#79 - Preestrena de The Grand Budapest Hotel al Balmes, la sèrie d’Abierto hasta el amanecer i els estrenes de Resurrection i Believe
Visió general
Podcast amb dues grans seccions de cultura audiovisual: cinema (preestrena de The Grand Budapest Hotel i crítica col·lateral de Dallas Buyers Club) i sèries de TV (el reboot d’Abierto hasta el amanecer i els pilots de Resurrection i Believe). El to és àgil, amb bromes i picades d’ullet a la crítica i a l’escena seriòfila.
Cinema: preestrena i sensacions
The Grand Budapest Hotel (Wes Anderson)
- Connexió en directe des del Balmes Multicines (Barcelona) per a la preestrena/“pàs de premsa”. Ambient tranquil i sales per plantes; accés fàcil amb cotxe per la ronda i amb bus (
- 17 des de Diagonal, 5 parades).
- Expectatives molt altes: es diu que podria ser la millor de Wes Anderson. El presentador avisa: “no escoltis les crítiques” per no condicionar-se.
- Repartiment i troupe habitual: Bill Murray, cameos recurrents, i noves cares com Jude Law i Saoirse Ronan. Broma recurrent sobre Anderson com a “director Facebook” que mai “desamiga” actors.
- To i univers: ambientada als anys 30, història coral en un hotel que funciona com a no-lloc; estil Anderson amb simetries i humor sec.
“L’hotel aquest sigui una mena de no-lugar… com l’última temporada de Perdidos.”
Dallas Buyers Club (apunt exprés)
- Reobren el debat Oscar: Matthew McConaughey vs Leonardo DiCaprio.
- Postures enfrontades:
- Crítica: “aneu-la a veure per comprovar si es mereixia o no l’Oscar”. - Rèplica: “sí que se’l mereixia, però… pobre DiCaprio”.
Sèries: remakes, pilots i guerra d’audiències
Abierto hasta el amanecer (From Dusk Till Dawn, El Rey Network)
- Adaptació televisiva de la pel·li de Rodríguez; mateix esquema i personatges, però repartiment menys potent (DJ Cotrona, aparició d’Adrianne Palicki com a estrella convidada).
- Recepció desigual: moltes crítiques dures; el millor elogi llegit: “pot ser un Banshee sense petar”. Expectació baixa; dubtes sobre el ritme (vampirs tardans) i el valor afegit del remake.
- Apunt autoral: pilot dirigit per Robert Rodriguez; simpatia pel director, però es qüestiona el seu moment creatiu.
Resurrection (ABC) vs Believe (NBC)
- Resurrection: premissa de gent que torna a casa anys després de desaparèixer/morir.
- Comparació inevitable amb Les Revenants (“pseudo-remake no declarat”). - To: drama emocional amb capa de sci‑fi “per a qui no li agrada la sci‑fi”. - Audiència inicial forta en una nit difícil; dubte sobre la capacitat de mantenir-se.
- Believe: creació de Alfonso Cuarón (pilota i co-creació) amb J.J. Abrams a la producció.
- Estratègia de programació: preestrena amb arrastre de The Voice; després canvia a diumenge i es bat a la mateixa franja amb Resurrection. - Comentari de mercat: el diumenge és un cage match ferotge; “no entren dues, o cap”.
Idees clau
- Wes Anderson torna amb una coral estilitzada; hype alt, repartiment ple de fidels i noves cares.
- Debat Oscar reobert amb humor: McConaughey vs DiCaprio a propòsit de Dallas Buyers Club.
- Remakes i reboots: el pas de Abierto hasta el amanecer a sèrie genera escepticisme per càsting i ritme.
- Guerra de diumenge: Resurrection i Believe s’enfronten en una franja crítica; l’estratègia d’estrena i l’“arrastre” són determinants.
