#9 - Dumbo i la Casa Reial; Irvine Welsh i «Col recalentada»; Leningrad a «Lucha Endomayor»; monòlegs d’Ernesto Sevilla i Beth Gibbons

Sant just tu d'180 bu'ts. A les 8 i 5 minuts del vespre, amb aquesta energia que no ens caracteritza, però amb aquest glamour que derreixem-nos per tots els nostres poros, comencem una setmana més al Condensador de Fluzo a Ràdio d'Esvern. Carlos Giacomelli, bona tarda. Bona tarda, Xavier Roldan. Bé, estava pensant que aquesta cançó podria ser la banda sonora d'entrada de cada fluzo d'ara endavant. A què mola? És com Topec Glamour. Bé, tenim amb nosaltres avui una convidada molt especial, la Laia Badia, bona tarda. La Laia ens acompanya en qualitat d'experta en usos i costums de la carnisseria Cocher. Una cosa que ve gairebé cada setmana, que tampoc és que sé aquí... Bé, però s'ha d'explicar per què està aquí, no? Bé, bé, sí, sí, perdó. Doncs alguna innovació en el terreny de la carnisseria Cocher últimament, així per sobre? No, no pots dir que no, eh? Si no n'hi ha cap, no. Jo diria que no. No, segueix tot igual, eh? Els porcs i les vedelles, tot igual. Bé, molt bé. Doncs amb la Laia i tots vosaltres que esteu aquí al xat, amb el Marc, per descomptat. Sempre li agraïm al final, però mai el saludem al principi. Hola, Marc. Perquè sempre saludes tu i sempre t'oblides. Clar, és veritat, és veritat. Doncs ensatem aquesta hora, que estarà plena d'emoció, il·lusions i màgia. I alguna coseta més, intentarem col·lar una mica de cine i de música i de... Algun còmic, algun llibre? Còmic, alguna cosa, vale? No sé, ja... A veure què ens inspirem. Dit això, bueno, sembla que tenim un personatge de la setmana? Tira la capçalera del personatge de la setmana. Tira, tira. Bueno... Jo me vuelo por donde van los tiros, eh? Sí? Sí, pel tema, el títol de la cançó i tal, i bueno, perquè està aquí en el guió, bàsicament. Però digues, digues, tu mateix, em sembla que ha sigut idea potser més teva que no pas meva. Bueno, no, de fet, ens va trucar el personatge aquesta setmana i va dir, aquesta setmana vull sortir jo a... Ei, és la meva, és la meva. Portava unes quantes setmanes trucant-nos, demanant-nos, no sé, al personatge, i li deia, és que, a veure, no ve a compte. Portava uns anys, de fet. Portava molts anys trucant. Sí. I no li agafàvem el telèfon ja directament. Però ara, doncs, mira, ens va trucar i vam dir, oi, doncs, oi sí, oi sí, Dumbo. Queres ser el protagonista de la setmana? Dumbo. i ens va dir que sí. Bueno, Dumbo, el nostre protagonista de la setmana. Per què? Per què? Doncs perquè és una pèrdua Disney molt bonica, que ens agrada a tots molt. Sí, a mi m'agrada molt, eh? No, no, sí. És una... Sembla una de les grans pel·lícules del primer Disney. Però hi ha algun motiu així sobreptició? És que fa uns dies que no llegeixo la premsa. No sé si ha passat alguna cosa amb elefants o amb... Bueno, va, no ens enganyem. Vam dir, el Fluso no es pot quedar callat amb tota aquesta moguda de la Casa Reial. De la Casa Reial, aquestes... De la Casa. De la... Sí, de la Casa Reial. Doncs aquest xou que està muntant cada setmana, que ens en muntà una, cosa que també els agraïm, jo m'estic rient molt. Ah, sí, sí. Bé, hi ha algunes teories que diuen que és tota una gran obra d'art que estan fent com una mena d'art modern, com si fos street art, però reial. Perquè fixa't que el príncep és l'únic que no... és l'únic foco de la família que encara no ha rebut merda. Bueno, espera't, espera't. No, però això és per ensalzar-lo, saps? En plan, ahora viene ser él el rey. Exactament, exactament. Bueno, en qualsevol cas, doncs Juan Carlos I, el campechano, doncs ha tingut aquesta... Bueno, aquesta cosa que ha tingut amb un elefant i vam dir, bueno, fem personatge de la setmana al rey i vam dir, bueno, sí, però aquest home al món de la cultura tampoc té molta relació. Com no sigui el món de la... Bueno, de la cultura de... Cuidau, cuidau. De la cultura de xupar-li la sang a la gent, però a part d'això, doncs vam dir, la té. Dumbo, que és una... Vas tenir la brillant idea. És una pel·li molt bona i és personatge de la setmana. Bueno, doncs així es queda. Que és un elefant de volar. Lo que nunca tindí, espero ver que és un elefant de volar. Volar. És un elefant de volar. Bé, viatjat al Fede ja ens estàvem enviant cosetes, que si us ficàvem vosaltres també al xat a www.radiodesmerc.com doncs podeu vosaltres mateixos obrir. Nosaltres estem en allò perquè... Estamos en allò. Sí, avui a l'ordinador nosaltres ens fa unes sabatilles d'elefant. Però esto què és? Esto es un regalo hacia nosotros. Vale, vale. Espero que Fede siguis tu qui porta aquestes sabatilles i que portis... Bueno, ja veig que portes pantalons. Vale, vale. Bé, doncs... Proseguim després d'aquest incís humorístic de los elefantes y los reyes. Que humor. Sí, que humor. Nunca había un elefante volar. Però un elefante si vio un rei volar, que és aquest, no? Quan va caure de... Bueno, volar no, lo vio caer. Lo vio caer. Exacte. Bé, doncs comencem amb una mica de cultura ja perquè, mira, ja portem uns minuts, estirem del fil. I parlem de llibres perquè avui, bueno, doncs tenim un personatge, diguem bibliogràfic, bastant especial, que ha tornat, però no ha tornat. Vull dir que està a punt de tornar, treurà un llibre en material nou aviat, però aquest senyor el que ha fet ara és recopilar algunes de les seves històries precedents. Estem parlant d'Irving Wells. Com ho veig? Ens sona. Tu saps qui és, d'Irving Wells? No. Com o no? És el... Jo t'ho explico, Laia. És el... Clar, com que no és coixer, doncs no ho saps. És l'escriptor de Trinspotting. Ara sí, no? És aquest senyor que escriu... És un senyor escosès que va néixer, ho tinc per aquí, a l'any, mira, 1958, vull dir que ha estat alludit el senyor, vull dir que no és un joanet, que va escriure Trinspotting i a partir de llavors va escriure una sèrie d'historiates sobre tota aquesta tropa que rodeja els barris d'Escòcia, que es dediquen bàsicament a com seria drogar-se, a beure birra i anar al futbol, bàsicament. I fer una altra cosa que comença per F. Sí, dia a F. F. Exacte. Futbol, no? Dius? Sí, sí, ja ho has dit. I ell en formava part d'aquesta gent o no ho saps? Això no ho sé. Jo no ho sé, però podria ser que sigui perquè la veritat és que el senyor parla amb molt de conocimiento de causa i a més utilitza molt la jerga, no? Aquella manera de parlar que tenen aquesta gent, amb la qual cosa també s'ha de dir que m'imagino que amb la traducció us perd molt amb els llibres de l'Irving Wells. De fet, tu ho apuntaves, vale? No és que m'ho imagini jo, és que m'he recordat que ho deies tu. No, tranqui. La meva única frase del guió en llibres ja me l'has tret. Guàrdia. No em passa res. És veritat, perdona, tio. Bueno, esto no ha ocurrido nunca. Segur que traduït o està molt bé l'Irving Wells? No, jo crec que per molt traduït. Sí? Ah, bueno, doncs et farem cas. Perquè, com dic, utilitza aquesta manera de parlar, aquesta jerga, aquesta cosa del carrer, no? I de les paraules malsonantes. De los bajos fondos. De los bajos fondos. I a partir d'aquí construeix una sèrie d'històries, sobretot de part de dos, d'alcohòlics, de borratxos, de gent d'aquesta, que són bastant sòrdides, però també són bastant divertides. Són, bueno, macabres i xungues, tenen aquest humor salvatge, però, bueno, és el que tenen. Fan aquest retratge relacional que mai està exentó d'humor, que és una mica el que mou el món, no? No, i que els personatges no et cauen malament. Per molt que siguin els mayors, els mayors fills de puta, són majos, tu. Al final pateixes una mica i tal. Bueno, i n'hi ha molts, de fet, de fills de puta en aquest llibre de ralets. Bé, de fet, en aquest hi ha tots, perquè... Sí, bàsicament tots. Són, si no recordo malament, 8 relats, em sembla que ho haig d'apuntar, però és una mica de memòria, de dimensions variables. Alguns són, no sé si, 5, 10 pàgines i escaig, i l'últim, sembla que són unes 80 pàgines. Gairebé és una petita novel·la. I la temàtica és una mica tot assemblat. La veritat és que, bueno, és un material, doncs com diem, que s'ha recopilat de publicacions antigues, es van editant revistes antigues, excepte l'últim, aquest de 80 pàgines, aquest últim, que es diu Miami Soy Yo, si no recordo malament, sí, Miami Soy Yo, que aquest és inèdit. Tota la resta es troba, es podrien trobar a revistes, introbables, o sigui, els relats estan a les revistes, però a les revistes no les pots trobar. Gràcies a la gent d'Anagrama, doncs ara els podem trobar recopilats en aquest llibre, que per cert encara no he dit el títol, es diu Col Recalentada. No hi ha cap relat que es digui Col Recalentada. No. El tio es va il·luminar i va dir Col Recalentada. Bueno, per este rotllo de recuperar viejas lorias y tal. Sí, de recalentar, de referir coses. I sacar-se dinerito i després ja farem. Exactament. Llavors, bueno, doncs, partint d'aquestes bases, les històries mouen en aquests ambients més o menys sòrdids, amb aquesta gent que són uns drogotes tots, recupera algun personatge antic, com per exemple el Beckby de Trainspotting. De fet, hi ha un que els cita tots, no?, que surt en una llista, diu, bueno, este, este, este y este otro, estan por aquí y por allá. Sí, exacte, exacte. Hi ha un moment, em sembla que els cita tots. Protagonista només és el Beckby, però sí que es veu que tot això és un macro lienzo que s'ha creat ell, un món mental fictici que, bueno, que tampoc té tant de fictici, perquè a mi m'he de que tot és molt així. Llavors, bueno, diguem que no podeu trobar una gran subtilesa en aquest llibre, però sí que és un llibre contundent i allò que diuen els anglesos, histéricamente divertido. La veritat és que hi ha moments d'un salvatgisme tan brutal, concretament la primera història, em sembla que és la primera, aquella del tren que passa, passa un tren i ocorre un accident, no parlarem massa més de la trama, doncs són això, historietes molt contundents i molt macabres. No obstant, jo em quedo de totes... Bueno, et parlo tu perquè tu l'has llegit també. Sí, sí, sí. No sé si consideres a mi, però jo em quedo amb l'última. Jo tinc un dubte entre l'última, que es nota més una mica del sal qualitatiu i certes intencions i tal, i el dels extraterrestres. Bueno, el dels extraterrestres, addictes al tabac, doncs... és memorable. És molt memorable. I després, aquesta última que comento jo, que és aquesta de Miami, soy yo, té una qualitat literària molt, molt elevada. La veritat és que... Sí. Sembla que el tio hagi dit, vinga, vinga, fer algú diferent una miqueta. Això no vol dir que els altres radars no tinguin qualitat literària, perquè jo penso que només aquesta empenta i aquest arrojo que el tio demostra i aquest domini del tempo i del ritme de la narració, doncs, és molt ressenyable i molt notable. Penso que... De tota manera, això que dèiem abans de la traducció també es gaudeix més l'últim giro perquè és més descriptiu i, per tant, la traducció no és tan... no abusa tant de paraules malsonants i tal. És que els radars tenen curs, abusan de... Eh, jode puta, jodio, cabron, no sé quantos, i no peguen gaire. Bueno, abusar no és que... Bueno, clar, imagino que com te lo deixes això, tampoc ho pots fer de cap altra manera. Sí, no, exacte, exacte. és que... Bueno, són els perills de la traducció, no? En fi, jo crec que la gent parla així, suposo, no? Deuen parlar així en aquelles tirres de dius i, en fi, el pobre traductor el que s'ha fet és evitar-se a traduir-ho. Tot i així, no és que sigui una mala traducció, eh? No, no, és que no es podria fer millor, però clar. Exacte, és el que hi ha. Si podeu pillar-vos col recalentada en anglès, que es diu... Reheated cabbage. Reheated cabbage, correcte, doncs feu-ho i, si no, si sou una mica ganduls com nosaltres, us ho podeu pillar en castellà, bueno, per obra i gràcia de la gent d'anagrama. Molt bé. Gràcia Bé, ens hem distret una miqueta llegint el xat. Tornem a recordar el xat, per si hi ha gent que ens està escoltant i vol dir la seva. Fem la... Això de la retaïla, vinga. Doncs, www.radiodesvern.com teniu un xat amb el qual us doneu d'alta, és molt fàcil i gratis, i podeu dir el que us doni la gana i podeu interactuar amb nosaltres, dieu-nos coses i la màgia de la ràdio aconseguirà que nosaltres us llegim i us parlem directament. Dues persones famoses, bueno, hi ha tres, tres persones famoses i cèlebres com nosaltres, directament parlar amb vos al vostre cor. Més vies de contacte? No, més que més vies, un jardí en el que m'he ficat jo aquesta tarda, he dit que les persones que truquin rebran una samarreta disseny exclusivo del condensador de fluxo. Sí, és veritat, és un jardín. És un jardín, però ara ja ho hem fet. Els primers que ens truquin, no dic el número per si de caso, rebran una samarreta, ja està, ja la farem nosaltres. No, sí, la farem nosaltres. Esto es así. No, no, és que vam contactar amb Fruit of the Loom i ells estaven encantats, però vam dir no, no, preferim fer-ho nosaltres que sempre, jo em fio més. que a nosaltres queda Fruit of the Loom. Què te puc esperar? Sí, exacte. Bueno, doncs truquem-nos al 93-372-3661 i de totes les persones que trucaran, doncs escollirem, bueno, els primers que... Quants? Un. Un. Els primers uns, sí, vale. Els primers uns que ens truquin tindran by the face per la cara una samarreta del condensador de fluxo. Ens estan demanant que volan veure el disseny de la samarreta per webcam. No, Fede, no s'entendia el concepte. Si truqueu la fem, si no, no es mataran. Exacte, a veure, primer truqueu i després ja en parlarem. Ja la pensarem. Sí, exacte. Bueno, i si no, doncs estem a Facebook, estem a Twitter. Per cert, important, sempre ens n'oblidem, però s'ha de dir, fem un, en el blog del condensador de fluxo, projecte fluxo.wordpress.com, fem al cap de dos, tres dies d'emetre el programa, quatre o cinc o una setmana, un petit post on expliquem tot el que ha sortit en aquest programa perquè no perdeix detalle. Exacte, i ampliem-nos la informació. Bueno, dit això, parlem una mica de còmics que avui ens estem columpiant, queda a gusto, eh? Sí, sí, sí. Benvenuts i només hem parlat d'una cosa. La Laia fa que sí malgat. Laia, sí, confirmes, ens estem columpiant, eh? Una mica. Tu pots anar fent així o alguna cosa per al·liferar. Doncs va, ràpidet, parlem de Lucha Endomayor que és un còmic que acaba d'editar ara mateix, Planeta, aquest mateix mes, que és interessant, curiós i bastant, bastant recomanable. A veure, es diu una miqueta que Planeta, com que ha perdut els drets de DC, està intentant trobar una línia. Jo crec que ho estan aconseguint perquè estan apostant per, bueno, entre moltes altres coses, per una mica de BD, còmic francès. Jo crec que Planeta mai, mai, direm, mai baixarà el nivell. S'ha quedat sense DC, però té altres coses a la recàmera i aquesta és una d'elles, aquesta Lucha Endomayor que ens arriba, doncs, com dic aquest mateix mes, que firmen CK i Borris. No preguntis qui són, de veritat, no en tinc ni idea de qui són. CK i Borris. CK és el guionista, Borris és el... Borris, eh? Amb W-R. El dibuixant. La qual cosa és irònic que siguis dibuixant i et diguis Borris. Vale, menys mal que l'has fet tu. Sí, vale. Doncs, aquesta parella d'artistes ens porten a aquest Lucha Endomayor que, bueno, ens parla d'un succés que teòricament va passar, però que ningú ens pot assegurar, forma part de la llegenda i de la història de Rússia, de la Rússia de la Segona Guerra Mundial, és normal que no se sàpiga res de Rússia. És el gran desconocido. Home, no, se sabe que hay muy buena gente. Y muy buen vodka. En Rússia. Bueno, això és un tema a part. Doncs, narra un succés que va transcorrer durant l'any 42, teòricament, que, bueno, que era en ple setge de l'eningrad, de la ciutat. Els nazis estaven allà, a les afores de la ciutat, a punt d'entrar a carregar i a carregar con todo i a, bueno, a fer totes aquelles salvatjades que van fer amb el poble en general i amb els llibres en concret. I a Stalin se li acut que, per moralitzar les trupes, perquè els soldats agafin força i agafin empenta, allò, per resistir a l'invasor, convocar una, diguem, l'estrena d'una obra de Sostakovich, una suite, em sembla que és, diria que és la, la tinc per aquí apuntada. La setena sinfonia, per exemple. La setena, és una sinfonia, la setena sinfonia de Sostakovich. Molt bé, Carlos. Hòstia, tio. És que m'he aprensit tot, eh? M'he llegit ara, m'he llegit ara. No, no, ja ho sé. Jo em faig guions i després ni me'ls miro gaire bé. No, no, m'he llegit el còmic. Ah, t'has llegit el còmic? Sí, hombre, de C.K. i Borris. De C.K. i Borris, molt bé, és veritat. Això demostra que te l'has llegit. Exacte. Bueno, és molt ràpid, eh? O sigui que podries... Me'n manda huevos, eh? Dibuixant i es diu Borris. Sí. Espera. Estic entrant en un bucle? Sí. Aquesta, a veure, aquesta música és com de bucle temporal, Marc? Sí, és aquesta. Sí, és bucle temporal. El Marc em posa cara de jo no estic posant cap música. Sí, no? Vale, vale. Oh. Ara què ens ha posat? Què estàs fent, Marc? El Marc, l'hauríeu de veure, s'ha posat una túnica i s'ha pujat la caputxa i ara mateix està fent sons estranyes. Marc, no... It's about that moment When you look at a pitch. Finalment, el Marc està parlant. Està parlant. Silèncio, silèncio. Ara no vol passar bé. Bueno, va, va. It's about that moment When you look at a pitch. Bueno, va, tu, tirem, tirem. Que us recomanem encarecidament aquest còmic perquè, bueno, doncs això és una d'aquests drames bèl·lics que s'ha de dir és important, diguem maniàtic, però protagonitzen animals. En el mejor... Sí, sí, el más por estilo Art Spiegelman, allò que va fer en Maus, per relatar les atrocitats també dels nazis contra els jueus i els camps d'extermini, que allà eren rates. Sí. Els nazis eren gats. Aquí són una mena de vacú, no? Són com uns porcs, unes vaques, no se sap ben bé què és, que, doncs, viuen en una Rússia real que està, doncs això, assotada per la misèria i per la pobreza, per el cannibalisme, fins i tot són una gent que no poden viure res, però els queda aquesta petita espurna, no? Aquesta petita esperança de vida simbolitzada en aquesta creença que les armes no poden triomfar sobre l'arc, no?, sobre la música. La música sempre perviurà i sempre, en aquell moment, sempre quedarà marcada la història. Bé, a partir d'aquí, doncs, ja us dic, és una història que es les és bé, que és entretinguda i, a més, té la seva part, la seva xitxa argumental. El dibuix és bastant agraït de veure, també té una línia així bastant grossuda i tal, una mica bruta, perdoneu, però és agraït de veure, és impactant i bé, és un d'aquells còmics que llegeixes, ja et dic, ràpid, però després s'allarga, eh? El recordo, es queda allà... Ai. Me'l passaràs. Compres? No, si ja l'he llegit. Però el vols tornar a llegir. Ah, exacte. Mereix relacturar aquest l'Utxendo Mallor que ha editat Planeta aquest mateix mes. L'Utxendo Mallor Mutxacha de Nui. Nui! Com mola, tio. Bueno, sempre està bé sentir un tema de Mutxacha de Nui. Sí. Jo ara estic enfadat perquè al xat llegeixo a un dels nostres contartulians habituals, Seismy Barri, que demana a un altre contartuli a Sidney Sarrepli que li recomani llibres. Está muy bien, Barri, pero, tío, hacemos una sección semanal donde recomendamos un libro, maldita sea. Acabamos de recomendar uno, hace cinco minutos. Es que lo has preguntado mientras estábamos hablando de los libros. Bueno, en fin. Va, ya et deixo parlar. Tira, tira, Carlos. No, escoltàvem Mutxacha de Nui perquè com mai parlem de teatre, doncs ara parlem de teatre. No, tampoc parlem exactament de teatre. Parlem d'uns monòlegs perquè el 20, 21 i 22 d'abril, que crec que és o avui o demà, demà passat i l'altre, no sé quin dia som avui, Ernesto Sevilla ve a fer monòlegs com a part de la comedizó aquesta que porten set temporades. Doncs, ja està, era només aquest apunt. Ah, només això, només això. Teatro, ja, dicho. Ja està? Sí, sí, sí. Bueno, doncs, monòlegs cortesia de Joaquín Reis. M'acabo d'inventar un gènere, el gènere, perquè està pensant, si no és teatre, què és? són monòlegs, però són mongòlegs. Perquè, no, no, cuidado, cuidado. Acabo de recomanar un monòleg per primera vegada. No, no, no, però si som fans d'aquesta gent, però fan mongòlegs o no fan mongòlegs. Sí, no, sí. Vale. I especial aquest. Aquest. A veure, Marc, què estàs fent? Bueno, el desgavell musical d'avui és important, és culpa nostra, tot és culpa nostra. Otra més que no cobres. Exacte. Estem sentint a Beth Gibbons, oi, Marc? Sí. Bueno, doncs, sentim una miqueta a Beth Gibbons, resta en mans i aquest misterís que ens portaven a l'any 2002. A veure, Marc, is how I adore life When the wind turns on the shore lies another day I cannot ask for more When the time bell blows my heart and I have scored a better day Well, nobody made this war of mine And the moments And the moments that I enjoy A place of love and mystery I'll be there any time Oh, mysteries of love Where war is no more I'll be there any time I'll be there any time I'll be there any time I'll be there any time Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit