#60 - Fluzo: Muertos Vivientes vol. 18 (Kirkman), TV vs còmic, contactes d’oients i Castanyada

De 10 a 1. Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, pum, va, un mort. I l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre. Però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell. Que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha apagat de la seva butxaca ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la Fusta, vivim-se'n just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem. Fins demà! Fins demà! Hola! Vull dir, hola que tard! És el dia que comença més tard, no?, de tot el món, de tots els programes de fets aguts i per haver. Bona tarda a tothom, bon vespre, benvinguts al Fluzo, aquest programa que fem... Bé, programa per dir-li d'alguna manera, ja ho sabeu que cada setmana li dic així, no, no. Em sembla que l'associació de programes encara no m'han donat el cello oficial de... Esto es un programa, no, amigo, es un espacio radiofónico del lamentable nivel y lamentable tono. Hòstia, avui estem hipercontents. El Marc se sube por las paredes de l'estudi perquè no pot més. Bueno, se sube por las paredes de l'estudi i fa... Heu anat mai als dos de Barcelona i heu anat a veure els micos, les coses que fan, les seves gàbies? Doncs això ho està fent el Marc, tirant-nos caques, Marc, estàs tirant-nos caques, perquè tenim un convidat molt especial que es... Deia... Carlos, Carlos, Carlos... No, no és convidat, és el nostre productor executiu. És veritat, és veritat. Ai, ai, ai, ai. El nostre productor executiu ha decidit venir per aquí a veure si tota la pasta que està posant s'està invertint en l'ordre correcte. Jo crec que... Espero que sí. Carlos, ja com és, bona tarda. Bona tarda, Xavi. Hola, Marc. Marc, tira un efecte de so d'aplausos, va. Us ajudo. Ja veig que la pasta l'estic invertint bé, eh? En aplausos. Carlos, qui et porta per aquí un altre cop? Què tal? Doncs tu, que m'has dit ben, i he dit, doncs vale. Ben, vale. Jo ja saps que el meu somni sempre ha estat venir aquí... Mira, s'ha apagat l'ordinador. S'ha apagat l'ordinador. Perdoneu, és que abans d'entrar a l'estudi... Oye, què esteu fent amb la meva pasta? Abans d'entrar a l'estudi li he demanat al Marc que em deixés el cable de l'alimentació i m'ha dit, aguantarà tot el programa. Minut 1 i ja s'ha mort. Bé, estem rient del tema de l'ordinador perquè estem connectats 24-7 durant una hora al www.radiodesvern.com on tenim el xat on us diem coses si ens funciona l'ordinador i si no us dieu coses entre vosaltres. Sisplau, entreu, ens escolteu per la ràdio, entreu al xat, us doneu d'alta que és gratis i us regalen un pernil a sortejar i ja està. O que truquin, no? Això encara ho feu o ja no estic de va? Sí, sí, mira, ara és que com que no puc estar sense tu amb aquest tema, m'apunto tota una... aquí al guió, els nostres televidentes, doncs veuran que al guió tinc una reta aïla de coses apuntades que són les vies de contacte, perquè jo no ho recordo. No ho creure. Sí, t'ho juro. Podeu trucar al telèfon 93-372-3661 i entrareu directament en directe amb nosaltres. Ens podreu dir el que vulgueu i ens podreu recomanar el que vulgueu. Sisplau, feu-ho ja una vegada. Sisplau, sisplau, truqueu-nos. Si no, doncs, això, viatjat al www.radiodesvern.com i a part d'això, doncs, ens podeu visitar en el nostre blog oficial projectefluzo.blogspot.com on trobareu cada setmana actualitzat el tema del podcast Teo. Bé, sempre, escolta, si us ve de gust tornar a sentir el programa ho torneu a fer i jo ho torno a fer. Jo arribo a casa i de vegades dic, de veritat, estic treballant, estic fent el vídeo, em vaig a posar-me a la ràdio. I entra el món arracó i això, doncs, escollo això. Home, escolta. nivell on. I em torno a sentir. I si no, més vies de contacte al Facebook, al Twitter, no ho sé. I, bueno, sí. Ah, no, i recorda el teu e-mail també, no? El projectefluzo.gmail.com, encara que has de servir? Sí, sí, sí, entro de vegades i gestiono tota l'allau de mails. Si no us contestem és perquè en tenim tants que, bueno, que potser trigan una miqueta, però, bueno. Una altra cosa que us vull dir, aprofiteu molt aquest programa d'avui perquè la setmana que ve torna a no haver programa. Ah, i és que és festa. I, bueno, és víspera de festiu. El dia 1 és Dia de les Castanyes, Dia Nacional de les Castanyes. El DNC. Toma Castanya. DNP, Dia Nacional de les Panellets. I no em deixen venir a la ràdio. Doncs, bueno, jo volia portar una safata de panellets de tamaño portaaviones, però, ah, us quedeu sense. En canvi, jo he vingut avui perquè així a mi sí que me la portaràs. Sí. Sí. I, total, que fins d'aquí dues setmanes no tornarem a seguir. Aprofiteu, aprofiteu, traieu tot el suc a aquest programa que comença ara i que té la, doncs això, la inestimable companya del Carlos i les nostres seccions habituals del Pau, del barri, totes aquestes coses, i les cosetes que us parlo jo tant en tant, tipus cine, tipus còmics, tipus música, i aquestes coses, aquestes tonteries que a mi m'alegren la tarda i espero que a vosaltres una miqueta també. I, bueno, Carlos, em véns de perles avui per parlar dels còmics, perquè... Mira, casualitat, casualitat, i em dic, primer que està aquí, pues, parlarem dels Muertos Vivientes, que ja tocava, perquè arriba un nou volum de la sèrie que va molt més avançada que la de la tele. Bueno, va tan avançada que no té res a veure, ja. Sí. Però que jo us recomano encarecidament que la llegiu, perquè si us agrada la sèrie, segur que us agrada més el còmic, i si no us agrada la sèrie, el còmic igualment us pot agradar, perquè jo penso que té moltíssima més xitxa a nivell personatges, a nivell argumental, i a nivell tot plegat, excepte sang, que la sèrie va forta, amb tema de sang i fetge. Bueno, però sempre fa el mateix. Comencen moltes sang les temporades, i després es va reduint, reduint, reduint, reduint... Sí, i què queda? Bueno, doncs... Mierda. Algo, però poc. Queda mierda. Soc convidat, puc dir el que vulgui, no? Home, sí. Vale. No, després ho editem, eh? Ah, vale, vale. Sí, sí, sí, posem una paraula bien sonante. The Walking Dead és una mierda. Ja, canviar la part. Sí, ara els nostres oients han sentit The Walking Dead és una mariposa. Posem alguna paraula així bonica. La sèrie. Els còmics són molt guais, estem molt enganxats, i Tomo Reratomo, dels que va dit en Planeta, doncs se'ns reafirma l'enganxer i ens fem una miqueta més jonquis. Ara surt el número 18, que es diu Lo que viene después, i Lo que viene después suposo que fa referència a Lo que viene después de Todo lo que vino antes, no? Com si diguéssim... Sí, sí, sí. Digo, eh, no sé, no... No sol passar. Tampoc soc un erudito en Walking Dead, però diria que la... En Muertos Vientes, però diria que la cosa va així. De què va aquest Tomo? Hòstia, te'n recordes, eh? Sí. La cosa és, el Tomo anterior era aquell important on hi havia el número 100, on passaven aquelles coses que ja vam dir en el seu dia, quan encara formava part d'aquest programa, que el més interessant no era el fet que passava. Escoltà, encara formes part d'aquest programa, eh? Bueno, sí, però més implícita, no? Abans era explícito. Bueno, abans no posaves pasta i era així. Exacte. El cas és que el número 100 passava una cosa molt important, però el més interessant era el que vendria després, que no va passar en el número 100, però sí passar en aquest nou recuperatori de 4, 6 els números que siguin. 4, 6 els números que siguin? Quants números són? 6. 