#50 - Terror DC i Frankenstein: Agent of S.H.A.D.E.; The Trip (Winterbottom), Hong Sang‑soo, Robot & Frank i Fast & Furious 6; Fulgencio Pimentel (Podridero i Rocky); i gran comiat de The Office

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Hola, hola, 8 i 3 minuts de la tarda. Sí, hem agafat una tribu de barrufets. Els hem posat de MDMA hasta el culo i els hem fet cantar els meus likes inspirits. Jo pensava que anavàs a dir, el dia en què el condensador de fluzo se convirtió en angry birds. Sí que és una mica angry birds també, és veritat. Hola a tothom, què tal? Què tal? Benvinguts al condensador de fluzo, un programa de cultura i tal. Digue-li cultura, digue-li consum. Jo estava esperant algun dia, digue-li consum, ja, que una és la diferència ja a dia d'avui. Jo estava esperant un dia d'aquest fer la típica broma estúpida de el programa líder d'audiència a la franja de 8 a 9 del vespre els dijous a Ràdio d'Esvern. Saps el típic? Sí. Però és que ara ho puc dir de veritat. Però no cal que sigui de 8 a 9. No, no, no. Es veu que no. Ens acaben de donar la notícia que gràcies a tots vosaltres... Perdó, eh? A veure. Bueno, escolta, Marc. Ja està el Marc puntual. Marc, si tens alguna cosa a dir, la pots dir d'antena. Si no, no, no rompes nuestro sueño. Entres i la dius que, bueno, som el programa líder de la ràdio amb descàrregues d'internet. I jo que sé què més, alguna cosa més que he dit que no l'he sentit. Sí, jo estava passant d'ell, però bueno, és igual que... Som els líders, punto. Sí, som el programa amb més audiència i ja està. Ràdio d'Esvern és nostra i s'acabó. I ja està. I no uns xistes que te'n vas fora, eh? I si tens algun problema, doncs se lo dices a mi puny a dretxo i a mi puny a esquerda. Exacte. Bueno, tot això és, sobretot, gràcies a... Bueno, sobretot, no, 100% gràcies a vosaltres, perquè si no hi fossiu, doncs no hagués passat això. Però, bueno, que som un equip de tres persones que fem el que podem. I mira, doncs... Bueno, ara ja som cinc. Bueno, sí. Perquè hi ha una altra notícia. Ah, bueno, ara, és veritat, és veritat. És que avui es reincorpora el Marc. Érem quatre fins l'altre dia, avui es reincorpora el Marc. I porta un retoño bajo el brazo. Sí. Bueno, note aquí, perquè el nen encara... És maco perquè el Marc porta un retoño bajo el brazo i el bebè lleva un pan bajo el brazo. O sigui, cadascú el porta una... I a tu qui et porta a tu sota el braç? Marc. Vinga, pots dir-ho. Vale. Inception. Inception. No ho sé. En fi, dit tot això, Xavi Roldán, alguna cosa més a dir? Doncs no, Carlos Giacomelli, res més a dir. Sí, ja no cal, sí que som líders. És veritat, que els coneix tothom. L'altra persona que hi ha a l'altra banda del vidre es diu Marc. Pere... no sé què, no? Pere Nou. Pere Nou, com el compte. Vale, doncs, comencem, va, tira, Marc. Fins demà! Bé, anem començant, però abans, una data que també hauríeu de saber de memòria, però per si de cas us la tornem a repetir. Ens podeu dir el que us doni la santa gana trucant al 93-372-3661. 93-372-3661. Ho dic en internacional perquè sabem que tenim... En belga, ho sabes decir? En belga? Sí. Però no diré part d'això. No, no, no, no, tampoc. No perdrem el temps en dir tots els números en tots els idiomes del món. Ah, exacte. Sí, truqueu-nos, sisplau, i ens feliciteu, per exemple. Exacte. O això, o ens recomaneu el de sempre. de sèries, còmics, llibres, pel·lis, obres de teatre, monòlegs... Performances al carrer, actuacions de polítics al Parlament, el que vulgueu. Qualsevol cosa que sigui pura ficció, doncs estem oberts a rebre-la. Per exemple, volies dir alguna cosa més? No, no, ja està. Per exemple, còmics. Ah, vale. No, no, és que... Còmics com l'Aznar. Sí, no, no, clar. Jo és que anava a dir just això, anava a dir, he previsualitzat una pel·lícula de terror al meu cap amb tot aquest tema de l'Aznar, eh? Sí, no? Tu t'imagines? No, no, ara, en sèrio. Tu t'imagines que tornés? Perquè jo tinc un... A mi ja saps que el futbol no m'agrada, però tinc un gran pes a sobre que és que hagi marxat el Mourinho. Perquè el Mourinho és el villano ideal. Sí, sí, és com el Hamilton de la Fórmula 1. Tiene que haber un villano, Mourinho, sí. Exacte, vale, doncs com a villano és perfecte. L'ha escrit el millor guionista del món. Ara marxa el Mourinho i, hòstia, si torna a l'Aznar, a mi em molaria, tio, t'ho juro. Em molaria si després no fos president, clar. No, el que mola és com torna... O sigui, que torni a l'Aznar fins a ser punt esperable. Perquè els polítics ja se sap, esto que viene y va... No saben ni con agua caliente. La cosa és que torna en plan héroe. No, no. Tranquilos, que ho salvo jo. Vengo, salvo jo. Hòstia. I la gent s'ho creu. Això és lo bo, és el típico antihéroe que arriba aquí com a superheroi, que tima tot el... És brutal, és brutal. Sí, sí, sí, ja ha fet el primer pas en su estrategia de dominació mundial, que ha sigut Rajà del Rajoy. Ja venia en el seu nom, Rajà de Rajoy. Ui. I ha dit... Què? Què ensinues amb això? El Rajoy de Rajà? I per això són líders d'agúncia. Com que l'altre diu, això és un xiste d'extremat mal gust, doncs mira. Sí. Mira, he perdut un oient. Adéu, oient. Ens podeu veure en directe, per cert. www.radiodesbert.com Tenim un xat, ens podeu parlar per allà, també us respondrem amb... Mira, ja ens parla algú. Hello, hola a la pel·li del festival. Hola, què tal? Ens estem columpiant molt. Sí, sí, continua. I havíem ja començat la secció, eh? Sí, sí, sí, perdó, perdó. Sí, no, no. Mira, ja que estem parlant de coses de terror. Parlem d'una novetat comiquera, que ve, arriba de la mà de FCC, els amics que porten a tot el tema de DC, FCC, DC, DC, DC, DC, DC, còmics, que posen en marxa aquest mes... Han fet una mena de, podríem dir, el més mas terrorífico, perquè han posat en marxa una sèrie de mogudes que totes tirant bastant cap al còmic de terror. Per exemple, una de les coses que han fet és agafar les dues sèries terrorífiques per excel·lència de DC, des del nuevo estallido del nuevo 52 i tot això, que són Animal Man i La cosa del pantano, i les han ajuntat en unes, perquè són dues sèries que van molt lligades, van molt lligades les dues sèries a nivell temàtic i estilístic, i a més és que hi ha gairebé crossovers. I han fet un tomo, que es diu L'Oscuridad de año 1, que li dona... Ai, no, perdó, Mundo Putrefacto, que li dona sortida a aquestes dues sèries combinant-les ja en el crossover definitivo. És molt guai, és molt xulo. Una altra cosa que també està una mica en aquest àmbit del terror, tot i que després la veritat és que se'n va cap a altres terrenys, és la novetat que us portem avui, que és Frankenstein a gente de Shade, un tomo que es diu La Guerra de los Monstruos, que està protagonitzat per Frankenstein. ¿Quién? ¿Quién? ¿Frankenstein? Sí, Frankenstein. Tu el coneixes. Fem de Nick Fury alguna cosa d'aquestes? Sí, podria ser. Shade podria ser una mena de shield, tot i que s'assembla més a una mena d'AIDP, que és aquella organització d'investigació paranormal on hi ha el Hellboy i on hi ha tota aquesta Ape Sapien i tota aquesta tropa. Doncs aquest Shade, aquesta mena d'acrupació, una mica opera en els mateixos llindes de la cordura i investiga també casos paranormals més relacionats amb la ciència que potser amb la màgia, podríem dir-ho així. Llavors, un d'aquests agents és el Frankenstein. Frankenstein és, per qui no ho sàpiga, doncs un senyor que està fet d'altres persones. Ja està, és el mateix Frankenstein, el de tota la vida, el de Mary Shelley, l'únic que una mica remozado, perquè està convertit en un... físicament sembla gairebé un Hulk. Partint, diria jo, bastant de la visió que va donar el gran Morrison, ara fa uns anys, amb aquella sèrie que es deia Los Cites Soldados de la Victòria, que ja va sortir en aquesta secció. És per on deies, tu el coneixes? Sí, efectivament. Ah, hi està. Ah, hi està. Tu vas llegir aquesta minissèrie de quatre números? Doncs, sí, la vas llegir, no? Sí, sí, sí. Perdons. Bé, doncs és el mateix personatge que l'han rescatat, l'ha rescatat el Jeffrey Meyer, qui porta l'Animal Man, precisament, un senyor que també ha fet Essex County, per exemple, ha rescatat aquest personatge i l'ha posat, doncs, això, en una mena d'esquadron d'investigació paranormal que, bueno, tira, si voleu, cap al còmic terrorífic, com us deia al principi, però, en realitat, és tota una gran comèdia d'acció super-hiperdisparatada, bastant salvatge a nivell de tonyes, per dir-ho de manera planera, perquè ens enganyarem, i que ofereix unes pàgines, doncs, això, super-entretingudes, molt divertides, que es corren molt cap a la sèrie B, que fan homenatges als monstros clàssics de tota la vida, perquè aquest grup d'agentes de Shade no només és el Frankenstein, sinó que, a més, tenen un nombre logo, tenen una mena de vampiro, tot passat pel filtre postmoderno hipertrofiado, eh? Per supuesto. Que no falte. Si no, no ens agradaria. Que no falte. Una mòmia i la senyora, exsenyora de Frankenstein, la Miss Frankenstein, la nòvia de Frankenstein, amb un look totalment diferent del que coneixem, però, bueno, vindria a ser aquest personatge. Llavors, doncs, una mica d'això, el Jeffrey Mayer i els, amb l'Alberto Ponticelli i els llàpisos, doncs, construeixen aquestes aventures esbojarrades molt bèsties, molt salvatges, no aptes per a públic o joven, però molt divertides per a qui en sea mayor de 13 anys. Bé, deixem-ho així. No, va, clar, tampoc acotarem tant el terreny. Recorda una mica Minyola, si vols. Recorda, doncs, com us deia, el Hellboy, aquest esparit esbojarrat, amb toques gairebé Lovecraftianos i... Perdó, Lovecraftianos, no era? Lovecraft, i tant. Lovecraftianos. I és un autèntic desparrament trufat d'humor salvatge, sense cap mena de sutilesa, amb monstres pertot arreu, amb grans dobles pàgines a todo color, molt salvatges. Últimament estem parlant de molts còmics que van d'aquest palet. Sí. Grandes dobles pàgines. Sí, però és casualitat, no sé per què, però és així. T'has cansat allò del BD i totes aquestes coses, o què? Cada cosa en su tiempo, amigo, cada cosa en su tiempo. I ara sembla ser el tiempo de Frankenstein, que van fer aquesta sèrie que ja ha estat cancel·lada, amb la qual cosa, doncs, vale, no tiene mucho futuro, però tiene una fecha. Llavors, aquest volum que us portem avui, que es diu La Guerra dels Monstros, recull dos dels arcs argumentals. Té final, per això? Això ja no ho sé, suposo que sí, que li devien donar un final al Jeff Lemire, escriu els primers números, i després agafar el relleu en una altra sèrie de la qual inclou un número que es deia Man of War, doncs, el Matt King. Matt King agafa el relleu de Jeff Lemire amb aquesta nova sèrie Man of War que segueix les endances de Frankenstein i que està inclòs en aquest tomo, igual que un altre numerito suelto de crossover que dius hòstia, és que si no l'Oleo no lo puc entendre, no t'amoïnes, està aquí ficat. En resum, 8 números de Frankenstein, un número de... o Mac, un número de Man of War, tot en un tomito de 10 números, que és molt guai, molt xulo. Llegeix superbé i et fa passar un rato bastant pipa. Sobretot si t'agrada aquest rotllo, clar, això, si t'agrada, no? És que jo solo l'Oleo a... jo què sé, a... Va, va, que me tienes... A Bastien Bebés, pues. Des de que has dit Frankenstein me tienes babeando, no digues tonteries. És que sé lo que te gusta. Sé lo que te gusta a ti y sé lo que les puede gustar al nuestro público que tenen que agafar aquesta recomanació com un imprescindible de la setmana. Els que les fan fer líders. Sí, aquests públics. No repetirem mai més, eh, això? No, no, no, som líders. Vinga, tira alguna cançó, va. De líders, eh? Una cançó de líders. Bé, ens ponem així una mica altibos. Sí, la pel·le del festival diu Merda, Merda, Plugins. És algo porno, això? Bueno, si va dirigit a mi, segurament sí, perquè és la nostra paraula de... Eh, he de parar. Ah, el password, no? Paramos. Sí, sí, sí, sí. El safe word. Però si no estic fent res, eh? Jo. Bueno, ja parlarem al super. Hauràs de ser més comedido. En fi, parlem una mica de cine. I parlem de cine i parlem d'una pel·li que segur que a tu t'agrada. Oh, per què? Segur? Perquè abans, com has dit... Perquè halen la pel·lícula. He crecido Frankenstein un poquet de mola, doncs ara jo agafo The Trip, perquè sé que et molarà. Veus? The Trip. Hombre, sí, estupenda pel·lícula dels anys 60, de Roger Corman. És veritat, eh? Hi ha una pel·li dels anys 60, de Roger Corman, que era un trip. Un tio que es fotia un trip. Sí. Ja està, i tota la pel·li era un trip. Em sembla que la vas veure tu. No sé si que vam veure junts. Ah, doncs. En alguna d'estes sessiós. Totalment, totalment. Es fotia un trip. Era una locura, aquella pel·li. Era un trip. Roger Corman. Ja està, Roger Corman. Encara és viu, eh? El viejo Roger. Hombre, i tant. I tant que és viu. En fi, no parlem d'aquest trip, parlem d'una altra trip que arriba aquest divendres, sorprenentment arriba aquest divendres. És la nova, entre cometes, pel·li del Michael Winterbottom. Ah. Nova, entre cometes, perquè és la nova que ens arriba a nosaltres. Però ell ja en té tres més. O sigui, aquesta pel·li és del 2010. Des de llavors n'ha fet tres més. Tres més. De fet, una d'elles ja es va poder veure, no sé si al Festival d'Autor o a l'altra. Sí, sí. Sí, sí. I bé, doncs aquesta és una proposta seva, que ja ni comptàvem amb ella, perquè a més és una cosa super estranya. Aquesta, jo la vull recomanar perquè la vaig trobar una passada, però si em voleu venir el dijous vinent a pagar, doncs guai, perquè no hi seré, però... Quina de trip? Estem parlant de de trip? Sí, sí, sí. Estem parlant de de trip. Com que no hi seràs dijous que ve? Per si acaso, per si m'hi vinen a pegar. Ah. Tendré un holograma. Però per què? Ho dius com si fos una aposta arriscada. Sí, és molt estranya. Jo crec que és molt estranya. A veure, la cosa... En principi va... De l'Steve Coogan, l'actor que de fet és un dels habituals del Michael Winterbottom, el vam veure a la història Tristam Shandy, que era l'anterior que ens va arribar, i del Rob Brydon. I també a... Tot the poor hour party people, que és una de les que més m'agraden d'aquest director, per cert. Sí, sí, senyor. Amb tu, però vamos. Sí, oi? 500%. M'agrada també Nine Songs, però ja en parlarem d'aquesta. O no. O en horari d'adulto. En fi. T'agrada per la música, no? Per les cançons. Sí, perquè s'ha de Trans Ferdinand. Sí, sí. Farem Ascrim... Sí, per això. Ah, per cert, no estem al Primer Verde Sound, eh? Jo només ho dic. No, és veritat. Si ens voleu trobar a Primer Verde Sound, crec que avui està tocant Blur, ara mateix. Doncs ja els hi deu hola. Vaja, diners a l'Orius, Blur. No, no, no estem al Primer Verde Sound perquè no ens han acreditat, simplement. Ja, ves. Vam dir, mira, escolta que som el programa líder de Ràdio d'Esvern, que si ens acrediteu... I ens van dir, eh, naranjas. Ràdio què? Ràdio què? I em van dir, no, és que estem massa ocupats acreditant a 17 persones que no fotran res per altres mitjans. Nosaltres ens ho haguéssim currat, però és igual, vosaltres mateixos. En fi, parlem d'això, de The Trip, Michael Winterbottom, director Steve Coogan i Rob Brydon, que també és un altre dels habituals. Doncs aquests dos, fent de si mateixos, més o menys, han de fer, a nom de The Observer, que és una revista, o un noticiari, o un diari, han de fer una volta per tot el Regne Unit buscant els millors restaurants del país. I és el que fan, doncs, viatgen, mengen, dormen, es lleven, mengen, sopen, dormen... Bueno, dormen abans de sopar? Bueno, no sé, jo arribo a un punt que ja no sé quan mengen i quan dormen i quan... I ingleses. Sí, estos ingleses. I ja està, bàsicament és això, i la càmera es limita, entre cometes, és una pel·li, està ben feta, i té en Teresa, i és un director que ens agrada. Però, bàsicament, a seguir d'aquests dos, doncs, parlant de les seves vides, de les seves històries, fent imitacions acollonants, per cert, d'alguns actors, com del Michael Caine o de l'Al Pacino o del Robert De Niro... La del Michael Caine és com... brillant, o sigui... És acollonant. Va bé que el Michael Caine és el senyor més imitat a Gran Bretanya, tothom l'imita, però és que és molt acollonant, és veritat. Sí, però oi, aquí fan una imitació des del Michael Caine dels anys 60 fins al Michael Caine d'ara. I va dient, mira, mira, mira com a poc a poc va caient la veu, i va caient el ritme, i es va fent més gangós. En fi, és acollonant. Són dos mestres de la comèdia, a mi m'encanten tots dos. Tinc especial d'evoció per a l'Steve Cugan, per cert, però bueno, són dos cracs, i la major part de la pel·li, jo diria, vaja, jo diria, no, està tope d'improvisada. Sí, per què enganyar-nos? Clar, té unes bases, no? Escolta, Steve Cugan, tu, amb tant bon humor i tant bon rotllito, has d'anar deixant caure una imatge de tu una mica més àcida, per dir-ho d'alguna manera. Tu no ets tan feliç com sembla. L'altre, per exemple, ha de ser la figura que fa una mica de contrapès d'aquest actor que es creu brillant, però que no acaba de tenir sort. És a dir, la pel·li va tenint els seus matisos, té el seu guion, i té un guió que és, això és, de vegades toca el drama, de vegades. Però bé, enmig, doncs hi ha tota aquesta improvisació d'aquests actors, i es converteix en una pel·li estranya, una mica regular, de vegades, de ritme, per mi, però collonant, perquè és una pel·li que va a la seva bola, que no té res a veure amb tot el que hem vist fins ara, que sembla feta pels dos actors, i els dos actors semblen fets per aquest director. Saps aquestes simbiosis que es creen de vegades al cine, que dius que gran és el cine, quan poden fer-se aquestes bromes i salen tan bé. Doncs això és de trip, bàsicament, no sé... Sí, sí, sí, no hi ha res més a dir. Sí. Excepte potser una petitíssima reflexió, i és que l'Steve Coogan no és la primera vegada que fa mogudes aquestes. Ah, no, no. Fa experiments raros. És un tio que li mola, aquesta. Sí, bueno, i de fet, perdó, eh, la prestació a diria era una mica això, era un cine dins de cine. Exacte, un metacine, i era... L'Steve Coogan és un tio que, jo, sincerament, em sembla que no l'he vist mai a cap pel·lícula, bueno, si en algunes sí, però el que sigui, diguem, un paper normal de ficció d'un personatge interpretat, i ja està, n'ha fet uns quants, La Vuelta al Mundo, i les 80 dies, i aquestes coses. Però recordo, el Tontifore Party People, que era una mena d'ocuficció sobre la moguda de Manchester, que no Manchester. Bueno, Manchester anys, finals dels 80. El Tristram Shandy, que també era una mena de cosa rara. Això que fa aquí també ho feia una mica a Coffee and Cigarrens, Sí, exacte, exacte. Aquell segment... Exacte, la pell allà del Gingermus, amb l'Alfred Molina, que li deia Albert. Li deia Albert i deia només a Alfred. Vale, gràcies. Sí, és que el vaig reveure fa poc. Ah, sí, que també anava molt d'aquest palo, de gent que parla amb un cafè... Sí, i a més també feia una mica de personatge despreciable, feia de si mateix una mica despreciable. I després també he fet de l'Ampartridge, aquest personatge tan estimat a Gran Bretanya, que també fa una mena de barreja entre ficció documental, tota aquesta història. Vull dir, que és un tio que sempre està molt avançat en aquestes mogudes. És que fins i tot quan fa