#89 - Fluzo del 29/5/2014 — Hannibal T2, Upfronts 2014 (Galavant, Wayward Pines, The Flash), crònica del Primavera Sound i cinema: Post Tenebras Lux i Edge of Tomorrow
Anàlisi de la T2: menys procedimentals, més trama horitzontal i emoció; to i violència de cable; entrada de Mason Verger (Michael Pitt); dinàmica Will–Hannibal com a “romanç encobert” i final de temporada demolidor. Renovació malgrat dades baixes; prestigi per a NBC. Recomanació molt clara.
Reflexió sobre episodis de 58–60' i el cost de maratonejar; Prey (3x40') decebedora, Happy Valley molt ben valorada però dura.
HBO com a garantia d’hora plena (The Wire, Soprano, Boardwalk). True Blood s’acaba; bons inicis i declivi accelerat.
Comèdia medieval musical, proposta curta, boja i original. Pot ser cancel·lada ràpid però promet alguns episodis destacables.
Thriller amb aroma Twin Peaks/El Prisionero; gran repartiment (Matt Dillon, Melissa Leo…). Aposta amb intriga sobre el seu rendiment.
Pilot de The Flash ben rebut en passis; iZombie (Rob Thomas) barreja zombi-forense i to juvenil. Escepticisme del presentador.
Possible rescat de Community via Hulu. Cerca d’una nova comèdia insígnia; Bad Judge guanya confiança pel seu showrunner lligat a Nurse Jackie.
Drama polític amb Téa Leoni que evoca The Good Wife a la Casa Blanca. Creat per Barbara Hall; pinta sòlida i sense estridències.
Resum de títols assenyalats per la temporada vinent; curiositat especial per Wayward Pines. Tancament de la secció amb el Barrí.
Esment de títols destacats: Mommy (Xavier Dolan) i Goodbye to Language (Jean-Luc Godard). Invitació a apuntar-los.
Crítica entusiasta i arriscada: cinema de sensacions amb diable animat i família trencada; objectiu deformat com a metàfora social; influències (Malick, Herzog, Béla Tarr, Haneke) però veu personal. Recomanació forta.
Crònica de concerts: Colin Stetson (capes de saxos), Grup d’Experts Solynieve (bé), Real Estate (avorrits), Diex (millor fins ara). Per davant: Warpaint, St. Vincent, Chvrches, Arcade Fire.
Tom Cruise en bucle temporal tipus videojoc; direcció solvent de Doug Liman; guió àgil malgrat repeticions; referències a Aliens, District 9, etc. Entreteniment pur i molt reeixit.
Recomanació de l’obra mestra dels Coen (música d’Oscar Isaac) i la comèdia coral Los amos de la noticia (Anchorman 2). Ideals per a casa.
Nova adaptació del clàssic de Tennessee Williams; direcció de Josep Maria Pou; repartiment molt lloat. Fins al 6 de juliol.
Dues apostes d’autor: Lluís Miñarro (drama de període amb Dueñas i Brendemühl) i Jaime Rosales (adolescència i crisi; pas per Canes).
Dragon Ball Z: La batalla de los dioses (nostàlgia però fluixa), Dos madres perfectes (melodrama buit), Amor sin control (insulsa malgrat el repartiment).
Recordatori de recomanacions clau: Post Tenebras Lux, Edge of Tomorrow, Inside Llewyn Davis i El zoo de vidre. Comiat amb música (!!!).
Arrenca el següent programa amb Lourdes, Jaume i Cesco: avanç d’agenda cultural (art, passejades, novel·la de Sílvia Soler, misteris de JJ Benítez).
Panorama del programa
Context inicial
- El conductor anuncia que el Xavi Roldán és al Primavera Sound i que tindran incidències tècniques amb la música.
- El focus del programa: sèries (amb el Barrí), cinema, una connexió en directe amb el Primavera Sound, i recomanacions de teatre i novetats domèstiques.
Sèries: Hannibal (Temporada 2) i tendències
Hannibal T2 (NBC)
- Salt de qualitat respecte la T1: menys casos procedimentals i més trama horitzontal i profunditat emocional.
- Tono i violència de “cable” en una cadena en obert: “No pega en una televisión en abierto… es cable puro”.
- Mason Verger entra en joc (Michael Pitt) amb un arc “turbio” i impactant.
- Eix Will–Hannibal com a “romanç encobert” que torna boig el fandom i culmina en una season finale molt potent.
- Renovada malgrat les baixes audiències; la sèrie dona prestigi de marca a NBC i fa “més soroll”. Hugh Dancy, nominat als Critics’ Choice.
"Yo la dejo ahora como una de las mejores del año."
"Hace más ruido y le da una imagen a la cadena."
- Formats: 13 episodis / ~40'. Recomendació clara: molt recomanada.
Durades i “l’hora televisiva” britànica
- Es comenta el xoc de les sèries de 58–60' i la dificultat de fer-ne maratons.
- Exemples: Prey (3x40', “bazòfia”) i Happy Valley (BBC, molt ben valorada però “bestia” i llarga, ~58').
HBO i fi de True Blood
- HBO és l’exemple de cadenes que omplen l’hora amb qualitat (The Wire, Soprano, Boardwalk Empire…).
- True Blood s’acomiada aquesta temporada: record dels bons inicis i caiguda posterior.
Upfronts 2014: el que ve per canals
ABC
- Galavant: comèdia medieval i musical (toma “Frozen en real”). Proposta curta, boja i original amb risc de cancel·lació ràpida però potencial per deixar episodis memorables.
FOX
- Wayward Pines (M. Night Shyamalan): to Twin Peaks + El prisionero, repartiment amb Matt Dillon, Melissa Leo, Carla Gugino, Juliette Lewis, Toby Jones. Gran aposta de cadena; intriga sobre si funcionarà.
The CW
- The Flash: pilot molt ben acollit en screenings, tot i escepticisme del conductor.
- iZombie (Rob Thomas, Veronica Mars): noia zombi forense que menja cervells per resoldre casos; to adolescent i high concept conegut.
NBC
- Situació de Community (possibilitat de 6a temporada via Hulu) i recerca de nova comèdia d’emblema.
- Bad Judge: “com Bad Teacher però amb una jueza”. Fe en el projecte pel seu showrunner (vinculat a Nurse Jackie).
CBS
- Madam Secretary: ex-analista de la CIA (Téa Leoni) com a Secretària d’Estat; vibra a The Good Wife a la Casa Blanca. Creadora Barbara Hall; pot oferir ofici sense “petardeo”.
Crònica Primavera Sound (Xavi Roldán)
- Meteo: sol després d’un diluvi el dia anterior; bon ambient.
- Vistos:
- Colin Stetson: capes de saxos en directe; “acoixona” pel poder del so. - Grupo de Expertos Solynieve: bé musicalment; actitud “marca J (Los Planetas)”. - Real Estate: “tan avorrits com en disc”. - Diex (punk-rock veterà): el millor del que porten de festival, concert potent i festiu. - S’està perdent l’inici de Warpaint per la connexió.
- Per davant: St. Vincent, Chvrches, Arcade Fire… el festival com a punt de trobada imperdible.
Cinema d’autor: Post Tenebras Lux (Carlos Reygadas)
- Premi a Millor Direcció a Canes; arriba a sales de VO (Zumzeig/Verdi).
- Cinema de sensacions i impulsos: família desestructurada, aparició d’un “diable” animat, maltractament, innocència trencada.
- Recursos formals: objectiu deformat com a metàfora d’una societat emocionalment deformada.
- Influències sentides: Malick, Herzog, Béla Tarr, Haneke, però amb veu pròpia i absorvent.
- Veredicte: Recomanació forta i arriscada; pot dividir, però t’absorbeix.
"És d’aquelles que t’absorbeixen… i et deixa un pòsit d’amargor sobre l’ésser humà."
Blockbuster amb idea: Edge of Tomorrow (El filo del mañana)
- Tom Cruise en mode “salvar el món” però amb gir de bucle temporal: mor i torna a començar el mateix dia tipus videojoc.
- Direcció Doug Liman: acció clara, ritme i guió molt ben muntat tot i les repeticions.
- ADN de referències: Aliens (exoesquelets), Salvar al soldado Ryan (Normandia), District 9, Código Fuente…
- Objectiu pur: entretenir sense transcendència impostada; humor, acció generosa i altíssima re-visionabilitat.
"Cada nueva repetición es… 'vamos a volver a jugar la pantalla'."
- Entre els millors entreteniments de la temporada, a l’alçada de Capitán América: El Soldado de Invierno.
Novetats domèstiques i teatre
Blu-ray
- Inside Llewyn Davis (Coen): obra mestra inaugurant l’any; banda sonora amb Oscar Isaac imprescindible.
- Anchorman 2 (Los amos de la noticia): gran comèdia coral (Will Ferrell, Paul Rudd, Steve Carell…); ideal per diumenge de sofà.
Teatre
- El zoo de vidre (Tennessee Williams) al Teatre Goya fins al 6/7. Direcció Josep Maria Pou i repartiment molt destacat. Clàssic sobre família i aspiracions en plena Gran Depressió.
Cinema local recomanat
- Estrella fugaz (Lluís Miñarro) amb Lola Dueñas i Àlex Brendemühl: drama de període (s. XIX) amb vocació d’“altre cinema”.
- Hermosa juventud (Jaime Rosales): adolescència i crisi actual; va passar per Canes; autor de La soledad.
Desrecomanacions (estalvia’t la sala)
- Dragon Ball Z: La batalla de los dioses: nostàlgia doblada al català sí, però com a pel·li és una castanya.
- Dos madres perfectes (Adore), d’Anne Fontaine: melodrama buit i vulgar, desaprofita premissa.
- Amor sin control (Thanks for Sharing): intents de comèdia/drama sobre addiccions sexuals amb repartiment potent, però insulsa i oblidable.
"No aneu a veure-la si us estimeu la vostra vida."
Tancament i encavalcament de graella
- Resum final de recomanacions: Post Tenebras Lux (autor) i Edge of Tomorrow (comercial). Si compreu, Inside Llewyn Davis; si aneu al teatre, El zoo de vidre.
- Inici del programa següent, Babilònia (Lourdes, Jaume, Cesco), anunciant continguts culturals: art, passejades, novel·la de Sílvia Soler i misteris (JJ Benítez, Estoy bien).

