#56 - Batman Inc, Dial H i Punk Rock Jesus; “Karoo” de Steve Tesich; Orange Is the New Black i el balanç de l’estiu seriòfil; CHVRCHES, Bill Callahan i Washed Out; i cinema amb Álex de la Iglesia i Michel Gondry

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Hola, bona tarda a tothom a les 8 i 2 minuts del vespre Ai, anava a dir un altre nom de programa Fluzo, un programa amb cultura on parlem de còmics Ai, ostres, saps què m'ha passat, Marc? Avui informo a l'audiència que per fi tinc xat, tinc aquí un xat habilitat gràcies al Marc que m'ha deixat el seu ordinador i resulta que no li he baixat el volum a l'ordinador Espera't, a veure, hola, hola, hola Bueno, m'estic solabant a mi mateix amb el volum de l'ordinador, tio, és una locura Eh? No em parlis, Marc, no em parlis perquè llavors em callo i em diuen a casa No se sap què passa que et quedes callat i ningú sap què passa Doncs això, la qüestió de tot això és que tinc xat Puc estar amb vosaltres quan estigui parlant no perquè encara no soc multitask i no puc escriure i parlar al mateix temps però durant les musiquetes doncs alguna cosa us puc dir O sigui que endavant digueu-me el que vulgueu comenteu-nos qualsevol cosa recomanacions el que us vingui de gust de qualsevol dels temes que entren en el programa que són bàsicament temes culturals com, no sé, què sé jo còmics o llibres o cinema o música o cosetes d'aquestes o una cosa que és televisió que bueno, tenim un convidat especial que us vindrà a parlar d'aquesta història tema de sèries i tal jo us vaig avançar la setmana passada però però bueno ja ens ho trobarem quan arribem al seu moment de moment parlem d'algunes altres cosetes car Behande continuïps accepter accepter accepter accepter accepter accepter accepter accepter accepter accepter accepter accepter accepter accepter accepter accepter accepter accepter Bé, doncs, com us dèiem, comencem el programa, però d'abans una altra cosa que m'he oblidat de fer al principi, com em passa sempre, i és que ja us deia la setmana passada que si no hi ha el Carlos i jo aquestes coses no les he fet solet, però encara ha de créixer. Teniu unes quantes vies de contacte per parlar amb nosaltres, a part de la ja citada via internetera, el www.radiobesvern.com teniu aquest xat on us podeu donar d'alta, o no, em sembla que si no us doneu d'alta, Marc, tu saps, si no us donen d'alta poden parlar igualment, no s'han de donar d'alta, però és igual, és gratis, és un moment, són 5 segons, i ens dieu el que vulgueu, i doncs esteu aquí amb els nostres oients habituals, avui tenim la Lastiguel, a la Sinisara Ripley, hola noies, què tal? Moltíssimes gràcies per ser aquí, em feu molt feliç. A part del xat, doncs, ens podeu trucar al 93 372 3661, 93 372 3661, que és la via més directa, en la qual entreu hasta la cocina mismo del Fluzo, i això doncs, ens dieu el que vulgueu, ens feliciteu, o, no sé, ens dieu piropos, o, no sé, ens dieu que no podeu ir sense nosaltres. Més cosetes, xat, projectafluzo arroba gmail.com, xat, he dit xat, no volia dir correu electrònic, correu electrònic, projectafluzo arroba gmail.com, estem les 24 hores del dia amb el correu obert, i a part d'això, doncs, al Facebook, i tenim un Twitter per ahir, al qual no li donem molta sortida, però, escolta, si ens voleu buscar via Twitter, doncs, projectafluzo, també ens trobareu. Dit tot això, tota aquesta reta il·la de tonteries, comencem amb temes de còmics, perquè la setmana passada ja vam estar una mica fent resum del que havia passat a l'estiu, i aquesta setmana una mica també seguim, no només en tema de còmics, perquè ja us dic que en tema de tele també hi haurà una miqueta d'això, no?, d'eixar la vista atràs i veure què ens ha deixat de bo o de no tan bo tota la producció cultural. En el cas dels còmics, doncs, hi ha unes quantes coses de l'editorial ECC que consideràvem que eren importants, que no es quedessin, no se perdieran en la noche de los tiempos, no es quedessin en el tintero, i és d'això, de les cosetes que us parlarem avui, ara farem un parell de seccions de còmics, dues recomanacions a cada secció, la primera de les quals és una cosa que es diu Batman Inc. Suposo que deu venir de Batman Incorporated, és a dir, Batman S.A. Sí, avui la cosa va de superhéroes, un altre cop. Si us agraden els superhéroes, doncs mira, avui és vostre dia, i si no, doncs això que us llevois. No t'acostarà sense saber alguna cosa, perquè Grant Morrison i Chris Burnham estan tirant endavant una iniciativa que es diu Batman Inc. Grant Morrison és aquest autor escocès que va arribar als Estats Units, com tants altres autors escocèsos i anglesos, doncs per una mica, per posar-lo tot pates arriba i per donar la volta a tot el panorama mainstream comiquero, amb les seves idees bizarres i amb les seves sortides de to i amb les seves coses una mica lisèrgiques i, bueno, doncs des dels anys 80 que aquest senyor va estar