Seccions de l'episodi

Preestrena de The Grand Budapest Hotel al Balmes Multicines
Connexió en directe al pàs de premsa: estat del cinema (sales per plantes, ambient tranquil), com arribar-hi (ronda i bus 17), i expectatives per la pel·lícula. Repartiment amb la troupe d’Anderson (Bill Murray, etc.) i noves incorporacions (Jude Law, Saoirse Ronan). Descripció del to: anys 30, història coral en un hotel com a “no-lloc”. Bromes sobre els crítics i la “família” d’actors recurrents d’Anderson.

Debat exprés: Dallas Buyers Club i l’Oscar de McConaughey
Recomanació per veure Dallas Buyers Club i jutjar si McConaughey mereixia l’Oscar; contrapunt que sí el mereixia, amb menció a DiCaprio. Tancament amb broma sobre no entrar a parlar del Barça.

Abierto hasta el amanecer (sèrie, El Rey Network)
Discussió del remake televisiu: fidelitat a personatges i trama, però càsting menys carismàtic (DJ Cotrona) i aparició d’Adrianne Palicki com a convidada. Crítiques en general dures; dubtes sobre ritme (vampirs tardans) i necessitat del projecte. Pilot dirigit per Robert Rodriguez; es valora la seva trajectòria amb afecte però es qüestiona el moment creatiu actual.

Estrenes i audiències: Resurrection (ABC) i Believe (NBC)
Resurrection: premissa de retornats comparada amb Les Revenants; to dramàtic accessible; bon inici d’audiència i incògnita de manteniment. Believe: projecte d’Alfonso Cuarón (pilot i co-creació) amb J.J. Abrams a producció; estratègia d’estrena aprofitant arrastre de The Voice i canvi a diumenge per competir directament amb Resurrection. Comentari sobre la duresa de la franja dominical i possibles escenaris d’audiència.
A la llista, el top 30 de ràdio d'Esvern és Farrell Williams i això que porta per títol Happy. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Just a la fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a 1. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! ! Fins demà! ! ! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! L'agenda! No et perdis tot el que passa al teu voltant! Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil! Informativcomarcal.com via dudal.com L'ailman! A l'escoltes pilons election.com uta 1.000公linsars.com A l'escoltes radio despen, sidant es bon, Hospital Ràdio Sansúost. Ràdio bytes pel ú, raise perp. Ràdio bytesseh perp. Ràdio bytespel.com Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bé! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! falsa Maribel Verdu. Què et deva dir? Què fas? On estàs? On estàs? Doncs mira, t'he abandonat i ja sé que em trobes a faltar perquè estic a punt de veure El Gran Hotel Budapest. Ahà, molt bé. Què és això? Doncs la millor pel·lícula de Wes Anderson, segons diuen i, per tant, la millor pel·lícula de l'any. Ara, ara, un moment. Qui diu que és la millor pel·lícula del Wes Anderson? Quina borrada. Les crítiques, les crítiques en general. Les crítiques no en tenen ni idea, no escoltis les crítiques. Vale, vale, vale. Ratsi, rati. Tots els ratis per a ella. Total, que estàs a on, exactament? A quin punt de la fisionomia barcelonina estàs? Hòstia, doncs gairebé a les muntanyes, tío. Estic al Balmes Multicines, aquest cine nou que han obert aquí, donde Cristo perdia la zapatilla. O sigui, el Balmes Multicines existeix, eh? Existeix i encara està obert, tío. Jo pensava que ja... Que abans de fer la puesta de l'algo d'estrenar-lo, ja el xaparien, no? Ah, exacte, exacte. Abrimos el 20 però hemos cerrado el 15. I Déu-n'hi-do, eh? Una programació molt interessant, realment. O sigui, a dia d'avui el cine està superbé. hi ha unes pel·lis, encara en cartellera, que si no aneu al cine és perquè sois gilipolles, amb perdó. Hola, home, no, tu. Perdó, amb perdó, amb perdó. Escolta, que hi haurà gent que està a casa que no pot sortir perquè té grip i li estàs dient gilipolles. Bueno, si és així, gilipolles per tenir grip, adeu-s? Que al final... Vale, és que, o sigui, ni tan sols vens aquí i ja l'estàs liant. No tinc al costat i ja em sento com amb aquella tensió del directe al teu costat. Bueno, d'entrada, què tal està el cine? El cine en sí, eh? El cine molt bé. Sí, és que no l'hem vist. A més, té molt bé... No sé si recordaràs el balanyà de la Gran Sarrià, que és un cine per mi molt mític. Sí. On les sales tenen, doncs, colors. Hi ha una que és molt vermella, hi ha una que és molt blava. Ah, sí? Jo només he estat a la blava. Aquella que és com de luz negra, d'aquesta que se't veu la caspa. Exacte, exacte, exacte. Però també n'hi havia de vermelles. I ara que ho ha d'entrar una, que és tota blava, dius, hòstia, què recordo, hòstia? Mira. Sí, sí, sí. Escolta, la vermella, per veure la vida d'ell i aquestes coses, s'inspira una mica. Jo imagino que ja t'ho posaven així. Ja vaig veure el di plus sí en l'azul, d'acord, correcto. D'acord, i la vida d'ell, a la vermella, roja, amb cortinilles d'aquestes com de... Saps? Aquestes cortinetes de boles, així com de... Sí, sí, sí, i amb un papel higiènico també, per allà. Exacte. Ui, ui, ui. Bueno, no entrem en això. Vale, el cine està guai. Hi ha molta gent o què? No gaire. No? Jo crec que aquí l'han cagat una mica, perquè és un passe de premsa. No crec que sigui presentació al públic, és només passe de premsa. No, hi ha una altra presentació al públic un altre dia, que sortejaven invitacions i tota la pesca. El d'avui era només passe de premsa. Només passe de premsa. Però clar, han fet passe de premsa con acompañante. Y todos sabemos que los críticos de cine, muchos acompañante. Muchos no, exacte. O sigui, esteu tots els cascarrabies i la teva consorte, que ets l'únic que té consorte. Sí, sí, està el de las gafas, el de las canes, la de la tos, estan tots, estan tots. La de la tos, madre mía. El que ríe com una hiena, el que grita com un posseïdo, bueno. Vale, sí, sí, la fauna habitual. Els nostres oients no saben de què parlem, però bueno, estaria guai que un dia poguessin venir un passe de premsa. Passe per a oients del Fluzo. Vale, llavors, l'ambient... Clar, anava a dir, l'ambient està caldeado, caldeado. No, ni de conya, no? No, no, no. Se senten els grills. Molt tranquil. Les sales estan posades a pisos diferents i, per tant, tampoc et trobes amb gent «Ei, salgo de ver esta peli». No, no passa. Ja. Bueno. Però bueno, no, no, el cine està molt bé, eh? Les instal·lacions són molt dignes i s'arriba molt ràpid, tu. Amb una sorpresa, m'he llevat. Oh, com que s'arriba ràpid? A veure, des de Sant Jús? Com podem arribar fins a aquest cine? Bona pregunta. És que ho vaig estar estudiant l'altre dia i vaig pensar, com no agafis les rondes... Hi ha un bus, hi ha un bus. Ah, vale. Sí, sí, sí. El 17 et fa 5 parades des de la diagonal està aquí i et deixa la porta. Ah, però primer has d'anar a la diagonal, clar. Uf, ja has de fer transbords. Bé, aniré amb cotxe a tu per la ronda. Per la ronda és molt fàcil. Doncs, què anava a dir? Vale, el Gran Hotel Budapest. Estàs a 20 minuts i es caig d'entrar a la millor pel·lícula del West Anderson de la història. I, bueno, en parlarem la setmana vinent, no? Imagino. Em convidaràs a la ràdio, ja no. Mira, estaves convidat, però ara, com que m'has fet ràbia amb això de veure la pel·li, doncs ja m'ho pensaré. Però sí, en parlarem, en parlarem la setmana que ve. Ens explica, explica'ns, fes-nos 5 cèntims de la pel·li. No de com està, sinó qui surt. Bueno, clar, és difícil qui surt en una pel·li del West Anderson perquè sempre surten els mateixos, però n'hi ha d'ans. Sí, sí, sí, surten. I a més, aquí surten tots, des del Swordsman al Bill Murray. He estat a la registra de personatges, alguna incorporació nova, no? El Jude Law. El Jude Law, surt-hi-hi alguna? No. No, no. Moonrise Kingdom, potser, és que és aquesta que tinc en xampollada a nivell de personatges. Jo diria que no sortia Moonrise Kingdom. S'ha oír-se Ronan. O sigui, hi ha algun fitxatge de nens que s'acumula tota aquesta registra de personatges que sempre participen a les pel·les de West Anderson. Clar, perquè el West Anderson és com una mica un director Facebook. O sigui, va acumulant amics... No, és veritat, els va acumulant, però no els treu. O sigui, els tens ja de por vida allà en cartera i no te'n desfas mai, no? Que li diguin a Bill Murray. O sigui, Bill, ja està, Ah, no, tienes que salir en todas, chato. Bueno, escolta, si el West Anderson li diu Bill, s'han en otra pel·li mía. Clar, què farem? Exacte, i vés a saber què, doncs mira, fa aquesta. Bé, la pel·li és com un retractor dels anys 30, no? És una història curiosa que passa tota amb diversos personatges, diverses històries a un hotel i no sé, ja ho veuré, ja ho veuré. Ja ho veuré què m'espera. Vale, o sigui, una història coral amb la línia una mica del West Anderson, una mica amb un toque fantàstic, sembla. No fantàstic en tant, que passin coses de cine fantàstic, però sembla, pel que he vist, pel que he pogut una mica llegir el que he vist por ahí, sembla que l'hotel aquest sigui una mena de no-lugar, no? Sí, exacte, com la última temporada de Perdidos. Ui, spoiler aquí. A la feina. Bé, o sigui, que és la movie de Six Seasons in a movie, vindria a ser les sis temporades de Perdidos i El gran hotel Budapest, no? Ah, exacte, exacte. La seqüència narrativa lògica. Ah, exacte. Vale, doncs, escolta, sàpigues que ens fas molta enveja a tots. M'ho imagino. Sí, sí, sí, sí. I ja està, i la setmana que ve, doncs, vens i ens fas una mica més d'enveja, perquè quan vinguis a explicar-la encara no l'haurem vist ningú, vull dir que... Ah, exacte. Perquè s'estrena això, dirà Andrés que ve, no? Crec que sí, crec que sí, que ja és la setmana vinent, sí, sí. Vale, a Amèrica ja s'ha estrenat, no? A Estats Units ja es deu estrenar d'aquesta película. No, jo crec que només s'ha vist per la Berlinale, no? Sí, va passar per la Berlinale, però no s'ha vist als Estats Units? No ho sé, no ho sé, no ho sé. Bueno, doncs mira, ets una persona privilegiada. Compte quantes persones hi ha, i si n'hi ha 20, seràs una de les primeres 20 persones del món. Sí, ja són 30 o així, eh? Ja no mola, ja és mainstream, esto. Bueno, doncs marxa, marxa de la sala. Vale, a cagar. És més, a mitja pel·li. I cridant, sisplau. És una mierda, com fan els crítics de Barcelona. Exacte. Tu ets de Barcelona i ets crítica, et recordo. Ah, hòstia. Vull dir que tanta peste, tanta peste, però tu també. Sant Jus, poble ciutat, xaval. Vale, doncs els crítics de Sant Jus. Vale, doncs queda dit, fem això a mitja pel·li, marxes, cridant, vale? Ja t'has compromès, i grava-ho, grava-ho en vídeo per tenir alguna prova de que ho has fet. Vale. I si no, bueno, doncs ja, no tornis per aquest programa. Ah, perfecte. Doncs millor, millor m'ho poses. I què t'ho vam a dir? D'aquesta setmana has recomanat-li alguna cosa o no? De què? Del cine o així, eh? No, per què? Perquè jo aprofito la trucada per recomanar a tothom que vagi a veure Dallas Buyers Club per veure per què Massimo Coneguin no es mereixia l'Òscar. Tu coneixes el terme d'estralessi, no? Sí. Vale. Mira, és que aquesta pel·lícula no l'havia posat al guió perquè en principi no pensava recomanar-la. D'entrada perquè tothom ja la coneix i més o menys qui la vulgui veure ja la n'hi era. Bueno, no cal recomanar-la. Llavors no l'havia posat, simplement no l'havia posat, però tu l'has fet sortir i l'has fet sortir per cagar-te amb ella. Sí. Bueno, en tu línia, en tu línia. Jo crec que sí que es mereix l'Òscar al Massimo Conegui, però... No més cal dir capri. Vale, no més cal dir capri. Aquí estava el matís que volia ser al final. Això sí, això sí. Però bueno, escolta, mira que vagi la gent a comprovar si és magia l'Òscar o no. Vale, alguna chazo més en general? Els polítics? No, jo crec que ja estaria. Parlem del Barça, però no, no és un moment. Quasi millor que no. Quasi millor que no. Un dia et deixaré fer una secció sencera de Barça, vale? Vale, vale, vale. I jo ja apago el meu micro i me'n vaig a casa. Bueno, doncs, Carlos Giacomelli, moltíssimes gràcies per trucar. Em sembla que t'havia de dir alguna cosa més, però me n'oblido. Vale. Bueno, se m'acudirà mig programa, t'ho dic en directe, tu estàs així de casa escoltant el programa amb un auricular durant la pel·li i ja està, si la pel·li no m'interessa, molt bé. Vale, doncs ja està. Carlos, moltíssimes gràcies per trucar, ens veiem la setmana que ve i ens ho expliques, vale? I tant, si em falta. Molt bé, una abraçada. Una altra... Adéu, maco. Adéu, adéu. I fem una cosa, després us parlaré d'un llibre que té a veure que haurem avui. Però, si de cas, potser primer que tirem, tirem la primera de les cançons que tenim preparades i després ja us explico d'aquí ve la història. Agarrar-vos les catxes perquè la cosa va fort, eh? Ja us aviso. de d'aviso. Damage by you Damage by me I'm confused Confused Don't wanna be confused Stupid Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! ! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Toldim! Fins demà! Fins demà! sorted? Fins demà! Fins demà! Fins demà! Esto es Robert Rodríguez, fijo. Efectivamente. ¿Sí? ¿Es Robert Rodríguez? Se ha creado un canal, se ha creado una serie de ganas. Oye, Barry, te juro, por la gloria de mi madre, que no sabía que había sido Robert Rodríguez, pero es que digo, hostia, esto es un Robert Rodríguez. Pero sí que iba sobre aviso porque creo, supongo que uno de los estrenos de los que quieres hablar es Abierto hasta el Amanecer. Efectivamente, la serie. ¿Y esta serie se emite en este canal, en el Rey, lo que sea? En el Rey Network. Vale, vale, vale. Bueno, pues no lo sabía, pero iba con un poco de ventaja. ¿La has podido ver o no? Supongo que no, ¿no? Porque creo que la han colgado. No, o sea, ha sido muy reciente el estreno, todavía no he tenido tiempo. Vale, vale, vale. Pero bueno, le están dando palos. ¿Sí? Increíble. ¿Sí, le están dando palos? Me van a saber muy malas críticas. A ver, yo siempre pensé que esto iba a ser un auténtico petardo. Bueno, yo y todo el mundo. Y tú y todo el mundo. Y además hubo... Exacto, exacto. Y al final, pues lo ha sido. Ya, pero es que yo leí el otro día una crítica muy buena. Y pensé, ¿qué narices es esto? Una crítica buena. Y pensé, bueno, vale. Entonces me quedé con el chip de que iba a ser buena. Y ahora me dices otra vez que no, que es mala. No, o sea, yo todo lo que he leído... El mayor piropo que he leído ha sido, puede ser un Banshee sin petas. Eso es lo mejor que se puede decir de esta serie, ¿eh? Sí. Madre mía. Yo leí una crítica, te diré de dónde, en la página tv.com, que para mí es una página como muy de referencia, y decían que, bueno, que estaba guay, que apostaras por ella porque era chula y estaba muy bien. Y me quedé con la copla, pero bueno, si es tan mala, pues mira. ¿Por qué ha promocionado por el Rey Network o...? No, pero el periodista que lo escribía era un tal Bob Rodríguez. No sé si tendrá algo que ver. Familia. Familia o él, directamente. Abierto hasta el amanecer. Y es que han creado una serie basada en la misma película, con los mismos personajes, la misma trama. Pero digo, vale, la película ha tenido su duración, ¿cómo hace larga esto durante toda una temporada? Pues dilatando el tiempo ahí en mogollón, ¿no? Supongo, cámaras lentas a saco. Cambiando a George Clooney y Quentin Tarantino por dos desconocidos semilatinos. Uy, uy, uy. Hombre, ahora que lo dice George Clooney tenía un poco de pinta de latino chungo en esa peli. Pero, claro, ¿por qué ponen los mismos personajes? ¿Por qué no hacen un spin-off o algo así? Ya está. No, que tiene el padre cura con el hijo, la hija... La hija, que la hija... O sea, Juliette Lewis, tío. Es verdad. Que a ver, tal y como está ahora Juliette Lewis, tampoco sería raro verla en esta serie, ¿eh? Pero, bueno... Amor siempre. Hombre, no sé. Juliette Lewis, un poco chungón a ella, ¿eh? Pero, oye, bueno, Generación X, ahí estaba. Que, que entonces... Abierto hasta el amanecer en versión Videoclue. Y, bueno, tendemos un chico de gracia que saldrá Adriane Palicki, que es la ira de Fade in Night Live. Pero que ya... Bueno, no, que iba a decir que ya es un poco trash ella, de por sí. Sí, pero, bueno, ojo, es como el punto... Dices, ay, una chica la que tengo cariño, por lo menos. Una cara que no me es perfectamente desconocida. Adriane Palicki y su peca, enigmática, misteriosa. Bueno, ¿y hará un papel recurrente o será solo esporádico? Creo que es un papel de estrella invitada. De estrella invitada. Uf, madre mía, o sea que ni eso. No hay ningún... Dirige, que es lo que más me extraña. ¿Cómo, cómo? En estos fregados, que el director de la serie es Robert Rodríguez, el piloto. Ah, bueno, va. ¿Te extraña? No sé, yo siempre le tengo cariño en el fondo, eh. ¿Ah, sí? Sea como es, no sé. Pero... Hay cosas interesantes. De Faculti. A mí de Faculti me parecía un peliculón. Hombre, ya, pero ¿cuántos años tiene de Faculti? 15. Bueno, pero ¿qué? Con los años te vas haciendo peor, ¿no? White Kids también me gustaba. La 1, pero también tiene 15 años. Pero que no pasa nada, que el tío es muy respetable y puede hacer una buena peli. No te diré que no. Pero hombre, no está en su mejor momento creativo. Bueno, creativo no sé. Igual para él mismo sí, ¿no? Pero... Tú haciéndase un canal de televisión. ¿Mal no le irá? No, no, no. Digo a nivel de... No sé, de calidad. A nivel de... Siempre se le ha sudado todo esto de la calidad. Sí que es cierto, sí que es cierto. Pero, bueno, vale, vale. Venga, no hagamos... No haré sangre sobre el pobre Rodríguez. Vale, bueno. Oye, pues mira. Casi que la voy a borrar. ¿Y si sois valientes y tenéis ganas de vampiros en el desierto? Yo no muchas, la verdad. Que es que, o sea, por cronología, los vampiros que aparecerán en el capítulo 9, si tiene 10. Ah, claro, claro. No, hombre, no. En la peli... No, en la peli era media peli o así, ¿no? No, no, bastante más. ¿Sí? ¿Hacia el final de la peli? O sea, ¿que no hay ni un solo vampiro en el primer capítulo, me estás diciendo? No lo sé, no lo sé. Me imagino que tendrán alguna escena o algo así, pero... Pero los irán metiendo con... Tienen que cambiar el argumento. Lo que me toca es ver el mismo esquema de personaje con diferentes actores tan malos. Sí, sí, sí, la verdad, es una foto promocional, es que te asusta. A ver, no es la primera vez, ni será la última, que se explotan unos personajes con otros actores distintos, pero, hombre, no sé. Pero actores un poco decentes, tío. El protagonista se llama DJ Cotrona. Ostras, ¿de qué me... A ver, ¿de qué me suena esto? Este salía con Adrián Epalicki en la segunda de G.I. Joe. Uy, madre mía, madre mía. Bueno, pues nada, su currículum incluye soldados de plástico y vampiros desérticos. Desde Superman, de la Liga de la Justicia, cuando todavía se estaba gestando. Uf... Como dato curioso. Sí, bastante curioso sí es, pero no a ningún lado. Como esta serie. Bueno, oye, pues matemos ya este tema. Yo no tengo ganas ni de vampiros ni de desiertos. O sea que ya vampiros en el desierto ya ni te cuento. ¿Qué más? ¿Hay algún estreno más, no? Pues dejamos dos estrenos ahí, que son Resurrección y Belie. Sí, eh. Resurrección es una serie de ABC que parece un pseudo-remake del Revenant. Sí. La sexta antesa, sobre un grupo de gente que aparece un día de vuelta en sus casas y han pasado años desde su desaparición o su muerte. Bueno, cuando dices pseudo-remake, quieres decir un remake total, ¿no? Porque a mí me suena lo mismo. Sí, pero no declarado, porque creo que no es un remake declarado. Ya, en los créditos no... Pero sin tener ninguna relación con el Revenant. A ver, esto un poco lo hablábamos tú y yo el otro día y te decía algo como que la premisa es como bastante estándar. Tampoco es que sea una... O sea, es una premisa con posibilidades, pero tampoco es un derroche de originalidad. Pero, hombre, yo creo que existiendo... No sé, existiendo los Revenants... Claro, claro. ...que dos años consecutivos están dos series tan parecidas. Claro, claro, no sé, no sé. Un poco sospechoso, ¿eh? ¿Quién lleva adelante todo esto a nivel creativo? ¿Alguien? Tengo la menor idea. O sea, nadie. Vale. En los factores podemos encontrar a Omar Epps, que era el doctor negro de House. El doctor negro de House, vale. Ese era su nombre. Muy racista, oye. Sí, como no está Carlos, pues venga, pues entras tú. Y a Frances Fisher, que era la madre de Rose en Titanic. ¿A la señora aquella mayor? Sí, o sea... Sí, sí. La que... Bueno, iba a hacer un spoiler. Porque se llama Frances Fisher y se parece a la madre de los Fisher. Es peli roja. No, claro, claro, claro. Es que has dicho Frances Fisher y he pensado en los Fisher, en Ruth Fisher, ¿no? ¿Cómo se llama esta señora? Sí, sí, es que se parece físicamente a Ruth Fisher. Ah, curioso. Ah, no, no, espérate, espérate. Yo estoy pensando... No, tú dices la madre de Rose en Titanic. Yo estaba pensando en la Rose mayor. Digo, esa señora está muy mayor, ¿eh? No, no, no, esa señora tiene que estar ya... Por eso, por eso digo... Dos metros bajo tierra. Exacto. Ah, no, ya, claro, ya sé quién dices, ya sé quién dices. Vale. Pues es una serie que pinta mucho a la lagrimilla fátil y más que a la ciencia ficción. Sí, ¿no? Pinta drama de ciencia ficción para la gente que no le gusta la ciencia ficción, es todo de entrada. Y pinta como un poco populista, ¿no? Populista en el sentido de como... O sea, es ABC, o sea... Y lo curioso es que siendo una serie tan poco arriesgada dentro de lo que cabe, ha tenido unos mil buenos datos de audiencia. Bueno, eso no es curioso. Y la semana que viene se mantiene. Exacto. Lo más probable es que no. No es del todo curioso, ¿eh? Que el planteamiento este que hace esto, el razonamiento este de... Siendo una serie tan poco arriesgada, es curioso que tenga tanta audiencia. Hombre, yo creo que al revés, ¿eh? La gente va a lo... No está para... Lo curioso es que en una noche en la que comparte Barrilla con Once Upon a Time y con Revain, se han ganado los dos en audiencia. Y esta es la serie nueva, que generalmente suelen funcionar con el arrastre, pero está así al revés. Ya, en ABC no se lo creen, ¿eh? Deben estar en plan, toma... Pero como celebrándolo así, en plan, pero... El showrunner de la serie, si es inteligente, hará las maletas, ahora que está en lo alto de su carrera. Estará cogiendo los billetes y... Exacto. ...las mamas. Exacto. Y para allá que se va. Y como un poco técnica David Chase. Si te he visto, no me acuerdo. Vale. Si te parece, dejamos Billis para la semana que viene y hablamos con propiedad cuando haya podido ver el piloto. Esta es de Alfonso Cuarón y se merece una opinión ya más... Vale, bueno, sí, un poco de calma, ¿no? Y además ahora que Cuarón ha ganado el Oscar y toda la pesca... Esta la dirige Cuarón, ¿dirige el piloto Alfonso Cuarón? Dirige el piloto y está en labores de creación. Bueno, bueno, por lo menos de entrada algo nos da. De aquí. Vale. La cosa es que el primer piloto, el piloto ha funcionado en audiencias. Sí. Problema. La semana que viene se cambia de noche y se enfrentará a Resurrección en el mismo franja horaria. Ah, ah, ah, ah, porque lo estrenaron. Hicieron una especie de preestreno especial, ¿no? Lo estrenaron, aprovechando el lunes el arrastre de The Voice. Sí. Que de verdad le funciona en NBC. Sí. Y el segundo episodio se pasa la noche de los domingos. Vale. Donde competirá con Resurrección. Vale. No se entra en una sale. Vale. O ninguna. La noche de los domingos es encarnizada, ¿eh? Es un cage match en toda regla, ¿eh? Sí. Porque tela, así como... Sí, sí, sí, exacto. Lo que más hay números de lleno, creo. Exacto. Así como viernes y sábado son páramos totalmente, el domingo vuelve la cosa, vuelve a reactivarse. No sé. Sí, sí. Curioso. Bueno, vale. Pues la semana que viene hablamos de Believe, una serie con Alfonso Cuarón detrás. Y creo que J.J. Abrams también está metido en este rollo, ¿o qué? Sí, pero ese está en todos sitios. Sí, ya no es. Es que ya no es ni digno de mención, es cierto. Si acaso, cuando estrenen una serie en la que no esté J.J. Abrams, pues ya lo decimos. Pero... No, no promocionen como la serie que no promociona... Que no promociona J.J. Abrams. Esto estaría guay, ¿eh? Mucho. A mí me gustaría. O sea, la vería. Sí, sí, sí, reclamo automático. Pero no porque no nos guste J.J. Abrams, porque le tengamos manía. Sino porque es que sería... Porque somos hipsteres. No, porque sería revolucionario. Sería una cosa que lo he nunca visto. Vale, pues dejamos esta serie para la semana que viene. Nos quedamos con esta no recomendación y esta semi no recomendación. Y ya veremos, a ver qué pasa dentro de siete días. La semana que viene vemos qué tal. Estupendamente. Muchísimas gracias, Barry. Un abrazo muy grande y que vaya todo muy bien. Otro para ti. Adiós. Hasta luego. I, Carles, ¿qué tal si tirem el segon tema dels punts Carles? No sé si quedarà molt, si patarà molt amb això que està sonant ara, però va, tira. ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit