#50 - Fluzo del 23/5/2013 — Terror DC i Frankenstein: Agent of S.H.A.D.E.; The Trip (Winterbottom), Hong Sang‑soo, Robot & Frank i Fast & Furious 6; Fulgencio Pimentel (Podridero i Rocky); i gran comiat de The Office

Panorama de l’episodi

• Còmics en clau de terror (DC): creuament Animal Man + La cosa del pantano i focus en Frankenstein, Agent of S.H.A.D.E. de Jeff Lemire.

• Cinema: la singular The Trip (Michael Winterbottom), la accessible d’autor En otro país (Hong Sang‑soo) i la simpàtica Robot & Frank; remat exprés amb Fast & Furious 6.

• Sèries: balanç i comiat de The Office (US) amb un final emocional, metalingüístic i honest.

• Cultura pop i música: selecció del Primavera Sound (Suuns) i menció a James Blake; clip secret resolt: “Virgen a los 40”.

“Som el programa amb més audiència… Ràdio d’Esvern és nostra i s’acabó.”

Obertura i novetats del programa

• Celebració: anuncien que són líders d’audiència en descàrregues de la ràdio i el retorn del Marc (equip tècnic) després de paternitat.

• Crida a la participació: telèfon obert i xat en directe per suggeriments de sèries, còmics, llibres, cinema i més.

Còmics

DC en clau de terror: Animal Man + Swamp Thing

• ECC llança el crossover del Nou 52 entre Animal Man i La cosa del pantano en el volum “Mundo Putrefacto”.

• Convergència temàtica i estilística amb ambient terrorífic i to de horror còsmic.

Frankenstein, Agent of S.H.A.D.E. — La Guerra de los Monstruos

• Protagonista: Frankenstein (relectura pulp i musculada) com a agent de S.H.A.D.E. (paral·lel amb l’AIDP de Hellboy i l’univers Mignola).

• Equip: Jeff Lemire (guió inicial), Alberto Ponticelli (dibuix); posterior relleu parcial de Matt Kindt amb connexions a Men of War.

• To i referents: acció desbocada, sèrie B i homenatge a monstres clàssics (home llop, vampir, mòmia, “Miss Frankenstein”), amb notes lovecraftianes.

• Edició: tom amb 10 números (8 de Frankenstein + 1 de Man of War + 1 de crossover) que, tot i cancel·lació posterior, ofereix un arc tancat i entretingut.

Cinema

The Trip (Michael Winterbottom, 2010)

• Road movie gastronòmica amb Steve Coogan i Rob Brydon fent d’ells mateixos: recorregut per restaurants del Regne Unit mentre improvisen i despleguen imitacions brillants (Michael Caine, Al Pacino, De Niro).

• Format híbrid i meta: humor fi amb to irregular però molt personal, entre comèdia i petites punxades de drama.

En otro país (Hong Sang‑soo)

• Protagonitzada per Isabelle Huppert. Estructura en tres variacions sobre una mateixa història: repeticions, ecos i mini-diferències.

• Accessible per a neòfils en el director: comèdia lleugera que, alhora, reflexiona sobre el llenguatge cinematogràfic i les relacions.

Robot & Frank + recomanació exprés de Fast & Furious 6

• Robot & Frank: comèdia humana sobre un lladre jubilat (Frank Langella) que reprèn antics hàbits amb l’ajut d’un robot cuidador. Amable i “d’usar i tirar”, però agradable.

• Fast & Furious 6: recomanació sense complexos; els darrers 40 minuts són “pura gasolina”.

Clip secret

• Tall en anglès (la mítica depilació): pista que acaba sent revelada més tard com “Virgen a los 40” (The 40‑Year‑Old Virgin).

Música i cultura pop

Primavera Sound picks

• Suuns — Song for a Warrior (amb veu de Karen O a l’estudi): destacat del festival.

• Apunt a James Blake — Retrograde com a imprescindible del curs.

Còmics (Fulgencio Pimentel)

Johnny Ryan — Podridero (Prison Pit) vol. 2

• Sang i fetge grandguinyolesc passat pel filtre de l’humor negre i l’absurd. Monstres, mutacions i mutilacions en blanc i negre brut i traç d’aire “adolescent” deliberadament trasgressor.

• Edició: segon volum (recull els llibres 3 i 4; sèrie prevista de 6). No apte per a estómacs delicats, però molt divertida si t’hi sintonitzes.

Jaime Hernández — Rocky

• Rescat d’historietes dels 80 dins l’òrbita Love and Rockets: quotidianitat jove i rebel passada a un entorn de ciència-ficció (espai, robots; el robot “Patoso”).

• Regust clàssic (eco a Mark Twain/Jack London) amb el segell underground nord-americà i temes de creixement i llibertat.

Sèries

The Office (US) — Final de sèrie

• Balanç: apogeu a temporades 2‑4; davallada progressiva fins a la 8, especialment després de la marxa de Steve Carell (Michael Scott).

• Final (T9, escrit per Greg Daniels): epíleg un any després del “documental”. Meta dins del meta (col·loqui del fals documental), retorns i un cameo amb frase icònica.

• Torna l’essència dels personatges; cada figura rep un final coherent i un minut “a càmera”. Humor negre inicial i viratge a l’emoció.

• Valoració: un dels millors finals de comèdia recents; honest amb els encerts i errors de la sèrie i disfrutable fins i tot si la vas deixar a mitges.

Tancament

• Comiat amb Daniel Johnston — Life in Vain i crèdits de l’equip.