#57 - Harkham i Max al còmic; S.H.I.E.L.D., The Blacklist i Sleepy Hollow; Coetzee; Blue Jasmine; i Gravity

Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les segons d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. A les 8 i un minut al vespre, benvinguts a Ràdio d'Esperna, el condensador... No, el condensador de Flusso, no, el Flusso... Ai, ja se'm solà per l'àudio d'això. Bueno, escolteu, estem aquí, parlarem de cultura una estona, el Marc ja s'està descollonant. És que tinc aquí l'ordinador portàtil i una altra cosa m'està solapant l'àudio del meu que surt biològicament del meu cos amb l'àudio que sento de l'ordinador. És una conya, això. Que us anava a dir, no, no el puc baixar perquè no trobo on està la tecla, Marc. Que benvinguts a tots en aquest programa que és tan vostre com nostre, és de tothom, i en el qual parlem de cinema, de música, de llibres, de còmics, de una mica tot el que se'ns posi a tir. I us demanem la vostra col·laboració per tot, perquè jo estic aquí xerrant, però, sisplau, us demano que, si us ve d'agost, doncs ens parleu via xat, que en teniu una a www.radiodesband.com bastant xulo, on, doncs això, ens podeu dir el que vulgueu, les recomanacions que tingueu o les històries que se us passin pel cap. Saludem els nostres oients que estan al xat, que de moment és l'Ela Stiguel. Hola, l'Ela Stiguel, buenas tardes, què tal, com estàs? I avui tenim un programa carregat de coses, i, entre d'altres, el debut d'un col·laborador que estarà aquí amb nosaltres cada setmana, i, doncs, del qual coneixereu d'aquí una estoneta, és un, bueno, un desarrapat que ens va trucar, un indigent que ens va trucar un dia, i ens va dir, vull estar en el vostre programa parlant de no sé què, vaig dir, bueno, però quines cadències els tens? I ens va dir, estic vivint a Nova York. i vaig dir, bueno, doncs, mira, això dona catxer, dona nivell, i dona una certa, bueno, un cert nivell, no?, o sigui, que si vols trucar-nos, doncs, endavant tu mateix, pagues tu la trucada i ja està. Estarà amb nosaltres d'aquí una estoneta. I també estarà amb nosaltres al barri, fent la seva secció de la gent del barri, que és la secció de tele que va debutar la setmana passada, i la veritat és que no sabem exactament quan entrarà aquesta secció, perquè el pobre va una miqueta de cul avui amb les seves històries, i ens ha dit, bueno, es llamaré cuando pueda, cuando encuentro un momentillo. Bueno, doncs, ara, si potser trucarà, si veiem que no truca, és que el pobre home, doncs, no ha arribat a tot, o no ho vés a saber, o igual, no sé, s'ha estressat molt i ha explotat d'estrès. Mentre esperem, doncs, això, us parlarem una mica de les nostres historietes, i us recordem també que podeu contactar amb nosaltres, doncs, com us deia, en viatjat al www.radiodesvallera.com, o, si no, doncs, ens podeu trucar directament per telèfon, al 93 372 3661, comunicació en directo i en vivo, i, si no, doncs, una mica posteriori, ens podeu dir el que vulgueu via correu electrònic a projectafluzo.gmail.com, i, si no, doncs, tindreu tota la informació d'aquest programa, que, bàsicament, és el programa en si, en forma de podcast d'aquí uns dies a projectafluzo.blogspot.com, és el nostre blog. i, si no, doncs, tindreu tota la informació d'aquí uns dies a projectafluzo.blogspot.com, i comencem, com de costum, parlant de novetats còmiqueres de les últimes setmanes, i avui us portem una... Ai, és que cada setmana hi ha la mateixa, una molt especial, però aquesta setmana també, no és ara menys. Però és que aquesta, doncs, una mica tota la crítica còmiquera més agafapastosa, si els hi voleu dir així. S'ha posat d'acord per dir que no només és un esdeveniment comiquero important, sinó que, a més, és un dels llançaments més importants de l'any. Nosaltres, com que no volem ser menys, i com que aquestes coses de veure qui pixa més lluny, doncs, ens agraden, doncs, també ho diem. Nosaltres ho pensem encara més. És un dels llançaments de l'any, i té, a més, caràcter d'esdeveniment, perquè no és exactament una novetat, sinó que és un recopilatori d'historietes d'un autor que encara a Romania, doncs, inèdit entre el nostre jungle d'edicions comiqueras, encara no havíem pogut llegir gairebé res, alguna coseta suelta por ahí per alguna revista, però, bàsicament, doncs, això encara estava inèdit, el Sammy Harham, que és un autor jove que, bé, doncs, té aquest toque bastant indi, bastant alternatiu, i que ara Fulgencio Pimentel ha tenido avient a recopilar totes aquestes històries en un volum que es diu Todo y nada, que col·lecciona, doncs, això, historietes curtes que una mica parlen de les coses de la vida diària, però no sempre des de punts de vista quotidians, perquè en aquest llibre podeu trobar cosetes tan estranyes com historietes de pirates, com una historieta protagonitzada per el Napoleón, com una historieta protagonitzada per uns agents secrets, estranys, i com a historietes protagonitzades per gent del carrer, també. Totes aquestes tenen un denominador comú, i és que, encara que se'n vagin a llocs ignotos i a èpoques estranyes, al final acabem parlant només de les cosetes de la condició humana, de les coses que ens importen més, i d'aquelles coses que, al final, sentim, doncs, a un nivell sentimental potser més profundes, no? Les relacions humanes, les relacions de parella, i tota aquesta mena de coses. És un llibre que està construït des del costumisme i des d'una mena d'existencialisme gairebé anticlimàtic, però que apunta bastant a l'ànima i al cor, i crec que encerta bastant. Aquest senyor, doncs, ja us dic, toca molts gèneres diferents, però la veritat és que sempre, d'alguna manera o altra, aconsegueix emocionar-nos. A part de tot això, com que té aquest estil de dibuix, doncs tan, no sé com dir-ho, tan fi, tan indi, tan gairebé com un Adrian Tomain, que és aquell cronista, també, de la quotidianitat americà, doncs, bueno, que aconsegueix transmetre aquests sentiments tan profuns amb aquesta finor, doncs, ja us dic, és un dels àlbums que entra superbé, que potser ha descològat una miqueta en la seva condició de recopilatori d'històries heterodoxes i una mica anticlimàtiques, però que a poc a poc va calant i va agradant molt, i al final és un d'aquells llibres que l'acabes de llegir i et ve de gust, si no llegir-te el del Tiron un altre cop, potser sí, retornar a algunes d'aquestes historiades que, no per breus, en el fons són menys infinites. I mentre esperem que ens truqui aquí a l'amic Barry, per favor, Barry, ja, menors, ja, tu seccions, ja. Sentim un dels temes que protagonitzarem aquesta tarda, lo nou dels bascos de l'Orient, que tornarem a part, que sona tan addictiu com aquest destitut time que sentim ara mateix. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ahí está, Jendal Barri, 1 por 0,2. O sea que, bueno, adelante tú mismo. ¿Nos traes alguna recomendación, alguna cosilla televisiva o qué? Pues vamos a hablar de los hitazos de este año, de las nuevas FIES. Ah, de lo que debuta ahora. Y cuando dices hitazos, quieres decir... Entre comillas, ya sea por audiencia o por... Ah, ahí está, ahí está, ahí va yo. Bueno, pues adelante. Hay algo interesante. ¿Qué pasa? Para mí esto de momento es un yermo, totalmente. O sea, no hay nada, es un desierto. Está seguro que la conoces. La primera de la que vamos a hablar puede ser Marvel Legends of Steel. Hombre. Que es la adaptación del mundo de los Vengadores a la televisión de la mano de Josh Weddon. Hombre, palabras mayores, ¿eh? Sí, sí, sí, sí. Aquí todo tiene pedigrí. Todo menos los actores, que no desconoce nadie. Oye, dale un poco de tiempo, ¿no? Por gente, tío, acaban de debutar y ya les están machacando. ¿Qué tal? Dos capítulos, ¿no? ¿Han emitido? Dos capítulos, eso es. ¿Y qué tal? El primero fue un exitazo de audiencia. El segundo ha pegado un bajón muy, muy considerable. ¿Sí? ¡Hostias! Ya es... No hay que tener miedo todavía, pero hay que... Con cuidado. Sí, que las cosas no... Con mucho cariño. Exacto, las cosas no pintan tan bien igual como la semana pasada, ¿no? En una semana los ejecutivos de ABCs, esto, ¿no? De la ABC, se deben estar ya empezando a preocupar. Pasado de casi un 5 en demos a un 3 con poco. Vaya, eso es muy malo. En fin, la calidad de la serie, por lo menos, ¿está bien? Pues, aquí hay mucha diversidad de opiniones. Hay controversia, ¿eh? En mi opinión, es una serie de personajes. Y Wedon va a conseguir que todos los personajes que te presentan les termines queriendo. Hombre, pero eso es muy bueno, ¿eh? Eso es muy bueno porque en todos, creo, en todos los pretendidos hitazos que hubieron después de Perdidos, para mí el gran fallo era que no habían personajes interesantes, que no importaban un carajo. Y bueno, bueno, sí. Igual que pase lo que te interesa es que pase con tus personajes. Exacto. Y pues los dos primeros episodios son casposillos, porque ves que han invertido dinero, pero de una manera un tanto... Un tanto dudosa, ¿eh? Sí. Bueno, pero... Pero bueno, les damos un margen de... Esperemos que tengan margen. Yo por lo menos se lo voy a dar. Nosotros se lo damos, ya veremos si los mercachifles de la ABC, exacto, pues no sé, se fían de la audiencia o dicen que sí, que no. Ya veremos. ¿Qué más? ¿Alguna cosa más así importante o qué? Otro éxito que este sí que se ha mantenido muy bien en audiencias es The Blacklist, que está en NBC. Sí. Ha llevado dos semanas y dos semanas con muy buenos datos. Hay que tener en cuenta que se aprovecha el arrastre de The Boys, el reality musical. O se aprovecha el arrastre, es decir, The Boys también es NBC y después es cuando tiran The Blacklist, ¿no? Eso es. Primero está The Boys y luego... Exacto. Hace de lead-in The Boys y entonces entra The Blacklist y dices que está triunfando. ¿Es esta serie de James Spader, si no me equivoco? Esa misma. Vale, que... James Spader en plan Aníbal Lecter, pero civilizado. Ajá. O sea que no sé cómo hay gente, vamos. Pero con clase, ¿no? El típico villano que asesora al... Un ex agente de la CIA que se ha vuelto... ha vendido los secretos de la CIA al mejor postor y ahora se entrega con la condición de trabajar con una sola chica. Ah. Muy el silencio de los correros. Sí, sí, sí, muy Lector, sí, sí. ¿Quién es la chica? Tiene un punto alias, al ser una agente nueva, novata, que su vida personal entra en conflicto con su vida profesional. Sí. Es alias de Mercadillo. Alias de Mercadillo. Yo no la he visto, pero por la definición que haces me hago una idea bastante aproximada. ¿Quién es la chica? ¿La tienes ahora presente? No, es una desconocida. Es Mandy Moore después de un maratón de alias. Vale, pues mira, también me hago una idea bastante aproximada de cómo es esta chica, que ahora mismo no sabemos cómo se llama, pero vamos, nos hacemos una idea. Mandy Moore después de una maratón de alias. Exacto. ¿Es recomendable la serie o no? Porque los críticos han sido un poco reaciosos. Sí, no está recomendable, pero segundo episodio es un bajón increíble. Vaya, hombre. Vaya, pero ¿qué les pasa a los americanos que tienen aquí unos gatillazos importantes, no? Todo mi amor con esta serie se ha puesto en duda. De repente, de un capítulo al otro. Es que tú también eres implacable, tú también eres como las audiencias americanas. Llegados a este punto ya hay que ser así. Exacto, hay que ir a machete o no llegamos a todo. Se habla de una interpretación de James Spader bastante excepcional. ¿Coincides? No, eso es todo postureo. Todo. James Spader mola, sí, pero aquí sin más. Yo a James Spader lo vi la última vez en The Office, que hacía como de jefe macarra, y la verdad es que lo hacía muy bien, pero es decir, ya se había descubierto, ya había pegado el comeback, ya lo había hecho con The Office. Quiere decir que esta cosa de, oh, descubrimos a James Spader, no, no, perdona. La temporada, hace un par de temporadas o tres ya lo habíamos redescubierto a James Spader. Bueno, pues no sé, ¿qué hacemos? ¿Recomendamos a la gente que vea el primero, por lo menos, o ni eso? Sí, se lo pueden permitir. Además, el director del primer episodio es el director de Infierno Blanco. Ah. Es la película de Liam Neeson y los lobos. Sí, hombre, esto es garantía también de una cierta calidad, no diremos de magistralidad, pero sí de cierta calidad. No, los momentos de acción están muy conseguidos en el piloto. Son breves, pero están conseguidos. Bueno, pues oye, ya es, ya es, porque tal y como están las cosas a veces con las series que, bueno, estamos viendo una época dorada, todo lo que tú quieras, pero a veces se nota que no hay pasta o que, lo que tú decías, ¿no? Que hay pasta pero está mal invertida. Pues oye, por lo menos eso que nos llevamos... Estamos en un sí con reservas. Exacto, vale, sí con reservas. ¿Y alguna cosilla más o qué? Pues la tercera que se me ocurre sería Sleepy Hollow, que acaba de ser renovada por una segunda temporada. Ah. Con solo tres episodios. ¿Es la primera serie que renuevan esta temporada? Eso es, primera. Vale, con tres episodios ya la han renovado, o sea, ha sido un hitazo bastante considerable, ¿no? Sí, para lo que tiene la Fox es de lo que mejor le está funcionando. Ajá, ajá. ¿Es una adaptación...? Es una meta entre Fringe y Sobrenatural. Entre Fringe y Sobrenatural, vale. Sí. La parte buena de Fringe no está y está la de Sobrenatural. Pero el esquema de serie es bastante similar a Fringe. Vale, entonces intuyo que es una serie que ha tenido mucho éxito, pero que tampoco es que sea una señora serie, vamos, que de calidad tampoco es que sea muy destacable. Depende cómo te la tomes, o sea, la serie propia no se toma muy en serio a sí misma y eso es lo que mejor le viene. Bueno, eso está bien, sí, sí, sí. Placer culpable, de todas formas, ¿eh? Sí, ¿no? No pasa de ahí, ¿eh? No pasa de Guilty Pleasure, que si tuviéramos todo el, un poco lo que decías tú, ¿no? Si tuviéramos todo el tiempo del mundo, pues sí nos podríamos permitir este tipo de momentos de relax, pero claro, con toda la cantidad de cosas que hay ahí fuera, pues también es complicado, pues eso, abandonarse a una serie así un poco más dudosa. Sin embargo, bueno, hay mucha gente que, bueno, por lo menos una lo hace, ¿no? Ve todas las grandes series y una, aquel momento de tontería a la semana, aquellos 40 minutos tontunos a la semana, pues podrían dedicarlos a esta Sleepy Hollow, ¿no? ¿Esta serie dices que produce Fox? Fox, eso es. Roberto Ortiz y Alex Kurtzman, que son los guionistas de Star Trek, de Hawaii 5.0, de Fringe. Gente Abrams un poco, gente del entorno Abrams. Eso es, que juntan con Len Weisman, el director de Underworld. Ajá, vale, Len Weisman, exacto, que está versado también en todas estas, en todos estos terrenos. En el piloto. Exacto, semiterroríficos, es el director del piloto. Bueno, pues dentro de todo también es un poco garantía de calidad, ¿no? No por nada, porque Len Weisman, las pelis que hace, a mí no me gustan nada. Pero por lo menos es un tipo que oficio tiene y que sabe mover la cámara un rato, bueno, a su manera, pero sabe coger una cámara y manejarse en estos ambientes de cine un poco más oscuro y un poco de terror y acción y estas movidas. Muy bien, pues, oye, apuntamos estas tres recomendaciones o antirecomendaciones. Vamos viendo cómo está el estado de la cuestión. ¿Hay alguna cosilla más que quieras añadir o qué? No, la semana que viene vemos cuáles han sido los fracasos, fracasos. Ah, vale, vale, está guay. Ah, muy bien, lo traes bien preparado, ¿eh, señor? Todo lo que no he preparado. Un poco de cal y una de arena. Exacto, exacto, un poco de lo que sí y lo que no. Vale, pues la semana que viene nos, nos, esto, haces un pequeño repaso a ver lo que no ha funcionado y a lo mejor la semana que viene haces el repaso y de no haber funcionado ya no están en antena las series, pero, pero, en fin. Muy posible, porque ya hay varias candidatas. Sí, ¿no? Ya hay varias candidatas a abandonar las parrillas televisivas norteamericanas que son una maldita jungla. Pues, amigo Barry, tío, muchísimas gracias por tu habitual Jendal Barry. Muchísimas gracias por, pues eso, por habernos dedicado este tiempo que no te viene nada bien, pero aquí has estado, al pie del cañón. Sí, señor, no esperábamos menos de ti. Hablamos la semana que viene. Vale, adiós. Vale, muchas gracias. . Fins demà! Bé, l'amic barri, la seva gent del barri, la seva secció de televisió i sèries i tal, no serà l'únic convidat que tindrem en aquest programa, ja us ho hem dit al principi, doncs ja veureu que més endavant, d'aquí una estoneta, tornarem a rebre la visita d'algun col·laborador. Mentrestant, us recordem el que us diem sempre, que ens podeu contactar via xat al www.radiodesband.com, teniu un xat molt xulo on ens podeu dir el que vulgueu, o si no, ens truqueu per telèfon al 93-372-3661, via correu electrònic, projectafluzo.com, i al Facebook i al Twitter, estem allà, escolta, busqueu projectafluzo i ja està, ja ens dieu el que bonament queráis. Seguim ara amb temes d'actualitat, perquè toca parlar una miqueta de llibres, una de les novetats de Mondadori, que a més em sembla que està triomfant bastant a nivell de públic i també de crítica, se n'està parlant bastant, perquè és el retorn de l'amic John Maxwell Coetze, més conegut com J.M. Coetze, que és aquest autor sud-africà que va néixer a Ciudad del Cabo l'any 1940, i que té una obra tan extensa que es composa de llibres com En Medio de Ninguna Part, com Vida i Época, de Michael K., com Desgràcia, com Infància, com Juventut, i que li ha reportat uns quants premis importants, el Booker Prize, o fins i tot el Nobel de Literatura, l'any 2003. Aquest senyor li van donar al guardó el Nobel, amb la qual cosa devia arribar a casa a tot Cufoy, i va dir, escriu més llibres. Un dels llibres que ha escrit després d'això, deu anys després, és aquest La infància de Jesús, que fa un petit trencament respecte a tota l'obra anterior. Els fans del Coetze, segurament, si llegeixen aquesta història, se sorprendran, perquè és una cosa diferent al que ens tenia acostumats, especialment després de la trilogia que va escriure autobiogràfica, perquè això és una ficció pura i dura, és una cosa diferent, estranya, que et descol·loca, que t'acull bastant com a lector, però que alhora et planteja reptes, perquè és la història de dos personatges que no saps ben bé, ni d'on surten, ni cap a on es dirigien, que arriben via mar a un país que podria ser Espanya, i allà se'ls assigna un nom i una feina. Aquests dos personatges són un senyor gran i un nen petit que estan a la recerca de la mare del nen. El nen no la va conèixer, el senyor tampoc la va conèixer, però saben que d'alguna manera o altra trobaran a la seva mare. A partir d'aquí, el Coetze fa una història que parla, sobretot, d'aquests dos personatges, però també de tot l'entorn a qui es troben, que és un entorn una mica raro, acollidor, però alhora hostila, en certa manera, que reflecteix una certa de conductes socials una miqueta estranyes, amb la qual cosa l'autor, el Coetze, gira sobre una història bastant enigmàtica, bastant estranya, que no deixa de ser sensible, però que tampoc deixa de ser implacable i una mica descol·locant, una mica inquietant. Quan llegeixes aquest llibre tens una sensació, doncs això, no?, el que us dic, una mena de barreja entre sentir-te acollit i sentir-te, bueno, sentir que reconeixes una mica totes aquestes històries, i alhora no sabem ben bé d'acabar la història, fins al punt que alguns especialistes, i potser tampoc cal ser molt l'especialista, han fet notar que podria ser tot això una mena de paràbola bíblica, una història cristiana, amb dos personatges, un dels quals es diu David i l'altre es diu Simón. No sé ben bé si volia anar per aquí al Coetze, segurament sí, però és que és una mica igual, perquè aquest llibre és, bueno, doncs, tan curiós, tan personal, tan únic i tan, bueno, això, que t'acull i que deixa de navegar per entre els misteris insomptables de les seves pàgines, dels seus personatges i de les seves trames curioses, que jo crec que és una mica igual, al final, el que ens vulgui dir, perquè el que importa és el que volem extreure nosaltres de totes aquestes historietes i de tota aquesta aventura metafísica i existencial que porten a terme aquests dos personatges. Us recordo, és un llibre que es diu La infància de Jesús, em sembla que no havia dit el títol a hores d'ara, La infància de Jesús, escriu J.M. Coetze, el celèlberrimo, importantíssim J.M. Coetze, i edita Mondadori en una edició, amb una portada molt xula. Sí, la portada és molt xula, i una portada que també és molt xula és la del darrer disc del Bill Callaghan, Dream River, del qual ja us vam punxar un tema la setmana passada, i ara, com que ens agrada tant i com que som tan fans d'aquest ex-smog, us en posem una altra, això es diu The Sing. Strangers Unknowingly Keep me company In the hotel bar Looking out a window that isn't there Looking at the carpet and the chairs Well, the only words I've said today Are beer And thank you Beer Thank you Beer Thank you Beer Giving praise in a quiet way Like a church Like a church Like a church That's far away That's far away Na, na, na, na, na I've got limitations I've got limitations Like Martin Gay And gain Mortal joy Is that way Outside a train Sings its Whale song To a long, long train To a long, long train Long, long gone Then silence Comes back alone High as scaffolding High as scaffolding Until the wind Until the wind Until the wind Finds something To ping Or the pinging thing Finds the wind We're all looking for a body Or a means To make one sing When I go to school The wind When I go to school The wind With my Houston The wind �니다 At this time i ja us ho explicàvem a l'inici d'aquest programa avui és un dia d'estrena perquè tenim amb nosaltres una persona molt especial comandant una nova secció que de moment donem un programa de marge i si funciona bé i si es porta bé el nostre convidat el nostre col·laborador doncs potser ens ho pensem i li donem uns quants més programes Pau des de Nova York Bona tarda, què tal, com estem? Hola, què tal, com estàs? Escolta, puc dir el teu cognom o quedarà així com una mica d'enchufe? Pots inventar-te un cognom o si no, digues... Inventa't-el tu, va, vinga a partir d'ara, inventa't un cognom però que estigui bé perquè pensa que a partir d'ara serà el que utilitzaràs en aquest programa Endavant, vinga Com sóc a Nova York, doncs no ho sé, hauria de ser una cosa així una mica... Pau Rollant, bona tarda T'estàs enrotllant molt La ràdio, però la ràdio és ritmo Pau Rollant, bueno, el Pau Rollant està a Nova York és el nostre corresponsal Casualment, doncs té el mateix cognom que jo Bé, casualment és el meu germà Sí, exacte Teníem un munt de corresponsals a Nova York Bé, gent professional i de qualitat i de nivell humà però demanàvem bastant de pasta i vaig pensar, bueno, pues tiro d'algun familiar i com que el Pau està allà, doncs allà el tenim i ens farà, si no m'equivoco, Pau, si m'equivoco, em corregeixes però em sembla que ens faràs setmanalment doncs algun petit informe cultural de lo que se está haciendo por la Gran Manzana ¿Esto es así? Sí, sí, sí, sí, i tant, i tant Seran 5 o 10 minuts cada setmana i com que més o menys tot el que arriba a Espanya ve de Nova York més o menys Aleshores us donaré un report així avançat Unes pinzellades, molt bé Vas una mica de guais, eh? Amb això de tot el que arriba a Espanya passar abans per Nova York Jo t'ho dic Però bé, com que has anat a guais doncs ara et demanaré que a partir d'ara com a mínim tot allò del que parlis doncs tingui un mínim interès Si no, doncs no sé No sé si ens haurem d'enfadar o tindrem una crisi familiar a la propera, el proper sopar familiar Si els nostres oients si detecteu algun problema estrany és que estem fent aquesta secció per Skype Ràdio d'Esvern està hiper modernitzada i tenim, doncs, a la nostra disposició un Skype amb el qual podem fer aquesta mena de seccions I si et sembla, Pau, entrem al torrón Ja, no sé, algun tema, alguna història Has vist alguna cosa últimament? Has vist el final de Breaking Bad? Comencem per aquí perquè avui aquest programa està una miqueta acondicionat per aquesta peça d'ombre post-Breaking Badera L'has arribat a veure ja o encara no? Sense fer espòilers? Sí, sí, sí La vaig veure jo a la nit Sí I com ha anat? Com s'ha viscut allà el tema Breaking Bad? Bueno, ha estat una mena de macroesdeveniment o sigui, tothom en parlava i jo he vist que el meu company de pis allà tenim una tele i aleshores ho podem veure com en directe Oh, en directe No sóc com la resta mortals que ho hem d'haver al dia següent de maneres dubtoses No, no, no, però és molt millor perquè el que passa amb la tele americana és que posen un munt d'anuncis un munt, un munt, un munt I aleshores en els moments més especials en els moments en què estàs allà més agafant-te el coixí i posen com 5 minuts d'anuncis Ah, deixa anar amb el cliffhanger Clar, clar, clar Cliffhanger obligatori, eh? Això aquí, allà a Barcelona jo no estava acostumat Sí I el que vaig fer és no veure-ho en directe perquè a més a més ella es va portar un munt d'amics i no em ponia... No, no, no talla una mica talla aquesta intimitat que pots arribar a tenir amb la sèrie, eh? Exacte, exacte Però la resta va ser molt, molt gran Socialment tothom parlava i jo vaig arribar el dia següent aquí a la universitat i tothom l'havia vist ja i jo no volia que me'n diguéssim En vas intentar aïllar Anaves al forn de pa a comprar uns bagels Sí, no vaig parlar amb ningú en 3 dies Molt bé, bueno I després el que em van dir també és que va ser tan, tan gran que ho van retransmanir aquí als bars i tal i aleshores la gent anava als bars i imagina't doncs un bar que sempre està superactiu i tal doncs estaven tots en silenci mirant el final de la sèrie com si fos com un partit de la Champions Aquests americans Escolta, només una opinió per sobre què et va semblar? Et va semblar bé? Et va semblar malament? Fa justícia la sèrie o no? Sí, sense dir-ho Sí, sí, sense spoiler Spoiler free, sisplau A mi em va agradar o sigui, quan veus el final d'una sèrie que t'ha agradat tant i que ha seguit tant doncs sempre hi ha un punt de decepció però no sé jo crec que aquesta vegada va ser un punt mínim o sigui, sí que hi va haver algunes coses que no em van acabar d'agradar la conclusió final no sé, em va semblar una mica un pèl previsible però bueno, en global va ser molt, molt, molt en global s'ha tingut temps cap aquí el primer moment Sí, sí, ha sigut bastant d'infart bueno, en general satisfactori l'ambient per allà als Estats Units doncs dius que ve tothom molt ficat en la història i ja està això és una mica el que volíem saber Escolta, t'havies preparat alguna cosa més? perquè clar, jo t'he sortit amb aquesta història però ara no sé si t'he xafat aquí la secció Bueno, vaig veure la nova pel·lícula de Woody Allen que la van estrenar fa poc Ah, amigo, interessant, interessant No, fa bastant, em sembla em sembla que la van estrenar a principis d'agost A principis d'agost, i no les dir fins ara? Hombre, eh, per favor per favor, que ets un corresponsal Fa un parell de setmanes Bueno, bueno, bueno I què tal? Com es diu la pel·lícula? Igual Es diu Blue Jasmine Blue Jasmine Sí, seria com jazmín blau clava No sé No sé com la traduirà Home, doncs no et fiquis en aquests jardins i no ho saps traduir Ai, de veritat, senyor Bueno, vale Blue Jasmine Última pel·lícula de Woody Allen Què tal? Sí, molt bé, molt bé Em va agradar moltíssim La veritat és que està superbé perquè jo crec que ara el Woody Allen ha arribat a un punt en què vull dir, fa tantes pel·lícules en tan poc temps Bueno, una a l'any, sí Sí, una a l'any que és com més del que la gent fa normalment Sí I ha arribat a un punt que ja no cal preguntar-se si són bones o si són dolentes i quan fa una era dolenta no cal dir ja allò de que de que Woody Allen no és el que era perquè ja és que en té tantes que no ve d'aquí El Woody Allen s'ha guanyat una mica el cel no vols dir tu? Que ara ja dius, escolta ja aquest senyor té una edat de fer tantes coses bones Exacte l'hem de deixar fer i ja què vas-hi fent i aleshores de tant en tant doncs ens fa una pel·lícula super bona com crec que l'última va ser aquesta de París i aquesta realment és molt molt bona a mi m'agrada moltíssim Sí, al cap i a la fi si agafes un director d'aquests que més o menys no la saben mai no sé, posem un no sé, un Haneke per exemple un Haneke fa una pel·lícula totes les fa bones però després en fa una cada tres anys posem llavors per fer una pel·lícula bona cada tres anys és una mica el que fa el Woody Allen no i que entre mig entre cada tres anys fa altres pel·lícules que potser no són tan bones és veritat dius, mira ves amb la freqüència amb la qual vas veure una pel·li del Haneke o de l'Escorcesse o d'algun d'aquests i ja està i ens quedem tots més en pau i no fas mala sang no? Digue, no ho sé no ho sé però jo crec que això funciona millor perquè si cada tres anys et fa una pel·lícula super bona doncs mira cada any almenys tenim aquest petit carmel que són una mica menors però bueno tot i així són no sé són molt retingudes són visibles sí quantomenos són visibles molt bé i en aquesta pel·lícula què passa? aquí surt em sembla que la Kate Blanchett diuen que fa un papelón bastant important no? sí surt la Kate Blanchett que fa un paper molt bo perquè a més el seu personatge és molt agraït i no ho sé és típic personatge que l'ha de fer una actriu d'aquestes superactrius que tenen un munt de registres i jo crec que la Kate Blanchett és una d'aquestes persones home però la pel·lícula té un to més té un to una mica més seriós em sembla em va recordar més a ser els pel·lis dels 80 aquests drames és un drama còmic més que una comèdia dramàtica un delitos i faltes potser o alguna cosa així sí una cosa més una cosa més així i és més agra més una miqueta més fosca els personatges són més pessimistes i no sé se li nota una mica de més com més maduresa no? que el qual és raro perquè el tio ja té com 80 anys no no el tio ja sobrepassar la maduresa ha tingut temps d'entrar en una nova joventut i en una segona maduresa o sigui no no és que és gran Woody Allen és gran és gran els crítics apuntaven que podia ser la millor pel·lícula de Woody Allen des de Match Point això jo no sé si és veritat o no no sé si ho corroboràs tu però la veritat és que podria coincidir no només amb la qualitat sinó amb el to aquest amb això que dius que és més obscura el Match Point va significar aquest punt aquest gir cap a l'obscuritat del Woody Allen que òbviament ja havia fet coses fosques però però bueno el Woody Allen més recent el teníem una mica més relaxat i va fer aquest Match Point que era més fosca i tu dius que ara aquesta també apunta una mica cap a aquelles terres pot ser? Sí el que passa és que aquesta Match Point era més greu i de vegades era una mica artificialment fosca a mi em va semblar com que el tio va voler fer alguna cosa més sí, sí, com més serio sí, sí estic amb tu estic amb tu i aleshores amb aquesta amb aquesta de Blue Just Mine és com que s'ho pren una mica més a la lleuzera i al prendre-se més més lleuzerament doncs li surt una proposta més seriosa i com que es pren més en serió a si mateix més que Match Point a més a part té una mica més de comèdia té uns tocs més còmics i no sé hi havia personatges molt molt de Woody Allen de les grans comèdies de Woody Allen que s'han estat allà però bueno no és una pel·li d'aquelles a les que ens tenia acostumats d'aquelles d'un acudit super graciós cada dos minuts sí, exacte d'acord així doncs recomana pleu una pel·lícula bona sí, sí, sí que a més la pot de veure qualsevol que no sigui fan del Woody Allen suposo perquè hi ha un punt que també dius hòstia jo penso que són bones però també no sé fins a quin punt qui no suporti el Woody Allen que no vagi a veure aquesta pel·li tornant a Match Point una mica el que passava és que podia agradar a tothom aquella pel·lícula era fosca i pessimista però no era una pel·lícula molt alleniana en tant que qualsevol que no li agradés al Woody Allen perquè hi ha molta gent pel món que diu és que Woody Allen em cansa no sé bueno, escolta hay gente para todo però bueno ha fet pel·lícules el Woody Allen molt per tothom sí, sí, sí i a més jo crec que el Woody Allen ha estat canviant en aquests últims anys o sigui va haver-hi un moment jo crec que a principis dels anys dels 2000 quan va fer aquelles de l'Escorpion de Hada i tal jo crec que en aquell moment ja hi havia com un risc que el tio s'estava estancant en un punt de no retorn però d'alguna forma es va reinventar va fer aquesta de Match Point va fer l'espelli d'aquestes angleses i després va fer no sé va canviar de registre es va posar viatge pel món i va haver-hi alguna gent que no li va agradar gens però jo crec que es va reinventar i bueno el tio ja no té res a perdre vull dir té una filmografia increïble i ja o sigui ja és un dels grans directors americans de tots els temps si vol sí, sí, sí estic d'acord i mira el tio ja va sense risc vull dir totalment lliure i al final mira a vegades li surten unes pel·les jo crec que són diferents de com les feia abans aquest alugeixement no sé no és com les pel·lis dels anys 90 jo crec que ha tornat una mica registres aquells de finals dels 70 principis dels 80 quan feia els homenatges aquells del Berman i no sé com que hi ha un punt de nostàlgia del cine que ha fet a l'estat bueno, bueno molt bé és un dels punts millors d'aquesta pel·li jo crec bueno, estupendo doncs pinta bastant de conya ho deixem com a la teva recomanació de la setmana no sabem de quina setmana perquè ja veurem en quin moment arriba aquesta pel·lícula als nostres cartelleres però en qualsevol cas deixem com a primera recomanació d'aquesta secció que si et sembla com que bueno com que fas unes recomanacions i dius un judici crític jo m'he pensat un nom de secció que si vols el pots canviar però que estaria bé dir-li el juzgat de Pau no sé què et sembla juzgat de Pau juzgat de Pau no està mal no? doncs a partir d'ara no, no, no, no estupendo doncs a partir d'ara el juzgat de Pau el passarem cada dijous aquí durant una estoneta amb el Pau Roldán al qual donem profundes gràcies per ser amb nosaltres t'emplacem per la setmana que ve i seràs no, suposo? i tant, i tant vale, salvo salvo caída de meteorito o no sé o terratrèmol o cosa d'aquestes coses que teniu per llarg ara sí ara aquí hi ha un follon increïble perquè em sembla que el govern ha fet una suspensió de pagaments que no sé què és això però sona molt greu sí, sí i a tot tancar tu t'has mirat la nòmina? no me l'he mirat però no? doncs vés-ho fent mira la nòmina i la setmana que ve ens ha explicat com ha anat i si hi ha caients doncs ens fas alguna altra recomanació important Pau Roldán des de Nueva York moltíssimes gràcies vinga, gràcies a vosaltres una abraçada adeu vinga, una mica de més la música després de la secció del Pau doble pletina te guste des de l'esparadíssim debut d'aquesta gent en l'arc que es diu de lo concreto a lo general me prometes que me llevarás de paseo y me harás reír te ha quedado claro que no quiero que disfrutes y me ves sufrir si consigues levantarme de la cama tendrás un futuro para mí me dedicarás todo tu tiempo simplemente me dejarás morir no te librarás no te librarás Empieza por quererme un poco más, te guste o no, el tiempo que te queda no te librarás, no te librarás de mí. Empieza por quererme un poco más, te guste o no, el tiempo que te queda no te librarás, no te librarás de mí. Seguro que vas a implicarte en esto, no me dejarás atrás, me cogerás la mano, sabes que ya no me la podrás soltar. Empieza por quererme un poco más, te guste o no, el tiempo que te queda no te librarás, no te librarás de mí. Empieza por quererme un poco más, te guste o no, el tiempo que te queda no te librarás, no te librarás de mí. Empieza por quererme un poco más, te librarás de mí. La jauría de mil perros, no sigue al loco que ladró, en las cimas de los cerros, en busca de la elevación. Bueno, una nova reacció de... reacció? Una nova reacció de còmics. Anem bé. Aquesta tarda estem fins. Clar, com que em fa la feina altra gent, primer el barri, després del Pau, doncs ja m'acomodo i després quan em toca a Parlament no en sé, em anul·li dur. Però s'ha de fer, Xavi, ho has de fer. Perquè hi ha una novetat bastant important, com sempre, una altra novetat bona, aquesta vegada de la mà de la cúpula, que ha dit en lo nou del Max, que no és exactament lo nou, però sí que és lo nou, perquè ha sortit ara, però és una cosa estranya. Max és Francesc Capdevila, aquest català nascut a Barcelona l'any 56, que va significar, doncs, un nom tan important tan cap dalt a l'escena underground barcelonesa. Va estar present a fanziners bastant d'aquests mítics, tipus El rotllo mascarador, tipus Matarratos, tipus Integral i tipus aquestes revistes on es va cobre tot aquest caldo de cultivo underground del còmic més radical i més independent del país. I va estar present a altres llocs com El víbora, on va crear personatges com Peter Punk, o com Bardinell, hiperrealista, o com històries com la Biblioteca de Turpin, que era aquella història que sortia al Pequeño Vais i que a mi em va fer tanta il·lusió, no sé, recuperar, llegir, perquè, bueno, és la meva magdalena de Proust una miqueta, la Biblioteca de Turpin, i m'aboca a aquelles èpoques tan xules. A part de tot això, també va crear Vapor, és l'autor de Vapor, que és aquell llibre del qual ja us vam parlar la temporada passada i del qual, a més, us vam parlar també, no només us en vam parlar, sinó que us en vam parlar molt bé. I una mica a la línia de Vapor està aquest passió astral, que no obstant parteix d'uns orígens creatius una mica diferents, perquè això és una mena d'encàrrec que li va fer al Max, al diari El País, en ocasió d'Arc, o de l'exposició d'Arc Contemporani. El País tenia un estant i li van dir, doncs fes-nos alguna coseta, alguna història, i li van proposar que a partir d'un diari en concret, d'un dia en concret, els fes, doncs, alguna historieta, alguna cosa que se li passés pel cap. I el que se li va passar pel cap va ser, doncs, una mena de trip, un viatge interior d'un personatge que està buscant les seves muses creatives i es queda adormit llegint aquest diari que té El País i a partir d'aquí fa una mena de salt físic i mental cap a l'interior del diari i, bueno, doncs es posa a buscar aquesta inspiració, aquesta creativitat que no troba i al final, doncs, tampoc us ho explicarem què passa al final, però, bueno, tot acaba d'una manera bastant curiosa. El xulo d'això no és tant què passa, sinó com passa, i passa, doncs, això, com us diem, en una col·lecció de planxes d'una sola pàgina que juguen amb retalls del diari o que juguen a dibuixos damunt de la pròpia pàgina, damunt de les lletres, amb la qual cosa, doncs, al Max li serveix això per exposar un catàleg de la seva riquesa expressiva i de les seves capacitats narratives tan bèsties que té i de la seva elegància en el tras, que cada cop està més depurat, cada cop és més simple, però alhora més autèntic i més vibrant amb aquests entintats tan impactants i tan xulos, i a partir de tot això, doncs, el tio el que aconsegueix fer és un còmic bastant existencialista, bastant metafísic, que potser no s'acaba d'entendre del tot bé, però, bueno, jugar a transmetre sensacions i a transmetre emocions i ho aconsegueix, perquè el que fa és optar per una opció menys perfeccionada que potser les que havíem vist fins ara i tira cap a un lloc de... bueno, cap a un tras més viu i cap a una tinta, doncs, que gairebé li veus el tras, gairebé veus les ratlles del retolador que va utilitzar per fer-ho, de manera que la cosa és, doncs, això, més vibrant, més viva, més intensa que aquell vapor que era més perfecte però també estava molt més pensat. És una edició molt xula que acaba de publicar ara mateix la cúpula de gran format, que al final, a més, incorpora uns quants extres per veure com ha sigut el procés creatiu de tota la història, i que ho recomanem encarecidament des d'aquí, perquè és un d'aquells còmics que es llegeix molt bé, que són molt xulos, que s'han de tenir perquè tot el material del Max s'ha de tenir, però també perquè queda molt guai a l'estanteria, és un d'aquests llibres que costen de trobar una estanteria prou gran per encalir-los, però un cop allà, doncs, escolta, fan goig. Ja us diem, és la cúpula i és Max, vull dir que són dues garanties d'èxit, sí o sí, ja ens coneixeu, som així, però és el que hi ha. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Bé, em sap greu tallar el Marc Kozelec, però s'ha de fer Marc, ho sento. L'estic parlant a l'altra Marc, Marc Kozelec, responsable dels Red House Painters de Sanky El Munt, que ara s'ha associat amb Jimmy Lavall, que, perdonareu, però no sé qui és, i han fet junts un disc molt brutal que es diu Perils From The Sea, que s'allunya una mica del folk i de l'slowcore que acostumava a tocar el Marc Kozelec per abraçar uns terrenys una mica més electrònics d'aquest pop de dormitorio més nocturn i més suau que heu pogut sentir amb aquest tema que es diu Marc Kozelec. You Missed My Heart. És realment molt xulo aquest Perils From The Sea i ens ensenya una faceta del Marc Kozelec que no coneixia. Música Música Música Música Música Música Música Bé, un apunt de cinema amb el fons musical del Drake que el Marc ha rebatejat com Draque i que l'està flipant aquí, està ballant com un loco. A veure, balla una mica, Marc, que se't veu reflectit pel mirall? Sí, se't veu, eh? Aprofitem per aquests darrers dos minuts i escaig que queden del programa parlar-vos una miqueta de cinema perquè aquesta setmana hi ha una de les estrenes de l'any amb tota mena de seguretat que es diu Gravity. Suposo que en sentireu parlar. Tot el que es pugui dir d'aquesta pel·lícula no li fa justícia perquè és una autèntica, bueno, una borrada de pel·lícula al·lucinant de l'espai. És un thriller de suspens a l'espai protonitzat per George Clooney i Sandra Bullock que es queden penjats en una estació espacial després d'un accident relacionat amb basura cósmica. i és una, bueno, és una autèntica, borrada pel·lícula dirigida per l'Alfonso Cuarón, que és un senyor que ja ens va sorprendre amb Hijos de los hombres o amb aquella entrega de Harry Potter, que sincerament no recordo com es deia, em perdonareu, una de les entregues de Harry Potter que era la bona, era aquella que tothom va sortir del cine i va dir, ostres, però si aquesta pel·lícula és boníssima. Era d'Alfonso Cuarón. Ara el que ha fet és portar el Clooney i la Bullock a l'espai i s'ha muntat una pel·lícula absolutament brillant a nivell visual i a nivell formal que et nuqueja, et deixa mals sentits, totalment perduts, no saps ben bé on estàs, estàs flotant a l'espai. A més l'ha rodat amb un 3D al·lucinant, flipant i, bueno, jo crec que és una de les estrenes, ja sé que soc una mica, potser estic sent poc explicatiu i molt enfàtic, però és que s'ha de veure per creure, és una pel·lícula garrativa, que et deixa amb el cor en un puny, que és d'una bellesa visual noqueante, impactante. És una autèntica obra mestra, de veritat, a nivell visual i musical, té una banda sonora espectacular i de guió potser flugeja una mica, però, bueno, té un guió potser una mica més esquemàtic, però és que és igual, és que no t'importa, és que surt al cine pensant més igual el que m'hagin explicat, havent-ho fet d'aquesta manera tan xula i tan bestial. Suposo que ens sentireu parlar, se'n parlarà bastant d'aquesta pel·lícula, no sé si a l'hora de donar premis entrarà més enllà de les categories tècniques, però jo crec que és una de les grans pel·lícules de suspens dels últims anys, sinó la millor dels últims, què, posem 5 anys, i que s'ha de veure amb cine, amb les millors condicions i amb 3D. Amb aquesta recomanació, tenim una altra cosa de la Filmoteca, que ja us en parlarem la setmana que ve, amb això marxem, moltíssimes gràcies a tots per ser a l'altra banda, ens sentim molt recolzats, especialment el Marc Pere Arnau, que està fent de tècnia, ah, mira, està jugant a la videoconsola, jo que em dic Xavi Roldán, que és qui us ha parlat, i el Carlos Jacomé, la Sombra, fent de productor executiu. Tots tres us diem moltíssimes gràcies, us enviem molts petons i us esperem la setmana que ve a les 8 del vespre. Adéu! Sous-titrage ST' 501 Bona tarda, benvinguts un dijous més aquí, a Ràdio d'Esvern, al Babilònia, i avui estem una miqueta en quadro, que es diu, eh, allò aquell comentari que es fa, però jo crec que és un quadro maco. Sí o no? I tant que sí, perquè estem amb la Lourdes. Hola, bona tarda. Com estem? Molt bé. I també el Jaume, que vindrà, re, en qüestió d'uns minutets, perquè és que són coses del directe, no? Que a vegades, doncs, vas una miqueta d'aquesta manera i és impossible arribar a bon port. Doncs molt bé, el que farem serà una mica, doncs, comentar-vos el nostre sumari d'avui. Avui farem un parell de recorreguts molt interessants que vam poder fer justament amb la Lourdes, la Rosa, el David, no?, que avui no hi són, però, bueno, que refereixo que un altre dia vindran, perquè, el que diem, no sempre podem estar tots, no?, ojalà poguéssim estar. I llavors, el que farem serà parlar d'una visita que vam fer a Manresa, vam anar a la catedral, vam fer una volta al poble i també vam veure la Santa Cova, que és una cosa sorprenent, eh, Lourdes? Se n'ha recordat que ens vam quedar com dient que és això, no? Sí, una cova amb una sèrie de com de, per dir, coses així... Sí, sí, com exòtiques, dir-ho, eh? Carregades, ara en parlarem. Sí, sí, sí, parlarem d'això perquè va ser una cosa molt peculiar. La cova de Sant Ignasi. Sí, de Sant Ignasi de Loyola.