#78 - Fluzo del 6/3/2014 — Segones temporades en sèries (My Mad Fat Diary, Hannibal, The Americans), còmics (100 bales, Victories), Òscars 2014, Beck — i a Babilònia: Le Corbusier i homenatge a Paco de Lucía
Banter inicial, agraïments a Carles (tècnic), comiat del Marc i avís de continguts. Obertura de línies per a trucades.
Retorn molt sòlid; combo d’humor, sexualitat i emoció. Sharon Rooney, revelació. E4 omple el buit post-Skins/Misfits.
Mateix nivell alt de producció; violència sorprenent per NBC; recomendació sense reserves, amb casos impactants comentats.
Seqüela amb pèrdua de focus (brilla sobretot Vera Farmiga). Debat sobre la preqüela actualitzada. Comentari del tràiler de Transformers amb to «Malick» abans del desplegament Bay.
Torna ben forta; espies soviètics infiltrats als EUA. Recomanació per posar-se al dia.
Noir de culte d’Azzarello i Risso: maletí amb 100 bales irrastrejables, venjança i dilemes morals; reedició en 10 toms.
Retorn inspirat amb folk-pop lluminós; tema escoltat: «Blackbird Chain».
Gala avorrida i previsible (Ellen DeGeneres, gags allargats); lapsus de Travolta; selfie i màrqueting (Samsung/iPhone, Coca-Cola); palmarès i polèmiques (McConaughey vs DiCaprio, Lupita vs Lawrence, documental).
Superherois en clau thriller: ritme àgil, personatges amb arestes i moral grisa. Primer volum «Marcado» com a bona entrada.
Retrat en B/N d’un dia a Berlín entre cafès i desencisos; ecos Nouvelle Vague i Jarmusch.
Presentació del programa i temes: Le Corbusier, llibres, coral jove, conferència de Victòria Camps, prèvia Òscars; recordatori a Paco de Lucía.
Mort als 66 anys; llegat del flamenc obert al jazz i al rock; peça icònica «Entre dos aguas».
La casa com a màquina de viure; modulor (proporció humana), pilotis i finestrals correguts; rampes i passeig arquitectònic; imaginari de modernitat (vaixell/cotxe).
Visió general
Programa coral amb dues parts principals:
- -
- Primera hora: tertúlia pop-culture amb sèries (segones temporades), còmics i una bona dosi de post-Òscars 2014; apunt musical amb Beck i recomanació indie.
- -
- Segona hora (Babilònia): art i pensament amb un homenatge a Paco de Lucía i un recorregut accessible per les idees clau de Le Corbusier.
"Ara comença el guió" — i arrenca un menú variat que va de la ficció televisiva a l’arquitectura moderna.
Sèries: segones temporades que tornen fortes
My Mad Fat Diary (T2, E4)
- -
- Ha tornat «en plena forma»: una de les sèries adolescents més potents en desenvolupament emocional.
- -
- Protagonista Sharon Rooney, revelació absoluta; to que barreja humor bizarro, sexualitat i una part emocional demolidora.
- -
- Adaptació dels diaris de Rae Earl; aposta E4 per ocupar el buit post-Skins/Misfits.
- -
- Reconeixement contundent: "La supera [a] Freaks and Geeks" — repte obert als escèptics.
Hannibal (T2, NBC)
- -
- Retorn al mateix nivell visual i de producció: fotografia i VFX de luxe per una cadena generalista.
- -
- Violència de cable: casos impactants (p. ex. corbata colombiana, àguila de sang vikinga).
- -
- Sòlid creixement de fandom; recomanació ferma per recuperar-la sense por d’spoilers.
Bates Motel (T2, A&E)
- -
- Continuació amb dubtes: la sèrie va esdevenir "la sèrie de Vera Farmiga"; pèrdua de pols global després d’un gran pilot.
- -
- Curiositat: preqüela de Psicosis situada a l’actualitat — "desquadrament temporal" que costa d’empassar.
- -
- Tangent: tràiler de Transformers (Age of Extinction) amb aire "pseudo-Malick" abans de treure l’artilleria de Michael Bay.
The Americans (T2, FX)
- -
- Torna en bona forma: espionatge de Guerra Freda amb Keri Russell i Matthew Rhys com a matrimoni soviètic infiltrat.
- -
- Ritme alt i tens global; recomanada per posar-se al dia.
Còmics: noir de culte i superheroisme amb arestes
100 bales (Vértigo) — Reedició ECC
- -
- Clàssic modern de Brian Azzarello i Eduardo Risso: reedició en toms (10 números per volum) que cobreixen els 100 fascicles.
- -
- Premissa magnètica: un home misteriós ofereix un maletí amb pistola i 100 bales irrastrejables a víctimes amb set de venjança — dilemes morals i submons urbans entre Los Angeles i NYC.
- -
- Estètica de neo-noir: joc d’ombres i llums, tinta poderosa, ecos de Sin City; trames dures, humor mínim i molta salvatgeria estilitzada.
Victories (Aleta)
- -
- Superherois en clau thriller urbà: acció trepidant i personatges amb passat, dubtes i decisions reprovables.
- -
- Bon punt d’entrada amb el primer volum, "Marcado"; deixa ganes de més.
Música
Beck — Morning Phase
- -
- Retorn solvent de Beck amb un disc lliurat a la maduresa: folk-pop lluminós i producció elegant.
- -
- Tema destacat: "Blackbird Chain"; la broma interna: "el Guti de la música" — talent eternament en potència que aquí torna inspirat.
Òscars 2014: cerimònia plana i premis previsibles
- -
- Palmarès sense sorpreses:
- -
- Millor pel·lícula: 12 Years a Slave — la més "Òscaritzable"; notable alt, encara que no la millor per a alguns.
- -
- Guió original: Her; Pel·lícula internacional: La grande bellezza.
- -
- Actors i polèmiques:
- -
- Actor: Matthew McConaughey per Dallas Buyers Club (discurs d’autoídol i apel·lació a Déu); molts veien DiCaprio com a merescut.
- -
- Actriu secundària: Lupita Nyong’o (gran treball) per davant d’una Jennifer Lawrence en estatus de fenomen.
- -
- Documental: Twenty Feet from Stardom va sorprendre davant de l’impactant The Act of Killing.
- -
- La gala, sota sospita:
- -
- Conducció d’Ellen DeGeneres: gags massa blancs i allargats (pizzes, selfies), presentacions amb noms mal pronunciats.
- -
- Moment viral i màrqueting: el selfie amb mòbil —
- -
- Samsung va invertir fort; però el backstage el va dominar l’iPhone d’Ellen.
- -
- Product placement fortuït de Coca-Cola en les caixes de pizza.
- -
- "Adele Dazeem": lapsus de John Travolta presentant Idina Menzel, el moment més recordat de la nit.
"Encara es pot fer una cerimònia més previsible i avorrida que l’any passat" — diagnòstic sense pal·liatius.
Cinema — Recomanació indie
Oh Boy (A Coffee in Berlin) — Jan Ole Gerster
- -
- Crònica en blanc i negre d’un dia erràtic a Berlín entre cafès perduts, trens que marxen i alcohol que arriba.
- -
- Ecos de Nouvelle Vague, Wenders/Jarmusch i retrat generacional amb humor sec.
Babilònia — Cultura en primer pla
In memoriam: Paco de Lucía
- -
- Mort sobtada als 66 anys; figura cabdal de la guitarra espanyola.
- -
- Del flamenc al diàleg amb el jazz i el rock (col·laboracions com Pat Metheny): versatilitat i modernitat.
- -
- Escolta inevitable: "Entre dos aguas" (1974).
Le Corbusier — idees clau (introducció)
- -
- L’arquitecte que va codificar la casa moderna (racionalisme) i la va pensar com a màquina de viure.
- -
- Conceptes destacats:
- -
- Modulor: proporcions humanes i alçades domèstiques més baixes (≈2,30 m) per eficàcia i confort.
- -
- Pilotis: aixecar la casa del sòl per ventilació, pas i aparcament — la casa connectada a la màquina (el cotxe).
- -
- Passeig arquitectònic: escales i rampes que articulen l’experiència de la casa, amb finestres corregudes que porten el paisatge a l’interior.
- -
- Imaginari de la modernitat: formes de vaixell (unitat d’habitació de Marsella), fascinació per l’automòbil i la tecnologia.
- -
- Referència als cinc punts de l’arquitectura moderna (citats com a marc): base del seu llegat i dels hàbits d’habitar actuals.

