#67 - Cinema (12 anys d’esclavitud i A propósito de Llewyn Davis), còmics (Gotham pulp i Green Arrow), Globus d’Or de TV i agenda musical (In-Edit)

You're gonna kill me, Roar You're gonna kill me, Roar Top 30 exits Número 1 Escolteu-me ben fiers What I might do Call music I knew just what it had to be When I heard you say what you said to me Do every dude in sight Look, I keep working up an appetite But then I'm gonna kick it By then I just sat at the back Keeping you out the way you act It was stringent act Getting out of line I'm taking you back in your place All is well and all is good It's in your place Don't be no move We'll get along, all right You look like a type They would drive like Best of been a friend to me You don't want to up in here Better play it cool Better play it cool Don't know what I might do I knew just what it had to be When I heard you say what you said to me Do every dude in sight Look, I keep working up an appetite For the night Take it By then I just sat at the back Keeping you out the way you act It was stringent act Getting out of line And I'm taking you back in your place All is well and all is good It's in your place Don't be no move We'll get along, all right You look like a type They would drive like Mmm Best of been a friend to me You don't want to up in here Better play it cool Don't know what I might do Come visit I do just what it had to be When I heard you say what you said to me Do every dude in sight Look, I keep working up an appetite For the night Take it By then I just sat at the back Keeping you out the way you act It was stringent act Getting out of line And I'm taking you back in your place All is well and all is good It's in your place Don't be no move We'll get along, all right Look like a type They would drive like Mmm Best of been a friend to me You don't want to up in here Better play it cool Don't know what I might do Come visit I do just what it had to be When I heard you say What you said to me Do every dude in sight Look, I keep working up an appetite For the night Take it By then I just sat at the back Keeping you out the way you act It was stringent act Getting out of line And I'm taking you back in your place All is well and all is good It's in your place Don't be no move We'll get along, right Look like a type They would drive like Mmm Best of been a friend to me You don't want The love and men They're faithful Don't know what I might do Come visit I do just what it had to be When I heard you say What you said to me Every time Laptop Oh the night Teg it I do just what it had to be When I heard you say What you said to me Every time Come visit Come visit I do just what it had to be When I heard you say What you said to me Every time Laptop Laptop The night I do just what it had to be when I heard me say what you said to me every time Top 30 èxits La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just la seva història o el que passa a l'extràdio i també parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just fem un carà que ara no és de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa també tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts o cinema Every man has a place It is hard, there's a space And the world can't direct its fantasies Take a ride in the sky On a ship, stand aside All your dreams All your dreams will come true Like a world And we will live together Until the 12th of never Our voices will breathe Forever As long Every thought is a dream Splashing by in a stream Bringing light to the kingdom of the wind Take a ride Take a ride in the sky Take a ride in the sky On a ship, stand aside All your dreams will come true My way Our voices will breathe Together Until the 12th of never We hope we live love Forever As long As long Come to sing Victory In the life Of fantasy Love and love A new degree Bringing mind To everlasting liberty As long As long As long As long As long As long As long As long As long As long As long As long As long As long As long As long As long As long As long As long As long As long As long As long Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Els que sigueu fans de veritat no us haureu espantat per 5 minuts més! I els altres no us mereixen estar aquí! Ui! Que malament estic quedant! Marc Pere Arnau! Bona tarda! Tot bé? Et pots engerar al micro si vols, ja vas parlant durant tot el programa? Vas fent aportacions? Algum contingut! Això és de tota la teva aportació! Ja és alguna cosa! La setmana passada no vas dir res! Avui has fet dos cops! Pots fer-ne tres? Ja és massa! smoothly! Doncs ens haurem de prendre algo junts i després ja anirem avançant... Ja anirem avançant. Bé, us donem la benvinguda a tots els que esteu a l'altra banda de la ràdio, també els que esteu a l'altra banda del Ciberespai, seguint-nos pel web www.radiodesvern.com, on us recordem que tenim obert un xat i una webcam on ens veieu, on ens sentiu, i pel xat ens podeu dir el que vulgueu, com sempre. Ja ho sabeu, que esteu convidadíssims. A part d'això, les vies habituals de contacte són les mateixes que la setmana passada dic a l'anterior, el 93-372-3661, si ens voleu dir alguna cosa via telefònica, i si ens voleu enviar un mail amb una miqueta més de calma, doncs així us penseu més als piropos i les coses maques que ens voleu dir, doncs fer-les una miqueta més treballades, doncs ens podeu escriure al projectefluzo.com i a part de tot això, podeu tornar a sentir els programes, si poseu que ens truqueu per telèfon avui mateix, i dieu, ai, quina il·lusió m'ha fet sortir per la ràdio, i us voleu fer un CD per regalar-lo aquests Nadals a tota la vostra família amb la vostra veu, doncs a projectefluzo.blogspot.com projectefluzo.blogspot.com podeu recuperar aquests programes, el d'avui i el de totes les setmanes, i tornar a sentir, doncs, tota aquesta moguda que preparem cada dijous. A part d'això, em deixo alguna cosa, Marc? No, més o menys crec que ho he fet tot. Doncs tira una mica de musica i comencem, va. Era un hombre encantador, él decía que cada uno tenía razones para hacer lo que hacía y que el resto era un sermón. Aún así, por las noches, le inquietaban los ruidos. serán los demás un conjuro de todos los tiempos. Oh, oh, oh Intentant obrir el xat per parlar amb vosaltres I sentíem també els estants de fons Deixeu-me que us recomani una de les pel·lícules Que arriben aquesta setmana a les cartelleres Ja sabeu que quan hi ha coses interessants a les cartelleres Us les recomanem I aquesta és una d'aquelles setmanes Perquè ja sabeu que a partir de la setmana que ve La gent es tornarà boja I les cartelleres també es tornarà una mica Xiflades amb tots aquests rotllos del Nadal Però mentrestant encara Podem rascar algunes pel·lícules interessants Com és ara aquesta 12 anys d'esclavitud Que s'estrena demà mateix Los cines cerca de su casa Que és un drama molt intens Sobre l'esclavatge Passat d'una història real La història de Solomon Northup Que és un senyor Que era un senyor afroamericà De bona casa Un artista, violinista per ser més concrets Que va ser segrestat Sense cap mena d'explicació Del seu Nova York natal On estava instal·lat amb la seva família I va ser transportat cap al sud dels Estats Units On es va convertir en esclau Durant 12 anys És una història real Que aquest senyor va documentar Quan va sortir de l'esclavatge L'any 1853 Va escriure aquestes memòries I les va publicar Van ser un bestseller En el seu moment bastant important Després potser es van oblidar una miqueta Ja la gent no se'n recordava De tot això Però ara l'Steve McQueen Que és el director d'aquesta pel·lícula Doncs ha volgut rescatar tota aquesta història La història del Solomon Northup I fer aquesta pel·lícula Steve McQueen Perquè us centreu una miqueta És el director de Hunger i de Shame Aquelles dues pel·lícules Que protagonitzava el senyor L'amic Michael Fassbender I que, bueno Que van deixar tan bons Sabord de boca Entre la crítica Entre la part del públic Que les va veure I que ara torna Amb aquesta tercera pel·lícula Doncs que suposa això Un retorn al cinema Per un senyor Que per cert Es va criar Com a artista A si mateix En els mons del videoart I de la vanguardia europea Doncs més avançada Ara Ha deixat de banda Una miqueta Les seves Fílies més punquis Que va practicar Amb els seus inicis artístics I amb aquestes dues pel·lícules Que us hem citat I s'ha instal·lat En una cosa Una mica més acadèmica Una mica més Doncs Convencional Si voleu Per explicar un drama Que té molt de Des de Hollywood clàssic Molt de melodrama D'aquells De tota la vida Grans, llargs, pesats Ben fets No pesats Com en sentit d'avorrits Sinó en sentit Que tenen un pes específic Molt heavy I en aquest cas Aquest pes es tradueix En una intensitat Molt Gairebé insuportable En alguns moments Però que està molt ben portada Està molt ben feta Molt ben dibuixada Perquè això és una Aquesta és una pel·lícula Doncs que està molt ben explicada I sobretot molt ben filmada És una d'aquelles pel·lícules Que dóna gust veure Que tot i que en alguns moments Garrativa bastant El seu argument I les coses que t'explica Perquè parla bàsicament De la injustícia Però està tan ben feta I és tan rigorós En tots els seus aspectes cinematogràfics Que jo penso Que és una de les pel·lícules Bastant imprescindibles Per ara que s'acaba Que s'acaba l'any I especialment ara que venen Els Òscars I totes aquestes Mogudes que us parlàvem Que estarà entre Les nominades finals Les nominades finals Amb tota seguretat De fet ja està nominada Pels Globus d'Or Avui mateix Han dit les nominacions I la pel·lícula està present En moltes de les categories Com millor drama O com millor actor Aquesta categoria Es refereix al Chiuetel i Geoford Que és aquest actor Doncs de negre Que és el protagonista De la pel·lícula Que comparteix cartell Amb altres actors De primer ordre Com el Michael Fasbender Un altre cop Repetim per tercera vegada Amb l'Steve McQueen Com el Benedict Cumberbatch Actor de moda Ara mateix Gràcies a Entre altres coses La seva participació A la sèrie de Sherlock I Sarah Paulson I altres actors Que acaben de completar Un repartiment Molt interessant Ja us diem Que és una pel·lícula Doncs dura Intensa Que acabes una mica Abaldat Acabes una mica Amb les emocions Fetes pols Però és una d'aquelles Pel·lícules Que s'ha de veure I que jo crec Que es recordarà Anys i anys En los años venideros Escolteu Escolteu Estem repassant Alguns dels temes En els darrers programes Que han anat caient Durant aquest 2013 I dels que Ens han agradat més Temes o àlbums Que s'han quedat una mica més Donant voltes En els nostres reproductors I això és un d'aquests temes Es diu Eclipse Blue I és una De les parts De Home Com l'àlbum D'una gent Que es diu No ho s'estinc I que sonen Molt, molt, molt, molt Interessants I can't see it I want to touch you Please Cause no one sees True Blue Let's break in the waves I used to know Oh, the gates are there Along the way Who's dreaming Through you Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! encarnant! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! ! Fins demà! fou! Fins demà! Fins demà! Fins demà! d'anys 30. És un còmic molt divertit, que es llegeix molt bé i que té un to molt palp, fins i tot en l'aparença, no només en el contingut, sinó també en el continent, perquè està editat en format apaisat, com si fos una d'aquelles tires dominicals dels anys 30, 40 i 50, i ja d'entrada, només agafar el còmic ja crida bastant l'atenció. Després l'obres i efectivament les pàgines són estirades i les vinyetes estan situades en un parell de fileres. És que el Marc s'ho està mirant. Marc, a que mola, és que avui l'he portat, com si fos un programa de la tele, has vist això? L'he portat aquí i llavors me'l vaig mirant així. I tinc la sensació que la gent se'n fa més a la idea, però no és veritat, perquè ningú veu, excepte els que esteu a la webcam. Ah, mira, els que esteu a la webcam, us l'ensenyo. Si ens esteu sentint per la ràdio, sisplau, connecteu-vos al www.radiodesvern.com, que és més xulo, l'experiència és més transmèdia. Doncs això que us anava dient, és un còmic que de primera vista ja és xulo, perquè té aquest to que així retro i que a més està acabat per uns dibuixos, els del Michael Lark, que també està bastant curtit en aquesta mena de llenguatge visual, que té aquest to més ombrívol i més fosc, de claroscuros i d'ombres, que li acaben de donar un to que molt xulo. És un còmic una mica festiu, tampoc busqueu una cosa molt profunda i molt intensa, però jo penso que és una visió diferent de Gotham City, que, bueno, que es llegeix molt bé i que és molt entretinguda i que dona nous matisos als personatges, tot i que siguin aquests personatges d'aquests nuevos mundos. Crec que també acaba una mica de matisar el que són els personatges com a icones del del còmic superheròic actual. Una miqueta més de pop, de tintes electrònics, el que ens portaven els Blue Hawaii des del disc Antogether, un altre dels grans discos de la temporada, que contenia temes com aquest Follow. del còmic superheròic actual. del còmic superheròic actual. del còmic superheròic actual. del còmic superheròic actual. del còmic superheròic actual. del còmic superheròic actual. del còmic superheròic actual. del còmic superheròic actual. del còmic superheròic actual. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Exacte. L previews del cuen, també hi havia, i L Undyv is Mortal, I L Undyv is El desnudo però aquest ja portava a Equibucs. I què tal la pel·li dels Coen? perquè les crítiques són bastant espaterrans. Doncs, sí, superbé, molt bé. Em va encantar. Em sembla que va guanyar Kant, això també, No. No va arribar no? Ai, perdona. Sí, no, no va guanyar. Bueno, va passar per Kant, va passar per Kant. guanyar algun premi una mica menor però bueno, la rebuda va ser molt càlida això sí, això segur Sí, sí, sí, no, no, la veritat és que és una raó de pel·lícula, sí, com sempre per aquesta gent i superbé em va recordar una mica pel·lis més tipus un tipus sèrio no sé si recordeu una pel·li com més comèdia dramàtica surrealista més que no pas no sé, jo crec que han deixat bueno, no sé, com que van alternant aquesta gent va alternant entre els drames, aquests supercruis i superviolents, tipus, últimament no Espais para viejos, però també Espais aquestes del Fargo i tot això i comèdies que no són tan còmiques sinó que són com molt més, no sé, com més amargues, més una mica més àcides, i aquesta aquesta estaria dintre d'aquest grup Sí, jo crec que sí, el que passa és que és una jo crec que és més un drama que no pas una comèdia i sobretot és és un homenatge molt sentit i molt gran a la cultura musical dels anys 60 de Nova York, sobretot, va haver-hi una corrent que jo no ho coneixia, però va haver-hi una corrent a un barri a Nova York, al Greenwich Village d'això, de músics molt joves que feien folk i això era o sigui, això és pre-Bob Dylan diguem, o sigui, és pre-cançó-protesta exacte o és com una mica quan va començar a sortir tot això i és un homenatge la pel·lícula llavors transcorre en aquella època, o sigui, és un homenatge perquè transcorre en aquella època i parla de tota aquella escena o és un homenatge Sí, la pel·lícula Sí, sí, aviam, sense dir gaire res de l'argument la pel·lícula s'entra en vaja, ho diré tot sobre l'argument la pel·li s'entra en un músic que viu al Greenwich Village el 1961 i aquest músic és Lee Wendavis i és un tio, un aficionat que va tenir un cert èxit o que està però és un personatge inventat, eh? és un personatge totalment inventat, no? Sí Sí, sí, em sembla que sí però o sigui, sí, estic quasi segur que sí però està inspirat en en un cert músic que era no recordo el nom Donovan, potser? O sigui, que no és exactament l'època d'horada de la música americana d'aquesta dècada sinó que és com una miqueta abans, no? si no hi ha hippies, encara exacte, una miqueta abans podria ser podria estar inspirat en el Donovan o en algun d'aquests noms de l'escena folk, potser, no? Sí Vale, qui ho fa això? Qui surt? El Lewin Davis és un tio que es diu Oscar Isaac? Ai, has estat a punt de fallar Oscar Isaac Sí, sí, sí, és que no sabia ser Isaac Oscar Isaac que a més d'actor és un músic o sigui, té discos i tal i és un músic estupend o sigui, gran part de de la gràcia d'aquesta pel·li és la música, les actuacions i realment hi ha algunes que són absolutament i aquest tio i aquest tio les fa bueno o sigui, canta ell toca ell també surt el Justin Timberlake cantant i tocant i a més ho fa superbé i la Carrie Mulligan que també canta Bueno, déu-n'hi-do Bueno, no és la primera vegada que la Carrie Mulligan canta Potser sí que és la primera vegada que canta i no ho fa en una pel·lícula inquietant com va passar amb Shame que feia aquella cançó una interpretació brutal però amb aquell context tan xungo de la pel·lícula de Shame que cantava Bueno, si vols recordo aquella pel·lícula i em poso dels nervis i ho dic com a cosa positiva Vale o sigui, reparto una mica de primera sense ser allò un repartazo de cares rutilantes però però que han preferit doncs primar la qualitat interpretativa i musical per davant de de la fama i dels grans noms Sí, jo però és que a més l'Òscar Isaac aquest tio jo que no el dèc l'he vist a algun lloc però no el vaig reconèixer ho fa superbé o sigui és un personatge molt coen però també molt únic i els personatges dels coen són són gent molt desgraciada però que tampoc es queixen som una mica resignats sí que és veritat sí és gent que li han les coses malament i mira viuen en un món viuen en un món creat pels coen i ho saben i ho saben i no poden fer res i no hi poden fer res excepte anar passant i qui dia passa en llampeny i n'ha fet però sí que és una mica el que fan els coen amb totes les seves pel·lícules bueno amb totes no però vull dir amb diferents tipus de pel·lícules perquè recordo per exemple un gran Lebowski que hi havia aquell personatge del nota que bueno el senyor veia com se li pixaven a la catifa i en fi doncs bueno doncs deia mi alfombra no mi alfombra no mi alfombra no però bueno tampoc feia massa res i sí que és una mica són aquests personatges que se saben ja per de dos però bueno els és una mica igual perquè en total ja no poden millorar com que ja no pots millorar però tampoc pots empitjorar no estan allà una mica estancadet bé això ho deia més l'Òscar Aïsa que aquest vaig veure en una entrevista l'altre dia i deia que havia estat tot un repte d'interpretar aquest personatge perquè és un tio que això li van passant certes coses a la pel·li però no té cap moment catàrtic no té cap moment de lliberament emocional i és com que és una interpretació molt continguda i molt ben feta bueno sí de vegades aquestes interpretacions són gairebé més complicades de fer perquè una cosa ser contingut i una altra cosa ser emocionalment pla que això no convé bueno molt bé doncs és la prova aquesta pel·lícula una mica que els Coen han fet una evolució una mica estranya perquè van començar molt bé i llavors va arribar un moment que va semblar que bueno que ja deixaven de fer bones pel·lícules aquell moment que tants autors importants passen que és bueno he sigut molt algú però ara ja estic en aquella època ja que faig comediates tontes remakes totes aquestes coses però en canvi van fer això i després van tornar a alzar el vuelo i van tornar a fer pel·lícules molt importants i de les més importants de la seva carrera com No és país para viejos per exemple que jo penso que és una de les seves millors pel·lícules i aquesta doncs pel que expliques segueix sent una mica la prova que segueixen en plena forma no? Sí, sí, sí a més és una pel·li molt molt Coen però sempre hi ha coses noves a les pel·lícules dels Coen exacte a mi em va recordar Barton Fink em va recordar a un tipo serio però són nous matisos és com una nova visió d'una nova època d'Amèrica si tu pilles totes les pel·lícules dels Coen tindràs com una una perspectiva molt general una història d'Amèrica des d'un punt de vista molt concret però molt general de diversos moments d'Amèrica des de la Gran Depressió fins al moment actual exacte bueno des del lejano oeste que era la seva pel·lí ah bueno sí, clar, clar valor de lei és veritat és veritat fins a aquesta era una època que en concret no havien tocat i de la que de la que en saben molt seria interessant fer una mena de retrospectiva dels Coen veient les pel·lícules de manera ordenada cronològicament a nivell temàtic vull dir començant doncs això per valor de lei que és la penúltima pel·lícula que van fer però és la que remunta més abans a la història d'Amèrica i acabant fins a acabant per les pel·lícules contemporànies seria interessant doncs això el que tu dius la perspectiva Coeniana de la darrera història d'Amèrica bé doncs Inside Llewyn Davis t'he dit abans el títol i ni me'n recordo de lo bueno de lo banal que és que és a propósito exacte a propósito de Llewyn Davis em sembla que el títol el títol en anglès fa referència a un nom d'un disc que que diguem que va treure el personatge en què l'actor o sigui el personatge de la pel·li està inspirat o sigui el músic real en qui es basa el personatge uix el músic real en qui es basa el personatge va treure un disc que es deia Inside doncs el que sigui Inside el que sigui vale vale vale ja està ja està hem entès bueno doncs aquí no és Inside sinó que és a propósito de doncs recomanada aquesta pel·lícula pel Pau des del seu juzgat de Pau el juzgat de Pau és positiu no en aquest cas positiu positiu positiu molt bé farem un sistema jeràrquic perquè puguis valorar perquè puguis fer el juzgat de Pau amb l'ordre que es mereix queda recomanada recordar que aquí a casa nostra s'estrena el dia 1 de gener el dia de 1 de gener em sembla que és un festiu per algo ara no em ve el cap per què és un festiu i s'estrena aquesta i alguna altra pel·lícula interessant que ja us en parlarem la setmana que ve quan fem una mica de repàs de tot el que deixarà el Nadal doncs una d'aquestes que deixa el Nadal és a propósito de Louis Davis que el Pau diu que està bé doncs feu-li cas que el Pau no s'equivoca gairebé mai Pau Roldán alguna coseta tens per dir per acabar de recordar no no? no amb el cap ara no vale doncs ves pensant i si et ve d'aquí a final del programa ens truques i si no segueixes pensant tota la setmana i ens ho dius dijous molt bé moltes gràcies per tot escolta'm una cosa et guardem una mica de de de de de de de de de sí una mica de torró també que no en tenim per aquí que quan vens el 23 no? vens cap aquí? el 23 vale no triquis eh vale vinga Pau moltes gràcies vinga apa adeu adeu take me on a trip and I'll never get sick take me wherever you go and I won't complain along the way yeah well I've been waiting so long to say bye bye bye this town ain't give me nothing but falling in trouble hey well if it can't be better or if it can't be tried does it matter much boy and I will drop my eyes well I could be your boyfriend or I could be your shade till I see your eyes in the well well tallem els Dear Hunter que porten un altre dels temes destacats d'aquesta temporada un que es diu Pensa Cola que forma part del Monomania el darrer àlbum d'aquesta gent perquè ens està tirant el temps damunt com sempre i no volem marxar d'aquí sense doncs fer-vos una altra de les recomanacions comiqueres que ens porten els amics de ECC del seu catàleg de DC de l'editorial DC que és una de les novetats recents i molt destacada en tot el que fa el tema nou universo DC ja us hem dit unes quantes vegades que DC ha reiniciat ha fet un reset del seu univers superheròic recentment i ha començat unes quantes sèries noves una de les que ha començat noves és Green Arrow que desembarca el nostre país des de fa un temps fins ara feia temps que no podíem llegir aventures del Green Arrow i ara podem llegir aquestes que pertanyen a aquest recetèo de l'univers DC i resulta que és una de les més destacades una de les més més xules d'entrada podria semblar una mica resposta a la sèrie d'Ojo de Alcon que li està donant tants bons resultats a nivell crític a la combatència Marvel però la veritat és que és una sèrie que té entitat pròpia i valors suficients com per destacar per damunt de la producció superheròica actual perquè és una sèrie que escriu primer el Jeff Lemire que és un dels noms ara més destacats de tota la casa és el senyor que escriu aquesta també celebrada etapa d'Animal Man i aquest tomo que us portem avui que es diu La Màquina de Matar recull els primers números del Jeff Lemire també recull els últims números de l'etapa anterior que escrivia en Nocenti i que és una mica més fluixeta però en aquest tomo comença aquesta nova etapa del Jeff Lemire i la veritat és que com us diem és una etapa molt xula molt ben feta que té un toque molt modern és un d'aquells còmics que llegeixes i dius està molt lligat als temps que corren sense hipotecar la seva solidesa narrativa vull dir que no no és que sigui un còmic que intenti anar molt de guais que intenti fer lo nunca visto sinó que té unes estructures molt clàssiques però a nivell d'aparença i a nivell diguem de pura narració doncs es percep d'una manera audaç fresca nova renovada un altre cop i parlar d'unes aventures doncs que jo crec que enganxen bastant reformulen una miqueta el passat del personatge o no el reformulen però li donen nous matisos al passat del personatge i comencen a construir de nou aquesta etapa d'aquest arquer que sempre va vestit de verd el reconeixereu per això perquè va vestit de verd porta una caputxa i un antifaz de color verd i que com us diem representa una de les sèries punteres en la mateixa ADC ja us dic el guió és del Jeff Lemire els dibuixos de l'Andrea Sorrentino estan molt a la línia d'aquest caràcter fresc i aventurer que vol imprimir el Jeff Lemire són uns dibuixos molt personals però molt xulos que també com us dèiem abans en el cas del Michael Lark juguen molt amb els clarobscurs amb les ombres amb les llums i té una planificació doncs d'aquelles agudats d'aquelles que t'enganxen ja només a primera vista i escolta jo crec que hi ha una mica de sobressaturació de superherois i s'ha de seleccionar si volguéssiu quedar-vos amb aquesta jo crec que no us empenediríeu comenceu proveu aquest tomo que es diu la màquina de matar del Green Arrow és un tomo voluminós té uns quants números i si us agrada jo us garanteixo que us agradarà molt us enganxareu segur totes necessarii totes necessarii que tal que com pinta el panorama televisivo traigues alguna novedad o en fin hoy creo que ha habido un poco de actualidad un poco de cosas que han sucedido este mediodía que ha pasado pues este mediodía hemos tenido las nominaciones a los Globos de Oro que se celebrarán el 12 de enero y volverán a estar presentadas por Tina Fey y Amy Poehler bueno eso es bien eso es buena noticia es como ya te ganas si ya de entrada mola eso ya mola porque Tina Fey está guay y Amy Poehler está guay y cuando están juntas pues está muy guay lo que pasa es que este tipo de parejas luego no sé como que tampoco acaban de rendir que te esperas o sea si una mola y la otra mola juntas van a molar un montón y sin embargo se anulan un poco la una a la otra pero bueno no sé en este caso no me lo parece las veces que les ha tocado presentar a mi me divierten mucho si no con penetradas están desde su época de Stature Day Night Live y y ahí quiero decir tienen su rollo juntas bueno y que han dado de sí las las nominaciones pues como era de esperar ha sido el año en el que Homelamp no se ha llevado nada pero nada de nada perdona era de esperar ¿por qué? porque bueno también es cierto porque en Twitter y redes sociales se le critica mucho pero no sabíamos muy bien como los académicos iban a como iban a reaccionar bueno bueno las críticas siempre han sido un poco bueno siempre desde esta temporada han sido un poco negativas pero sí que es cierto que faltaba un poco la opinión de los académicos y por lo que vemos pues no no les ha sentado demasiado bien el bajón de calidad tan pronunciado que ha sufrido la serie de ganar dos años consecutivos mejor serie y mejor actriz a la nada o sea no está nominada ni mejor serie ni la mejor actriz ninguna de las dos categorías habituales pues oye pues también está bien que de vez en cuando los grandes se peguen exacto se peguen un poco de toña y haya un poco de renovación porque si no siempre acabamos premiando lo mismo bueno pues fuera vamos categoría a categoría hablando un poco de cómo ha ido todo sí si te parece sí venga adelante a ver pues el mejor drama tenemos a Breaking Bad bueno este también era The Wood Wife Downton Abbey House of Cards y Masters of Sex vale vale algunas incorporaciones algunas también como Masters of Sex algunas ya veteranas como Downton Abbey y la previsible que es un poco Breaking Bad Downton Abbey ha entrado como mejor drama no como mejor miniserie eso es algo que me descoloca mucho porque depende que premios sean está como mejor miniserie o como mejor drama que debería estar como mejor drama porque claro lleva varias temporadas tirando en antena o sea lo raro es cuando la nominan como mejor miniserie pero bueno esta vez han acertado en la categoría por lo menos está claro que este año es el año de Breaking Bad se despide y yo creo que hay que es la vencedora que es lo que es un poco la categoría más cantada que más que más hay por ahí luego tenemos mejor comedia musical con The Big Bang Theory Brooklyn Nine-Nine Girls Modern Family y Parks and Recreation bueno también la única sorpresa es Brooklyn Nine-Nine sí es sorpresa porque es serie debutante básicamente lo que me llama la atención es esta categoría de comedia o musical como si hubieran musicales en la tele bueno estaba Glee a eso se refiere ah vale vale o sea es una categoría que le da para Glee lo de mejor musical pero en fin el resto comedias pues a mí no me parece mal no me parecen mal las nominadas Big Bang Theory bueno no claro está Big Bang Theory que ya está ahí también está ahí pues bastante fija pero bueno pues si te parece seguimos con mejor actor de drama vale venga que tenemos por ahí aquí si tenemos cosas nuevas como Michael Sin por Masters of Sex James Spader por The Blacklist que esta es una que no esperaba nadie bueno y James Scriever por Raida Novan vale son un poco me da la sensación que son Descartes sí bueno más que Descartes estas series que han sido no han sido innegablemente buenas es decir que han tenido críticas bastante malas pero que el actor principal pues sí que se le ha reconocido un poco siempre se ha dicho hostia esta serie no vale mucho la pena pero James Spader lo hace muy bien lo hace muy bien o el señor Rey Donovan pues también bueno a mí no me molesta tú si una serie tiene algo tampoco me parecen merecidas estos tres pero el tema está en que compiten contra Brian Cranston y Kevin Spacey vale o sea está también bastante no tienen nada que hacer exacto está también bastante cantado especialmente hacia el lado de Brian Cranston de Breaking Bad Walter White ahí está y que más y a nivel femenino aquí sí que tenemos cambios muy muy interesantes tenemos a Tatiana Maslany la protagonista múltiple de Orphan Black sí ha sido como de serie de la BBC América que nadie veía al exitazo de la temporada sí ha dado un poco la campanada ha sido un pelotazo y además hace lo que tú dices un personaje múltiple un personaje que yo sinceramente viendo la serie sigo pensando que son personas diferentes soy incapaz de pensar que es la misma actriz porque son clones ¿no? hace de sus propios clones vale pues está bien que se le reconozcan muy merecido esta nominación correcto ¿qué más hay? Taylor Schilling que es una protagonista de Orange is the New Black ajá que también ha pegado su mini campanada sí Robin Wright por House of Cards y luego tenemos a Juliana Marwales por The Good Wife bueno otra habitual también y Kerry Washington por Escandal que esto es un despropósito ¿tú crees? no eres muy no estamos en horario de decir todo lo que pienso sobre esta mujer y sobre esta serie dejémoslo con que no eres muy de escándalo no es tu serie digamos bueno pero ni siquiera la interpretación de ella yo es que vi vi el piloto en su momento pero no ya lo tiré a la basura enseguida pero la interpretación de ella ni siquiera lleva pantalones ajustados vale ya está todo dicho todo dicho que más y en comedia que hay por ahí de interpretaciones en comedia tenemos a Jason Bateman por Arrested Development Don Cheadle por House of Lies que lleva varios años ganando y no lo entiendo Michael J. Fox no sabía House of Lies no sabía ni que existía todavía pensaba que lo habían cancelado pero vale sí Michael J. Fox por interpretarse a sí mismo eso es Andy Samberg por Brooklyn Nine-Nine sí y Jim Parsons por The Big One Theory qué pesado qué pesado el Jim Parsons esta categoría siempre la ha ganado pero yo creo que porque nadie le no hay nadie que llame la atención por esta categoría necesitamos un buen actor de comedia sí que es cierto yo creo que había dos que eran Michael Scott es decir Steve Carell Steve Rock exacto y Alec Baldwin de 30 Rock pero claro los dos se fueron yo creo que los debería haber premiado cada año pero no creo que apenas los premiaron pero bueno ahora ya no están y sí que necesitamos actores fuertes de comedia es cierto porque Andy Samberg por ejemplo hace un papel muy payasil no tiene mucha entidad tampoco está bien la serie es divertida pero bueno tampoco mata me encantaría por Jason Bateman pero ya es más por cariño personal que por la serie sí por lo majete que es pero bueno la serie tampoco hace un papel muy destacable creo que otros otros destacan más que él y a nivel femenino femenino creo que tenemos las mismas nóminas que el año pasado porque son The Wided Channel por New Girl sí Julia Louis-Dreyfus por Vip que tiene dos nominaciones Julia Louis-Dreyfus efectivamente porque está en televisión exactamente está en televisión y está en cine por Sobran las Palabras que por cierto es una peli bastante chula luego tenemos a Leigh Nadana The Girls Eddie Falco por Narcy Jackie y Amy Poller por Parks and Recreation pues yo ahora tirando de memoria no te sé decir pero yo creo que sí que es cierto que son las mismas del año pasado y casi de cada año no tenemos ninguna deputante así que asumo que sí son las mismas son las mismas pero ves esta categoría me parece bastante más fuerte que la de actores masculinos digamos sí pero tampoco tenemos una ganadora clara porque Julia Louis-Dreyfus ha ganado varias veces pero también se lo merece Leigh Nadana y también se lo merece Eddie Falco y Amy Poller sí la dejo un poco más marginada sí no no en el show de Chanel es tema hay que darle de comer aparte y no para bien Eddie Falco lo ha ganado algunas veces también por lo Soprano y Julia Louis-Dreyfus por Seinfeld ganó unas cuantas veces también creo recorrer sorprende como año tras año siguen remarcando el trabajo de Eddie Falco en Osiyaki que es una serie que casi nadie sigue nadie da importancia pero todos los años está ya nominada casi nadie sigue esta serie sin embargo bueno es esto que tú dices va renovando cada año está ahí sí pero las sitcoms de Showtime son de tienen una audiencia super rima claro limitadísima muy bien queda alguna categoría por ahí nos quedan los mejores actores secundarios en general que destacaría así rápidamente a John Boyd por Rey Donovan que me parece una de las interpretaciones del año es repelente el tío hasta decir basta pero es su cometido no no no claro va de esto es brutal su actuación me parece a mí brutal lo malo es que compite contra Aaron Paul ah vale que también entrará un poco en el pack este de Breaking Bad exacto pack despedida Breaking Bad que yo creo que Aaron Paul si se lo merece en algún momento también es en este esto también hay que decirlo porque su carrera ha sido muy ascendente en estas cinco temporadas de Breaking Bad y en la última temporada realmente está espléndido y mejor actriz secundaria son nombres muy de segunda hayden panetier uy uy uy está nominada hayden panetier segundo año consecutivo madre de dios madre de dios qué está pasando Jessica Potter por Parenthood sí el año pasado sí que tuvo un papelón en la temporada pero este año ha pasado bastante desapercibida Janet McTeer por The White Queen que es una serie entre la BBC y Stars que ya está cancelada ah Jacqueline Bisset por Dancing on the Edge que también es una serie de BBC y luego la diosa Sofía Vergara ¿te gusta Sofía Vergara? solo cuando grita solo cuando grita Jay ¿no? sí pues sí que es una categoría un poco deslucida es curioso como hay tantas diferencias entre categorías o sea hay algunas categorías que son rotundamente sí sí sí curioso curioso a rellenar huecos muy bien terminamos ya con miniseries y telemovies si te parece adelante tenemos American Horror Story Coven Design the Candelabra Dancing on the Edge Top of the Lake y White Queen vale American Horror Story que un poco también es el caso Downton Abbey ¿no? una serie que es una temporada pero se considera como miniserie curioso tu opuesta personal es diferente al ser personajes y tramas diferentes y que me parece más ya se autorrenueva pero no sé no sé si es un poco trampa oye ¿cuál es tu opuesta personal en esta categoría? me tira el corazón hacia Top of the Lake pero sé que será Behind the Candelabra sí ha hecho bastante ruido Behind the Candelabra y no está mal no está mal la película pero bueno en fin tampoco sé si se lo merecería mucho ¿y qué más? ¿qué otra categoría? los actores de miniserie o televisión son prácticamente los mismos que de las miniseries sí tenemos a Elizabeth Moss por Top of the Lake Jessica Lange por American Horror Story Rebecca Ferguson por The White Queen luego tenemos a Lena Bojan Carter por Barton & Taylor y a Helen Mirren por Phil Spector que esto también es otra que sé que te llamó la atención ¿no? sí me llamó la atención en su momento pero bueno luego tampoco fue para tanto pero bueno en masculino tenemos a Matt Damon y a Michael Douglas por Behind the Candelabra sí a Idris Elba por Luther tampoco entiendo la categoría de miniserie ah cierto cierto y Idris Elba que también es otro de los doblemente nominados por cine y televisión por Mandela exactamente Mandela y terminamos con Al Pacino por Phil Spector y Chihuetel Ejifor por The Dancing on the Edge Chihuetel Ejifor que podría ser ahora este sí que no me acuerdo pero podría ser que estuviera nominado como mejor actor por 12 años de esclavitud 12 años de esclavitud es que no sé si es el mismo pero el nombre no me suena sí sí sí es el prota Chihuetel Ejifor es el protagonista de 12 años de esclavitud pues también ¿también no sé dónde es? exactamente pues bueno la gente está de doblete este año y mira igual alguno se lleva dos premios repasada la lista de las nominaciones principales si te parece lo dejamos aquí ¿qué día es? 12 de enero ¿no? la gala? 12 de enero tenemos la gala vale pues todos atentos porque no lo vamos a decir otra vez pero bueno ya se sabe que que un poco los globos de oro pues dan algunas pistas para como irán luego los Oscars en las categorías de cine sin embargo bueno pues las categorías de televisión así están no me parece del todo mal y ya está y la semana que viene pues trae material fresco que ya que vendrán las vacaciones y necesitaremos alguna serie ¿no? ya tocará empezar a hacer listas porque series en emisión ya te digo que pocas ah bueno vale vale pues venga va podremos hacer listas ¿te quieres preparar una lista de series de comedias de dramas todo esto o qué? voy a ver que me he preparado para la semana que viene bueno tú mismo inspírate sabes que el micro es tuyo durante todo este ratito y ya está ya nos explicas lo que te apetezca que siempre es interesante Jendal Barri con el amigo Seismi Barri muchísimas gracias por estar ahí nos vemos la semana que viene cuídate y esta vez sí que tápate por favor que ahora sí que viene el frío pero polar lo intentaré lo intentaré vale venga un abrazo bueno adiós hasta luego hasta luego Bragas, tanga y un sostén un pijama así también galfetines tuyos de color de pinzas de tender y un cielo de negros y grises que plano secuencia caen litros a granel en oriente habrá un are bueno anem tancant ja la paradeta però us fem una darrera recomanació perquè penso que és bastant interessant això que s'organitza aquest mateix dissabte dia 14 el cinema Aribau Club que és una mena de descarte de l'inèdit el festival que es va celebrar fa ara unes setmanes que és un festival de documental musical de cinema i música ara han decidit que van haver tres pel·lícules que van quedar fora de la programació per una qüestió suposo que de calendari més que res i han decidit que les posen juntes han organitzat una cosa que es diu Be Feater Inédit One Hit Wonders que recopila aquestes tres pel·lícules i les posen seguides a l'Aribau Club com us dic el dissabte dia 14 no cal que les aneu a veure totes tres les podeu una a veure per separat i per separat us costaran 5 euros cadascuna d'elles però si les aneu a veure totes tres seguides doncs per 12 euros teniu un abonament són tres pel·lícules que penso que són bastant interessants una que es diu una que es diu Good Old Freda que parla de la secretària dels Beatles nada menys una que es diu Jimi Hendrix Here My Train I Coming de Bob Smiton doncs això sobre el Jimi Hendrix i un quart d'11 a les 10 i quart de la nit una que es diu The Stone Roses Made of Stone dirigida per Shane Meadows el director de This Is England tres documentals musicals de tres figures claus de la música rock i pop dels darrers 40 anys que les teniu seguidets a l'Aribol Club el dia 14 i amb això doncs ens acomiadem amb aquesta recomanació de l'Inèdit fins la setmana que ve que serà el darrer programa de l'any dijous no sé què cau dijous 19 em sembla que és però bueno ja farem una miqueta de repàs del que ens esperarà fins llavors molt bona setmana i gràcies a tots per ser a l'altra banda adeu Doncs bona nit benvinguts un dia més a Babilònia a un programa com ja sabeu dedicat al món de la cultura i avui doncs com la setmana passada tenim a la Rosa què tal? Hola, bona tarda com estem? I el Jaume? Això ja comença a ser un tòpic de trobar-nos a nosaltres tres haurem de començar a cobrar més que els altres home home, és que res fa per assistència haurem de fer un conveni especial el plus per assistència exacte el problema serà realment que si cobréssim que és un altre plantejament aquest, no? nosaltres estem aquí a Castells de... sí, sí, exacte bueno, ens fem il·lusions, eh? sí molt bé doncs avui tenim un programa bastant allò complet que es diu bastant farcidet i realment el que farem serà parlar avui parlarem greu de tot menys de música de les nostres accions de música no avui la veritat és que no parlarem gaire per no dir bueno, sí, posarem música això sí faltaria com sempre que no falti aquest programa tant de fons com una cançó especial que en aquest cas estarà dedicada doncs justament a Nelson Mandela i una d'aquelles cançons que van fer un grup sud-àfricà que es deia Johnny Clecansabuca i aquella Simbonanga en honor del Mandela quan encara era viu després de 95 anys de repartir pau i una sèrie de valors que lògicament cap líder polític crec jo dels últims 30 o 40 anys l'ha tingut començarem parlant d'art la Rosa es parlarà a l'exposició de Pissarro que hi ha al Caixa Fòrum que a més ha de poder fer guiada que sempre és un plaer que una mica et vagin explicant encara que és un artista que realment visualment ja diu moltes coses però que bé que ens informin que arriba molt al públic exacte després a la part de literatura farem començarem per un llibre il·lustrat que es diu Jo fui EGB del Javier Icaz i el Jorge Díaz el Jaume em deia que era un llibre vintage per aquella gent que tenim entre els 40 i els 50 anys de la manera que estavo entusiasmat goita te'n recordes que jo tenia és un llibre molt determinat per un període per una època molt determinada vull dir la gent que té 30 la gent que té 60 potser ja queda una miqueta una miqueta potser cap amunt no tal però ja quedaria queda fora de joc però també s'ha quedat els nostres fills els pares veien també el que els fills veien a la televisió i per tant també és recordatori el Jaume es parlarà d'aquestes paraules del Salvador Espriu màgiques el que dèiem parlem d'igualtat parlem de balot i parlem de el macho el macho sóc jo que quedi ben clar api ap aquí com a mínim és el més home com es diu l'alfa el macho alfa d'això ho parlem avui el Jaume també és un bon mascle avui us deixaré parlar a vosaltres d'acord amb aquesta manera ja veureu com té connotacions diferents ja ho veurem molt bé la sensibilitat i la duresa de memòria d'uns ulls pintats del Lluís Llach una obra que jo he pogut també llegir la Rosa que ens ho comentarà i és un llibre magnífic amb lliure de la guerra civil espanyola a la Barceloneta bàsicament d'aquí de la ciutat i molt tendre i al cinema farem realment una mena com de llistat de pel·lícules importantíssimes dos novetats parlarem de Presoners de Denis Villeneuve i de Tres Boles Mas del Javier Ruiz Caldera i llavors també farem pel·lícules una mica més vinculades als anys 90 80 com és El fugitiu La llista negra Invictus Desapareguda i Ariel que ja veurem les seves diferències i al tema també es farà un comentari sobre un curt sobre salut mental que es diu Quàntica Emoción Doncs bé Rosa tot teu al pisarro Perdó una cosa sí que em falta dir és que de fons tindrem avui la Dina Washington que és una cantant de jazz molt coneguda i una cantant que va morir fa avui 50 anys justament per una sobradosa de barbitúrics per tant va ser una mort un suïcidi en tota la regla Dina Washington una dona magnífica d'una veu espectacular però que bé la seva vida va anar cap a aquesta línia Veus a creu que estàs efemerides sí en canvi ahir va fer anys al cineasta Manuel de Oliveira exacte va fer 105 anys uf Déu-n'hi-do i és el que encara té planificada la seva filla explicava a la premsa que ja té preparada un projecte d'una pel·lícula pel 2014 o sigui au vinga aquest senyor morirà amb les botes posades totalment 105 anys i encara encara encara encara duren pel·lícules de Manuel de Oliveira per molts anys hauria de ser possible viure tants anys amb una capacitat com la d'ell i tal sí sí i amb una creativitat i com al mínim amb aquesta ment clara amb aquesta lucidesa no és quin contrast el que acabes de dir de la cantant doncs amb la vida d'aquest senyor és absolutament contrària totalment una persona que té una veu que sap que crea que ha fet ha provocat fins i tot segur el deliri a més de 4 persones i a canvi doncs diu prou s'ha acabat jo no puc aguantar-ho i en canvi el senyor Oliveira doncs a una edat que ja pertoca com jo me'n recordo quan era jovenot que dèiem a quina edat ens retirarem sí però saps què passa que a l'edat que ens retirem ja no servim per rei ho pensava home però ho havia de dir home no però el convençiment era aquest eh