#76 - Condensador de Fluzo + Babilònia: pilots d’Amazon i late nights de Nova York; còmics de La Cúpula; ‘Her’ i Ben Rivers; Ibsen al Lliure, curiositats i agenda cultural

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I després d'estar uns quants mesos rondant el primer lloc, arriba a la primera posició, aquest mes de febrer, James Blunt i aquest bon Fireheart. Fins demà! I el número 1 d'aquest mes de gener és ni més ni menys que Drake amb Magic Jordan. Això es diu Hold On, We're Going Home. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 24 minuts! Us donem la benvinguda al condensador de Fluzo! Fluzo! Dígale! Com se li quiera de decir! Sí! Entrem una miqueta tard avui! Sap greu! I a més! No és l'única pega que us poso! Perquè avui és un dia que no tenim ordinador! Marc! No tenim ordinador al final no? O sigui! Segur! Vale! No! Segur eh! Vale! No has mirat sota els calaixos i tot! problema! Nosaltres no tenim ordinador però vosaltres segurament tindreu ordinador a les vostres cases i el xat doncs segueix actiu! Vull dir que si voleu entrar i explicar-nos el que us vingui de gust serà molt benvingut! Jo després quan arribi a casa ja m'ho miraré a casa meva a veure què heu dit! Però vamo! És que jo no us podré contestar! No és que no us llegeixi! És que simplement no us estic llegint! Però jo us dic! Teniu el xat al www.radiodesvern.com que és la pàgina de la ràdio i teniu aquest xat que és obert per tothom que vulgui! Si no! Si us ve més de gust parlar de viva veu que no us agrada taclejar, que us sembla molt fred que sigui! Doncs teniu una opció que és venir directament a la ràdio i parlar amb nosaltres! Però si no us voleu desplaçar doncs truqueu-nos al 93 372 3661 i podreu parlar per nosaltres via telefònica i recomanar-nos alguna qüestió cultural o el que us vingui de gust! Si heu vist alguna pel·li, si heu llegit algun llibre o si simplement, no sé, no teniu ningú, sou persones solitàries i necessiteu explicar les vostres penes a algú, doncs feu, truqueu a la ràdio. A part d'això, Facebook, Twitter i el nostre blog projectefluzo.blogspot.com que és el lloc on podreu trobar tots els programes endarradits a mesos fins ara, per si us voleu rescatar, per si us voleu tornar a sentir o per si us heu perdut alguna història, doncs ens podeu sentir aquí. Dit tot això, Marc, em deixo alguna cosa? No. Vale, doncs tires una miqueta de música i comencem. Fins demà! Fins demà! Bé, doncs comencem aquest programa. Fem una mica de resum, perquè no us he dit que tindrem còmics com cada setmana, tindrem una mica de cine, un parell de propostes, doncs una com més, no sé, més esperable, si voleu, i una altra una mica més inesperada. I a part d'això, doncs en principi, tindrem la secció del Pau, el juzgat de Pau, i suposo que la del barri se'ns truca. Ha dit que ens trucaria en directe, no, Marc? Bueno, doncs ara, barri, si estàs escutxándonos, ja podes llamar-nos. Ah, això és una trucada? Mira, ja la tenim dintre. Hola. Hola. Quien eres? Un desconocido. Un desconocido. Vale, vale. Justo está hablando de ti, tío. Eres como, no sé, como el diablo que cuando se habla de él se le invoca. He notado la necesidad, digo, ¿verdad? ¿Cómo, cómo? Uy, espérate, que no te oigo bien. A ver, vuelve a hablar, por favor. ¿Me escuchas? Perfectamente. Me comenta, Marc, que si quieres te llamamos después. ¿Per qué, Marc? Ah, bueno, que te podemos llamar... Ah, claro, que has llamado tú. Te podemos llamar nosotros, así de espléndidos somos. Cuelga y te llamamos, ¿vale? Vale. Venga, que así no pagas un duro, tío. Ok. Bueno, pues ahora, mientras anem trucando al barri que farà la seva secció, és que ja que no li paguem, pobre home, a sobre que no pagui ell de la seva factura telefónica, que després li arriben unes facturaces de Caldeu. Bueno, doncs, això, mentre anem trucant al barri, ja us dic, entrarà una mica tota aquesta... tota la qüestió habitual de cada setmana al programa, doncs, tema de còmics, tema de cine, la secció del Pau, i les músiques que us portem aquesta setmana, una de les recomanacions serà a nivell concert i les altres seran, doncs, novetats musicals d'aquest 2014, que ja sabeu que, bueno, gairebé des que vam començar el programa, doncs, cada setmana us recomanem cosetes de les que estan sortint ara i d'aquelles que no us podeu perdre, sobretot en matèria de pop rock, més o menys alternatiu, ja sabeu que és el que ens agrada a nosaltres. No espereu, doncs, cap, no sé, cap recomanació d'òpera, perquè aquí no la trobareu, sap greu. Però dit això, doncs, bueno, com cada setmana us parlarem de totes aquestes històries i, insisteixo, sempre ens podeu contactar i, jo què sé, ens podeu trucar per telèfon i si heu vist alguna pel·lícula que us hagi agradat aquesta setmana, doncs, ens ho dieu. Si ens voleu insultar perquè la que us vam recomanar la setmana passada no us ha agradat gens, doncs, també ho podeu fer, ens podeu trucar. En fi, o ens parleu viatjat, o ens parleu via el que sigui. No sé com tenim el tema barri, Marc, bé? Fes-me així si el tenim bé. Estamos en ello. No sé el barri de què ens parlarà avui, suposo que de sèries. En qualsevol cas, el que sí que us puc avançar és que parlarem una mica de tele, també, amb el Pau. Traurem un tema una mica estrany, potser, a primera vista, però jo crec que és important que puguem parlar del tema perquè, bueno, és un tema xulo que ja veureu. Jo estic aquí fent una mica de temps. que no ha marxat. Ah, no veig, Marc, això que m'has posat aquí. Podem tenir el barri ja, o no? A veure què diu? Què vols, el seu telèfon? Marc, no veig res, tio. El públic s'està esperant. Aquesta gent s'està esperant a casa. Vale, llamando. Bueno, pues, d'això lo dicho, que... Bueno, pues, perquè em volia esperar a fer la primera secció, Marc. Ja. Sí, és veritat, podria haver tirat el tema còmics. Avui estic tontíssim. Avui, abans de començar el programa, ja l'he dit al Marc. Marc, estic més tonto, i el Marc m'ha dit, no, estàs igual de tonto que sempre, però ja us ho dic jo, que estic supertonto. Ara suposo que m'estareu traient els ulls viatxat. Us pillaré quan torni a casa, llegiré el xat i us pillaré, com m'heu tret els ulls. Què, ja tenim la altra banda d'Alfil, Telefónic, Barry. Ja he vuelto. Has visto... Mira, por hacerte el favor y que no pagues, que te lo mereces, eh, no digo que no. Hemos arruinado un poco el directo ahí, la magia. Bastante, el ritmo ha bajado, hemos perdido audiencia por un tubo... Bueno, ha sido tremendo, infumable. Eh, ¿qué tal? Oye, buenas tardes, tío. ¿Cómo va todo? Bien, bien, muy bien. Espero que hayas visto muchísimas series esta semana, para que nos puedas hacer las recomendaciones pertinentes. Lo he intentado, lo he intentado. ¿Pero lo has conseguido? A medias. A medias. Bueno, podrás hablar por lo menos de oídas un poco, como la semana pasada. Perfectamente, o sea, somos especialistas en eso. ¿En qué? En hablar de oídas. Muy bien. Vale, ¿qué has visto? ¿Qué has oído? ¿Qué sabes esta semana? Pues vamos a recordar un poco de lo que estuvimos hablando la semana pasada. Que era que Amazon se ha lanzado a producir sus propios pilotos. Sí. Lo he intentado los pilotos. O sea, son pilotos de series que todavía no existen. Vale. ¿Cuántos hay en total? Creo que son... Cinco o seis. Por ahí. Cinco o seis, ¿no? Eso es. Importante, ya veremos si luego funciona alguno. Es la segunda tanda. La primera la tuvieron el año pasado en el que sacaron un montón de pilotos en los que estaba el de Zombieland, por ejemplo. Vale, eso te iba a decir yo. ¿Funcionó alguno? Creo que tiene dos. Uno era Betas y el otro era Alfa House. Sí. Alfa House o algo así que tenía John Goodman por ahí. ¿Y estas series prosperaron? Mmm... ¿Alguien las ha visto? Bueno, pero la primera pregunta es... ¿Se hicieron, eh? ¿Se produjeron? Sí, sí, sí. Estas dos por lo menos llegaron a producirse al completo. Vale, vale. Bueno, por lo menos ya salgo. Porque yo justo te iba a preguntar eso. Te iba a decir, mira, muchos pilotos han sacado ahora, pero el año pasado, la temporada pasada, también sacaron un huevo de pilotos y que yo sepa no han producido ninguno. Pero bueno, por lo menos esos dos, luego no los vio nadie, pero por lo menos los produjeron. El año pasado produjeron demasiados pilotos y sin caras famosas entre esos pilotos. Entonces es normal que nadie se dé cuenta. Exacto. Este año, por lo menos, han intentado mejorar este punto y sí que han creado pocos pilotos, pero bastante potentes todos ellos. Potentes a nivel a priori, digamos, ¿eh? Potentes en reparto, en nombres asociados, todo esto. Porque luego los resultados... Yo he visto un par de ellos, pero tampoco han sido muy satisfactorios, ¿no? Pero bueno, tú eres diferente. O sea, la mayoría de la gente está bastante contenta con los pilotos. Por eso te tengo en este programa, para que la gente no me haga caso a mí, sino a ti. Efectivamente, soy la vena mainstream del flujo. Ahí está, ahí está. Vale, bueno, pues... La semana pasada hablamos de un par. Están de After y Boss. Sí. Y hoy vamos a hablar de las tres sitcoms que han preparado. Tres sitcoms, nada menos. Eso es. Bueno, más que sitcoms son comedias, ¿no? Comedia... Sí, comedias de 30 minutos, sitcom de cable, por así decirlo. Sí, bueno, sí, sí, vale. Exacto. Es que no sé cómo calificar estas series que son cortas. ¿Son sitcoms? ¿No son sitcoms? No, no, no. Sitcoms no son. Porque la sitcom tiene un formato muy marcado, que no es este. La sitcom se hace en un plató, con gente en directo. Aunque luego se metan risas enlatadas, la gente en directo está... Las sitcoms son así. ¿Cómo, cómo? Bueno, esto ya es para otro fluto entero, pero... Hay sitcoms que son de... De single camera. Pero... Happy endings y demás. Son situaciones... Pero no, no son sitcoms. En ese caso no son sitcoms. El formato sitcom... El formato sitcom es... Pues esto, sería en unos sets... Tres paredes y... Exactamente. Sets muy delimitados, un número de sets muy concreto y público en directo. Aquí estamos aprendiendo... Fíjate, es. Estamos aprendiendo sobre la marcha. Lo demás... Bueno, a ver. Se puede calificar de sitcom. Bueno, también es comedia. También es de situación, si quieres. Pero en principio no se ajusta a los cánones. No tienen risas, no tienen público. Y son... No son con multicámara, sino que son con una sola cámara. Eh... Muchas gracias por tu salida. Y ya está. Ya está aquí mi momento de gloria televisiva. Adelante. ¿Puedes proseguir? De acuerdo. Pues haremos de estas comedias. Eh... La primera de la que podemos hablar es Mozart in the Jungle. Uh-huh. Que bajo este peculiar nombre es una serie con Gael García Bernal y Malcolm McDowell interpretando a... a los directores de la orquesta. Sí. en un mundo de música clásica pero con sexo, drogas y... algo más turbio de lo que nos tiene acostumbrado a la música clásica. Vale. Hombre, sexo y drogas ya es bastante más turbio. Eh... Sí, sí. O sea, el póster es... Sex, drugs and classical music. Ah, vale, vale, vale. Haciendo referencia a la... En la cara. La famosa canción de Ian Dury. Eh... No está mal. Hombre, de entrada mola. El eslogan y la premisa mola. El resultado... ¿Sabes algo de ello? A mí es que directamente, eh... Malcolm McDowell es un tío que... que mola, pero mola la primera vez que lo ves. Ya. Cuando ya lo has visto en 50 papeles, siempre haciendo lo mismo... Ya. Es imposible creerte a este personaje. Ya, es un tío que mola en teoría, ¿no? Pero luego a la práctica... Tiene pedigree, pero... Exacto. Pero siempre hace lo mismo, que nunca llega a nada y... Ahí ha quedado su juventud. Sí, exacto. Tiene pedigree, pues eso, por la juventud, por los papeles significativos que hizo durante los años 70, pero luego sí que se adscribió bastante al mundo de la serie B, casi, eh. Eh... Bueno, pues... La ponemos en cuarentena, si te parece. Eso es. Eh... Como apunte, remarcar que los creadores son Roman Coppola. Sí. Y uno muy interesante, Jason Swartzman. Ah. Eh... Bueno, oye, pues mira, me has vuelto a comprar, ha vuelto a subir mi interés por la serie. Eh... Roman Coppola es un tío que no me encanta, pero, oye, ahí está. Juan Swartzman, pues es un tío que me cae muy bien. A mí, personalmente. Ahora estoy hablando de mí, no sé por qué, pero... Sí, es rarico como tú. Sí, exacto. Sí, sí, no. A ver, he hablado de mí. A mí me encanta y no sé qué. A la gente le importará un carajo lo que me encanta a mí. Pero quiero decir que son dos personajes que están muy... O sea, son interesantes, por lo menos. Exacto, son interesantes. Están... Tienen una visión muy personal del cine y del mundo en general. Eh... Son gente que además se les asocia con gente más guay también, como Wes Anderson. Con lo cual, oye, pues mira, por lo menos... Esperemos que algo se les haya quedado, ¿no? Sí, exacto. A ver si se les ha quedado algo. Y... Y bueno, esa curiosidad está ahí. Vale. Perfecto. Apuntada, ¿qué más? También podemos hablar de The Rebels, que es otro de las comedias. Sí. Y esta sí que es una que no me ha convencido. Del hecho, no puede ni terminar el piloto. Mmm... Malo, malo. Ya malo. Malo. ¿Por qué? Eh... Está protagonizada por Natalie Cea. Natalie, ¿qué? ¿Me escuchas? Sí, yo sí. ¿Tú a mí? Ah, vale. Perdona, que había escuchado un pitido. Vale. Por el cambio de las pilas. Está protagonizado por Natalie Cea, que es una chica que estuvo en The Following, donde pasó sin pena ni gloria, pero en Justified sí que tiene un papel muy interesante y que realmente le sale de sacar partido. Es una chica bastante interesante. La típica rubia guapa, pero con algo más. Me dices como si fuera excepción, oye, hay rubias guapas que tienen más cosas. Ya podemos hablar de Babilón, ¿no? Eh... A ver, a ver. Espérate, espérate. ¿Hemos cambiado de tema y no me he dado cuenta? Nada, nada. Ha sido una broma muy retorcida. Tanto que no la he entendido ni yo. Y mira que yo, de bromas retorcidas, tengo la matrancada. Eh... No, va, sigamos. De Rebels. Una serie sobre una mujer que su marido es el presidente de un equipo de fútbol, fallece su marido y se pone un equipo de fútbol a su cargo. Ajá. Fútbol americano. ¿Pero esto no lo hemos visto ya? ¿Antes? No. Que yo lo sepa, ¿no? Me suena una serie de... A ver, el concepto mujer que toma las riendas de la empresa de su marido fallecido, esto está más visto que el TVO. Y por otro lado, el concepto mujer sofisticada versus tarugos de fútbol. ¿Esto no se ha visto ya en series, no? ¿Alguna psiquiatra? Eh... Teníamos... Sí había una psiquiatra deportiva. Ah, lo ves, lo ves, lo ves. ¿Pero tú estás casi hablando de la película esta de Blindside? No, no. No me refería a eso, no sé. Me sumaba a alguna serie. Sí, estaba pensando en eso. Bueno, es posible, es posible. Esa película me marcó para mal, pero me marcó. Eh... Prosigue, prosigue, por favor. Pues eso, The Rebels tiene un piloto aburrido. Recuerda por momentos a Blue Mountain State, que era una serie de un canal de estos que se ponen a hacer series sin saber por qué. ¿Sí? No lo recuerdo el nombre. Como Amazon también, ¿no? Efectivamente. Vale, vale. Pero aquella era una versión American Pie del fútbol americano y esta no llega a nada. Ni eso. Eh... Yo te digo, para que no termine el piloto... Claro, es que yo me pregunto, a ver, esta gente ahora mismo, luego a lo mejor tienen más trabajo, pero ahora mismo su trabajo es hacer solo un episodio. El piloto ya está, cero. Que se esmeren un poco, ¿no? Digo, que lo hagan un poco divertido, un poco gracioso. No... Y los que se han esmerado de verdad son los que han creado el piloto de Transparent, que es la tercera serie. Ajá. Esta sí, esta sí, que me tiene comprado, pero por completo. Vale. Bueno, menos mal. Esta es la película que se llama Gail Soloway. Sí. Que era una de las guionistas de A Dos Metros Bajo Tierra. Ajá. Que también ha hecho sus piñitos en el cine. Sí. Y que aquí se lanza a una serie sobre tres hermanos y un padre. Tres hermanos y un padre. Eso es. Eso es. Es una película de Ozu. Tres hermanos y un padre. Y todos los problemas, desviaciones sexuales, emocionales... Vale. O sea, carnaza... Como lo explicamos. Carnaza psicodramática ahí para parar un tren, ¿eh? Eso es. Mucha psicología, mucha emoción retorcida y secretos familiares. Pero secretos no en plan dramáticos de soap opera, sino secretos emocionales de relaciones inestables y, no sé, llena el alma. Ajá. Vale. ¿Alguna cara conocida detrás, o del mejor dicho delante de todo esto? A Gabi Hoffman, que es una chica que hasta ahora no la conocemos demasiado, pero después de salir en Girls ha hecho también alguna película medio importante. Ajá. Me parece una de las caras a seguir. Realmente interesante. Hombre. Cara a cara. Precisamente la cara es un poco... No vamos a seguir por eso. Delicada. No, no. Claro, claro. Ahora tampoco seremos aquí unos. Pero, bueno, para más datos, quien siga Girls es la que interpreta a la hermana de de Adam. De Adam. Dami Dumont. De Adam. Dami Dumont. Entonces, está en esta serie ¿Y quién más hay? Está también Jai Duplas, que es el hermano de Mark Vale, de los duplas De toda la vida Y luego el padre está interpretado Por Jeffrey Tambor Este hombre de risa Tenebrosa Que no sabes de dónde te suena, pero te suena De todos lados Sí, sí, sí, tiene esta cara Bueno, es Jeffrey Tambor Lo conoceréis por sus apariciones En Arrested Development y en otras Y en la saga Hellboy me parece que salía también por ahí Vale, bueno, pues Caras Que no pueden No creo que tiren a nadie de primeras Pero oye, sí que son conocidas de estas El piloto tampoco busca a grandes matas O sea, es un piloto muy Para gafapastas Por así decirlo Vale, o sea, un poco cine indie Toda esta movida Sí, o sea, visualmente Ya es muy girls Muy Con tonos saturados Pero en plan No sé Es muy Sundance Vale, muy FC, ¿eh? Digamos Efectivamente Vale, vale, vale Ya veo por dónde vas Bueno, pues oye Esta sí que la apuntamos Sin ningún tipo de reparo Así como las otras Sí que nos has dicho que Bueno, un poco en stand-by Con transparent O sea, estoy deseando Que la hagan Que la hagan serie ¿Y esto? Porque eso Recordamos Estos son solo pilotos Exacto Oye, se engancharon a serie Y luego ¿Esto de qué depende entonces? Supongo que del éxito que tenga Obviamente Pero ¿Tú sabes? ¿Conocen los estándares de esto? O sea No, la verdad Porque además De convertirse en serie Serían series que van directamente A rollo Netflix Exacto O sea, compra online y todo Sí Entonces me imagino Que se basarán mucho En las calificaciones de la gente Sí, pero no los Yo qué sé En los foros Y en estas movidas No lo sé No, no, no O sea, la misma Amazon Puedes valorar, ¿no? Cinco estrellas Cuatro estrellas Exacto Y los comentarios de la gente Me imagino que esto Afectará bastante El número de visionados De los pilotos Sí Pero bueno Esto no deja de ser un foro también O sea, una manera de cotejar La opinión de la gente Que está muy bien Pero que tampoco Creo que sea muy fiable Estamos hablando de Amazon Amazon no va a ir a A desarrollar una serie Que no tenga audiencia Porque sea buena Ya Porque es Amazon Amazon vende Claro, claro Amazon no crea Claro, claro Sí, sí, sí Hacen productos En ese sentido Sí que Me imagino que irán A lo que más venda Exacto Bueno, pues Por ejemplo, el piloto de Boss Que no era gran cosa Tiene todas las papeletas Para convertirse en serie Porque a la gente le ha encantado ¿Y el de The After? No está todo claro Está ahí pendiente, ¿no? Porque The After Sí que ha hecho correr Un poco ríos de tinta Especialmente lo que comentábamos La semana pasada De su cliffhanger final Y todo esto Pero claro Es lo que te decía No sé hasta qué punto Es significativo Que una panda de internautas Las series que más éxito Tienen en Estados Unidos Son las de las que menos hablamos Exacto, exacto Por eso digo Bueno, ya veremos Estaremos atentos A ver si Amazon Produce las que nos gustan Y desecha las que no nos gustan Y a ver ¿Queda algo más en el tintero? No, ¿no? Star Crossed Pero como si pasamos Tu silencio es En una versión moderna De Roswell Uf Hablaría tanto de esta serie Hablarías tanto Que mejor que no digas nada Y yo creo que Sí, lo dejamos Lo dejamos aquí Tu silencio ya será suficiente Que si queréis probar Bueno Oye, pues ahora me has tentado ¿Eh? Ahora me has Me has retado La verdad es que Ni por esas Ni por esas Yo era la parte De Friday Night Lights Que menos me interesaba Sinceramente La parte de la La veja del entrenador ¿Cómo? Si la ves aquí Sí Es horrible todo Es horrible todo Ahí no me interesaba Pero no era horrible O sea, aquí ni eso ya Ni Amy T.Garden No, no, no Bueno, pues nada La naturaleza de Friday Night Lights ¿Dónde quedó? Pues en Dillon, Texas Seguramente Solo un apunte O sea, es una serie Que intenta ser futurista Oye, oye Has dicho que no ibas a hablar De esta serie Estás hablando El detalle No, no Que yo no tengo ningún problema Estás aquí para hablar Pero que Fíjate que has dicho Ay, no, no, esta no está Ahora estás hablando Me reconcome por dentro Adelante, adelante Para hacer un pasillo De instituto futurista Ponen un robot De estos redondos Que limpian el suelo Pasando por medio Con eso te lo digo todo Pero ese robot Interpreta a un robot De la limpieza O interpreta a otro tipo De robot No lo sé Es que no te lo explican A lo mejor es el director A lo mejor es el director De la escuela Bueno Bueno pues Ya tengo ganas de verla Que lo sepas Transparent Creo que voy a pasar Porque la has pintado bien Y voy a ver la mala Voy a ver Star Crosset Porque hace pintar De serie Z A tope Ya te contaré Bueno pues oye Seis mi barri Muchísimas gracias Por tu sección Jendal Barri Como cada semana Enriquecedora Y bueno Bien informada Oye no has podido verlo todo Pero estás bien informado Si señor Así me gusta Así me gusta Que trabajen los colaboradores De este programa Un abrazo muy grande ¿Vale? Igualmente Venga hasta luego I could not believe what I was seeing There's no one's seeing It's badly there How could we win Did we forget Where we came from Touch the stars Feel what we're made of I could not believe what you have said With all the experience Was your crown and friend You were there You were there When I first believed it I first lost it And I was dreaming And thought You were there Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! doncs entreu i parleu pel xat d'entre vosaltres. Però ara jo el que faré és parlar-vos de còmics, perquè, com us dic, portem mitja hora de programa i encara gairebé no hem parlat de res. I hi ha un tema que m'agradaria fer referència, que són un parell de novetats de la cúpula. Ja sabeu com som de fans de més o menys tot el que van traient la cúpula. I ara han tret dues novetats que són bastant sabroses. Una d'elles és Planeta Tierra, que és una novel·la gràfica escrita i dibuixada per Issa Franz, que és una jove autora alemanya, que jo personalment acabo de descobrir ara mateix, i que, de bones a primeres, potser pot tirar una mica cap enrere el seu estil, la seva proposta visual, perquè es tracta d'un còmic amb una mena de dibuix com molt naïf, com molt infantil, com tan indi que una mica de vegades pot tirar enrere. Ja us dic que, de bones a primeres, ho vaig veure i vaig pensar ostres, quina mandra ara, doncs això, no?, tornar a aquests mons d'il·lusió i fantasia. Però això és enganyós, perquè en realitat aquest estil, doncs com us dic, naïf i un punt infantil, en el fons està bastant enmarinat, perquè la història que explica Planeta Tierra o les històries que explica Planeta Tierra són històries bastant profundes i bastant doloroses. es basa en un petit nucli familiar composat per una mare i les seves dues filles, una filla, doncs, més petita, més propera a l'adolescència, i una una miqueta més gran ja acaba de sortir de l'adolescència, tot i que encara està, podria dir-se, a l'edat del pavó. I el que fa l'autora, la Aixa Franz, és seguir les seves històries, les seves aventures, i fer un retrat, doncs, de la dona en aquestes tres etapes de la vida, no? Especialment de dones que estan, doncs, bastant trencades, que tenen, bueno, tenen problemes, tenen pors, tenen històries, tenen frustracions, i el que fa l'autora és, doncs, això, fer una mena de retrat de la maduració, de l'etapa en la qual un ja ha madurat, i de com alguns temes, doncs, bastant transversals a tota la vida, doncs, són precisament això, bastant transversals, es viuen durant l'adolescència, però també es viuen a l'edat adulta. I aquests temes són, doncs, això, l'edat, la frustració, i la necessitat de ser algú. És un còmic, doncs, això, que a poc a poc va entrant, que al principi, doncs, sembla una altra mostra, una altra tranxa de vi, que diuen un altre slice of life, de la vida de persones més o menys normals, més o menys corrents, més o menys imbuïdes d'una quotidiana, però que a poc a poc va entrant un petit element, doncs, una mica inquietant, una mica fantàstic, en alguns dels casos, doncs, que va definint les vides d'aquestes tres dones amb més profunditat i amb més, bueno, d'una manera més punyent, d'una manera més dolorosa. Ja us dic, és un còmic, doncs, que, bueno, que va calant i a mi, al final, la veritat és que em va enganxar molt i des de llavors no me l'he pogut treure del cap. I més per una qüestió purament visual que és, doncs, aquest estil que està fet com a llapis, com a carbonet, sembla improvisat gairebé i això el que aconsegueix l'Aixa Franz amb això és conferir-li a tot doncs un aire d'enganyosa amabilitat i d'enganyosa empatia que encara fa més dolorós el resultat final. És una de les novetats de la cúpula dels últims mesos, em sembla que és del febrer, si no recordo malament, d'aquest mateix febrer i si no del més pesant del gener i jo penso que es convertirà en un dels còmics de referència com a mínim en matèria de còmic independent, en matèria de còmic més o menys costumista de cara a finals d'any. Ja en parlarem, que ara queda molt de temps per davant, però, bueno, com a mínim això és una lectura bastant raonable, bastant xula i molt ben treballada a tots els nivells. I don't ever want to die Do you know this arrow When it arches high To meet the eagle In the sky The eagle flies Using the river As a man A small animal Bé, ho fem via. Volia sentir una estoneta més el Bill Callahan però, com sempre, se'ns està tirant el temps al damunt. Només dir que ve presentant el seu darrer Dream River el seu àlbum de l'any passat doncs dimecres que ve, dimecres de la setmana que ve el Barts acompanyat de Circuit desier que és un grup que entra a tres quarts de nou. Ell, el senyor Callahan entra a dos quarts de deu i penso que a partir d'aquesta hora és quan començarà a fer un dels concerts si no del més bé, sí, del més segurament perquè aquest senyor és solvent i fa unes cançons xulíssimes. Sentim-ho una estoneta més però tingueu això en compte. Dimecres 26 al Barts en directe. Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Dijous rebem el Pau Roldán des de Nova York. Què tal? Com estàs? Hola, molt bé. Ei, com va tot? Bé, bé, bé. Sí? Està fent la rasca que feia la setmana passada encara o ja... No, no, no. Ha canviat. Ha canviat una mica. Ha canviat una mica? Sí, sí, sí. Però què vol dir ha canviat una mica? Ha fet un giró... Bueno, ara... No, ara la temperatura si menys no és positiva. Ja no surts a beure aigua a una font i quan surt l'aigua de la font es queda congelada automàticament, no? Exacte, exacte. El que passava abans és que ells, els americans com utilitzen l'escala aquesta del Fahrenheit doncs aleshores la temperatura en Fahrenheit doncs era era diguem humanament possible saps? En termes Celsius. Sí. No sé si m'explico. O sigui, si feia si feia menys 10 en Celsius doncs aquí en Fahrenheit feia doncs 25 20-25 que bueno, que està bé, no? 20-25 positius. positius. Exacte, llavors clar clar, tu deies mira, estem a 20-25 graus bueno, no està mal i ara clar aquesta setmana les temperatures ja són 50-60 i llavors a l'estiu què marca? 500 o què? A l'estiu marca no sé com 100 així o 105 va, molt bé molt bé estan locos estos americanos escolta'm escolta'm una cosa jo et volia demanar ja que estàs per allà per el que vindria a ser aquella zona hi ha hagut aquesta setmana una cosa que suposo que per aquí no n'estarà gairebé ningú al tanto però jo m'agradaria trencar una llança a favor d'això i és el tema dels talk shows els late nights els programes aquests nocturns que fan als Estats Units i que són una autèntica institució cadascun d'ells doncs diguem tota la cultura popular suposo que el dia següent les feines la gent parla una miqueta de tot aquest tema llavors jo a casa m'ho plantejava a veure els late nights dels Estats Units aquí no tenen cap mena de rellevància no tenen pegada però aprofitant un estaveniment que ara explicarem jo m'he plantejat si la gent no podria pensar-se una mica d'apuntar-se a aquest rotllo perquè la veritat és que tots coneixem molta gent que és fan de les sèries molts de nosaltres som fans de les sèries i també hi ha gent que mira els late nights dels que fan aquí que bàsicament és un que és el del Buenafuente es pot ser una mica fan de les dues coses llavors jo pensava si ets fan de les dues coses per què no mirar els late nights que fan als Estats Units que bueno es poden trobar són fàcilment fàcilment trobables sí sí primer és molt fàcil trobar-los perquè estan tots pensats a les webs de les cadenes em sembla i el problema d'aquest tema és que jo crec que n'hi ha masses o sigui cada cadena en té un i són tots molt bons saps? d'una banda està el Jay Leno bueno el Jay Leno em sembla que jo no però està aquest està el Jimmy Fallon després hi ha el Craig Ferguson a la CBS després està el Jimmy Kimmel o sigui i estan tots a la mateixa hora sí bueno i el Conan el Letterman el Conan el Letterman exacte bueno jo suposo suposo que una mica la qüestió és trobar el que a tu t'agradi el que s'ajusti més a la teva manera d'entendre la televisió d'entendre l'humor d'entendre la informació i quedar-se una mica amb aquest perquè no, no clar o sigui vull dir tots és impossible seguir-los bueno no sé si tens totes les hores del dia doncs les pots seguir tots però i a més els són tots alhora els fan tots alhora exacte però jo el que volia dir és que treia una mica aquest tema perquè aquesta setmana ha passat una cosa i és que ha començat una de les noves temporades una de les noves etapes del Tonight Show que és el show que presentava fins ara el Jay Leno el Jay Leno s'ha retirat i ha cedit la seva cadira a Jimmy Fallon que tenia el seu propi Late Night el seu propi show i se n'ha anat el va deixar i ara ha passat el Tonight Show que és de l'NBC i és com el top del top és l'Homás de l'Homás ha deixat la seva cadira a Seth Meyers que surt de Saturday Night Live va marxar de Saturday Night Live el Seth Meyers i ara ocuparà el lloc del Jimmy Fallon i el Jimmy Fallon doncs això es posa al capdavant del Tonight Show i una de les particularitats és que el fan a Nova York i d'aquí que et volia preguntar com s'ha viscut tot això no sé si la gent se n'ha parlat perquè jo he vist els tres programes emesos fins ara el de dilluns el de març i el de dinecres i han fet molt incapient en aquest rotllo de Nova York el públic estava enloquecido tot ha sigut com una orgia d'alegria neoyorquina que feia espantar sí que és veritat que està a tot arreu realment tu poses la tele i a l'NBC l'estan anunciant tot el dia sí que sí i tenen motius per fer-ho perquè la veritat és que el Jimmy Fallon és un crac s'ha muntat un programa una mica a sumerida s'ha portat a la seva banda habitual que és The Roots que és la banda que estava amb ell que per mi és la millor banda de show en directe de televisió en directe que hi ha al món se l'han portada i se l'ha instal·lat allà també en el seu estudi de l'NBC del Rockefeller Center i la veritat és que està fent un programa bastant xulo una mica una mica mainstream perquè ha convidat a Lady Gaga ha convidat a U2 ha convidat a Will Smith ha convidat a gent així una mica més més del populatxo però la veritat és que el tio és un crac és un todo terreno i a mi és un fier és un tio que m'encanta el Jimmy Fallon jo no sé és que no sé si se'n parla pel carrer pel carrer suposo que no no estarà tot el dia la gent però no sé no sé si jo em passo el dia amb gent molt avorrida que està molt capficada en coses que molen poc en general però sí, sí el que sí és veritat és que és un tema bastant cantente el mateix culturalment i sí jo crec que és una cosa molt positiva per la ciutat o sigui a Nova York és un lloc en què tens una influència o sigui com una exposició contínua a totes aquestes coses per exemple tu et poses un taxi i els taxis tenen unes teles no sé des de fa quant però bueno tenen unes teles i allà la tele està posada la NBC deuen tenir un conveni o alguna cosa així o sigui a tots la NBC no hi ha altres canals només la NBC em sembla que em sembla que l'NBC jo sempre que pujo un taxi i a l'NBC després si ho puguis canviar no ho sé i aleshores tenen com un canal tenen teletaxi realment un teletaxi i una mica de qualitat eh exacte no és que punxin l'NBC sinó que tenen com una mena de bueno sí com una mena de recull de de tals de l'NBC i van posant anuncis diguem i coses notícies i tal exacte com el que vindria a ser el MOU TV del metro que no és la televisió del Mourinho sinó que és la televisió del metro exacte que és una tele però clar la diferència és que la tele aquesta no està molt no sé està guai o sigui tu passes bé i se't fa el viatge curt i a canvi amb això del metro el metro almenys l'última vegada que ho vaig veure no sé posar anuncis de el tema bé i coses una mica una mica sosaïna sí que és veritat i tot això dels taxis sempre que no et toqui un taxi de cascap clar perquè aquesta és una altra no? ah també el concurs aquest que no sé si encara el fan que és aquest concurs que també el van adaptar a Espanya que era doncs això el concurs que et fiques en un taxi i resulta que el taxi té unes càmeres i té un sistema de so i de llum i es converteix el taxi en un plató sobre rodes no? et fan preguntes i tu et converteixes en un concursant i tu dius bueno jo és que queria ir al médico que me hiciera una radiografia perquè m'encuentro fatal bueno da igual vostè concurs i tal et fan preguntes i tot això sí sí guanyes pasta i clar i amb el premi doncs pagues el taxi també ja perfecte potser no potser no eh potser si no si no arribes molt lluny a la ronda de preguntes potser encara has de pagar diners pel taxi i potser has de pagar un suplement i tot pel muntatge exacte bueno tornant al tema del late night seria molt demanar que intentessis colar-te d'aquí a final de temporada en un late night o què? com està la cosa? és molt complicat? que un dia un dia m'ho haig d'estar mirant per entrar amb David Letterman que em sembla que en aquell moment era com l'únic talk show que es feia a Nova York d'aquests importants sí em sembla i el David Letterman és una mica complicat no sé si funciona així pels altres talk shows però amb el David Letterman hi ha com una loteria que tu hi vas i no sé compres una bolleta i després no sé és molt improbable que et toqui o si et toca doncs et toca d'aquí un any i mig o així ja és com una mena de promunça de les televisions sí exacte i funciona una mica igual amb algunes certes obres de teatre a Broadway hi ha l'obra aquesta que fa molt de temps que la vull veure i que no l'he vist encara la de The Book of Mormon dels saps quina és? sí l'obra dels creadors de South Park sí que té un èxit brutal i jo tenia entès que era dificilíssim entrar i que també hi havia un sistema d'així de loteria no sé què però un amic meu hi va anar va fer cua durant cinc hores i va entrar i tenia uns seients de merda però bueno o sigui que potser sí que hi ha un sistema que funciona així amb els talk shows doncs estaria guai que t'informares si pots i vols i tens temps i si tens un momentet i seria xulo ara si poguessis anar a un talk show ni que fos d'aquí al final de la temporada sí ho miro o de cara a la temporada que ve jo què sé i ens diguessis què tal es viu des de dins tota aquesta història perquè ja dic que insisteixo que aquí no estem molt avançats en el tema talk shows estrangers jo diria que gairebé ningú se'ls mira però penso que és un món a descobrir perquè és molt xulo i és molt entretingut i escolta doncs mira són tres quarts d'hora que cada nit te'ls pots posar en lloc del doncs això del Buenafonte o de qui sigui el tapes amb un talk show fet per les persones per la gent que es van inventar de veritat els talk shows jo bueno no sé si caurà en saco roto aquesta recomanació però de veritat mira-vos el el tonight show perquè és xulo mira de fet ara mateix m'ho estic mirant per internet home això de nota poca preparació de la teva secció però bueno a veure què diu no no és una pàgina que ja tenia oberta la tenia oberta claro claro i no hi vas aquí a la pàgina del tonight show entre de tíquets i pots elegir el dia per exemple si jo volgués anar el dia 20 que és avui no doncs aquesta nit doncs si vas aquí ai no sé com funciona ara mira aquesta nit mira si vas aquesta nit mira el d'aquesta nit ja està esgotat sí aquesta nit si no recordo malament tenen a Michelle Obama de convidada o sigui que hòstia sí sí no m'estranya que estigui esgotat sí sí no bueno mira m'ho estic mirant ara per la setmana que ve estan tots esgotats ja t'ho faràs ja t'ho muntaràs bueno aquesta és la missió que et posem i la conclusió de la secció el juzgat de pau doncs ja no sé ni quina és no sé ni d'aquestem parlant ni si tens cap mena de juzgat sobre alguna qüestió no doncs deixem que et pregunti sobre alguna altra qüestió no sé la política exterior xina el teu juzgat de pau és positiu o negatiu? negatiu negatiu sí sí estan una mica massa comunistes encara doncs el juzgat de pau sobre la política exterior xina és xepi xepi cosa que queda queda registrat això va a missa els analistes els analistes sociopolítics d'arreu del món doncs sentiran aquest informe i els seus els seus estudis en això bueno doncs Pau Roldan moltes gràcies parlem la setmana que ve a veure si aviam si vaig colat a veure si t'has colat en algun xou i si no doncs no t'amoïnis va et donem fins al final de temporada vinga tampoc tant de pressa moltes gràcies una abraçada des de Sant Just fins a Nova York gràcies fins la setmana que ve adeu em té absolutament flipat el nou disc de Saint Vincent que es diu Saint Vincent igual no puc fer res més en tot el dia que sentir-lo bueno no no és veritat però em té molt flipat és molt xulo però l'haurem de tallar hem de tallar la pobra Annie Clark però el que podem fer és sentir-la la setmana que ve perquè total tenim molts programes per davant doncs mira ja la setmana que ve ja sentirem un tema del darrer àlbum de Saint Vincent sencer perquè no volia deixar-me de recomanar un parell de pel·lícules que arriben a les cartelleres aquesta setmana una doncs ja us comentava al principi del programa és una miqueta òbvia però no per això és menys bueno l'hem de tenir menys en compte tot al contrari és una de les estrenes de l'any amb tota seguretat que és Hair és la nova proposta de l'Espai Jones aquest poper de l'indi nord-americà l'autor de pel·lícules com como Sergent Malkovich com Adaptation o com Donde Viven Los Monstros que ara ha tornat amb aquesta mena de drama futurista que transcorren en un futur no molt llunyà on un senyor que interpreta el gran grandíssim enorme Joaquim Fènix s'enamora de a veure com ho explico el seu sistema operatiu diríem que és un senyor que té una mica de problemes personals acaba de deixar-ho amb la seva parella és escriptor de cartes d'amor és a dir hi ha gent que necessita cartes d'amor i el tio els hi escriu treballa en una empresa d'això i un bon dia s'instal·la un nou sistema operatiu que està guiat per una veu femenina la veu d'una persona que la interpreta Scarlett Johansson i és una veu que t'organitza la teva agenda de contactes i totes aquestes històries les teves tasques i tot això i al teu no se li acut res més que enamorar-se d'ella i establir una relació que no direm on va a parar és una pel·lícula que es mou entre la ciència-ficció el drama romàntic i la comèdia però bueno no comèdia no gaire ni a poc de comèdia però sobretot és un drama romàntic molt molt molt ben enfocat amb un estil visual absolutament bestial a la línia del que fa l'Espec Jones que potser podria tenir un petit referent en un curtmetratge migmetratge previ que va fer l'Espec Jones que es deia I am here que parlava de dos robots que s'enamoraven que establien també una relació afectiva és una pel·lícula super delicada super emotiva i amb aquest puntet humorístic que acaba de rematar la feina és una pel·lícula un punt irònica un punt àcida que examina les relacions entre les persones i les diguem que les posa en un context de bueno doncs això en un context futurista en el qual els mitjans de comunicació ja s'han apoderat de les nostres vides és una recomanació que us fem d'aquelles que no tenim cap mena de dubte de vegades sí que fem recomanacions dubtoses però aquesta segur que us encantarà perquè és una pel·lícula fantàstica i l'altra recomanació sí que és una recomanació més delicada i que la poso una miqueta més en quarantena jo si a les persones que sé que tenen el mateix gust que jo els hi recomanaré sense cap mena de dubte però jo sóc conscient que és una recomanació doncs això que com us dic s'ha d'anar una mica amb peus de plom però en fi és una proposta diferent radical totalment inesperada que es diu Two Years It See que és un documental o un documental diferent dirigit per Ben Rivers l'any 2011 però que arriba ara a les nostres cartelleres concretament a una sala de Barcelona que és el Zoomseig o Zoomzike o Zoom no sé què com es digui la veritat és que encara no he sabut com es pronuncia aquest nom Zoomzike suposo si ho sabeu truqueu-nos sisplau per telèfon i ens ho dieu que és la sala que estrena aquesta pel·lícula que és un doncs això és un documental en blanc i negre en un blanc i negre com amb un tractament molt curiós que sembla fins i tot gairebé cinema mood com si fos cinema mood com si fos un d'aquells documentals de principis de segle tipus Robert Flaherty tipus tota aquella gent tipus tabú i tot allò i parla d'un senyor que està doncs viu a la naturalesa és com una mena d'aramita un senyor que fa una vida absolutament ascètica en el cor de la naturalesa i ja està parla d'aquest tio i la pel·lícula adopta tots els ritmes naturals i els ritmes diguem de la parsimònia i l'espera que significa doncs això viure enmig de la naturalesa rodejat de vegetació i ja està buscant-se la vida com pot i sense parlar òbviament amb ningú perquè el senyor està sol i no fa massa res en tot el dia clar és una pel·lícula com us dic molt arriscada de recomanar perquè bueno doncs no és cinema convencional i a més no és un cinema d'aquell que depara moltes sorpreses en forma de molta acció i molta molta història si al contrari és una pel·lícula que té plans molt llargs i que està construïda sobretot a base de temps morts és gairebé un cine gairebé experimental i no és de l'agrat de tothom però jo penso que si us voleu arriscar i si voleu provar coses noves doncs aquesta Tu iers et sí que s'estrena demà mateix en aquest cinema és una opció bastant bastant xula We live on an equal Montreira and we and we make a lot of noise because we love each other Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bon vespre, benvinguts un dijous més al Babilònia. Aquí estem amb bona companyia, com sempre, per parlar de les arts, de la cultura, del cinema, del teatre, no? De sexe no, eh? Oh, llavors... Bueno, podem parlar també de sexe, si voleu. Bueno, doncs pleguem, va. Perfecte. També m'allògui. Rosa, com estàs? Bé, molt bé, amb la veu ja recuperada. Sí, la faringitis ja... Pràcticament, pràcticament recuperada. Fantàstic, m'ha agradat moltíssim. Sí. I el Jaume, que el tenim com sempre aquí. Sí, com sempre, i espero que per... Ho he fet un toro? Ho he fet un toro? Ho he fet un toro? Ho he fet un toro, però brau ja. Un brau. I el torito brau, que cantava el fari, no? Que lleva botines i no va descalzo, aquell clàssic de la música... A mi sempre m'havia agradat la comparació que es feia de bou o de toro. O de toro, sí, sí. O de brau. Jo sempre havia assimilat el toro, eh? Ai, el... El bou és mans. El bou és mans. És què? Mans, mans. Mansó, sí, sí. Mansó, és dòcil, és per fer, clar, feines, feines, així. En canvi, l'altre... L'altre és el caràcter en persona. Molt bé, escolteu una cosa, ja que parlem d'abraus, és una cosa així molt tonta, i potser a partir d'ara deixarà alguna gent d'escoltar-nos, no, ho dic en sèrio. No crec. Coneixeu el monument de Rafael Casanova? Sí. Que va fer el que hi ha al carrer Alibé i cantonarà de Sant Pere. Cada 11 de setembre hi vaig. Exacte. Doncs, hi ha un estudi, i és seriós, l'escoltor es diu Rosent Noves, eh? Conegut al període, doncs, del modernisme català, i hi va fer una primera obra que es deia Torero Ferit, eh? L'any 1870 i alguna cosa, no, perdó, 1870 i alguna cosa, que està al Manac de Barcelona, i llavors és un torero que cau, està fet en bronze i gira el cap cap a dalt amb una cara de patiment, no?, perquè està, l'han tocat, eh? L'han tocat, eh? L'han tocat. I llavors, què passa? Que quan es va fer aquest monument que li van encarregar per col·locar al Passeig Lluís Companys, va agafar la mateixa cara. I, clar, l'efígie del Rafael Casanovas és l'efígie del Torero Ferit, d'acord? Ho dic per al tema aquest de... Mira, és una curiositat, sí, no? Mira, doncs, al final les cultures conflueixen. Això és cert. Ja està. O sigui, que pateix. Que pateix. Al final les cultures... Però Rosent Noves va agafar... No està documentat, però si et mires la cara d'aquest torero ferit, que és d'ell mateix, amb la cara que té el Rafael Casanova a punt de caure, no?, que va ser ferit a la cama a punt de caure en aquell moment, doncs és la mateixa cara. Per tant, té la cara d'un torero. Mira, aquesta setmana també estem de... de celebració... No ho estàs dient com una contradicció. No, però és un coneixement... És una conècdota, mira. No, però pensem a una cosa. En aquella època, la festa dels toros era una festa absolutament que no tenia cap connotació espanyolista, eh? En cap moment, eh? No ho diré mai, eh? I aquí a Barcelona era una plaça torera de primera línia. Evidentment. I no ho diré del Torí, del Torino, que estava a la Barceloneta, eh? Que hi havia 14.000 persones allà dins. Per tant, és un concepte diferent al d'art. És una mica per fer merder. Clar, home, i a més amb dues places de braus, de curses. Sí, sí, sí. Però teníem així. A veure, aquesta setmana hem estat també de celebració de la novel·la del Paco Candel als altres catalans. Ah, mira. També. És l'excursió de cultures, que digui jo. Per això, per això. Molt interessant i tant. Molt bé, doncs avui tenim moltes cosetes. Hem de seguir parlant. La setmana passada, com no estava aquí la Rosa, doncs vam dir que ens faria un petit comentari de l'enemic del poble, de l'Enric Ibsen, el Teatre Lliure. i el Jaume es parlarà de les titelles, perquè aquí donem espai a tot allò que té a veure amb el món infantil, que ens agrada moltíssim. I tant. Indibusos animats, titelles, clar que sí. Amb la Sireneta, amb aquesta revisió del conte del Hans Christian Andersen. Seguirem amb música, amb el festival Rajmaninov, a l'OBC, que la Rosa va a disfrutar d'aquesta potència rusa. Allò, directament. El Jaume es farà un mix entre una conferència del Matthew Trim i sobre la diferència entre Catalunya i Escòcia, i també es parlarà d'una d'aquestes paraules magnífiques que té l'almanac del cordill. I per últim parlarem de... És que això del cordill anem malament. Encara dura, eh, el tema del cordill, eh? Veus com dèiem això del sexe que va a conèixer? D'una de sí, d'una de sí. Ja vam dir que no l'esmentaríem més, el cordill. D'acord, ho vam dir, eh? L'almanac. I llavors, parlarem de cinema, parlarem d'una pel·lícula, que ja hem parlat, però li farem una revisió, potser musical, a propòsit del Lwin Davis, que ja sabem pronunciar-ho, aquest Lewin, que sembla que deien, és Lwin Davis. Sí. Dos pel·lícules dels Goya, La ferida, i la Rosa ens parlarà de Vivir és fàcil con los ojos cerrados, ara en Guanyadora. I per últim, si ens queda temps, perquè com sempre anem a córrer cuita, parlem de Nebraska i parlem d'una pel·lícula original, diferenta del Michel Gondry, que és L'espuma de los días. Tindrem com a convidat de fons a Bob Dylan, justament un dels convidats en aquesta pel·lícula dels germans Coen, que apareix al final de la pel·lícula, tindrem com darrere fons, i també escoltarem per allà al mig un número 1, que ara fa 27 anys, d'aquella cançó dels bons jovis que es deia Living on a Prayer, que era d'aquells himnes del rock, no? Però ja fa 27 anys, eh? Déu-li-do. Jo recordo com votava amb aquesta cançó, quan ballava jo, eh? Mare de Déu, senyor. Que tu ets molt jovenet. Sí, calla. Veus, la que a mi m'agradava fa més anys, la que he comentat abans, no? Sí. Que ahir també, ahir feien l'aniversari, la cançó de Simone and Garfunkel, Els Sounds of Silence, eh? Els Sounds del Silenci, també. Ah, ah. Si fem memòria, la posem la setmana que ve, d'acord? Sí. Vinga, jo ho miraré també de portar-la. Doncs vinga, Rosa, comencem per en Amic del Poble. Sí, com no? A veure, és una obra de teatre, bueno, ja ho has dit tu, no? Que és l'autor, és l'Ibsen, aquest autor norueg, no? Ho estic dient bé. Encara s'està representant al Teatre Lliure de Barcelona. És una... I un siu menys, oi? Sí, bueno, de fet, tenien una data d'acabament, però com que hi ha hagut molta demanda, han pogut prorrogar una setmana o dues més, perquè això està molt bé, eh? És una llàstima, també, quan venen les obres i amb tan poquet temps en cartellera i que la gent està esperant que es vagin venent entrades per poder anar ampliant, no? Però, bueno, si això també, per una altra banda, vol dir que hi haurà variació i renovació de programació, doncs, mira, Déu-n'hi-do, no? Està... També és positiu, no? Bé, doncs, és un... Bueno, no és un tema, és que tracta diversos temes. Ja l'altre dia vau fer una miqueta d'introducció de què va, l'explicació. Ho situem de nou ràpidament, un poble on viuen tota l'economia del poble pràcticament està basada o es beneficia de l'existència d'un balneari, clar, imagineu-vos els comerços, els hotels, tota la gent, totes les professions i tota la feina al voltant d'això, no? De la riquesa que crea aquest balneari. Llavors, hi ha dos germans en el poble, un és l'alcalde i l'altre és el metge del balneari, eh? Aquest metge és el personatge que fa el Pere Arquilloé i ell fa unes anàlisis amb l'aigua i, bueno, descobreix i comprova que aquelles aigües no són bones, són nocives per la salut humana, o sigui que això s'ha d'alguna manera o netejar o tancar i prendre una sèrie de mesures, no? Clar, imagineu-vos quan ell ja això ho fa, o intenta fer públic, no? Ja primer el seu cercle més proper, quan ho intenta fer públic, no? Ja aquí intervenen ja la família, ostres, vigila, que és la teva, la nostra font de vida també, ostres, que tens uns fills, després les pressions que pot arribar a rebre també pels mitjans de comunicació, els periodistes en un primer moment sí que s'alien amb ells i, ostres, això és una notició, això ho hem de dir, això a la població ho ha de saber, però de seguida quan arriba a oir des de l'alcalde, que és el seu germà, és l'alcalde, ostres, doni-do, ja aquí ja tenim també el conflicte ja originat, no? I de seguida també ja apareixen les forces econòmiques, que és, doncs, el president de l'Associació de Comerciats i tot això també amb molt bones maneres, però clar que el senyor li va dir, escolta'm, és el nostre mitjà de vida, i llavors és aquest enfrontament que perdura, és una obra del segle XIX, però que perdura avui dia amb una vigència pleníssima, total, és aquest enfrontament, no? Que ha de prima més, que ha de valdrà més, el bé comú i la sinceritat i la veritat, pesi el que pesi i costi el que costi això, o, pel contrari, això s'ha d'amagar, s'ha de tapar, s'ha d'ocultar i hem de continuar vivint com si no passés res, perquè aquí hi ha una sèrie d'interessos econòmics i socials i un benestar que és... Clar, la polèmica està servida, la discussió està servida i aquí la gent es pot posicionar com vulgui, eh? perquè l'obra no es posiciona. No, jo és que precisament pensava i esperava i potser és una miqueta una decepció que vaig tenir jo, però, bueno, també ho entenc perfectament. Jo pensava que l'Ibsen es posicionava més cap a dir, escolta'm, és que aquí s'ha de prevar la salut de les persones, eh? Per davant de qualsevol tipus d'interès econòmic, o ja dic, o de pressions o de forces de pressions o de grups de lobbies de pressió o de poder... I no, almenys la representació i la versió que s'ha fet al lliure, que el director és el Miguel del Arco qui ha fet aquesta versió, jo, no sé, Jaume, que tu també ho vas veure, jo vaig trobar que va deixar una visió molt oberta, de dir, jo exposo les dues bandes, uns tenen la seva raó per això, per això, per això, i els altres, els que consideren que aquests fets no s'han de publicar, no s'han de fer públics, no cal alarmar a la població, anar trampejant com puguem, bueno, doncs també et donava les seves, no? I una miqueta veus aquest debat, aquest diàleg, aquesta demagogia, fins i tot.