#66 - Univers Valiant (Panini), Spider‑Man Omnigold, realities de TV, Gondry × Chomsky i estrenes: La gran bellesa + Le Week‑End; crònica de l’Auditori

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme, música. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, ioga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta. 93 473 96 71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal. A les 8 i 2 minuts a Ràdio d'Esbem comença aquest programa que es diu Fluzo i on us parlem com cada setmana, ja ho sabeu de recomanacions culturals diverses i avui anem tan pillats de temps que no ens ha donat temps d'agafar l'ordinador. Jo ara mateix no us puc veure ni us puc llegir, però d'aquí un momentet la meva assistenta personal em sembla que em portarà l'ordinador i llavors ja us veuré. Mentrestant, si voleu, el que podeu fer és veure'ns en directe al xat, en aquest xat al qual, insisteixo, encara no tinc accés però serà un momentet que trobareu al www.radiodesbem.com un xat al xat de la ràdio on ens podeu dir el que vulgueu via cibernàutica i ja està, ens feu recomanacions o si més no, ens feu una miqueta de companyia que ens sentirem més acompanyats tant jo com el Marc Pere Arnau. Què més? A part d'això, ens podeu contactar com sempre, ja ho sabeu, via telefònica al 93 372 3661 i entreu en directe per dir-nos el que vulgueu i si no, doncs, via Facebook via Twitter i via el que vulgueu ens podeu enviar correus electrònica projectafluzo.com que és la nostra adreça electrònica i si no, doncs, el blog ens podeu dir també el que us vingui de gust projectafluzo.blogspot.com a més, en el blog el nostre productor executiu el senyor molt honorablíssim senyor Carlos Giacomelli doncs s'encarrega cada setmana de de de penjar els podcasts del programa perquè els torneu a sentir si us ve de gust mira el Marc hola Marc pots fer més soroll? sisplau acaba d'entrar el Marc ei, vigila que em tires el mòbil gràcies Marc el Marc m'està instal·lant ara mateix l'ordinador aquestes coses em fa molta gràcia perquè la gent que està a casa i que no que li importa un carajo tot això de l'internet està pensant va, tu avança això si vols ho diu també l'aigua per damunt dels micros que va molt bé pels micros doncs tota aquesta escandalera que heu sentit respon a que el Marc moltíssim amablement doncs m'acaba d'entrar a l'ordinador perquè pugui parlar amb vosaltres això que us ho estava dient doncs teniu totes aquestes vies de contacte perquè ens feu les recomanacions que vulgueu com cada setmana i si no mentrestant mentre no ens dieu res nosaltres començarem aquest programa que ja us dic conté una miqueta de còmics conté una miqueta de música conté una miqueta de cine i tindrem les nostres seccions habituals el juzgat de Pau des de Nova York en directe bueno en semi directe i el barri que fa la seva gent del barri que és aquesta secció de sèries i de televisió i fa les seves recomanacions i les seves cosetes doncs tots estarem aquí durant aquesta hora que comença ara mateix i que Marc pots venir un moment sisplau vale Marc no vol venir i que us acompanyarem fins a les tocades a les 9 del vespre aquí a Ràdio d'Esvern com que no era el Marc que li volia demanar una miqueta de música doncs jo vaig fent via ja perquè una de les coses que tranquil Marc no t'amoïnis pobra anem una mica de bòlit avui ja ens veieu és perquè és dijous i els dijous són una mica complicats bueno cada dia és complicat però si més no jo vaig fent ja una miqueta de via perquè tenim algunes novetats comiqueres que són interessants com cada setmana ja ho sabeu i aquesta setmana toca una mica de coseta no sé si dir-li comercial no sé si dir-li mainstream però no necessàriament pitjor que el còmic d'autor ja sabeu que el còmic d'autor ens agrada molt però també ens agrada molt el còmic una mica més comercial una mica més d'acció i de superhéroes i de totes aquestes històries avui tenim amb nosaltres algunes de les novetats que ens portarà Panini o que ens ha portat Panini en les últimes setmanes unes coses que han semblat molt interessants i una cosa que ens sembla absolutament essencial de la qual us parlarem després i respon una mica a totes les peticions que ens heu fet via correu electrònic que ens heu dit ostres parleu d'això que està molt xulo i que la gent vol saber una mica per on començar però això us ho explicarem quan acabi d'explicar-vos tot el que us vull dir primer que és que Panini l'editorial que més porta Marvel ja ho sabeu doncs ha rescatat ara l'univers Valiant què és l'univers Valiant? doncs és l'univers que es va crear a partir del naixement d'una nova editorial que va sorgir a principis de finals dels anys 80 a principis dels 90 per part del senyor Jim Shooter un pez gordo de Marvel i que doncs es va intentar sentir una miqueta de l'editorial de la Casa de les Idees per fer còmics una miqueta més bé doncs més adults una miqueta més canyeros és un univers que va doncs això que va durar que va estar present durant els anys 90 va donar algunes sèries més o menys interessants i després va desaparèixer una mica del mapa però ara últimament en els darrers mesos doncs s'ha revitalitzat i el que han fet aquesta gent és tornar-ho a posar en marxa i agafar aquelles algunes d'aquelles sèries antigues i doncs fer una mica d'any o cero i començar un altre cop de vell nou per actualitzar tots aquells personatges i totes aquelles històries bé doncs ara Panini com us diem el que ha fet és donar sortida al mercat espanyol a tota aquesta tota aquesta tropa d'autors i de sèries seminoves i ens arriben ara amb una proposta bastant atractiva bastant xula de moment són tres els títols que han sortit al nostre país