#7 - Futbol català, MotoGP a Qatar, conflicte al bàsquet gironí, antropologia del Barça, Pallapupes, Compromís de Casp i Smart Cities (amb butlletins informatius)
Visió general
Podcast magazín amb ritme alt i molts temes: des de l’agenda del futbol català i l’arrencada del Mundial de MotoGP, passant pel conflicte de patrocini al bàsquet gironí, una peça cultural sobre antropologia del futbol i ritus culers, butlletins informatius (economia, Síria, trànsit i meteorologia), una entrevista en profunditat amb Anji Rosales (Pallapupes), un bloc d’història sobre el Compromís de Casp, una càpsula de llengua catalana i un debat sobre ciutats intel·ligents amb el cas de Sant Cugat.
Esports
Agenda de futbol català i Copa de Regions UEFA
- Partits destacats a Tercera: Balaguer–Gramenet (recuperat per pluja) i situació d’Ontinyent (mala ratxa) i Rausen (bona dinàmica).
- Copa de Regions UEFA: Catalunya juga semifinals contra Castella i Lleó (a Gijón). El campió accedeix a la fase europea prèvia a Ucraïna.
MotoGP – GP de Qatar (FP1 i horaris)
- MotoGP: Casey Stoner al capdavant, seguit de Jorge Lorenzo; Dani Pedrosa dins el top-5.
- Moto2: Thomas Lüthi primer; Rabat, Pol Espargaró i Marc Márquez destacats.
- Moto3: Maverick Viñales marca el millor temps.
- Horaris: lliures i classificació fins dissabte; curses diumenge: Moto3 (18:00), Moto2 (19:20) i MotoGP (21:00).
Bàsquet gironí: foc creuat
- Sant Josep acusa el Girona FC d’impagaments de patrocini (150k€ pendents de 200k€).
- El Girona replica per nota que les afirmacions “no s’ajusten a la realitat” i demana transparència comptable.
Cultura i societat
La Biblio Fleta – Antropologia del Barça i del futbol
- Llibre: “Futbol, metàfora d’una guerra freda. Estudi antropològic del Barça” (Jordi Salvador, Proa).
- Clau teòrica: Elias-Dunning desmunta el tòpic de “descarregar tensions” i defensa que el futbol serveix per recuperar emocions perdudes en la civilització moderna.
- Ritus culers i del futbol: equipacions i amulets, càntics, celebracions a espais “sagrats” (p. ex. Canaletes) que cohesionen i sacralitzen el grup.
- Ombres: recull d’insults a les graderies (mort, malalties, racisme) com a símptoma social.
“En el futbol, d’alguna manera, descontroles de forma controlada aquestes emocions.”
Butlletins informatius (20 h)
Economia i mercats
- El FMI avala les reformes i pressupostos del Govern central per reduir dèficit i calmar mercats.
- Prima de risc > 400 punts; Borsa plana. Luis de Guindos: cal perseverar en l’“agenda de reformes”.
- CatalunyaCaixa: la subhasta s’avança a la setmana vinent.
Internacional: Síria
- Pla Kofi Annan: 12 d’abril (06:00), hora límit per a l’alto el foc. L’ONU estima >9.000 víctimes. Retirades parcials anunciades pel règim.
Trànsit i temps
- C-14 Verdú tallada per accident; retencions N-340 i AP-7 (sentit sud).
- Inestabilitat: ruixats locals; cap de setmana amb més sol i temperatures a l’alça.
Entrevista – Pallapupes (Anji Rosales)
12 anys humanitzant la salut amb teatre i nas vermell
- Orígens: inspiració a Mallorca (La Sonrisa Médica) i fundació de Pallapupes a Catalunya.
- Expansió: de 1 a 14 hospitals; projectes com Quiròfan, gent gran i teatre social en salut mental.
- Impacte: treball coord. amb personal sanitari; l’art com a catalitzador d’emocions, informació i benestar.
- Sostenibilitat: retallades i crisi obliguen a diversificar finançament (privat, campanyes com la Marató del Pol Nord amb Enric Gómez).
“Quan una persona cau malalta, la malaltia passa a ser més important que la pròpia persona. I això és un error.”
Història – El Compromís de Casp (1410–1412)
De Martí l’Humà a Ferran d’Antequera: un punt d’inflexió
- Mort de Martí l’Humà sense designar successor. Candidats: Jaume d’Urgell, Ferran d’Antequera, Lluís d’Anjou, Frederic de Luna, Alfons de Gandia.
- Benet XIII (Papa Luna) bascula suports; Aragó s’alinea amb Ferran; Catalunya es divideix. Els compromissaris (9) decideixen.
- Resultat: Ferran d’Antequera és escollit; inici de la dinastia Trastàmara i subordinació a Castella.
“És d’aquells moments que canvien la història. Marca per sempre les relacions Catalunya–Castella.”
Llengua catalana
Posicions del cos: expressions correctes
- “De quatre grapes” (no pas “a quatre grapes” ni “a gates”), “a la gatzoneta”, “de boca terrosa”, “de cara enlaire” i “d’en peus”.
Ciutat, tecnologia i medi ambient
Smart Cities i el cas de Sant Cugat
- Concepte: ús de sensors i dades per estalvi energètic i eficiència (llum, recollida, mobilitat, aigua, qualitat de l’aire).
- Barcelona acull l’Smart City Expo; Yokohama i Nissa premiades; Sant Cugat finalista (carrer intel·ligent).
- Sant Cugat: pla a 10 anys; rec intel·ligent amb estacions meteorològiques i sensors; enllumenat amb detectors de presència; clàusules smart als concursos públics.
“Les ciutats intel·ligents ja no són una oportunitat, són una necessitat.”
Banda sonora ambiental
- Comentari de la peça “Slower Than Guns” (Iron Butterfly): denúncia de la contaminació que “mata més lent que les pistoles, però mata”.
Butlletins informatius (21 h)
- El Govern central atribueix el càstig dels mercats al baix creixement europeu; defensa pressupostos i reformes.
- Pressupostos: crítiques per l’impacte a infraestructures catalanes; debat sobre el Corredor Mediterrani (partides considerades insuficients).
- Horaris d’oci nocturn ampliats per Setmana Santa; actualització de trànsit (C-14 Verdú).
Seccions de l'episodi

Agenda de futbol català i Copa de Regions UEFA
Resultats recents i estat de forma (Rausen i Ontinyent), partit Balaguer–Gramenet reprogramat, i semifinals de la Copa de Regions UEFA: Catalunya vs Castella i Lleó (a Gijón).

MotoGP – GP de Qatar (FP1, categories i horaris)
Stoner lidera a MotoGP; Lüthi a Moto2 i Maverick Viñales a Moto3. Es detallen els horaris de lliures, classificació i curses de diumenge.

Bàsquet gironí: Sant Josep vs Girona FC (patrocini i foc creuat)
Sant Josep denuncia 150k€ pendents del Girona FC; el club replica i demana documents comptables. Tensió entre Fontajau i Montilivi.

La Biblio Fleta: Antropologia del futbol i ritus culers
A partir del llibre de Jordi Salvador, es debat la teoria Elias-Dunning, els ritus del Barça i la funció social/emocional del futbol, incloent-hi la problemàtica dels insults.

Butlletí 20 h: economia, mercats, CatalunyaCaixa; trànsit, temps i Síria
FMI avala reformes; prima de risc >400; subhasta de CatalunyaCaixa. Accident a la C-14 i previsió de ruixats. Kofi Annan marca el 12/4 com a límit d’alto el foc a Síria.

Butlletí d’esports: MotoGP i ciclisme
Resum ràpid de FP a Qatar i victòria de Purito Rodríguez a la Itzulia, que el deixa líder.

Entrevista a Anji Rosales (Pallapupes) – 12 anys d’humanització hospitalària
Orígens del projecte, creixement a 14 hospitals, programes (Quiròfan, gent gran, salut mental), impacte i coordinació amb sanitaris, i resposta a retallades amb finançament diversificat.

Història: El Compromís de Casp (1410–1412)
Del buit successori després de Martí l’Humà als nou compromissaris i l’elecció de Ferran d’Antequera. Conseqüències polítiques per a Catalunya i el pes de Benet XIII.

Llengua: expressions sobre la posició del cos
Ús correcte de formes com “de quatre grapes”, “a la gatzoneta”, “de boca terrosa”, “de cara enlaire” i “d’en peus”.

Ciutats intel·ligents: debat i cas de Sant Cugat + peça musical ambiental
Què és una Smart City, dades globals d’urbanització, experiències (Barcelona, Yokohama, Nissa) i el carrer intel·ligent de Sant Cugat (sensors, rec intel·ligent, enllumenat). Tanca amb comentari de la cançó ecologista “Slower Than Guns”.

Butlletí 21 h: reformes, pressupostos i corredor mediterrani
El Govern central defensa reformes; crítiques pels PGE a Catalunya (infraestructures, corredor mediterrani). Actualització de trànsit amb la C-14 tallada a Verdú.
Visita el camp de l'Untinyent. Està en bona línia l'equip Rausen, que només ha perdut un partit dels últims cinc. En canvi, l'Untinyent no coneix la victòria en les últimes cinc jornades. També es juga un partit de tercera a migdia. Balaguer-Gramanet a les dotze. De la trentena jornada es va haver de suspendre per la pluja. Finalment es jugarà demà a les dotze. La Grama necessita un triomf per sortir del descens, mentre que el Balaguer viu més tranquil, però ja fa tres jornades que no guanya i tampoc pot badar. I pel que fa a la Copa de Regions de la UEFA que esmentava. Demà la selecció catalana es jugarà contra Castella-Lleó. A les dotze del migdia és un campionat amateur amb jugadors de tercera divisió i que es disputa cada dos anys. Demà a les dotze a Catalunya es jugarà a les semifinals contra Castella-Lleó a Gijón. I si guanya, disputarà la final contra el vencedor del Murcia, Astúries. El campió passarà a la primera fase europea que es disputarà a Ucraïna prèvia a la fase final entre els vuit millors del continent. Els completíssima l'agenda del futbol català que ens espera per demà ben atapaïda i ben intensa. Gràcies, Cristina. Que vagi bé. I amb aquest ritme tan intens han començat, de fet, estan ara mateix fent-se els primers entrenaments del Gran Premi de Catarra Motociclisme, la primera prova del Mundial. Jordi Cervantes, bona tarda. Bona tarda. Com estan de moment aquests entrenaments? Doncs la primera sessió d'entrenaments lliures ja ha acabat. A MotoGP, Stoner ha estat primer per davant de Lorenzo, Hayden, Spitz i Dani Pedrosa. Per tant, comença com va acabar el Mundial a MotoGP. A Moto2, Luti, el Suïs, ha estat primer per davant de Rabat, Espargaró i Marc Márquez, que ha estat quart. I Toni Elias ha estat d'inubre. A Moto3, Maverick Vinyales ha estat el millor, el més ràpid. Per davant de Rossi, no és el germà, sinó és un francès que es diu Lucas. I també Salom, Lluís Salom, ha estat tercer Isaac Vinyales. El germà de Maverick Vinyales ha estat el 23è. I ara, 5 minuts per les 8, ara mateix començaran els segons lliures de Moto3 i a 10 minuts per les 9, els segons entrenaments lliures de Moto2. Demà es faran els tercers entrenaments lliures, dissabte la classificació i diumenge la cursa a les 6, la de Moto3, a les 7 i 20 la de Moto2 i a les 9 la de MotoGP. Gràcies, Jordi. Adéu. I ràpidament marxem cap a Girona, cap a la freqüència de Com Girona per saludar el Josep Guardiola, perquè Déu-n'hi-do, dia intens també en el bàsquet gironí, amb acusacions creuades entre el Sant Josep i el Girona. Ens ho explica millor el Josep Guardiola. Josep, bona tarda. Bona tarda. Déu-n'hi-do, eh, quin pullestret. Dia de... En fi, de foc creuat, setmana de foc creuat i més pràcticament per oblidar. En tot cas, aquest matí, Francesc Ferroni, el president del Club Bàsquet de Girona, que apareixia en roda de premsa per dir que no havien cobrat 150 dels 200.000 euros que, teòricament, li deuria el Girona Futbol Club com a patrocinador de l'equip de bàsquet i que aquests són gran part dels problemes que té l'entitat del món de la Cistella. Aquesta mateixa tarda, una nota de premsa feta pública per al Club de Montilivi diguem que les consideracions de Ferroni no són ajustades a la realitat sobre el contracte de patrocini entre les dues parts. Insten a Francesc Ferroni que, la veritat, la marquen als balanços i que, per tant, li tornen a demanar que mostri aquests documents que són els únics que poden aportar, diu la nota, la veritat sobre aquesta situació. A més, afegeixen que aquests documents aclariran els dubtes que ha exposat en la mateixa roda de premsa l'entrenador de l'equip, Zantavaig, diuen que quan l'entrenador del Club Bàsquet Sant Josep disposi d'aquesta informació, de ben segur que els seus dubtes al respecte desapareixeran. Per tant, foc creuat, 3 quilòmetres justos els que separen a Fontajau de Montilivi. En fi, sembla que visquim bastant més lluny. A veure si es calmen aquestes aigües els pròxims dies. Josep Guardiola, des de Com, Girona, moltes gràcies. Bona tarda. La Biblio Fleta. A 3 minuts per arribar a les 8, com ens agrada els dijous, posar una miqueta de cultura també a la futbol i a l'esport, vincular-ho tot plegat amb el David Fleta. David, bona tarda. Bona tarda, Ignasi. Què ens portes avui? La Biblio Fleta. Avui us porto Antropologia. Toma. Hi ha un llibre que es diu Futbol, metàfora d'una guerra freda, Estudi antropològic del Barça. És del Jordi Salvador Duc i de l'editorial Proa. L'antropologia, Ignasi, és la ciència que estudia l'ésser humà. I es pot fer molts, molts lligams entre antropologia i futbol. Per exemple, suposo que ha sentit moltes vegades la teoria de la massa va al futbol per alliberar tensions. No? Sí. Perquè hi ha moltes frustracions de la feina, de la crisi, dels problemes. Doncs el Jordi Salvador rescata una teoria, que es diu teoria d'Elias Dunning, i afirma que no. Que el futbol el que es va realment és a recuperar les emocions perdudes. Clar, tu vas al futbol a patir, vas al futbol a gaudir, a identificar-te amb un altre. Explica que per un procés de civilització pròpia de la humanitat hem anat perdent emocions com, per exemple, no es pot plorar en públic, no es pot cridar en públic, canviar a guanyar seguretat. Doncs, en el futbol, d'alguna manera, descontroles de forma controlada aquestes emocions. Interessant. Mira, aquest estudi, o aquest llibre, estudia el Barça des d'unes perspectives que m'agraden molt. Per exemple, passarem als ritus que envolten el Barça. Els ritus serveixen per coerir en un grup social i també per sacralitzar alguns continguts. Ara ho entendreu molt ràpid. Mira, i tu, Ignasi, segur que has fet algun d'aquests ritus. Abans d'un partit del teu equip, segur que abans has fet ritus com posar-te l'equipació, agafar la bufanda, quedar davant d'una tele concreta. Posar-la sobre la tele. Exacte. Quedar amb unes persones concretes. Amb una samarreta en concret. Amb una samarreta en concret. En efecte, durant el partit, càntics concrets, intimidar el rival, insultar-lo, aplaudir d'una determinada manera i després, celebracions, llocs sagrats, canaletes, per exemple, el cas del Barça, repetició de càntics, festejar. D'aquesta forma, fas uns rituals que, amb fer-los, et sents propi d'una comunitat i també sacralitzes. Li vas donant cada vegada més importància a aquests ritus, a aquestes accions i es converteixen en algo gairebé sagrat. I ja per acabar, al llibre aquest hi ha cosetes interessants, per exemple, un repàs dels insults que algunes aficions, no només entre Barça i Madrid, sinó d'algunes aficions, es dediquen quan s'han d'enfrontar. T'asseguro que hi ha alguns que són, com a mínim, de mal gust, amb temes de mort, amb temes de malalties i amb temes de racisme que, al cap i a la fi, també formen part, malgrat que no ens agraïa que fos així, de l'ésser humà. Déu-n'hi-do, les funcions socials que compleix el futbol i el catalitzador que acaba sent per aquestes emocions com ens feia referència. Interessant, com sempre, mull la bibliofeta. Gràcies, David. Adéu. Doncs res, no tenim temps per a més, us deixem aquí. Més esports als fullatins horaris, demà amb el Mass Esports, amb la Cristina al migdia i nosaltres tornem a dos quarts de vuit. Gràcies, bona tarda. Com ràdio, notícies. Bona tarda, són les vuit, us parlem, Sònia Kerr i Manel Carvajal. El Fons Monetari Internacional avala els ajustos que proposa el Govern Central i insta a tirar-los endavant per complir amb l'objectiu de dèficit que reclama Brussel·les i també per calmar els mercats. Per segona jornada consecutiva, la prima de risc ha tornat a pujar per sobre dels 400 punts i la Borsa Espanyola ha tancat plana després d'una sessió de pèrdues. El Govern Central atribueix aquesta desconfiança dels mercats a un problema de confiança en el creixement econòmic europeu i no tant a un problema estrictament espanyol. Per això, el ministre d'Economia, Luis de Guindós, ha defensat que la recepta és aplicar els pressupostos i mantenir l'agenda de reformes. Hemos visto en los últimos dos o tres días que se ha incrementado la especulación en los mercados y la volatilidad de los mismos con ataques importantes en una serie de países europeos incluidos España. Y ante esa situación yo creo que lo fundamental es reafirmar lo que es la convicción del Govern español con las medidas que se han ido tomando y que se van a tomar. Una d'aquestes mesures és la reforma del sistema financer. Doncs bé, avui mateix l'executiu central ha dit que el procés de subhasta de Catalunya Caixa començarà la setmana vinent en lloc de l'estiu o després de l'estiu com es preveia. En marxa la segona fase de l'operació sortida per les vacances de Setmana Santa. De moment, però, hi ha tranquil·litat a les carreteres a l'excepció d'un accident que s'acaba de produir a la C-14 a Verdú. RAC, Maria Mas, bona tarda. Hola, bona tarda. A aquesta hora destaquem un accident que s'ha aplaudit fa uns minuts a la C-14 a Verdú, prop de Tàrrega. En aquest punt la via està tallada en sentit sud i es fan desviaments pel voral. Continuen les retencions a la Nacional 340 entre el Vendrell i Comarroga en sentit sud i ara també veiem un tram puntual d'aturades a l'AP7 a la sortida d'Altafulla i també en sentit sud. És tot des del RAC. Bona tarda. Coneguem també la previsió del temps. Jordi Miralles, bona tarda. Bé, més endavant intentarem connectar amb el nostre company del temps. s'afegirem que el 12 d'abril a les 6 de la matinada és l'hora límit marcada pel mediador cofianant per la fi total de les hostilitats a Síria i és que fins ara el règim de Bachar el-Assad ha incomplert el compromís de retirar-se de les ciutats assetjades i manté els bombardejos. Només avui han mort 27 persones segons l'oposició. Corresponsal de Com Ràdio als Estats Units Eva Font, bona tarda. Me sembla que tampoc és possible aquesta connexió. Recuperem ara sí la previsió del temps. Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. Una previsió del temps que continua encarcelada per la inestabilitat que ens continua afectant al llarg d'aquest divendres, també al llarg de les properes hores, tot i que aquesta tarda no ha estat tan moguda com al matí, recordem quantitats de pluja a aquestes últimes hores de més de 60-70 litres a l'extrem sud de Catalunya. La previsió per demà ens indica nubulos i d'envariable al matí a tot Catalunya amb clarianes però també amb risc de ruixats a les comarques a les comarques del litoral de Barcelona tot i que no ho podem descartar al 100%. De cara dissabte sol a tot el país a la tarda algun xafa cap a l'àrea del Pirineu i diumenge i dilluns dos dies amb sol i amb temperatures més altes. El 12 d'abril a les 6 de la matinada d'aquest l'hora límit marcada pel mediator Kofi Annan per la fi de la total de les hostilitats a Síria. Recuperem ara la connexió amb el nostre corresponsal dels Estats Units Eva Font. Bona tarda. Bona tarda. Efectivament Kofi Annan amb videoconferència des de Ginebra ha informat sobre la situació de Síria a l'Assemblea General de l'ONU en una excepció que primer mostra preocupació perquè la violència diu continua a Síria i on Nacions Unides estima que la xifra de víctimes de 9.000 persones i està augmentant. Annan ha recordat que el govern siri s'ha compromès que el dia 10 d'abril hagi retirat les seves tropes i artilleria pesada de les poblacions i que l'oposició farà el mateix durant les 48 hores següents el 10 d'abril. Annan ha posat com a data límit el 12 d'abril. Un cop el govern sirià hagi complert els seus compromisos dimarts 10 d'abril totes les parts implicades haurien de manera immediata posar fi a tota forma de violència. Així aquesta haurà d'haver acabat a les 6 del matí hora de Damasc de dijous 12 d'abril. Anan ha dit també que el govern de Siria li ha informat que ha començat la retirada de tropes en 3 localitats de manera parcial. D'altra banda Anan ha fet una crida al govern que un cop seixi la violència es posi en marxa un procés polític que incloui a tothom així com ha demanat accés de l'ajuda humanitària per als ha dit un milió de siris que la necessiten. Com Ràdio Nova York Com Ràdio Esports Bona tarda us parla David Amador primers entrenaments del Gran Premi de Catar de motociclisme el primer de la temporada i que es fa aquest cap de setmana al circuit de Los Ailes en MotoGP millor temps per a Casey Stoner Jorge Lorenzo s'ha quedat a una dècima en Moto2 primer Tomas Luti per davant d'Esteba Rabat Pol Espargaró i Marc Márquez en Moto3 millor crono per Maverick Vinyales i en ciclisme el català Joaquim Purito Rodríguez ha guanyat la quarta etapa de la volta al País Basc el Purito es posa líder de la prova per davant de l'astorià Samuel Sánchez Com Ràdio Notícies Però internet ho va canviar tot va sabotejar l'aparell d'informació del règim que va deixar de controlar el missatge els blocs van obrir una bretxa en el monopoli informatiu que ja havia esgarrapat a fons el Jazira i els bloguers van passar a ocupar el paper de periodistes independents de sobte els que hi havien estat fins aleshores consumidors passius d'informació es van convertir en actius productors de notícies van començar a parlar d'històries que la premsa tradicional ignorava i les van explicar a més d'una forma diferent Wael Abbas el més genuí representant egipci del que el bloguer nord-americà Dan Gilmore va batejar com a periodisme militant de la gent i per la gent explicava que havia començat a bloguejar entre d'altres motius perquè la premsa tradicional no feia la seva feina eren ganduls tenien por i molta autocensura seguim la setmana de guerrillers del teclat la revolta dels bloguers àrabs des de dins l'Alissan Diumenge editorial La Magrana febrer 2012 tots per tots tots per tots tots per tots tots per tots tots per tots tots per tots tots per tots tots per tots tots per tots miles realitats mil històries tots per tots perquè el futur ja no és el que era Bona tarda com va? Són les 6 i 7 minuts de la tarda a Dakar on ahir es va formar el primer govern del nou president Maquis Sal el constitueixen destacades personalitats de la que durant molts anys ha estat oposició al president Abdolai Wadi del govern en formen part 6 dones i l'únic nom que coneix el gran públic és el de Yusú Andur el famós músic i cantant que s'encarregarà del Ministeri de Cultura i Turisme Andur va intentar competir per la presidència però la seva candidatura va ser invalidada pel Tribunal Constitucional en una decisió força discutida estamia que Abdolai que no acceptés l'alternança en el poder però ho ha fet l'acceptat i és un molt bon símptoma de la salut de la democràcia al Senegal creuem els dits que el Jenkins lenen en una decisió de l' POWER Fins demà! Fins demà! De 8 a 11 de la nit, Tots per Tots, la Com Solidària. Fins demà! Que estava en l'hospital. Acabava de néixer Pallapupes. 12 anys després, la doctora Anatomia Efervescente, o el seu alter ego, l'Anji Rosales, tanca la seva etapa com a pallassa activa, però continua amb el nas posat per presidir Pallapupes, en un moment clau per aconseguir que aquesta feina sempre necessària no desaparegui. I és que els Pallapupes també els han afectat les retallades i la crisi i han vist reduïdes les seves actuacions en alguns hospitals catalans. En aquest sentit, iniciatives com les d'Enric Gómez, que avui corre a la marató del Pol Nord amb un nas vermell posat, fan que més persones coneguin els Pallapupes i els puguin donar suport. Per parlar del passat, el present i el futur de Pallapupes, pallassos d'hospital, tenim ara mateix al telèfon l'Anji Rosales, la seva fundadora i ara presidenta. Anji, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Com anem? Bé, abans que res, l'enhorabona per aquest 12è aniversari. Si et sembla, potser comencem fent un balanç relativament ràpid d'aquests 12 anys de Pallapupes, com te'n recordes? Quin record tens de la primera actuació? Una barreja de nervis impressionant amb ganes brutals, no? Una barreja molt estranya. Com totes les estrenes, ni més ni menys, moltes ganes de treure lloc que has estat assajant molts dies i alhora molt nerviosa per si el resultat és l'esperat. Únicament que Pallapupes no va acabar aquell dia, sinó que continuava dia, tre de dia, no? I això és un desafiament gran. No és una funció que s'acaba aquell dia, sinó que el dia següent ha de ser millor i l'altre millor i l'altre millor. Llavors, això ho complica, però alhora et fa estar molt viu i molt actiu també, no? A nivell de metodologia artística i d'intervenció. El llibre dels Pallapupes ja l'heu escrit? Ja està fet? Ens ho han proposat, però encara no. Encara no, encara no. Doncs... Potser, sí, no queda massa, perquè ja ens ho han proposat d'alguns llocs, ens ho han aconsellat d'uns altres, però, bueno, jo és que sóc una mica obsessiva que les coses es facin ben fetes i potser falten algunes coses abans de poder-nos posar a escriure, no? Però, bueno, és un pensament molt personal. Abans d'escriure-ho, explica'ns d'on va sorgir la idea de crear Pallapupes. Doncs, mira, la idea ja havia començat als Estats Units, feia uns 15... Ara mateix heu fet uns 20 anys, aproximadament, ens portaven 10 més o menys d'avantatge en el seu moment. I jo vaig tenir la sort de fer un càsting a Mallorca per una nova professió que jo no coneixia i que, finalment, va ser la professió de la meva vida. I així vam començar. Jo vaig començar a treballar allà de Pallassa d'Hospital, per circumstàncies personals vaig tornar a la meva terra, aquí a Catalunya, i vaig decidir, juntament amb ells, muntar Pallapupes i que en un altre indret de l'Estat hi hagués Pallassos d'Hospital animant a les persones que estaven malaltes en els hospitals. En aquell moment, els infants, ara ja visitem a moltes més persones. Quan dius ells, a qui et refereixes? Ells... Jo vaig començar de la mà de la sonrisa mèdica, una associació que hi ha a Mallorca, amb els que vaig començar per accident, perquè jo treballava com a actriu a una companya de carrer allà i un dels integrants d'aquesta companya de carrer també treballava de Pallassa d'Hospital i em va dir, vine, vine al càsting. I jo li vaig dir, ostres, què dius? Què he de fer? Què he de fer amb un càsting de Pallassa? Encara no estic preparada. I em va dir, vine, vine. Vaig fer el càsting i em van escollir i els dotze dies, quan entrava per formar-me, algú dintre va esclatar molt profund, molt profund, molt profund. Algú em va passar brutal a dintre, no? Que vaig dir, bueno, jo em vull dedicar a això quan sigui gran i aquí estic, dedicada, en cos i ànima. Hi ha un cas concret, algun nen, alguna història que fos la... que impulsés aquesta decisió? Home, doncs curiós que ho preguntis, perquè s'hi va haver-hi una que em va copsar moltíssim, no? Era un nen que estava a una UCI pediàtrica, que a més era un infant que sabien... vull dir que per la patologia que patia havia d'estar ingressat fins que morís a dintre del centre. Tenia moltíssimes complicacions de salut des que havia nascut. Els seus pares tenien dos fills més, però sempre anaven a visitar l'hospital perquè l'hospital era casa seva i així també ho evidenciava el personal, no? Que estava amb el nen com si fos el fill de tots, no? I el veure en aquella situació tan dura, tan difícil de portar, jo ara mateix com a mare, no? Tant... l'entrada d'un pallasso en aquell moment que es podia fer d'aquella manera respectuosa però traient el millor que hi havia de cada una de les persones que hi havia en aquella UCI em va semblar meravellós. Em va semblar una cosa impressionant. I una crida que jo portava com a actriu de dir ostres, però no pot ser que això que fem només es quedi dintre dels teatres, no? I va ser com dues coses alhora que es van sincronitzar i que li van donar sentit a la meva professió en aquell moment. Però sí, el tinc molt present aquest nen i els seus pares, sí, sí. Parles d'una innocència inicial, com vas començar. Què n'hi ha ara d'aquella innocència? Home, hi ha una base que continua, honestament, no? O sigui, la idea inicial que els pallapupes estarien a tota Catalunya i que després Espanya i que després Europa, aquesta, continuem. I que aquest projecte funciona i que ho veus en els ulls amb qui participes, amb qui li fas l'actuació cada dia, això encara continua viu. La veritat és que ni l'actuació econòmica, ni social, ni les complicacions, ni ha fet que aquesta innocència, que aquest estar més curt, hagi canviat, no? Aquesta és la veritat. Sí que després, doncs, un va creixent com a persona, com a professional, com a persona que porta la veu d'aquesta entitat, i vas aprenent, no?, i coses que les tenies, jo crec, com més idealitzades, doncs, em vas adonant que no és tan així. Però jo faig un balanç molt positiu de la feina que ha fet Pallapupes. Estem actualment amb 14 hospitals, vam començar amb un, a Sant Joan de Déu estem per tot arreu, o sigui, per tot arreu, i jo valoro molt positivament. Crec que l'objectiu que teníem, que era establir les nostres arrels aquí a Catalunya i atendre el major nombre d'infants, està complint. No tinc cap queixa. Heu estat pioners en moltes coses, començant pel fet d'entrar pallassos als hospitals, fins i tot als quiròfans. Ara feu el projecte Quiròfan. Sí, el projecte Quiròfan fa quatre anys que es fa. Actualment estem innovant el programa de teatre social amb persones amb malalties mentals de totes les edats, i el projecte de gent gran, que tampoc era un col·lectiu el que visitàvem, i que també l'estem visitant, i amb moltes ganes també de fer créixer el projecte, no?, perquè estan havent-hi moltes sorpreses molt agradables, realment. És un col·lectiu que té 70, 80 i 90 anys de vida a les seves esquenes, i que socialment els tenim molt relegats, realment, perquè han deixat de ser productius. Però, ostres, a la que han tingut l'oportunitat, i un altaveu, i un micròfon, com si diguéssim, no?, que és el que fa Pallà Pupes a les seves sessions, ells l'han aprofitat i expliquen moltíssimes coses que els hi passen, i nosaltres, com ja saps, li transmetem al personal sanitari, perquè nosaltres el que fem potser és terapèutic, s'acaba convertint en terapèutic, però nosaltres no som terapeutes. Llavors, en aquest sentit, hem de treballar absolutament de la mà del personal sanitari, perquè hi ha molta informació que se'ns escaparia. I si ja no era prou complicat la vostra feina, ara, les retallades? Ara, les retallades? Doncs mira, com ens ho fem? A veure, nosaltres ja feia un parell o tres anys que ja havíem incorporat el finançament privat. Pallà Pupes ja va marcar com a objectiu diversificar les seves fons d'ingressos, no?, amb públic, privat, això estic donant. I, home, clar, ens ha afectat, òbviament, hem hagut de readaptar-nos, però crec que, com tothom, no?, també sí que vam plorar, entre cometes, en el seu moment, però ara estem com molt actius amb les noves propostes que tenim davant i amb la manera que ens hem de reinventar perquè aquest projecte continuï, no? Per tant, ja hem plorat i ara ja estem en marxa. Ara ja estem en marxa. Estàs en un hospital perquè m'has sentit ambulàncies de fons. No, no, no, no, no, no, no, no. Avui ja he sortit, avui ja he sortit. Escolta, teniu l'Enric Gómez amb un nas vermell fent una marató pel Pol Nord. No se'ls congelar d'allà, eh? Home, jo vaig parlar amb ell el dia... O sigui, ahir vaig parlar amb ell per desitjar-li moltíssima sort en tot el recolzament des d'aquí a Pallà Puc s'hem fet molt de recolzament perquè realment, mare més, aquest objectiu que s'ha marcat és impressionant, no?, i és fàcil de caure. Ell té molta fortalesa, no només física, sinó també psicològica, i ahir, bueno, un petó, un petó, molta sort, molta sort, ànims, ànims, estem amb tu, estem amb tu i, bueno, esperant en qualsevol moment la trucada d'ell per veure com ha anat tot això. Nosaltres també l'esperem. Escolta, tot i patir les retallades pel que fa el suport de les institucions públiques, com van les relacions amb les persones, amb els particulars? Que potser són els que han de donar la cara ara per ajudar-vos quan no hi arriben les institucions. Doncs mira, força bé. També és veritat que hi havia fins fa, jo diria, un any aproximadament, els estudis demostraven que Espanya, bueno, que és un dels països amb menys col·laboradors en ciutats del tercer sector, que això ja ho sabíem, però sí que hi havia un grau de fidelització important. Amb la crisi això s'ha preceballat moltíssim, no? Per allò vist, ara, la tendència és que són moltes persones les que col·laboren amb més d'una causa i amb pocs diners, no? Llavors, bueno, doncs Palletupas també s'està adequant en aquest sentit aquesta nova modalitat amb campanyes tipus de Marató del Pol Nord i unes altres que aniran sortint a mesura que vagi avançant l'any. I no ha quedat més remei que la doctora Anatomia Efervescente pengés la bata? Bueno... Què faràs, a partir d'ara? L'he penjat, home, a dedicar-me a la gestió. Jo crec que ara mateix l'equip és suficientment sòlid, bo, entén les coses clares, coneix a la perfecció la metodologia i jo em quedo molt tranquil·la de no ser-hi, no? I ara sí que hem de donar una emprenta important. Aquest nou enfoc, que fins ara, bueno, no era així i ara és important que jo estigui al capdavant motivant l'equip i anar explicant, no?, cada vegada que es necessiti quin és el camí, quin és l'objectiu i quina és la nostra direcció. Ara mateix és això el que toca i així és la vida, tu. Hay que aguantar-se... No aguantar-se, no ho sé. No ho sé, és el que toca. No em sap, tampoc... Home, et sap greu, òbviament, em vas a l'hospi, no?, i deixes de fer, doncs és la teva professió. Però és el que hi ha. No hi ha temps per la queixa. No em convenceràs que algun dia tornaran a sortir, quan menys ens ho esperem, l'anatomia de fer-se en té en algun hospital. Sí. Jo quan tinc mono, em poso la bata i tiro endavant i... o vaig a l'hospital i veig tot el que hi ha allà i allò li dona sentit al projecte, també ho tinc claríssim, no?, com t'he dit al principi. Els ulls de les persones amb les que treballem ens diuen que està molt bé el que fem, que funciona, que necessiten aquest aspecte més humà quan pateixen la malaltia, perquè, com diu la nostra missió, no?, quan una persona cau malalta, la malaltia passa a ser més important que la pròpia persona. I això és un error. Jo crec que aquesta persona té un cor, un cap, li passen coses, està en situacions personals millors, pitjors, té parella, no?, té situació econòmica bona, no?, no sé, són molts factors que també s'han de tenir en compte, això és el que fem. Portar el teatre al servei de la salut per humanitzar-la i 12 anys més. 12 anys més. Sap segur que està bé la feina que feu. Pallapupes.org La gent que vulgui fer-se soci, col·laborar puntualment, com a empresa, muntar actes solidaris, fer-se voluntari, pallapupes.org. Sí, ha estat tot ben explicat al web. Angie Rosales, enhorabona per aquests 12 anys de Pallapupes, esperem que siguin molts més, com deies, i molta sort en aquesta nova dava. Moltíssimes gràcies, una abraçada ben gran, bones vacances a tothom. Fins aviat. Que vagi bé, fins aviat. Crec que doneu classes també a la Facultat de Medicina de Bellvitge, eh? Sí. Com va això? Doncs vam rebre una proposta... Podríem dir que s'han humanitzat els metges. Estan en allò. Si ens escolten, ens mataran, eh? No, no. Estan en allò. Jo crec que el tòpic de metge del senyor mèdico d'abans n'hi ha en vacas sagrades, però jo crec que hi ha molta gent jove amb un altre cap i un altre esperit que té ganes de atendre el pacient d'una altra manera. Altra cosa és la gestió sanitària, que això donaria molt a parlar. Tots per tots. Pensem-hi plegats. Au! La mort sense descendència de Martí Lomar, el 1410, va posar fi al llinatge reial català. Sense un successor clar, cada nucli de poder va encetar les seves maniobres pertinents perquè l'alegit fos algú a fi als seus interessos. Dels fins a cinc noms que van sorgir, el guanyador, contrapronòstic, va ser Ferran Dantequera. La decisió va marcar per sempre les relacions entre Catalunya i Castella. El compromís de cas, Pacte Conxorxa, aquest és el reportatge de portada de la revista Sapiens d'aquest mes d'abril. I per parlar-ne tenim un dijous més la cap de la redacció de la revista, Sònia Casas, amb nosaltres. Sònia, bona nit o bona tarda. Hola, bona tarda, Sisko. A vegades he sentit a dir que tots els problemes en les relacions entre Catalunya i Espanya arrenquen d'aquest moment. Tan important va ser el compromís de cas? Home, realment va ser un moment crucial de la història de Catalunya. És d'aquells moments que canvien la història. El que passa és que un problema que té és que és bastant complex. és un episodi bastant complex a explicar i potser per això molta gent o no en sap res o potser els hi sona però no saben ben bé com va anar tot. És un episodi que en aquest sentit es rememora o s'ha explicat molt poc. Per això nosaltres realment hem dedicat deu pàgines perquè avui parlarem només d'un reportatge però després vam fer també el paper que van tenir les dones en tot aquest moment que ja et dic que és bastant clau de la nostra història per una raó molt clara. És perquè és el moment en què Catalunya passa a estar supeditada o en aquest cas la corona d'Arago era però Catalunya, no? Si ho mirem des d'aquí passa a estar supeditada al control de Castella, no? És el moment en què hi ha aquest traspàs que com sabem doncs ja per sempre més serà així, no? Vull dir, és just en aquest moment 1.412 de fet que va ser el moment en què s'assigna el compromís. Tu dius que és un episodi històric complicat, ho estàs explicant, no? Anem doncs potser pas per pas. El 1410 el rei de la corona d'Aragó Martí Lomar mor sense descendència i cal buscar un successor. Ah, exacte. Aquest és el punt d'inici, no? És la fi de fet del llinatge com molt bé deies al principi, no? Doncs del llinatge aquest que comença amb Gislel Pilos Jaume I tot aquesta cirque és la fi ell mor sense descendència però el problema de fet és que no és tanca sense descendència sinó que no designa a cap successor que bé això hi ha moltes teories i de fet hi ha tot una mena de relat del que va passar en el llit de mort de Martí Lomar que això s'explica en el reportatge, no? Algun dia s'haurà de fer una pel·lícula, eh? D'això, de fet és estrany que no se n'hagi fet. En qualsevol cas ell mor no hi ha cap successor clar d'alguna manera el candidat natural o el que hauria sigut el més lògic era Jaume d'Urgell Ell era el governador general de la corona que és el que era el càrrec immediatament inferior al rei a més a més ell era d'una família noble una família de l'alta noblesa entroncada amb la reialesa i per tant doncs era com això com el candidat natural el que passa és que en aquells moments ja sabem el paper sempre important que han tingut les Corts els consellers i diputats que estaven a les Corts de la Generalitat parlant com nosaltres diem no se l'empassaven realment vull dir no el podien veure de cap manera tenien molta animatversió contra ell i una mica perquè és això ell era de l'alta noblesa i ells eren com la nova borgesia i sempre és el moment en què hi ha com una mena de lluita de poder o interessos contraposats entre uns i altres i per això que aquest candidat natural que és el que hauria tingut que ser doncs podem dir que no troba el suport de les Corts Catalanes i quin candidat els agradava a les Corts Catalanes? clar, quin els agradava no? amb el candidat doncs aquí està el problema una mica ells no tenien cap candidat clar ells l'únic que sabien o una mica del que es pot desprendre de com va anar tot plegat és que volien un candidat podem dir o un rei de perfil baix és a dir per poder-lo manipular o sigui una mica de fet ells el que volien crear és una mica l'estat modern que tenim nosaltres ara que el poder recaigués en el poble o teòricament recaigués en el poble que eren ells ells es creien la classe política eren la classe política emergent que es creia doncs això la veu del poble llavors volien doncs un rei manipulable en aquell moment això podem veure un modern en aquell moment i ells és el que intenten tot i que ja saps que això és una mica trampa i no és ben bé així i s'acaben decantant per algú o no? exacte no ells comencen a ells comencen a fer tot de mena de maniobres polítiques una mica per allargar el nomenament del successor llavors en aquest procés que comencen a allargar tot d'estratgemes doncs ja et dic de caire polític diplomàtic es fan ràpidament es constitueixen dos bàndols hi ha els urgellistes que són els partidaris de Jaume d'Urgell i els anti-urgellistes aquests anti-urgellistes quan comencen a buscar opcions doncs podem dir que aquí comencen a sortir com bolets candidats és això que dèiem al principi que apareixen fins a cinc candidats mira comencem tenim evidentment clar o sigui dels cinc candidats tots amb el seu projecte concret amb els seus partidaris i detractors amb la seva reivindicació d'arbre genealògic allò per donar arguments de pes per legitimar-se i és un moment en què cadascun dels bàndols podem dir que això abraça tota Europa perquè la coronada d'Aragó era molt important en aquell moment era una peça clau europea i per tant podem dir que és un moment que tota Europa està pendent d'aquest moment crucial qui serien aquests candidats doncs comencem tenim el Jaume d'Urgell per una banda que seria el principal llavors comencem comença Lluís d'en Jú aquest era basnet de Pérez Cerimoniós i ell jo sempre et diré doncs això la legitimació és genealògica basnet de Pérez Cerimoniós i sempre tenia hi havia un balador una persona que intercedia per ell que en aquest cas va ser una dona violant de bar que era la seva àvia una dona d'Armes Tomar va ser una dona molt influent i de fet era un candidat que la burgesia barcelonina aquesta burgesia antiurgellista els agradava però tenia un problema que tenia 9 anys problema greu problema greu però bueno altres vegades ha passat que hi ha hagut reis que comencen però podem dir que en aquell moment això es veia com un contra més aviat que no un pro el segon candidat també era un nen tenia 8 anys era Frederic de Luna i era net del rei que havia mort de Martí clar de fet sembla ser que el rei era la persona que volia ell legitimar el que passa és que per alguna raó no se sap per què no ho va acabar de fer si ell hagués designat com a seu successor Frederic de Luna doncs hauria acabat el problema però Martí l'Humano ho va fer i en qualsevol cas tenim aquest personatge Frederic de Luna candidat amb un balador que és un balador molt important que veurem que juga un paper crucial que és el papa Benet XIII saps qui és el papa Benet XIII? bueno jo sé que el papa ara és el Benet XVI però no n'hi ha hagut molta cosa més saps que la història no és molt fort si es va inspirar en ell ell és el famós papa Luna que et deus sonar el papa Luna d'origen aragonès i que a més a més és aquest papa que es troba amb tota la problemàtica del sisme d'Occident que va durar molt i ell va ser un dels papes que més problemes va tenir en aquest sentit per la gent que no ho sàpiga per els oients que no ho sàpiguen el sisme d'Occident és aquest moment en què l'Església es fragmenta per una sèrie de doctrines i de temes una mica teològics i hi ha un papa a Roma i un altre a la ciutat de Vinyó al sud de França doncs aquest Benet XIII és un papa d'aquests de Vinyó ell està en plena guerra per interessos propis per aconseguir aliats que vagin a favor d'ell i es decantin per ell en la seva guerra interna i això serà crucial en el compromís de cast ell comença donant suport a Frederic de Luna perquè una mica ell era amic podem dir del rei Martí Aragó era el principal valador de Benet XIII i ell per això comença donant suport a Frederic de Luna el que passa és que aquí apareix un altre candidat Ferran d'Antequera que aquest és l'important perquè és el guanyador i de mica en mica la balança Benet XIII acabarà doncs optant per aquest candidat explica'ns coses d'aquest candidat explica'ns coses de Ferran d'Antequera Ferran d'Antequera podem dir que era ningú donava un duro per ell era net de per la cerimoniós era també infant de Castella de fet era el més gran de retinent de Castella era un home fet i dret aquest no era cap criu tenia 30 anys i a més a més tenia un exèrcit i això va ser bastant crucial perquè ell va invadir va invadir en aquest moment invaeix una part d'Aragó ho intenta en València això va desestabilitzar molt al moment i a més a més és com una prova de força que li demostra davant del papa Benet XIII Benet XIII se n'adona que home que si potser dona suport a Ferran ell en la seva pugna interna en el sisma d'Occident aconseguirà tenir també el suport de Castella per a ell mateix i és el moment en què Benet XIII decideix canviar i començar a donar suport a Ferran tenim 4 candidats Jaume d'Urgell Lluís d'Enjú Ferran d'Enjú Ferran d'Enjú ens en falta un el cinquè el cinquè també és molt bo és d'Alfons de Gandia que aquest era net de Jaume II i Blanca d'Enjú que són aquests que estan al Panteó a Santa Escreus amb la Pere el Gran aquestes tombes que es van restaurar ara doncs aquest Alfons de Gandia també tenia en contra d'edat però no per ser massa joves i no per ser Massavell tenia 78 anys Xisco Home 78 anys en aquella època en aquella època n'heu mirat i de fet de fet pobre va morir en el procés vull dir que ell mateix es va com a autodescartar perquè clar va morir i no va tenir temps vull dir que poca cosa va fer pobra Alfons I quant temps es triga en prendre la decisió final? Clar, clar és llarg és un procés llarg dos anys es triga entre la mort del rei a quan es fa realment el compromís són dos anys imaginat dos anys de moltíssima tensió d'estires i arronces al Parlament aquí a Catalunya d'ambaixadors i emissaris anant amunt i avall el 1411 per exemple això s'ha explicat el reportatge hi havia va haver-hi un moment que hi havia fins i tot cinc parlaments alhora reunits debatent tot això perquè clar era un tema hem de pensar la corona d'Aragó doncs hi havia els regnes no hi havia en Principat hi havia Aragó València hi havia Balears cadascuna amb els seus interessos amb els seus nobles amb els burgesos tots jugant les seves cartes i així van passant els mesos es produeix aquesta invasió incursió dels exèrcits de les tropes de Ferran de Castella a Aragó que Aragó era ferma partidària de Ferran i tot això ho desestabilitza molt i d'alguna banda com que Benet XIII està embolicat amb les seves històries papals li agafa com pressa ell perd el suport de França i França comença a donar suport a Lluís d'en Jú i això a ell no li agrada i bueno per interessos propis acaba convencent d'alguna manera els parlamentaris catalans que els diuen mireu sabeu què el que heu de fer és nomenar una comissió de nous juristes i que aquests nous personatges decideixin qui és el nom de successor i què decideixen? clar podem dir que són els nous compromissaris de cas llavors aquesta gent se'ls ha de triar ells seran els que prendran la decisió final llavors aquí comença cada regne són nou perquè s'havien de ser tres per cada regne en aquest cas València tres per València tres per Aragó tres per Catalunya perquè Balears havia quedat com integrada dins de Catalunya a les Balears els mallorquins eren orgellistes recordem el candidat natural però els catalans no el volien com que no el volien podem dir que tot i que els tres emissaris que anaven amb nom de Catalunya i Balears doncs els catalans no van voler cedir la quota de poder a les Balears això ja va ser una patinada perquè realment van perdre l'opció de tenir un vot a favor de Jaume d'Urgell tot i que ells no ho volien en aquell moment però clar amb el resultat final doncs possiblement potser ho haguessin preferit això no ho sabem de patinades n'hi havia moltes per part catalana d'alguna manera els especialistes els historiadors que han estudiat aquest període diuen perquè sempre s'ha plantejat com si va ser un enfrontament entre interessos de catalans i d'aragonesos perquè evidentment Ferran que era el candidat de Castella era el candidat d'Aragó també d'alguna manera al final no va ser tan això com que els catalans es van com boicotejar entre ells mateixos i el dia de la votació doncs clar hi ha una gran sorpresa molta emoció el que dèiem Ferran Dantaquera que era el candidat que a més a més contra pronòstic que ningú volia doncs és el que surt com va anar el repartiment de vots clar els tres compromisaris d'Aragó lògicament voten a favor de Ferran això és lògic el que passa és que aquí va haver-hi tot de maniobres per anar influint en els altres candidats de manera que dels tres de València tot i que també eren ursillistes dos vots van ser per Ferran i un vot va ser en blanc per una sèrie també d'estrategiens que expliquem al reportatge jo aquí a la ràdio no tinc temps d'explicar perquè s'entengui i com s'ho van prendre els ursillistes tot això els ursillistes imagina't trien vull dir de sobte el troncatalà passa en mans d'un rei castellà doncs van quedar amb un pam de nas podem dir de fet no ho van pair mai ell bueno Ferran primer ja nomenat rei va regnar només tres anys i mig però realment no sabem si va durar poc pels disgustos que li van donar a les cors perquè aquí a Catalunya perquè realment el van boicotejar tant com van poder i no van tenir una relació vull dir regnar aquí per ell no va ser cap regal en el fons però sí que podem dir que és el que et deia és l'inici de la dinastia Trastàmera que podem dir que aquí ens canvia la història i què se n'ha fet què se'n va fer de Jaume d'Urgell pobre Jaume d'Urgell que és el que potser ens hauria anat millor que li hagués trucat a ell home ell es va rebel·lar contra el rei perquè ell es creia el digne successor i el que li tocava llavors en aquesta revolta va ser empresonat castigat li van confiscar els béns i de fet va morir empresonat aixat i va el 1433 el dissortat se li acaba dient a Jaume d'Urgell una mica per aquest trist final tot i haver tingut una vida doncs important i sempre al final a vegades acaba al revés de com comença Escolta Sònia vols dir que els nostres polítics n'estan al cas de la història aquesta que ens has explicat del compromís de cas Jo que sí tot i que bé no ho sé caldria veure segons el polític no ho sé però el que no hi ha dubte és que mirant la història s'aprèn molt de les coses i s'entén molt bé coses que passen ara i a vegades potser per no repetir els mateixos errors o per fixar-nos en aquestes coses estaria bé que com a mínim es sapiguessin sí, sí crec que una vegada vaig sentir amb una xerrada que jo li pujo jo deia que els polítics havien de saber ara no recordaran tres coses però una de les que va mencionar era història vull dir que esperem que ho sàpiguen si més no que almenys que comprin sapiens ja saps que a mi la història és una matèria que em resulta difícil però m'encanta com ens l'expliques tu a veure si bona nit Sònia bona setmana santa també i ja us que ve vinga, adéu Tom Radio Correcte Amb Ruguet Jardí i Gemma Genó En català hi ha diferents expressions per indicar la posició del nostre cos per exemple de quatre grapes que vol dir amb les mans i els peus o els genolls a terra és incorrecte dir a quatre grapes o a gates l'expressió correcta és de quatre grapes si volem dir que estem amb les cames arronsades de manera que les natges ens toquen els talons aleshores estem a la gatzoneta però potser volem dir que estem boca avall de boca a terra aleshores és que estem de boca terrosa si volem dir que estem cap per munt en posició normal no invertida aleshores estem de cara en l'aire i no de cara per munt si volem dir que estem drets només descansant solament sobre els peus aleshores estem d'en peus d'en peus s'escriu tot junt a la com catçons amb Gisela Puntí la matinada de dissabte diumenge de 3 a 4 i els diumenges d'11 a 12 de la nit Gisela Puntí conversa amb els grups de casa nostra busca'ns al facebook o al blog comradioblog.com barra cançons i digues la teva aquest diumenge no et perdis segona educació conversarem amb la cantautora i coach Samantha de Siena i parlarem de col·laboració col·laboració és explorar és entender què tenim en comú entender que som el mateix equip no és mirar contra la teva idea segona educació els diumenges de 3 a 4 de la tarda amb Salva López Com Ràdio Tots per tots Com Ràdio Em pregunten moltíssimes vegades per què t'agrada cobrir les guerres i sempre explico que hi ha companys que els atrau una certa èpica a mi m'agrada perquè és l'oportunitat de visitar un món creat pel diable i no per Déu que és aquesta hipòtesi prohibida en l'Evangeli és una oportunitat d'eixamplar el nostre catàleg de sentiments a la nostra patria quotidiana sabem el que és la maldat i sabem el que és la bondat però en la guerra tot això s'accentua molt més i la maldat és extrema veritable i la bondat també és extrema i veritable Bona tarda Bona tarda Marius Marius Montbrú Bona tarda Bé T'han trencat les vacances? Com dius? T'hem trencat les vacances hem fet baixada no sé on Però una estona només una estoneta petita no? No podíem dir trencat tampoc I a més t'agrada Ja m'agrada Estic a gust Escolta Avui a un lloc per viure parlarem de les smart cities les ciutats intel·ligents Què és això? Mira és un tipus de ciutat que fa servir mitjans tecnològics i d'informació per construir una infraestructura que permeti assolir nivells òptims de qualitat ambiental això seria el que és la definició Això explicat així pot semblar una cosa entre incomprensible i futurista però no és més que mitjançant els avenços tecnològics dels que disposem avui en dia doncs poder encendre-ho o apagar els fanals dels carrers quan convingui per exemple o recollir la brossa dels contenidors quan aquests estiguin plens Aprofito per exemple ara de dir-te que ara per la Setmana Santa hi haurà molta gent als barris que llençarà menys brossa si tinguéssim una ciutat intel·ligent al camió no li caldria anar a recollir aquests containers home el d'orgànic sí per problemes de salubritat però el de vidre per exemple no caldria algú hi deu pensar en això ha de ser home el que no és àgil és portar una persona que primer abans del camió vegi si està ple o no una ciutat intel·ligent ha de poder tenir uns sensors que digui que aquell contenidor doncs ja és ple o per exemple informar els ciutadans dels nivells de contaminació a temps real i en funció d'aquestes dades conduir el trànsit o reconduir-lo tot això sempre amb els temps que vivim el mínim cost econòmic i energètic possible econòmic perquè vivim en un moment no massa bollante i energètic perquè ja sabem que gastar energia és gastar medi ambient també o sigui contribuir tecnològicament allò que s'anomena sostenibilitat tot i que a tu això de la sostenibilitat no t'acaba d'agradar no sé si perquè la paraula és molt complicada de dir no m'agrada la paraula m'agrada el concepte de la paraula no m'agrada més parlar de ser respectuos amb el medi ambient o sigui un dia ja us explicaré perquè no ara potser no seria massa el moment perquè no m'agrada la paraula sostenibilitat les ciutats avui són un tipus d'organització social que cada vol són més més importants encara que només sigui pel nombre de gent que hi viu hi ha gent inclús que diu sociòlegs que poder acabarem vivint altra vegada amb aquell model de ciutats-estats de l'edat mitjana això no sé si passarà el cas és que pensa que l'ONU ha fet una predicció que l'any 2030 5.000 milions de persones viuran o de vegades sobreviuran o fins i tot malviuran a les ciutats mentre que l'any 2008 només entre cometes només hi vivien encara no 3 milions i mig el que vol dir que la població urbana haurà augmentat en un 50% del planeta el 2030 aquest 50% d'augment ens indica que aquesta immigració humana és imparable perquè això no se li no crec que a ningú se li passi pel cap com poder-ho fer la gent va cap a les ciutats al món és així quan dius malviuran he pensat que realment malviurien molta gent d'aquests llocs sí ja està passant ja està passant ja portem segles doncs això encara serà més més potenciat has de pensar que si si acabem vivint unes 5 mil milions de 7 mil milions és molta gent a les ciutats no? doncs la gent abandona el camp i és així de vegades quan sentim parlar d'aquestes xifres aquest ball de xifres sobretot en termins de temps tan llargs no? el 2030 el 2050 no? perdem una mica allò que ens que volen dir no? aquestes xifres sí és com quan parlen els pressupostos de tants mils i mils de milions nosaltres perdem ja t'entenc el que vols dir totes aquestes dades que acabem de dir per això volen dir en definitiva que al planeta 60 milions de persones a l'any es desplacen des del món rural cap a les àrees urbanes i no i la majoria ja s'hi queden és a dir és això i s'hi queden potser segons com malvivint s'hi queden esclar s'hi queden malvivint però tenim molts exemples d'eslums i coses complicades sí de faveles i de tot aquest tema sí sí doncs és aquest per això és tan important mediambientalment parlant assolir bons nivells de qualitat ambiental als entorns urbans perquè si hem d'anar cap allà el problema ha d'estar aquí perquè si no si no hi ha una clara política econòmica d'equilibri territorial l'escenari de futur serà aquest la gent o la ciutat aquest és aquest és el el retrat robot del futur que ens espera la gent de les ciutats i aquestes ciutats intel·ligents poden ser la solució que necessitem en un escenari com aquest les ciutats hauran de ser una solució per força perquè si no no se m'acota el que la solució des d'un punt de vista racional entenc jo seria l'equilibri demogràfic entre el camp i la ciutat però si com sembla això serà impossible en el futur doncs les ciutats intel·ligents poden ser una solució sí sí poden ser-ho a Barcelona no fa gaire se'n va organitzar un congrés sí al final de l'any passat es va fer a Barcelona la primera edició de l'Smart City Expo World Congress i per il·lustrar una mica això que les ciutats intel·ligents són una cosa que agafa empenta que no és una entelequia només cal veure que en aquest congrés es van aplegar més de 6.000 professionals i 118 empreses i d'aquí en va sortir la creació del primer clúster això també està molt de moda els clústers doncs aquí va sortir el primer clúster d'empreses Smart City que ha quedat ubicat al 22 arroba d'aquí de la ciutat de manera que podríem dir que la ciutat de Barcelona és ara diguem-ne entre altres coses una mena de factoria mundial de les ciutats intel·ligents que no està malament si ens agafa de la vora ho podrem seguir-ho i podíem dir intel·ligents en contra de Smart sí però clar però els temes anglosaxons no van al seu sí, sí no es pot lluitar hi ha alguna ciutat mundial que ens pugui fer servir que ens pugui servir de referència com a Smart City jo diria que com a concepte integral o global no més que res perquè això de convertir una ciutat convencional en una ciutat intel·ligent doncs no és no és cosa de quatre dies però sí que hi ha uns premis als World Smart City que es lliuren a ciutats i empreses no per actuacions globals sinó per actuacions puntuals que vagin en aquesta línia en aquesta edició s'han presentat més de 100 candidatures de 19 països i han estat triats Yokohama en categoria de ciutats Agbar Aigües de Barcelona en categoria de solució i Nissa com a categoria de projectes i Nissa va guanyar la categoria de projectes la va guanyar Nissa va guanyar la categoria de projectes però una de les sis finalistes va ser la ciutat de Sant Cugat del Vallès pel seu projecte de carrer intel·ligent en Jordi Puigneró és el tenent d'alcalde de Governació Seguretat, Mobilitat i Tecnologia de Sant Cugat del Vallès abans que res, Jordi Puigneró bona tarda i felicitats per reconèixer en el seu carrer intel·ligent a la Smart City Expo World Congress Doncs bona tarda i moltes gràcies per convidar-me Què té aquest carrer que no tinc en els altres carrers? Bé, aquest és un carrer que ja es comentava sentia a l'entrevista que intenta donar una solució integral precisament per no buscar només diguéssim solucions concretes en algun tema concret sinó que hem intentat fer d'un carrer el que ha de ser un carrer intel·ligent de forma integral i ho hem fet sobretot amb un propòsit que és el d'estalviar en aquests moments les ciutats intel·ligents ja no són diguéssim una oportunitat són una necessitat pels municipis perquè ens han de permetre poder estalviar en aquelles grans factures i tenint en compte la situació que tenim de baixar d'ingressos als municipis doncs això és és essencial en aquests moments i quan parlo de les grans factures doncs parlo de la factura de la recollida de l'escombraries parlo de la factura de l'aigua de regar els parcs jardins etc parlo també de la factura de la llum per tant tenim molts fanals a les ciutats i elements que tenen llum també parlo dels temes de mobilitat i per això hem decidit fer aquesta prova integrada en aquest carrer perquè a partir d'aquí puguem anar extenent a la resta del municipi aquestes solucions Hola mira bona nit de moment tenim un carrer intel·ligent això sembla clar del carrer intel·ligent a la ciutat intel·ligent quin recorregut hi ha o ho dic d'una altra manera què fareu a Sant Cugat per esdevenir una Smart City Bé nosaltres aquest és un projecte que portem ja dos anys treballant per tant no és una cosa que ens hem apuntat ara aquí a la moda sinó que fa dos anys ja vam creure convenient que calia apostar per aquest camí i vam definir un pla a deu anys vista per tant la ciutat intel·ligent no es construeix en dos dies però evidentment és un camí que l'hem d'anar atreçant i hem d'anar avançant nosaltres d'aquest pla primer com a ciutat tenim un repte molt important que és el repte de la despesa de l'aigua per exemple som una ciutat molt verda amb molts parcs i aquest és un indicador per nosaltres doncs no molt positiu perquè som una ciutat que consumeix força aigua i per tant és un dels primers temes que hem tractat en profunditat i per això ja no només en el carrer intel·ligent sinó en altres parts de la ciutat estem intentant incorporar el que és el rec intel·ligent que permet entre altres coses no sé com passava fa un temps que regava en base a un rellotge i no tenia en compte aquest rellotge si plovia si faria fred etcètera sinó que ara el col·locar sensors en aquest cas en els parcs i també estacions climatològiques podem fer una previsió bastant exacta doncs si demà plourà o no plourà o si plourà els propers dies i per tant decidir si rega o no rega i amb això doncs podem fer un estalvi important en el que és la factura de l'aigua a més a més incorporem elements com pot ser doncs el tipus de vegetació que hi ha a cada parc doncs encara podem estalviar més poden marcar fins a un 40% d'estalvi en la factura de l'aigua perquè evidentment no necessita la mateixa aigua un pi doncs que la gespa i per tant tots aquests elements d'informació ens poden ajudar a gestionar millor la ciutat en cada un dels àmbits Vivim temps econòmics difícils és un bon moment o és un mal moment per apostar pels carrers i les ciutats intel·ligents? Bueno jo crec que és el moment és que les ciutats que no ho facin doncs en sortiran és així jo crec que amb la amb el dèficit o amb la baixada que tenim en aquests moments dels municipis i dels problemes econòmics que hi ha doncs i que dia a dia veiem doncs a la televisió nosaltres que som una ciutat doncs que hem fet els deures i que per tant doncs a nivell econòmic estem estem patint però estem bé estem complint tots els ràtios que ens marca la llei en l'àmbit doncs de l'amorositat o en l'àmbit de no fer dèficit en el deute etc complim els ràtios que se'ns marquen tot i així evidentment estem patint i per tant doncs si nosaltres que ho complim però estem patint creiem que no hi ha altra solució que anar cap a la ciutat intel·ligent precisament per estar aviat i per oferir millors serveis als ciutadans doncs qui no el faci d'aquí uns anys ho patirà molt i totes les innovacions tecnològiques que es pensen de cara al futur aplicar el tema de Smart City passen primer obligatoriamente per aquest carrer intel·ligent o això o el carrer intel·ligent ja està tancat tecnològicament i hi haurà altres actuacions que ja les fareu directament a altres carrers a veure en el carrer nosaltres hem aquest carrer una mica és un projecte pilot que el que hem fet ha sigut una experiència de col·laboració pública o privada en la qual empreses doncs empreses catalanes de ser totes d'elles doncs han decidit cedir-nos la seva tecnologia en diferents àmbits en l'àmbit de la llum en l'àmbit de la mobilitat del recollir de residus en l'àmbit de la seguretat tenim un pas i per intel·ligent van en molts àmbits diferents i per tant nosaltres el que hem fet ha sigut bueno agafar aquesta tecnologia instal·lar-la per tant nosaltres diguéssim sí que hem posat el cos de la instal·lació la brigada municipal ha hagut de fer la instal·lació de tots aquests artilugis sensors estacions climatològiques tot el que és la tecnologia que permet que el carrer sigui totalment intel·ligent i tota aquesta informació el que fem és que la rebeu al centre de control i en aquests moments l'estem analitzant això el que la gent es va inaugurar el novembre passat i per tant ens han donat un any per una mica tenir tota aquesta informació per veure exactament doncs quina funciona millor ens hem trobat que per exemple hi ha coses que funcionen millor que altres i també a la mateixa empresa li ha servit per millorar el seu producte per tant aquesta col·laboració ens està permetent també nosaltres veure exactament en quins àmbits podem fer més estalvi i podem reduir més costos perquè de cara als concursos públics que anirem traient en els propers anys perquè alguns s'han d'anar renovant doncs aquests concursos públics per exemple el de l'any humanat doncs en els plecs de condicions del concurs públic i introduir clàusules smart això vol dir que l'empresa que vulgui guanyar el concurs de manteniment de l'any humanat doncs haurà de fer una proposta en la qual doncs la renovació dels fanals s'hi vagi incorporant un sensor de presència per exemple perquè així d'aquesta manera aconseguim fer un estalvi en aquest cas d'un 30% en la factura de la llum que a més a més pot ajudar després també en aquest estalvi a reinvertir-lo amb més en continuar avançant en l'està intel·ligent una mica aquest és el camí que hem seguit a Sant Cugat i vaja jo crec que és la línia que també estan seguint moltes ciutats europees i del món que estan també en aquests moments entrant en aquest camp no doncs seguirem en aquest camí a veure on ens porta i amb si la propera vegada Sant Cugat pot guanyar a Nice bueno nosaltres participàvem vam quedar darrere de Yokohama estàvem en l'apartat de ciutat i bueno vam quedar darrere de Yokohama jo crec que tampoc no pot tenir a competir amb Yokohama que és una ciutat molt gran i molt important i els japonesos amb els temes de tecnologia doncs evidentment estan més avançats que nosaltres però en tot cas molt contents de ser en aquest cas l'única ciutat catalana que va ser finalista d'aquest d'aquest congrés que s'ha fet a Barcelona i bueno nosaltres en definitiva tampoc ho fem per aquest premi no senzillament ho fem perquè entenem que si no ho fem d'aquí uns anys patirem no i al final doncs poder millorar els serveis de la ciutat de manera doncs que es facin de forma més eficaç i estalviant calés al ciutadà doncs és la la forma que hem vist per poder diguéssim subsistir en els propers anys doncs moltes felicitats moltes gràcies Jordi Pujonaró tinent d'alcalde de Governació Seguretat Mobilitat i Tecnologia de Sant Cuat del Vallès confiem que els carrers intel·ligents vagin millorant les nostres ciutats en un futur el més pròxim possible molt bé moltes gràcies bona nit vinga bona nit potser Eslow atengans Eslow atengans què diu la cançó? el títol ja ho diu clar més lent que les pistoles la contaminació mata més lentament que les pistoles però finalment mata i diu algunes frases com per exemple pots sentir la boira artificial a mesura que comença a girar els teus pulmons més lent que les pistoles pots veure el color daurat com dóna voltes al voltant de la teva ciutat i va caient a la ciutat milles i milles de fum de benzina i l'aire com tombes transparents el DET fa relaxar els bitxos i es posa el teu menjar com a puntes d'averí fota-t'ho tot el cap dins acaba és una mica és de l'època dels anys 70 i és una mica una denúncia de tota aquesta contaminació atmosfèrica que patien les ciutats americanes i a cap dels anys estem millor en general però hi ha ciutats com Alcaire o Pequín que no estan gaire millor per tant és una denúncia piles de fum darrere les fàbriques d'aquesta terra de cigarrets estigues segur de tot el que hi ha al teu voltant no m'imaginava jo Iron Butterfly cantant coses ecologistes té cançons molt reflexives slower d'angans més lent que les pistoles gràcies Marius te'n vas cap al teu poble intel·ligent me'n vaig cap al meu poble allà és molt intel·ligent perquè hi ha moltes vaques fins aviat de l'on torre les les mes Bona nit Bona nit, són les nous, parlem Sònia Kerr i Manel Carvajal. El govern central atribueix el càstig dels mercats financers sobre Espanya a la desconfiança en el creixement econòmic europeu i no tant a un problema estrictament espanyol. Per això el ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha defensat que la recepta és aplicar els pressupostos i mantenir l'agenda de reformes. Hemos visto en los últimos dos o tres días que se ha incrementado la especulación en los mercados y la volatilidad de los mismos con ataques importantes a una serie de países europeos, incluidos España. Y ante esa situación, yo creo que lo fundamental es reafirmar lo que es la convicción del gobierno español con las medidas que se han ido tomando y que se van a ir a tomar. Unes reformes que precisament avui han estat avalades pel Fons Monetari Internacional. L'organisme insta a l'executiu de Mariano Rajoy a tirar endavant els pressupostos per complir amb l'objectiu de dèficit que ha reclamat Brussel·les i també per calmar els mercats. I és que per segona jornada consecutiva la prima de risc ha tornat a pujar per sobre dels 400 punts i la borsa espanyola ha tancat plana després d'una cessió de moltes pèrdues. El Consell de Garanties Estatutàries considera que la reforma laboral aprovada pel govern central té almenys dos articles que van en contra de la Constitució. Segons aquest Consell, que és només consultiu, el text vulnera drets com el de negociació col·lectiva a més de les competències de la Generalitat en matèria de treball i relacions laborals. Un incendi ha calcinat la primera planta d'una casa de l'Hospitalet de Llobregat sense provocar ferits, segons han informat els bombers de la Generalitat. El foc s'ha declarat per motius que encara s'investiguen poc abans de les 3 de la tarda en una casa del carrer de Cavall Bernat, al barri de Santa Eulàlia. En les tasques d'extinció hi han treballat 5 dotacions dels bombers. Les 3 persones que hi viuen han abandonat l'edifici pel seu propi peu i cap d'elles, com dèiem, ha quedat ferida. Els locals d'oci nocturn allargaran l'horari de tancament durant els dies festius de Setmana Santa, d'acord amb l'ordre d'horaris aprovada al desembre pel Departament d'Interior. D'aquesta manera, des d'avui i fins dilluns, els bars, restaurants o sales de concerts podran prolongar l'horari de tancament en 30 minuts, mentre que les discoteques, sales de ball i sales de festes amb espectacle ho podran fer 45 minuts sobre l'horari habitual. Els pressupostos generals de l'Estat han rebut crítiques també des de diferents punts del territori. Agents socials, econòmics i polítics asseguran que afectaran especialment la construcció d'algunes infraestructures clau per Catalunya. A la província de Tarragona, per exemple, els diners que s'hi destinaran aniran a parar majoritàriament el corredor mediterrani pels diputats tarragonins del PSC i de Convergència i Unió, però els 14 milions pressupostats són encara insuficients. Escoltem Jordi Janer, diputat de Convergència i Unió. Quan tothom sap que això és absolutament escàs, per tant, s'ha de prioritzar el corredor mediterrani, perquè veiem que sí que es prioritza l'AVE cap a Galícia i, en canvi, una obra tan essencial com el corredor mediterrani no té les dotacions que hauria de tenir. També han criticat que aquestes partides econòmiques no contemplen projectes clau per la ciutat, com és el Mercat Central. Encara en marxa l'operació sortida de Setmana Santa. Fem un cop d'ull a l'estat de les carreteres. RAC, Maria Mas, bona nit. Hola, bona nit. La C14 continua tallada el seu pas per Verdú, prop de Tàrrega, a causa d'un accident que s'hi ha produït fa una estona. En aquests moments... Gràcies. Gràcies. Gràcies.