fent, doncs això, metiendo mano a su buena manera en tots aquests panorames i va arribar a coses tan interessants com l'Animal Man per DC o per la competència per Marvel va fer una etapa molt xula de New X-Men. i ara mateix, doncs, ja fa uns quants anyets que està al capdavant de Batman, d'una de les capçaleres del Batman i aquest senyor el que ha fet és fer un gran masterplan, un, diguem, un gran tapiz enorme argumental que ha dividit, podríem dir, en tres actes en el qual s'inclou coses com la mort del Batman, no estic fent cap spoiler, perquè això ja va sortir fa uns quants mesos, va morir el Bruce Wayne i el llegat del Batman el van haver de seguir altres personatges. Sí, Marc, ho sento, t'he xafat a la sorpresa. És que el Marc ara m'està posant cara de Kevin McAllister a solo en casa. És el que, ai, Marc, això va sortir fa molts mesos al mercat. Si no estàs atento, doncs no estàs atento. No em posis aquesta cara, Marc, que em trenques el cor. Has ressuscitat ara el Bruce Wayne. Vale. Hòstia, això és un altre spoiler, no? Hauríem de fer una etiqueta d'espoiler alert, eh, Batman? Ai, Batman, ara t'he dit Batman. Eh, Marc? Bat-Marc? Doncs, espòiler alert, Batman, en Bruce Wayne va morir i va ressuscitar. Un cop ressuscita, el que va fer aquest senyor va ser tirant davant una iniciativa que es deia Batman Inc, que era una mena de cooperativa de Batmans around the world, una Bat-família, una nova Bat-família que incloia tot de, doncs això, tot de representants de tot el món que sent fondament en el traje de Batman. I en això està, en això està la cosa. Doncs, ultimant aquesta mena de tercer acte de tota aquesta història i la veritat és que és bastant xulo. Segueix una mica les línies visuals que va marcar el que podria ser el segon acte del Batman i Robin que va treballar el Grant Morrison amb Frank Whiteley que és un senyor... Tu has llegit, Marc? Superman All Star? Marc, recordo que pots entrar en antena quan vulguis. Pots sortir del meu cap? Deixa de ser la veu que hi ha dins del meu cap i entrar en antena. Tens l'oportunitat? Ara. Anéssim a l'oportunitat. A veure? No. El que fas amb el cap tampoc se sent, per antena. Bé, Escolta, un dia acabaràs d'entrar a l'antena. Sisplau, feu pressió perquè el Marc entri en antena i per sentir la seva harmoniósíssima veu. És molt maca la veu, és molt maca la teva veu, Marc. Bé, doncs ja no sé què estava dient. Sí, Superman All Star havien treballat Grant Morrison i Frank Whiteley i ara aquest Chris Markham segueix una miqueta la línia estranya, estrambòtica, bizarra del Frank Whiteley i, bé, imprimeix un to bastant xulo en aquest Batman Inc que ara mateix treu el segon volum de tres, es dividirà en tres tomos tota aquesta gran part abans de la despedida del comiat de Grant Morrison, uns tomos que tenen quatre numeros cadascun, o sigui que sempre podeu anar al quiosc a pillar-vos o a la llibreria especialitzada a pillar-vos el primer volum ara aquest segon que va sortir aquest estiu i jo creu que us molarà si us agrada una mica trencar les línies tradicionals del Batman i tot el que ha significat el Batman i fer-ho tot una mica, bueno, tastar aquest Batman més estrambòtic i més psicodèlic doncs el teniu a totes les llibreries. i bueno, seguim amb ECC va, una cosa encara més estrambòtica si voleu que el Batman Inc si és que és possible és una cosa que es diu Dial H o Dial H segons es pronunciï encara acaba de treure un primer volum recopilatori que es diu Dentro de Ti que agrupa els primers números d'aquesta sèrie estranyíssima que escriu que escriu que escriu China Mieville que és un escriptor britànic bastant fogueado en el tema de la fantasia literària més que comiquera i dibuixava Mateus Santolouco que és un tio que ara mateix està d'actualitat perquè o de semi-actualitat una mica de rasquis perquè estrena al cinema aquesta pel·li que es diu Tugans aquesta pel·li amb el Denzel Washington i el Mark Wahlberg que està basada en un còmic que dibuixava aquest tio tot està lligat Mateus Santolouco de totes maneres no parlem de Tugans sinó que parlem d'aquest Dial H que és una sèrie marcada igual que el Batman Inc en el nou universo DC aquesta mena de reset que ha fet DC l'editorial DC per posar per renovar tots els seus personatges i llavors una de les noves sèries que va arribar és aquesta Dial H que és una cosa molt estranya és una bueno una bizarrada també de superhéroes en la qual un pobre nano bastant inútil i bastant zopenco en general un tio doncs gordo i torpon marca un número en una cabina telefònica i el Dial de la cabina el converteix en una sèrie de superherois a qual més estranyo i més estrambòtico és una sèrie doncs que de primera es sorprèn de segones doncs segueix sorprenent i de tercera es enganxa potser costa una miqueta que t'enganxi però però no està mal a poc a poc li vas entrant en aquest mundillo i li vas entrant vas entrant en el rotllo doncs també una mica de trip i de paranoia total et fiques en aquests dibuixos bruts i en aquest trast tan xungo que té el Santoloco i a poc a poc et vas enganxant a aquesta sèrie de la qual jo estic esperant ja noves entregues perquè no sé què passa amb tota aquesta tropa amb aquesta mena de gran batalla entre el bien i el mal el cielo i l'infierno portat a uns extrems loquísimos i xiflados que es caracteritzen doncs bàsicament per això per veure a cada pàgina cada pàgina que gires quin superhéroe més estrany i quina cosa més xunga que s'han tret de la xistera aquests dos personatges ara mateix és una de les sèries més ben valorades per crítica bàsicament per aquest tema de l'originalitat total perquè potser algunes de les sèries del nou universo DC no han funcionat a nivell creatiu tot el bé que es podia haver esperat també hi ha algunes que han funcionat francament bé però bueno aquesta és una que jo crec que no dona temps ni de pensar si funciona bé o malament funciona bé però per descomptat no acabes de saber ben bé com prendre-t'ho i això jo penso que a nivell comiquero la sorpresa sempre és bona Dentro de ti és el nom com us diem d'aquest recubilatori de Die L'Age del qual no sé si tenen preparades noves entregues suposo que sí però jo personalment ja us dic que estaré esperant amb Canaletes Marc a Canaletes ho estaré esperant a Canaletes a la font vinga tira Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Una història molt trista amb un final feliç que en realitat dona peu a una història molt feliç amb un final molt trist. Això no estava preparat però ho heu de pensar i és maco, és poètic. La història trista és que Steve Tessich va morir l'any 1996 i va deixar escrit un llibre que va passar a Simpena ni Glòria, que es va publicar als Estats Units dos anys després que es morís ell, que es deia Caru, i en fi va quedar allò relegado a l'olvido de les arques literàries. Uns quants anys després quins anys després, una editorial francesa resulta que va rescatar aquest llibre torno a dir, es diu Caru i va ser un excitàs de vendes i de crítiques, especialment de crítica. Va ser considerat com un dels grans llibres dels darrers anys de novel·la americana i l'Estip Tessich com us dic, ja ha mort des de l'any 96, va ser considerat com a un dels grans escriptors de gran novel·la americana anava a dir vius, però clar, és que està mort. En fi, ara arriba a Espanya aquest Caru de la mà de Seix Barral i penso que és un aconteciment, un esdeveniment literari de primer ordre. Per què? Perquè és un llibre boníssim, és un pedazo de llibre, però com us dic, també és un llibre que una mica enganya. Ja us deia que és una història bonica, una història alegre que acaba com una tragèdia grega, no, però gairebé. No us creieu a tota aquesta gent que diu que aquest llibre és hilarante i descojonciente, perquè hi ha molta gent que ho diu, i és absolutament mentida. Es tracta de la història de Caru, d'aquest senyor. que dóna títol a la novel·la, que és un senyor que es dedica a revisar guions, és un analista de guions de Hollywood, una d'aquelles persones que decideix si un guió es portarà a la pantalla o no i si li canvia molt el contingut i, bueno, pot ser que gràcies als seus canvis les obres triomfin o s'enfonsin. És a dir, un senyor que diu que no té cap mena de talent, excepte el talent de fer que els altres tinguin talent, i això d'entrada mola bastant. Comença la novel·la com a una cosa, doncs, ja us dic, bastant divertida, bastant hilarant, sí que és veritat que fa molta gràcia al principi, perquè retrata una miqueta les classes benestants del Nova York dels anys 80 i 90, i, sobretot, perquè se centra en aquest personatge, que és una absoluta genialitat. És un senyor que, entre altres peculiaritats, a part de ser un hipocondríac i un cínic, té la peculiaritat, com us dic, que no s'emborratja. És un tio que beu moltíssim i és incapaç d'emborratxar-se per molt que begui. Llavors, el pobre home, el que ha de fer, per no sentir-se rebutjat a les seves festes d'alta alcúrnia d'esnob, doncs, és fer-se el borratxo, però el senyor està totalment lúcid. Aquest personatge és el que guia tota aquesta narració, i de qui anem coneixent a poc a poc les seves mogudes internes i tots els seus llaços familiars. Uns llaços familiars que, a més, el portaran cap a llocs insospitats quan descobreixi una persona que va ser molt important a la seva vida, i especialment a la vida del seu fill. No vull desvallar molta cosa, però sí que vull fer un petit avís. És el que us deia, al principi la novel·la comença molt bé, però mitja novel·la encara es fa millor, però també es fa molt més fosca. Fa un gir de 180 graus, la cosa es torna una història sombria de desesperació humana, i bé, la veritat és que descoloca una miqueta. Però sí que és veritat que és una d'aquelles novel·les que es llegeixen de manera apassionada des del principi fins al final, precisament per això, perquè fa aquesta visió de conjunt de tota una societat, però sobretot perquè se centra en un personatge absolutament carismàtic, i un d'aquells personatges que jo crec que, si se li hagués donat l'oportunitat, i si hagués tingut èxit en el seu moment, s'hagués convertit en un personatge central de la cultura popular dels darrers anys. Una llàstima que, com us dic, va venir a arreglar aquesta editorial francesa, i que ara mateix, doncs, Seix Barral publica a Espanya amb un tomo, que jo penso que un llibre que és un d'aquells imprescindibles que ens deixa a l'estiu també, ja us dèiem que estem fent una miqueta rapes, i que durarà bastants anys perquè és un d'aquests que es queda i jo diria que fins i tot es pot convertir en un llibre de capçalera. Jo el recomano, sincerament, qui no vulgui, doncs, això, entrar en terrenys una mica fosquets, doncs, que tampoc s'atreveixi molt, no? Però en qualsevol cas és un llibre estupendo d'un personatge que esperem que, per fi, d'una vegada per totes, marxi de l'oblit. Bé, és una mica raro passar de la música que estem sentint, que era els Fuck Buttons, que han fet un disc absolutament brutal. a un dels meus ídols personals, que és el Bill Callaghan, que ara mateix treu un altre disc en solitari, que es diu Dream River, després de la seva aventura ja llunyíssima davant de Smog. Ara fa uns quants d'àlbums que va en solitari i cada àlbum és millor que l'anterior. Ja us dic, Dream River és una autèntica meravella i conté clàssics instantaners com aquest Winter Road. Pretty and white Tire spinning on snow World's spinning heavy and slow And I'm headed home Time itself means nothing The time spent with you A Donald Sutherland interview Comes on the truck radio He apologizes To all his love and sight Long shot of my face Oh, I have learned When things are beautiful To just keep on Just keep on The blinding lights Oh, the kingdom Can make you weep Can make you weep Oh, I have learned Oh, I have learned When things are beautiful To just keep on Oh, I have learned Just keep on Just keep on Oh, I have learned When things are beautiful Bona nit Bona nit Bona nit Ahí vamos Vale, dejémoslo así porque además es que mira, se me ha corrido un nombre estupendo para la sección que va ligado a eso, pero luego al final te lo digo ¿Qué hacemos? ¿Hacemos un poquito de repaso de lo que ha dado de Silvera, por ejemplo? ¿Qué te parece? Me parece bien, sabemos que tal se ha portado el verano con las series nuevas Estupendo, antes que empieces, dime si te dice algo esta musiquilla Bona nit Bona nit Que está empezando ahora me parece, ¿no? Ha sido un poco sorpresón de las últimas dos temporadas Y quiero decir, el Netflix como cadena, como productora de series Y esta dices que es la mejor de todas, ¿no? Sin duda, sí O sea, House of Cards la vendieron como el gran boom Pero ha llegado Orange y se la ha cepillado Se la ha merendado Recordemos que es una serie sobre una cárcel y una cárcel femenina Y una chica que entra un poco, bueno, pues sin pertenecer mucho a ese lugar Y de cómo se va un poco asentando, ¿no? En todo aquel caldo de cultivo tan carcelario y tan patigolario casi Eso es, que viene creada, es la creadora de Wits La serie sobre la marihuana, protagonizada por, ahí no me sale el nombre Mary Louise Parker Esa misma Y aquí ha conseguido uno de los Cards femeninos Es increíble O sea, son muchas caras nuevas Actrices que no han tenido casi otros papeles Y están brillantes Yo creo que el año que viene, los Emmy, va a arrasar con todo Va a arrasar en todas las categorías, por lo menos, de interpretación Seguramente también otras categorías Pero tu opuesta es especialmente las de interpretación Vale, y ahora sí, ya puedes decir lo que tenías preparado Perdona por esta pequeña salida de tono Pero, ¿qué nos decías del verano? ¿Qué ha pasado? ¿Qué ha habido? ¿Qué cosas nos ha dejado? ¿Qué regalos nos ha dejado este verano? Ha sido un verano bastante triste No porque ayer no haya habido ofertas Sino, no sé, ninguna termina de funcionar Teníamos The Brit Que era la versión, el remake de la noruego La serie danesa, danesa noruega, noruega danesa Daneso noruego, sí Eso es, Brom Broen Sí Que ha sido un hitazo y ahora la están acoplando en todos los países Y la verdad es que es tan copia Que incluso teniéndola situada entre México y Estados Unidos Los cambios son minucios O sea, no cambian nada la esencia de la serie Sí, incluso O sea, es una copia impersonal Incluso Va para la segunda temporada, pero ¿Va para la segunda temporada, sí? Sí Sí Y por suerte Se verán obligados a buscar historias nuevas A ver, ahí es donde los guionistas tendrán que dar la talla Y tendrán que dar un poco lo mejor de sí mismos, ¿no? A la hora de inventarse cosas nuevas Como un poco pasó con Dexter, por ejemplo Que recuerdo Diría que la primera temporada Incluso la segunda Se basaban en los libros Y luego a partir de ahí, pues, bueno La serie pasó lo que pasó, ¿no? ¿Has visto el final de Dexter, por cierto? Lo he visto en fotos En fotos Que suena raro Sí No sé si suena tan raro como haber visto el final de Dexter Sin haber visto las anteriores cuatro temporadas Que es lo que he hecho yo, ¿eh? Me puse directamente a pelo Yo también me quedé en la quinta Yo en la cuarta Ay, pero Pues mira, yo todavía es más raro lo mío Porque las últimas cuatro temporadas no las vi Sin embargo, el último capítulo me lo pasé el otro día a ver qué pasaba Y, bueno, me arrepiento un poquito Sí, sí, bastante, la verdad es que sí Horrible Bueno, ¿qué más? ¿Qué más ha habido? Luego hemos tenido Camp Que fue una serie que ha presentado la NDC Es low cost total La mitad de los actores son australianos En un lago Que no es ni bonito Y es la típica serie sobre Jóvenes en un campamento De verano Y sorprendentemente es divertida Y tiene mucho corazón Y se pasa volando Y se disfruta mucho Oye, pues eso está bien Porque A mí personalmente El género Campamentos de verano El género un poco Institutos y todo este tema A mí me tira bastante Y sé que a ti también Con lo cual Pues una apuesta de este tipo Y si tiene Si está bien hecha Y bueno Y es divertida Y emociona No tiene nada Pero tiene corazón Y es suficiente Eso ya es Es una cualidad Un don bastante raro De encontrar hoy día En algunas series Que tengan corazón Tripas y alma Y esta la tiene Camp ¿Qué más? ¿Alguna cosa más? De momento A ver Está guay lo que has dicho Pero bueno The Bridge Pues justita Camp bien Pero tampoco es una serie Que lo vaya a petar ¿No? ¿Cuál sí? Por favor Que hemos visto este verano Que nos haya flipado Que nos haya dejado Con el culo torcido Pues ahí ya me pillas Yo me quedo con Orange Pues nada ¿No? Orange Sí, Orange Sin duda Pues oye Lo dejamos con Orange Recomendación que lanzamos Desde aquí Verano, invierno Da igual Siempre se puede ver Orange Siempre se puede ver Orange Pero bueno Ahora en septiembre Pues cosas habrán interesantes ¿No? Por ejemplo No sé La nueva serie de Seth MacFarlane O cosas así Sí La mejor serie que ha emitido La Fox en toda su vida Bueno supongo que has visto El piloto ¿No? Sí Vale Ahora llevo todos los pilotos vistos Vale Pues ¿Qué te parece Si lo dejamos para Para la semana que viene Si te parece bien ¿Te ha quedado algo más En el tintero De tipo de verano? Digo por hacer la semana que viene Un poco más de repaso del verano O no O nos lanzamos ya directamente Hacia los estrenos de septiembre Pues el verano es que No No había No ha dado de sí Vale pues mira La semana que viene hacemos esto Empóllate todos los pilotos Que sé que lo has hecho ya Y nos hablas un poco De cómo está Cómo está el tema Durante el programa De la semana que viene Y si quieres utilizar El siguiente pues lo mismo Y damos un poco de pistas En toda esta especie De vorágine bestial De minutos y más minutos De televisión Que nos tenemos que tragar Pues mira Nuestros oyentes Aquí al Amig Save Me Barry Porque él siempre acierta Esto es así Entonces Hacemos una cosa Te cito ya Para la semana que viene Hablaremos Seguiremos con este tema Y me he pensado Un nombre súper gracioso Es divertidísimo Ya te aviso desde aquí Es Jendal Barry Es una serie Que hacían en TV3 Hace muchísimos años Que tú no conocerás Se llamaba Eastenders Seguro que te suena Por su nombre inglés La hacían por aquí Y digo mira Pues oye Como es la sección de Barry Y seguro que empezará A llamar mogollón de gente Para pues preguntarte cosas Y para pedirnos Tus opiniones Claro Pues pensé Oye Llamemos a esta sección Jendal Barry Y hasta aquí La sección de esta semana ¿Te lo has pasado bien? Muy bien Vale Así me acuerdo Bueno luego Cuando hablemos en privado Pues ya me dices Si me has odiado mucho Y si Y la nómina La nómina Y la nómina Exacto Bueno esto ya Ya te mandaré A unos amigos que tengo Que son ellos Los que te pagarán Seis mi Barry Barry Iñaki Muchísimas gracias Hasta la semana que viene Buen fin de semana Adiós Muchas gracias Adiós Adiós Bueno doncs Mientras acabem De despadir Aquí al amic Barry Sentim una miqueta més de música Charges Que treuen finalment El seu esperadíssim disc Que resulta dir-se The Bones of What You Believe I que conté aquest single meravellós Que ja vam sentir fa uns mesos Però és que no Jo no em canso encara de sentir-lo Ho sentim una estoneta Va ¿Vean you be my comfort? ¿Or it can be your girl? ¿Or we can just leave it here? So can you never Choose any color? I've got the answer Open me and follow I'll give you one more Just say We can change Our Our We Can you take What You Need You don't Need Me I'll give you one more Just say We can change Our Our We Can you take What You Need And you know You Don't Need Me Blow By Blow Honest In every Way I Know You Are Here To face A decision I know You Fear And if I Recover Will you be my comfort? Or it can be over Or we can just leave it here So can you never Choose any color? I've got the answer Open me and follow I'll give you one more Just say We can change Our Heart Wait And you Take What You Need And you Don't Need Me I'll give you one more Just say You can change Our Own Wait And you Take What You Need And you Know You Don't Need Me And if I recover Will you be my comfort? I Or what You Is Can You Can Me Write Your Life And you Know But Really Fins demà! Bé, doncs té molt de xurxes que es diu Recover, ja us dic que fa uns mesos que el havíem sentit, però bé, és molt xulo i és un d'aquests temes que queden. I la resta de temes d'aquest The Bones of What You Believe estan una mica en la línia, que està en línia de Tecnopoc, doncs així un punt retro, però que és molt guai. Jo estic molt enganxat als xurxes i a veure si vinguessin en concert o alguna cosa, no estaria mal. Bé, abans de parlar una miqueta més de còmics, tornem a fer-nos els passats i recordem de nou les vies de contacte habituals, que ja sabeu que són a banda del xat, que teniu a www.radiodesvern.com i que estem tots aquí una mica parlant i dient les nostres cosetes. El telèfon 93-372-3661, línia directa amb nosaltres, no hi ha se les d'espera, no os harem a esperar, entraix en directe ara mateix totes les línies, 8 línies abiertes per a ti, 30.000 euros en juego. A part d'això, al correu projectafluzo.blogspot.com, tenim el blog del programa projectafluzo.blogspot.com, on per cert, això estaria bé dir-ho, pengem els podcasts del Carlos com a productor executiu cada dijous, cada divendres, no sé quin diu fa, però ho fa puntualment. Penja el podcast del programa, perquè sentiu la nostra veu, bueno, la meva veu i el nostre buen hacer, totes les vegades que vulgueu, una i una altra vegada, rotllo psicòpata de pel·lícula, us el poseu en loop i vinga així fins les setmanes de següent, fins el dijous de següent, i ja està, i us convertireu en persones perfectament sanes i equilibrades. Repeteixo el telèfon, 372-3661, amb el 93 d'abans, si truqueu des de Barcelona i si truqueu des de fora també. Sisplau, truqueu-nos, va, digueu alguna cosa, però ja. Ara, dit això, còmics, puja una mica la música que agafo una mica d'aire. Ai, alegria, alegria. El xat ens diu El Estiguel que la setmana que ve trucarà i parlarà de Breaking Bad. Por favor, hazlo, El Estiguel, hazlo, perquè, ademais, la setmana que ve, si no em descompto, ja s'haurà acabat la sèrie? Si s'haurà anemès l'últim capítol, clar, sí, perquè és aquest diumenge que el fan. Bé, doncs la setmana que ve podríem parlar de Breaking Bad, el barri farà la seva, el seu sent del barri, i de pas, doncs també podríem parlar una mica de Breaking Bad. Així que si quieres llamar El Estiguel, sabes que les línies són totes tuyes. Bé, dit això, va, parlem una mica més de còmics, una mica més d'ECC, una mica més de les novetats que ens han deixat aquest estiu, l'editorial ECC, l'editorial que aporta, entre altres coses, DC, o que aporta Vèrtigo. I el títol del qual us parlem ara no és Vèrtigo, o més ben dit, us parlarem d'una cosa que no és Vèrtigo, i després d'una cosa que sí, la que no és Vèrtigo, podria ser-ho, perquè Vèrtigo, recordem, és aquella filial de DC que aporta un còmic una mica més pujat de data, una mica més per adults, una mica més violent, més ple de marranades i de paraulotes, però això no ha entrat en aquesta línia, sinó que s'ha quedat a la línia mare, a DC, però jo penso que pel to que té podria haver entrat perfectament, perquè és una cosa que es diu Lot 13, Terreno Maldito, que escriu Steve Niles i dibuixa Glenn Fabry, i que és una cosa molt cafre, molt xunga, molt divertida també, sempre amb un sentit d'humor molt negre, però bàsicament core i bàsicament fastiguseta. És una historieta, és una sèrie de terror bastant canònica, un terror de tota la vida, que no fuig ni de llocs comuns ni de coses que hi hem vist en el gènere, al contrari, els potencia, que podria barzar-se una mica, podria tenir la seva gran font d'inspiració en El Resplandor, la pel·lícula del Kubrick i el llibre de l'Stefan King, i que parla d'una família que en plena mudança van aparar una casa plena d'esperits, en plena transmigració, i de sers que habiten en bos mundos, i que acaben en una espiral de violència i de transmigració d'ànimes, i de fastigositats bastant important, però, com us dic, molt entretinguda, molt divertida, és una història a la qual no faria fàstics, sempre m'ha donat aquesta sensació, el Clive Barker, el director de Hellraiser, i autor d'una ingent quantitat de literatura terrorífica, i a la qual tampoc faria fàstics els clàssics, el mateix Lovecraft jo crec que es veuria bastant, se sentiria bastant satisfet amb aquesta història, que com us dic és una sèrie oberta, que no sé si té continuació ara mateix, la veritat és que jo diria que no s'ha editat res més als Estats Units, però val la pena per això, sobretot pels amants del terror, també per la gent que vulgui llançar-se i llegir cosetes diferents, i bàsicament val la pena, no per altra cosa que pels dibuixos del Glenn Fabry, que el Glenn Fabry és aquest senyor que es va fer bastant famós dibuixant les portades de predicador, sí, un dibuixant de portades, que, bueno, em sembla que ja havíem parlat la setmana passada, diré que havíem parlat també d'un altre portadista, bueno, doncs, Glenn Fabry també es va fer famós per fer portades, unes portades molt impactants, bastant, amb un estil de dibuix, bastant pictòric, i que aquí, doncs, es passa una mica el llenguatge seqüencial i fa pura vinyeta, però, bueno, l'impacte visual és potent, i, doncs, en Volcà hi ha una història que enganxa, que diverteix i que t'ho passes bé amb tota la quantitat d'avorrades que se li acudeixen al Steve Niles, altra menys conegut com a l'escriptor, el creador de 30 dies de noix. i última noietat d'ECC que us portem avui, i jo diria que la millor de les quatre, si us heu de declinar per una d'aquestes quatre, només per una, si poden ser més, només pot ser una que sigui Punk Rock Jesus, o Jesús del Punk Rock, que és el debut de Sean Murphy al guió, un senyor que fins ara només havia estat en tasques de dibuixant, i que ara es llança amb una petita minissèrie de sis números que estan recopilades en aquest tomo, que sí que és Vèrtigo, i que és una història absolutament transgressora i provocativa, que ens situen en un futur distòpic on una gent, els amos d'una cadena de televisió, no han tingut idea millor que agafar el Santo Sudario i clonar el bon senyor Jesucrist per ficar-lo en un reality show, en una mena de show de Truman, protagonitzat per Jesús. Però què passa? que aquest Jesús no és el mateix Jesús, el mateix Jesucrist, que tots recordem, bàsicament de la pel·li de Jesucristo Superstar, sinó que és un senyor, un xaval rebel, punky, que a més es munta un grup de Punk Rock i que bàsicament ho envia tot a prendre pel sac. Amb això, el Sean Murphy construeix aquesta mena de fàbula distòpica, molt satírica, molt sagnant, molt salvatge, molt directa, i bueno, aprofita per fer un petit retrat sobre tota la porqueria de la nostra societat, que n'hi ha molta, la que rodeja, doncs això, té la irrealitat, totes aquestes històries, i també els grups catòlics radicals, i totes aquestes històries. És un llibre molt xulo, que a més ha estat dibuixat exquisitament, perquè aquest senyor és un autèntic mestre del Blanqui Negre, i d'aquest dibuix amb un to, jo diria, ciberpunk gairebé a mi, en alguns moments, salvant moltíssim les distàncies, em recorda una mica el que va fer l'Otomo Akira. És un d'aquells llibres que voldries que no s'acabés mai, que te l'acabes i te'l voldries tornar a llegir, perquè enganxa, perquè és al·lucinant a nivell visual, i perquè al cap i a la fi explica una història d'aquelles superatractives que en el fons tots ens veiem una mica reconeguts en aquesta rebeldia, en aquesta crítica cap a l'estableixement i en aquesta manera de veure la vida, que consisteix bàsicament en caixar-nos de tot el que es mou i tirar la pedra i amb la mà. i tirar la pedra i amb la mà. i tirar la pedra i amb la mà. El Marc vol que parli ja, que talli la cançó i per això m'està putejant. Però no tinc res a dir, Marc, sobre cine aquesta setmana. Tinc poques coses a dir. És que hi ha dues estrenes més o menys destacables, més o menys. i, bueno, vale, va, presentarem primer la cançó. Però mira, ja m'has fet perdre. És Watched Out. Els Watched Out han tornat d'aquest, després d'aquell meravellós disc que van treure fa un parell d'anys, amb una altra cosa que es diu Paracosm, que no mola tant, però també mola bastant. Sí, no, i té cançons tan xules, com aquesta que no m'has deixat que soni, Marc. És que no m'has deixat que soni. Hola i nou. Va, deixem una estoneta més. Vinga, tira. Toc. Toc. Toc. Toc. Toc. Toc. Toc. Toc. Toc. Toc. El Marc, la meva veu interna, la senyora gran que tinc en el meu cap i que de vegades es treu els sostens, m'ha lanzat un reto doble que m'ha dit que, digui sense llegir el paper i d'un sol tiron, boi, eh, Marc? Ho estàs gravant, això, no? Les Bruxes de Zugarramurdi. Què? Com te quedes? Tens algun... Sí, no? Està ben dit. Les Bruxes de Zugarramurdi. Ai! És la nova pel·lícula de l'Àlex de la Iglesia que s'estrena demà mateix, que no he pogut veure, per tant, parlaré des de la desconeixença, però us he de dir que ganes n'hi ha. Suposo que qui tingui les mateixes ganes que jo no necessitarà saber que és, doncs això, com us dic, l'última pel·li de l'Àlex de la Iglesia, després de l'anterior, molt descolorida, La xispa de la vida, que era una mica rollete, amb el José Mota i aquella... Era una mica rotllo, aquella pel·li. Bé, doncs torna amb tota la força que el caracteritza, espero, amb un relat que suposo que enfoca una mica cap al Dia de la Bèstia. Si s'ha d'assemblar alguna pel·li, suposo que s'assemblarà al Dia de la Bèstia, però té entre les seves files a la Carmen Maura de la Comunitat. Bueno, hi ha tantes altres pel·lícules, però vull dir que amb ell havia coincidit a la Comunitat. Una Carmen Maura que, a més, està ara pletòrica, perquè acaba de rebre el Premi Adonòstia, el festival, amb la qual cosa, doncs mira, si us heu encarinyat una mica amb la Carmen Maura aquests dies, arran d'aquesta història, doncs la podeu veure demà mateix a les Bruxes de Zugarramurdi, que és una història, doncs, tipus Àlex de l'Eglésia, amb tiros i amb bruixes i amb coses d'aquestes. Diu l'Àlex de l'Eglésia que volia rodar a Zugarramurdi des de feia temps. Zugarramurdi és una localitat de Pamplona. Diu que volia rodar allà des de feia temps perquè diu que és la cuna de la brujeria, tal com nosaltres la conocemos. Bueno, jo suposo que demà mateix aniré a veure-la, perquè li tinc bastantes ganes. Els experts diuen que perd una mica de gas al final, però, bueno, escolta, és Àlex de l'Eglésia, segur que ha fet alguna cosa bo. Però, a part d'això, hi ha una altra estrena que sí que hem pogut catar, que és l'última pel·lícula del Michel Gondry, que es diu La espuma de los días, es diu igual que un llibre del Boris Vian. Per què? Doncs perquè adapta aquest llibre del Boris Vian. És el que té. És una pel·lícula amb Audrey Tatou alias No me podré quitar nunca d'encima a la maldita Amélie i és veritat, en aquesta pel·li torna a fer d'Amélie una miqueta i Romèn Durís. Junts fan una parella molt maca, molt ensucrada, molt romanticona, en una pel·lícula que és puro Michel Gondry, és a dir, invents raros, trucs de càmera estranys, tradicionals, coses d'aquestes, però que en un cert punt de la pel·lícula fa un petit gir i tot comença a tenir bastant més significat del que semblava. La reacció inicial, si no sou fans del Gondry, és d'una mala hòstia absolutament bestial, però, jo diria que si us passa això, si teniu aquesta reacció, us quedeu una estoneta més al cine perquè la cosa canvia. Sí que és veritat, al principi està una mica extremat, està el tio sortit de mare, colant coses rares, colant efectes, colant sorollets, colant maquinetes, però ja us dic que al final tot té un sentit i acaba fent una adaptació del Dian bastant xula. Jo crec que si algú podia adaptar el Boris Dian era el propi Gondry i acaba convertint la seva pel·lícula en una experiència bastant satisfactòria i fins i tot emocionant. Jo al final de la pel·lícula em vaig emocionar molt, no diré en quin sentit, però em vaig emocionar, de manera que us recomano que sisplau aguanteu. A casa meva vam estar a punt de treure la pel·lícula, vam pensar què fem, la traiem o què fem? No, va, aguantem i al final la cosa acaba sent molt xula. Jo quasi que diria que és l'última recomanació del mes, de la setmana, i del mes també, la setmana que ve ja és octubre, però sí, l'última recomanació del mes de setembre, l'espuma de los días que arriba demà mateix al cine. Sí, tira un altre tema, Marc. Ah, hi està. Amb aquest tema ens acomiadarem la Julia Holter, que és una altra de les persones que ha tornat amb disc sota el braç, l'Out City Song, que jo diria que sona una miqueta més accessible que l'anterior Éxtasis, que era un disc una mica d'antipàtic, però era molt xulo. Amb ell ens acomiadem, va, sisplau, la setmana que ve, de la setmana que ve, que no passi, que truqueu tots i ens feu recomanacions. Marc Pere Arnau, els controls, el Carlos Jacomeli, a la producció no sé què, executiva, no sé quantos més, està també al xat. Moltíssimes gràcies a totes les persones que esteu a l'altra banda parlant viatjat o no parlant, simplement escoltant-nos, sentim, sentim-vos vostro calor. Jo que em dic Xavi Roldán us ho agraeixo molt, molt, molt profundament. Gràcies a tothom, fins la setmana que ve, a les 8. Adeu! Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 a Babilònia per tornar a encerrar aquest món de la cultura que tant ens agrada i que avui, doncs, compartirem amb la Rosa, amb el David i amb el Jaume. Com esteu, companys? I tu mateix, fantàstic! Sí, molt bé, ja va el Gesco Ramos. Esteu tots bé? Em pensava que et quedaries amb la presentació i ja està, però no. No, una miqueta més. Ara, ara. És que veus, jo estava parlant i estava pendent de 50 botons, perquè a part de, clar, jo estic superexplotat. T'han canviat el canal, ja no saps per on parla. I sí, i em sentia com allò, com que no em sento, no? Bàsicament. L'any que ve et farem contractes. Vale, vale, exacte, ja tocaria, ja tocaria. I pugem de categoria, també. Ara t'ha complica l'oïda. El que dèiem abans, no? A veure si, bueno, a veure, no ho dic per res, però no sé, algun espònsor que ens pagui, insisteixo, perquè així ens pagaran directament, no? Perquè si no, no, no. Aquí no hi ha diners, no? Anem aquí, eh? Però bé, ho fem per amor a l'arte, que es diu en castellà. Si us ho pelany. Ai, no, que no. Ai, ai, callem, callem, que és un programa cultural.