tres les sèries que s'estan començant a obrir pas en el nostre mercat i n'hi haurà més properament doncs hi haurà una que es diu Archer & Armstrong que sincerament li tenim bastantes ganes però de moment el que tenim entre nosaltres és doncs primer una cosa que es diu Exo Manowar que és una cosa que escriu Robert Benditi aquell senyor que es va inventar aquella cosa que es deia Surrogates que fins i tot va conèixer una adaptació cinematogràfica i dibuixa Kerry North això és doncs una història una miqueta bizarra amb un puntet de sèrie B que doncs ja us dic que actualitza alguns conceptes creats per Jim Shooter i també per Bob Layton en aquells anys 90 i concretament és la història una història que passa al segle V abans de Crist en les plenes batalles entre romans i visigots en aquest context més o menys fidel a la realitat si podem dir-li així més o menys historicista el que plantegen els autors és la història d'un exèrcit cada cop es troba amb uns extraterrestres ja us he dit que la cosa va una mica per la sèrie B va una mica per la ciència-ficció disparatada però és que és xulo la veritat és que veure uns visigots en un context de ciència-ficció té la seva gràcia són abduïts uns guerrers visigots i es troben una mena d'armadura que té poders alienígenes i que presumiblement els ajudarà a vèncer els exèrcits de Roma és una sèrie molt divertida desprejuiciada d'aquestes que fa passar una bona estona sense necessitat de donar-li moltes voltes a res però que tampoc et tracta com un tonto es diu X.O. Manowar i aquest primer volum que ens arriba ara es titula Por l'Espada i conté quatre numerets La noche pasada soñé Tu eres És que al pobre Marc li he deixat sense una pàgina del guió perquè no sé què ha passat em sembla que se l'ha menjat la impressora i li he donat unes instruccions equívoques volia que pujessis així a la música T'he fet el gest justo molinero A veure A veure un altre cop Però ara no ha quedat bé perquè ara s'acaba la cançó Bueno va doncs seguim va més coses de l'univers Valiant que ens porta Panini a part d'aquest X.O. Manowar o X.O. Manowar una altra cosa que es diu Harbinger que també coneix aquest volum 1 que es recopila quatre números en aquest cas es diu El Nacimiento T.O.D. Omega que ens parla ens presenta la història de Peter Stanchek un jove telequinètic amb poders mentals telequinètics i psicopàticos d'aquests de llegir la ment de les persones més aviat més que telequinesi és doncs això lectura dels pensaments una mica imbècil i una mica adolescent que acaba a les mans d'una mena de corporació doncs que pretén explotar els seus dons hi ha un senyor darrere molt poderós que també és mentalista i que veu un potencial molt heavy en aquest nen i pretén explotar-lo l'únic que aquest nen doncs és com us diem una mica rebel una mica vala perduda i no es resistirà tan fàcilment és la història doncs això d'un xaval que està perdut pel món que no té no té gaire bé amics només té un un pobre diàolo que és el seu amic tampoc té nòvia tot i que doncs manipula mentalment una noia perquè vagi amb ell i bàsicament és una història que té aquests punts de partida de còmic superheròic iniciàtic de bueno doncs d'adolescent que comença a descobrir uns poders o que comença a explotar uns poders però de seguida se'n va doncs una mica com la sèrie que us parlàvem abans cap a aquesta bueno aquesta mena de sèries de diversió pura sense gaire complicacions a part d'això té un puntet de misticisme té un puntet de bueno de conspiranoia i i té alguns personatges una mica bizarros però bàsicament el que és és una sèrie doncs això de passar el rato i de de tornar a enfrontar-nos una mica a aquests principis tan bàsics del còmic superheròic que relacionen doncs el despertar dels poders una mica amb l'arribada a l'edat adulta des de l'adolescència ara sí marc el gest i última sèrie de l'univers valiant que ens portava nini una cosa que es diu bloodshot i que té un primer volum que es diu incendiar el mundo que és una cosa doncs de nou purament entretinguda purament de desconnexió d'evasió però també és una cosa que val molt la pena i està molt bé que la tinguem en compte perquè és una sèrie bastant macarra bastant fiera bastant heavy una miqueta jo diria en la línia d'un Garcenis és a dir una cosa bastant destroyer que ens parla d'un senyor que se suposa que és un soldat un agent de les fuerces de l'òrden que de cop descobreix que la seva família podria ser un record implantat una mica una mena de born del cassoborn però a la inversa perquè aquest senyor el que descobreix és que no només té aquesta família implantada sinó que té molts altres records implantats i pretén descobrir realment qui és per arribar a descobrir-ho doncs què li passarà que haurà de fugir per descomptat de l'organització que el pretén controlar i a partir d'aquí se li harà la de Dios es Cristo és un com us dic un supersoldat que a més té una característica física que és l'autocuració una mica com si fos una mena de lobet és a dir que no el poden farir i a partir d'aquí es desata això el que us dic una història bastant violenta bastant xunga bastant espídica però que té unes dosis d'acció vieja escola bastant xules i bastant divertides i un to també de paranoia corporativa doncs que crec que funciona bastant de moment ja us dic l'univers valiant no apunta maneres com a com a algú sòlid on desenvolupar històries molt cerebrals però sí que és veritat que s'està fent un petit lloc en aquest àmbit de còmic d'entreteniment que és una mica el que està fent Marvel ara mateix també eh que sí Marc és que ara el Marc m'està mirant i ara em sento cohibit al cap i l'he fet Marvel i DC ara mateix estan tirant molt el còmic cap a la indústria de l'entreteniment puro i duro amb aquestes adaptacions cinematogràfiques que fan por doquier doncs escolta valiant jo penso que és una opció una mica al marge dels dos gegants i que pot oferir dosis de diversió bastant importants ja us dic que d'aquí en endavant doncs Panini publicarà donarà sortida a aquestes sèries que acaba de llançar ara i en publicarà alguna de més nova que bueno en el seu moment doncs ja ja us en parlarem i ja us recomanarem per descomptat ara sí la noche pasada soñé que Murcia iba a desaparecer la noche pasada soñé que Murcia iba a desaparecer la noche pasada soñé Granada ya no existía ni el rastro d'Almería la noche pasada soñé no no sé para qué no sé para qué me desperté tu voz me sacaba del calle me decía que fuera tu voz me sacaba del calle y otra vez abalicante y siquiera subiera adelante cómo sería mi espada más va vieja que yo aquí no hay más va vieja que yo aquí no hay más va vieja que yo aquí no hay mi espada era tizona y mi caballo va vieja mi espada era tizona tú eras doña Jimena crucé un desierto de pena que parecía era una tierra de infieles de muchos gitanos y parrios era una tierra de infieles la que vía lomos de mi caballo era una tira de pieles para hacer de mi capa un salio más va vieja que yo aquí no hay era una tierra de infieles de muchos de muchos gitanos y parrios era una tierra de infieles la que vía lomos de mi caballo era la tira de pieles para hacer de mi capa un salio más va vieja que yo aquí no hay más va vieja que yo aquí no hay más va vieja que yo aquí no hay no hay más va vieja que aquí no hay que yo Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! Fins demà! ! Fins demà! ! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Bueno! Oye! A ver! Hace tiempo que sé que estás un poco enganchado a este tema, pero no me deja de sorprender, y la verdad es que lo pintas curioso, cuanto menos! Otra preguntilla! ¿Los concursantes se repiten? Semana a semana son los mismos? Es decir, es lo que decía yo, una especie de operación triunfo? Sí, eh! O sea, tú... Cada temporada son un grupo de concursantes, cada semana van eliminando a uno. Vale! Hasta llegar a la final, y la última temporada, la número 5, ha cambiado un poco la estrategia, y ha tenido a concursantes veteranos, de otras ediciones, contra nuevos. Ah! Y el premio final, que es un orco o qué es? Eh! Creo que es dinero, un corte, y un curso en un estudio de maquillaje. De maquillaje. Ah! Bueno. Pero luego, durante las semanas, uno de los retos era crear un personaje de cómic. Sí. Y ese personaje aparecía luego en una línea de cómics de DC, creo que era. Ah! O sea, tienen diferentes incentivos relacionados con las películas que aprovechan el programa para promocionarse también. Curioso, oye! Me resulta, francamente, curioso, eh! De verdad! Ah! De todos modos, dices que es el único que te mola? Todos los demás son cutres, porque algo más habrá, ¿no? Finalities? Tiene Survivor, tiene So You Think You Can Dance, pero esos son más de... Bueno, pero estas son las franquicias estas que se venden a todas partes, y el Mira Quién Baila, y el Supervivientes, y toda esta movida que... Como cosas curiosas, Syfy también tiene otro derivado de Face Off, pero que se dedica exclusivamente a pintar cuerpos. Ah! Body Painting de este. Naked Vegas, creo que se llama. ¿Cómo se llama? Perdona. Naked Vegas. Con ese nombre ya mola, eh! Es nombre un poco de... No sé, de artista... Y uno que sí que es realmente curioso, es uno que estrenó AMC, y se desgace AMC estrenando un reality. Sí. Que era sobre concursantes que elaboraban obras de arte a base de insectos o animales bisecados. No... ¿De verdad? Sí. Hostia, pero... De verdad. Esto ya es un poco grimoso, eh! Una de las cosas más raras que he visto en mi vida. Eh... Yo... A mí... Sin haberlo visto, eh! Me da que tiene que ser un poco grimoso, porque claro, una cosa son maquillajes, y otra cosa son animales e insectos. Hombre, por favor, no sé, la peta si tendrá algo que decir en todo esto. Pero, en fin... Eh... ¿A dónde vamos a llegar con los realities? Un día podríamos hacer una pequeña... Bueno, una reflexión sobre dónde va el mundo del reality, pero no será hoy. Porque daría minutos de programa muy aburridos. Eh... Bueno... Una última recomendación en el tema de realities. Sí. Adelante. Es un reality propiamente dicho, es más como si fuera un documental... Un documentarino, porque no es ficción, es real. Sí. Y se trata de Comic Bookman. Comic Bookman. Esto es una cosa que tiene a Kevin Smith relacionada... Efectivamente. Ah, amigo. Se centra en los propietarios de la tienda de Kevin Smith en... No sé en dónde está, si está en Nueva York. Vale. Vamos a ver, vamos a ver. Kevin Smith tiene una tienda... De cómics. De cómics. De cómics. Y está regentada por un agente. Entonces, ¿esto es un documental sobre esta gente? Esta gente batiendo, haciendo payasadas y siendo ellos mismos. La gente de las tiendas de cómics, como todos conocemos, son bastante peculares y dan para ir con todos ellos. O sea, ¿esto podría ser la secuela de Clerks que nunca tuvimos? Es posible. Mark se está enfadando porque es muy fan de Clerks 2. Bueno, pues esto podría ser una especie de... Que te pongas a Comic Bookman. Vale, pongas a Comic Bookman, Mark, que te agradará. Pero yo es que había oído, ahora que lo dices, había oído hablar de un reality que puso en marcha Kevin Smith, que no sé si se llegó a hacer, yo creo que sí, que también estaba relacionado con los superhéroes, pero era algo así como, sea un superhéroe. Entonces, los participantes tenían que ser superhéroes. Y quien era mejor superhéroe, pues ganaba el