#51 - Còmics (Capità Amèrica de Brubaker i Atajos), sèries (Arrested Development i Veep) i cinema (360, El fill de Caín, Antes del anochecer, Resacón 3) amb The National

Fins demà! Fins demà! Fins demà! No tinc temps per pensar que no tinc No tinc temps per pensar que no tinc No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar No tinc temps per pensar que no tinc temps... La diuda esvern, la ràdio de Sant Just No tinc temps per pensar que no tinc temps... No tinc temps per pensar... No tinc temps per pensar... No tinc temps per pensar... No tinc temps per pensar... No tinc temps per pensar... No tinc temps per pensar... Hola, tot amb 8 i... No, avui no diríem l'hora, va! Què et sembla si entrem sense dir l'hora? Per fer-ho com superpunqui, superrevolucionari La gent pensarà que estem en diferit Sí, bueno, també és... No, però és que no vull fer a la gent esclaus del temps És un dels pitjors esclavatges que existeixen Hòstia, mira que curiós! Acabo d'obrir el webcam i surten dues... Sí, un retras en el nostre webcam No sé si el de tothom Si teniu un retras en el webcam i surten dues mosses Dues noies en un portàtil Podríem ser nosaltres perfectament Exacte, però no ho som No hem... No hem patit cap canvi estrany a la nostra fisionomia En fi, si hi ha algú... Perdó, eh? Si hi ha algú que comença avui amb el condensador de Fluzo Que podria ser, falten 3 programes, però és igual Estem parlant d'un xat que podeu veure a radiodesvern.com Hi ha una webcam amb un xat I allà ens podeu veure si no ens sentiu des de la 98.1 FM O ens sentiu malament Correctament Ja ho he dit No, bé, doncs molt bé I què es pot fer al xat? Chatejar i demanar-nos coses i recomanar coses I dir, parleu d'això, parleu d'allò altre Exacte, sisplau, una miqueta de feedback Una miqueta d'interacció amb nosaltres Digueu-nos el que vulgueu El que us doni és tanta gana, com sempre Però digueu-nos coses, sisplau Llama-me com ho quieras, però llama-me Per cert, et dius Xavi Roldán? Gràcies, tu et dius Carlos Giacomelli Exacte, i mira, el nostre tècnic està llegint Festim de Cuervos Jo ja li he dit que és una merda Si voleu trucar al 93-372-3661 Per confirmar que Festim de Cuervos és una merda Exacte Podeu trucar-nos Jo prefereixo la versió porno, que és Festim de Cuervos Vale M'ho acabo d'improvisar ara mateix Bé, si voleu defensar Festim de Cuervos Doncs allà vosaltres ho podeu fer Viatxat o via telefònica Dit això, podríem, no sé Començar el programa o alguna cosa? Sí, de què parlem avui? Ja veuràs, és una sorpresa No, és mentida, doi lo mateix que cada setmana Tira, Marc Gràcies, Bill Callaghan Has cantat la cançó que esperava que cantessis, Amèrica Perquè parlem de còmics Home, quina novetat Sí, novetat I precisament parlem d'una novetat a Panini Relacionada amb Capitán Amèrica Que, bueno, és novetat perquè és nova Però és una cosa que està en marxa, en cursa en aquest moment Que és la recuperació d'aquells números que va escriure L'Ed Brubaker De la sèrie del primer Del primer vengador Del centinela Del Capitán Amèrica Que ha viscut una de les seves millors etapes recentment Que és aquesta que us comentem ara De l'Ed Brubaker Que va començar fa uns anyets I que tot just ara plegava Fa dos, tres, quatre mesos No recordo ben bé Tancava, marxava l'Ed Brubaker de la sèrie I ens deixava una mica orfos a tots Tot i que ara la sèrie ha tornat a començar amb uns altres autors I no està del tot malament Entre d'altres amb el John Romita Júnior A Los Lápices Un John Romita Júnior una miqueta recuperat Després dels sotracs que ha patit últimament Amb algunes entregues una miqueta, pel meu gust, fluixes Però, bueno, ara no estem parlant d'això Sinó que parlem d'Ed Brubaker Com us diem, autor artífex D'una de les millors etapes De l'època De l'etapa recent del Capitán Amèrica Que, doncs, això va començar fa uns anyets I que es va publicant al seu moment en format grapa Òbviament, com sempre I ara Més Panini els està recuperant També en format Marvel Deluxe Que és aquesta col·lecció que tenen ells De Tomitos, Tapadura i L'Homo Negro Que recupera algunes de les etapes més celebrades Dels superhéroes Va recuperar, per exemple Per mi una de les millors coses que ha recuperat Marvel Deluxe És l'etapa del Joss Whedon Dels X-Men Amb el John Cassidy Doncs aquesta mateixa col·lecció Què? Sí, sí Sí, sí, tu ve hablando No, no, eh, tens raó Vale, gràcies De res No, no, si no la tinc, no la tinc, eh M'ho pots dir Seguim parlant de còmics? Sí, encara estem parlant de sexe Ai, de còmics Capitán Amèrica Marvel Deluxe Has recopilar, doncs aquesta etapa I ara mateix surt un dels volums El que correspon als números 43 a 48 De l'edició americana Del volum 5 de l'edició americana Però aquí és el tomo número 8 Sí, és un cacau de números Però és igual Feu-nos cas És guai Ja està, se n'ha de llegir i punt En aquest cas Estem en aquella etapa On el Capitán Amèrica ja és mort No estic fent cap spoiler Va sortir en tots els diaris del món mundial Sí A La Vanguardia fins i tot A La Vanguardia també? Sí Hòstia, que fort Bueno, La Vanguardia un mitjà sempre Intercedint pel món del còmic Però vamos Però vamos Bé, doncs tots els mitjans Inclús a La Vanguardia Es van fer ressò en aquell moment De la mort del Capitán Amèrica I després van Bé, quan va passar l'Escup i el boom Doncs se'n van oblidar Però el que va passar després és que Bucky Barnes Antic Amigo Pupilo Sightkick del Capitán Amèrica Durant la segona càrrega mundial El que sortia a la peli Sortia a la peli? Feia un camelló Sí? Ah, pot ser, pot ser, és possible Bucky Barnes, després de ser company del Capi El van ressuscitar I el van convertir en Soldado d'Invierno Que era una mena de gente Ultra Secreto Entrenat pel KGB mortal I un tio Mala hierba, mala hierba Però després es va reformar I es va convertir, doncs, en un En un bon tio Més dalt De la tola plantilla Marvel Que sortira encara més El Capitán Amèrica 2 A la peli, no? Exactament De fet, el subtítol De Capitán Amèrica 2 De la pel·lícula És El Soldado d'Invierno Era, no sé si l'han canviat Em sembla que el volien canviar Però diria que al final S'ha quedat El Soldado d'Invierno O sigui que sortirà aquest Bucky Barnes A la segona pel·lícula De Capitán Amèrica Si voleu saber qui és Doncs mira, teniu el còmic I de fet ja us vam parlar D'aquest personatge Quan fa unes setmanes Us portàvem una de les novetats També de Panini Que era, doncs, això Un tomo del Soldado d'Invierno També guionitzat Per Ed Brubaker O sigui, l'Ed Brubaker Està haciéndose Com tot el Cotarro Capitán Amèriqueico O si va fer Ara ja Repeteix això Cotarro Capitán Amèriqueico Sonar com Otaku, no? És que no ho has com Amèriqueico És que no ho has de fer Doncs això I vam rebre algunes trucades I algunes històries Alguns correus Demanant-nos més material D'aquesta corda I mira, doncs, ara és el moment Es publica aquest Aquest buitet homo Del Capitán Amèrica Que es pot agafar una mica Si voleu Per lliure Jo us recomano Que agafeu des del primer moment Si és que no us ho veu llegint En el seu moment Des del primer volum Doncs tota la sèrie Del Brubaker Però si no és igual Us podeu agafar aquest tomo Que és una Tota una sèrie Bé, tot un arc argumental Gairebé independent Que es disfruta Que fa guinyos al passat Que segueix una història Amb flashbacks Que s'inicia a la Segona Guerra Mundial Amb la relació del Bucky Barnes El nou Capitán Amèrica Amb un noi xino I que després s'acaba Com el resobre de l'hora No us explicarem exactament què I fa una sèrie també d'homenatges A alguns personatges clàssics Tipo Namor Tipo L'antiga entorxa humana Aquella primera entorxa humana És a dir, una mica de material D'aquest amb nostàlgia Però també amb qualitat de còmic Una mica actual I amb força i amb frescura Ja ho sabeu No ho sé Jo Sempre us recomano els còmics Que parlem aquí Si no, no en parlaríem Però aquest A nivell supers A nivell pijamero I a nivell còmic així Fresquito i guai És De lo bastant xulo Que està publicant ara Marvel Mola Compro Compres? Sí, és que a mi Les Marvels m'emmolen Hombre, Marvel És que Marvel mola Però de l'abans de los Vengadores Ja, claro, claro Sí, no, no Perquè ara s'ha de dir tot Clar, te molen les Marvels Com a les 2.000 milions de persones Que han vist a los Vengadores No Em m'emmolava abans Bueno, doncs Creieu-vos al Carlos Que té garantia de genuïditat I feu-vos amb aquest Rubik Tira una cançó, Marc Fins demà Me condenaron A 20 años De astilló O intentaron Cambiar el sistema Desde dentro Ahora Vengo a desquitarme Dinero Conquitaremos Conquitaremos De ti Guía la señal En el cielo Guía la marca De mi piel Guía la belleza En nuestra alma Dímelo Conquitaremos Mata Que el hueco Que el hueco Que el hueco Quistaremos De ti Que el hueco Que el hueco Quisiera estar siempre contigo Que el hueco Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! D'aquestes! No! A mi no! És el tio que va fer això, va fer El jardinero fiel, va fer Aciegas i ara fa 360. És l'adaptació de La ronda, una obra del 1900, i que proposa, doncs, diverses històries lligades entre si, a diversos punts d'Europa i dels Estats Units, una mica. Lligades entre si, doncs, per temes, que si l'amor, el desamor, els cuernos, els drames quotidians, els drames, hi ha la prostituta d'Europa de l'Este, hi ha l'home que ha perdut la filla, hi ha la dona que li posa les banyes al marit i no sé què, no sé quantos, en fi, una mica, doncs, un lienzo amb diverses històries, totes elles lligades entre si, amb actors de primera com l'Anthony Hopkins, la Rachel Weiss o el Jude Law, o un que és el Ben Foster, que és un tio al que no veiem massa i per mi és un pedazo d'actor. És el tio que va estar nominat a l'Òscar, si no m'equivoco, o només el Globus d'or, per The Messenger, te'n recordes? Ah, sí, home, sí, home, clar, aquest noi jove, sí, el que sortia a Freaks and Geeks, dient, I'm special. Exacte, i aquí fa un paper bastant especial. No hi queia, de veritat. Clar, per això, perquè ningú no sap on és aquest tio, i fa coses molt interessants, aquesta, la seva interpretació és el millor d'aquesta pel·li. Sí, en fi, una pel·li 100% Meirelles, un Meirelles contingut, però que tot i així no pot evitar les seves floritures, en plan, ei, como, molo, utilizo un Instagram azul. Clar, això vol dir que als fans de Meirelles els encantarà, i fa un efecte, per exemple, un tio s'adorme al cotxe, i fa un efecte com burrós d'aquests amb ralentís, però no, aquestes coses de Meirelles. Però bé, tot plegat, són 110 minuts, avorridots, però no tant, emotius, però no tant, en fi, un mig i mig, però que es pot veure, es pot veure, està ben interpretat, està fet amb elegància, amb bastanta sutilesa i bastant emotiva. Bueno, molt bé, pinta normalet. Sí, és normalet, és a dir, que és l'única amb la sensació de no perdre els calés quan vas al cine. Bueno, no està mal. El Marc ens està fent senyors rares, què estàs fent, el símbolo del Neymar? Què passa? Ah, que teniu una trucada! No, no m'ho puc creure. Ai, que bé, molt bé, com us estimem quan ens truqueu? Més que de normal, eh? Normalment us estimem normal, i quan ens truqueu, ens posem més pelotes. És amor pelotes, sí. És tociervo. Tu mateix, endavant, Carlos. Hola, bona tarda. Bona tarda. Qui ets? Albert. Hombre, Albert, què tal? Què tal, com anem? Molt bé. Què tal, per aquesta banda del món? Eh? Que com va tot? Bé, molt bé, molt bé. Molt bé, molt bé. Truques per... Jo crec que sé perquè truca. perquè l'acabo de llegir al xat. Ets l'Albert del xat? Sí. Acabas de dir, aneu a veure fil de caïn just quan jo he dit que és una merda i mèdia? Podria ser, no? Ets una mica d'estrella, Carlos. Doncs si vols que et digui la veritat, a mi em va agradar molt. Veus? Ja ho sabia que trucaves per això. Bé. Eh? Sí, et va agradar? Per què? Per què? Digue'ns-ho una mica. És la pel·li aquesta, per qui no ho sàpiga. Explica't, vinga. És la de José Coronado. Està ambientada o produïda? És de José Coronado perquè surt el José Coronado i perquè surt el seu careto gegantesc al pòster, però no és ell el protagonista. No, exacte, exacte. Té més protagonista. Bé, tu mateix, Albert, va, explica'l'hi. El protagonista és, bueno, si més no, us vull dir que vaig, vaig estar a l'estrena de, a la preestrena de Tarragona. Sí. I bueno, allí hi havia tots els actors i tal. Home, ambientillo, no? Sí, ambientillo. I el José Coronado també hi era, o sigui... Ah, mira, mira. Sí, aquest últimament viu molt bé, eh? A l'octubre van veure Sitges presentant un parell de pel·lis, en plan, no, si la pel·lis és mala, però jo vengo, però per què? Sí, un amic li va dir, oye, verané ahir en la costa d'Orada, aquesta, i que s'està movient ahir. I va dir, bueno, me voy a buscar una pel·li, i va trobar aquesta, i llavors ha estat a la costa d'Orada. I què, i què tal llavors la pel·li? Molt bé, bueno, m'entén bastant en suspens. Sí. Sobretot perquè hi ha un nen que és una mica cabron. Ah, és una història, per qui no sàpiga, sobre l'escac, no? Els escacs o alguna cosa d'aquestes. És, bueno, sí, un noi que està obsessionat molt amb els escacs, i que, bueno, l'actor és el David Solans, i mitjançant un psicòleg, que és el Julio Manrique, l'ajuda a sortir de la teràpia, perquè el nen es revoluciona contra José Coronado, que és un pare. Ah, vale, vale, exacte. És com una mena d'història d'hijo malvado, eh? O sigui, José Coronado és una mica l'actor del pedigrí, no? En plan, oye, que sapéis que està de padre José Coronado, eh? Sí, exacte. Sí, bueno, però si li llegeixis el llibre... Ah, que hi ha llibre! Ah, ah, ah. Sí, hi ha llibre, hi ha llibre. Vale, vale, vale. Tu l'has llegit, tu, el llibre? Estoy en ello. Ah, molt bé, molt bé. I què tal? Què tal és? És fidel, la pel·lícula, o no? Sí, és bastant fidel. Ah, bueno, està bé. El que passa que, el que dieu vosaltres, el José Coronado... Sí. Dieu que no fa un paper estelar. Exacte. Exacte. És a corde, doncs. Sí, sí, sí, és una mica el reclam per la pel·lícula. El posen, ja et dic, el cartell de la pel·lícula és la cara gegant del José Coronado, i ja està. I el Julio Manrique ni tan sols surt en el pòster, eh? No, no surt. Pobre, home, el tenen... Bueno, doncs molt bé, queda... Us volia dir una cosa. Sí, home, i tant, endavant. Bueno, jo ara faré un temps estudiat audiovisuals. Sí. I quatre vegades ha vingut al mateix institut a fer-nos unes xerrades al propi Jesús Montlleu. Ah, o sigui, que a part de ser director, diguem, debutant, també es dedica a fer una mica de, bueno, de tasca didàctica, no?, d'anar pels puestos a ensenyar coses. Sí, sí, sobretot a la gent, bueno, els estudiants que estan fent cinema i així. Bueno, això està molt bé, això està molt bé, això s'agraeix molt, perquè així tens, bueno, les experiències dels professionals del mediu. De primera plana, tu. Exacte. Molt bé, bueno, doncs queda d'editar aquesta recomanació de l'Albert. Si voleu una pel·lícula de suspens amb escacs i amb un nen una mica psicòpata... Cabroncet, eh? I amb les coses... Cabroncet, eh? Exacte, i amb les coses que som el que semblen... Anem a veure-la. Gràcies, Albert. Gràcies, Albert. Cuida't. Apa, adeu. Bé, doncs, dit això, recomanada Fits de Caïn pels nostres oients, que no per nosaltres. No, no, és així, les coses com són... Sí, no, no, és veritat. A mi no m'agradar, ja no. Però, bueno, escolta, hi ha opinions per tot i jo crec que és una pel·lícula que tindrà certa acceptació i fins i tot diria que després els Gaudí tindrà presència segur. Això és com El Cuervo, que al final va triomfar que no vegis. Sí, exacte. No ens va agradar, però ja està, hi ha gent que sí, que no... De vegades ens equivoquem. En fi, dit això, jo la que recomano és 360, us ho recordo, la nova pel·li del Fernando Merelles. Sí, però la recomano d'aquella manera, eh? Si voleu anar a veure alguna escena, aneu a veure aquesta. Vale, jo quasi recomano que agafeu i us poseu la versió del Maxòfols, que segurament... Vinga. No he vist aquesta, però segurament és infinitament millor. Segurament. Clàssicazo absolut del cine europeu del segle XX. O sigui que ja està, la ronda del Maxòfols, i punto. Gràcies per recomanar-nos la ronda del Maxòfols. Marc, tira... Espera, no, perquè ara tirem el clip secret. Ja que va entrant la gent, ja tenim déu i ens al xat, i segurament milers i milers de persones a l'altra banda de la ràdio. Tirem el clip secret. Heu d'endevinar a quina pel·lícula correspon al que sonarà ara. Si ho sabeu, o ens ho dieu per xat, o truqueu al 93 372 3661. Ea, tira marc. El poli! C'mon, let's go! C'mon, let's go! Ens ha dit, fins i tot el nostre tècnic, que no ens escolta mai, no ens escolta mai, això és així. Ha dit, hòstia, està-la si està jo. Vale, doncs ho sento, efectivament. L'Albert ha sigut penjar el telèfon i dir, si l'encerto, endevino, pues toma l'aranja mecànica. Efectivament, minipunto per a l'Albert. Molt bé. Imprescindible del cinema també del segle lo que sea. Del segle lo que sea. El cinema segles tinc problemes. I bé, ja està, ja m'heu cremat part de la secció, perquè hi havia un segon clip més endavant que ja no el tirarem. Em sembla... Mai hem arribat al segon clip? Sí, la setmana passada, amb Virgen a les 40. Ah, és veritat, és veritat. Crec, eh? Crec que sí. Pues va, tira una mica de electro, Marc. Venga. Bé, a mi em flipa Drexilla i deixaria tot el tema tirant, però em consta que potser hi ha gent que no li agrada tant. El deixem de fons mentre parlem una miqueta més de còmics. Jo vaig fent... Calla, que tinc el guió dividit en dues païnes. Jo vaig ballar en una mica. Ei, pues encara t'ho he arrecat una mica, eh? Perquè abans sortia el títol del còmic, posava Barcelona 55 i la resta... Ah, mira, no, però és una qüestió de formats. Havia deixat tot això a sota. Claro, claro, pues no, estava malament. Malditos, malditos formatos. Maldito Marc. Deixa d'utilitzar... Ai, Marc. Volia dir Marc. I m'ha sortit Marc. Per què serà? Ai, el subconsciente. Com us diem, parlem de còmics una miqueta més, va. I canviem el terci totalment, perquè ara parlem de còmic més underground, més alternatiu, i espanyol, o fins i tot diria català, perquè parlem d'una novetat de la cúpula, que és novetat perquè s'haurà ara, també. Però recopila material antic. Em sembla que he dit el mateix abans, no? He fet com aquesta mena de reflexos cúpides abans. i cada setmana, no? Vale, doncs què més dóna? És igual. Però t'estimem. Matarell antic, de Martí Riera, nada menos, un dels popes del còmic underground espanyol, deixem-ho així, que es va prodigar bastant al víbora. És un senyor que va néixer a Barcelona l'any 55, per a més datos, vull dir que us podeu imaginar, però va començar molt jove. Em sembla que va fer disseny gràfic i va fer mudes d'aquestes, però és en el terreny del còmic on ha destacat i on se'l coneix gràcies a obres com Doctor Vertigo o com Taxista. I és un senyor que, visto lo visto, ara, jo he de reconèixer que no havia llegit res d'ell fins ara mateix, perquè jo tota l'etapa del víbora i tot això no n'ho vaig viure, em va pillar una mica petit. Però ara estic podent recuperar alguns documents i un és aquest, aquest Atajos, que és com es diu aquesta recopil·lació d'historiades curtes del Martí Riera, que són historiades absolutament negres i xungues i claustrofòbiques basades en una societat que és la societat d'aquell moment, dels anys 70 i 80 de després, que era una societat que sortia d'una descomposició i encara s'estava intentant arreglar d'alguna manera i transmet tota aquesta sordidesa d'aquest submón de drogues, d'assassinats, gairebé una mena de crònica negra d'Espanya que funcionava com a crítica furibunda i absoluta cap als estaments i cap al govern i cap a tot el que se moviera, bàsicament. I, per altra banda, aquest senyor el que fa és parlar de tot això de manera molt directa però també d'una mica de manera alegòrica a través d'històries molt atmosfèriques, molt xungues, molt fosques, ambients d'aquests així bizarros i opressius. Una mica, jo diria, David Lynch. Per mi és una mena de barreja en format còmic del que podria ser un David Lynch i un Eloi de la Iglesia, el director dels anys 70 i 80, que ja es va morir. No, no, que toma ja. Sí, no, no, és veritat, és que fa una mena de retrat de tots aquests ambients que parlava l'Eloi de la Iglesia, el Pico i a Navajeros i a totes aquelles pel·lis tan guais que jo crec que s'han de reivindicar, especialment una que es deia La setmana de l'Assasino. Apunta això, senyorita. Sí, senyora. La setmana de l'Assasino. Una pel·lícula absolutament reivindicable, com tota la filmografia de l'Eloi de la Iglesia, però no estem parlant de cine. Estem parlant de Martí. Ja parlarem després, ens hem ventilat mig guió a mig hores del programa. Ui, és veritat. Sí, ja parlarem de cine després. Anem una mica massa per... Ah, tranqui, tranqui, parla. Ja ens enrotllarem després. Sí, i tant. Doncs això que fa com mal Eloi de la Iglesia... Això d'Eloi de la Iglesia és un referent que m'he buscat jo, però a saber, eh? Perquè realment el que recorda, quan llegeixes les pàgines del Martí, és una mica el còmic underground americà que després evolucionaria amb Barnes un altre cop ell. Un altre cop. Sí, bueno, és el que hi ha. Un altre cop al purés por ahí tocando-se. Sí. Marçal, Marçal, Marçal, marxa d'aquí, home. Pobre Marçal. Treu-te les mans. Les mans? Donde pueda verlas. Doncs sí, sí, és una mica això. És una mica el mateix... El mateix grau de sortidesa. I a més, a nivell gràfic, doncs, també... També recorda. També recorda una mica el Barnes o el que després faria un Ángel Martín o tota aquesta tropa de locos peligrosos. peligrosos. Són historietes, ja us dic, bastant curtes, d'aquelles que també t'esperes una mica que tinguin un cert humor negre i algunes no el tenen, eh? Què busques? L'aire condicionat, tio. Ah, és veritat. Sí. Ens està matant, al març. El nostre tècnic de sort. El vol bullir. Com l'hem dit, que el quarto libro és una mierda de Festín de Cuervos no ens posa l'aire condicionat. Mira, li està agradant. Li està agradant. L'ha portat deu pàgines. Aquí no li agradava com portàvem deu pàgines. Per portar-nos la contrària, en realitat. Aquí no li agradava. Portarà mil pàgines d'agonia literària i ens seguirà dient m'estan cantant. Com a la gota. Oh, ens han posat l'aire. Espero que sigui el fred i no el calent. Gràcies, Marc. El mando, deixa'l aquí el mando, Marc, per si de cas. No, no, és broma. Doncs això, són històries molt dures, molt xungues, però també és veritat que no els hi falta un cert lirisme d'aquest brut i d'aquesta mena d'un irisme poètic bastant xungo, però que enganxa i que recorre solucions visuals per l'època molt agosarades a temàtiques molt salvatges, molt punquis i que jo penso que qui li agradi recuperar el material de la història del còmic espanyol més paral·lel, més de la cuneta i més de totes aquestes zones on no arriba la llum pot recórrer aquest Atajos que us recordem ha dit ara mateix la cúpula de Martí Riera. Bueno, va, sentim una miqueta més de musiqueta perquè The National, els The National, els The Nacionals de tota la vida, els The National de tota la vida tornen amb un disc nou, sí? Sí, surten sovint. Ah, doncs mira, doncs ara tenen Madrid el nou que presenten amb un tema que és el seu primer single que es diu Sea of Love. Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada ¿Hay que hacer repag, repag, repag hasta arriba y todo? Sí, sí, sí. No ens fan ni que... Doncs parlem de sèries, parlem de sèries i parlem de l'estrena que jo personalment era la que més esperava. I a més amb bastanta diferència. I a més durant anys, eh? Sí. O sigui, no és en plan, quina és la sèrie que més esperes d'aquesta temporada? No, mira, d'aquesta temporada no, de les últimes vuit temporades. Sí, podria ser, podria ser, perquè... Bueno, a veure, vuit no, perquè jo no la vaig veure al dia amb els Estats Units. També reconoceré que la vaig veure una mica més tard. Ah, no, no, he dit vuit per dir un número, però vuit. Per exagerar, però vamos, que sí. Ah, exacte. Parlem d'Arrested Development. Arrested Development és una sèrie que va començar el 2003, si no m'equivoco, a la Fox. I bé, va ser una temporada d'una comèdia, de 20 minuts, en presentaven una família, doncs una mica... Sabeu políticament el correcte? Pues lo contrario. Era una sèrie que no va funcionar gaire bé d'audiència mai, va arribar fins a una tercera temporada, ja més curta que les anteriors. no va acabar de trobar el seu lloc i finalment van dir, oye, pues chapamos. I és una llàstima, perquè segurament és, si no és la millor comèdia de la televisió, com a mínim de la televisió moderna, serà una de les, què, tres millors, posem? Sí, per exemple. Per mi sí. Per exemple. Fem un lapso de 20 anys, d'aquí a des d'avui fins fa 20 anys, jo crec que és de les tres millors comèdies que s'han fet a la TV amb facilitat, sí. I a més és una cosa que... Cinc. Deu. Deu. Ah, no, no, cinc, cinc. Cinc, cinc. Bé, va, de les americanes... Bé, és igual, és una de les millors comèdies que s'han fet recentment, això sí. I, però bé, va tenir aquesta mala sort, i a més tenia molts actors que ara sí que es coneixen, però que en el seu dia encara no havien acabat d'explotar, com ara el Michael Cera, que quan sortia Rested Development encara era un nen. Com es diu, el Jason Bateman ja havia fet coses abans, però és ara quan tothom el coneix, el Jason Bateman tothom sap què és el Jason Bateman. Oh, no, home no, el Jason Bateman era un ídolo juvenil, tiu, estava a totes les carpetes del món mundial. És el que et deia, i de pelu en petxadors i tot el que tu quieras, però després, ara mateix has explotat com a puro còmic, ara surt a totes les comèdies que et puguis imaginar, absolutament a totes. O sigui, ara, si et diuen, s'estrena una comèdia en la tele amb el Jason Bateman, dius, hòstia, vale, amb el Jason Bateman, que guai. Abans, doncs, si estaves una mica perdut i tal, doncs no sabries ben bé... Et sonaria el nom, potser, o diries, hòstia, sí, aquell, però no és el mateix que ara. Bueno, no sé, aquestes són les meves teories. En fi, el Jason Bateman era un pare, amb un viudo, vaja, amb un fill que vivia molt a prop de, o de vegades a la seva mateixa casa, de vegades no, dels seus pares, el Jeffrey Tambor i la, ja ho diré, Jessica Walter, amb el seu germà, el Will Arnett, que també abans no se sabia gaire bé qui era i ara ja més o menys tothom el coneix, el té més o menys reconegut. La Portia de Rossi, la seva germana, que alhora estava casada amb el David Cross. En fi, una família sencera i els seus problemes econòmics, els seus problemes socials, els seus problemes morals i els seus problemes sexuals, fins i tot. Aquesta sèrie va acabar i aquesta sèrie va tornar a començar. Tu dius que va acabar per qüestions d'audiència, però jo tinc també una altra teoria, és que era massa caustica, que no, que sí, eh? Sí, no, no, no, i tant. Però era massa caustica aquesta sèrie per un canal tan reaccionari o podríem dir com la Fox. Clar, jo crec que va ser l'excusa perfecta, és a dir, amb audiència no va funcionar gaire bé, però vaja, les comèdies no sempre funcionen bé i tot i així aguanten fins a un punt de temporades. I més en el seu dia, que no es feien tantes sèries com ara. Però sí, la Fox és com és, i la Fox va dir, ah, no funciona bé i en cima és una cosa que no ens gusta, doncs farà, evidentment. Bàsicament atemptava contra el concepte tradicional de família. Sí, i contra el somni americà i totes aquestes coses, sí, sí, sí. I a més, atemptava bastant a saco, o sigui, no és una sèrie d'aquelles de, bueno, sí, modern family, no, no, no. A saco, però subtilment, eh, això també s'ha de dir. No és un padre de família que dius, que, bueno, és quasi inexplicable en la Fox, que encara aguanti una sèrie tan absolutament punca i salvatge. Perquè és massa. És tant que es trenca la rosca. Arrested no, Arrested era una sèrie que mai va deixar de tenir una classe còmica molt brutal, eh? Sí, sí, exacte, exacte. Vull dir que feia, que destruïa, però sense que te n'adonessis. Però potser és perillós, per això, potser potser és perillós, saps? Perquè realment destruïa i ho feia des del raciocínio. Sí. Total, que ara la Netflix, aquesta cadena a la que, bueno, estem esperant encara que arribi, aquesta cadena de pedir bajo demanda, com es digui, vídeo on demanda, alguna cosa així. Sí, que ara està que l'ho peta. Que està que l'ho peta als Estats Units. Crec que podríem fer un eslògan, Netflix, que fos, it's not HBO, it's Netflix. Eh? Això m'ho diria. M'ho diria, sí, sí, sí. És una cadena, bueno, bàsicament és això, tu pagues i jogues, entre cometes, per internet i descarregues per streaming, el que vulguis veure. Sèries de producció pròpia, ja us hem parlat d'un parell, ja us vam parlar de House of Cards, us vam parlar de Hemlock Groove, aquella sèrie que vaig deixar de veure i no m'importa absolutament res del que hagi passat amb els hombres lobos. I ara fan Arrested Development, amb el Mitchell Hurwitz una altra vegada com a creador, amb tot l'equip protagonista, amb el Ron Howard una altra vegada fent de voz en off de tot el que va passant a la sèrie, i amb 15 episodis, que ja es van estrenar tots alhora. Nosaltres n'hem vist un parell o tres, jo n'he vist dos. Tu potser n'has vist algun més? No, no, dos també. Dos també. Els dos primers. I hem vist només dos, entre altres coses, perquè a mi m'ha deixat molt fred aquest començament. Sí, sí, a mi també. La veritat té els seus moments d'humor, té algun gag mitjanament aconseguit, té un fotiment de cameos, que això mola bastant, això tal com comença, amb un parell de cameos absolutament gloriosos, ja dius, hòstia, que bé, ja empezamos bien. Però després es va apagant, es va apagant i a més són capítols més llargs, ja no són 20 minuts, ara són 30 minuts. Crec que això és un fallo, eh? Oi que sí? Jo crec que sí. Jo crec que es ressenteix la sèrie d'aquest petit canvi de format, que sembla una tonteria, però és una tercera part més llarg, és un 30% més llarg. Sí, si no hi ha inspiració, no hi ha inspiració, i si hi ha talent, hi ha talent, duri el que duri. Però bueno, aquests formats estan molt calculats i que una sèrie que a les tres primeres temporades va durar 20 minuts, ara en duri 30, és perillós. És que et diré, fins i tot l'espectador espera que surti aquell On the Next, Arrested de Verlum, que era com acabava cada episodi, i encara no, encara queden 10 minuts més. És complicat. Per mi aquest és un problema, i l'altre problema per mi, tot i que la idea la trobo brillant, és el seu guió. El seu guió està fet de manera, al menys de moment, d'anar explicant la mateixa història des de diversos punts de vista. Llavors, la idea està molt bé, però això també implica un plus de complexitat que pensen massa en el guió, una mica massa més en el guió del que haurien de pensar, com a mínim el guió, argumentar el dia, no quiero liar-me en aquest sentit. I jo crec que a final, doncs això, és una mica massa cerebral, una mica massa, més del que hagués estat el concepte natural d'aquesta sèrie, que era simplement ir passant de A a B, de B a C, amb algun flashback, però algun flashback... No, no estic d'acord. A tu t'agrada A tu t'agrada? Avui estic rebel. Sí que estic d'acord amb tu, però per mi, si en algú es caracteritzava Rested Development és perquè tenia uns guions brillants en estructura. Tenia unes estructures hiper, hiper, mega complexes de guió. I el problema per mi és que en aquest cas han centrat aquesta complexitat en una cosa diferent, no en l'estructura de cada un dels guions per separat, sinó que potser és el que volia dir. Sí, sí, sí. Exacte. En aconseguir aquesta mena de gran xarxa que aglutina tots els capítols, que a mi em sembla una brillant idea, o un... Bueno, brillant tampoc perquè ja s'ha fet abans, però molt bona idea per part d'ells, però no tenen aquella complexitat els capítols, són molt més lineals, són molt més... Bueno... Sí, jo el que voldria dir era això, que es basen una mica massa en fer-ho lligar tot... Sí, exacte. I tampoc cal, tampoc cal, perquè els capítols, és el que tu dius, eren molt complexes els originals, però això, al final hi havia una història que continuava i ja està. Aquí és tota l'estona, anar i tornar i no acaba de trobar. Com a mínim, de moment, jo espero, tinc certes esperances, espero que millori això. Sí, tenim... Tu i jo tenim 13 capítols per endavant, vull dir que... Sí, i a més hi ha dos factors que poden potenciar molt aquesta història. La primera és potenciar el David Cross, que encara no ha sortit, i la segona, el tovall és Fionkey, i la segona és potenciar el Will Arnett, que tampoc ha sortit gaire. Jo crec que això acabarà... Sí, eren dos dels piles còmics de la sèrie, eh? Tant Will Arnett com David Cross. Però sí, el problema, saps què passa? Que jo, de moment, ric més amb els flashbacks, quan tornen a la sèrie original, quan fan un flashback dels capítols de les primeres tres temporades, llavors ric de... Sí, sí, és una mica una putada. Significatiu. Però bueno, seguirem. Jo me'ls penso tragar tots 15, eh? I si resulta que els 14 primers són un rotllo, el 15 igualment el veuré, perquè és el rest de TV, l'homement. Vull dir, estàs així. Sí, sí, se li veu. I a més, bueno, van veure alguns tràilers i apuntaven algunes cosetes que encara no hem vist, que pot anar recuperant el to, pot anar recuperant el to. També és cert, tu deies ahir abans de veure Star Trek, sí, hem vist Star Trek, ho recordo, que fins ara no hi havia hagut mai, mai, mai un capítol dolent. Tots eren bons. Mira, si ara han coincidit dos de dolents, doncs pot ser, pot ser, qui sap. En tot cas, podem anar aliviant les nostres penes amb una comèdia que també ha tornat aquesta temporada, però que està perquè serveix l'ordre normal. Calen comèdies. Calen comèdies. Sí, calen comèdies i calen comèdies com aquesta, VIP, la història de la HBO sobre la vicepresidenta dels Estats Units, que ja us en vam parlar la temporada passada, però segurament no ens vau fer gaire cas, tot i que és una sèrie que... Per variar. Sí, perquè vaig dir, són sis episodis, ui, sí, ja sí, això, ja sí, això. És una sèrie que ara ha sortit la primera temporada en DVD a Espanya, és a dir, que alguna mena d'èxit ho haurà tingut, no sé. En fi, als Estats Units ha tornat ja a la segona i, de fet, ja s'està acabant, si és que no s'ha acabat, vaig una mica perdut. És una sèrie creada per l'Armando Iannucci, que abans s'ho havia carregat tot al UK fent una sèrie que es deia The Fico Beat i una posteriore peli que es deia Into the Loop, i que juguen una mica les mateixes cartes, que és a dir, fotre's amb els polítics, tots els polítics són gilipolles, com més amunt estiguin en l'escalafó de la política, més gilipolles encara. Sí, realisme puro i duro, no? Sí, sí, per això dic que calen aquestes sèries. I aquesta sí que té un format de 30 minuts una altra vegada, però aquesta sí que necessita aquests 30 minuts, perquè aquí és tot tan embolicat i va tot a pinyon fijo i tot... És una sèrie trepidant en el sentit que no deixen de xerrar i no deixen de passar minicoses, però constantment, te les van llançant a la cara. A mi em recorda fins i tot el... Ui, que blanco he tenido. Ui, com es diu? El guionista de la red social, ¿verdad? Ai. No t'ho diré. Deixaré que et consumessis en la teva... el creador de la vostè. Sí, exacte. I et puc donar dades, si vols, però no penso dir el seu nom. Deixaré que et consumessis. No, no, Xavi, sisplau. Que ens truqui algú per telèfon i ens ho digui. Gràcies. No, no, David Pinchel és el director. Jo dic el guionista, el guionista de la red social. Sí, home. Aaron Sorkin, gràcies. Ai, gràcies. És que no podia estar-me. Oh, que mala. Gràcies. Doncs això, recorda una mica l'Aron Sorkin en aquesta velocitat i m'enté a la folla, amb totes les lletres, de l'Armando Janucci. És una sèrie amb molta mala llet, és molt irònica, és molt... Bueno, ho crema tot, absolutament tot. La protagonista, que és la Julia Louis-Dreyfus. Hombre. Elaine. Exacte. Elaine Marie Benes. Doncs, bueno, ja se sap qui és aquesta noia. Ja sabem que és una experta en comèdia i que a aquesta no li importa fer el que ha de fer. La deixant gairebé de son normal per arriba. I el seu equip, el seu sèquit, està compost per el Tony Hale, que és el... Precisament, Tony Hale, mira. Repeteix avui. Sí, sortia a Rested Development, surt a Rested Development i surt també a VIP. O la Anna Chumsley, aquesta noia de mi xica. Hola. T'acordes? Home, i tant, i tant. Sí, sí, sí. Pobre noia. Pobre noia. S'enrotllava, primer s'enrotllava amb el Macaul i Culkin, com si no tingués. I després, a sobre, el Macaul i Culkin es moria. Xxxt, no diguis allò, home. I por avispes, que és encara pitjor, tio. I por avispes. Picada de vispes. Doncs això, de moment, VIP ha tornat amb el seu... amb la seva qualitat habitual. Aquesta sí que no ha baixat un àpice la seva dosi d'humor setmanal, la seva dosi de crítica social. Jo la recomano ara mateix com... Ara mateix, la millor comèdia de la temporada. Espero que Rested Development li tregui... Li tregui l'això on se desagra. Bé, jo no l'estava veient perquè em fa una mandra tremenda. Sí, també ho fa, això, fa una mandra. Però bé, a partir d'ara, si la recomanes, la veuré. Vale, doncs queda apuntada també VIP. Amb dos S, eh? V-E-E-P. Vale. Això no, ho dic perquè les fes diuen, eh, si no se ve nada de VIP. D-U-V-D-V-I-P. No, no, no. D-U-V-D-V. Estàs equivocando. Madre dius. Estàs equivocando. Vale, molt bé. Doncs amb això matarem el tema de sèries. Tenim alguna cosa de més per avui o què? Sí, perquè queden deu minuts, no? Deu minuts per davant. Què parlem? De l'exposició del CCCB de... Bueno, no ho sé, potser quan... Podem parlar d'això? Podem parlar del tancament del Sine Urgell, que jo ho trobo una lossa més. Hi ha una certa concentració de protesta pel tancament del Sine Urgell, el mateix Sine Urgell, em sembla que avui pot ser? Podria ser, jo he vist alguna foto, sí, però pensava que era de... com es diu, improvisar totalment, no sabia que hi hagués algun mínim de protesta. Que això, de fet, ha funcionat a alguns llocs, eh? Ah, sí? Han protestat i el Wolves hi ha fet cas. Han salvat alguns cines. Bueno, el histórico caso del cine de Sant Ferriu. Ah, bueno. Madre dius, ens posem localistes, ja. Hi havia una altra per... No, hi havia una altra per Menorca o així, que els segueixo per Twitter, no sé per què. En fi, en tot cas, si l'aconsegueixen salvar, vale guai, però això no treu que estem en una situació cada cop pitjor, eh? Sí, nos vamos al Garete. Molt malament, eh? Si salven un cine, serà una notícia brutal i fantàstica, però, bueno, sí, sí que és veritat. De fet. I els rumors que se sentien ahir ja es poden fer oficials o no? O els fem oficials nosaltres? Quins són els rumors que se sentien? Aquells d'una altra cine que també n'estaria en les últimes. Ah, bueno, això és un rumor que ocorre des de fa temps. Sí. No ho sé, si ho vols dir, digue-ho, però jo no contribuiré a la desinformació. En qualsevol... Bueno, si vols fer, fes-ho, eh? No, no, ja està. Però bueno, hi ha rumors de tancaments de cines, hi ha... Bueno, això s'està anant al Garete. Sí. Total, que els que... ens agrada veure el cine en sala, doncs... Doncs no podrem, ens n'haurem d'anar a Perpinyal com abans. Sí, perquè entre això i que han anat tancant productores com Alta Vista, que ens portaven pel·lis més o menys de qualitat, vale, sí, per haver fas tan furios podrem-nos veure-la aquí, d'acord, guai. Però alguna altra cosa també voldríem veure, no? Sí, potser ens podríem mirar a les cartelleres de Perpinyal, ara t'ho dic en serio jo. Sí, no, no. Potser faré això i miraré, a veure, el dia que s'estrenin unes quantes pel·lis interessants a França, et fas un planning, mira, a les 4 vaig veure aquesta, a les 6 aquesta i a les 8 aquesta. Perdona, ja ho pots fer ara, eh? Ja ho pots fer amb The Place Beyond the Pines, com es diu aquesta? Sí. Un lugar, com es deia aquí en castellà? No sé, Cruce de Caminos. Cruce de Caminos. Alguna tontrea. Que és la nova del director de Blue Valentine. Sí, a mi em va de saber aquesta pel·lícula. Bueno, però tot i així és interessant, és una pel·lícula interessant i alternativa. Sí, home, i tant, i tant. És una pel·lícula que s'ha de veure, s'ha de veure. Aquesta d'una banda i després veus la de Bertolucci, per exemple. Sí, també. A França, una després d'altra. Aquí no. Aquí ve sempre. Mira, l'Albertolucci està bé. Sí? Sí, em va agradar. L'Albertolucci, I o E té, i em sembla que aquesta en principi s'ha d'estrenar. S'hauria d'estrenar. S'hauria d'estrenar. Però vés a saber, eh? Però bueno, The Place Beyond the Pines no sé si té distribució. Sí, també en té. Sí. I és de Planeta, sé que s'estrenarà. Vale. Ja en parlarem, imagino. O no, perquè potser posposen l'estrena. En fi. Bueno, ja veurem. Una que sí que s'ha d'anar a veure, i que jo crec que sí que... Bueno, el 80%, el 90%, el 95% segur que s'estrena, és... Això vol dir que no s'estrena. Antes de l'Anochecer. No, que sí, antes de l'Anochecer. Vaig veure l'altre dia, la tercera part de la trilogia del... trilogia romàntica, si voleu dir-ho, sí, del Richard Linklater. Sí. Aquesta cosa... Antes de l'Amanecer, antes de l'Amanecer. Exacte. En 94 es va estrenar antes de l'Amanecer. L'any 2004, em sembla que era, es va estrenar antes de l'Amanecer, i ara arriba antes de l'Anochecer, que torna a retrobar-se amb els mateixos personatges de la primera i de la segona, que són l'Ethan Hawk i la Julie Delpy. L'Ethan Hawk segueix viu. Sí, a més, en plena forma. I a més, és un tio que és solvent, davant de la càmera. És un bon actor. Que... Bueno, doncs, la història és que la primera pel·lícula es trobaven per casualitat a Viena, la segona es retrobaven a París, i ara, en aquesta tercera, ja som parella, no és un espòiler, ja ho sabem, ja som parella, i estan a Grècia. És un tros de pel·lícula, és una pel·lícula molt bona. Mira, ho dic perquè segurament s'estrenarà també quan hi estiguem d'algances, no? Podria ser. Ja que estem postos en pel·lícules que encara no s'han estrenat, doncs mira, som-hi. És una gran pel·lícula que, bueno, fa una petita radiografia de les relacions humanes, sobretot del... No del matrimoni, perquè no estan casats, però de les persones que porten un temps junts. Estan entrant un fotiment de gent a la ràdio. Sí. Nostres fans. Luego firmamos autógrafos. Sí, després de la sortida. Fotos no, eh? Exacte. Doncs això, és una pel·lícula construïda, igual que les altres dues, bàsicament, a base de diàlegs, i en aquest sentit és esplèndida, perquè, bueno, fa una construcció de personatges exemplar i un disseny de diàlegs impressionant, amb una mesura del subtext i amb una mesura del que es diu i del que no es diu, molt, molt, molt espectacular. I amb un domini del clímax dramàtic i de l'escalada d'intensitat dramàtica vehiculada, bàsicament, a través dels diàlegs, que queda a vèrtigo. És un pel·liculoté. Doncs ara diga, en canvi, per què no funciona res com 3? No era tan difícil, no? Que funcionés? Bueno, és que havia de funcionar, però si li posaven ganes a ells, no li han posat ganes. Ja, però això ja ho van fer a la segona, no? La segona va ser, vale, fem res com una altra vegada, 5 ganes. Però la tercera ho canviarà tot, no? Era la idea, no? M'han enganyat una mica. Era en plan, esta es la buena, esta es la que pone fin, esta es la que... A més, ho van promocionar així, eh? Dient, no? La que acabarà de posar... Everything else. Exacte. Tornarà a posar la franquícia Ressacón en lo más alto de l'Olimpo de las franquicias. I la veritat és que no és que sigui dolenta, o no és que sigui només dolenta, és que és una pel·lícula absolutament, per a mi, desganada. És una pel·lícula que s'ha fet amb, bueno, amb la punta del que no sona, que no té cap mena de gràcia perquè no s'han escarrassat a pensar-se bons gags, simplement van posant els gags que se'ls hi ha passat primer pel cap i, en conseqüència, se't passen a tu també pel cap. Com a espectador estàs allà i dius, ara passarà això, pum, va, passa això. Ara, d'aquí 10 minuts passarà això altre. I també, al cap de 10 minuts passa això altre. Sí, sí, la veritat és que és molt lamentable no que es faci una mala pel·lícula, sinó que es faci una pel·lícula d'aquesta manera. I a nivell d'acció, clar, el que hauries d'esperar és que, ja que la segona se'n van anar a Tailàndia, era Tailàndia, no? Si no recordo malament. En aquesta tercera, doncs, ja fessin alguna cara més salvatge i més, no sé, on poden anar? Jo què sé. Els Estats Units, per exemple. Pues sí, van als Estats Units. Llavors diu, home, no, no, no és això, tu. No està pensada, no està fet amb carinyo, no està fet amb, no sé, no sé què li falta. I és estrany, eh? Perquè el plan estava allà des del principi, és a dir, ningú no els va obligar a fer res d'això. No, no. Des del primer moment, tot Phillips, que és el director, va dir, oi, que hi ha trilogia, eh? Tranquilos, que jo esto lo tengo. Doncs no tens res, tio. No, no, no, no tens absolutament res. Jo crec que fins i tot hem de, això ha de reconsiderar una mica la trilogia, perquè, bueno, la trilogia, la saga, no? Sí. En principi era, hòstia, res sacón en Las Vegas, peliculón, gran comèdia, una de les millors comèdies dels últims anys, vale. Va tenir una segona part, ui, bastant més fluixa, però bueno, mira, ja està la primera, encara es pot salvar, tal, no sé què. No, no, no, no. Ara són de tres pel·lícules, una és molt bona i les altres dues, caca, de vaca, flaca. Passant-ho, passant-ho, passant-ho mil. A part de tot això, no sé, hi ha alguna pel·lícula més, així que estigui menys pendent d'estrena, d'alguna cosa? No, jo és que saps què passa, que aquesta setmana he vist moltes peries en DVD, i estrenes en DVD, que ja fa molt que no en parlem. Bueno. Però no, això vol dir que no he vist res a com, per això, estava ocupado viendo Jesucristo Superstar. Hombre. És lo que hay, Jesucristo Superstar fa 40 anys, i la reediten en un Blu-ray, que lo flipas, amb una qualitat que lo flipas, i ara vaig veure per primera vegada a la meva vida, i ho vaig flipar, no me l'esperava en absolutament així. Ah, no l'has vist fins ara? No, no, no, no. Ah. Sí, sí. Bueno, sí, és una pel·li, a mi m'agrada, és una pel·li molt camp, però que a mi m'agrada. Absolutament, eh? Molt guai, a més amb unes cançons que, hòstia, Los Miserables, no sois nadie, d'acord? Això ja... No, no, és veritat, és veritat, és aquell cine musical dels anys 70 que em molava, i que tornes a veure les pel·lis, i si les veus, ni que les vegis per segona vegada ja en saps les cançons. Exacte. Passa amb aquesta, a mi em passa amb Her, per exemple, és una pel·li que la torno a veure i em torna a molar, i les cançons ja te les coneixes. Sí, i en canvi, mira, també en vaig veure una altra que, a més de... Tomi, Tomi és molt bona. Tuf, Tomi, no sé, aquesta ja ho vaig intentar, eh? A mi m'agrada, Tomi. No sé, ja ho intentaré una altra vegada. I una altra que vaig veure, que gairebé se m'han oblidat, mira. Ai, so de dèbil, m'encontré el diablo. Aquesta és una pel·li que el 2010 es va estrenar a Sitges, i va ser hiperaplaudida, és una pel·li coreana, d'aquestes de venjança, la típica pel·li coreana de venjança, però saps quan diuen sí, sí, aquesta serà supersalida de madre, i no ho és mai, i sempre t'acaba de sabent? Doncs aquesta no. Ah, mira. Aquesta realment està absolutament... Però vamos, però vamos, és una bogeria, és una bogeria hiperviolenta, hiper-sàdica, hiper-desagradable a nivell visual, i alhora és una pel·li com el Buen Tiner Acció en coreano. Està feta amb una qualitat acollonant, està feta amb un director darrere que sap perfectament el que s'està fent. Qui és el director, perdona, si no ho has dit, no... És que no me'n recordo, no, perquè el coreano... Ah, perdona, perdona, sí, un director coreano... És un d'aquests que cada any estrena dues pel·lis més. Sí, sí, un d'aquests. Ah, mira, oh, és aquesta. Nombre de recursos, sí senyor. Sí, és el Kim Ji Won. Ah, bre, Kim Ji Won, el que ara ha dirigit una pel·li amb el Schwarzenegger, no? Sí, exacte, l'último de Sofio. Ah, exacte. Bueno, doncs amb el Kim Ji Won, l'último de Sofio, de ruts que estan sonant de fons. Valleu-la, que estàs, fans del cine oriental, velleu-la, en sèrio. Si només heu de veure una, velleu-la, recen editada. Sí, la teniu amb DVD estupendament. Gràcies a tots per ser l'altra banda. Com sempre, ens veiem la setmana que ve, ens sentim la setmana que ve. Exacte. Carlos Jacomeni i Marc Pérez Arnau, gràcies moltíssimes. Gràcies a tots. Gràcies, gràcies, gràcies. Adéu-s'ha. Adéu-s'ha. Adéu-s'ha. Adéu-s'ha. Ara escoltes Ràdio d'Esfern. Sintonitzes Ràdio d'Esfern. La Ràdio de Sant Junts. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, bomba, un mort i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara. Però tu?