#52 - Així és com la perds, Turistes (Sightseers), Polir, westerns en Blu‑ray, Two Broke Girls i DC Tierra 2 — tast de Sònar

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Hola, què tal? No, avui no direm l'hora, va. Comencem ara i ens podem anar de dèmcia. Sí, culpa meva, eh? Perdoneu, culpa meva, culpa meva. No, no és culpa de ningú, les coses van com van. Hola a tothom, benvinguts al Condensador de Fluso, a Ràdio d'Esvern. Per culpa meva, no. Culpa dels ferrocarrils de la Generalitat. Ja estem. Sí, no, no. Ja hi som. És que crec que han tret l'S55 aquest, que a mi m'anava de perles per agafar el just metro, llavors he d'agafar l'S2, que fa mil parades més, perdo el just metro i arribo tard. Culpa dels ferrocarrils. Nois, voleu que el Fluso comenci a les 8 en punt? Escriviu una carta massiva, 150.000 firmes als ferrocarrils de la Generalitat. Això et passa per agafar autobusos que comencen per S. Agafa el 63 o agafa el 157. El 157 comença amb S. Sí. En fi. Bé, això que benvinguts a aquest programa de cultura, o algú, ho intenta. Els de cultura. Intentem. Tenim una hora per davant plena de coses interessants, recomanacions i mogudes de les nostres. Benvinguts a tots. Alguna queixa més, així, d'entrada? Ah, sí? Puc dir-ne una altra? Sí, home, i tant. A veure, no és que sigui una queixa, és que és una cosa molt curiós que m'ha passat. Com sabeu, de vegades ens envien pel·lis i les hem de criticar i analitzar i recomanar o no, etc. Et van enviar una, un musical. Dius, és important que estigui en anglès, però també en castellà, perquè s'estibuirà en castellà. I a més, aquest musical, que era Jesucristo Superstar, tenia cançons en castellà doblades, si no recordo malament el doblatge. No t'ho sé dir, el musical sí que el van doblar. En la peli, jo sempre l'he vist en anglès. Jo juraria que estava doblada. Sí, pot ser, pot ser. Doncs la tinc en anglès i en francès. Gràcies, amigos. M'ha vist s'ha ajudat una mierda. Bueno, doncs mira, així n'aprens. Ja està, fins aquí mis quejas. Va, esconeix, esconeix. Doncs... És que és surrealista, m'ha arribat amb la portada en castellà i tot, però l'edició francesa per dins. Ah, que josses. Estes franceses. Ja està. M'han dit tots jovinistes. Vinga, Marc, tira. Bé, aquest sembla si parlem de llibres, que fa bastantes setmanetes que no parlem de llibres. Sí. Bueno, parlaves de llibres amb imatges. T'has penjat. De llibres amb imatges, que són pel·lícules còmics, no? No parlaves d'això? Ah, bueno, sí, sí, exacte. Llibres illustrats. Sí, però ara feia temps que no parlàvem de llibres puros i duros amb les seves pàgines i les seves lletres, però jo crec que mereixia la pena trencar el silenci perquè hi ha hagut una de les novetats del món de Dori que ens ha cridat especialment l'atenció i, a posteriori, també ens ha agradat i per això l'estem recomanant aquí. és la nova novel·la de... Aquí és quan començo ja a patir, perquè és un senyor que es diu Junot Díaz o Junot Díaz o Janot Díaz o Junot Díaz. Jo no ho he sapigut mai. És un autor nascut a Santo Domingo que l'any 68, que no obstant, quan era molt petit va marxar a New Jersey i va fer vida, diguem, als Estats Units, però amb comunitats hispanes. Jo fa temps que el conec aquest noi, però, sincerament, no sé com es pronuncia el seu nom. Si algú ho sap, que ens truqui i ens ho digui. Si algú espera... Que no sigui Junto. Una cagada. Junto Díaz. Todo junto. Vale. Junto. Junto. Hòstia, quin nivell. És un senyor que ja li seguim la pista des de fa temps perquè va escriure un llibre que seia La meravillosa vida breve d'Òscar Guau, que es va colar, a més, entre els millors llibres de la dècada passada en unes quantes llistes. Quan es va acabar la dècada, la gent va començar a fer llistes. Quines manies que té la gent de fer llistes de coses. I molta gent, molts mitjans, van decidir que La meravillosa vida breve d'Òscar Guau era un dels millors. Jo no sé si era un dels millors, però era un llibre molt xulo, molt guai, molt fresc, i que descobria una nova veu en el panorama americà. Una veu fresca i bastant atrevida i diferent. Que ara es confirma amb aquesta nova entrega del Díaz, que es diu Així és com la pierdes, que és aquesta novetat que ens porta a Montadori. ¿Todo junto? Todo junto. Així és com la pierdes, és aquesta novetat que us portem avui, que no és sinó un recopilatori de nou historietes breus que són inter... Bueno, estan separades, però alhora també són una mica interdependents. Estan interconnectades d'alguna manera a través d'alguns personatges que es repeteixen, com el cas del Junior, potser el Junior, eh? No Junior, no. Junior. Am Y. Am Y. És potser el més destacable de tots, però n'hi ha més. Hi ha un tal Rafa, hi ha tota una fauna que es va repetint perquè aquestes novetes historietes se centren totes en un mateix àmbit, en un mateix, diguem, hàbitat cultural, socicultural, que és això, aquestes comunitats hispano-americans que estan als Estats Units, no vivint precisament a corpo de rei. Em consta que hi ha alguns que viuen a corpo de rei, el González Iñárritu i l'Alejandro Sanz, que ja és... No, escolta, bueno, és espanyol, però ja és... I Alejandro Sanz? Sí. No sé, té tant de bòtocs a la cara que ja no sé si és espanyol o... Sí, per això, ja hi ha rego moments que no ho saps. O Chitauri. Doncs, Chitauri. Cles Klingon. Alejandro Sanz és Klingon. Doncs, doncs, se centren en aquestes comunitats una mica més oprimides i, doncs, parlar de les relacions entre aquestes persones que són tot joves i que, bueno, doncs, que tenen comportaments una mica de persones joves, és a dir, machitos, gallitos, una mica estúpids, que, no obstant, doncs, són persones igualment, sí, és veritat, i que, doncs, passen aquestes aventures tan relacionades amb aquesta narrativa dels perdedors i amb aquesta cosa, amb aquesta èpica de la gent desclassada i de tota aquesta història, però que totes, de fons, tenen un cert por són melancòlic bastant important i bastant... bastant punyent, fins i tot, que et deixa l'ànima, doncs, una mica tocadeta, no són històries molt destructives, però sí que són una mica fosquetes, una mica xungues, però són aquelles històries que, en el fons, parlen de sentiments que són hiperreconeixibles, doncs, com ara això, el sentiment de pèrdua, especialment, per això es diu així, així és com la pierdes, referint-se, doncs, a una noia, no?, quan deixes d'escapar una noia i després, uns anys després, dius, hòstia, em sembla que no vaig fer bé en aquell moment, vaig ser una mica imbècil, la noia se'n va anar a por ahí i ara, mira, ara la trobo a faltar. Ah, mi vida és una mierda i la seva ja no. Doncs, va una mica de totes aquestes històries i des d'un estil i des d'un toque autoral doncs, molt curiós i que és, i que a més, bé, favorit també s'ha de dir per la traducció, que és, doncs, aquesta mena d'espanglish, no?, aquesta mena de llenguatge molt del carrer de les comunitats dominicanes i hispanes en general, doncs, que parlen aquesta mescla, aquest anglès mestís entre anglès i espanyol, així està escrit el llibre, així està traduït i a part d'això, doncs, té una dinàmica i té unes... Ui, no et carreguis l'estudat. Intentaré no trencar el micro. Té una... Té un ritme i té un to i té un tempo bastant xuló, així, bastant precipitat, però que és un tio que escriu molt bé, que sap molt bé el que s'escriu i com s'ho escriu i, i bueno, en fi, jo crec que queda com una de les novedats bastant importants d'aquest mes i potser a la temporada, sobretot tenint en compte això, que el Jonot Díaz aquest és un tio que s'està, jo crec que posicionant molt bé en aquest mercat. Què passa? No, és que ara has dit com tres o quatre vegades en formes diferents, mola. El què? Ja has avisat, no sé com es diu, si Jonot, Jonot, Janot, però després ho has anat dient i diu, mira que bajo. Ah, cada vegada ho he dit d'una manera diferent. Bueno, doncs el Díaz, és igual, Jota Díaz, què més dona? Jota Díaz, Així és com la pierdes, novetat de Món de Dori, recomanada per qui necessiti noves experiències literàries, ahir ho tenéis, i si no, agafeu-vos, si voleu anar una mica més enrere, agafeu la meravellosa Vida Breve d'Òscar Uau, que és una novel·la, no són historietes, i que jo diria que és tan bo o més com aquest. Per cert, aprofitem, ja t'estava veient que canviaves de cançó, dic, t'esperes, Tècnico Nuestro, que encara no hem dit les nostres formes de comunicació. Tècnico Nuestro, que maca això, Tècnico Nuestro, això li agrada, de mi coração. Li agrada que li diguem això. En fi, que teniu formes de parlar amb nosaltres. No ho hem dit, no? No, avui no. Malament, malament. És que ja... Ja ho donem per sentat, ja ens pensem que ho saben. Jo què sé, si us heu llegit Així és com la pierdes i us ha semblat una merda, doncs podeu trucar-nos si voleu al 93-372-3661 i increpar-nos o tot al contrari, si us ha encantat i esteu d'acord amb nosaltres, doncs també, 93-372-3661. A més, teniu un xat a radiodesvern.com on va parlar amb gent. Avui ens acaben de dir que s'ha mort l'Esther Williams, per exemple, aquella dona... Anda! Sí, aquella bailarina aquàtica. Sí? Esther Williams? Sí. Doncs no és l'única que s'ha mort avui, eh? Qui més s'ha mort avui? Ho deixem pel misteri, ho deixem parlar després de la publicitat. Uala, mola, vale. Doncs això, ho teniu a radiodesvern.com, entreu i ens veieu per webcam. Avui jo vaig de blau i ell va de verd, però alhora dos ens quedan bien en dos colores. Ell és el Xavier Oldan, jo soc el Carlos Jaco Meli. Sí, i tant, no ens hem ni presentat. És que avui, veia, veia desastrada. Sí, sí, sí. Doncs sí, aquí estem, aquí estem. Mira, ja estem fent l'espoiler. Tom Sharp, també s'ha mort. Sí, l'autor de Will. Sí. Doncs, què és això? Què fem? Fem alguna altra secció? Sí, presentem el Marc, que és el nostre tècnic, però va, tira, tira ja la següent. Vinga, va. Estàs ditjant, eh? Fem alguna altra secció? Fem alguna altra secció? Fem alguna altra secció? Fem alguna altra secció? Bueno, seguim fent el gilipollas avui d'una manera escandalosa, però mentrestant... Jo no, tu. Bueno, tu també, eh? Tu me vas a la zaga, sí, sí, sí. Jo faig el gilipollas passivament. Estan oníricos, oi, ens diuen pel xat. No, desenfocados. Yo estoy un poco dormido. Si vols entendre onírico per això... Diu perquè estàs desenfocado, però això és el Marc que fa guarrerides allí i està tot empenyado. En fi, ara parlem una mica de cine. Ja hem recomanat un llibre, ara recomanem una pel·li. De fet, recomanem l'única estrena que ens crida l'atenció de tota aquesta setmana. Sí, l'única estrena de cent de la setmana. Sí, sí, sí, crec que estem... De cent no, de cent n'hi ha una altra, però bueno, sí, la més recomanable. La que realment ens crida l'atenció és només una i és aquesta que es diu Turistes. Turistes. Psych Sears, la coneixereu segurament per Psych Sears, que és que turistes hi ha com tres els últims tres anys. Ah, sí? Ha estat molt divertit avui buscar per IMDb, saps? Turistes? Hi ha més turistes? Sí, perdó, Caracoles. Caracoles. Sí, sí, sí, hi ha molts més turistes, doncs ara arriba una nova Turistes, però aquesta és molt bona. O és molt divertida, en tot cas. És la nova pel·li d'un tio que es diu Ben Wheatley, per exemple. Per exemple. Sí. És un tio, doncs, jovenet, té una carrera amb tres pel·lis, però ja la segona, o tres o quatre, no sé, una que es deia Kill List, ja es va convertir com en una mena de pel·lida culta. I dius, hòstia, que aquí hi viene alguien. I abans de presentar Psych Sears a Sitges el passat octubre, es va dir, hòstia, aquest tio també participa aquella cosa estranya que es deia d'ABCs of Death, Los ABCs de la Muerte, que eren 24, 26, quants... 20 i tantes, 28 potser, no? Un curt per cada letra de l'alfabeto. Quina lletra feia, te'n recordes, ni idea, no? No, no me'n recordo d'això, ja. Jo tampoc. Però bueno, em dius, oi, que participa això, era un, això, 24 curts, amb directors de pel·lis de por, o de gènere en general, que feien, doncs, formes de matar que comencessin amb aquesta lletra. Una bogeria, i dius, hòstia, doncs, el Ben Whitley aquest, qui serà? Doncs és el creador de Turistes. I Turistes, què és? Doncs una pel·li a cavall entre la road movie i el costumbrismo UK sobre una parella... No, en realitat no. La cosa va d'una parella que, bueno, estan molt avorrits, tenen una vida molt rutinària, i ell diu, oi, vamonos en mi caravana a visitar una mica el nostre país, el Regne Unit. L'altre diu que sí, i, veia, la cosa no és que vagi massa bé, fins que tenen un primer accident, on acaba sortint... Quan dius primer, impliques que n'hi ha més, eh? Sí, perquè n'acaba sortint una víctima mortal. Ah, mira, lo típic. Sí, i saps què passa que... Allò que te'n vas semblar xurri. Sí, i agafes la caravana... I mates una vieja. I mates a alguien. Lo típic, sí, sí, un clàssic. Doncs, oi, li agafen el tranquillo. I diuen, oi, esto es divertido. I comença així la pel·li. És que mola. És una pel·li molt, molt, molt divertida. Molt boja. És una pel·li... Però, alhora, gaire sentit. No és una bogeria sin mà, si venga de sangre. No, és una història d'aquests dos. Fins i tot té una mica d'estudi de personatges. Que dius, bueno, doncs no està mal. Però té això, té un humor punyent. Té unes escenes absolutament gores. Que dius, hòstia, tu, doncs és de les sorpreses destacades. Ja va ser de les sorpreses destacades del Festival de Sitges, on va guanyar la millor actriu i el millor guió. Bé, i es rumorejava que podia guanyar la millor pel·lícula, també, no? Sí, sí, sí. Era una d'aquelles que deien, ai, potser guanya aquesta, el premi del públic, o no sé, que al final no va guanyar res de tot això, però... No, però de fet no va guanyar... Però era una de les que estaven allà presents donant volta, no? Sí, sí, sí, de fet no va guanyar la millor pel·li, perquè crec que aquest any va ser Holy Motors. Sí. Que, clar, havia de guanyar Holy Motors de qualsevol manera. Sí. Doncs això, és una pel·li que li va prou de prop, protagonitzen l'Steve Oram i l'Alice Lowe, que aquesta tia no sabreu qui és, però nosaltres a la temporada passada us la vam recomanar com a forma de sèrie a una sèrie que es deia Garth Marenguis Dark Place. Ah, va. Sí, una comèdia veritat. Jo com sonava d'alguna, aquella noia. Doncs aquesta, aquesta és la protagonista femenina i és la que va guanyar i ho va francament bé. i bé, la veritat és que tampoc cal dir massa cosa més. La pel·li com a pel·li en si és molt senzillota, és molt càmera en mano i a... No recordo si hi havia alguna cosa, una mica més de mitjans, però no recordo que fos especialment... No, no, no, no, no té molts mitjans. L'únic que estan ben aprofitats, això sí. Sí, sí, això sí. Una fotografia xula. És molt vistosa i a més sí, els paratges es presten molt, és molt natural la pel·li. Sí, sí. I és una gran sorpresa. Jo no diria gaire cosa més per no... Bueno, ja hem dit tot, no? L'has tripat una miqueta, eh? No, però ja, sí, però... Bueno, és que va d'això, tampoc és que... No, no, no, no, no, no té més. Sí, sí, sí. Però està molt bé, és molt divertida, és molt canyera i és la gran estrena d'aquesta setmana, perquè ja dic, és de les úniques diferents. Sí, tot el més una mica més del muntón, més de lo mismo, una mica tot del muntón. Sí. Vale, doncs com a pel·li diferent, recomanable a tothom? Sí, no, jo crec que sí. Sí? No sé. Jo crec que sí, home, les abuelites que no ballen, però... Sí, hola, hola. Estàs escutxando des de casa. I no ets una abuelita, vés a veure aquest cap de setmana a Site Sears, que s'estrena demà mateix. Ah, per cert, espera, que ara hem de presentar que és Carabel com a costat d'or de Fruzos. És que sempre ho deixem allà quan tira la següent i, ojo, que ara heu d'endevinar a quina pel·li passa això? Quizá volvamos a verle alguna vez. Sí, claro. Me pasaré si vengo por el barrio. Sí. Necesito ir al tío. Sòplalas, venga. ¿Eh? Vamos, sopla. ¿Quieres que te sople los dedos? Ajá. Yo no puedo soplármelos. Seguro que a ell no le importa. A ell no le importa nada. És un milista. Eso debe de ser agotado. Vale. Vale, vale, vale. Ara ja sí, ¿no? Sí, yo creo que sí. Ara ja sí. Es que han dit una paraula clau. Exacte. En fi. Bueno, y la deuda, el duplet es bastant mítica. Sí? Sí, sí, sí. En fi, us deixem amb una cançó perquè aneu raonant. En raonant. Sí, va, aneu pensant a ritme de l'Ona George. Perquè, mireu, passa una coseta. La setmana que ve és el Sònar. Volem fer una petita reivindicació del Sònar i avui punxarem tres temites de tres personatges que passen per allà. Comença dijous que ve, si no m'equivoco. Dijous que ve farem... Els Peixos Boys. Sí, per exemple, hi van els Peixos Boys. No tirarem Peixos Boys. No, no, en principi no. Vale. Tirarem tres grupets que sentireu durant el programa d'avui i la setmana que ve farem un altre petit Especial Sònar que ja us explicarem. Tira'm. Tira'm. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Estàvem al revés, estaven punxats i llavors ens estàs punxat Menys mal que no he dit el que penso d'aquí en directe Oh, però de què vas? De què vas? La gent a casa no sap què està passant, però bueno, és que el Marc ens està... Bueno, està demostrant que és una persona imprescindible en aquest trio Escolta, que parlem de còmics Sabeu que som fans de Fulgencio Pimentel? Alguna vegada us ho hem dit Som fans de la muerte de Fulgencio Pimentel I ara presenten una cosa que volia haver portat aquí al programa, però me l'he deixat a casa La volia haver portat perquè és una cosa de la qual se'm farà sumament difícil parlar i també perquè ho veiessis tu, Carlos perquè és una autèntica bizarrada absoluta de còmic que es diu Polir que és el recull de... no sé ben bé què d'un senyor que es diu Nacho García és un senyor que va néixer l'any 87 a Logroño és un noi jove que tenia a casa seva tot de material dispers dibuixos historietes coses fetes de bòlic de tot i algú l'hi ha donat per recopilar-ho i ha convertit això en una mena de tomo que és molt raro es miri com es miri que aconsegueix que que bregis sincerament sí, sí, sí que t'enfadis de veritat mentre estàs llegint que et sentis absolutament timat però que al final es converteixi en una autèntica delícia caòtica i anàrquica sí, és difícil d'explicar i és molt fàcil alhora com us dic és un recull de tonteries que ha dibuixat aquest tio al llarg de la seva vida de xistes de dibuixos amb els quals no sé si conscientment bueno, conscientment segur però no sé amb quin grau de consciència diguem que fa una crítica super heavy contra la societat de consum contra les icones pop i contra tota aquesta moguda el que fa és copiar dibuixos calcar coses fer escritura automàtica allò que diuen d'agafar un llapis i començar a dibuixar el que et sortirà bueno fer una mica el que li ha sortit de l'emperador del cimbrel i s'ha recopilat en aquest totxo que et deixa todo picuet és que és una autèntica locura jo sé que m'estic explicant molt ranamente però això és així és un senyor que ve dels fanzines o sigui és un senyor diguem que mai ha estat en un mainstream per descomptadíssim sempre ha estat una mica a la vida paral·lela dels còmics ha sigut una mica un outsider que de fet ha treballat el fanziner outsider també ha estat a ultraràdio li han publicat coses a la cruda a dobo alguns dels fanzines diguem underground més importants d'aquest país han donat lloc a les barrabassades del Nacho García que es mou en un àmbit una mica entre el còmic i el llibre il·lustrat i la tonteria i la correncia i el dibuix el típic dibuix que fas en una taula de la classe això em sembla que ho vaig dir també la setmana passada al podredero això també allò que dius vaig a dibuixar una tonteria vaig a fer un gag vaig a fer una caricatura del meu profe i diu culo o vaig a no sé què llavors doncs com us dic surt això una mena de cosa anàrquica totalment caòtica que no saps ben bé com prendre-te-la que no fa gràcia però alhora fa una gràcia que et tires per terra que està a mig camí entre l'humor de Mutxatxa de Nui i de Martes i Trece i de Mortadello i Filemon i de coses que no fan cap mena de gràcia i que a més està dibuixat així doncs una pàgina amb rotulador amb rotulador Carioca directament que dius però si això és rotulador que es veu una altra pàgina amb plastidecors una altra pàgina a llapis esborrat que es veu en les marques de sota una amb bolivic que també es veu perfectament que és un bolivic o sigui és l'antisistema fet còmic per acabar-ho encara d'adobar en tant que paradoxa brutal l'edició de Fulgencio Pimentel és absolutament exquisita o sigui és un tomo bueno com sempre com sempre però això t'anava a preguntar perquè a mi em fot molta ràbia quan es veuen per exemple els extras dels còmics tu veus un Marvel jo que sé què i acaben 30 pàgines de Los Bocetos i estan com escanejats i es veu sí, és un làpiz però se nota que és un escàner i això em fot molt i es veuen els pixels allà sí això no passa quina és la pregunta? sí, sí que passa ah, maldita sea justament això no, si la teva pregunta és concretament si es veuen els pixels de l'escanejat no però és que això juga a do it yourself això juga a home made jugar a ser una autèntica cosa tal com raja com li ha sortit aquest tio del cervell a la punta de la mà exacte, sí, sí però això compro això compro sí, sí, sí és així és tot impreso igual no, no, no exacte t'entenc no, no és una xapuza per descomptat al contrari l'edició de Fulgencio Pimentel és absolutament exquisita és que és preciosa és una passada autèntica però el contingut de dintre és brut és feïsta és una cosa xunga però ja et dic aquest noi el que busca és el xoc directe l'aconsegueix busca una mica escandalitzar i ho aconsegueix però no escandalitzar a base de coses marranes ni de coses violentes no, simplement de dir però què és això però què m'està venent aquest tio què em vol dir no entenc què m'està dient i acabes el volum i és que l'únic que vols fer és tornar-lo a llegir perquè és absolutament brutal és descacharrant és una cosa el voldria haver portat i me l'he deixat a casa per ensenyar-lo i que flipessis una mica però en fi jo si si voleu una mica d'emocions fortes a nivell còmic de noves sensacions de coses estranyes i que us prenguin una mica el pèl però alhora us diguin coses que us remouen la consciència feu-vos amb aquest polir de Nacho García perquè indiferents no us deixarà això segur jo lo dejo ahir no m'atreveixo a dir si és molt bo si és bo si és no, molt dolent no per descomptat que no és molt bo però jugant a una altra lliga jugant a una altra lliga és d'un altre planet és marcial l'àlbum més marcial que s'ha publicat aquest any seguríssim jodin ara amb la l'hora de passar sí home ja te'l passaré ja veuràs quins dibuixos del Son Goku que fa tira Marc no one ever found it ain't no school ever talking no one ever made it molt bé doncs amb aquest còmic has deixat el listó molt alto sí jo ara voldria fer un petit incís en una secció que de vegades traiem i de vegades no perquè no cal però quan cal val molt la pena fina en casa ah sí és que últimament han anat sortint algunes pel·lis ara que ja el Blu-ray està definitivament assentado ja comencen a sortir remasteritzacions i clàssics per aquí i coses per allà i edicions per allà doncs la Universal ha anat traient westerns però no ha tret els típics westerns entre altres coses perquè segurament no siguin seus però vaja tipo la diligencia no ha anat a buscar doncs sí sí és Warner la diligencia no això és Universal per això et dic ah vale vale la diligencia és Warner vale doncs per això no l'havien sacado si no l'havien sacado però han tret una col·lecció amb tampoc són clàssics amb westerns dels anys doncs 60-70 i oye estan traient doncs como fondo de armario i estan fent com una mirada molt més amplia al gènere perquè la gent que intenta revisionar marxes forzades como es mi caso doncs no passa doncs això de Rio Bravo la diligencia tal peliculones como la copa de un pino però et quedes a la superfície del gènere no? mola anar una mica més enllà i aquí ho fan sense tirar de casposidades aquí estem parlant en tot cas del Clint Eastwood como mínimo ah bueno sí sí sí i bé el mes de maig en van treure tres i dic pues vamos a hacer un pequeño recorrido por estas tres pues muy bien em sembla muy bien perquè el western és el meu gènere preferit i dóna la sensació que es un gènere una mica denostado a nivel carrer a nivel carrer a nivel de carrer a nivel de carrer sí sí hòstia de vegades jo surto al carrer i pregunto quin gènere t'agrada i em diuen calla te imbècil i però te gusta el western que me ha deixat empadir hòstia que denostado que està el western hòstia jo he pensat en Joan de carrer no sé per què tio se m'ha deixat l'olla però has dit no sé què ah el carrer en fi se m'ha deixat l'olla avui estic una mica espès en fi els tres westerns dels que volia parlar els ordenem cronològicament el primer és l'ataque al carro brindado és una pel·li del 1967 que va dirigir el Bart Kennedy el tio que jo conec per Suburban Comando sincerament no és dir no és dir massa però bueno és una pel·li amb el John Wayne i el Kirk Douglas i juga una mica doncs perquè ens fem una idea teniu present Ocean's Eleven porteu Ocean's Eleven a l'oest i agafeu uns forajidos que han d'atracar un carro hipertecnològic és a dir està blindado ja està és la tecnologia i té una gran de metralleta necessiten un equip amb l'especialista en dinamita el que portarà el carro i tal i qual i doncs amb aquesta barreja de gènere una mica d'acció una mica de western pur una mica de còmic fan una doncs això ja acabo de dir una revisió al gènere partint dels clàssics perquè estem parlant del John Wayne i del Kirk Douglas dos herois clàssics sobretot el John Wayne en el món del western rient-se una mica de si mateixos oferint una imatge que és a l'hora estan superentrats ja en anys i en carns i tot i així doncs oi sacan pecho palomo i van ligandose a les ties està guai ojo el Kirk Douglas va fer westerns guais també és un tio que no se'l coneix molt en el terreny del western però va fer westerns xulos Bàsicament és que el Kirk Douglas el coneix per estar viu encara per què conecs a Kirk Douglas perquè sigue viu no per a Xocines sigue viu doncs això però juguen una mica amb la imatge clàssica de l'heroi ells són com si no haguessin passat els anys i tot i així ja els veus intentant pujar-se a cavalls i dient a ver xato que te cuesta i ho fan una mica exagerat fins i tot i és una pel·li que t'invita a mirar tot i no tenir ni puta idea ni haver nascut a l'època ni res a mirar amb nostàlgia el western clàssic amb una pel·li que igualment és clàssica però no tant per dir-ho d'alguna manera molt guai aquesta és una de les primeres pel·lis que us recomanàvem la següent dos mules i una mujer aquesta ojo que és Canella en rama és del 69 i és del Don Sigel el Don Sigel d'abans de Harry El Sucio i protagonitzada pel Tinis Wood pel Tinis Wood d'abans de Harry El Sucio Òbviament Òbviament és que jo ara està pensant està fent cronologies al meu cap i és obvi no? ho dic jo no no és que m'has deixat tot loco no però ho dic perquè és important perquè encara el Tinis Wood encara no era la figura del Tinis Wood encara s'estava fumant i aquesta és una de les primeres pel·lis a Hollywood ojo perquè evidentment el Spaghetti Western ja hi havia de les primeres pel·lis amb ell realment ja fent l'hèroe que després s'ha trascendit fumant-se en puro i apagant dinamites amb la boca és una pel·li purament d'acció en aquest cas i la que protagonitza la Shirley MacLaine que també és viva per què conecs la Shirley MacLaine? perquè sigui viva en fi amb aquesta pel·li en canvi el que es proposa és anar a veure com estaven doncs el que vaig veure jo vaja com estaven intentant fer reneixer el western el western ja estava una mica ja s'havia dit una mica tot i tot i així doncs era el moment d'explorar una mica més cap enllà i aquí busquen doncs amb personatges estranys atípics no són ni herois ni molt bons ni la noia és una angelita ni una angelita d'aquestes que no sap fer res ni el noi és el típico puro i de sentiments castos és una pel·li que busca doncs això fins i tot parlar una mica de la societat tot i està ambientada en el pur western i amb unes escenes d'acció absolutament acollonants això que ningú que ningú no ho descarti és a dir el Don Siegel a mi m'agrada bastant com a director i les pel·lis d'acció que s'emolen i aquesta pel·li té una sensació sobretot al final absolutament gloriosa fins i tot diries que estan avançades a la seva època aquesta és la segona i la tercera ja definitiva és Joe Kid aquesta ja és menor aquesta ja és dels 72 ja con el Clint Eastwood tothom ja coneix una mica qui és el Clint Eastwood dirigeix el John Sturges però està lluny una mica de los siete magníficos i de la gran evasión és una pel·li ja dic és un ai a mi no m'agraden aquestes dues bueno però ho he de dir però en tot cas a mi m'agrada la conspiració de silenció bueno també també està lluny d'aquesta aquesta és molt menor és una pel·li i el duelo de titanes surt al Kirdaglas mira sí sí sí hòstia l'havia posat aquí sí ho dic per això perquè t'he vist que l'ha posat aquí i no està tot lligat és que per això mola aquesta col·lecció perquè està tot molt lligada en fi en aquest cas el Clint Eastwood doncs és un forajido bueno és un tio ara no recordo per què però bueno acaba de sortir de fer condena arriben uns mexicans uns indis mexicans a reclamar sus tierras los americanos es dicen que no i a partir d'aquí doncs comença una búsqueda d'aquest grup de mexicanos que estan assaltando y portándose pillines descarados la búsqueda de la capitanella el Robert Duval que també és viu i ja té les pintes dels 72 que té ara mateix hombre i tant el Padrino ja sortia calvo sí sí sí aquí ja té fins i tot la papada aquesta de viejo d'estiu todavía te quedan 50 años para llegar sí ves guardant-te una mica perquè encara tens camí per davant exacte doncs aquesta ja dic la recomano perquè és una pura comèdia d'acció o sigui hi ha moments que el Clint Eastwood et sembla més el Terence Hill que el Clint Eastwood duro i duro sí sí sí o sigui acabar fotent mastagots a diestro y siniestro és una pel·li doncs divertida per completar diguéssim però molt entranyable alhora molt entranyable i amb una figura de l'Enswood doncs que hi ha d'aquestes que molen mola veure mola veure el Clint Eastwood en su salsa lejos de debates políticos i mierdes mola veure el disparando i con su poncho i subido a una mula o a un caball el viejo Clint sí la saga continua per cert han tret ara mateix el Rifle i la Bíblia que és la segona part de Valor de Ley és a dir que van sí van traient coses i potser no sé si ens en parlarem o no però bueno aquestes tres com a mínim les volia recomanar molt bé doncs queden recomanades amb un toque de qualitat màxima tio ha molat això és que les treuen amb Blu-ray que mola no no exacte exacte que tractin bé el gènere i jo crec que això s'ha de reivindicar bueno qualsevol llançament amb Blu-ray guai de cine una mica més clàssic s'ha de reivindicar però si són western doncs molt bé molt manco tio molt manco ha quedat això tira la música Marc sisplau Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Bruna un altre dels presents en aquest sonar dels que jo penso que són més imperdibles és un xavalín jove d'aquí a Barcelona que acaba de treure un segon disc que supera encara el primer que ja era bo aquest segon es diu Thanks i aquest tema que hem sentit és d'allà Ever After molt xulo molt guai què fem tirem les sèries potser vinga va doncs va que estic a la nostra Marc Mestafen que sí que sí que el cuarto libro de Juego de Tronos mola mucho yo sabré su bien que es uno de los grandes engaños de la sociedad del siglo XXI o el que sea en el que estemos en fin estamos escoltando la banda sonora más o menos de Juego de Tronos però no sé si parlarem de Juego de Tronos perquè encara no s'ha acabat, ja estic fins als nassos que tothom hagi parlat del nou episodi de la sèrie, quan la sèrie encara no s'ha acabat quan el nou episodi encara no ha sortit a Espanya, és a dir, cabrones, què passa? Això és molt divertit. Què passa? Que luego vamos, ¿cómo vamos? Eh? En fi, però sí que és veritat que jo vaig veure aquest episodi i se'm van passar les ganes de veure altres sèries noves per recomanar o desrecomanar pel fluzo i vaig dir, oi, tot i que tothom està amb la ment posada amb la gente amb los Starks, los Lannister i la companyia hi ha altres sèries, i hi ha una altra sèrie que s'ha acabat recentment, fins i tot aquesta setmana, ara, no sé la porto una mica, la porto molt avançada però encara no l'ha acabat, però ja va ser una hora que la recomanem oficialment, i és Two Broke Girls dos xicas sin blanca ja n'havíem parlat per encima alguna vegada Sí, Nuevo Clássico, sí, sí, qui ho havia de dir jo vaig estar renegant d'aquesta sèrie quan vaig veure l'episodi pilot fa dos anys, i ara estic viciadíssim amb ella, eh, és l'única cosa... Mira, pel xat s'alegren, bien ben, sí, t'atenta en fi, sí, recomanem Two Broke Girls primer perquè encara no sabeu què és i és una merda, perquè jo no deixo de parlar amb tothom o sigui, em trobo amb la gent, hola, buenas me da una T10 ve a Two Broke Girls quin és vostè? no és igual, ho estic recomanant a Diecó Sinist i encara no la veieu, en fi, esteu a temps encara és la nova sèrie de Michael Patrick King creador de Sex and The City i Whitney Cummings creador, productor això és el creador de Sex and the City de Sex and the City en Nueva York ho he mirat avui a IMDB i ho he flipat em sonava aquest nom però dic no sé de què hòsties, no ho sabia això em sonava a Neil Patrick Harris però no té res a veure el doctor precoz, un mèdico precoz exacte sí, no direm què més d'aquest tio un mèdico precoz ha fet alguna sèrie no, no, un mèdico precoz ja sé per què ho dius per Starship Troopers en fi, ell, el Michael Patrick King és un dels creadors, l'altre és la Whitney Cummings de la que no sé absolutament res i les protagonistes són la Kat Dennings la voluminosa Kat Dennings i la Beth Behrs que són dues noies Beth Behrs B-E-H-R-S Behrs i són dues companyes de feina, una és una noia que no té pasta des del primer moment i que malviu com a cambrera i l'altra és una filla d'un magnate que es troba de la nit al dia sense un duro el pare amb la presó i ella avança de treure les castanyes del foc i acaben a petar a un bar de mala muerte on, doncs, bueno, hi ha un cambrer rus un cuiner rus que es diu Jonathan Kite el protagonista de Jonathan Kite està ressentada per un tal Matthew Moy que és el xino el Han i tenen un negro el Garrett Morris que és un negro d'edat indeterminada que està allà com un russo, un xino, un negro i dues noies una morena com moltes tetes i l'altra rosa alta i més plana que una planxada un xiste o un anunci de Benetton doncs sí doncs va per aquí la cosa no, va per aquí però sí que és veritat que amb tot això doncs es crea una sitcom pura i dura és a dir amb dos o tres escenaris com Mucho i amb risses riures enllaunats risses enlatades és a dir absolutament clàssica en la seva concepció però molt trencadora i molt trencadora perquè primer de tot perquè està absolutament treta de mare amb xistes absoluts bueno, jo no sé com els poden fer alguns d'aquests xistes a la tele pública quin canal és, perdona? CBS? CBS o NBC sí, una de les dues CBS crec que és em sembla que és CBS em sembla que és CBS sí, sí, sí sí, sí Network sí, sí tenen els estàndards de porcades una mica elevats sí, sí de fet però és que aquí a cada capítol pràcticament sents com a mínim la paraula vagina com a mínim i a partir d'aquí ja anem buscant altres opcions sí, com sigui que no sigui una aposta que han fet els creadors venga, en cada capítol lo tenemos que meter la palabra vagina eh, podria ser podria ser que no hay hue que no hay hue podria ser en tot cas la veritat és que acaba enganxant des del primer moment és una sèrie d'aquestes de consumir a velocitat de crucero la primera temporada està disponible per via legal es pot comprar si voleu ahí lo dejo és per veure de 4 en 4 es pot comprar a la FNAC un dia la vaig veure a la FNAC que l'estaven passant en bucle mira quina risa en una d'aquelles pantalles que tenen tenen una pantalla per sèries i estan posant aquesta sèrie vaig dir que guai però doblada segurament perdi molt segurament doblada és veritat era doblada en versió original està molt bé perquè a més tenen unes veus elles dues també com ella a la Cap Dennings té una veu de cascada que no vegis en tot cas això comèdia doncs aquesta noia perdona és que ara que dius això de veu de cascada vaig llegir un dia que aquesta noia no bebe ni fuma ni se'n va de festa però i diu que li posen nerviós la gent que beu i fuma i se'n va de festa però se hace fotos en pelotes con la webcam ah bueno això és un altre tema ah amigos sí en fin vale comèdia molt divertida comèdia que enganxa comèdia políticament correcta però més incorrecta del que cal esperar en una sitcom d'aquesta mena que a més la veus t'entra pels ulls com si fos un sucedà neomàs de friends i de com ho conecíeu vostra madre que ja n'estem farts doncs no aquesta és diferent canvia i canvia des del minut 15 del segon episodi si vols per mi és de les grans sorpreses de la temporada per mi és la comèdia la comèdia de l'any com a mínim de les que he vist havia de compte que Arrested Development no acaba d'agafar ai a mi m'està començant a agradar sí m'està començant a agradar he vist el capítol 4 que probablement tu ja has deixat enrere fa temps no no encara no que va que va no doncs l'estic començant a agafar el 4 el tranquillo és el que em tocaria vale vale vale doncs ja veurem ja veurem i ja veurem si en parlem o no en tot cas que deus amb la copla tu broquels dos xiques i en blanca de les grans comèdies del moment molt divertida molt positiva d'aquestes que oi te'n vas a dormir amb un riure a la cara i això sempre està bé i una mica porca que això també està bé i una mica porca sí mal parlada vale doncs tu broquels queda recomanada alguna coseta més de sèries no ja està ja ho he dit de Juego de Tronos ja en parlarem la setmana que ve que s'acaba quan s'hagi acabat ja farem una mica de balanços setmana que ve especial Juego de Tronos bueno venga vale tira va de Juego de Tronos de Juego de Tronos there's a crow flying eight miles high algun altre còmic? venga va ah tu te lo vices tu te lo comes no? sí sí sí no jo i el meu company que hi ha aquí a la meva dreta ah sí míralo sí ya no tiene la ah vale em pensava que m'estaves dient que no hi havia ningú que tu era fruita la meva imaginació ja no tiene la vitalidad de una vez eh John despierta despierta bueno el meu amic imaginar i jo hem llegit un còmic aquesta setmana que ens ha agradat molt ehm sí que això i un príncipe para Corina i estamos ahí saps què he vist aquest programa? jo també saps que no veig televisió televisió? diguem que has vist el pilot sense i vaig veure i vaig veure vam veure a casa sí eh missis xavi i jo i l'hitel xavi vam veure el pilot d'aquest programa molt bé i he de reconèixer que em va fer molta rissa molt bé i he de reconèixer que vaig dir mai més però en aquell moment em va fer molta rissa puc fer una cosa? sí home i tant no conoces els escorpions bé és que a mi aquest gallec va fer molta gràcia aquí no hi vam arribar que un gallec fan dels escorpions diu coma seria mi balada perfecta te llevaria una cena i sonaria la tercera canció del disco de balada de los escorpions no conoces els escorpions? bé mira hi ha dues coses en aquesta vida que em fa molta gràcia una són els gallecs sí tinc un amic gallec que és molt maco i em fa molta gràcia i una altra cosa són els fans dels escorpions jo no puc amb ells m'encanten m'encanten un dia explicaré una anècdota que vaig tenir a la FNAC quan treballava allà en fi ja l'explicaré un dia molt bé doncs sé que ve tot això que havíem de parlar de còmics de còmics exacte sí parlem d'una altra novetat de còmics aquesta ja puramente mainstream puramente pijamera superhéroes en vena pertany a tota tota l'operació de renovació de continguts de DC la casa del Superman i el Batman i la Wonder Woman i es tracta d'una cosa que es diu Tierra 2 és un projecte que ha començat James Robinson amb l'ajuda de Nicola Scott els llapisos i se centra en aquesta Tierra 2 que és un lloc comú bueno sí un lloc és que és un lloc en realitat és un lloc comú però aleshores és un lloc en els còmics de DC que és aquesta diguem aquest univers paral·lel que dona lloc en tota aquesta està habitat per tota aquesta fauna de superherois de la de lo que es diu la Golden Age l'edat d'euro dels superherois que són aquells supers dels anys 40 els superherois clàssics aquell primer flash aquell primer el primer el primer el flash que duria una palanca en el cap portava una palanca en el cap i l'internaver del Green Lantern primer Green Lantern aquell que anava amb aquella capa tota aquella fauna de superherois que es van quedar una miqueta desfassats a nivell gràfic el que van fer els senyors de DC van ser dir bueno doncs mira els posem en una mena de terra 2 una terra paral·lela que viuen allà existeixen allà llavors algunes encarnacions de la JSA la Sociedad de la Justícia no ho confondrem amb la Liga de la Justícia se'ns ha d'explicar tot la J... quins pujols quan surti la pel·li de la JLA ui ui ui per què? perquè la gent dirà hòstia que és això ah ja la JLA què és això de JLA la JLA i què és la JSA no té nada que ver bueno no no jo crec que no entraran en aquest en el jardín JSA quan facin pel·li no no no seria un merder la JSA és l'associació aquesta la Sociedad de la Justícia que bueno està composada per aquests superherois una mica més clàssics llavors el que ha fet el James Robinson és tornar a reformular tot aquest univers intentar-lo doncs fer una mena de ultimate posar-lo al dia i tornar a escriure els orígens d'aquests superherois clàssics concretament del Flash de moment hem vist el Flash hem vist a Green Lantern i hem vist a Haugel i a l'Àtomo en aquest primer volum que es publicarà de ECC que per cert és un volum que recopila els quatre primers números de la sèrie en aquests quatre primers números es reformulen els orígens d'aquests supers alguna d'aquestes reformulacions no exenta de polèmica perquè hi ha un d'ells concretament Green Lantern que és homosexual això és com callaos callaos que va hablar Ricky Martin què dirà Ricky Martin soy gay i ja està no? és com Green Lantern soy gay hello i vas com a malles exacto de color verde és que fins i tot a la versió pel·lículera Ryan Reynolds és la persona en fin bueno doncs perdó ja està finalment obertament el Green Lantern de la Tierra 2 el Green Lantern clàssic segons James Robinson és homosexual cosa que penso que no hauria generat cap mena de polèmica aquí però bueno els Estats Units ja saben com són i bueno doncs mira no sé ja s'ha hablado molt d'aquest tema és un dels petits canvis que introdueix el James Robinson però bueno al cap i a la fe el que importa és que el tio sap narrar bé a més és un clàssic de la història dels còmics el Robinson perquè és un tio que va crear aquell còmic que es deia Starman que és un bastant clàssic també del còmic superheròic una mica al marge de Marvel i DC també va estar treballant a la JSA o sigui el tio ja sap de què es parla de fet té algunes atapes amb Superman és un tio que en sap molt de tot aquest univers superheròic i que explica molt bé que és un tio amb molt dolfacte per les aventures més comercials i més trepidants i més de bueno de llegir de fer lectures lleugeretes però que no et deixen amb aquell poço de què d'on té i acabo de l'er no al contrari són còmics ben parits ben fets essencialment ben dibuixats per Nicola Scott que té un dibuix una mica de funcional i bastant bastant enquadrat en el que es fa ara a DC és un tio que casa bastant amb ui tio ara no sé si és un dibuixant o una dibuixant no, és que no el coneixia Nicola Scott el coneixador de flujo haciendo amigos sí bueno Nicola Scott s'enquadra aquest personatge a tota la línia una mica de dibuixants de DC que no ho destaquen però tampoc fan una mala feina bueno és una novetat de còmic superheroi que comença ara mateix que us podeu enganxar a partir d'aquest primer volum que s'ha edit em sembla que és una novetat de maig si no ho recordo malament i que l'ha editat de DC ja sabeu nosaltres bueno entre tota la maranya de còmics superherois que s'editen cada mes doncs us en recomanem alguns que estan millor doncs bueno aquest podria formar part d'aquest sac el curió és que no té res a veure amb el Tierra 2 que parlàvem amb la voz en off o sea la voz en off mentre estàvamos off air sí tu comentaves de la Tierra 2 que va fer el James ai el James el Grant Morrison amb el Frank Whiteley sí bueno sí és la mateixa Tierra 2 però no no és la mateixa història diguem són coses diferents també és molt recomanable si us ho voleu pillar és una passada però que ja hi ha la JLA crec que era el Batman bueno i la Batman mal o el Superman bueno i el Superman mal sí exacte aquest comença amb JLA és que no he explicat res de l'argument en realitat comença la història enganxant amb alguns esdeveniments que ja han passat en l'univers de fer i comença el còmic amb un Batman un Superman i una Wonder Woman que moren llavors sí sí bueno és la Tierra 2 no passa res és una realitat paral·lela no passa res llavors prenen el relleu aquests nous superherois que paradoxalment són els que agafen el relleu aquests els antics en els nous recomanable de veritat molt xulo molt guai vols afegir alguna cosa tan més o ens anem acomiadant ja amb un dels temes el tercer és veritat sí amb un dels artistes que passaran pel Sónar primavera Sónar anava a dir d'aquest any a partir del cap de setmana que ve Nicolas Jar Space is only noise if you can see temazo d'un discazo amb ell ens acomiadem Carlos moltíssimes gràcies Xavi Roldán moltes de res i el Pere Marc Arnau també com Arnau Pere Marc gràcies per ser per fer tot això i fer-ho gratis Marc i per ser tan guapo i també implantat i sobretot gràcies a vosaltres per estar a l'altra banda us esperem la setmana que ve adeu Bisqueixu a l'À earlier Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada You pick me?