#89 - Hannibal T2, Upfronts 2014 (Galavant, Wayward Pines, The Flash), crònica del Primavera Sound i cinema: Post Tenebras Lux i Edge of Tomorrow

Bé, doncs 8 i 3 minuts i això comença força bé. Benvinguts al Condensador de Fluzo, un programa on cada setmana en passa una de nova. Què ha passat aquesta setmana? Doncs moltes coses. Per començar, el nostre jefe de Capo de Tuti Capi, l'únic que està aquí cada dijous corrents de guions i tal, avui no hi és, i és el Xavi Roldán, que ha anat a cobrir el festival del Primavera Sound, a vivir el festival del Primavera Sound, perquè no crec que ens truqui. Si ens truqués, és a favor que no seria. Això d'una banda. D'altra banda, teníem preparat un seguit de cançons, precisament del Primavera Sound, amb alguns grupets així que molaven, que si xic-xic-xic, que si xarxes, que si Solinia veu una mica de tot. No sé si podrem sentir res de tot això, perquè tampoc funciona l'USB, acaba de funcionar a 50 i 58, funcionava, ara no funciona. Així que estem, el Carlos aquí i el Carles allà. El Carles és el tècnic, jo soc... Ei, hola, Carles. Jo soc el que es parlarà una mica d'alguna de les coses que normalment es tracten al fluzo, que acostumen a ser còmics, llibres, cine, sèries i, de vegades, alguna altra cosa com ara teatre. Jo faré una selecció de còmics, jo no en parlaré perquè fa anys que no hi hagi un còmic. Parlaré bastant de cine i espero que el barri truqui, o al truqui amb nosaltres, perquè faci la seva sacció de series. De fet, ja el tenim en directa. Doncs, oye, esto va com va. Tenemos que llenar una hora a base de coses. Así que, barri, buenas tardes. Buenas tardes. ¿Qué tal? ¿Cómo estamos, tío? Muy bien, muy bien. Espero que hayas preparado un guión importante esta semana, eh. Tengo para cubrir la hora entera por mi solo, ya si hace falta. Bueno, tampoco nos pasemos... Bueno, bueno, bueno. Tampoco nos pasemos que cobras por horas. Verdad, verdad. Bueno, antes que nada, barri, especialista en series del Fluzo, el más profesional de todos los presentadores. Llámale presentadores, llámale X de este programa. ¿Qué nos traes esta semana? Os prometí la semana pasada que tras el final de Aníbal hablaríamos un poco de cómo ha ido la temporada. Y si te parece, vamos comentando. Ya sabes que a mí Aníbal es una serie que me encanta desde el principio hasta el final, así que adelante. Desde el principio, porque no has visto más, entonces... Correcto. No puedes criticarla. Intentaré, mira, ayer llegué a una conclusión. Intentaré verla este verano cuando ya no le importe a nadie. Eres tan yo. ¿En qué me has convertido, tío? Caldí que el barri tiene como ocho años menos que yo, eh, que lo sepáis. No, pero soy un alma antigua. No, y que yo de mayor quiero ser como tú. Esto es así. Muy bien, muy bien. Pues venga, a ver, ¿qué? Segunda temporada de Aníbal. Segunda temporada de Aníbal. Que empezó la temporada pasada siendo una serie con unos datos bastante pobres en audiencia, pero sí que sorprendía por el apartado visual y lo cuidada que estaba. Sorprendió a todo el mundo con una renovación. No sabemos qué trato oscuró a Brian Fuller con la NBC. Tampoco creo que quiera saberlo. No, no, vamos a dejarlo. Porque tampoco es una serie que pegue mucho en la NBC, ¿no? No, no, no, no. Es que no pega en una televisión en abierto. Ajá. Las cotas de violencia y el apartado visual de la serie y todo es cable puro. Pero además puro, puro. Que, por cierto, si hay algún perdido que no sepa de qué va la cosa, Aníbal no es nadie más ni menos que el famoso caníbal de las pelis. Del silencio de los corderos, de Van Hunter, del dragón rojo, etcétera, ¿eh? Eso es. Vale, vale. Que Brian Fuller, el creador de Criando Malvas, Las Muertos Como Yo y demás, ha hecho una reinvención de las novelas, cogiendo tramas de una novela, cogiendo tramas de otra y añadiendo mucho de su estilo. Es un tío con bastante estilo. De hecho, es que al principio, lo que vi yo de Aníbal era realmente, seguía bastante la primera, llámale, sí, la primera novela. Yo es que no la leí, vi la primera adaptación, que era aquella de Van Hunter o El dragón rojo, que luego la remaquearon. Y era esto, ¿no? En que Aníbal pues ayudaba un poco al principio, algún caso... Sí, coge el personaje de Will Graham y Will Graham es el verdadero protagonista de Aníbal. Aníbal es simplemente un secundario que poco a poco va ganando más protagonismo, pero toda la serie gira alrededor de Will. Y bueno, entonces, dime, dime. Tuvo una primera temporada, entre los fans, entre los que me meto, fue bastante exitosa, pero sí que hay que reconocer que tenía bastantes fallos. Fallos a la hora de crear tramas procedimentales que tenían unas presentaciones brutales, pero ninguna, ninguna, ninguna conseguía cerrarse de forma coherente o interesante. Este año, la serie partió pues eso, con cierto... la cota alta, pero eso, tenía sus fallicos que pulir. Ninguna queja esta temporada. Ha sabido llevar mucho mejor la serie, los casos procedimentales son menos, pero los que hay están muy bien llevados. Y sí que han metido mucha más trama, no quiero decir telenovelesca, pero sí, o sea, más entre personajes, trama horizontal... Y ha sabido corregir muy bien los fallos que tenía. Ajá. Y alcanzando además, bueno, subiendo todavía más las cotas, ¿no?, de violencia y de sanguifecha. Yo te digo, las cosas que he visto en esta temporada, Aníbal, es que Mason Berger, que era el personaje que interpretaba Gary Oldman, Aparece en esta segunda temporada, interpretado por Michael Pitt, y yo os podéis imaginar. Michael Pitt, el amigo de Boardwalk Empire, el amigo de Funny Games, el amigo de Soñadores, ¿eh? Efectivamente, porque aquí aparece interpretando a este personaje tan... tan turbio que era el personaje de Gary Oldman en Aníbal, la de Ridley Scott. Es curioso, ¿eh? Porque este tío, con la cara de niño bueno que tiene, es como una especie de versión desmejorada... Es tan bueno que es malo, ¿eh? Sí, sí, sí, es una versión desmejorada de Leonardo DiCaprio, llamándose como Brad Pitt, pero sin parecerse a ninguno de los dos. O sea, es una cosa muy curiosa este tío. Verdad, verdad, verdad. Sí, pero bueno, y... Y bueno, eso, la temporada, pues, se ha dividido más o menos en dos. La primera parte era un... una lucha entre Will y Aníbal, qué es verdad, qué no es verdad... No quiero desvelar tampoco demasiado, porque si no has visto la primera temporada, tampoco te la voy a reventar, hablándote de la segunda. Y la segunda parte de la temporada sí que es más un romance encubierto, que no sabes qué cara es real, qué cara no. Pero muy romance, o sea, muy romance encubierto. No es nada declarado, pero tenemos un matrimonio en pantalla. Un matrimonio de psicópatas, ahí. Y, o sea, teniendo en cuenta que Brian Fuller es un tío que le gusta mucho eso, ha vuelto loco al fandom. Todos los fans están ahí emocionados con Will y Aníbal. Y termina con una sesión final, que vale, que es sesión final y eso indica que tiene que ser potente. Sí. Pero es que esta es muy potente. Sobre todo si has llegado a tener cierto apego emocional. Vale, que es lo que me costó a mí con el piloto y parte del segundo. La primera temporada costaba mucho más coger el amor a los personajes, pero durante la segunda temporada ya te llevan un trabajo mucho más las tramas emocionales. Y de verdad que yo la dejo ahora como una de las mejores del año. Todo esto para que luego la cancelen o la han renovado. ¿Qué ha pasado al final con esta serie? La han renovado, que eso es lo curioso. Es curioso, sí. Que sigue haciendo los mismos datos de mierda de la primera temporada, pero la han renovado. Bueno, sí que es verdad que está ganando cierto renombre. Hace más ruido. Sí. Hace más ruido y le da una imagen a la cadena, a la NBC, acostumbrada a cosas un poco más petardas. Y lo curioso es que además la emiten en Noche de Viernes. Que el viernes es el cementerio de las series, que nadie ve en la televisión los viernes. Sí, sí, sí. Pero sí que la NBC está intentando construir una Noche de Viernes bastante enfocada al género de terror. Primero tiene Grimm, que es esa serie rollo caza vampiros pero con monstruos. Sí. Y para la temporada que viene tiene Constantine. Ah, otro de los... uno de los extremos más llamativos. Y otro más de cómic, ¿eh? Es un no parar. Sí, la temporada que viene vamos a aburrirnos de cómics entre Netflix, ABC, NBC y todo. Es que cada canal, ahora que lo estoy pensando, quitando la CBS, tiene su propia serie basada en un cómic. Sí, bueno, a mí que me llamen la atención está la de Constantine. Bueno, la de Constantine me llama la atención de momento. Luego pasará como con la peli, que será una castaña. Que lo tengo asegurado. Dime, dime. Que sea una virrea. Que lo tengo, vamos, clarísimo. Yo de todas, de Flash hablamos la semana pasada y me interesa lo mismo que la semana pasada. Es decir, entre cero y menos. Yo, están recibiendo muy buenas críticas el piloto de Flash, igual que lo recibió el de Arrow. ¿Ya se puede ver el piloto de Flash? No, no, no, no, no. Pero sí que luego a las personas que lo han visto en Estados Unidos, está teniendo bastantes buenos comentarios. Que también los tuvo el de Arrow, te lo repito. Pero luego a Arrow le costó mucho saber qué tipo de serie iba a ser. Yo de Arrow vi siete episodios, eh. Y es como si habrías visto solo uno. Dime, dime. Y es como si solo hubieras visto uno. Sí. Porque eran todos iguales. Todos iguales. Era una especie de festival de abdominales. Todos. Sí, me hizo replantear un poco mi sexualidad durante un tiempo. Otra serie más. Pero se acababa y me olvidaba de ella. O sea, que sexualidad restaurada. No pasa nada, amigos. Con Arrow, uno se perdona. Vale. En cambio, la que... Bueno, pues destacar que eso. En esta segunda temporada de Aníbal, lo que decimos, ya está haciendo más ruido. De hecho, Hugh Dancy, que es el protagonista, el que interpreta a Will Graham. Sí. Ya ha sido nominado a mejor actor en los Critics Choice Awards. Ah. Entonces, ya por lo menos va raspando algo más. Ya la primera temporada, sí, no recibió ninguna nominación de nada. Pero aquí ya se empieza a notar. Bueno, bueno. De verdad. Matt Mickelsen, que siempre está fantástico, aquí lo gorda. Matt Mickelsen, otro tío muy majo. ¿Eh? Magico. Sí. Es un actor con esta cara de bueno que le hizo hacer de malo, por ejemplo, en Casino Royal. Yo le digo que tiene cara de lagarto rumano. Y es que es así. También, también. Y te hace hombre lagarto ahí de V, pero es rumano ahí. Bueno, no sé. Entonces eso, Aníbal muy, muy recomendada, sobre todo esta segunda temporada. Ha sabido corregir sus errores y yo orgasmo con ella. ¡Hala! Muy bien, orgasmo con una serie que habla de la gente que se come a la gente. Está bien. ¿Qué te va a decir? Lo peor de todo es que cuando les ves cocinar te dan hambre. Y dices, tío, que son personas, ya, pero dan hambre. No sé yo, ¿eh? De verdad, confío en mí. Aquí ya no sé. En septiembre volvemos a hablar. Bueno, bueno, bueno. ¿Y qué te iba a decir? ¿Temporadas? ¿12 episodios? ¿42 minutos? ¿O no? Eso, 13 episodios y 40 minutos. Eso es. Bueno, bien, bien. Asumible. Es que me lo estoy apuntando ya en plan deberes, ¿sabes? Es que hace poco os hablé de dos series británicas, Prey y Happy Valley. Sí. Prey eran tres episodios de 40 minutos, una bazofia. Y Happy Valley es la que está recibiendo muy, muy buenas críticas en el Reino Unido. Pero todos los medios que hablan de ella la ponen muy bien. Dicen que es demasiado bestia para lo que es una serie sobre policías. Ajá. Pero la están poniendo muy bien. Problema, los episodios duran 58 minutos. Claro, es que esto... Y dices, guau, voy a ver el pilote. Y dices, 58 minutos. Es que me da tiempo de ver dos series enteras. Sí, no, no. Está claro. Y que es un sacrificio. A mí lo de las maratones de series no lo puedes hacer. No, es que dices, cada hora, una hora. ¿Quién ve un episodio en una hora? Ya. Entre que para, reina. A no ser que sea The Wire, claro, que es la mejor serie del mundo. Igual que Los Soprano y que Boardwalk Empire y demás. HBO. It's no TV. It's HBO. Exacto. Esas son las únicas series que llenan realmente los 58 minutos que duran. O la hora y cuarto, caso de algún... También estamos hablando de True Blood, ¿eh? Vale. La única cadena en donde la mayoría de las series llenan... Bueno, True Blood ya se acaba. True Blood se termina esta temporada. Exacto. La despedimos. Ya tocaba, ya tocaba. A mí me va a dar pena, ¿eh? ¿Por qué? ¿La sigues? No he terminado la temporada anterior, pero True Blood fue muy buena en sus inicios. Fue muy loca, vamos a dejarlo así. A mí la primera temporada me parece genuinamente buena. Bueno, yo la tengo en DVD, así que te lo compro, pero... Es que encima era Alan Ball, tío, que venía de American Beauty y eran como un tío respetado. Ahora nadie respeta a Alan Ball. No, claro, normal. Normal. Es que se volvió muy petarda y en muy poco tiempo. La segunda temporada ya empezó a bajar y la tercera ya fue... La segunda era... Aquí pasó algo raro. Sí. La tercera ya era desastre. Sí, sí, sí, sí, sí. Pero bueno... True Blood siempre en nuestros corazones. No, la verdad es que no. En el tuyo quizá, pero en el mío no. También hay que tener en cuenta que destrozó a un personaje como el de Anna Packing. Sí, que además ahora... Anna Packing era una actriz hasta que se metió en True Blood. Que además es una tía a la que han cortado de X-Men, del montaje final de X-Men. O sea, que la tía lo ha petado. Se le acaba la serie, no sale en el mayor blockbuster del verano. Así que bien, bien, Anna Packing. ¿Conseguiéndolo? Sí, sí, por lo más alto tú. Bueno, si te parece, vamos a hablar un poco hace un par de semanas por Oro Subfronts, que es donde todas las cadenas preparan la parrilla que van a presentar en septiembre. Y si te parece, hablamos de la... No la mejor, pero sí igual las series que más destacan o que mejor oportunidades pueden tener dentro de cada canal. Venga. Por parte de ABC. Sí. Que este año no... Lleva varios años que no le funcionan demasiado bien las cosas. Desde que se acabó perdidos. Efectivamente. La temporada del 2004 fue cosecha de oro y el resto ha sido ir arrastrando. Sí. Presenta muchas comedias de jóvenes neoyorquinos y demás. Y una que presenta, que es muy, muy peculiar, es Galavant. Ni idea. Ni idea. Es una comedia medieval. ¿Ah? Y musical. Bueno, bueno. O sea, es como si fuera Frozen, pero en personajes reales. Vaya. Y el creador es el creador de Neighbors. Era la serie esta que mezclaba alienígenas en una comunidad, en los suburbios americanos. O sea, también será una serie cortita. Una locura, pero muy divertida. Comedia de 20 minutos y demás. Eso es. Aquí creo que se pasan los 40 minutos. Vaya. Y ya te digo, comedia medieval, musical. Bueno. Pues apuntada queda. Yo de verdad, viendo el trailer y todo, pues no creo que funcione, la cancelarán enseguida. Claro. Pero nos dejará un par de episodios bastante reseñables. Bueno, no, no, sí, sí, de todas, por lo menos original. Eso es. ¿Qué más tienes en el tintero? Podemos hablar de Fox, que lleva una serie creándola durante dos años. La última vez que hizo esto fue Terranova y ya vimos cómo pasó. Sí, le fue muy bien a Terranova, sí. Ay, Terranova y los dinosaurios. Pues la serie de la que hablo es Wayward Pines, que es la serie creada por M. Night Shyamalan. El director del sexto sentido. Eso es. Y de mucha mierda después. ¿O no? Oh, sí. Según se mire. A no de leer. Vale. Bueno, pero eso no, pero tiene cosas muy buenas también este tío. Yo es que a veces le reivindico, a veces le odio. Le amo por el... ¿Cómo se llamaba? El Intocable... ¿Unbreakable? ¿Cómo se llamaba esa peli? Intocable creo que es. Sí, la de Bruce Willis siendo una especie de superhéroe de cómic. Y le amo por algunas pelis... ¿Dime? Señales, El Bosque... Señales, El Bosque, El Incidente me gustó a mí. También me gustó mucho a mí. Sí, qué bien. No, sí, es que al final le queremos, pero... Ya le tenemos como preconcebido que le tenemos que odiar. Sí, sí, sí. Pero bueno, esta serie lo tengo ganas, ¿eh? Yo también al Wild War Pines. Sí, encima las primeras imágenes que han salido es una mezcla entre El Prisionero y Twin Peaks. Rezuma Twin Peaks por todos los lados. O sea, a nivel del pueblo en el que se desarrolla la historia, la iluminación, todo. ¿Funcionará? No. Es muy difícil decirlo. Bueno, estas igualmente... Importantes, Matt Dillon, Melissa Leo, Carla Guggino... A ver, que no son importantes importantes, pero acostumbrado a lo que nos tiene la televisión últimamente... Hombre, acabas de decir actores por lo menos de cierto pedigree, cierto recorrido. La Melissa Leo además es especialmente buena como actriz. y Juliette Lewis, que a mí personalmente siempre donde aparezca me van a tener. Bueno. Toby Jones también está. Es que tiene bastantes nombres. Es el gran esfuerzo, ¿no? Digamos. Eso es. Pues a ver, a ver qué tal. Tengo ganas, tengo ganas. Veremos qué pasa. ¿Y qué más? ABC Fox, CW. CW, que es una serie adolescente que no sabe lo que hacer con su vida. Sí. Ahora es cuando yo apago el cerebro, ¿eh? Tú ves hablando. Mira, de cerebro os vamos a hablar justamente. ¿Eh? Va a presentar The Flash, que es su gran apuesta. Sí. Y luego también va a presentar E-Zombie. ¿Ah? Que está basada en un cómic y está desarrollada por Rob Thomas, que es el creador de Verónica Mars. Bueno. Aquí tenemos a una chica zombie que se mete a médico forense para comerse los cerebros de los cadáveres. Bueno. Ya está, así. Bueno. Zombies adolescentes en el CW. High concept explotado miles de veces, pero bueno, bienvenido sea otra vez. Es que ves las primeras imágenes y son tan tristes. Pero le tengo cariño. Bueno. Vale, ya nos la contarás tú, porque yo no pienso verla. Verdad. Luego tenemos en NBC que está intentando volver a encontrar sus comedias ahora que no se ha cancelado Community. Bueno. Esto de que se ha cancelado Community está por ver todavía, ¿eh? No sé si lo has leído. He leído lo de Hulu, pero se habla mucho, no sé. Bueno. Bueno. Quizá vuelva. O sea, Community es aquella comedia... Queremos que vuelva. Sí. ¿Y cómo va a volver? Con una sexta temporada y una película, ya está. Ya, sí. Y la película la tendremos que pagar porque será un crowdfunding seguro. Pues la pagaremos. Encantados. Es esta comedia... No sé si quiero que... Yo creo que hay que dejarla morir ya. No, no, no. Community es una comedia que desde aquí hemos recomendado miles de vegadas sobre una... Perdona, eh, lo pongo en situación a nuestros amigos oyentes. Una comedia sobre un grup d'estudiants a una universitat que és terrible i on pasen les coses més surrealistes. És una comedia supermetacinematogràfica, supermetalingüística. Sempre ha promès sis temporades i una pel·lícula. Té un hashtag que és Six Seasons and the Movie. L'han cancelada al final de la cinquena. Dius, hòstia, por lo que poco que faltaba, pues seguit. I sembla ser que ara via Julu, doncs, podria tenir la sexta... Com a mínim la sextena temporada. Després ja veurem la pel·lícula. Continua, senyor Barrí. Pues eso, que... Has visto que me ha relleno? Que no me ha de estar ahí en el limbo. Ajá. Y pues tienen que buscar rellenar huecos porque también termina Parks and Recreation este año. Entonces tienen que encontrar su nueva comedia que funcione. Ja. Una comedia que no es muy llamativa, pero a mí me ha llamado la atención, es Bad Judge. Que es como Bad Teacher... Sí. Pero con una jueza. Vale. Esta jueza es Kate Walls. Ah, exacto. Que es la protagonista de Private Practice, de Anatomía de Grey, y que también está saliendo últimamente en Fargo. Sí. Está saliendo bastante descocada en Fargo. Efectivamente. Y bueno, pues es la típica jueza que tiene una vida muy alocada y demás. Lo que me hace creer en esta serie, han contratado al creador de... no, al showrunner de Narcy Jackie. Y Narcy Jackie es una serie que no ha tenido nunca mucho éxito, pero a mí me parece realmente buena. Sí. Y con este tipo de personajes tan diferentes, puede sacar cosas muy interesantes. Con Narcy la quiera que haya con Eddie Falco, la ex... Que sigue... Tony Soprano. Que sigue renovada y... no sé, es de las pocas comedias que le quedan a la showtime. Ajá. Con largo recorrido, recorrido. Bueno. Entonces eso, yo confío en esta por su showrunner. Vale, pues le cederemos cierto voto de confianza hasta que te la cargues tú en este programa. Efectivamente, que sea en el segundo episodio porque... Vale. Pesa, ¿eh? Pesa. Bueno, al tiempo. Y ya para cerrar, vamos terminando con CBS, el canal aburrido. Vale. Que... No creo seguir nada de la CBS ahora. Ya, es que da pereza. Hasta Hawaii 5.0 que decías, tío, la playa, acción, tal. Sí. Te aburrías. Sí, sí, sí. Es algo increíble. Y qué... Pues te voy a hablar de una serie que pinta bastante coñazo. Vale. Madame Secretary, sobre una ex analista de la CIA, que se convierte en la secretaria del presidente de los Estados Unidos, pinta The Good Wife en la Casa Blanca. Es un poco lo que intentó hacer Shonda con Scandal, pero aquí parece que lo van a hacer con buena mano. O sea, sin ser petarda. La creadora es Barbara Hall, que es la creadora de Joan de Arcadia, y ha escrito cosas para Homeland y demás series. Vale. Y la protagonista es Téa Leoni. Ah, bueno. Le tengo cariño por Jurassic Park 3. ¿Qué le voy a hacer? Es triste tenerle a alguien cariño por Jurassic Park 3. Sí, tengo la melodía en el móvil de Jurassic Park 3. De la 3. No de la 1 ni de la 2. De la 3. ¿Y ya se ha escuchado hablar de la premisa de Jurassic Park 4? No, no he querido escuchar nada todavía. Vale, pues te la ahorro. Vale. Lo mejor que puedo hacer de continuidad. Jurassic Park 4, iré a verla el día que salga, pero vamos, a la primera sesión y haciendo cola. Tío, con Chris Pratt. No da igual. Jurassic Park, Jurassic Park. Pues estas son las series que yo creo, no son las grandes apuestas de los canales, pero sí que me parecen las más... que pueden tener algo oculto. Muy bien, oye, pues apuntadísimas quedan. La verdad es que yo voy muy perdido este año, o sea que de cara a la próxima temporada, insisto, no sé esperar... Esta temporada ni siquiera yo voy a ser capaz de ver todas las series, porque no he podido terminar los trailers de alguna vez. La del... ya, ya, a mí también me ha pasado. La del Shyamalan, la del Shyamalan sí que la veremos. Sí. Sí, a ver. No, la testaremos a los 5 minutos, pero la veremos. Bueno, será muy recargada, como siempre. ¿Alguna cosa más, amigo? No, pues te dejo estas. Vale, pues... ¿Te arreglas tú solo? Sí, creo que me arreglo. No sé si tenemos canciones o no. ¿Tarín canzones? ¡Tarín canzones! Si tenemos canciones, todo es más fácil. En medio programa, sí. Bueno, en medio programa y aún no lo he presentado, ni he dicho el número de teléfono para que nos llame, o sea, imagínate. En 96, sí, sí. Ahora, ahora lo diré, ahora lo diré. Bueno, pues oye, como cada semana, en nombre de Xavi, que el tío se tiene que estar pegando la vida padre ahora mismo en el... Xavi tiene pinta de bailar con la mano en el bolsillo y moviendo el hombro. Bueno, porque es muy así, pero él disfruta así. No, la cosa es que ayer caía un diluvio de la hostia y hoy, que esperaba yo, mira, le va a caer. Y no, mira, ha salido el verano otra vez. ¿Qué le vamos a hacer? Primavera Sound, de estas cosas las tiene. Pues eso, muchas gracias en nombre de los dos y nada, seguimos por vidas privadas y en abierto el jueves que viene. Eso es. Bueno, un abrazo. Adiós. Hasta luego. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! la darrera que ens va arribar, perquè crec que Tom a la ferma encara no ens ha arribat, va guanyar el premi del jurado en Mami i, juntament amb Goodbye to Language, de Jean-Luc Godard, ho podria dir en francès, però no ho diré. Apunteu-vos aquestes tres i, ja que estem parlant una mica de can, parlem d'una de les estrenes d'aquesta setmana, potser una de les més interessants a nivell a nivell autoral, a nivell verdi, a nivell No la va haver ni Cristo, però va passar per Can fa dos anys i és una pel·li que si us arrisqueu i la aneu a veure doncs potser us deixi tan amb el cul otorcido com em va deixar a mi. Es diu Post Tenebres Luxe, és la nova pel·li del Carlos Raigadas, aquell tio que va fer Batalla en el cielo i que darrerament ha presentat una de les seves millors pel·lis que és Luz Silenciosa. Luz? Oh! Luz Silenciosa. Post Tenebres Luxe és una pel·li que vam poder veure a Can i també a Sitges, tot i que a Sitges la gent es va quedar adormida, és a dir, millor que la recupereu ara en una sessió normal. De què va? Per cert, va guanyar el primer millor director de Can, que gairebé m'ho oblido i és el més important. De què va? No ho sé. És una família i ja està. I la família va fent coses. El pare està una mica grillat, és un bon paio, però de cop i volta li dóna per maltractar el seu gos. hi ha una nena per allà que és molt maca i que juga amb els seus gossets i que de cop i volta, doncs, cede su paso al diablo. Surte el diablo, que és una mena de representació hecha per dibuixos animats, vermellosa, passejant como Pedro por su casa. No sé, és una pel·li de sentiments, és una pel·li de sensacions, és una pel·li d'impulsos. Potser és una gran tomadura de pelo, no diré que no, però mola, és d'aquelles que t'absorbeixen. És una pel·li molt ben feta, recordaria una mica, doncs, el Malik i el Werner Herzog, per exemple, però té alhora la contemplació del Belatar i la duresa del Michael Haneke, jo què sé, és una mica de tot. Tot això és una pel·li molt única, amb un estil molt personal, aquest director sempre ha estat molt personal, se mira mucho l'ombligo i aquí no hi va ser menos. I ja dic, l'estrenaran segurament al Somseig, que sí, que he confirmat que l'estrenen, i amb una mica de sort els Verdi, que ja veurem si alguna cosa més, durarà media sessió. És una pel·li per veure con el estómago vacío, és una pel·li que et fa recapitular una mica perquè no l'entens i llavors ja has de tornar, ja has de pensar, i llavors dius, vale, però què m'ha dejado? Doncs m'ha deixat un pozo d'amargures en relació al que ens està explicant, al que ens està mostrant sobre l'ésser humà, sobre l'ésser humà en general i com està daviciada aquesta societat a la que vivim, que en aquest cas, imagino que serà la mexicana, però bien podria ser extrapolado a qualsevol altra. De fet, hi ha una cosa a nivell tècnic, hi ha un efecte bastant, bueno, entre entre relamido e innecesario i alhora bastant important, que és un objectiu una mica deformat i que podria ser una alegoria, no?, sobre com estem de deformats, com està la nostra societat a nivell emocional i a nivell de relacionar-se amb la resta de nosaltres. És a dir, que és una pel·li que et deixa bastant tocadot i que a més fa goig veure-la, tot i els seus moments de duresa, i que des d'aquí, de moment, ens arrisquem com a la més recomanada de la setmana. De moment, de moment. i és que ara vés tirant-me alguna altra cançó del Primavera Sound? La que vulguis, posa-los que et copi, si vols. I mentre els escoltem una mica, vaig preparant la següent gran recomanació d'aquesta setmana, que us va deixar també en picuetos. d'aquesta setmana de hàr de hàr de hàr de hàr de fàr de hàr Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! No t'enganyaré, està bé, pregunta'm! Home, de moment tens molta sort perquè el clima aguanta, això ja per començar, que ahir el xaparrón que cayó al pobre estormà... Sí, ahir va caure una pluja bastant bíblica, però avui, doncs ens hem llegat una mica tapats, però quan hem arribat aquí ja fotia un sol de justícia i ara veig que hi ha uns quants núvols, però bueno, aguantarem, aguantarem. No seria el primer que el passem sota l'aigua. Vinga, doncs, punto número uno, quin vas veure sota l'aigua? Punto número dos, què has vist fins ara? Doncs mira, fins ara hem vist, i ho dius fins ara com si haguéssim de fer més connexions i t'hagués d'anar posant al dia, però en realitat és la primera i última connexió i només he vist quatre grups, però satisfet. Hem començat la jornada amb un paio que es diu Collins Petson, que és un loco que toca el saxo i un altre instrument que no sé quin és, diguem-ne inculta, és com una mena de saxo però més gros, si hi ha tamaño goliat una mica... Saxofon. Sí, si algun dels nostres oients sap com es diu això, que truqui com fem cada setmana, que tenim dubtes i ens truquen a la ràdio, doncs això, és un saxo gran. Llavors aquest tio el que fa és construir una mena de música ell solet a partir de capes i capes de saxos, i la veritat és que la cosa acojona tronco acojona. Després hem anat, hem sortit corrents cap a veure el petit de Caleril, bueno, parlo així com en plural perquè queda com més maco, però vaig jo sol i després em vaig trobant ja la gent. No, tu i tot l'equip, tot l'equip de Sant Just, de Roi i d'Esvern. Tota la unitat mòbil. Sí. Doncs això, hem anat cap al petit de Caleril, però no, la veritat és que m'he trobat una mica i ens hem distret i ja no hi hem anat. Molt bé, col·lin. És que no només no et pago, és que em pagaràs tu. Així, en això es destinen els diners, acabem vagi a parlar amb amics. Vale. Però bé, tampoc hi tenia moltes ganes, eh? Ajá. I després llavors he enganxat amb el grup d'Experts Solínia, que és el grup de J de los Planetes. ¿Teníem alguna cançó preparada per aquest programa, que lo sepas? Ah, mira, que maco. Sí, sí, sí. Ara la podries tirar, eh? Quedaria churro. Bé, tira-la quan vulguis, que per això et presento el disc que feia avui del programa. O no la tiro, eh? Que m'és igual. Clar, ara com que ho he dit jo, ja no la vols tirar, no? Exacto. Et conec massa bé. Com és, com és, però estic diciendo claro y meridiano. Claro y meridiano. Ai, gran tema. Què tal el concert? Bé, bueno, aquest present sempre compleix a nivell musical i a nivell actitud, doncs, bueno, és el J. Ja. Amb això t'ho dic tot. A nivell actitud, el J fa la J. Manu Ferron, que és l'altre component, doncs, sí que saluda més i diu més cops gràcies i tot això. Ajá. Però, bueno, a nivell musical bé. Llavors després hem enganxat, aquest any hi ha dos escenaris un davant de l'altre. Aquelles qüestions que dubtes ja de si se solaparan els sons, però al final tot està muntat, per què no? I he anat justant l'escenari de davant, que tocava en real estate, i confirma't que són tan avorrits com en disc. Molt bé. Sí, sí, sí. I llavors després me n'he anat cap a l'altre punt del recinte del fòrum a veure a Diex, que són uns veterans. Que sé, exacte, són uns veterans aquests de l'escena punk rock bastant potent, però hem fet un concert molt fort, però molt festiu, molt divertit. I la veritat que és que per mi, de moment, el millor del festival, del fòrum a concerts, el de Diex ha sigut absolutament bestial. Jo he sortit que m'han caigut els Oltre Terran, perdó, eh? Vale. I no, no, he sigut de tornar a buscar. Després ho caiem. I en el moment de pau, Warpaint, que estic sentint que acaba de començar ara mateix, ja m'estic perdent al principi, però bueno, tot s'ha por la causa. Exacte, vale, doncs. Tenim per davant Warpaint i tenim per davant altres coses, tipus Saint Vincent, tipus Charges, tipus Arcade Fire, un munt de coses, d'aquelles que fan del festival, doncs un punt de trobada imperdible per tots els kids de Barcelona. Molt bé. Com he acabat el discurs? Molt bé, doncs escolta, grava-lo tot, por tu puta madre, com li deia a Narrec, i demà, la setmana passada, ai, vinent, ho pengem tot, saps? En streaming o algo. Vale, perfecte, jo ara mateix apagaré el mòbil. Ah, vale, perfecte. Se m'està acabant la bateria i, a si acaso, ho gravaré a la meva retina. Va. Si no, no, serà tot molt més orgànic. Vale. Vale. Doncs, Xavi, moltes gràcies per la connexió. No, no, és un plaer. Ja parlarem, des del concert. Vale. Fins ara. Apa, una abraçada a tots. Adéu. Adéu. Posa el que vulguis, el que vulguis. I knew it must have been some big set-up. All action, just would not let up. It's just a little bit back for the main road. Where the silence spreads and a mended hose. I thought there's been a test. You complain of my addiction. You give me friction. You give me friction. You give me friction. My eyes are light to scopes. I sit all backwards, but who wants who? Bueno, anem escoltant el Tomás 1, el Friction de Televisión, però anem recomanant pel·lis, que el Xavi al final sempre es fot pel mig del programa i ens ho dilapida tot, i jo volia recomanar una altra pel·li. No, és conya, si no ho hagués fet, ara mateix ja l'hauríem acabat, el guió. Vull recomanar una altra pel·li, i ara os tiraréis de los pelos, perquè vinc de recomanar una pel·li que he dit que és com entre Haneke i Bellatar, entre Malik i David Lynch i Herzog. I ara recomano el Filo del Mañana, The Edge of Tomorrow, és a dir, el nuevo bombazo de Tom Cruise. El nuevo bombazo de Tom Cruise, que a més és pel·li Tom Cruise total, és a dir, és un tio americà de los pies a la cabeza que ha de salvar el món, però qui diu món diu Amèrica en general, tot i que no és que passi d'Amèrica, però és Amèrica, dels extraterrestres. Ja dic, Tom Cruise total, ja ho ha fet un fotiment de vegades, ho torna a fer ara, però ho torna a fer bé, ho torna a fer molt bé. Amb aquesta El Filo del Mañana, que en realitat és curiosa com argument, a veure, la cosa és, en un futuro cercano arriben els extraterrestres i no es dan pel pel·lo. De manera que la humanitat intenta fer un últim atac perquè creiem que els podem guanyar amb un superdesembarco en Normandia. A més, crec que passa en Normandia, o sigui, quines casualitats. Però què passa? Que les coses s'etuercen, com era d'esperar. Afortunadament, el nostre heroi, el Tom Cruise, que té ja uns 50 atacs o per a i sembla que en tingui 20, té l'habilitat o la capacitat o la mala sort de morir i tornar a començar el mateix dia. poques hores abans de començar el Gran Atac aquest final i, per tant, amb la possibilitat de canviar les coses en favor de la humanitat, una i altra vegada, una i altra vegada, una i altra vegada. És un videojoc, és un videojoc total, és com si li posessis al Prince of Persia el megahit aquell i tinguessis totes les vides del món, cada cop que mors tornes a començar i cada cop que tornes a començar, doncs intentes, si abans has anat a la dreta i t'has caído per un precipici, doncs tira cap a l'esquerra. Doncs escolta, escolteu, sí que som més d'un oient, exacte, escolteu. Una pel·li sumament divertida, sumament espectacular, un blockbuster amb ànima de videojoc que a mi me parece perfecto. Si ens hem d'apropar als videojocs, doncs apropem-nos-hi sent pelos en la lengua. Totalment conscient de ser una xorrada com un piano, sense cap mena de voluntat per convertir-se en aquestes coses dramàtiques, rotllos Christopher Nolan o Amazing Spider-Man. Es proposa divertir, es proposa fer-nos passar l'estona, es proposa ser un entreteniment de principi a fi, i ho aconsegueix, i ho aconsegueix a base de ser molt generosa en escenes d'acció, sent molt divertida amb un guió francament ben muntat. És una pel·li que cada dos per tres torna a començar, o sigui, imagineu-vos el pal que podria haver estat. I tot i així, doncs acaba fins i tot fent-se, doncs això, addictiu. Cada nova repetició és, hòstia, vinga, vamos a volver a jugar la pantalla. Personatges amb molta personalitat, el Tom Cruise torna a ser aquell Tom Cruise que... Que sí, que tots nos caem al Tom Cruise, però a tots ens mola veure'l salvando en la guerra de los mundos a la humanitat i tal i qual. Doncs aquest és el Tom Cruise. A més, es basteixen fundat en una espècie d'exoesqueleto tipus aliens, aquella pel·li de James Cameron que segurament algun de vosaltres heu vist. De fet, la pel·li també és això, és un referent continu. Té aliens, té Salvador de Soldado Ryan, té District 9, té Código Fuente, té, doncs jo què sé, té qualsevol pel·li mítica que voleu eixer a la cara d'ara o de les pel·lis d'acció dels 90. Té el mateix esperit, aquell esperit juguetón d'acabar la pel·li i dir, doncs si hubiera durat una media hora més, doncs l'haviera vist. Si hagués de tornar-la a veure d'aquí un temps, doncs la tornaria a veure. I escolta, al final, entre aquesta i el Capitán Amèrica Soldado d'Invierna, per mi són les pel·lis més addictives d'aquest estiu. Arribaran ara els X-Men, que ja m'ha dit el Xavi que no, que no tant. Ja hem viscut Godzilla, que és un penyazo. Aquesta és divertida, i és divertida perquè vol ser divertida, sense res més. Vol ser divertida i vol fer-se entranyable i aconsegueix tant una cosa com l'altra. Dirigeix el Doc Lehmann. El Doc Lehmann és aquest senyor que va dirigir el primer Born, i tots vam creure que era el Caso Bornera, sí. Tots creiem que era una bona pel·li fins que va arribar el Pont Gringras i va fer les altres dues, i llavors vam dir, ah no, el Caso Bornera era una mierda. I després va fer coses, es va enfonsar una mica, quan el senyor i la senyora Smith i aquestes coses. Doncs bé, el tio segueix sent un petardo, però ara té bon gust. Ara ha tingut una mena de bon gust, o com a mínim ha hagut controlar una mica les seves confusions a l'hora de fer pel·lis d'acció. A més, acompanya un muntatge prou aconseguit. Ja dic, és que és una pel·li que, potser perquè no m'esperava res, però ni jo ni Xavi, que el Xavi es va sortir gairebé més encantat que jo. Com no t'esperes res i vas sense cap mena d'objectiu, més que consumir palomites, doncs és dels millors entreteniments que ens podem eixar a la cara. Segurament s'enfonsi a nivell comercial, perquè no ens feu mai cas. Si ens féssiu cas, per una vegada, si haguéssiu d'escollir una vegada, escolliu aquesta, va, escolliu aquesta, aneu a veure el Filo del Mañana, una pel·li realment, realment addictiva. Tira'm qualsevol altra cançó, Carles. Ja està. Fins demà! Hem sortit un moment del Primavera Sound per escoltar l'Òscar Isaac cantant aquesta cançó. forma part de la banda sonora de A Propòsito de Louis Davis. És una de les millors pel·lis de l'any. Es va estrenar, crec, l'1 de gener del 2014. Vam començar l'any amb una obra mestra i ara surten amb Blu-ray. Escoltem una mica més, perquè realment val la pena, com tota la pel·li en si dels germans Coen. There I made my stand Went up on the mountain There I made my stand A rifle on my shoulder And the dagger in my hand And the poor boy I've been all around this world So hang me, oh hang me And I'll be dead and gone I'll be dead and gone Hang me, oh hang me And I'll be dead and gone I wouldn't mind the hanging But the laying in the grave So long, poor boy And all around this world Put the rope around my neck And hung me up so high I mentre seguim amb l'Òscar Isaac Aprofito, s'ha estrenat aquest mes Llewyn Davis També ha arribat 12 anys d'esclavitud I a més Una pel·li que ens cau molt bé Des del condensador de Fluzo I que s'havia d'estrenar als cines I ha arribat directament amb Blu-ray No sé per què I a més li han canviat el títol Al fin, se l'han carregada És la segona part d'una pel·li que es deia Anchorman El reportero li van dir aquí El reportero era la leyenda de Ron Burgundy Aquí la segona part li diuen Los amos de la noticia Doncs vale És una grandíssima, grandíssima comèdia D'aquestes nord-americana Que reuneix una mica a tothom Los que estan metidos en el cotarro Paul Rudd Steve Carell Will Ferrell Bueno, Cristina Applegate Tots aquests Que ja formaven part de la primera part I moltes altres sorpreses Amb una comèdia absolutament rodona De debò Intenteu veure-la Intenteu aconseguir-la I deixeu-la per una tarda de diumenge D'aquestes tontes Ara que no hi ha futbol Que encara no comença el Mundial I gaudireu De debò de moments D'absoluta ruptura costillar Nosaltres ens ho vam passar teta I ja estem esperant Surt demà, crec O avui o demà Surt Amb Blu-ray I nosaltres ja dic La recomanem I ja que estem parlant De recomanacions Queden Vuit minuts de programa Tiempo hay I si no Et desrecomiendo Coses que també em mola Vull recomana Coses que no he vist Però Bé Jo me la jugaré I espero que vosaltres També us la jugueu Una és una obra de teatre Feia molt de temps Que no recomanàvem Obres de teatre Perquè el Xavi Em va dir que no Que queria hablar de còmics No és ben bé així La història Però bueno El cas és que Recuperem una obra de teatre Recuperem recomanacions de teatre Amb una obra que val la pena És El zoo de vidre Estarà al Teatre Goya Fins al 6 de juliol I és Bé Una nova adaptació De la primera obra de teatre Que va escriure el Tennessee Williams Un dels mites Que entre altres coses Doncs Va facilitar que existissin coses Com Com un tramvia Com Com el Marlon Brando Cridant Estela Ara mateix La nova adaptació La dirigeix el Josep Maria Pou Que bé Està considerat com un dels grans Del teatre De Catalunya I Les crítiques Estan deixant molt bé Sobretot El seu càsting Diuen que són Grans intèrprets Els que donen vida Aquesta història Sobre una mare Obsessionada En donar-li El millor futur possible Als seus fills Que Vale Molt bé Però és que estem parlant De l'Amèrica De la depressió De la gran depressió Ja dic Fins al 6 de juliol El Teatre Goya Preus més o menys reduïts Entre els 25 Als 28 euros Crec que he llegit I una obra D'aquelles de teatre Que Últimament la gent va molt al teatre A riure I a veure monòlegs I a veure musicals I aquestes coses que l'opeten De vegades va bé canviar una mica I buscar coses una mica més profundes El Zoo de Vidre ja Bé Podeu llegir-la Podeu recuperar-la Podeu veure les Tres adaptacions Que hi ha al cine O podeu anar a veure el teatre Tu Que sempre està bé Recomeno això I D'altra banda Recomeno dues pel·lis Bé Recomenem dues pel·lis Ens les juguem Amb Estrella Fugaz I amb Hermosa Juventut Dues pel·lis De per aquí La primera és Estrella Fugaz La nova pel·li del Lluís Minyarro Amb Lola Dueñas I amb l'Àlex Brendemull És un drama Que passa el segle XIX I l'estan deixant força bé Podria ser una d'aquelles pel·lis Sabeu quan diem que hi ha Com un altre cinema Entre espanyol i català Que val molt la pena veure I que va molt més enllà De Ocho Apellidors Vascos Doncs aquesta podria ser Una nova pel·li d'aquelles De Com dir No diré de culto Perquè tampoc crec que arribi Fins a aquest nivell Però com a mínim Una d'aquelles pel·lis interessants Que al final de l'any Segurament apareixen A algunes llistes Al top del top I Hermosa Juventut Doncs Imagineu-vos És una pel·li Que va passar recentment per Kant És un drama Sobre l'adolescència I la crisi actual I tal Que dirigeix el Jaime Rosales Que és el tio Que va fer un tiro en la cabeza O La Soledad Que crec que per La Soledad Va guanyar el Goya La millor pel·lícula I la millor directora Això no ho sé Dues recomanacions Que mira De vegades ens les juguem En pel·lis En pel·lis que encara no hem vist Ens les vam jugar En 10.000 quilòmetres I si ens vau fer cas Ben fet Perquè és una de les grans pel·lis Del moment Ens les juguem Amb Estrella Fugaz I amb Hermosa Juventut Tot el contrari Que les altres estrenes D'aquesta setmana Per exemple Bola de Drac Z Sí Torna una nova pel·li De Bola de Drac Z I es diu La Batalla de los Dioses I vindria a ser La X No sé Serà la 18ena Potser La 18ena pel·li Peli d'aquelles Que es feien en paral·lelos Ens recordeu quan seguíem la sèrie Estava Dragon Ball Dragon Ball Z Dragon Ball GT I després una sèrie de pel·lis Que es venien en VHS I es venien als kioscos Doncs aquesta és una d'aquelles Que vindria a recuperar Aquell esperit En paral·lel Com autoconsciente Com una mica Entre reverència Homenatge No diré autoparòdia Perquè els japonesos No fan mai autoparòdies Però si no Ben podria ser així Ha sortit molt malament L'estrenen aquí Molt guai Amb els doblats Amb els doblatges catalans Està tota la vida Tot i així És una castanya milonga De pel·li No aneu a veure-la Si us estimeu la vostra vida I si us l'estimeu Però tampoc us l'estimeu tant Doncs podeu perdre el temps Perquè no és res més que això Que perdre el temps Amb l'estrena Diguéssim La picante de la setmana Que es diu Dos madres perfectes És una nova pel·li De la Anne Fontaine Que és aquesta noia Que va dirigir Coco De la rebeldia A la leyenda O com sigui Amb la Naomi Watts I la Robin Wright Que són dues mares Que s'enamoren De los hijos respectivos Ui sí Que picante I a més Estan adaptant Una novel·la De la Doris Lessing És a dir Chicha y había Com per pensar Com per Durar certes esperances Estes expectatives És un melodrama Absolutamente hueco Absolutament vulgar Absolutament aclitzetado No aporta absolutament res Com no aporta Amor sin control O com la coneixen Als Estats Units Thanks for sharing I aquesta també és una mica Una decepció especial Perquè és el És una pel·li dirigida Per l'Stuaart Bloomberg Que havia guanyat Com a mínim El Globus d'Or Crec Com a guionista Per Los chicos están bien Aquella pel·li On trobàvem A la Julian Murray A la Ned Benning Amb una parella Homosexuals Amb una família Amb la Mia Wasikowska Com a filla Com a filla gran Era una pel·li Interessant Era una pel·li Que demostrava Que hi havia Un guionista Amb cert bon gust Per la humanitat I la subtilesa I ara dius Hòstia Una pel·lícula Basada en Obsessos sexuales Que han d'anar A centros De desintoxicació I que es coneixen Així I formen Una mena De mapa De personatges Que es van Coneixent Entre ells Entre ells Ajudant entre ells Amb una mica De comèdia Una mica De drama Una mica D'amor Etcè Etcè Doncs pintava Prou bé Màxime Tenint en compte Un càsting Que inclouia Les cares Del Marc Ruffalo De la Gwyneth Paltrow Del Tim Robinson Ai Del Tim Robbins Perdó Bé Cosa eclèctica Cosa curiosa Cosa a veure I cosa que ens ha deixat Absolutament freds També Una pel·li Vulgar Una pel·li que es veu Te n'oblides d'ella I a Otra Cosa Mariposa Sin aportar Absolutament Nada La comparen Amb Shame I diuen Que és com Com la versió Estúpida de Shame Doncs Ja sé A mi m'agrada Aquesta definició Però és que No es mereix Ni anomenar La pel·lícula Del Steve McQueen Que aquella sí Que ens deixava Realment Fets caldo Així que Ja ho sabeu Si fem una mica De resum Ens quedem Amb la recomanació Rara de la setmana Que és Post Tenebres Lux La nova del Carlos Raigadas Amb la recomanació Comercial de la setmana Que és El filo de la mañana Aquesta del Tom Cruise Salvando nuestro destino De aliens Aliens molt xulos Per cert Semblen molt trets D'un videojoc Si voleu anar al teatre Aneu a veure El zoo de vidre I si voleu comprar una pel·li Compreu a propòsito De Louis Davis O al filo de la notícia Crec que no em deixo res Queden 15 segons Hem arribat Escoltem el xic xic xic Molt bé Que també estaran Els que demà estaran El Primavera Sound Que m'encanten en directe I us saludo La setmana vinent Amb el Xavi Carles Moltes gràcies Per aparèixer Carlos Gràcies a mi Hola Ens veiem Gràcies a tots Gràcies a tots Babilònia Un dijous més Estem aquí Amb la Lourdes Hola Què tal I amb el Jaume Hola Avui som tres Amb el Cesco també Que estem aquí Però llavors complirem bé Igual Són moltíssims Seguríssim Això Ens ho passarem Com sempre La mar de bé La mar de bé Està claríssim I bueno Doncs avui tenim Tota una història Com sempre Vinculada al món de la cultura I parlarem De moltíssimes coses Parlem del tema de l'art Passejades per Cuisarola Amb la Lourdes Parlem també Del que seria L'estiu que comença Una obra No? Sí De la Sílvia Soler De la Sílvia Soler Exacte Que direm després Que no volem Que es digui De qui és germana No ho volem Això és un misteri Que algú s'ho pot imaginar Que tenim aquí Però bueno Parlem de misteri Amb el JJ Benítez I un tema que es deia Estoy bien Que això és una cosa curiosa Que no he volgut esbrinar Als companys tampoc Però que realment Són com una mica històries Vinculades amb el més enllà Aquestes misteris Que sempre a vegades Doncs crida l'atenció Allò dels ovnis De la Javen Exacte Tu Ad..." I T rugged es Se aprof Integra Bien Bon Quіз Vivim V Quіз V Quė Si Su S Ja �