reality. ¿Tienes constancia de esto o me lo estoy sacando de la manga? Yo hasta ese punto no he llegado. No te suena, ¿no? Hay un reality que trata sobre unas olimpiadas geeks, pero... Pero... Bueno, tampoco estaría muy alejado de este concepto. No, yo lo que digo es, pues tú te vistes de superhéroe y te dedicas a ir por la calle, seguido por una cámara. Entonces, a lo mejor el equipo técnico te pone un gato en una rama de un árbol. Entonces, tú si pasas de largo, pues obviamente te resta puntos. Sin embargo, si te subes al árbol y rescatas al gatito, pues entonces te da más puntos para ganar el programa. Algo así había oído hablar, pero en fin, igual me lo estoy inventando. Si es el caso, voy a correr al registro de la propiedad intelectual ahora mismo y lo registro y me hago rico, porque esto puede molar. Ahora mismo lo que estás. Y lo vendo a sci-fi. Pues vale, pues oye, recomendación al canto y me gusta que haga recomendaciones distintas porque yo creo que nadie más hace este tipo de recomendaciones y está guay y aquí es donde un experto en televisión se destaca y aprended el resto de programas. Vosotros tenemos a Save Me Barry y vosotros no. Y tenemos a gente que recomienda realities. Casi que no te pregunto los canales por los cuales conseguir esta serie, pero bueno, los canales habituales. La gente ya sabe de dónde recurrir para ver Face Off, que es el reality de sci-fi. Barry, ¿alguna cosilla más o qué? Nada, una breve recomendación. Sí. Para terminar hoy por lo alto, una serie australiana. Bueno, nos sobra el tiempo por otras partes para ver series adelante. Pues eso, una serie australiana. Sí. Es un mockumentary. Mockumentary para... Para que no lo sepa, perdona, perdona. Porque hay gente que... No puedo explicarlo. Exacto. Un mockumentary es un falso documental. Algo que parece un documental, pero en realidad está hecho con actores. Radio The Office o Parks and Recreation. Ahí está, justamente. ¿Y qué pasa? ¿Es un mockumentary australiano? Esto pinta bien, ¿eh? Eso es, que se titula Jamie Private School Girl. Ah, sé de lo que me hablas. ¿Esto se ha estrenado hace poquito en HBO? Efectivamente. Vale. Se ha estrenado hace un tiempo en Australia, pero ahora la HBO ha aprovechado el tirón. Vale. Y ha estrenado la serie. ¿La has visto? Entiendo que sí, ¿no? El primer episodio. ¿Y qué? Bien. Increíble. Genial. Me... La tengo esperándome. Me he conocido esta serie porque los gifs de esta serie se mueven por todo internet. Sí, ¿eh? Y no conseguía saber de qué serie se trataba. Y ahora por fin me he conseguido. Lo has identificado. Si no me equivoco, es una secuela o una especie de continuación de otra serie que hicieron hace un tiempo que no me acuerdo cómo se llamaba, perdona. Summer Hates Hyde. Ah, Summer Hates Hyde. Correcto. Es la secuela de esta... O una especie de secuela de esta serie. Y la otra creo que está más centrada en los chicos de la serie. Sí. Y este caso es la parte femenina. Vale. Interpretada por el mismo protagonista. Por el mismo tío. Por un señor. Por un actor masculino haciendo de chicas. Un señor. Vale, exacto. Llamado Chris Lilley. Sí. Y consigue interpretar a un adolescente de la manera más realista y grimosa que he visto yo en la televisión. Es increíble. Vale, pues oye, queda muy apuntada porque yo ya te digo que la tenía ahí en la parrilla de salida. Y no me animaba pero ahora sí. Solo una preguntita. HBO la ha comprado y la emite pero no ha hecho una versión nueva. O sea, es la misma. Eso es. Es decir, ha emitido el primer capítulo pero los tenemos todos a nuestra disposición. Eso es. Vale, perfecto. Oye, pues con esta recomendación final nos despedimos hasta la semana que viene si te parece bien. Hasta la semana que viene. Y oye, pues más cosas a seguir bien y que pases buen fin de semana. Sobre todo, cuídate que hace frío, tápate bien. Igualmente. Vale. Venga, hasta luego. Vale, adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Vull dir, tu la temperatura del programa la veus bé, no? O sigui, el color del programa està bé. Una mica ensopit. Una miqueta. Sí? Però aquesta cançó que hem sentit ara ha sigut una mica vigoritzante, no? Mal de cap. El Marc es troba malament pobrissat. L'hi he traspassat. Bé, doncs Marc, recupera't amb allò que us deia al principi del programa, que és una altra de les novetats de còmics que ens planteja Panini, i recordeu que us deia exactament això, que la gent es va quedar bastant pillada amb una cosa que vam dir fa poc. Bé, pillada. Li va molar bastant un recopilatori que vam presentar del Thor en format Marvel Gold, que són uns llibres gruixuts que el que fan és recopilar les millors etapes d'alguns dels personatges de Marvel. I amb això el que està fent Panini és documentar, posar, diguem, en ordre, tota una sèrie de material imprescindible per entendre la història de Marvel i, per extensió, la història del còmic. I, com us deia, per correu, la gent ja van, hem rebut algunes persones que ens han dit, escolta, doncs parleu més d'aquestes coses perquè perquè Panini gairebé cada mes edita material d'aquest imprescindible i el que ha fet darrerament és editar una cosa de Spiderman, que és un volum al qual han titulat Por fin desenmascarado, que és el tercer volum de la recopilació d'aquest personatge, després d'una que es deia Dias de Glòria i una altra que es deia Crisis en el campus, i que aplega totes les històries de l'Stan Lee quan es va ajuntar amb el John Romita, quan ja va sortir de l'equació Steve Ditko, que, ostres, Marc, tio, no em poses aquesta cara, sisplau, que em desinspiro. Pobre Marc, està molt fet caldo. Et passaré aquest còmic, Marc? A veure si t'animes una mica. Què et sembla? Vale? Doncs això que us deia, la tapa d'aura del personatge, si traiem la fundacional de l'Stif Ditko, és la que van compartir el guionista Stan Lee i co-creador amb el John Romita, que va ser una mica qui va començar a disparar la sèrie per cotes estratosfèriques. Doncs aquest volum recull algunes de les històries del John Romita, recull algunes històries dibuixades també per John Busquema, i recull també l'entrada de Gil Kane, que és un altre dels autors, dels dibuixants imprescindibles del personatge, concretament. Això aplega els números 78 a 99 de la sèrie Amazing Spider-Man, que es va desenvolupar des de novembre del 69 fins a agost del 71. Un any i pico d'aventures d'altíssim nivell, que tenen alguns dels moments més importants de la història dels personatges, com ara una mort, que no us direm quina és, però una mort d'un dels personatges propers a l'Spiderman, que va forjar bastant el caràcter del personatge i que el va encaminar cap a vies una mica més profundes i una mica més obscures. Això, o fins i tot una cosa encara més bé, més delicada, que és una saga relacionada amb les drogues. És una saga que que va sorgir, bé, més que una saga són tres números, una petita història, un arc argumental en tres números, que va sorgir de la necessitat de les autoritats per fer arribar al públic juvenil una mica la problemàtica de les drogues. L'Stanley, que en aquell moment era el jefazo màxim de Marvel, doncs va acceptar i va dir, mira, integraré tota aquesta problemàtica relacionada amb les drogues en un arc argumental de l'Spiderman. I a partir d'aquí, arran d'això, va néixer doncs aquesta història en la qual l'amic Osborn, el Harry Osborn, doncs acaba una mica enganxat per los estupefacientes. Doncs això també està condingut en aquest còmic i això, a més, aquest arc argumental va servir per trencar uns quants corsers en els quals està ficat el còmic superheroi que no sortia d'uns paràmetres potser més infantils i va tocar terrenys més fosquets i a partir d'aquest moment va servir per apropar problemàtiques més xungues al públic del moment. Aquest Omnigold, que us recordo, us diu per fin desenmascarador, doncs inclou també l'aparició de nous villanos de l'univers d'Spiderman, com el merodeador, o la reaparició d'altres, com l'Electro, que ara està tan de moda, perquè ara sortirà, serà un dels dolents de la segona part de les noves aventures d'Spiderman al cinema, de la qual, per ser, avui hem vist el tràiler, ha sortit ja un primer tràiler, doncs en aquest volum també torna un elèctro que havia estat desaparegut i altres personatges de l'Spiderverso com ara l'avió de negra, com el doctor Octopus i per descomptat tota la plana major d'aquest univers com ara la Gwen Stacy, la Mary Jane, el Harry Osborn, tota aquesta trupa. Tot això conforma un volum absolutament imprescindible per fans del còmic superheròic, per descomptat de l'Spiderman, probablement són números que molts de vosaltres, si sou fans de l'Spiderman, doncs ja tindreu, però la veritat és que estan aplegats d'una manera excepcional amb una exquisitesa bastant important, amb una tapadura xula i acompanyats d'una sèrie d'extres que jo penso que tenen molt de valor. En total són 480 pàgines de les quals les 20 finals són aquests extras que tenen reflexions del Raymond Fonseca, l'expert de Marvel, esbossos, pàgines originals, pin-ups, totes aquestes històries que com us dic donen forma final en aquest Spiderman per fin desmascarador que ens porta a Panini amb aquest gust que els caracteritza. Cromàtics han tret material aquest any també Looking for Love és la cançó que forma part del recopilatori de la discogràfica Italiens Do It Better que porta el nom d'After Dark volum 2. Sona també com així. Looking for love I Pau Roldán des de Nova York. I Pau Roldán des de Nova York. I Pau Roldán des de Nova York. I Pau Roldán des de Nova York. I Pau Roldán des de Nova York. I Pau Roldán des de Nova York. I Pau Roldán des de Nova York. I Pau Roldán des de Nova York. I Pau Roldán des de Nova York. I Pau Roldán des de Nova York. I Pau Roldán des de Nova York. I Pau Roldán des de Nova York. I Pau Roldán des de Nova York. I Pau Roldán des de Nova York. I Pau Roldán des de Nova York. I Pau Roldán des de Nova York. Bé, vull que de cara a l'any que ve t'enteris exactament de què van farcits els galls d'indí d'Acción de Gràcies. I ens ho expliquis, perquè clar... Sí, em sembla que van farcits de més gall d'indí. De més gall d'indí. És un inception de gall d'indí. Ah, exacte. Una mica filosofia serpiente con sorpresa, però en versió gall d'indí. Exacte. Seria una mica això. Vale, molt bé. Escolta, però no has vingut aquí a parlar-nos de galls d'indí i altres animants de corral, espero, no? No, no, només no. Vale, vale, vale. Doncs porta abierta per a tus propostes culturales des de la Gran Mansana. A veure què ens portes, va. Mira, doncs fa un parell de setmanes vaig anar a veure l'última pel·lícula del Michel Gondry. Sí. I em agrada molt... Sí, no sé quan... No sé si s'estrenarà aviat, la veritat és que no ho vaig mirar. Però, però, quina és l'última pel·lícula? Però és una... Perquè, clar... L'última pel·lícula del... És... L'última pel·lícula del Gondry és una mena de... És una entrevista que va fer amb el noam Chomsky. Amb el noam Chomsky. L'última pel·lícula del Gondry és un lingüista que ja es deu haver retirat perquè té la tira d'anys. I res, és una entrevista que ell va fer, són... No sé si va gravar com sis hores o així. Al final la pel·lícula és una hora i mitja d'aquesta entrevista. Sí. I aleshores el que va fer va ser animar-la. Ajà. És a dir, va fer unes animacions, uns dibuixos, superar-la. És a dir, com que va fer ell mateix, ho va animar, i res, la pel·lícula és simplement això. És l'entrevista, el que va dir el noam Chomsky. I animacions d'aquestes, exacte, animacions d'aquestes tipus Gondry, que són aquestes animacions bàsicament hipster, que li agrada tant fer, no? Que és una mica el que caracteritza el cinema del Gondry, aquesta mena d'esperit homemade hecho en casa, que fa ell amb animacions i amb stop motions i amb aquesta mena de... Però aquesta pel·lícula sí que és totalment... és com 100% seva, perquè se l'ha de fer ell mateix. O sigui, ell l'explica fins i tot, dins de la pròpia pel·li, ell explica que ell arribava del rodatge de la seva anterior pel·li, que és la Green Corner. Sí. I arribava, i els caps de setmana, per exemple, quan tenia una mica de temps lliure, doncs se'ls passava dibuixant. D'acord. I anava sentint el que havia estat parlant amb el nom Chomsky, i re, i anava bussant el que li inspirava. Vale, vale, però llavors entenc que no hi ha imatges d'en Chomsky, o sigui, de la conversa que van tenir ells? És tot una... Sí que hi ha, sí que hi ha, el que faig és que la conversa que van tenir en una sala, em sembla, que són com dues o tres sessions, i aleshores, va, les imatges aquestes no tenen molt de xixa. Que és una imatge del nom Chomsky, i aleshores, sí que les animacions interactuen una mica amb la imatge real, però bàsicament el 95% de la pel·li són animacions. Vale, vale, vale. Sàpigues que et sentim fatal, no em preguntis per què, però probablement perquè estiguis a 7.000 quilòmetres d'aquí, però ja queda xulo perquè estàs parlant del gondri i llavors se senten com interrupcions d'aquestes així, com pixelades, i llavors queda xulo. És una excusa barata que poso per decarar els nostres oients. Escolta, què anava a dir? I llavors, què passa? Vas a veure aquesta pel·li, què? La fan allà al cine, normal, o com és això? Es diu IFC, eh? Senta? Sí. I fan moltes... No sé, fan pel·lis de tot tipus, però molt de cinema independent i tal. Aleshores van fer com l'estrena... Bueno, de fet, IFC en si mateix... Perdona, que talli. IFC en si mateix és una productora de cinema independent i ara s'està ficant bastant en televisió i tot això. Sí, sí, sí. Ja hi ha una mica per aquí. Sí, sí, sí. Aleshores l'estrena americana de la pel·li va ser, diguem, com la gran estrena als Estats Units, sembla que va ser aquí a Nueva York. Sí. El d'aquest cinema i aleshores fins i tot la projecció en què jo vaig anar, estava allà el Michel Dondré i també vaig fer una bona introducció. Ah, mira, està mal. I el Chomsky no hi era? El Chomsky no hi era. Hauria sigut un espectacle també, eh? Veure aquell senyor venerable en aquest ambient, tot ple de gent amb barbes i amb ulleres de pasta i bevent mate. Això hauria sigut guai, eh? Escolta, estàs anant una mica de guais, m'he cudejat amb el Gondrí i tal, però encara no has dit el títol de la pel·li, eh? Et recordo. Ah, la pel·li es diu... Aquest matí està pensant com traduir-ho. La traducció exacta, em sembla, el català seria algú així com... És l'home al feliç. Una cosa així. És que sona raro, la construcció de la frase. Sí, pots intentar reformular la frase com si no semblessis un, no sé, un terat? No, no, és que el títol de la pel·li, jo crec, l'exacte, el títol exacte seria... És l'home al feliç i és estrany que feliç sigui l'última paraula, com que la construcció de la frase és estranya, però això a la mateixa pel·li s'explica, perquè hi ha una secció en què parlen de llengua, parlen de les diverses construccions de la frase i aleshores parlen d'aquesta frase. El Michel Gondry li suggereix aquesta frase i el nom Chomsky és com que la deconstrueix, reconstrueix, posen les rodes a diferents llocs... Escolta, el que sembla, perdona, el que sembla de reconstruït i de construït és tot això que estàs dient, que ho sàpigues. Sembles el Talkit. Te'n recordes el Talkit, aquell programa que, saps, que escrivies paraules i semblava que et fes el puzzle ell? Doncs ara mateix sembla una mica això, però per el que estic reconstruint jo de tot el que estàs dient, em sembla que t'entenc. Perdona, pots prosseguir quan vulguis? Això, això, que el títol de la pel·li en anglès em sembla que és... que no ho recordo ja, és igual, però l'he traduït aquest matí, em sembla que és la traducció més exacta que he pogut tenir. I sí, no, no, sí, superrecomantable la pel·li, quan la he de poder veure... Em sembla que jo les últimes pel·lis del Gondrina les havia vist, però tu m'havies dit que havia anat una mica cap a caiguda, que el tio estava perdent una mica el seu, no sé, el seu rumour... Bueno, ha fet una carrera una mica erràtica últimament, va fer aquella pel·lícula que has citat tu del Green Hornet, de l'Avis Pont Verde, que era una pel·lícula comercial que perdia bastant el seu toc, i després va fer una cosa que no tenia res a veure, i últimament havia fet aquella pel·lícula que es deia L'espuma de los días, que adaptava el Boris Vian, l'escriptor, i era una pel·lícula purament gondriana, era molt, molt, molt gondriana, no sé si una mica repetida. Penso que potser amb aquesta història del Chomsky es pot haver renovat el tio sense haver deixat el seu univers personal de banda, no? Sí, sí, aquesta pel·lícula és una pel·li totalment personal, a més se l'ha fet ell mateix, i és una mena de joc que s'ha fet ell mateix, un experiment que ha fet totalment lliure de productores, d'expectatives, de tot. Bé, molt bé. I li ha sortit una cosa superinteressant, perquè a més l'entrevista és superinteressant, el que diu el Dom Chomsky, tot i tenir 80 anys, el tio està superlucid i diu coses interessantíssimes. Vamos, que sí, que és superrecomanable. Vale, molt bé, molt bé. I l'experiència en directe, llavors bé, no? La gent va reaccionar bé, van aplaudir, o van ser allò de típics punyeteros de Ah, doncs com que ara està aquí el director, li farem la quitsa i no aplaudirem. No, no, no, no, van bé, sí, sí, sí. A més, fa molta gràcia el Michel Dondry perquè és un tio superalternatiu, que a més té un anglès molt patatero. Sí. I té un accent aquest francès a saco. Jo crec que el força una mica, eh, aquest accent. també, ell se'n riu a la pel·li d'això, també. Diu que, diu, diu, hi ha seccions que diu, hosti, és que jo li volia preguntar alguna cosa al nom de Chomsky, però no trobava les paraules i em va sortir, no sé què. No sé, no sé, és interessant perquè per si la pel·li va del llenguatge. I no sé, hi ha com un xoc entre tots dos, que és molt interessant. D'acord, molt bé, doncs, escolta, sembla molt interessant. Ja, si et sembla, anem deixant-ho aquí perquè se'ns tira el temps a sobre, però, bueno, queda dit. Aquesta pel·lícula del Michel Dondry, una entrevista al nom Chomsky, que té un títol misteriós que encara no acabem de conèixer, però, bueno, que es pot traduir com l'home alto o feliz, no sé què més. Ah, d'acord, perfecte. De totes maneres, ara ho buscaré i ho tornaré a dir durant el transcurso del programa, perquè no sé si ha quedat molt clar. El teu juzgat de Pau, llavors, és positiu, eh, en aquest cas? Positiu. Positiu. Estupendo. Doncs molt bé, Pau, escolta, des de Nova York, assegura't que tot vagi molt bé per allà i que vagin preparant el Nadal i vagin posant aquell arbre, que s'han de fer moltes pel·lícules encara. D'acord, i ens tornem a trobar la setmana que ve. Perfecte. D'acord, vinga, una abraçada, eh? No m'agradaria marxar d'aquí sense recomanar-vos un parell de novetats cinematogràfiques. És que ja acabem, queden tres minutets perquè s'acabi això. Però, ja us dic, hi ha dues novetats de cine, hi ha setmanes que no ens arriba res absolutament potable, però aquesta setmana arriben dues coses que jo penso que una és molt, molt, molt, molt important i l'altra és bastant important, també. Són dues pel·lícules autorals que jo penso que tot i ser autorals poden aplegar molta gent davant de les pantalles. Una es diu La gran belleza, que és la darrera producció, la darrera proposta de Paolo Sorrentino, que és per mi un dels directors italiens clau ara mateix en el cinema italià i gairebé europeu. Com a mínim, l'autoral és el director de les conseqüències de l'amor d'Ildivo i d'Un lugar donde quedar-se. I que ara torna, doncs, amb aquesta La gran belleza, que el torna a reunir amb el seu actor, jo diria ja fetitxe, que és el Toni Servillo, que fa, en aquest cas, un paper com d'una mena de Marcello Mastroianni. Els nostres oients cinèfils, doncs, recordant el paper que feia el Marcello Mastroianni i la Dolce Vita, doncs és una mica semblant al que fa el Toni Servillo. Es passeja per tota Roma observant el comportament de la burguesia romana i ja està. No va massa de res més. No és una pel·lícula que tingui un argument molt potent, però sí que és una pel·lícula que juga molt a les sensacions i molt, diguem, a la representació d'una sèrie d'ítems culturals i que aconsegueix conjugar i barrejar alta i baixa cultura, trencant una mica les diferències entre una i altra i posant en crisi el que vindrien a ser, doncs, els valors d'una i altra. És una pel·lícula difícil d'explicar, però que es diu molt. És una d'aquelles pel·lícules que suposa una experiència immersiva perquè visual i sonorament està tractada amb una exquisitesa brutal. És una pel·lícula molt irònica, molt sarcàstica i que tracta de la crisi d'identitat i que planteja una Roma que funciona com a escenari d'aquells que ja és un personatge en si mateix. Aquesta és una. I l'altra és una cosa que es diu Le Weekend, que és un drama o una comèdia dramàtica o un drama còmic, no sé ben bé com definir-la, de dues persones d'edat avançada, un matrimoni, que se'n van a celebrar el seu aniversari a França i que les coses no acaben tan bé com podríem pensar. Se'n van a París, a la Ciutat de l'Amor, però és una gent que ja porta molt de temps junts i que donen peu a una sèrie de situacions entre la comèdia i el drama bastant àcides, bastant puntiagudes i bastant sarcàstiques. Són dues recomanacions que us fem des d'aquí i que jo crec que no us sabran, amb les quals ens acomiadem ja fins la setmana que ve, dijous a la mateixa hora, a les 8 del vespre, a la Ràdio d'Esvern. Estarem aquí amb vosaltres. Moltíssimes gràcies per ser allà i gràcies a tu, Marc Bernou, per haver estat malalt i haver vingut igualment. Adeu! No és un dijous més, comencem aquí el programa, al Babilònia, i la intenció és, com sempre, com cada setmana, intentar explicar una miqueta això del món de la cultura com va, que a vegades la cultura no és tan fàcil trobar-la com es creu, perquè cada vegada més les ofertes, home, estan bé, però hi ha ofertes bastant xungues. Ja us sé el que em dic, ja us explicaré després de què va aquest tema. Estem amb la Rosa. Hola, bona tarda. Què tal? Molt bé. I amb el Jaume. Què tal? Bona tarda. Molt bé, i jo el Xesco, que està aquí al costat de la Peixera, ens falta el David, ens falta la Lourdes. Bé, vull dir, el dia que fem un ple, serà el ple al 15, jo que es feia abans de les travesses, i a veure si aconseguim abans de marxa de vacances, perquè hi haurà un període de dies que no coincidirà per temes de festes, no? Sí, pel que pinta, sí. El dia 18 estarem tots aquí. El 18 farem aquí un comiat, eh? Posarem fins i tot allò Nadales. Vinga, no? Allò que arriba el Nadal, no? Sí, sí. A mi que no m'agraden gens ni mica, però bueno. No t'agraden les Nadals. Bueno, depèn. Depèn. Coses més elaborades, però les típiques així, les Nadales de tota la vida, Déu Senyor, doncs com no ho sé, no m'acaben de convèncer, no ho sé, mira... L'alegria i tot allò. Sí, bueno, sí. Potser les catalanes, sí. No per res. Bueno, i la Mari Morena també té la seva gràcia, però és que a casa és curiós. Intercultural, no? Que es diu. Sí, sí, sí. I mira que a casa, vull dir, família andalusa i tal. I mai hem estat de cantar Villancicos i Nadales. És curiós, eh? Les hem escoltat, eh? Vull dir, amb toca discos i tal, però no, és curiós. Mira, cadascú a casa seva, doncs, mira. Sí, home, es passa per etapes també, no? Sí, sí, sí. Però bé, és Nadal, s'han escoltat a Nadal. Són petits, potser els dediquem més. S'ha de consumir, s'ha de fer menjar, eh? Vull dir, és el que... És el solstici d'hivern. Clar, exacte. Vull dir, que cadascú que celebri el que vulgui. Això, això. Molt bé, doncs avui celebrem que també ha començat la temporada a l'auditori, no, Rosa? Sí, bueno, ja fa dies, però pels que tenim aquest abonament dels concerts espectaculars, doncs és el primer concert. Fantàstic. Doncs es parlarà després de l'Orquestra de Barcelona, doncs, els planetes de Holst, a l'auditori. Al teatre, el Jaume es parlarà d'una mena de barreja de teatre i màgia, que es deia el Perro Verde. Sí, sí, és això, de fet. És això, eh? Molt bé. Seguirà després parlant-nos també a la part una mica més literària de tres paraules que jo, et tinc, que ser sincer, mai havia escoltat en ma vida, eh? Alancems, Manyaga i, això diré malament, eh? Indesinenter. No sé si... Sí. Indesinenter, no? Sí, espera que... Bueno, indesinenter, dona igual. Indesinenter, sí. Això, ja ho explicaràs després, perquè això sí que és la cosa més rara que he sentit de fa molts anys, no? És molt interessant, eh? De la manera que el senyor Carles Duarte, doncs... Ho explica, no? Ho explica, sí. Doncs ara ens ho dirà, Jaume, que ens agradarà moltíssim. Tot això té a veure amb el senyor Espriu, eh? Ajà, fantàstic. I pel tema de cinema, doncs, començarem i acabarem potents, perquè començarem amb l'últim exorcisme, un i dos, eh? Les dues, perquè he vist les dues. Però té comentari, aquestes pel·lules, sí. Doncs sí, sorprenent. No, no, no, de debò, de debò. I l'última atracció fatal de l'Adrien Line. Toma, Castanya. Un i dos, sí. Això sí, moralment... Sí, sí, sí. Home, té una moraleja. Té, i tant i tant. I al mig, com som així de xulos i sabem de tot en aquesta vida, farem un especial de cinema oriental. I parlarem de Tal per a Tal fill, parlarem del sabor del sake, de Yatsuhiro Otsu, El Viento Nos Llevará, de Abasque Arostami i Sorbo Rojo, de Zangimú. Per tant, farem un especial de cinema oriental que a mi a tant en quant va bé. I tant. Tindrem de fons el Roy Orbison, avui fa 25 anys, que va morir aquest senyor de veu meravellosa. Té una veu de tenor espectacular, no? I dins d'aquesta línia més pop i rock, no? I ja estima que ens vam donar bastant... Bueno, tenia una edat, però en refereixo que va triomfar en una edat. És curiós, perquè això costuma ser doncs raro, no? Que la gent amb 50 anys doncs realment trobi el que seria l'èxit dins del món de la música. Estic parlant. I també tindrem un moment per escoltar una de les peces més llapades, com es diu correctament en català, del disc de la solidaritat no de gènere, de la Marató, de les seves malalties neuro... Uf, estic que no ho sent ni parlar, eh? Neurodegeneratives amb la estrella Morente i el Lluís Llach i el tema vida. Doncs vida! Vinga! Comença! Comença! Vinga! Doncs bé, el concert que es va fer a l'Auditori la setmana passada, són concerts que es fan... El que és la programació fan el mateix concert els divendres, ho fan a dos quarts de nou, per si algú estava interessat i en algun d'aquests horaris se'ls interessa. A dissabte el tornen a fer a les set de la tarda i els diumenges a les onze, al migdia, eh? Onze o dotze, depèn una miqueta del dia, però sobretot a les onze, perquè si ja saps que acabes a la una, ja s'ha acabat i agafé el vermut i a dinar. Doncs bé, nosaltres tenim aquest agonament que és per fer per assistir als concerts que diuen ells espectaculars. Llavors t'assegures que seran concerts molt agraïts, concerts que t'atrapen, que t'enganxen des del primer moment. No per això de música més senzilla ni més popular, no, no, senzillament són espectaculars per la envergadura que pot tenir aquell concert, per la dificultat, perquè hi ha solistes de prestigi, perquè són, el fet que hi hagi un solo, un solista, un instrument solista amb l'orquestra, doncs té la seva dificultat i té una, doncs això, un valor superior, afegit, i tant, o perquè intervenen doncs cors, no, que això a mi, per exemple, m'encanten, personalment m'encanten quan el cor... Però experimental més aviat no, pel que expliques, oi? Jo a l'experimental, de fet, mira, el concert eren tres peces, la primera part hi havia el Dance Figures, Dance Figures, és en grés del George Benjamin, aquest compositor ha nascut a Londres el 1960, és un compositor viu, clar, és un compositor contemporani que és el que diu el Jaume, no, jo encara no sé entrar en aquest tipus de música, perquè juguen una miqueta amb les notes, amb els colors, a barrejar-los, a no sé què, i jo la veritat, sort que són peces cortetes, normalment, no, però si no, és que jo no, no s'entrar-hi, no, no s'entrar-hi, no, no és que ni m'agrada, no m'agrada, és que no s'entrar-hi, ho trobo una mica tot com inconexa, no sé, no li veig jo la... Clar, no li sé. És peculiar, és que és un tipus de música que has d'entrar-hi o no, no, vull dir, això, un dels primers va ser John Keish, que va experimentar.