de gilipolles, com a... Perdó, gilipolles en el bon sentit, ojo. Aquella, Tropic Thunder, te'n recordes? Fins i tot allà fa de com de director, i dius, mira, hasta aquí haces de meta. És que és brutal. És veritat, no me'n recordava. Sí, sí, sí. Doncs mira, una persona que ha estat a la millor comèdia americana dels últims 20 anys... Exacte. ...ha de ser bo. Per tant, aneu a veure aquesta pel·li. I si no, aneu a veure una que jo no he pogut veure perquè no he tingut temps, que es diu en otro país, la nova del Hong San Su, que una altra vegada no és l'última pel·li del Hong San Su. Potser és la darrera que ens arriba, en queden moltes per arribar, com de Day He Arrive, encara no ha arribat, es va estrenar a Sitges, però no l'hem tornat a veure després. Day He Arrive es va estrenar a Sitges? Sí, sí, sí. Jo la vaig veure al festival... al Gandules. Imagina't, saps que és un festival d'aquest nom, que es diu Gandules? Doncs allà, allà van passar a Day He Arrive, i que és una pel·li brillantíssima. Sí, és curiós, a més és un director que acostuma a tenir molta sort a Cannes, als festivals de renom i tal, i arriba aquí i diu, Juan Kung-kien, el director coreano és... En fi, penis diferent. Avui sembla que s'estrena aquesta pel·li, jo sé que la dirigeix ell, jo sé que surt l'Isabel Rupert, que per mi ja és motiu més que de sobre per agradar-la. Tia, de qualitat. I què tal? Perquè no he volgut saber massa de l'argument. Doncs, per què? Per saber-lo ara? No, perquè si em callo, llavors no t'ho explico. Per deixar-te tu el protagonisme. Sí, és una pel·lícula... Bueno, és d'aquelles pel·lícules estranyes, perquè la veus i dius, hòstia, és com molt normal, però alhora és estranya. És com una comèdia lleugereta, però alhora fa una petita reflexió sobre el propi llenguatge. Són tres historietes que en realitat són una mateixa amb repeticions. És la història d'una noia estrangera que arriba a Corea i les relacions que estableix amb uns personatges que ja hem parlat, que una mica van canviant. Hi ha un que es fixa, que és el Salvavides, un lifeguard, un senyor castellà, que sembla l'únic que té una mica de sentit comú, tot i que és també bastant friki. És una pel·li plena de fricadetes petites, bastant amable. Ui, s'ha caigut al xat. Ah, pua, pua, pua, pua... S'ha tenjat. Jo segueixo parlant. Sí, sí. Però que està molt bé, que és molt xula, i que a poc a poc deixa caure algunes reflexions, com sempre fa el Hong Sang-sou. Però jo diria sobretot això, que és una pel·lícula que a qui li agradi el cine d'autor la d'anar a veure, però a qui no li agradi, també la pot anar a veure, perquè és una pel·lícula que entra molt bé i és molt amable. En el fons és una pel·lícula que es veu de manera molt amable. Una altra cosa és els temes que et deixen caure, eh? Però bueno. I podria ser com una bona primera toma de contacte amb el director, si no saps res d'ell, per posar en situació. Sí, jo soc de pensar que qualsevol pel·lícula de qualsevol director, potser ara queda una mica bé, però és bona presa de contacte. Vull dir que si una pel·lícula és d'un director, està bé que la vegis. Per què no? Ara, sí, potser és més accessible que qualsevol altre que hagi fet ell, de les que he vist jo, com a mínim, que les he pogut veure, per cert, via PAC en DVD, que no vull dir que dic això, però que tampoc és el que deies tu, que no s'ha estrenat res. Menos mal que va caure aquell PAC d'intermedio. Doncs, sí, potser és de les més accessibles i de les més potables per les grans sales. Molt bé, doncs ja en tenim dues. Mig, recomanem una tercera, que es diu Un Amigo of Parafran. Jo no la recomano. A mi m'ha costat. A mi m'ha costat. Si la vas posar molt bé, la crítica. No. L'hi vas posar un sis, un sis i mig. Bueno, doncs per això. Déu-n'hi-do, per això dic que la mig recomanem. En fi, serà la sensació indie de la temporada, si ho voleu saber breument. És la peli... És un debut d'un director que es diu... Ojo, ojo, dic que no la recomano, però que està molt bé que en parlis, eh? Sí, bueno... Parla tot el que vulguis. Tiene cabida. Ara veuràs com tanco la secció. Però de moment, mi us recomano aquesta. És una, ja dic, peli indie, a més, típica peli indie d'aquestes, que en realitat no és indie, perquè només amb els sous que haurà pagat els actors ja és una peli de primera categoria, amb el Frank Langell, el James Martin, la Liv Tyler i la Susan Sarandon. És una peli que van veure Sitges i fins i tot no sé si va arribar a guanyar algun premi i rotllo públic o així, o va estar a punt. Però bueno, per què? Va sonar bastant i no sé si... Potser al final no, però va estar... No ho sé, però sí que està per allà. I la cosa de què va, doncs, d'un home que en plena... en plena ocasió de su vida ja no es pot... Diguéssim que cada cop ho té més complicat i els seus fills, com no tenen temps, per cuidar-lo i per estar amb ell, doncs li compren un robot autòmata que li fa... li cuina, li corda les sabates o li fa el que facin els robots autòmata d'hoy en dia. La relació comença una mica freda, ell no se'n refia gaire, és el típic anciano, tal, però després diu «Cony, aquest tio és intel·ligent, em pot valer per fer la meva feina d'abans, que era Ladrón de Jollas?» Ah, sí, anava a baixar la pel·li? Sí, sí, sí, sí. És veritat? Hòstia, sí. Ara que ho dius? Que me'n recordi més jo, que estava més pendent d'un Madrid-Barça que feia en aquell mateix dia. Ai, doncs té delicte. De fet, ho fem amb conya, però és el problema que té. És una pel·li que la veus i, vale, sí, és una comedieta entranyable d'aquestes que es pot veure molt fàcilment i que si l'has d'anar a veure amb bastanta facilitat. És una pel·li d'aquestes d'usar i tirar, però, vamos, por definición. I, a més, és d'aquestes d'usar i tirar del cine indie, que n'hi ha moltes d'aquestes. Aquesta és una més. Però, clar, sí, la recomanem perquè és curiosa, és entretingudeta i és d'aquestes que pots anar a veure amb tota la família. Dit això, com vull tancar jo la secció abans de passar amb el clip secreto? Ai, me la tienes en asco. Sí, sí, ja ho saps. M'agrada que tanquis coses. A tomar por cul el cine autor, a tomar por cul el cine coreano, jo vull recomandar Fast and Furious 6. Pues ahí está. Pues ja està, recomano Fast and Furious 6. La cosa aquella dels canis i les xonis. Canis i xonis. Aquella que, a més, dura 130 minuts i que dura 90 minuts és una mierda. Sí, sí, sí. Els últims 40 són els únics que valen la pena, no? I valen molt. I valen molt la pena. Doncs, escolta, tomar por sac o tot, aneu a veure Fast and Furious. Si us deixen entrar al cine els últims 40 minuts, doncs també estaria guai. Mira, aneu a veure The Trip, o que dura 100 o en otro, com es diu, en otro país que és de 89 minuts i després entreu els últims 40 minuts. Exacte, sortiu d'una sala i feu com abans, com quan érem peques que sortíem d'una sala i ens ficàvem en l'altra o, fins i tot, ens quedàvem a la mateixa sala per veure la següent sessió de la mateixa pel·li. Tu això ho has fet o no? Jo no, jo el que havia fet era colar-me, pagar per Una Nueva Esperanza quan les van remasteritzar i colar-me a l'Imperi Contrataga i al Retorn al Jedi. Això sí. Ah. El cine de Sant Feliu que ja no existeix. Com es deia? No me'n recordo com es deia. Bueno, en aquell cine. Com es deia Guinard? El Guinard, ah, clar, el Guinard. Bueno, ja no existeix com a tal, ara el van salvar els veïns i no sé què pollas, però quan demolava era quan feien aquestes coses, quan podies colar-te qualsevol cosa. Doncs això, dit això, pareu l'orella perquè ara posem el clip secreto. Oh, no, no. Sí, heu d'encertar. A quina pel·li es correspon? Ai, que nervios. posa, posa, que marca. Sí, marca. Oh, that feels warm. I like your sweater. Does that come in a vina? If she starts doing his pubes, I'm out of here. You don't look good after this, man. Thanks, man. So, ready? Yeah. It's me some Oh, you fucker! Oh, I'm sorry, I'm sorry. That's just your job. Can I stop that? No, no, no, no. That's okay. Let's do another. That one little patch looks sexy, though. Does it look good? Yeah, it looks really good. Ooh. It looks mantastic. Ooh. Okay. Ooh. Wow. I didn't expect that at all. I really didn't expect that. You got it. Wow. The first one's the only one that hurts. Yeah. Well, those hairs are pretty deep. Okay. You ready? Yep. It's me. God! Suck it, motherfucker! You shit it! Oh, I hate you! I hate you! So much! That one hurts! Bueno, una pista. Abans hem dit que Tropic Thunder era la millor peli dels últims 20 anys, la millor comèdia dels últims 20 anys, nord-americana. Aquesta li iria a la saga. Aquesta és la segona. Bueno, és una bona pista, bona pista. Sí, encara no hem dit res. Que tirem una... Sí, sí, sí. Si us ho voleu pensar, tirem una cançó. Com que, bueno, no hem anat al primer graçal, ni estem enfadats, però bueno, no tant. Hem triat tres cançonetes dels imperdibles d'aquest any del festival, de tres bandes que ningú que li agraïa la música indie es pot perdre. Per exemple, els suons. Sous-titrage ST' 501 I know he'd release it Like a bird to the sky Now you are the warrior Who will conquer this land On a horse made of clouds That you scatter the sands Some people say God is long dead But I heard something inside you With my head to your chest Oh, them All the wrong All the wrong They say I have done I have done Their lies A sea A sea A million more Just waiting to come Send them home Send them home Send them home Send them home Send them home Use your sword Use your voice And destroy And destroy Then begin again Song for a Warrior dels Suons Una de les cançons que potser toquin en aquest festival No crec amb la veu de Karen Owe Que és qui cantava Però bueno, Suons per mi Si hi ha un grup que volia veure en aquest festival Eren Suons En fi, res Em quedo amb les ganes Tira alguna altra cosa, Marc Sí, nenos Esto sona fort Perquè parlem un tema fort Ens posem una mica al dia Amb les novetats que ens ofereixen Un altre cop parlant de còmics Els amics de Fulgencio Pimentel Que Jo puc dir moltes coses de molts còmics Sempre puc parlar d'aquest còmic És un imprescindible i tal Però hi ha un editorial de còmics Que sempre, sempre he dit Este editorial de còmics Tiene un catàlogo impoluto I aquesta és Fulgencio Pimentel Sempre ho he dit I sempre ho diré I lo siguen demostrando Perquè A tan orde De les dues novetats més recents Doncs El pabelló en sigue altísimo A base d'això D'imprescindibles Del còmic actual O fins i tot de rescats Que és el que us portem ara Un material que han rescatat ara mateix I que té uns quants anyats Però comencem Per una altra cosa Comencem per la cosa xunga Johnny Ryan Podridero Amb aquest nom Què t'hi podes esperar tu? Què t'espera si jo et dic Podridero Una comèdia romàntica Fotobritada per Tom Cruise En certa manera Podria ser la comèdia romàntica Més bizarra i salvatge de la història Bueno, tot depèn de con los ojos que se mire Però en principi no En principi és Una cosa Per dir-ho d'alguna manera Una cosa Que escriu Johnny Ryan Com ho explico esto? Que és una compilació De barrabassades absoluta Que se centra en un personatge Que està en un món indefinit Una mena d'infern Aquest Podridero Que en anglès es diu Prison Pit I que s'enfronta Amb tota mena de monstres I el de tota mena Entenguis en el sentit més ampli Perquè són monstres Fastigosos Són monstres Horripilants Són mutants Són bèsties Són coses Seres salidos de l'averno I ja està I és aquest personatge Que se hòstia con todo el mundo Portem 400 pàgines d'això Perquè Fulgesio Pimentel Editen ara el segon volum Un segon volum Que recopila els llibres originals 3 i 4 Em sembla que són 6 Si no me'n recordo Si no recordo malament 6 llibres de Podridero I portem 400 pàgines d'això De sang i fetge a punta pala Gran guiñolesco A saco És a dir Sí, no, no, és veritat Però és que és tan salvatge Que és purament humorístic Ara que tampoc ningú s'espanti Bueno, sí, espanteu-vos tots Però no estem tampoc fent una apologia de la violència És una cosa d'humor negre Bizarro, salvatge I absolutament No sé, és que no sé com qualificar-ho Doncs d'això D'un senyor Que va enfrontant-se amb monstres Que pateix mutacions horripilants Mutilacions de tota mena I salvatgismes De todo pelaje Però bueno, en el fons El que fa el Johnny Ryan És mostrar l'absurd De la nostra vida quotidiana Gairebé diria jo Tot i que de quotidiana no en té res Però és que és tan absurd És tan salvatge Que et crea un estat D'estupor I entre el mal rotllo I el disfrute total Que et posa les neurones Alerta d'alguna manera O d'una altra És un blanc i negre Molt brut Amb un traç Gairebé És que no sé si qualificar-lo D'adolescent En el sentit que Jo això Aquests dibuixets Els he vist pintats en taules Als instituts O sigui, saps el típic Que s'havia dibuixat a la classe I pintava a les taules Unes coses Unes guarrades hiperxungues Doncs això Perquè té més un punt d'escatològic Tot això No és només sang També hi ha molta Molta xitxa de tot De tot tipus Sí, sí, sí Ara quan sortim M'allences de tu tercer piscador No, jo venia pensant No sé per què no li he deixat això al Carlos Cuando es puro él Porque no me dejas nunca nada No, claro, claro Bum Bulla Bueno, no parlem aquí D'això aquí El Marc Fensudokus Ha assegat les celles En plan Dios Sí, no, no, no Bueno, digues Marc Vinga, és el teu moment de dir alguna cosa Ja està aquí Ho he dit amb la mirada Doncs Pudridero Johnny Ryan No és per a Todos los paladares No és per a estómagos débiles Pero sí per a todos los públicos Pero sí per a todos los públicos És per a qui vulgui passar un rato salvatge bèstia I passar-s'ho molt bé És molt, molt, molt divertit És molt transgressor Molt salvatge Molt arriscat I és una de les recomanacions que ho fem des d'aquest editorial De totes maneres Si voleu Doncs alguna cosa una mica més tranquil·let Una mica més Que vaja por cauces de la normalitat Tenim una altra de les novetats Que es diu Rocky Que és Menos mal Què? No, home, que ja hi va sent a veure Que el Sylvester Stallone Tingués encara més vida En forma de còmics Ah, clar, clar Que fàcil, eh Oh, molt fàcil, eh Podries haver parlat de Rocky Bullwinkle Podries haver parlat de Rocky Horror Picture Show Podries haver parlat de... No, no Has hagut de dir Rocky 6 contra Mr. T Rocky encara no és hipster No, jo crec que ara ja sí és hipster Amb quina peli s'enfrontava el Mr. T a la 4, no? Sí, podria ser A 3 a la 4, sí, sí Doncs no, no és aquest Rocky Aquest Rocky és una Rocky És el personatge que capitalitza unes historietes Escrites per Jaime Hernández O Jaime Hernández, més aviat Un imprescindible del qual us hem parlat moltes vegades Un d'aquests senyors que ha donat forma al còmic underground nord-americà De les últimes dècades Sí, otra vez, el mismo tema, però és veritat L'autor de Locas, l'autor de Penny Century Aquell senyor que va fundar amb els seus germans La revista Love and Rockets Que recopilava un munt de còmics de... Ja va sortir alguna vegada per aquí I tant, més d'una i més de dues I més de tres segur Bueno, doncs ara ens tornem a trobar el Jaime Jaime, Jaime Hernández Jaime Te'n recordes quan llegien? Perdó, eh, ja paro Sí, no, ara no paris Cada cop que llegís un Jaime per allà Recordo quan llegia Juego de Tronos abans de fer sa sèrie Sí Per mi era el Jaime Lannister Jaime Lannister, és veritat I després veiem la sèrie i dius Però quin és este tío? Jaime Jaime Tiene nombre de mujer? Total, total Sí, amigos Ai, qué cosa Jaime Lannister Doncs, el que es recopila aquí Són unes historietes escrites als anys 80 En plena pojera de Love and Rockets Quan estaven els hermanos fotent-li canya A totes aquestes loques I a tots aquests personatges Aquests personatges que eren disconformes I aquestes noies joves rebels Que es revelaven Doncs, contra aquesta societat Ja capitalista I Lligada dintre d'uns marges De la burguesia Però el que fa El contrari que a Loques Si a Loques era una mena de comèdia De situació dramàtica O un Digue-li com vulguis Amb puntets de ciència-ficció Això és una història de ciència-ficció Amb escapés quotidians O més aviat És una història quotidiana Ambientada en una mena de futur On la gent doncs va a l'espai I té robots De fet, la pròpia Rocky té un robot Que es diu Patoso Sí, és Bé, és graciós I junts viuen aventures És patós Eh? És un patós, no? Hòstia, sí, tu Has vist-ho? Mira Està ben trobat llavors, no? Ja, tu Quina casualitat Doncs el que fan junts És tenir aventures Amb una Arrel molt clàssica Gairebé de Jo diria Marc Twain Gairebé Fins i tot Jack London En alguns moments Però que són Doncs passades pel filtre Jaime Hernández Que és doncs Com us diem, no? Aquest filtre De preocupacions juvenils De les ganes De sortir d'aquest món D'escapar-se De marxar dels adults I de fer-se la seva pròpia vida Tot doncs això En un context d'espai De nous espacials De robots De civilitzacions estranyes I tota aquesta moguda Sona raro Bueno, sí Una miqueta raro Sí és Però Però mola Sí, mola bastant Els fans del Jaime Jaime Hernández No se'l poden perdre Però ni de conya I els qui Els agradi el Comic Underground Nord-America dels anys 80 Doncs tampoc La resta de mortals Tampoc Que narices Són dues de les novedades Totes imprescindibles No, totes imprescindibles Tot, tot, tot En aquesta hora O sigui Vosaltres Compteu Que des de les 8 Fins a les 9 Tot el que us diem És imprescindible I si no Ho sentiu O llegiu O mireu Sou uns pàries Amb carinyo No, és mentida Però Que bueno Que si voleu un bon còmic Teniu Reción de Fulgencio Pimentel Por partida doble Podridero Número 2 Hi ha un número 1 Por ahí a la venda Des de fa temps I aquest Rocky De Jaime Hernández I bueno Us parlàvem Imprescindibles Del Primera Sound Tot i que no va fer Un concert especialment memorable Fa un parell d'edicions Si no recordo malament El James Blake Ara ha tornat amb un disco Que ja és Dels destacats de l'any Que es diu Overground I que sona Amb un single Que es diu Retrogate Ja us dic Ara sí que s'ha convertit En un dels imprescindibles Del festival d'aquest any A coupe-y A-zot-i-s�� Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bé! Fins demà! Fins demà! del tipus de còpola que es vulgui fer James Blake per cert espera, James Blake primavera sound, imprescindible anaves a dir això, oi que sí? no, jo ho he dit abans doncs encara no heu encertat el clip secret abans hi ha algú que diu, reconec la veu però no sé exactament qui és, a veure si amb l'entradita de la nova secció que fem ara calleu una mica amb qui és l'actor això vol dir que ho tiri a veure Bé, sabeu qui és l'actor ara ja o no? Espectàculo, lamentable espectàculo En fi, sí, efectivament parlem de sèries i parlem de The Office Per què? Perquè 9 anys després l'oficina ha fet el cierre No! Sí, bueno, no, de fet de fet no, d'Andret Mifflin no ha tancat ni molt menys però la sèrie en si sí Ah, vale, però podem seguir anant Scranton a l'estiu a fer entrenatges a l'oficina Allà tu, fins i tot et podries quedar un cap de setmana a la granja del Dwight La granja de Remmelanches En fi, la sèrie, The Office durant molt de temps va estar considerada la millor comèdia en absolut de tota la història de la televisió Estò és així? Bueno, sí, venga, hipergoles Sí, exacte, va tenir moments absolutament brillants després va anar baixant una mica l'histònia cap a la cinquè, sisè, la temporada i va ser on em vaig quedar jo però espera, espera i va seguir l'Estiv Carell que era el protagonista de la sèrie va acabar deixant-la van haver-hi una mica de pifostios i ara finalment a la novena temporada han dit hasta aquí hemos llegado cerramos como Dios manda amb un capítol doble i Carlos ha dit on et vas quedar? Al cinquè de la cinquena temporada moment de luxe per veure l'últim episodio És que vas veure ni la meitat de la sèrie llavors No, sí, no, la meitat sí perquè són nou temporades n'he vist cinc i poc No, no, no, perdona, perdona n'has vist quatre i poc No, no, cinc-cinc Home, si has vist el cinquè de la cinquena has vist quatre temporades senceres i cinc capítols Hòstia, clar Marendida sea Sí, amigos Bé Per cert, us esteu liant El protagonista del clip d'abans és l'Steve Carell Protagonista de The Office versió americana En fi, parlem primer de... Què vols fer? Parlem una mica de com ha anat la novena temporada Vols fer... Vols el que vulguis Perquè jo si no comento... Bueno, sí, no, no A veure Fem una mica d'història vital de The Office Vas deixar la sèrie en el millor moment O sigui, en el moment la cúspide Exacte I a partir d'aquell moment van anar cap a baix Sincerament, el nivell de la segona, tercera i quarta temporada mai es va superar Però ni de bon tros És que era molt alt aquell nivell Era molt alt Vam fer una cinquena temporada que estava bé Vam fer una sisena que ja no estava tan bé Vam fer una setena que ja no estava tan bé I vam fer una vuitena que ja feia pena Per entremig van passar moltes coses Suposo que no cal avisar d'espoiler alerts ni història Suposo que qui la vulgui veure ja l'haurà vista més o menys Però bueno, va marxar Michael Scott, Steve Carell A la sisena, setena temporada, ni me'n recordo I des de llavors han passat moltes coses Van buscar jefes nous Va passar per aquí el James Spader Fent com una mena de jefe En un paper bastant memorable Deien que buscarien el, hòstia, com es deia El teniente corrupto Ai, madre mía Harvey Keitel Harvey Keitel, gràcies Deien que seria el substitut Ah, doncs no, no, no va acabar sent Mira que va passar gent Va passar fins i tot el Jim Carrey fent un cameo Intentant fer de jefe Després van provar sort posant el personatge de l'Andy Tampoc Tampoc Sí, es va fer jefe Va ser el jefe durant bastant de temps Gaire fins al final Però no va quallar De fet, jo soc dels que Jo soc de pensar que Quan va desapareixer l'Andy de la sèrie Durant uns bastants capítols La cosa va millorar bastant Va passar una mica de tot I res bo No sé, no va perdre No va perdre el rom No va trobar la seva Xispa El seu geni La seva cosa que tenia I estava divagant Però de manera Estrapitosa Jo penso que Que es va malograr molt la sèrie Tot i així Jo la vaig seguir veient Tots els capítols Religiosament cada setmana Però Però en fi No sé I saps quin és el senyal Que les coses no anaven bé Que Jimmy Pam La parella central de la sèrie Queien fatal Jo Va haver un moment Que em queien fatal Les putades que li feia El Jiménez al Dwight Et posaves del costat del Dwight I pensaves Prou ja De tanta tonteria Treballa una mica Ven una mica de papers I deixa en pau El Dwight Que té més potencial que tu Queien malament Uh, que xungo Es van casar Van tenir fills No sé Bé T'ha plegat un desastre La gràcia de tota manera Era que realment Anaven tenint els fills A veure, no l'actriu en realitat Imagino Però S'anava fent tot Com a temps real Aquesta seria Tenia aquest puntito De dir Ara nos casamos Ara tenemos el hijo Ara el otro Mira, sí, realment Sí, sí Una mica eren de la família Jo també per això ho veia Perquè també em feia pena Deixar tots aquests personatges Perquè Tampoc és que fos una sèrie dolenta En tant que La veiessis I diguessis Això és infomable Sinó que era dolenta En comparació Amb com havia sigut Era d'aquells moments Que ho veies I deies Uff, és que ja no és Ha perdut la xispa Ha perdut l'enginy Ha perdut tot Però tot i així Tampoc era una sèrie dolenta Tampoc era una sèrie que diguessis Mira, està mal escrita Està mal interpretada No, no, no Els guions, doncs Mira, tenien poca gràcia Però estaven ben construïts Els personatges Anaven Mai estraien a si mateixos I tota Tota aquesta història, no? Sí I ara hem arribat a un final de sèrie I endavant No, res Jo, mira El final de sèrie El vas trobar Tranquil·lament Com un dels 3 o 4 millors finals de sèrie Que he vist mai Ah Ja t'ho dic ara Bueno Sí, sí, sí Van fer una cosa molt interessant per mi Que va ser Dedicar Bueno, fem un mínim Bueno, tampoc és spoiler, no? Dir de què va l'argument Del capítol final o què? No, no, no Es pot dir de què va Però no Ojo, ojo Va d'un retorn Quan el documental Ja s'ha acabat Doncs ells tornen un any després A veure què ha passat en Scranton Sí, recordem que tot és un fals documental O sigui que se suposa que el que tu veus a la sèrie És un equip de rodatge que els està filmant Que ells parlant a càmera Tot això Feia uns quants capítols que ja anaven una mica d'aquest rotllo meta Ja fins i tot havia sortit un dels El càmera Que se suposa que és el càmera que estava des del primer moment Sí, sí I llavors hi ha un moment Durant la sèrie Durant la novena temporada Que la Pam té un baixón I el càmera diu Parat, parat, parat Parat de rodar No sé què I llavors entra ell al plano i la calma I veus que tenen una certa complicitat Perquè clar, han sigut nou anys Amb aquest equip que mai hem vist Exacte Ja està, perdona I que a més també ja anaven anant Pullites del palo de Però si, quin bé esto ja Quin l'interessa ja esto Ja es començava a veure una mica Autoparòdic S'anava preparant tot, no? Llavors imagino que el documental va acabar I amb aquest capítol final de 50 minuts Perquè és doble Doncs diuen Què passa un any i mig i després Però és que això ja d'entrada cau bé Perquè recorda una mica Els extras de la versió anglesa Quan va acabar The Office Anglesa Van fer un o dos especials Dos, no? De Christmas De Nadal, sí Em sembla que van fer dos, no? Que era com un retorn Diguéssim més o menys De vinga, vamos a ver Que se cuenta esta gente Doncs aquí comencen una mica el mateix L'escriu el Greg Daniels Que ja és el creador de la sèrie Que això també diu molt I doncs De què va? I que és un tio Perdona, eh? Que té les coses molt clares amb la sèrie Després van fer un especial Van emetre aquest capítol doble I després van fer un especial I el tio sortia parlant I és un tio que té molt clar L'esperit de la sèrie És un tio que sap molt bé Per on han de tirar les coses I que fa pena Que no hagin confiat més en ell Que no s'hagi prodigat més en els guions Que en va escriure un munt, eh? Però bueno No hauria estat malament Que els escrigués tots Però bueno, sí, sí Doncs bé El cas és que ha escrit l'últim I l'ha escrit amb molta Molt, molt, molt, molt bon gust No sabia què anava a dir Bon gust Per què? Doncs perquè la sèrie Realment no cal A veure vist Fins i tot sembla Que hagin pensat en la gent Que com jo Va deixar la sèrie en algun punt I ha dit Vinga, va El capítol final Lo vemos Pues respeto Lo que ha sido És un capítol Que pots veure Sense saber gaire cosa Tenint més o menys clar Qui és cada personatge Molts personatges Han canviat En aquest any i mig Que ha passat Des del final del documental Aquest especial retorn És a dir Hi ha coses Que no s'expliquen Però que tampoc Tampoc s'explicaven abans Hi ha moltes pistes Del que Podria ser Que hagués passat Que t'enganxen Com a espectador Si has deixat de veure La sèrie a mitges De cop i volta Vas veient Dius Hòstia, està molt Això m'agradaria veure Com ha passat Sense necessitat De tenir mai la sensació Aquesta A dir Me estoy perdiendo Si veiessis el capítol final De Fringe Sense haver vist La temporada d'abans No, no, clar Tendries un carajo Aquí ho pots fer I et trobes amb 50 minuts De pura comèdia Al principi La comèdia de tot A més, eh Això m'agrada molt Torna Repren una Aquella comèdia Tan negra I tan Fins i tot políticament Incorrecta Dels inicis, eh Sí, sí Hi ha una seqüència Amb un stripper Que Sí Que té tela, eh Sí, i a més Cada personatge Recupera el seu Espèrit original Com a mínim Si és que alguns Imagino que l'havien perdut Si m'havies dit Que el Jim i la Pam Quellen malament Si el Steve Carey L'havia desaparegut, de fet Sí, sí Una mica Són capaços de recuperar Tota l'essència De cada personatge Fins i tot D'un dels cameos Que torna amb la frase Més antològica De su historia I la torna a dir I quan la sents Et pisses de riure Però després dius Hòstia, que entranyable Ja se't posen Los pelos de punta Jo vaig plorar Sí o què? Així com te lo digo Hòstia, jo em vaig emocionar bastant I mira, jo Jo vaig plorar, tio Com una madalena En aquell moment Vaig dir Ja està Ja està No puc Obro les comportes És que quan fan Quan fan aquell moment És el punt més àlgid del capítol I és realment acollonant Hiper emotiu I a part de tot això Que estàs explicant Dels personatges i tal Que igual és On volies anar a parar tu El que mola És que tots els donen Un final a cor Sí, també Amb el que han sigut O sigui, no només Recuperen el que sempre han sigut Sinó que a més Els donen aquest final A cadascun Una mica El final que es mereix I fins i tot El seu moment de glòria Perquè hi ha molts personatges Que diuen la seva De cara a la càmera És a dir Que són finals realment Preparats Pensats I sí, sí Tens molta raó En el que dius I de fet On volia jo anar a parar És que comença amb aquesta paròdia Comença amb pur humor I a poc a poc A més amb una cosa Molt divertida Que és un meta Dentro del meta És a dir Els actors del documental Que ja és fals Estan fent un punt No és gaire espòilers Tampoc Estan fent com una mena De col·loqui I dius Hòstia, esto que és ¿Dónde estamos? Dentro de qué universo estamos Però a poc a poc Això Va tirant I quan surt el cameo aquest Ja és evident Cap a l'emoció I aconsegueix emocionar Aconsegueix fer un final Molt acorde La gent diu És que en els últims 20 minuts No te ries Ja, però és que busca això Busca això també És un final molt emotiu És un final molt conscient Molt conscient de tot el que ha estat De tots els pros I tots els contres Que ha tingut la sèrie És molt conscient D'haver-ho fet malament I això és el que em sembla bé Per mi és un final Molt honest És molt honest Sí, és veritat Un dels grans finals dels últims anys Jo estic totalment d'acord Molt bé Tenim alguna sèrie més o què? O vols acabar de rematar The Office? No, bueno Queden 3 minuts Si vols escoltem directament Ja han encertat per ser l'elàstica L'han encertat la peli Era Virgen a los 40 Hombre Peliculote Os ha costat Si vols ho deixem en Daniel Johnson No vols fer l'última? Bueno, vale Sí És que unes que acaben I unes que empiecen Una sèrie molt semblant Si no vols la deixem per la setmana que ve Sí, perquè ja m'han parlat la temporada passada Ha tornat La deixem per la setmana que ve No? Que es queden així una mica mal d'allò No? No Sí, vale Va Sentim el Daniel Johnson La setmana que ve Tindrem una sèrie cortesia de Carlos Que ha tornat I sembla ser que val la pena Mentrestant Ens acomiadem En aquest Daniel Johnson Cap de setmana Sense primavera Sounds Amb Daniel Johnson Life in vain Un temazo hiperclàssic Que hem sentit I alguna vegada per aquí Però que el vull recuperar Perquè és brillant Preciós I una autèntica meravella Amb ell Ens acomiadem Fins la setmana que ve Carlos Giacomelli Xaver Oltan I Marc Pere Arnau Líder Mà sombre que nunca Fins la setmana que ve Fins dijous Gràcies Adéu, gràcies It's so tough just to be alive When I feel like the living dead I'm giving it up so plain I'm living my life in vain And where am I going to I gotta really try Try so hard to get by And where am I going to I don't know where is up or down And there ain't any love left around Everybody Everybody wearing a frown Waiting for Santa to come to town You're giving it up so plain You're living your lives in vain And where are you going to And where are you going to You gotta really try Try so hard to get by And where are you going to Flip on your TV And try to make sense out of that If we were all in the movies Maybe we wouldn't be so bored I don't know where are you going to I don't know where are you going to I don't know where are you going to Radio Despert La Ràdio de Sant Just 98.1 Radio Despert 98.1 Radio Despert 98.1 Clara Aguilar Com sempre, el combat que avui us discutireu sobre si... Adrià Calvo Una salutació, tant si ens escoltes a través del 98.1 de la freqüència modulada, com si... I Manol López Sí, he fet un recull dels millors tuits de la setmana De fet, algun em sembla que... Clàudia Barberà Avui us demanaria que em diguéssiu la vostra queixa per transmetre-la a l'Ajuntament Començo jo Estàs escoltant? Canji qui pugui! No marxis! Fins les 10 Canji qui pugui a Ràdio d'Esvern S'enjustencs i s'enjustenques Ha arribat el vostre moment Ja no hi excuses Que ningú es...