6. És que passen tan ràpid que se'n fan molt curts. Home, que sembla que siguin 4. Molt bé, ben salvat, ben salvat. Doncs, què passa aquí? Doncs, en realitat, no era el que m'esperava. Jo m'esperava que ja hi haguessin conseqüències greus, però això ja ens està acostumats al Kirman, que és el guionista encara, si no m'equivoco, Sí, home, sí. Vale, bien. No, dic que sí, como vengo sin guion. Vaya experto! Sí, sí, sí. Què he portat? Ai, que de moment encara no he metido la gamba i ja hi haguessin... Si tu no metes la gamba, home. El cas és que s'espera una cosa molt important que ha de passar abans o després, però com sol passar amb el Kirman, es prena el seu temps, va preparant el terreny. I ara ho torna a fer. I com ho torna a fer en aquest volum? Doncs centrar-se principalment en la imatge, en la figura del nen, del fill del Rick. Cal. El Cal, que també va passar per les seves vivències una mica xungues. Un petit calvari, el pobre nen. I aquest còmic, gran part del còmic, la part més interessant és precisament veure què li passa amb aquest nen, que ja està fent-se cada cop més gran, que té tots els traumes físics i psicològics que pots imaginar. I sí, objectivament és un d'aquests còmics on no passa gaire cosa d'acció, no hi ha cap gran moment d'aquells que diguis, hòstia, el que aneixo aquí... Però és un còmic dens, és un còmic d'aquells que recupera una mica l'essència de la sèrie vinyetera, que no televisiva. I de fet és una mica una petada en les pelotes, la sèrie televisiva. O sigui que jo sóc molt fan d'aquest número 18, tot i ser una mica més transcendent a nivell d'activitat del que podíem esperar. Sí, és transcendent, i estic totalment d'acord amb tu. Però el Kirman és que realment sempre fa el mateix. Et col, que sembla a la intrescendència, però com que de tant en tant et fot un, perdó, una hòstiaca, doncs hi ha els següents números, ja t'esperes que pugui passar qualsevol cosa. Potser després no passa massa res, massa gran, però la tensió la tens. Sí, sí, sí, exacte, exacte. I com que ha passat una cosa bastant gorda últimament amb aquest nen, amb el cal, dius, hòstia, que si li ha passat a aquest nen això que li ha passat, pot passar qualsevol cosa, i estàs una mica amb el garratí bé, allò, instal·lat, eh? Sí, de fet, la cosa que passava també al número 100 també era una senyora cosa, eh? Que també era d'aquelles que dius, ui, vale, molt bé, moltes gràcies, senyor Kirman. Cada dia t'assembles més a un escriptor de cierta saga de tronos. Saga de tronos. Sí, la realitat és que jo segueixo molt enganxat. Em passa el que em passa sempre, que trigan tant a sortir un número després de l'altre, no és culpa de l'editorial, és culpa de que és el que té la regularitat. Sí, és el que hi ha. Que jo sempre m'han oblidat després del que ha passat, però aquest em va deixar... No estan no trigant tant, eh, tampoc. No, no, si ells ho fan bé, o sigui, la cosa és que... Sí, sí, sí, no, no. Vull dir, no que no trigin tant, sinó que no passa tant de temps tampoc entre la Tomo y Tomo. Tenir en compte algunes sèries que hi ha por ahí, que encara estem esperant números que han de sortir, que perds l'esperança. Saps que els mortos vivientes té èxit, ven, i, bueno, escolta, el planeta s'està emportant i està prenent el estúmol. No, sí, la cosa és que el Kirkman els ha d'escriure primer. Està que no els escriva ell, doncs és el que té, no? Està mostrant l'espera. Exactament. Sí, sí. Però bé, bé, a mi em va agradar. De fet, em va deixar molt millor cos fins i tot que el número 100, perquè m'esperava tant que inevitablement em vaig acabar una mica doncs de sabent. I aquí, com ja no m'esperava res, doncs, pum, molt bé, molt guai. Un còmic profund, un còmic de personatges, de personatges ben elaborats, guai, en la línia, en la línia. Molt bé, algun personatge nou també, algun personatge que ja havia sortit abans i que ara és quan es desenvolupa. Ah, exacte. Concretament un que és molt potent i és el que tu dius, una mica en la línia Kirkman, que de vegades és millor, però mai és pitjor. No sé si m'explico. Sí. Ui, avui estic, estic, bueno, florido, eh? Jo només tinc una petita cosa que dir-li i és que, i ja acabem, perquè no sé quanto tempo tenies pensat a la secció, i és que el nivell... Ho tenia pensadíssim, eh? La secció, la porto, vamos, al segon moment, si ens passem, uuuh, se me moverà tot. Els vidions han de ser escrits, no han de ser dibuixats, tio, que això no sirve. Bueno, escoltar, les meves platxetes, els meus ninots... Sí. El que deia, que el que sí que li trobo una mica, és una mica ja cansament de repetir una mica esquemes. Al final, ja ha quedat clar la part més bàsica dels zombis, que és l'enemigo, sempre és el ser humano, nunca són los zombis. I ja potser en aquest punt sí que es comença a repetir. Sempre hi ha un enemigo que entra, sale, i ja veremos com lo resuelven. Després trobaran un altre enemic més o menys igual, o potser una mica més gordo, però sempre partint de la mateixa essència. I això sí que... A veure si el proper canvia una mica, no? Bueno, mentrestant, ens ho passem bé, és aquella cosa de disfrutar el viaje i no el d'allò. Dius, bueno, sí, sí, tens tota la raó del món, que és un esquema que es repeteix, però escolta, és un esquema que està ben fet. I que comença, eh? Vull dir, encara queda vida. Exacte. Bueno, doncs, ja ho sabeu, Muertos Vientes, no Walking Dead, Muertos Vientes, número 18, el tomo número 18, que recopila els números 100 i pico, que es diu el que viene després, home, no comenceu per aquest, posa't a començar, busqueu els primers, que estan de fàcil disposició de tothom. bòsters i coses. Però, exactament, sí, amb quadernillos, amb les portades i tota la història. I amb publicitat entre les pàgines. No et va caure una publicitat del còmic de Torrente o alguna cosa d'aquestes? Ah, sí, és veritat. Sí, sí, sí, sí. Bueno, escolta, no, gares de la ficció. No, no, escolta, què més que eres? Doncs això, que els qui heu de començar, comenceu per l'ú, però els qui estigueu llegint, seguiu, tireu endavant, perquè la sèrie va tirant viendo un poco. Mola, mola. It's been a while since you seen that sunshine She asked me why and I said trouble on my mind That ain't right That ain't right There's trouble everywhere There's trouble all the time You're always looking for something You'll never find That ain't right That ain't right I've been up and down The 101 The 5 to 99 Yes, I know that it ain't there And that's why I left behind That ain't right That ain't right California It's in my heart The currently It's torn apart I'll make it back there Someday If I have my way See, If I have my way She said, How could you leave That Pacific Ocean True Ain't no one over there Who knows who like I do That ain't right That ain't right That ain't right That's just it When you know it too well You don't see the view When you know it too well Sometimes you forget It's blue And that ain't right That ain't right Now I miss California Almost much as I miss you But why would I live somewhere Where the boss Close it to That ain't right That ain't right California It's in my heart They're currently It's torn apart And if you've ever Seen it Then you know What I mean California It's on my mind Not just now But all the time I'll make it back there Someday If I have my way Say if I have my way Oh And I miss Jack And I miss The big Say ain't that right I miss When I miss L.A. Say ain't that right And I miss You were really In the summertime Say ain't that right Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit