument. Però, veia, és això, és un nen puestant a l'adversitat. I què fa per intentar superar això? Doncs, casualment, es troba amb un ocell que acaba de caure del niu, però que ha sobreviscut, i es fa amiguito del pajarito. Hòstia! Uf, uf, el amiguito del pajarito. Sí, ara, si voleu, dic un xister en aquest sentit. No, no, no. El xister ja és això, ja està fet. En tot cas, en aquesta pel·li no va de gent ensenyant pajaritos a nens, va d'un pájaro de veritat, va d'un grajo, de fet, i de la seva... Quan el grajo vuela abajo, seguramente lo coja un niño. Eso es lo que tiene. Vale. I, juntament amb aquest ocell, doncs, va afrontant les adversitats de la vida, va evolucionant emotivament, i, a poc a poc, doncs, va donant uns... És que ja dic, no voldria dir res, perquè a mi, jo vaig veure la pel·li sense saber absolutament res, i em va sorprendre cap a on anava girant aquesta pel·li. Tot i que no és que sigui una gran sorpresa, però, bueno, ja us ho trobareu. El nen va madurant, la seva relació va madurant amb el pare, amb el pajarito, amb el... amb una companya de classe, i tot això es tracta, un altre cop, com ja vam parlar la setmana passada de Tom Boy, doncs, és una altra pel·li que posa la càmera gairebé al punt de vista, a l'alçada d'aquest nen de 10 anys, i des d'aquí va passant tota la pel·li. Una pel·li carregada de silencis, de moments de pura tendresa, perquè surten de la naturalitat pura i dura d'un actor que és, per mi, és absolutament acollonant, aquests actors de 10 anys que surten de tot arreu menys d'Espanya valen la pena, i aquí lo dejaremos. No, no diguis i aquí lo dejaremos, és que m'encanta, i aquí lo dejaremos com si haguessis insinuat alguna cosa, saps? No, no, no, no, has dit obertament. A més he dit una veritat com un templo. Doncs això, la pel·li està molt bé, a mi em va deixar bastant emocionat des d'aquestes pel·lis en moments de ai, ai, ai, què passarà, que després et deixen somriure a la boca, que això també és d'agraïda a vegades, és una pel·li que no costa res, no costa cap esforç, és molt agraïda, té algunes coses que se li podrien recriminar, té una direcció que de cop i volta tira una mica d'escenes videocliperes i dius, doncs tampoc calia, potser hauria estat millor fer-ho tot des del mateix punt de vista i sempre mantenim-se... Sí, aquesta postproducció, no? Aquesta cosa com blava, no? Sí, també, també, teniu com un filtre d'Instagram, ara imagino que l'Alejandra de la Mula estarà flipant-ho, hi ha com un filtre d'Instagram que ho posa tot una mica més blau com per voler fer una mica més d'incís en aquest sentiment, una mica oprés, però a mi em va irritar una mica més doncs els ralentis que van passant de vegades, escenes una mica massa arrelamides, no calien, és una pel·li que havia de ser tota l'estona doncs això, càmera en mano, a seguir el niño i a veure com ve doncs que el padre s'emborratxa i que el padre no accepti doncs l'ocell com a mascota, etcètera. En tot cas, a mi em va agradar molt, a mi em va deixar molt tocat i és una pel·li que ja recordo i que ja tinc mitificada i que segurament a final d'any la posaré molt a dalt a la llista de les pel·lis destacades. Bueno, està bé. Em permets que et faci una recomanació? Sí. Mira què és del Kate Lodge i t'agradarà menys que avui. Probablement. Ai, l'ho dejo. No dic que no, no dic que no. Bueno, de fet, és que tampoc és que sigui, tot i no hagués vist res més, tampoc és que sigui el colmodel ni de l'originalitat ni té cap moment especialment àlgid a nivell emotiu, no. El que sí que trobo és que és molt conseqüent. És una pel·li que va evolucionant al seu ritme i... Sí, no, no, és una pel·li apanyada, a mi em va agradar. L'únic que és això, donava aquest regustillo de cosa ja vista. Sí, això podria ser, però bueno, és que... És un plaig d'aquesta, però bueno. Està bé, no, no, tu, que a mi no m'importa que la gent plaigi coses. Si les plaigia bé... Mira que bé. Ara surt Kenny Pintado per parlar del Graham Gatsby, que és la nova versió de la novel·la del Fitzgerald, ara per el Baz Luhrmann, dirigida pel Baz Luhrmann, que és un tio que no sé si adoro o ho diu. És un tio que... Sí, sí, sí. Tinc molt mitificades de ser les pel·lis, tot i que quan les veig no les acabo de veure perquè no les aguanto més. Doncs total, aquest tio... És una bona descripció del Baz Luhrmann. És que sí? Sí, sí, sí. A mi, és que ja et dic, Mulan Rus, oh, que guai, tal, vamos a ver Mulan Rus, cinc minuts després i ja està. Ja, vamos a poner... A mi em va irritar sobranament aquesta pel·lícula, però també de dir que en el seu moment no la vaig potser entendre del tot, tant que no vaig entendre el seu joc de gran cachondeo Autoparodico. Sí, exactament. No vaig entrar en aquest joc i llavors em vaig quedar però això què és? Tomadura de Pelo, però clar, aquesta pel·lícula que té 15 anys. Sí, hi ha tants? No ho sé, potser segurament, jo l'hauria de revisar. Podria ser, en fi, després de Mulan Rus, el tio es va calmar una mica, va fer Austràlia, que era un drama ja més, sempre molt gran i tot el que tu vulguis, però una mica més pausadet, amb un muntatge més normal. Però ara sembla que el gran catspie ha volgut tornar una mica a los orígenes, no? Ha intentat fer un altre cop, vinga. Una miqueta, no tant com jo m'esperava, és a dir, no és tan salvatge com Mulan Rus, però sí que conserva aquest sentit de l'espectacle bestial que té el Barcelona, conserva, o això el que tu dius, no, rescata. Ojo, bueno, perdó, és que Austràlia era molt espectacular, però espectacular en un sentit més seriós. Ah, no, sí, sí, exacte, però dic, sentit de l'espectacle no en tant que espectacularitat, sinó en tant que, diguem, capacitat lúdica i capacitat d'entreteniment a l'espectacle. Bueno, doncs, el Buzz Lorman ha agafat aquesta novel·la, ha intentat fer la seva pròpia visió de la Jazz Age, que es coneix en aquella època dels anys 20 dels Estats Units, que retratava el Fitzgerald en el seu llibre, i ho ha convertit, doncs, això, en una mena de gran musical plumífero hiperglam. Amb cançons de l'Anna del Rei. Amb alguna cançó de l'Anna del Rei. Uf, i de la Beyoncé. Bueno, escolta, sentit... Sí, sí, és el rotllo, sentit el que havíem sentit, jo prefereixo l'Anna del Rei i Beyoncé que aquelles coses que va colar molt en Rux, que madre, dius. No. T'ho podria cantar tot. Potser un tema de la Beyoncé, que és l'únic tema bo de la Beyoncé, i l'Anna del Rei no l'he detectada, però sé que està por ahí. També està a J7, també està, no sé... X, X, etcètera. Hi ha molts temes de DXX. Sí, és aquesta mena d'apropiacionisme bestial que fa el Buzz Lorman, que ha agafat tot el que li agrada i ho fot en una pel·li i li és igual si la pel·li està ambientada als anys 20. Però, bueno, és entrar en aquest joc i si entres en aquest joc funciona prou bé la pel·li fins a la meitat. A partir de la meitat de la pel·li es torna una cosa més ombrívola, més xunga, més... Bueno, una mica més dura i més melancòlica, gairebé diria jo, i també funciona. Funciona d'una altra manera diferent. Potser et quedes una mica en un pan d'anès perquè dius hòstia, aquesta pel·li està una mica espacint. Però jo penso missatge que és fer un petit homenatge a la novel·la a la qual, diguem, que amb rasgos argumentals és totalment fidel, però clar, l'esperit és una mica diferent del que va plantejar el Fitzgerald. Però jo crec que al final el missatge és el mateix, és la decadència d'aquesta societat adonista i fiestera a les portes de la Gran Depressió i després de la Segona Guerra. Molt bé. Ha quedat apanyat, eh? Sí, el dicàpio què tal? Va millor que el Robert Redford? Jo de trencó una llança per la pel·li del Robert Redford que em sembla que soc l'única persona de l'univers a qui li agrada. És veritat, a mi la pel·li del Gran Gatsby del Jack Clayton la que va protagonitzar el Redford als anys 70 a mi em mola molt. No sé, és una pel·li que sempre li han donat molts pels crítics. És una mica avorridota però és guai, és xula. És un palamandra... Són diferents, el Robert Redford era una força de la natura i el Leonardo DiCaprio també en el seu estil. A mi m'agrada molt, és un tio, el Leonardo DiCaprio. M'ha costat molt entrar perquè aquesta carregateta de niñato doncs no se la treurà mai però sí que és veritat que està intatxable en els últims papers que ha fet sempre. Ha estat molt intatxable des que el va pillar l'escorsese i el va convertir en el seu nou Robert De Niro i aquí està molt, molt, molt, molt bé. Jo diria que és el millor de la pel·li el DiCaprio. La veuria per ell però és que són 150 minuts i esto puede con mi alma. Bueno, escolta, l'art, cada obra d'art té la seva donada i la seva història. Sí, segurament. Per cert, puc fer un inciso sobre el DiCaprio? És que això em va flipar molt. Recordeu Django Desencadenado? Recordeu l'escena de la xarxa? Ah, mira, no sóc l'única a qui li agrada, perdona, a qui li agrada la pel·li del Jack Clayton. Ah, mira, la cindessa de Ripley diu que també, eh? Bien, som els dos. Ja la veuré, va. Vale, ja m'hi esforçaré. És que a mi el Robert Reformay m'ha caigut en gràcia, tu. Home, no! Sí, sí, és el que hi ha, és el que hi ha. A l'entrada dic, hòstia, Robert Reform, que palo, voy a ver otra. Voy a ver a John Wayne. En fi, el que deia del Leonardo DiCaprio, l'escena aquella de la xarxa aquella nit, aquella mansió amb els dos, amb el Jamie Fox i el Christopher Walsh, se'n recordes, no? Sí. Aquella escena de la compra d'esclavos i tal, que el tio, de cop i volta, fot un cop de puny a la taula i comença a sangnar. Sí. Doncs aquella sang és real, el tio és batallar de veritat i tot i així el tio va dir i vamos a seguir l'escena. Sí, sí, va seguir, li va passar la mà per la cara a la pobra Kerry Washington, que es va quedar tota ensangrentada de sang de veritat. Tu dius, mira, els efectes espacials de la peli. No, és de veritat. Sí, sí, sí, quan crida, fa, oh, i surt un veritito dius, hòstia, que real. És que s'ha fet banda de veritat. Un actor de mètode. Ja està, com ja han encertat el clip, tirem un tema musical i després ho enllestim. Por ejemplo, va. Venga. O no, eh? Com vulguis. Es diu Local Native Natives Wooly Jo vaig xiulant. O, és que aquí està pels títols de les cançons. Ah, perdó, perdó. Wooly Mamuth. Aquesta sí. Ah, ja està. In the summer Vicious summer This is nothing Like I thought it would look You say Who am I to play Who am I to play Still yourself At your feet Step me out With your ring You remind me Which are the words That say They all Look the same to me Look the same to me Still yourself At my feet Step me out Liquor in There's a sun Rising Standing now Come for me Back off And people dancing Them Theme Pic зак Down And people 乃 Young Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit