#8 - Amélie Nothomb, The Goonies tornen, Patrulla 142, noves sèries (Scandal, Magic City) i estrena Alps + The Wave Pictures en directe
Resum general
Programa molt variat a Ràdio d’Esvern: dels llibres a les sèries, passant pel cinema clàssic en re-estrena, còmics de formació i recomanacions musicals i d’estrena. Els presentadors combinen humor i criteri crític, amb interacció del xat i alguns talls memorables.
Punts clau
- Llibre destacat: Amélie Nothomb i “Una forma de vida” — epistolar sobre un soldat USA i la relació amb els fans; lectura ràpida però punyent.
- Revival cinema: The Goonies tornen a la gran pantalla en un tour de Cinesa (sessions puntuals i entrades a 2€).
- Còmic: “Patrulla 142” de Mike Dawson — coming-of-age en un campament de boy scouts (Ignatz), amb mirada tendra i crítica.
- Sèries noves: Scandal (enganxa tot i ser pija i exagerada) i Magic City (grans expectatives, decepció inicial tot i la bona factura).
- Estrenes cinema: Alps de Yorgos Lanthimos (comèdia negra inquietant) i alternativa de sala: Beginners (Mike Mills).
- Música en directe: The Wave Pictures toquen aquesta nit a Barcelona.
"La confessió de Gordi s’ha d’escoltar en castellà" — sobre The Goonies
Llibres
Amélie Nothomb — “Una forma de vida”
- Context d’autora: Nothomb (nascuda a Kobe de pares belgues) alterna ficció i autobiografia; obres curtes, perles que “es devoren”.
- Premissa: correspondència amb un soldat nord-americà destinat a l’Afganistan/Irac; Nothomb reflexiona sobre els seus fans, la soledat i la necessitat d’un altre a l’altra banda.
- Temes: crítica suau a institucions (exèrcit/societat USA) i art modern; identitat i projecció pública.
- Valoració: bona mitjana dins la seva bibliografia (recupera inspiració), però no el seu cim. Referents top: “Estupor i tremolors”, “Biografia de la fam”, “Metafísica dels tubs”.
"Són petites perles... slice of life... es devoren en una tarda"
Nota de programa
Format i contacte
- Prova de parlar sense música de fons per millorar l’escolta; demanen feedback.
- Vies de contacte: xat a radiodesvern.cat, telèfon 93 372 3661, Facebook “condensador de fluzo”, Twitter “projecte fluzo”, correu projecte.fluzo@gmail.com.
Cinema (revival)
The Goonies — re-estrena
- Tall icònic de la Confessió d’en Gordi per entrar al tema.
- Cinesa organitza un “Spanish Tour” amb una sessió per cinema (entrades a 2€). Ex.: Diagonal Mar (ja passada), propera a Cinesa Heron City (17 d’abril) i retorn al maig a Diagonal.
- Reconeixement a la versió doblada per algunes escenes emblemàtiques.
Música
The Wave Pictures — concert a Barcelona
- Sonen al programa i toquen aquesta nit al CGB (12€ anticipada, 16€ taquilla). Recomanació de directe enèrgic.
Còmics
Mike Dawson — “Patrulla 142”
- Publica La Cúpula; història ambientada el 1995 en un campament de boy scouts a New Jersey.
- Coming-of-age amb barreja de comèdia costumista i moments seriosos: expectatives socials, identitat adolescent, honor scout, medalles i jerarquies.
- Origen i reconeixement: serialitzat online, guardó Ignatz. Dibuix funcional que guanya en expressivitat amb la lectura.
“Garantia Ignatz i… garantia fluzo”
Sèries
Scandal (ABC) — primers episodis
- Procedimental vitaminitzat: girs constants, to pijo, diàlegs pseudo-Sorkin (ràpids però simplificats), consciència d’auto-paròdia.
- Elements: equip d’spin doctors (“gladiadors amb vestit”), aparició de Jeff Perry, presència de l’actor de Lost (“Desmond”). Enganxa tot i la seva «guilty pleasure vibe». FilmAffinity: 4,9.
"Som gladiadors amb vestit" (leitmotiv repetit a la sèrie)
Magic City (Starz) — decepció
- Emmirallament en Mad Men però a Miami finals 50s. Bona ambientació i factura, però pilares dramàtics febles: trama poc interessant i interpretacions irregulars (Jeffrey Dean Morgan no encaixa com a “Don Draper” tropical).
- Malgrat això, ja renovada per una 2a temporada.
Altres
- Twenty Twelve (BBC): comèdia burocràtica sobre el comitè dels Jocs de Londres 2012; estil mockumentary amb elegància britànica, situacions kafkianes, molt recomanable (torna amb nova temporada; es preveu tancament post-Jocs).
- Don’t Trust the B— in Apartment 23: oients la recomanen; primeres impressions correctes (comentaran més endavant).
Cinema (estrenes i alternatives)
Alps — Yorgos Lanthimos
- Premissa: empresa que suple a difunts fent-se passar per ells per ajudar famílies en dol. Comèdia negra inquietant, atmosferes rares a l’estil “Canino”, menys directa però igualment corrosiva.
Alternativa de sala: Beginners — Mike Mills
- Christopher Plummer, Ewan McGregor i Mélanie Laurent; relat tendre sobre paternitat, identitat i noves oportunitats a la vida.
Tancament
- Humor, criteri i molta cultura pop. Demanen més participació del públic i tanquen amb agraïments.
Seccions de l'episodi

Gag inicial i presentació del programa
• Humor sobre “adopció” del tècnic Marc (personatge de la setmana, mut) i presentació: Xavi Roldán i Carlos Giacomelli al Condensador de Fluzo. • Obertura musical breu i to distès per arrencar.

Llibres — Amélie Nothomb: “Una forma de vida”
• Ressenya del nou llibre: relació epistolar amb un soldat USA (Afganistan/Irac), reflexions sobre fans, soledat i art modern. • Context biogràfic de Nothomb (nascuda a Kobe, pares belgues, vida internacional) i estil d’obres curtes que “es devoren”. • Valoració: bona però no al nivell de “Estupor i tremolors”, “Biografia de la fam”, “Metafísica dels tubs”. • Interacció amb el xat sobre la gràcia dels relats curts i la pronunciació del cognom.

Nota de format i vies de contacte
• Prova de segments sense música de fons; demanen opinió. • Contacte: web, telèfon 93 372 3661, Facebook, Twitter i Gmail.

Cinema (revival) — The Goonies tornen a pantalla gran
• Tall icònic de la ‘Confessió d’en Gordi’ i anunci del tour de Cinesa amb sessions úniques (entrades a 2€), ex.: Diagonal Mar ja passada; **17 d’abril** a **Cinesa Heron City**; retorn al maig a Diagonal. • Defensa de veure-la doblada en castellà per a segons passatges.

Música en directe — The Wave Pictures a Barcelona
• Sonen al programa i actuen **aquesta nit** al **CGB** (12€ anticipada, 16€ taquilla). • Recomanació de directe després d’haver-los gaudit en festival.

Interacció amb el xat — Wim Wenders
• Oients comparteixen preferides de Wenders; recomanen “Alicia en las ciudades” i “El cel sobre Berlín”. • Recorden el clàssic “Paris, Texas”.

Tall de cinema — Meatballs (Los incorregibles albóndigas)
• Fragment d’un concurs de hot-dogs com a pont cap al tema de **campaments d’estiu** que obre el bloc de còmics.

Còmics — Mike Dawson: “Patrulla 142”
• Coming-of-age en campament de **boy scouts** (New Jersey, 1995): identitat, rols socials, honor scout, medalles i jerarquies. • Publicada per **La Cúpula**; origen **online** i guardó **Ignatz**. • Dibuix sobri que creix en expressivitat; recomanació clara.

Sèries — Scandal (ABC)
• Procedimental amb **girs** constants i to **pijo/hipervitaminat**; diàlegs ràpids estil *Sorkin per a tots els públics*. • Elements: “**gladiadors amb vestit**”, Jeff Perry, actor de Lost (Desmond). FilmAffinity: **4,9**. • Guilty pleasure que **enganxa** si no t’ho prens seriosament.

Sèries — Magic City (Starz)
• Intent de ‘Mad Men a Miami (1959)’ amb bona ambientació però **trama fluixa** i **cast desigual** (Jeffrey Dean Morgan no convenç). • Malgrat tot, **renovada** per a 2a temporada.

Sèries — Twenty Twelve (BBC)
• Comèdia burocràtica sobre el **comitè dels Jocs de Londres 2012**; to *mockumentary* tipus The Office però més suau i elegant. • Molt ben escrita; probable sèrie de **culte**; es preveu tancament post-Jocs.

Apunt ràpid — Don’t Trust the B— in Apartment 23
• Oients la posen al radar; primeres impressions **no dolentes**. La comentaran amb més calma en un programa futur.

Cinema (estrenes) — Alps i alternativa Beginners
• **Alps** (Yorgos Lanthimos): empresa que suple difunts per a famílies; **comèdia negra** i atmosfera inquietant a l’estil “Canino”. • Alternativa: **Beginners** (Mike Mills) amb Christopher Plummer, Ewan McGregor i Mélanie Laurent; paternitat i identitat amb sensibilitat.

Tancament
• Comiat ràpid, agraïments i crida a la participació per a properes setmanes.
La ràdio d'Esfern, sintonitzes, la ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Lluís, 98.1. La ràdio d'Esfern, sintonitzes, la ràdio d'Esfern. La ràdio d'Esfern, sintonitzes, la ràdio d'Esfern, sintonitzes, la ràdio d'Esfern. La ràdio d'Esfern, sintonitzes, la ràdio d'Esfern, sintonitzes, la ràdio d'Esfern. I si queremos ser pareja homosexual, sin ser homosexuals, podem ser-ho. I ens van dir que no, que era requisit imprescindible, no sé per què. Però bueno, en qualsevol cas, adoptarem el Marc, que em sembla que es deixa adoptar. I més per una parella d'ombretones com nosaltres, eh? És una mica crecidito, no?, el Marc, jo no sé si... No, no, no, però es deixa, es deixa. Sí, sí, sí, de vegades, quan arribo aquí a la ràdio, li faig així, cuchi-cuchi, sota la barbeta. Ah, jo li faig fer el rutet. Sí, sí, fa el rutet i fa una cara de tonto. Ai, Marc. Bé, com que tenim tota aquesta història, hem pensat que, si et sembla, podríem fer-lo personatge a la setmana, el Marc. Vale. Ens sembla bé o què? Quina bona idea estic tu. Vinga, aquesta setmana el nostre personatge especial és el Marc, que et dirà unes paraules. Endavant. Marc. Som-hi. Va, digues alguna cosa. És el teu moment. Tus 15 minutes de glòria. Va, Marc, aquest gag del silenci d'estudio ja l'hem fet molts cops, eh? 26 programes i encara no parla. Encara no. Bueno, en fi, oi, res, personatge a la setmana mut, per primera vegada a la història del programa, no diràs res. És el Tom és loco. I ja, si et sembla, entrem en farina. Si et sembla, vamos, vols dir alguna coseta més així com per anar presentant la història? Bé, que et dius Xavi Roldán, que em dic Carlos Giacomelli. Està bé, jo? I que això és el Condensador de Plus. Benvinguts a tots. A l'allenna. Bé, que et dius. Nú, no, no, no, no, no, no. No, no, no, no, no. Not me. No, no, no, no, no, no. Not me. I don't give a damn about my bad reputations. You're living in the past, it's a new generation. And I want to power myself today. Bé, baixem una miqueta a les revolucions de la música perquè tampoc és plan que ara ens posem a parlar de negro sobre blanco amb aquest punt carra amb aquest pelotazo de Joan Jet Bad Reputation Exacte, Bad Reputation Parlem d'una història que ha sortit ara fa poquet i ja hem tingut temps de llegir-la perquè és una d'aquelles coses que es llegeixen que no se lents sinó que se devoren se t'enganxa a les mans i no se't cau que és el nou disc el nou llibre d'Emilino Tom Farà algun llibre de més de 100 pàgines? És tan ello Em sembla que intentarà un dia aprovarà d'ajuntar-los tots i li sortirà potser un llibre tamanyo ja una mica més medianito no tamanyo volsí com acostuma a fer cada publicació que està dona També és veritat que si volgués ajuntar-los tots no ho tindria difícil perquè la veritat és que segueixen una certa continuïtat temàtica sempre a totes les seves obres perquè per qui no la conegui recordem que té aquesta mena de doble vessant per una banda explica històries bastant de ficció i per una altra banda explica algunes històries que són de la seva pròpia biografia són coses que li han passat i explica una mica la seva vida és una autora una mica no diríem ecocèntrica però li agrada molt explicar la seva vida i la veritat és que s'ho mereix perquè té una vida bastant apassionant és una noia que va néixer l'any 67 a la ciutat japonesa de Kobe Ah mira, no sabia que fos japonesa I l'Amelino Tom o el Kobe Bryant? No, l'Amelino L'Amelino És japonesa És nascuda a Japó de pares belgues Ara ho entenc No Tom Perdó, perdó, perdó De pares belgues No Tom com tothom sap és un nom molt belga tenim amics a Bèlgica tenim la nostra amiga El Estiguel està por ahí voltant per Bèlgica avui em sembla que no ens acompanya Que confirmi que l'Amelino Tom Si no s'està soyendo l'Estiguel por favor confirma que l'Amelino Tom és belga Bé, és Bèlgica de facto perquè realment és belga de facto perquè els seus pares com dic són belgues però ella va néixer a Kobe perquè els seus pares el seu pare és diplomàtic o era diplomàtic no sé si aquest senyor que no segueix viu suposo que sí o potser no o potser no ho sabem i doncs estava en missió en diplomàtica a Bèlgica perquè això és el que fan els diplomàtics missiones missiones diplomàtiques i era ambaixador em sembla de Bèlgica a Japó i allà doncs va néixer l'Amelino Tom i a partir d'allà va començar a viure una vida doncs molt mogudeta per primer països de l'Àsia de l'Extrem Oriente que podríem dir com ara Japó com Xina i després també va viure a la Índia va viure a un munt de llocs voltat per tot el món i a partir d'aquí doncs aquesta noia ha anat construint les seves vivències i la seva pròpia autobiografia a través d'una bibliografia que és bastant extensa ja tot i que va començar fa tot just 20 anys aquesta noia el seu debut diguem de posta de largo va ser a l'any 92 amb aquell higiene de l'assassinó que ja va donar bastant bastant que parlar i en fi en 20 anys ha escrit doncs 20 llibres si no m'equivoco és que no m'estranya llibres llargs sí a 5 qualquiera no? claro bueno vale sí però home però la tia s'ho curra bastant lo de todo que no que sí que sí si a més s'agraeix no tens per què alargar-lo inalargable sí exacte exacte quan no hi ha más no hi ha más doncs no n'hi ha no en res ha anat construint ha anat deixant petites perles de la seva pròpia biografia i i el llibre que ara es publica que es diu Una forma de vida doncs també forma part d'aquesta d'aquesta vessant autobiogràfica de la de la Nó Tom que que bé se centra una miqueta en la seva part diguem més de contacte amb els seus fans aquesta noia el que fa és contestar tots els fans tu si ets fan d'ella li pots enviar una carta i ella et fa cas et fa cas se la llegeix i si ho creu convenient se la podríem entrevistar-la te la contesta sí enviem una carta i diem ei te entrevistamos per el condensador de Fruzzo t'estim deixant molt bé exacte bueno segur que ens contestaria gracias por vuestras atenciones no hablo español si habláis japonés ja sabem que no parlarem japonès si habláis japonés me decís algo llavors ens quedaríem sense entrevistar a la Nodom però bueno ho podem provar si vols un dia què m'estàs dient que la truquem ara aquí en directe no la truquem no l'hem d'escriure una carta no? ah sí una carta a Merino Tom Calle Bélgica número 5 Bélgica Bélgica al costat al ladito de Yemen doncs per aquí al xat ens diuen que és una excel·lent manera d'enguanyar-se la vida clar fent llibres curts i rapidets i venga vam estirando embolsándonos i aconsexar premios i crítiques i pasta sobretot pasta sí sí és una bona manera ara que dius això del xat va explica una mica el xat què passa no res que no ens veiem però diuen que ells i que ens veuen nosaltres és que tot està bé saludem a la gent del xat per cert hi ha qui diu la Cíndia Sarríplica és superfan de la Notom pel que veig que sempre ha dit Nozom bueno és belga és belga és belga els belgues els francòfons no la T i l'AC no la pronuncien que jo sàpiga però bueno no sé no sé pot ser Nozom pot ser Nozom o pot ser Nozom jo sempre a Merino Tom de tota la vida des que la llegeixo doncs la que la pronuncien Nozom em fot un mastagot un cop d'espunya a los intestinos i em diu que lo que mola es que sean relatos cortos eh què? que jo m'estava una mica em fotent oye chata escribemos largo i la Cíndia Sarríplica diu que no que la gracia es que sean cortos sí que són gairebé home no haikus perquè tenen senypico pàgines però bueno són petites perles petites slice of life com si diguéssim petites momentos de vida que es llegeixen superbé i es devoren molt de veritat i aquest últim una forma de vida doncs no és menys vull dir també es llegeixen en una tarda són cent i escatx pàgines i de què va? bueno doncs d'això d'explicar una mica aquesta relació que té amb els fans i concretament la hipotètica relació que va establir amb un fan pot ser que sigui tot inventat per descomptat és més jo crec que deu ser tot inventat que li escriu i li explica que ell és soldat a l'exèrcit americà destinat a Afganistan o a Irak perdó i en fi no sé fins on explicar perquè tampoc és plan que destripi tota l'obra perquè m'estic 20 segons parlant i ja t'ho he explicat tot però bé en fi estableix una certa relació amb aquest soldat i a partir d'aquí doncs comença a parlar una mica sobre els seus propis fans explicar el tipus de personatges que li escriuen i bueno hi ha gent doncs una mica friki hi ha gent molt normal pel món per sort i a partir d'aquí també comença doncs una mica a parlar sobre la institució de l'exèrcit nord-americà fent-ho extensiu si vols a la societat nord-americana fent una miqueta de crítica així una mica per damunt i bueno doncs parlar sobre el que una mica et pots imaginar que pot parlar quan es parla d'un fan així sobre la soledat sobre la individualitat sobre la necessitat de tenir alguien a l'autre lado i també a més no explicaré per on va però bueno també fa una mica de radiografia del món de l'art modern qui vulgui llegir-ho ja ho entendrà quan ho llegeixi però fa una mica de crítica àcida sobre tot l'art modern i les consideracions artístiques actuals i tota aquesta història a partir d'aquí quant t'has llegit quants t'has llegit ja ho diré de la Medina Tom quants m'he llegit em pensava que anaves a dir ojo quants m'he llegit des que em vaig llegir aquest han sigut molts eh sí em sembla que uns 8 o 10 flipa doncs en el top 8 o 10 on posaries aquest no no dic que me n'he llegit 8 o 10 des de llavors de la Melina en concret home pensava que t'has llegit 8 o 10 a partir d'aquest de la Melina ah no no no en general en general fan fatal no de la Melina no tom sí em puc haver llegit també 8 o 10 sí i aquest què en quin en el ranking en el top home no sé no estaria dels primers però estaria una mica del mig sí és bo la tia ha recuperat una mica la inspiració que deien havia perdut en les seves últimes obres que ja eren una mica ramblings divagant i aquesta és punyent és bastant xula no és de lo mejor de lo mejor de la Melina no tom perquè té grandíssimes obres com Biografia de l'Hambre o com què sé jo Metafísica de los Tubos o no sé tantes altres però està està està ahí molt bé t'he convençut o què? sí sí i tant 100 pàgines tio sí em vas convencer amb això ai escolta escolta ara que hi som esteu estareu notant puc fer-ho evident o què allò que hem parlat abans vinga va que estem en plan sí estem sense música de fons és una nova tècnica estupor i temblores apunta Cindy Sarah Ripley exacte el meu preferit n'he de dir estupor i temblores és el millor lo mejor de lo mejor el top a mi és que quan em poses en un bretet d'aquests digue'm tal digue'm els millors no sé què no em ve cap i a més contra més per exemple em preguntes Billy Wilder un dels meus directors preferits de la història m'he vist totes les seves pel·lícules unes quantes vegades totes ara no te'n sé de ni una tio bueno sí aquella del del pare de la Gemini Curtis i això però bueno en fi no no no és com un col·lapse que em ve tio quan em pilles així pam a partir d'ara em col·lapso vale molt bé t'ho agrairé així ja s'entreno bueno no anem a dir que estem provant una nova tècnica de parlar sense música de fons sí eh posem una cançoneta i després ens quedem així digueu-nos què en penseu si queda bé si queda malament bueno aquí sembla que està emulant bastant la idea o sigui que que si us agrada ens quedem així i si no pues triem un gran desèxitós com fem cada setmana sí l'objectiu és que ens escolteu més escolteu-nos més sisplau i doncs ens ho podeu dir i ens dieu si us agrada més si us agrada menys o el que us doni de Santa Gana via xat a www.radiodesvern.cat via telefònica al 93 372 3661 372 3661 i més vies facebook ja està ah sí facebook.com barra condensador de fluzo twitter projecte fluzo projecte fluzo twitter.com barra projecte fluzo allò que obrim sempre projecte fluzo arroba gmail.com en fi ens trobeu ens trobeu ah exactament ahi estarem habla de una vez quiero que nos lo cuentes todo que lo cuente todo cuéntalo todo todo está bien hablaré en tercero llevé una chuleta al examen de historia en cuarto robé el tupé de mi tío Max y me lo pegué en la cara para hacer de Moisés en la función del colegio en quinto tiré a mi hermana Eddie escaleras abajo y eché la culpa al perro por eso mi madre me mandó a un campamento para niños gordos y un día a la hora de comer me dio la vena y me puse a tragar como un loco pero lo peor que he hecho nunca fue fue una vez que vomité en casa y luego fui al cine y me escondí la vomitona en la chaqueta y subí al gallinero y entonces empecé a hacer un ruido así y luego la tiré por encima de la barandilla a la gente de abajo y entonces fue horrible a la gente empezó a darle asco y se vomitaban unos a otros y nunca lo he pasado peor en toda mi vida mamá este crío empieza a caerme bien ponlo en marcha no soy muy joven no quiero tocar el violín no la mano vas a decir la verdad no por favor me dices la verdad bueno creo que si Césimo acierte en 3, 2, 1 ya ¿qué película es esta? yo sin palabras sin palabras mira yo la he dibujado a la peli a lo guío si sí disfrutad si teníamos una cámara de alta definición lo veríamos no lo vemos no no este a nuestra técnica de show enseñarla una amiga en plan vais a seguir l'anyo que viene sí ¿qué? ¿qué señales a la cámara? ¿es veu bé? ¿es veu si ensenyo el dibuix de... no ens veiem directament solot sí es veu de conya segur sí bueno va què sentíem estem parlant dels gunis estem parlant dels gunis perquè palabras mayores exacte ara que hi ha molts exercis de revival en esta vida que nos ha tocado vivir que si fenomena por un lado que si pel·lícules que fan homenatges evidents doncs els Cinesa Diagonal han tirat d'oportunismo i s'han tret de la màniga una gira nacional vaya espanyola internacional bueno una gira per tots els cinemes siguen los gunis Spanish Tour exacto un Spanish Tour per tots els cinemes que tinguin marca Cinesa Diagonal per exemple ahir mateix la feien només un dia a cada cinema ahir la feien a Diagonal Mar hòstia hemos llegado tarde os jodeis i quin dia era el 17 d'abril la fan al Cinesa Eron City que está por Barcelona Dicen sí al barri d'Eron d'Eron és allà dalt a mi això em sembla una iniciativa encomiable però no té la sensació de ser com una mica oportunista vull dir sí bé per nosaltres perquè podem veure los gunis en pantalla gran però sona una mica com a espera espera podem veure l'en pantalla gran sense passar pels fenòmenes perquè què passa què passa els fenòmenes uh si jo t'he contat puc parlar dels fenòmenes no vale bueno si vols ja ho agarrejaràs no sé jo m'imagino un tio trajeao el senyor Cinesa dient va a veure amb aquell com madrileño vamos a veure joven mesetario joven mesetario què és lo que està tirando ara mateix pues mire senyor li veu un bacari el bacari friki que porta una samarreta de Night Rider del coche fantàstico y diu senyor hay una película de los gunis bueno pues póngame 300 gramos de los gunis ese y lo ponemos por toda España y nos forramos me lo distribuye y nos forramos es una mica això home furrosa furrosa no sé perquè las entradas valen dos euros a mi me forran en tota la resta tota la mercadotècnia que acompanya però les entradas són dos euros jo posats a fer i evidentment el nostre esperit indi i sumament anticomercial es caga en tots aquests exercicis de treure pasta però joder posats a fer-ho doncs fem-ho bé fem-ho amb dos euros i amb pel·lis mítiques han començat amb los gunis ara després d'Aeron City van a una altra ciutat tornaran al maig em penso al Tinesa Diagonal Tinesa Diagonal los gunis lo puede petar sí vols dir sí home la pantalla ja són molt grans ah bueno lo puede petar en el sentit que que que que que te mueres no claro em penso que deies petar a nivell d'èxit ah no no no crec no crec precisament allà tots els nens pijos que van al cinema no entendran què és això pregunta d'examen què veuen els nens pijos perquè no veuen està clar que no veuen els gunis sí todos los días de mi vida todos los días de mi vida què és això ho està petant la comèdia bueno drama romàntic d'una dona que té un accident i perd la memòria llavors el seu marit cada dia ha d'enamorar-la per per reconèixer perquè ell ella la reconegui amb ell amb el Channing Tatum sur exacte això no va dir jo surt Channing Tatum que s'assembla a slot de los gunis molt bé pots proseguir amb los gunis ara m'has dejado un poco picueto en fi los gunis no sé si algú no coneix aquesta peli del Richard Donner el Richard Donner que ja venia de fer la profecía de Superman i va dir pues ahora hago los gunis me voy a poner la tangente i després va a fer armaleta bueno pues venga una d'aquí una d'allà és una de les millors pelis potser dels nostres anys més mozos i potser de tots si no l'heu vista ja heu d'anar és que ja heu d'anar i crec que la fan en castellà en este caso he de verla en castellà està permès està permès està permès que la veieu doblada el xocolat no sabem com és no no no la confessió de Gordi ha de sentir-se en castellà i és això apunteu-vos el 17 d'abril al cinés Aeron City només un dia i després tornaran al maig al Diagonal 3D si un cas ja ja tornarem a recordar no? los 1 i se lo vale bueno doncs doncs molt bé queda dit a los gunis com a reposición necesaria de nuestros días sí sí muy básica exactament i anirem i us explicarem a veure què tal i tant va i ara sentim una meca de musiqueta que venen en directe a Barcelona aquesta nit mateix vull dir quan acabi això podeu anar corrents cap al i cap al i veure The Wave Pictures love John Lennon forever but I know but I know that someday I'll do better so don't don't kiss me kiss me kiss me don't kiss me kiss me kiss me don't kiss me kiss me Bona nit Bona nit Bona nit Aquesta mateixa nit al CGB Per 12 No, 12 és anticipada Per 16 euros a la taquilla Els podeu veure i passar-vos-ho tan bé Com ens ho hem passat nosaltres a un Primavera Sauna Em sembla que era el de l'any passat Que van tocar dues vegades Bueno En un mateix festival No queries CGB? Quotes tafes Deixem-nos de dir, ja que parlàvem de cinema Que el xat està una mica mogudet Aprofitem per saludar també a les últimes incorporacions El Astiger, el Semibarri Hola Us estem demanant Quina és la vostra peli de Venders favorita O quines Les anirem dient Aneu soltant Ens les podeu dir pel xat O al 93, 3, 7, 2, 3, 6, 6, 1 Si us plau, truqueu Crec que és el número així Tiene les letres també Sí, sí, sisplau, truqueu 1-800, sisplau, truqueu Exacto Ja En el último minuto En 3, en 2 Bueno I ja els es direm Quines són les teves pelis de Venders preferides? Jo és que he vist Paris, Texas encara Com? Jo és que he vist Paris, Texas encara A tu més Et mola... Què? Ah, només has vist... Ah, vale, vale, perdó, perdó Ah, bueno, vale Saps quina m'agrada molt a mi? Alicia i les Ciudades És una peli brutal El dia que t'acsideixis veure una altra peli de Venders Mira aquesta perquè és boníssima Vale I El cielo sobre Berlín per descomptat What? No mustard? Okay, hands up You guys know the rules You got five minutes Half-eaten weenies don't count May the best man win Ready? Set You got a one thing Come on, give a hundred percent to it Come on Come on You got a one it You got a one it This is your year You got a one it Every day I'm eating more and more hot dogs Come on Pace, pace baby Left Swallow Right Swallow Thank you Larry You gotta want it The stomach's worried Larry He doesn't want it bad or not Come on Think Bueno, estem sentint un concurs de menjar hot dogs Seguimos En la línia Seguim en la línia És un tall, un fragment de la gloriosíssima i essencial pel·lícula Meatballs Que és més conocida entre tots nosaltres com Los Incorregibles albóndigas La mitiquíssima pel·lícula Bill Murray I aquesta és aquella de Seqüency on fotien aquell concurs en aquell campament d'estiu de menjar hot dogs, bàsicament O sigui que parlem de cinema un altre cop? No, parlem de còmics Ah, molt bé Però parlem de còmics que van sobre Campos de Verano Ah Estàs ahí, estàs ahí Sí, perquè els amics de la cúpula acaben de publicar, ara fa poques setmanetes, una història que es diu Patrulla 142 Patrulla 142, que és la darrera obra d'un anglès que està afincat des de fa uns anyets als Estats Units De fet, em sembla que va néixer a Escòcia, aquest senyor, que es diu Mike Dawson És un tio que, bueno, és un d'aquells tius de largo recorrido Que després examines la seva carrera i dius, conyo, si només ha publicat dues novel·les gràfiques, diguem, dues històries llargues Després tenia altres historietes que han sigut recopilades en antologies i tal Però històries llargues, novel·les gràfiques, en té dues Una, Fredillo, que es va editar fa uns anyets I la que arriba ara, doncs, com dic, de la mà de la cúpula, que és Patrulla 142 Que és una història, doncs, això, de personetes que s'estan formant a si mateixes com a persones en un campamento de vera, no? Transcorre l'acció als anys 90, mitjans dels 90, l'any 95, concretament Gran època Gran època, gran època, exacte Sí, sí, sí, l'època, no sé, érem allà tots grunts perdidos Doncs, uns xavals que estan creixent en aquest context, en un campament de New Jersey, si no recordo malament I allà, doncs, viuen totes les vivències que es tenen en els campaments d'estiu Que tots hem passat a través de les pel·lícules, per descomptat Perquè jo ja he fet unes colònies d'aquelles amb l'esplai, però no era el mateix Però tots coneixem, com si haguéssim viscut en nostres propers carnes, el que passa en els campaments d'estiu Sí, el típic assassí amb màscara Sí, exacte, hi ha diferents valses Aquí podríem fer una anàlisi dels tipus de campaments d'estiu Hi ha el campamento terrorífico, que és el campamento on els xavals van allà, bàsicament, a sucar el xurro i després morir Sí A continuació I després hi ha... Escolien a Kevin Bacon, que és una de les primeres víctimes de Jason Burgers Correcte, Kevin Bacon, fue mojar el bacon i... I acabó mojant de ser... Sí, se lo cepillaron Després hi ha les d'acampaments que els nois van a mullar el xurro, però no són assassinats Que són les comèdies, podria ser meatballs, una mica, los albóndigas I després hi ha aquestes, doncs, potser una miqueta més, diguem, rigorosetes a nivell dramàtic i tal Que són aquelles en les quals la persona va al campament, a créixer com a persona i a fer-se a si mateix i a trobar un lloc en aquest món, no? Són aquells moments on els adolescents es troben amb l'edat adulta de cara No sé per què, dius, te n'has d'anar a un campament, doncs, jo què sé, queda't a casa, allà asseguda't al sofà i quan et vingui ja et vindrà Total, seràs un... és veritat, seràs un bala perduda tota la teva vida, no? Doncs com a mínim estàs assegut, però bueno, no és el cas Hosti, digue'm que patrulla 142 és la A o la B Què vols dir, la A o la B? O sea, que és o asesino o moja de xurro No, és la C Vaya És l'opció C, un grup de xavalins, doncs, que estan allà Doncs això, a descobrir-se a si mateixos i a descobrir què és això de ser una miqueta, doncs, encasellat pels rols socials, per les expectatives És, bueno, doncs, el que passem una mica tots a l'adolescència, no? Aquella mescla entre frustracions, il·lusions, sorpreses agradables, sorpreses desagradables I molta cosa d'aquesta, doncs, del que la gent espera de nosaltres, no? Del que se suposa que serem quan siguem grans Ens ho trobem de cara i diem, hòstia, jo podré complir aquestes expectatives o què passa? O seré un lerdo tota la meva vida Doncs, d'això per la patrulla 142, és aquest relat de maduració que també té parts de comèdia, a veure, no fotem, eh? Vull dir, no és un dramón, té una miqueta de parts de comèdia, una mica de parts de costumbrismo boy scout Mítico, a reivindicar sempre Home, i tant, i tant, i tant, jo els boy scouts és una gent que amo, o sigui, a mi m'encanten els boy scouts A mi és que m'agradaria ser americà per poder ser boy scout És l'única cosa que, o sigui, de tota la... no em fan gaire enveja els americans, mentira, em fan una enveja que no veies Però sobretot el boy scoutisme El boy scoutisme és l'homàs, o sigui, allò d'haver d'anar a vendre galetes Sí, sí, sí, hòstia, amb el mocador aquell vermell Amb el mocador, el saludo de los boy scouts, que el podríem reproduir pels nostres amics davant de les càmeres Ah, ja està, el saludo de los boy scouts El Marc se l'ha perdut El tornem a fer, Marc? Vinga Ha tornat a marxar Ha tornat a marxar Bueno, en fi, ja ho veuràs de la gravació de la webcam Tot això es va gravant Doncs, perdoneu Doncs sí, també parla una miqueta de tot aquest món dels boy scouts D'aquesta cosa de l'honor d'escout Aquella cosa de complir amb la tradició de les anteriors generacions d'escouts I anar a passar nivells, ser un scout millor que l'autre Exacte, aconseguir medalles, tota aquesta història Podré usar una navaja Exacte, podré usar una navaja de verda, sin corxo en la punta I podré bordar-me mi pròpia insígnia Oh, hòstia, hi ha algo No planchar-me o bordar No, exacte, vull dir ¿Hay algo menos de tipo duro Que bordarte insignias? Tio, no sé Bueno, doncs tot això està contingut a Patrulla 142 Que, per cert, per cert Un apunt curiós Es va publicar Es va editar a nivell online Es va començar a publicar per internet Va guanyar un premi Ignatz Que és una mica... Els segons premis més importants No diríem els primers Els primers serien els Eisner I després potser... Bueno, no, després ja haurien els Harvies Bueno, i després hi ha els Ignatz Hi ha uns premis Sí, els premis que es guanyen Bueno, sí, els còmics online i tal Doncs va guanyar aquest premi, no? Són els Òscars dels Òscars dels Òscars dels Òscars dels Òscars del còmic Sí, t'has deixat un Òscar, por ahí Per entre mig Però, bueno, sí, sí, la filosofia és aquesta Amb la qual cosa, doncs, bueno Té també una certa garantia Garantia premis Ignatz I, cony, garantia fluzo Que més quieres Exacte És un còmic molt xulo Molt guai de llegir Que enriqueix molt Que té un dibuix que potser d'entrada sembla molt funcional Però que a poc a poc Doncs el vas veient I, bueno, li vas pillant aquesta expressivitat I aquestes emocions Emocions que estan contingudes En els petits gestos de l'adolescència O els grans gestos de l'adolescència Perquè, al final, molts són grans Sí, és veritat N'hi ha un en concret Puc dir Petit, una mà, gran, dues mans És que és la... Sí, sí, sí, seria això Seria el rotllo Bueno, en fi Tot i aquesta certa de xorrades que estem dient Doncs és un còmic sèrio Que es disfruta molt Que es llegeix molt bé I que publica la cúpula Doncs aquests dies El podeu trobar amb tota mena de facilitat Garantia fluzo Música Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! de Caprio! Sí! Sí! Sí! Sí! Vale! La sèrie és un procedimental proposat a fer! És un procedimental una mica diferent! Té girs! Té tants girs que algun et pilla una mica de sopeton! Té històries que prometen ser sortides de mare! I fins i tot visualment! Visualment fins i tot està sortida de mare! Està com molt hiper vitaminizada! És com un CSI llevado a l'extremo quasi de la paròdia! I a més d'això, un motiu personal pel que jo veig en aquesta sèrie és perquè té una mitjana de 4,9 a Film Affinity! Ah sí? Sí! L'he vist aquest matí diuen... No m'ho puc! La gent de Film Affinity són implacables! Implacables! Ara en sèrie! L'altre dia ho parlàvem! La sèrie se l'hauran de donar un parell de capítols de marge per definitivament deixar de veure-ho i perdre l'alegàcia i tal! Però com a mínim és de les poques que ha començat i que... I que jolín! Com a mínim les seguim veient! Sí! Invita! Invita! La veritat és que... A mi em sembla una sèrie una mica... És dolenteta! Sí! D'entrada sembla bastant dolenteta! Però sí que sembla que hagi d'enganxar! Jo, si l'hagués de descriure d'alguna manera, la descriuré com una mena de suma entre... Atenció, eh? És que ho vaig passar ja mentre la veia! El ala oeste de la Casa Blanca, més daños y prejuicios, més anatomía de Grey! Seria una mica això! Menos la seriedad, l'agredibilitat, etcètera, etcètera... Sí! Bueno, no! Agafa una anatomía de Grey! Sí, sí! Exacte! Agafa una cosa de cada lloc i, doncs, ho intenta agalgamar tot! I el resultat és un Boston League al mezclado con Pride of Practice! Al final... Sí, sí! Exacte! És una mica així! Llavors, bueno... Intenta, doncs... Té aquest toque Aaron Sorkiniano, amb aquests diàlegs ràpids, amb aquesta història... Però per tontos! Sí, sí! Totalment! És un quiero y no puedo total! I, a més, és molt més pigi que West Wing i que daños i prejuicios i tot això! És com molt pigi! Estan tots posant, si te fixes i en plan... Sí, i tal, i tal! Que només són els protagonistes posant! Sí, és que és una cosa! I, a més, van vestits a l'última! Exacte! Al Desmond, que tenim acostumat a veure, casi en pelotes, per una isla desierta... Porta roba! Surt amb una samarreta, dius, blanco, impoluto! Però això què és? Tío, dale al 108! Però, però, és divertida! Sí, és divertida! Bueno, és divertida! Promet girs inversemblants! Promet Jeff Perry, que a mi és un tio que em mola bastant! Sí, també! I... Bueno, i té la condició de no prendre'ls en serio des del minuto! O sea, si ja empiezas en conya tu mismo, bien! De momento vamos bien! Sí, sí, exacte! Tiene aquella frase de... Somos gladiadores con traje! Me tiro por la venta! I la diuen cada cinc minuts! És genial! Són de raims! Són de raims! Són de raims! Exacte! Eh... Doncs, bueno... De moment la seguirem! D'aquí dos o tres epítols ja en tornarem a parlar! Ja ho concertarem amb l'almoada! Però, bueno, pot ser que la cosa tiri! Yes! She went on! Él flicutil! immunización! Bé, una altra de les novetats de les darreres setmanes és Magic City Se n'ha parlat bastant o no, no ho sé Nosaltres n'hem parlat Era una d'aquelles sèries bastant esperades una mica per la parròquia més seriòfila i jo crec que és una de les grans decepcions del moment Només s'ha més un capítol dues vegades, a més Sí, sí, es va fer una mena de preestrena i després el van a estrena i, bueno, intenta una mica emmirallar-se amb el model Mad Men Bé, en els darrers anys sempre ens hem trobat una mica amb aquests fenomenos amb la sèrie que intenta semblar-se a una altra sèrie que ha tingut éxit abans Primer va ser Perdidos Totes volien ser el nou Perdidos Ara sembla ser que totes volen ser el nou Mad Men És un error, eh? Garrafal, home, Garrafal, Garrafal Què hem aconseguit amb això? The Playboy Mansion aquesta? The Playboy Club? Que era infumable? Les azafates? Que no era infumable però era bastant dolenteta La de Panam? Home, doncs ara arriba aquesta Magic City que d'entrada semblava que tenia les coses una mica més de cara perquè la produeix Stars que és la cadena que acull, doncs, Espartacus És a dir que, bé, doncs, prometia una mica de nivell Com a mínim, sí, un mínim com per acabar d'eure el capítol Com a mínim Sí, exacte, com a mínim això, no? I, bé, coses que prometia sí que les compleix com ara, doncs, una factura bastant bona una ambientació molt cuidada una, bé, tota una atmosfera bastant lograda Però la veritat és que les coses més bàsiques els pilars de la sèrie, els pilars dramàtics de la sèrie fallen, fan aigües pertot d'arreu És una sèrie, bé, que parla d'una mena de Playboy, que té és milionari, té casinos i té, bé, té un casino, un hotel casino d'aquests a Miami, al Miami dels anys 50 a finals dels anys 50 amb totes les connotacions socials i polítiques que això pot tenir i que el senyor, bé, doncs, s'intenta guanyar la vida com bonament te puede i si ha de fer, doncs, trapis amb el mafioso de turno, doncs els haurà d'acabar fent Té una família, té uns fills i tal En fi crec que amb un argument així, doncs, s'esperava grandes cotes d'epicidat dramàtica, no? I la veritat és que, de moment, no tira gens la cosa, eh? Jo ja l'he descartada Jo ja... No, jo personalment li donaré també més oportunitats però, hòstia, de moment... En fi... Què t'he de dir? És que els actors aquests que té fan... fan aigua. És que partir... És que el Jerry Dean Morgan aquest... Jeffrey Dean Morgan... Clar, o sigui, intentar fer una mena de... revisitet de Mad Men i posar com a Don Draper, com a John Hamm, posar el Jeffrey Dean Morgan d'entrada, home, no fotem. Ja la cares. És que ja la cares. Sí, sí, vull dir... El John Hamm, de per si, és un actor... Per mi, jo sempre he pensat que és un actor una mica limitat però és un tio que clava el seu personatge. És que... Personatge, un paper brutal, no? Per aquest i per la boda de mi millor amiga. Exacte, exacte. Tu el veus i dius Aquest tio és Don Draper. Ara, el Jerry Dean Morgan, d'entrada el veus i jo no l'identifico, no? Amb aquest ambient de la Miami de finals dels 50, principis dels 60. No té aquella classe, aquell toque, no? Aquell savoir-faire que hauria de tenir amb aquella cara que té de palo de... de què va ser el Javier Bardem i ni llego a eso, saps? Ni a eso, vull dir... No ho sé, en fi. Entre això, entre una trama que interessa molt poc, uns diàlegs que tenen molt poca xitxa. Hòstia, la veritat és que la cosa deixa bastant que de ser ara, eh? Doncs saps què? Què? Està renovada per una segona temporada. Sí, sí, em sembla... Havia oído campanes i... En fi, no sé, no sé en quin criteri s'han basat. No sé si ha tingut, si ha rassat el pilot. La veritat és que no... No tinc dades d'audiència, però la veritat és que ja et dic que només han emès un capítol. Això és bastant habitual, també, de les sèries per cable que renoven temporades havent emès només un capítol de la primera. Més dura serà la caída. Sí, exacte. Escolta, ja que estàs, recomano una de les teves sèries. Una qualsevol, la que se'n passi pel cap. Vinga. Què tal una... Què tal de pinta una que es pugui dir Twenty Twelve? Bueno... Què et suggereix aquest títol? Twenty Twelve. De moment... 2012. Què et suggereix? De moment em sona a una peli... Sí, a Fin del Mundo. De Roland Emmerich. Exacte, sona Apocalipteces. Doncs no és apocalíptic. Com a mínim a un nivell, diguem, terràqui. Potser sí a un nivell burocràtic. Perquè és una sèrie que és anglesa. Va començar la temporada passada. L'any passat van emetre sis capítols en la millor tradició en BBC. I aquesta temporada ha tornat. N'han emès dos. I és molt recomanable. De què va la sèrie? El comitè d'organització... D'organització... D'organització... El comitè? El comitè. Un comitè. De les Olimpiades de Londres de 2012. Amb la qual cosa, doncs... Diguem, una mena de comèdia burocràtica, com podria ser The Office. La The Office anglesa. Potser una mica menys sagnant, una mica menys salvatge. Però que té aquell toque britànic, BBC-ero, aquella classe i aquella elegància british. Que, en fi, és molt agradable, és molt guai, i que està escrita molt bé. Es creen aquelles situacions absurdes, gairebé kafkianes, no?, de la política o dels comportaments, polítics, no tant de la política en si, i... i... Bé, doncs... Construeix una sèrie molt recomanable, que està passant una mica de tapadillo, perquè no se n'està parlant gaire, però que... Jo crec que serà una mica de culto, d'aquestes de culto. Es planeja una tercera temporada de cara a l'any que ve, per rematar-ho ja, que suposo que ja serà després dels jocs, com ha anat tot, i jo crec que amb això, més o menys la cosa, pinta, pinta, pinta, no? Mola, mola. Sí. Què més, per ser? És que he vist de refil·lo, i ja m'he despistat. Hoy he visto d'un trast de B in Apartment 23, ens diuen pel xat, no confies en la EZ de l'Apartamento 23. Nosotros también la hemos visto y la comentaremos la semana que viene. A mí no m'ha desagradat. ¿Tú l'has vista? No, no has tingut temps. És que la van estrenar ahí. Clar, jo és que encara no, però he llegit coses i le daré l'oportunitat també. Sí, sí, sí. La veritat és que no és una gran, gran, gran sèrie, no pinta gran, gran, però té el seu què. Ja en parlarem. Ja en parlarem. En parlarem amb calma, sí, sí. Vinga. Bé, ens posem una mica malrollistes, vamos encarando el final del programa i parlem d'una recomanació del cinema però aquesta vegada de les estrenes. Només n'hi ha una que val la pena, no és Battlesheet. Sí, te robava el xiste, Xavi. Lo siento. No, no, no, és de Patrimoni... Patrimoni de la humanitat. Patrimoni fluxo. El pot utilitzar és d'uso abierto. Parlem de la... Per mi la gran estrena de la setmana que és Alps. Alps és la nova i segona, si no m'equivoco, pel·lícula del Giorgio Slantimos. Perdona, quina has dit? Alps. No, no, ja. Quin número de pel·lícula és? La segona. No, és la tercera. La tercera, no? Perdona, és que hi havia alguna cosa... Sí, sí, sí, em va fer una abans de Canino. Sí, exacte, una que no va arribar en lloc. En fi, Canino, l'opetó, entre tu i entre jo. No, home, no. Canino va tenir un públic... Molt bona acollida crítica. Molt bona acollida crítica. Molt dolenta acollida de gran públic. És a dir, somos fans de Canino, somos absolutament fans de l'Antimos. Se puede tirar un pedo a partir de ahora que lo entrasaremos a la categoria de Dios. I ara torna amb Alps, que partés una mica amb els mateixos personatges i, tot i ser una premissa totalment diferent, aquesta pel·lícula va d'un grup, si no m'equivoco, Xavi, que són contractats... És una empresa que es fa contractar per substituir a la gent que acaba de morir en el seno d'una família. No? És una cosa d'aquestes, oi? Sí, sí, exactament així. Exactament així. I són uns inadaptats, són quatre personatges. Quatre, em sembla que eren. Sí, que sigui una infermera, que sigui un... Sí, exacte. Un doctor d'ambulàncies i, bueno, no me'n recordo ja. Fa molt de temps que... Quatre personatges. Però que es dediquen a això, a posar-se al servei, doncs el que has dit tu, no?, de persones que han perdut un ser querido, una persona propera i estimada, i a suplantar-los. Simplement fan el mateix paper. I a partir d'aquí, doncs, m'imagino una comèdia negra que acaba fent més por que altra cosa, encara que no sigui directament. Molt en l'estil Canino. Una pel·lícula que agradarà només als fanàticos del Verdi, imagino. Sí, una mica sí. I potser ni això, eh? Perquè està levantant tantes adhesions com repel·luses. Sí, és una mica menys sangrant que Canino, a nivell, diguem, directe. O sigui, no és un atac tan bèstia com Canino. Cal dir que Canino té un déu a la Casa de los Horrores, eh? Ah, és una web de referència, això. Sí, sí. És la web de referència. És la web de referència. Doncs no és potser tan directe, és una mica més de soslayo, tot plegat, no?, de refilón, però, bueno, té aquella atmosfera malrotllera i aquella cosa xunga que va calant a poc a poc. Comèdia negra, sí. Drama xungo, també. Res, tot, alhora, res. Sí, tot. És alps, ja està, no té més. és Jorgos Lántimos. Nosaltres us recomanem que avui mateix aneu a algun dels concerts que ja estan en marxa, que ja estan en Ellon, o si no aneu al videoclub... Us esperen, em sembla? Exacte. Si no aneu al videoclub, us jugueu Canino, la veieu aquesta nit i demaneu a veure alps. Jo lo dejo així. Home, una mica hardcore, eh? Sí, sí. La doble sessió en Lántimos. Sí, no esteu d'acord amb això, podeu anar a la sala Utopia demà mateix, si no m'equivoco, a les 10 i mitja de la nit, fan beginners, la pel·li de guanyadora, de l'actor secundari amb el Christopher Palmer, l'Iwan McGregor i la Melanie Laurent, sobre un pare... Mike Mills, dirigida per Mike Mills, dirigida per Mike Mills, sobre un pare que als 70 i pic o 80 anys decideix reconèixer que és gai amb el seu fill. Oh, pinta, pinta. Amb beginners, doncs ens acomiadem perquè se'ns està tirant tot. El temps al damunt, ens queden què? 10 segons, 9, 8... No heu trucat, us quedo amb la reta. Ens la veiem nosaltres, la compartirem. Adeu a tothom, moltes gràcies. Adeu, fins la setmana que ve. Agnes.