#78 - Segones temporades en sèries (My Mad Fat Diary, Hannibal, The Americans), còmics (100 bales, Victories), Òscars 2014, Beck — i a Babilònia: Le Corbusier i homenatge a Paco de Lucía

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Té alguna resposta! Sports! Fins demà! Benviguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'Extra Ràdio i també parlem de televisió, esports, bandes sonorats, ofensituts, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert o cinema. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció. Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com A les portes, ràdio desfèrgat. Sintonitzes, ràdio desfèrgat. A la lliure sancions. A les portes, ràdio desfèrgat. A les portes, ràdio desfèrgat. Hola a tothom, bona tarda. Benvinguts a aquest fluzo nostre que portem amb amor i carinyo gràcies a l'ajuda inestimable del Carlos. Una setmana més. Què t'està passant que véns cada setmana? No sé. No t'estic donant res a canvi, eh? Estic una mica nyonyo. Sí, estàs emmorrinyao, eh? Ja metxaréis de menos. És una amenaça? No, no, no. O és una fantasia que ens proposes? Una fantasia, un sony eròtico. Un sony eròtico. Bueno, doncs, Carlos Giacomé, gràcies per acompanyar-nos una altra cop. Gràcies a tu per convidar-me. Ja el coneixeu, és el Carlos. I avui tenim novetats darrere dels controls tècnics perquè hi ha el Carlos ajudant-nos. Gràcies, Carlos. Escolta, pots entrar si vols, eh? És que el Marc no volia entrar mai. A veure. Per què? Oh! Ostres, llegaria més en el santo. Funciona el micro. Per què no volia entrar mai? No volia entrar mai. Mira que li vaig insistir cada setmana i deia, entraràs, entraràs. I ell... I té una bona veu, també, pobres. Molt maca, terciopelada, però no hi havia manera. Bueno, doncs, el Carlos ens està ajudant. El mític d'aquí de Ràdio d'Esvern, també. Sí, el Carlos de la Ràdio. El Carlos. El Carlos de la Ràdio. M'han crescut les canes aquí, sí. Exacte. Però, bueno, doncs, el Marc ha emprendido. Com es diu en aquesta situació? Ens ha emprendido una nova aventura professional. El Valhalla. Sí, el Marc ha emprendido en Valhalla. Ja hem preparat el seu vaixell per cremar-lo i tirar-lo allà a la Barceloneta. El tirarem mar endins. Perfecte. I, bueno, doncs, escolta, quasi que dediquem aquest programa al Marc, pobre i cert. Sí, que en pas descalce. Que en pas descalce. Descance, en pas descalce. Bé, doncs, el Marc no hi serà, però sí que tenim els continguts habituals de més o menys cada setmana. Ja ho sabeu, que tenim una mica de cine, una mica de música, una mica de còmics, una mica de post-Òscars, que, en realitat, la setmana passada semblava molt maco, això dels post-Òscars. Era, farem el pre-Òscars, la prèvia, i després l'anàlisi i tal, igual, no? Però jo, més o menys dilluns a les 7 del matí o així, ja pensava, això ja està passat, això dels Òscars. El què? Què? El què? El què, què? Els Òscars. És una... Vindrien a ser la cosa posterior als globus d'or. Vale? Vale. És el que ve després dels globus d'or. Els Goya. No, és igual, és igual. És igual que... Que això, que ja està passat, però és igual. Bé, ara parlem una miqueta. Sí, no, és que no s'ha... Jo crec que no s'ha criticat prou aquesta sèrie mona d'aquest any, llavors hem de fer una mica de lenya del árbol caidor. A part d'això, doncs, tindrem el barri... Hola, barri, ja està... Està en el xat, ja. En el xat, quan vulgui ens podrà trucar i fer la seva secció de cine, no, de tele i de sèries i totes aquestes històries. A veure si avui em porta alguna que hagi vist, perquè últimament... Eh, barri? Barri, parla de Breaking Bad o alguna cosa, no?, que més o menys... Breaking Bad. Sí, sí, pregunta... Vinga, llamellà, va arribar, vinga, ja fem-vos la secció una hora. Que maco, això, de contactar amb els col·laboradors així. Vinga, tira, entra, tant. Mentre el barri truca, recordar-vos que teniu el xat a la vostra disposició, el www.radiodesvern.com. És el xat de la ràdio, doncs, entreu i, com sempre, ja sabeu que ens podeu dir el que vulgueu. Què més? Telèfon 93-372-366-1 per entrar en directe. Molt bé. Ens podeu dir la vostra? Vau veure la cerimònia dels Òscars? Sí. Us vau a dormir com gairebé tothom? Vau encertar 25 de les 24 opcions? Exacte, exacte. Truqueu-nos i ens ho expliqueu. I avui, mira, com que estic generós, avui obrirem 20 línies de telèfon. 20 línies? 20 línies de telèfon. Però només durant un minut, no? S'ho agafant a la tele, eh? Per solo durante un minut, ronda ràpida. Bueno, doncs, entreu directament i ja està. Que ja entran, crec. Ah, ah, ja el tenim, el barri. Oh! A veure, hola, barri. Barri! Ah, hi estàs, què tal? Que eficiència, tío. Cómo va todo, por ahí? Muy bien, muy bien. Muy bien, muy bien. Doblemente muy bien, eh? Sí, sí, triple. Triplemente bien. Subimos a cuàdruple? No, no, lo dejamos en doble, en doble. Que viene así... Pero, vamos a ver. Vamos a hablar de segundas temporadas. O sea, si ya, pues... Oh, oh! Ay, qué bonito, lo tenías planeado, pero se te ha ido. Se me ha ido. Se te ha ido. Bueno, pues segundas temporadas, a ver cómo va esto. Sí, pues ya después de hablar de tantos estrenos, vamos a ver ahora series que han regresado. Vale, o sea, a ver cómo... Vale, estrenos de segundas temporadas, eh? A ver cómo está el patio en series, pues qué sé yo, como Aníbal, por ejemplo. Aníbal, Big Motel... Qué bien te conozco. My Fat Diary. Vale, pues... Oye, ¿qué tal si empiezas por My Fat Diary? Lo digo porque... No la ve nadie, tío. Sí, no la ve gente, sí. Ostras, a mí no paren de recomendarme-la. Sí, de verdad. Això es totalmente en serio. Hi ha una companya a la feina que la segueix. Hi ha una companya que coneixem de los internets que també la segueix. Sí, sí, en serio, en serio. Es que fue una serie que cuando la estrenaron nadie se puso a verla, pero a lo largo de este año todo el mundo que la ha visto ha terminado a los pies de esa gran muchacha. Y sabes por qué, ¿no? Porque tú la recomendaste en este programa. Efectivamente. Y toda España ha escuchado este programa. Y Bélgica. Y Bélgica. Y parte de Bélgica. Vale, pues venga, va, My Fat Diary. ¿Qué pasa? Ha vuelto. My Fat Diary, que es una serie de E4, que es la versión team de Channel 4. Es el canal que ha emitido a Skins, Misfits y demás. Y esta es la versión team. Y estas, como todas estas series se han ido terminando, dijeron tenemos que buscar una nueva serie adolescente. Y han adaptado los libros del mismo nombre de Rae Earl, que es la escritora y protagonista de sus historias. Rae, eso no es nombre de escritora, eso es nombre de asociación de escritores. ¿Qué te iba a decir? Claro, porque dices que E4 se ha quedado sin series, claro, sin series de estos chanantes, ¿no? ¿Cómo sé? ¿Cuál es la palabra? Adolescentes. Claro, se ha acabado Misfits esta temporada, ¿no? La temporada pasada. Eso es. Se ha acabado Skins. La despedida de Skins. Exactamente. Con lo cual tienen ahí un hueco de audiencia que necesitan cubrir, que es este público adolescente que pide un tipo de serie tan... Un tipo de adolescente, pero que pide algo más. Exacto, algo distinto a lo que puede ofrecer, pues, CW o estas cadenas así como más tontunas. Vale, entonces, My Fat Diary llenó este hueco en su momento. Es ley, ¿eh? El periodista que está expresado. Tuvo una primera temporada exitosa y ahora ha vuelto, ¿cómo? ¿Bien, mam? En plena forma. En plena forma. Lo cual es irónico tratándose de... Se fue y ha vuelto de la misma manera. Sigue siendo una de las series adolescentes que mayor desarrollo tienen de las emociones adolescentes, por así decirlo. Ah, bueno. Es rebundante, pero es cierto. Esto mola. ¿Quién hay detrás de esta serie? Nadie. Claro, claro, claro. No es que no lo sepas, es que no hay nadie. Es que no se ve la gente que está detrás. Claro, claro. No, no, no, es una serie, o sea, todos los actores son casi novatos, no tienen ningún nombre en guiones ni en direcciones. Vale, vale, eso preguntaba yo, vale, vale, no, no. Si no hay nadie, no hay nadie. No hay nadie, no hay nadie. No hay nadie, por así decirlo. Vale, vale, vale. Y entonces... De hecho, su protagonista, Sharon Rooney, era una... o sea, es su primer papel. Luego la hemos tenido en Sherlock haciendo un pequeño medio cameo en esta temporada. Sí. Pero esta chica hasta ahora no había hecho nada. Y ya te digo que se va a comer el mundo. No había querido. Queréis parar, queréis parar. No ha sido intencionado. ¿Cómo estáis los dos, eh? Así o tú. Vale, porque esto va de... perdón, eh. De una chica gruesa. Una chica adolescente que tras un periodo en un hospital psiquiátrico. Sí. Vuelve a Lincolnshire, su ciudad natal. Sí. Y tiene que afrontar el volver a conocer gente, la vida, todo. Vale, bueno. Ser adolescente y ser... Un adolescente con sobrepeso y con problemas mentales. De unido. No, es verdad, pero es duro, eh. Es una serie que... Hombre, no, no, por supuesto, no. No la estoy frivolizando. De humor bizarro, es súper sexual, pero a la vez tiene una parte emocional que te deja destrozado. Consigue los dos puntos y esa es su gran virtud. Bueno, pues oye, ya hablaste una vez de esta serie en este programa, no sé si fue la semana pasada o hace dos semanas, o un poco más, igual. Y no te hice mucho caso, la verdad, tengo que confesarte, pero bueno, si ya hablas por segunda vez de esta serie y realmente está tan bien, pues tiraré delante. Son... Espera, como serie adolescente, a Freaks and Geeks. Ahí lo dejo. ¿Cómo, cómo, cómo? Alto, alto, alto. No he entendido la frase, pero solo he oído Freaks and Geeks. A ver, vuelve, vuelve a... La supera. ¿Supera a Freaks and Geeks? ¿Pueden tallar la trucada? La supera. ¿Sí? Bueno, no, no, espera. Última oportunidad. Última oportunidad. No, no, yo ya te he desamigado. Esto de entrada, ¿vale? Me da igual. No me puedes desanimar si... desamigar si no lo has visto. No, no, es que me da igual. Me vienes y me dices. No, no, es que me da igual. Es un desafío. O sea, no tengo un guante, pero... Tienes... tienes un guante virtual a través del teléfono. A ver, bofeteame virtualmente. ¡Ay! Vale. No, no, no, no me picas. Es rival del humo. Sí, esto es una cosa. No me picas, ¿eh? Que lo sepas, no me estás picando. Pero sí me estás picando mucho, porque eso no puede ser. Esto es así. Es como si me vienes y me dices, mira, he visto una peli de Steven Seagal que es mejor que Ciudadano Kane. Pues no, no he visto esa peli de Steven Seagal, pero sí. No, no, en serio. Bueno, vale, va. Vale. Es que probar es trampa, porque el primer capítulo es el que menos me gustó. Bueno, pues dos capítulos. Te veo la primera temporada y luego ya hablamos. Claro, claro. Siempre me estiras, ¿eh? Si haces con Aníbal, por ejemplo. No, no, sí, claro. Con Aníbal me has hecho lo mismo. No, al principio no te gusta. Cinco capítulos después. No, no, pero espérate. Aníbal es una serie que vas viendo y no te das cuenta de que te gusta hasta que no la ves. O sea, hasta que dejas de verla. Cuando dejas de verla, dices, jo, quiero ver a Aníbal. Jo, que bien me la vendéis, macho. Sí, esto es como... Esto... Esto es como quien tiene... Yo tenía un caballo cuando era pequeño y no lo valoraba. Entonces me lo quitaron mis padres y dije, ¿dónde está mi caballo? Vale, pues, bueno. Bueno, como tengo tanto tiempo que me sobra por todas partes... Ah, pero esto dura poco. ¿Cuánto dura cada temporada? ¿De Aníbal? No, hombre, no. De My Fight Day Fight Day. Seis capítulos creo que eran por temporada. Ah, bueno. Bueno, vale. Es de estas temporadas británicas. Vale. Venga, pues, queda ahí. Queda ahí la segunda temporada de My Fight Day, que ha vuelto bien, ¿no? Ha vuelto por todo lo alto. Igual de bien que ha vuelto Aníbal. Ah. Mira, mira por dónde. Aníbal, pues, es complicado hablar de cómo ha vuelto sin soltar varios spoilers. Y como sé que hay todavía gente que está en proceso... Sí. En proceso de hacerse fan... Sí, yo conozco un tío que le faltan dos capítulos de la primera temporada. O sea, que cuidadín. Uy... Lo digo por él, lo digo por este amigo mío. Yo me conozco a mí que he visto dos. Ah, mira. Estás como yo, pero a otra vez. Sí, sí, sí. Hace una temporada los dos juntos. Sí. Exacto. Qué alentador. Bueno, vale, pues... Pues Aníbal es el mismo caso. O sea, ha vuelto igual que se fue. Sí. Para todos aquellos que pensaron que tras una primera temporada bastante bestia a nivel de violencia y que es una serie cara, o sea, es una serie que se ve que hay dinero. Sí, sí, hay pasta. Unos datos de audiencia tan justos como los que tuvo, muchos pues pensábamos que iba a ser una segunda temporada, pero con una lista más bajo. O sea, la NBC no soltaría tanto dinero, todo lo contrario. O sea, sigue estando al mismo nivel, efectos digitales, fotografía, todo sigue siendo de lujo. Bueno, no está mal, no está mal. Y dices que el nivel de violencia no ha bajado, porque... No. Porque tela, ¿eh? Yo, a ver, siendo NBC, claro, en HBO hemos visto cosas peores, pero siendo NBC... Está a nivel de cable en nivel de violencia. Está a nivel de cable, estoy contigo, madre mía, qué animaladas. Te quedan dos capítulos, yo creo que ya has visto La corbata colombiana. Sí, sí, he visto La corbata colombiana, una... Y me ha dicho que eso no es... Bueno, una deliciosa... Es muy escuro. Sí, sí, sí, es bastante. Es una deliciosa práctica que ya conocía, desafortunadamente, pero nunca había podido ver en ninguna peli. Y... Es que se mueve la lengua. Es que se mueve la lengua, tío, es cierto, es cierto. Quien sepa lo que es una corbata colombiana, ahora no lo explicaremos porque estamos... Las corbatas colombianas de Aníbal mueven la lengua, lo dejamos ahí. Exactamente. Aparte de esto, también dedicaron un capítulo a un águila... ¿Cómo era esto? Águila sangrienta, que era una práctica que hacían los vikingos, con sus prisioneros. O sea, imaginaos el nivel de violencia. No lo explicaremos aquí por eso, porque estamos en un área infantil. Está bien porque el Aníbal de la serie es un vikingo, es el Mads Mikkelsen, que quieras que no. Correcto. Ah, exacto. Correcto. Es un lagarto rumano. Hasta aquí me aportó. Lagarto rumano. Lagarto rumano. Si hay algún oyente rumano que se haya sentido ofendido, este tío es de Navarra. O algún lagarto, que también me consta que hay muchos lagartos que escuchan nuestro programa. Y mucha lagarta. Y mucha lagarta. Ay, vale. Pues de momento... Vamos a estar dos como las recomendaciones y pasamos a la tercera en Discordia. ¿Qué es? Bates Motel. Bates... Ay, qué pasa con Bates Motel. Me lo veía venir, ¿eh? Pues esta serie... O sea, no he visto El Regreso. Y con eso ya te lo digo. ¿Cómo? Entonces... No lo he visto. Pero... Vale. ¿Pero por qué? No, no sé. O sea, empezó... Tuvo un primer episodio, la primera temporada, que era como aquello que decías... Madre mía, Vera Farmiga... Haciendo el papelón que se va a ganar... Se va a llevar todo el no sé mí. ¿Y Freddy Highmore? ¿Cómo se llama? Pues lo fue empicado de una manera que terminó siendo... la serie que era por Vera Farmiga. Ya. Ni más ni más ni más. Él también lo hacía bien, ¿no? Perdón, ¿eh? Que os corte. No, no. ¿Qué dices tú? ¿Freddy Highmore? Sí, sí. Freddy Highmore. Vale. Que era el niño este... Mini Norman. Eso es. ¿Mini Norman? ¿Cómo que? Mini Norman Bates, porque es Norman Bates de pequeño. Ah, vale, vale, vale. Para los que no sigan la serie, digo, Bates Motel es como la precuela de Psicosis, solo que ambientada en la actualidad. Correcto. Ya está. Cosa que nunca entenderé. Ni tú ni nadie. Creo que es el problema de esta serie. Porque, bueno, con Anibal... Es de época, pero tienen iPhone, son de gado, coches... Eso sí. Anibal también pasa en el mundo contemporáneo, digamos. También hay ahí un desbrajuste temporal respecto a Anthony Hopkins y toda la pesca. Claro, pero no es lo mismo. Pero van vestidos... No, no, pero por eso digo que ahí hay como un salto temporal, pero que no pasa nada. Pero claro, lo raro es que vistan como en los años 50 o 40... Si lo trasladas, lo trasladas todo. Claro, claro, claro. Curioso, curioso. Bueno, pero entonces, ¿te atreverás a no recomendar Bates Motel sin haberla visto? No, o sea, yo la terminaré viendo, o sea, porque, tío, es Vera Farmiga. Te conoces y es Vera Farmiga. Te conoces a ti y a Vera Farmiga. Bueno, pues si la ves algún día... Pereza, pereza, mucha pereza. Mucha pereza, pero oye, la terminarás viendo, tú mismo lo dices, así que si la ves, adelante. Pero bueno, y comentar también que esta temporada se une en Alcat Michael Barton, que es el mítico Michael Brown de Alia. Sí. Y que está por ahí Nicola Pels, que será la protagonista de la nueva Transformers de Michael Bay. Ajá, ajá. La de los tronosaurios. O sea, solo quiero comentar esto para decir que Nicola Pels, en el tráiler de Transformers de la nueva película, solo dice DAT. Durante 5 o 6 veces, pero solo dice DAT. ¿Pero Nicola Pels, que es un hombre o una mujer? Una mujer. Una mujer, vale. Luvia. ¿Y solo dice qué? A ver. Papá, papá, papá. En inglés. Ah, vale, vale. Perdona, pero ya es más de lo que dice Shia LaBeouf. No, claro, es que el historial de diálogos de Transformers pasa por Megan Fox, Estela Warren, ¿no? ¿Cómo se llamaba? Estela Warren era de los monetes. Rosy Huntington Whiteley. Rosy Huntington Whiteley. Grandes luminarias de nuestro tiempo. Perdona, y ahora el protagonista es Mark Wahlberg, que tampoco es que sea precisamente Lope. Mark Wahlberg. Pero ahora que sacas el tema, yo el otro día lo comentábamos, el tráiler este de Transformers es como muy Malick, ¿no? Sí. O sea, es Michael Bay jugando a ser Terrence Malick, ¿eh? Es alucinante. Sí, hasta que sale un cronosaurio, sí. Claro, saca toda la artillería pesada, pero hasta entonces es como, oh, el arbolito, el rayo de luz, no sé qué. El padre, el angst vital de buscar Transformers. Muy Badlands y la peña, sí. Bueno, en fin. Una última cosa, antes de despedirnos. Hablando de segundas temporadas, que también se ha estrenado una segunda temporada de la que no has dicho nada y has callado como una EP, que es The Americans, que es una serie que sigue muchísima gente. Cierto, cierto, muy cierto. ¿Qué pasa? Ya llevan por el segundo episodio. ¿Y tú qué? ¿Eres un outsider y no la ves? Eh, estoy retomando la primera. O sea, ¿qué no la has visto? Eh, voy por el tercero, cuarto capítulo, no sé. Si estás como yo. Anda, anda, anda. No, pero me la he comprado en DVD, así que como... Ah, no haces nada, entonces. ...estás ahí decir, la voy a ver. Vale, entonces fan, entonces fan total. Bueno, pues yo que sí que la veo, pues puedo decir que está guay, ha vuelto bien, ha vuelto chula, no sé. Esta es la de la célula rosa durmiente en Estados Unidos, ¿eh? Correcto. Lo digo para la gente que... Solo que no son durmientes, pero es una célula... Sí, sí, es un matrimonio de rusos que están en Estados Unidos, pues infiltrados. Ah, exacto. Gran serie. Y el Felicity. Sí, pero está muy bien esta chica, quiero decir, ha ganado con los años. A ver, Felicity, Felicity molaba y la actriz lo hacía muy bien en Felicity. Sí, pero tenía esta cara como de niña repelente un poco, ¿no? Como de... Ay. ¿No? No sé. Ahora hace de... Con perdón de Milf y le siente... Es verdad, y le siente muy bien el papel de Milf a... ¿Cómo has dicho que esta novia? Felicity. Felicity. Felicity Huffman, claro. No, no es el nombre, ¿no? ¿Eh? No, es... ¿Cómo se llama? ¿Cherry? ¿Cherry? Estoy medeberando. Ala, ala, ala, qué poca profesión. Cherry Russell. Cherry Russell, Cherry Russell. Bueno, pues Cherry Russell está estupenda. La felicitamos desde aquí. Felicity, Cherry Russell. Ay, muy bien, muy bien. Hostia, está bien. Está fino, Carlos, oye. Sí, hacía mucho que no hablaba. Bueno, pues Barry, tío, muchísimas gracias por tu sección. Supongo que ya lo has dicho todo, ¿no? Todo lo que tenías. Sí, no, no, no me quedan más series. Vale, ¿algún adelanto para la semana que viene? ¿Next Tom? La semana que viene te lo cuento. Vale. Pues Next Tom, Jendal Barry, la semana que viene te lo cuento. Muchas gracias desde Barcelona, desde Sánchez. Cuídate mucho y pasa un buen fin de semana, ¿vale? Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Bueno, i ara sí, reprenem el curs normal del programa a les 8 i 22 minuts. Déu-n'hi-do. Comencem... Ara comença el guió. A partir d'aquí comença el guió, perquè, clar, el barri ha trucat així una mica... ¿El especial de los Oscars será cortito? No, no será cortito, no, no, perquè, mira, està aquí de les primeres coses del guió. Sí, sí, sí, serà una estona de raje d'Òscars. Jo només te'n demano una cosa. Sí. Res? Intenta respectar la Constitució, que és una cosa que... No, no, és veritat. Últimament la Constitució es pot posar en dubte, tot el que vulguis. Però hi ha un article que no es pot posar en dubte, i és aquell de respectar a todas las personas, independientemente de su etnia. ¿Vale? No, de veritat, de veritat. No, mira... Són les 8 del vespre. Abans de ficar-me en l'Andiongo aquella, em posaré amb el Màxima Cunha, que no te preocupes. No te preocupes. Mira, no ho has fet i ho has fet. No, no, no, no. És que no ho has fet i ja t'estàs fotent amb ella. No, tots els respectes. No, perquè jo quan he dit etnia, doncs em referia a... Xavi, tu i jo parlem sense parlar. Tu parles sense parlar, jo m'estic aquí desganyitant. Bueno, arribarà el moment de rajar dels Oscars de l'Acadèmia de Hollywood. Muy degenerado todo, eh? De géneris? Parla de còmics. Serà aquest el nivell? Perquè si és aquest el nivell, salto la secció, eh? Marxo. No, et pots quedar, però salto la secció. I parlem una mica de còmics, que... Doncs tenim algunes novetats de la EFF, que és l'editorial un altre cop. Cada cop ho dic, però és igual. que ha dit a entrar a nosaltres, doncs, tot el català de DC i de les filials de DC, com podria ser Vèrtigo. Per exemple, aquesta subcategoria de DC que ha dit en còmics una mica més adults, una mica més canyeros, una mica més de gènere. Portem una cosa de DC i, ui, portem una cosa de DC, unes recomanacions... És que t'és tot xigles, tio, al final. Perquè és ECC. DC, ECC. I una cosa de Vèrtigo. Comencem per la de Vèrtigo, que és 100 bales. Mítico. Exacte, és un títol mític entre els lectors de còmics de gènere i de no gènere. Segur que, dient 100 bales, doncs, fins i tot pot funcionar com a Madalena de Proust, allò que et venen tots els records de... Oh, 100 bales! Bueno, doncs, 100 bales torna al ruedo, no és que tingui material nou, però estan reeditant tota la sèrie, des del número 1 fins al número 100, són 100 números en total, i els estan posant en pequeños tomos de fàcil deglución. Bueno, pequeños, no?, perquè són 10 números cada tomo. 10 números cada tomo? Per 24, però... No, 10 tomos. 10 tomos, 10 números per tomo? 100. Ja està. Sí. Un 3 del 24. No, perquè per pàgines per tomo. Ah, vale, vale. Jo estava pensant massa allà. No, clar, sí, 24 pàgines per número. Sí, no, ui, sempre... És veritat, passa un pas sempre endavant en qüestions de, diguem, estalviar-te temps. Sí. I d'aquesta mena de coses, de no fotre res, no? Exacte. Quan em faltarà per acabar? En això ets un geni, en altres coses també, però en això també. Doncs, 100 bales és una sèrie mítica, una de les sèries més mítiques, més importants, i jo diria que millors de les més recents de Vèrtigo, perquè, clar, en aquells tiempos també hi havia la cosa del Pactano i aquestes coses que eren autèntiques animalades de bo. Però una de les sèries més mítiques, potser dels últims 15 anys, de Vèrtigo és aquesta 100 bales. Quantes vegades he dit això, ja, Vèrtigo, 100 bales, 100 bales, vèrtigo, 100 bales. Sí, sí. No, yo recuerdo quan ens regalaban 100 bales, quan entraves al salón del cómic, 100 bales encara no eren res, i ens regalaban un tomo, en plan, toma, un tomo de 100 bales. No, un tomo no, un número, ¿no? No, un número, sí, una grapa, sí, sí, sí, sí. Grapa número 73. Exacto, muchas gracias. Pues vale. Dibujo en blanqui-negro y tal, y bueno. Sí, no, no, no es blanqui-negro. No, la grapa aquella sí, es que era muy chunga, era muy chunga. Eran fanzines, ¿no?, ya directamente. Pues mira, unos amigos que tienen un fanzine me han hecho una impresión por buen precio. Entonces, 100 balas de vértigo. Exacto. De los imprescindibles de vértigo. De los imprescindibles de vértigo. És una de les obres més importants, si no la més important, sí, segur, la més important, de Brian Azzarello i Eduardo Riso, que són un equip creatiu que després es van ficant altres coses, com Spaceman, que és un còmic que us vam recomanar aquí. Em sembla que en l'Era Carlos va caure aquesta recomanació Spaceman. En l'Era Carlos. Bueno, ja m'entens. Seria un camellido. Ja, sempre està en nostres corazones. No. I altres coses, doncs, com ara, algunes historietes sueltes del Batman, molt xules, que em sembla que alguna d'elles també us n'hem parlat aquí. I a part d'això, el Brian Azzarello ha fet coses tan xules com el Joker o com el Lex Luthor amb l'Ibermejo, que és un dibuixant bastant espectacular. De manera que són gent que tenen una carrera darrere, que tenen un pozo i que són dos narradors de conya, directament per... Bé, escuta, podria dir una cosa més grossa, però bé. Són, bé, molt bons narradors i això es veu en aquesta sèrie que desenvolupa una sèrie de mons, un gran lienzo, si vols, un tapís enorme dels submons de Los Angeles i de Nueva York, d'aquestes grans urbes americanes on, doncs, els losers aquests de tota la vida, els perdedors, aquesta gent condemnada, doncs, corre a camp a sus anxes. Llavors, en aquest context, en aquest caldo de cultiu, el que fan aquests dos senyors és inventar-se un personatge, que és un tio supermisteriós que va amb un maletín i va buscar a gent que necessita venjança o necessita assassinar algú, tot i que potser ells no ho saben d'entrada, no? És el típic allò de, sé que em mató, tu abuela no morió, en realitat. Alguien l'ha mató, l'hi ha l'assassinat. Oh, no me digues, no me digues, sabes que te puedes vengar. Llavors, aquest tio va amb el seu maletín, els hi dona aquest maletín i a dins d'aquesta maleta hi ha una pistola amb 100 bales irrastreables. Ni tan sols la policia seria capaç de rastrejar l'assassinat. De manera que tu tens aquesta mena d'impunitat brindada per un senyor que no coneixes de res, que t'apareix però que sembla saber moltes coses de la teva vida i a partir d'aquí se't plantegen dubtes morals o no, perquè la veritat és que els personatges que poblen aquesta sèrie alguns tenen escrúpols i altres no, altres directament són uns quinquis del copon. A partir d'aquí, doncs, l'esperable, trames molt negres, amb poc humor i no ho dic com una cosa dolenta, eh? Vull dir, allò molt dures, molt directes, molt salvatges, una mica basat en el neo-noir, en tot aquest moviment del cine. A partir dels anys 70, aquestes pel·lícules negres de venjança i de totes aquestes històries que van començar a proliferar bastant als anys 70. És a dir, la volta, aquella volta d'Edward que li van fer als anys 70, el gènere negre que havia existit tota la vida. I a part d'això, doncs, l'Eduardo Rissol dibuixant, el que fa és crear uns jocs de llums i d'ombres. És a dir, quan es diu allò del blanquinegre, no és el blanquinegre, potser allò sí que era el blanquinegre, no? Les sèries amb color, però la veritat és que és un tipus de dibuix, un entintat molt, que predomina molt, doncs, això, no? Els blancs i els negres, les ombres i les llums, i podria ser el blanquinegre perfectament, i tu zamparies perfectament. I s'assemblaria bastant al que jo crec que és un dels referents del Rissol, que és Sin City, el Sin City del Miller. Sí. Per cert, Frank Miller, avui he vist una pell basada en un còmic del Frank Miller. Ui, a veure si tenim temps i en parlem. Bueno, no ho tenia previst, però mira, ara que ho dius. Ara tinc ganes. Sí, és que és molt graciosa l'operació de l'Operació de Green. L'operació comercial que han fet, no? L'operació comercial que han fet amb 300, que és aquesta pel·lícula que s'estrena demà. Sí, sí, sí, és una bàstia tot plegat. 300, l'origen d'un imperi, que està basada en un còmic del Frank Miller, que no està més fet. Exacte. Van decidir que feien la seqüela abans que estigués fet el còmic. Hòstia, però no lo podem basar en un còmic. Que dius, pues feu el guió directament. No, no, és que tiene que basarse en un còmic de Frank Miller. Però si no existe, llaman a Frank Miller, li ponen un maletín d'encima de la mesa con 100 bales i que lo haga. Que dius, comiquista por encargo. No, no, no, no, no, no, Frank Miller. No, i ara, i ara. M'estic enrotllant massa amb aquesta història, perquè l'únic que heu de fer, si no teniu, si no heu pogut gaudir dels plecs de 100 bales de Brian Azzarello i Eduardo Rissó, doncs ara és una ocasió millorable perquè FC el reedita, doncs això en volums que aniran triant cada X mesos. De moment n'han tret dos que abren la veda, disparen tota aquesta sèrie d'arguments de trames i de personatges i ja veurem com va. Ja us anirem dient, quan surti el tercer volum, doncs el llegirem i també el recordarem, segurament. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! ! Fins demà! ! Fins demà! ! Fins demà! ! Fins demà! ! Fins demà! ! Fins demà! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Bueno, Santiago, un tema de Beck que ha turnado, el pequeño genio en potencia, que... Bueno, siempre va a ser un genio en potencia, el Beck, siempre va a decir, es un genio en potencia, pero no sé si... del futbol, l'eterna promesa. El guti de la música, el guti de la música. Vec que és el guti de la música, si mai tinc l'oportunitat d'entrevistar-lo, li diré, eres el guti de la música. Eh... Doncs... Bueno, no sé si ha arribat mai a ser un geni, però ha fet discos molt bons al llarg de la seva carrera. Últimament la seva carrera ha fet una mica de nyu-nyu-nyu-nyu-nyu, de muntanya russa, però bueno, sembla que ha tornat amb un bon disc, que es diu Morning Face, i que... Face, que vindria a ser Face. Fase matutina. Ah, vale. Sí. Clar, ara que hi penso, potser és doble sentit, no? I clar, conté temes com aquest Blackbird Chain, que acabem de sentir. Molt bé. I ara sí, vinga, ha arribat el moment. T'ha parlat dels Òscars. T'ha parlat dels Òscars. T'ha parlat dels Òscars. Ningú no ha parlat mai dels Òscars des que van acabar la setmana passada. No, i ara. No, i ara. Què dir dels Òscars? Doncs en realitat hi ha poca cosa a dir. És que no hi ha res a dir, en realitat. Sí, però ens podem quedar una mica en la cerimònia. Potser diem ràpidament que va guanyar 12 anys d'esclavitud, que era obvi, que el millor guió va guanyar Her, que era obvi, que la millor pel·lícula estrangera va ser la gran belleza, que era obvi. És que sorpreses no van haver-hi. És que no va haver-hi cap sorpresa. No. Jo crec que la sorpresa va ser que encara es pot fer una cerimònia més previsible que la d'altres anys. Sí, exacte. És a dir, sempre cada any dius ja està, ja no pots ser més previsible. Pumba. Encara més. Ja no pots ser més avorrida. Encara més. I això sí que podem dir-ho, perquè ningú no ho ha dit gaire. Tothom ha dit, ja està, han passat els Òscars, s'acabó. No, no, no. Feu una mica d'incapié en una cerimònia que va anar realment molt malament. Ja està una mica la bala per aquí, eh? Sí, eh? Com parles d'això? Ja espera, eh? Perquè ja em tremola la mandíbula. Perquè no havia de funcionar malament perquè era la Ellen de Géneris o de Género, com se digui, cadascú la pronuncia de manera diferent. Sí, ella també es pronuncia de manera diferent cada cop. Jo crec que sí. De fet, és un dels problemes. La tia pronunciava els noms de manera diferent cada cop a la cerimònia. Us ho explico. La cerimònia va començar molt malament. Amb un monòleg, l'habitual monòleg del presentador de turno de la gala. Sí. súper carente de chicha. És que era com el pitjor monòleg de l'Antònia San Juan de los Goya. Era una tia, que a més jo la respecto com a humorista. A mi sempre m'ha fet molta gràcia aquesta dona. Ellen. La Ellen de Género. Sí. Fa un programa com d'Ana Rosa. Sí. Però guai. Sí, exacte. Tu el veus i dius, hòstia, quina risa. Estaria guai que Ana Rosa fes això. I fa moltes coses. Exacte, exacte. I se leva la olla i tal. I la tia ja va, fa set anys, doncs ja va fer una cerimònia més o menys entretinguda, divertida, amb ella en estado de gracia. Sí. Aquella va sortir amb una cara com... Estoy cagando. És que era cara així. Vale. Era cara així. que el Proctor tenia algun problema, alguna cosa, sempre s'equivocava llegint. Sí. Els gags eren nivel... Se me ha corrido pedir una pizza. Sí. Que això ni els golla. És que ni els gaudí diré. Bueno, a mi, com a gac, com a gac... Com a gac no em sembla malament. Bueno, però... El que em sembla malament és que s'allargués durant 10 minuts. Exacte, exacte. Com un gac más. Perfecto, no? Sí. Però gags molt blanquets, molt idiotes, molt... No hi havia res, una mica de mala... No dic que te passes, però una mica de mala llet allò de... Sí. No, no. Especialment... Especialment tant com estem d'acostumats a tanta bilis i tanta sang i tanta cosa que... Carai, que els globus d'or els presenten la Tina Fey i la Poller. Exacte. I aquella gala dels globus d'or, em sembla que era, no ho era, nemis, de presentar pel Ricky Cerveix. Allò va ser... No esperes que es repeteixi allò, no? Però vull dir, s'han vist de molt gordes. Sí. I clar, se't posen una L de géneres així una mica... com a parada. Sí, sí, sí. Sense voler fer mal a ningú. Se li suma això, se li suma que no hi havia cap mena de sorpresa. Tot el tècnic anava per Gravity, tots els discursets eren els mateixos, tots li deien, gràcies a Alfonso Cuarón, que sí, que vale, que muy bien, que todo el mundo ha visto Gravity. Els Oscars, fins i tot l'ordre dels Oscars, diria que era avorrit. És que era tot molt avorrit. Els presentadors també pronunciaven malament, s'equivocaven... El John Travolta va ser... Bueno, bueno... El casó John Travolta va ser... El John Travolta va presentar la cantant de Let It Go, de la cançó de Frozen, que també va guanyar l'Òscar. Que sorpresa, que sorpresa. Oh, sí. Idina Menzel. I va dir... Sí, exacte. Va dir un nom... En lloc de dir Idina Menzel, va dir... Adele Massin. Adele Massin. Per què? Doncs potser perquè és John Travolta. Sí. Llavors, doncs... Al final... El seu guru de la cienciologia ha dit, no, no se pronuncia Idina Menzel, dir... Adele Massin. Sí. Però a més és que va dir... Adele Massin. Adele Massin. I a més va dir... La genia o no sé què i tal. Sí, incomparable. Conocidíssima. Reconocidíssima. Adele Massin. Sí. I a lo tonto va ser el moment més loriós de la cerimònia. Perquè sapigueu com va anar. O sea, fixeu-se com va ser el nivell, que van anunciar por todo lo alto el concert de U2, que, ey, que viene U2, que dius, bueno, tindràs tus ideas sobre el grupo, però com a mínim una cançó, doncs, pot fer un espectacle digna. No, van portar ni bateria. Van portar una mena de tamborilete por allí i a fer, doncs, un espectacle francament panós. I al final, bueno, sempre diem el mateix. Cada any diem, és la peor cerimònia en años. No, ja, però és que aquesta és la peor cerimònia en años. No, però jo t'ho de dir una cosa. Jo cada any sóc una mica... Bueno, relativitzo tot. Perquè sempre hi ha... No, és veritat, t'ho juro, eh? Hi ha sempre les veus, aquestes apocalíptiques de... La peor cerimònia de la història. Jo sempre dic, bueno, escolta, sí, ha sigut una mica tostón, però és que sempre és tostón i és això. Però aquest any... Exacte. Aquest any... Aquest any de veritat. Aquest any de veritat que ha sigut un rotllo. És que jo vaig trobar a faltar la Anne Hathaway i l'altra, eh? Sí, aquella cosa. I després ja va haver l'afer selfie, que això també... L'afer selfie, que per cert han sortit els preus. Saps quan li va costar la broma? A HTC o a Samsung? No sé qui era el mòbil. Samsung? Com que no sé qui era? És que a mi m'és igual, tio. Però és que jo... Ja, però no es tracta d'això. Es tracta de que va ser un despliegue marketingístic. Que ens passia el de Samsung. I no recordes el de Samsung. Això és la prova que no va funcionar. Veinte millones de los machacantes. Veinte millones. Veinte millones i no recordo el nom. Però és que... Què va ser a Samsung? I la gràcia de tot això és que Samsung va apuginar tot aquest pastizal perquè aquesta foto que va ser la foto més retuitejada de la història de Twitter. Sí, sí. Cosa que també és rara. Perquè la Helen va dir... La Helen va dir... Vamos a convertir esta foto en la foto més retuitejada de la història. I en el tall de publicitat ja estaven dient que ho era. Sí. No ho sé, eh? Però... Però la gràcia de tot això és que van afluixar la mosca els de Samsung i després... És a dir, durant tota la cerimònia la Helen va anar fent fotos amb el seu Samsung, que no era seu, òbviament. Perquè el seu era d'una altra marca. Exacte. Llavors, tot el post-cerimònia, tot el backstage i tota la sopada després i tot això ho va fer amb el seu mòbil, que era un iPhone. Exacte. Llavors, totes aquestes fotos que van rular per internet, per Twitter i per tot això tenien l'enviador des de l'iPhone. De manera que, vale, sí, en aquell moment, doncs, oh, Samsung, Samsung, però després totes les fotos que han corrido por ahí eren de l'iPhone de la Helen. És una pífia que té la seva contrapartida amb Coca-Cola. Ah. Quan el pizzero va treure les seves pizzas de la marca Big Mama amb papa, jo que sé, jo que sé quantos, al costat hi havia Coca-Cola que es veia més clar que el nom de la pizzeria. Sí, sí. Ni un cèntimo va poquinar la Coca-Cola. És que les cajas són així. No, clar, jo m'imagino al, no sé, al secretari del senyor Cola trucant al seu jefe. ¿Sabes qué está pasando ahora mismo en la tele? Sí, sí, sí, sí. Y el jefe dient, me da igual porque me estoy dando un jacuzzi en Coca-Cola. És el que fa sempre. Déjame en paz. No, no, no, pon la tele ahora mismo. Llavors va posar la tele i va enganchar el moment que entrava el pizzero. Això és el que passa a les pel·lis, no? Pon la tele ahora mismo. Llavors tu poses la tele i enganxes just en el moment que ha de dir la noticia, no? Pues va passar això. Pon la tele que tengo un pálpito, va dir el senyor, el senyor ajudant del Coca-Cola. I efectivament, i els va sortir a la jugada rodona, no van empoquinar un duro. Han dit que enviaran una carta d'agradecimiento. En serio, eh? Han dit això oficialment, del Twitter de Coca-Cola. I un pack de 6 Coca-Coles. Sí, també. Normales i cero. Comparte la con. Exacte. Amb el nom d'Ellen. Ah, exacte. Ellen i Òscar. Ah, exacte. Ho han enviat a l'acadèmia. Sí. I s'ho va agotar el conserge, que és l'única que queda allà passant la mopa. Bueno, doncs... Doncs això. I els Òscars, doncs sí, molt previsibles, però a l'hora també bastant justos. És a dir, per mi, 12 anys d'esclavitud no és la millor pel·lícula. No era ni la cinquena, potser, millor pel·lícula de les nominades. Però era la més Òscar. A mi m'agrada molt, 12 anys d'esclavitud. Sí, sí, sí, per això. Però era la més Òscaritzable. I és igualment una pel·lícula, si no excel·lent, com a mínim de notable alta. O sigui, ja em sembla bé. I tant, i tant. L'única, per mi, gran, gran, gran cagada va ser la del DiCaprio, que li van donar al Matthew McConaughey. i, a més, es van empenedir en el moment en què Matthew McConaughey va fer el seu discurs. Bueno, es van empenedir o no, perquè va apelar a Déu i això. I a si mateix, com a alguna cosa... A mi, encara ens hi encanta. Sí, no sé. I a si mateix, però, bueno, sí. Potser sí que va anar en punt de... Sí, quan va dir... Què hemos hecho? Es va dir a si mateix que ell era el seu ídol, però l'ell de 10 anys després. I quan passessin aquests 10 anys, seria l'ell del sí mateix de 25 anys més tard. 25 anys més tard, dius, ui, ui, ui, esperate, Matthew, dale l'Òscar a DiCaprio. O sigui, era bueno antes, però ara soy mejor. Exacto. I todavía seré mejor. Bueno, el viejo mat. El viejo majant. El viejo majant. Bueno, home, s'ha de reconèixer que és l'any del... És l'any del Matthew McConaughey, però és que era la pel·lícula del DiCaprio i era l'Òscar del DiCaprio. Sí, no, no, totalment d'acord. Se'l mereixia infinitament més en Leo que en Matt. Exacte. Però, bueno, els Òscars funcionen així. Araeixen, bueno, reconeixen la feina d'un actor que ha subido com a l'espuma i... I que perd molts quilos, és el que has de fer. Bueno, això no has de perdre 20 quilos. Exacte. Això a part, això a part. que recordi què passa amb aquests actors que es dispara de cop al seu. Oh, Hillary... Com es diu aquella? Halle Berry és buena. Halle Berry. Hillary Swank és buena. I aquí anava el meu... I després què passa amb elles? Jo aquí deixaria anar el meu discurset i no és en absolut contra la Constitució ni res. No. Però li van donar l'Òscar a la millor actriu secundària a una actriu que ho fa francament bé. Va bé? La... Fa un paper bon. És que vull dir... Diongo? Diogo? Nyongo. Nyongo. Lupita Nyongo. Lupita Nyongo. Ho fa molt bé a 12 anys d'esclavo. Lupita Tongo. Tongo. Tongo. Tongo. És un perfil que més agrada a l'acadèmia. Ja se sap que aquests perfils d'esclavos que sufren i tal i qual sempre agraden. Persones que pateixin en general agraden. Sí. Però què se'n farà d'ella? Sincerament. Esteu tenint entre les nominades de la Jennifer Lawrence, que és la pròxima Grace Kelly, i li doneu a una dona que ni la meitat dels americans sabeu pronunciar. Home, tio. No, no, no. Això és així. És que... Recordo a la Cusibenci... Com es deia aquella? Cusibenci Wallens. Aquesta. Que ara farà el musical d'Anny. I esforrarà. Sí, vale. Però a costa de nuestros ojos. Ah, bueno, sí. Però a ella no li importen els teus ulls. Doncs què passarà? Otra actriz que irà a engrossar el grupo de Halle Berry... No, no, sí, sí. Sí, sí. Totalment, totalment. I a més infantil, en aquest cas, la Cusibenci Wallens. La Cusibenci, sí, aquesta. És una nena petita... O sigui, encara està temps de convertir-se en un jugueta ruta. I a mi me da que la... Que la... Diongo. Mhm. La Lupita... Escorrarà una mica la mateixa sort. La Lupita. La Lupita. Esperem que no, perquè és una actriu... De moment sembla ser una actriu excelent. Sí, sí, ho fa molt bé. Que ho fa molt bé. A més, una noia guapíssima. Em sembla una noia molt guapa, físicament. Molt guapa. Sí. Però això fa part de les qualitats interpretatives. I, bueno, doncs... Sí. És que la Jennifer Lawrence també va guanyar l'any passat, no? Però és igual, tio. És com l'any que tenien Avatar entre les nominades i li van donar l'Òscar a en Tierra Hostil. Sí. A ver, tienes un fenomeno, y los Òscars son un fenomeno. Los Òscars no premian nunca lo mejor. Sempre premian els fenomenos. Sí. Hostia. Abre los ojos. Sí. Dóna-li una altra vegada a la Jennifer Lawrence, que també hagués estat molt marascut, i ja està. I converteix una altra nova estrella infinita de Hollywood. Fenomenos. Mira, l'any que li van... Ara faré una nadada. L'any que li van donar l'Òscar a Casablanca, Casablanca era una pel·lícula gairebé odiada pels crítics. Sí, i encara ho està. La gran elevada per la crítica d'aquell any, No sé com hi ha un colín, i li van ploure crítiques a l'acadèmia per totes partes. I avui és Casablanca. Aquesta pel·lícula, aquesta tonteria d'aquell moment, avui s'ha convertit en Casablanca. Doncs mira. Eh? Està bé. Volia deixar anar. Però ho dic perquè, perquè, clar, rajem molt d'Avatar, però... Clar, no seria Avatar el Casablanca dels anys... 2000. Espero que no. No, no, no. Pròximes generaciones. No, no, no. És veritat, és veritat. Si estàs escutxando esto... La gent es fa molt tonta amb el temps. Llavors, jo què sé, igual d'aquí 50 anys diuen Hòstia, Avatar, cine clàssico, allò. Me dius, no? ¿T'ho imaginas? Bueno, no sé. Gent de... En serio, en serio. Gente que estic escutxando esto en el futuro, Recupereu Herr, o jo què sé, o Nebraska, o jo què sé... Bueno, quantes pel·lícules bones del Hollywood clàssic s'han quedat a l'oblit i, no sé, en favor dels grans èxits de taquilla del moment, que és això, ara és inqüestionable que siguin bones i tal, però eren èxits populars en aquell moment i defenestrats per la crítica. Doncs això. Avatar també va estar defenestrada i va ser un excitazo i tal i qual. Per això ho dic, per això ho dic. Per això estic establint aquest paral·lelisme que no m'ha demanat ningú. Bueno, què més va passar a la gala? Ja està. Més o menys va anar per aquí la cosa. Jo, dintre l'apartat d'Escasses sorpreses, hi ha aquest de la Lupita Nyong'o en favor de la Jennifer Lawrence, i n'hi ha un altre que potser li interessa menys gent, però a mi em va sorprendre molt. Ja sé què em diràs. El documental. Sí senyor. The Act of Killing havia fet un carrerón bastant impressionant durant tota la temporada. Era el documental de l'any. Era el documental que havia de morir. I tant, i tant. Perquè a més explica un tema molt gordo, molt intens, i d'una manera doncs molt salvatge gairebé. És un documental que et deixa... I molt intel·ligent. Sí, sí, sí. Feta de manera molt intel·ligent. No, no, no. A mi em sembla una grandíssima pel·lícula. I semblava que se l'havia d'emportar i no se l'emportar. Se l'emportar una altra pel·lícula que també és molt bona, a mi em agrada molt també, que és... El 20 passos de la fama. El 20 passos de la fama. Que s'estrena d'aquí poc, eh? Que sapigueu. Bueno, doncs està bé, tu. Em sembla bé, em sembla bé. No la veurà ningú, però... No, no, és veritat, és veritat. No crec que... Fenomen o Sugarman, no? Això anava a dir, jo, que no crec que... Que repeteixi. Però bueno, sempre pot ser. Jo què sé. Sempre pot ser. No, aquestes dones no vindran al Primera Sound, llavors el favor del públic hipster no el tindran. Però ell tampoc va venir, no? El Sugarman al final no va anar. Bueno, en principi ve d'anar-hi. Després... Després va dir, no, que soc Superman. Que estoy drogado. Que estoy desaparecido. Va, i això. Però que hi havia d'anar. Que sigues sin ser nadie. Eh? Que sigues sin ser nadie, senyores. Sí. Que sigues sin ser nadie. Sixto Rodríguez, no? No, soy Bob Dylan. No me conocíais antes. Ahora no os flipéis. Eh? Estaria guai que ara els organitzadors de Primera Sound diguessin debido a l'èxit de los Oscars de Twenty Feet From Stardom vamos atraer a totes aquestes coristes. Que la pel·lícula va de coristes de música... Bueno, dels anys 60 fins ara. Aquestes veus de fons, que de vegades no parem molta atenció i que han de ser reivindicades, doncs és el que fa aquest documental reivindicar-les. Doncs... Les de Sister Act. Les de Sister Act. Vindrien a ser les de Sister Act. Doncs que estaria guai, no? Que diguessin... Sí. Concierto de las chicas de 20... Junto a Arcade Fire. Ahora... Els hipsters, ahora sí. Eh... Bueno, poca conya. Igual els Arcade Fire són tanta gent que algú del grup d'Arcade Fire... Haia aparecido a ell. Ha sortit de la pel·li. Bueno, doncs és una altra de les sorpreses d'una cerimònia, doncs això, que no va tenir ni una sola, a part d'aquestes dues, per mi, i que ja podríem anar arxivant, no? Sí, sí, sí, ja està. S'acabó. El año que viene, Mas y Justicias, Marca Academia. Exacte. Ara tenim tot un any per dir, bueno, això dels Oscars no em crec, un carac, o no sé què... I a poc a poc anar canviant, fins al moment del dia abans de la gala, que estarà allà mossegant-nos... Veient tres pel·lis traguides... I ja està, un altre cop i torna... És com un loop infinit. Vale, doncs ho deixem aquí, si et sembla. Perfecte. Trenem una mica de música, Carles? Venga. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà! Fins demà! No destination for you Is this a final compensation? Delivery No destination for you And thanks for always Trying to listen Remember again Traveller Traveller No destination for you No destination for you No destination for you No destination for you No destination for you No destination for you Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! també una mica de tintes una mica negros una mica a mig camí entre el superheroi i el thriller així és que no sé si dic que és gènere negre però és un thriller urbà bastant xunguillo però en fi és un còmic molt trepidant, molt divertit que es llegeix amb molta comoditat i que enganxa, que deixa ganes de més és una sèrie oberta que no sé fins a on arribarà, no sé si encara segueix oberta, però aquest primer volum que es diu Marcado, jo crec que deixa les cartes sobre la taula i la veritat és que pinten molt bé sí, sí, sí, pinta molt interessant còmic de superherois amb personatges ben definits, amb personatges que tenen passat, que tenen dubtes morals i que fan coses no sempre boniques de vegades una mica reprobables com els grans superherois, els grans superherois sempre tenen dues cares una cara més lluminosa i una cara més fosca és el cas d'aquests victories que ens arriben de la mà d'Aleta i que es converteixen en una de les novetats importants de les darreres setmanes i amb ells em sembla que ja ens podríem anar acomiadant, no? Molt bé Tu què dius? Sí, sí, sí Ens acomiadem en calma Mira, va, dic ràpidament una cosa no parlarem de la peli, però la recomanem Ovoi És veritat Anem a veure Ovoi que és una esmenada La Nubelbach se fue a Alemanya És veritat, és veritat però m'agrada la frase La Nubelbach se fue a Alemanya I és una peli molt xula sobre un jove que va com a rebel de cinc causa per la vida perdiendo trenes intentando buscar café i trobant alcohol en el seu lloc Una peli molt interessant Us farà pensar Molt xula Reminiscències Nubelbachianes Budé-Helenianes una mica Jim Jarmusianes també Jim Jarmusianes Sí, té de tot Debut de Jan Oleg Erster que és un director alemany que s'han portat bastantes Sí, sí peli de l'any a Alemanya Vale, doncs aneu a veure la partida demà Moltíssimes gràcies per ser a l'altra banda Gràcies, Carlos Giacomelli Gràcies, Xavier Rodan Gràcies, Carles de la ràdio Gràcies Et tindrem cada setmana I en parlarem I gràcies a vosaltres Adéu Adéu Doncs un dijous més aquí a la Babilònia Tots plegats Ens falta el David Però en canvi estem les que hem d'estar també, no? Vull dir Pagafia cap del 5 Fem gairebé un ple amb la Rosa Hola, què tal? Bona tarda Què tal com estem? Bé? Molt bé, sí De l'Urdes Hola, què tal? I el Jaume Hola Com va tot? Bé? Sí? Sí, sí Fantàstic Avui estem tots molt contents Sí, de veritat És un dia Sí, de celebració De celebració Això està clar Són brindis Són brindis Bé, el Jaume no es pot queixar avui D'abraçada Ara jo sé l'efecte Que puc haver fet embosada Però no sé Ben bé No, em sembla que no ho explico bé A veure, a veure Explico, explico Jaume Rebobina No, que sé l'efecte que he tingut L'alegria i tal Però no sé l'efecte que jo provoco Home No ha tingut prou És una persona entranyable Entranyable Si has provocat relacions positives Vols dir Vol dir, oi? Que ets bo Perquè si la gent que no és estimada Diu que rebem, que donem A tu s'ha passat això Si t'estàvem esperant Candaletes Estàvem aquí Potser tenia ganes d'escoltar-ho Hem de dir que sobretot elles Jo feia una abraçada Però elles et volien abraçar molt més Déu-n'hi-do com abraça Com abraçat Ah, sort, sí El Gesco també fa unes abraçades guais És que si no l'estimem entre nosaltres Què, què, oi? Hem de reivindicar el carinyo I tant Heu pensat d'estimar els altres, oi? Això mateix Això mateix Molt bé Doncs avui que estem així molt contents i molt animats Avui tenim moltes coses que parlar Començarem amb el món de l'art Amb Le Corbusier La Rosa i jo farem aquí una presentació magnífica D'aquest bon home D'aquest arquitecte famós De literatura tenim dos llibres El tu i jo del Niccolo Amaniti I El reencuentro de Fred Hulman El Jaume ens parlarà de l'almenac Punt No direm-lo del cordill Ja ho he dit, veus? Ja ho he dit No cal que ho arrodonim, això No, no, no Ja ho deixarà d'aquesta manera Tot seguit La Rosa ens parlarà d'un musical De pel·lícula Perdó La coral jove de Sant Vicenç Farem esment d'un documental De la conferència de la Victòria Camps I cinema Que és una mica la part important del nostre programa Previ, Oscars Parlarem de Nebraska Parlarem d'Alabama Monroe De Blue Jasmine També nominada D'una pel·lícula que jo no coneixia Que es diu Jova i Bonica Jaume Que ara no la coneix ningú gairebé Per això, vull dir que és com una gran novetat Que tenim aquí I la gran estafa americana Que també és la gran pel·lícula Les Oscars d'aquest any Que ja veurem si s'ho mereix O no s'ho mereix Tindrem el recordatori a Paco de Lofia Que ahir va morir I que doncs Bona, d'un atac de cor A Cancún Estàvem comentant Tu amb tots plegats Però vas bàsicament amb la Rosa Que l'ha colpit bastant Perquè, bueno Una pena Totalment Jo crec que és un dels millors Guitarristes d'aquest país En cap mena de dubte Per no dir-ho el millor Crec que dels últims anys Perquè no solament feia flamenc Que ho bordava absolutament Sinó que ho brodava, volia dir Però ha fet jazz Ha col·laborat amb Paz Metzeny Amb la música rock Fins i tot Amb Brian Adams Ha tocat de guitarra Polifacètic Polifacètic al 100% I ha estat una sorpresa I a més una persona jove Amb 66 anys Que dius Ostres, li queda molta vida per davant Molta carrera encara Per fer Doncs sí Doncs escoltarem Escoltarem entre dos aigües El seu gran clàssic Del any 74 Exacte I ara intentarem Quan fem pel que hem mig Comentar una miqueta això Bé Parlem de la Corbusier Rosa Fem la part de Comença tu Comento jo Començo jo una miqueta Fica també cullerada A veure El que abans darrere hem de comentar Bueno El Le Corbusier Bé És potser una mica Fer un comentari genèric Però vull dir Aquest senyor Realment jo crec que va ser L'inventor De les cases On vivim avui en dia La filla cap és això Hem de tenir aquesta idea En una època Que estem parlant De principis de segle Bàsicament Va crear un format Que és el que es va anomenar Podríem dir La casa racionalista És un concepte més genèric No és com a tal Ell parlava de la casa purista De la casa dominó Uns formats determinats El concepte del modular Del modular Exacte I sobretot El concepte de les cases Amb una alçada concreta Amb el modular Aquest que comentàvem Vull dir que és el format De dos metres trenta i pico Perquè abans Les cases tenien uns sostres Molt alts És una mica L'equiparar L'alçada humana El que seria L'arquitectura On tu vius El teu espai Encara que ell parlava De la casa Com la màquina de viure És a dir Recorda aquest concepte Que apareixia De forma constant Perquè ell vincula moltíssim Amb una època D'avantguardes On el futurisme El tema dels cotxes I li encantava els cotxes I a partir d'aquí Doncs feia aquesta vinculació És com aquella època Marinetti Va dir És més maco Un automòbil Perdó Que la victòria de Samotracia Va fer aquest comentari Com tenint en compte Que per dir d'aquesta forma Que la màquina Estava tenint Una importància Molt marcada A principis del segle XX Moltes dels seus edificis Que posteriorment Es veuran Com el que seria De la unitat d'habitació De Marsella Tenen forma de buc De vaixell Ho dic perquè El que dèiem Vull dir que hi ha coses Que ell vol imitar D'aquestes màquines de vapor Aquelles màquines posteriors Ja electròniques Elèctriques Vull dir Bé Tota una sèrie de qüestions Bàsicament Clar Té diferents facetes Té diferents facetes Una faceta més tradicional Inicial Lògicament I posteriorment Va iniciar Aquelles cases blanques De la villa Saboll Te'n recordes? I tal I a partir d'aquí Comença a introduir Novetats Amb un text Que es diu Els cinc punts De l'arquitectura Ell planteja Una sèrie de necessitats Per exemple El fet de Col·locar les cases Sobre aquells pilotis Sobre aquelles columnes Rodonetes Perquè hi hagi Per un costat Un format de ventilació De la casa per sota I per poder Col·locar els cotxes És aquesta vinculació De la casa Amb la màquina Amb el pàrquing Exacte El que avui en dia es fa Sí, sí O els cotxes O per relacionar-se Exacte Per fer plugar-se De la pluja Totalment Per tot una miqueta Els porxos La idea de les porxos És seva O l'ençor Reus de Galícia O el nord d'Espanya Clar, clar També deu ser Perquè la humitat Del terra Exacte Perquè estem parlant Aquest senyor Era de Suïssa Llavors hi treballava Més aviat cap al nord Llavors allà sí que Era bona idea Una mica deslligar Del terra I jo crec que és Una de les seves Grans característiques Una altra cosa Molt curiosa Construïa en horitzontal Exacte Les cases unifamiliars Tendència a construir Molt en horitzontal Exacte I llavors El que també feia És el tema A les cases A les cases Ja diguem Com a villa Com a tal El que feien era Fer l'escala I fer el passeig Arquitectònic Que era fer L'escala de pujada Per als diferents pisos Però fer unes rampes Per pujar Per al costat Per pujar Per pujar Parport a les finestres Perquè ell obria Molt els venus De la casa Per dir d'aquesta manera I es convertia Tot en una mena De gran finestral On vinculava El paisatge extern I l'introduïa La casa Que és una cosa Que avui en dia Encara els arquitectes Modernets Diuen No És que vincules Quan obres Aquest finestral tan gran, doncs això.