#94 - Tele i sèries (Glue, remakes USA: Red Band Society i The Mysteries of Laura), polèmica U2-Apple, còmic noir (100 Bales, Predicador, Corben) i cinema (Joe); i, de propina, art (Tapiró vs. Sorolla)
Panorama general del programa
Tornada de temporada amb molt de contingut cultural: televisió i sèries, una polèmica musical tecnològica, un bloc extens de còmics i estrenes de cinema. A la part final de l’àudio, arrenca un segon espai (“Babilònia”) centrat en art, llibres i més cinema.
"Gratuíto, pero para la gente de Apple" — debat punyent sobre el llançament del disc d’U2 a iPhone.
Música i tecnologia
U2 + Apple: el disc que va aparèixer sol al teu iPhone
- Tema clau: Apple va fer aparèixer el nou disc d’U2 als iPhones d’usuaris sense demanar permís.
- Impacte: queixes per intrusió i per desconeixement del grup entre molts joves (memorable: "¿Quién es este tal U2?").
- Idees fortes:
- Contradicció percebuda entre “gratuït” i ecosistema tancat. - El debat obre la tarda amb sorna però planteja el fons: límits del màrqueting agressiu.
Televisió i sèries
“Glue” (E4): adolescent, rural i amb to de neo-noir
- Premissa: joves d’una Anglaterra rural implicats en un crim; drogues i paisatge idíl·lic que s’esquerda.
- Claus de la producció: 44 min/episodi, 8 capítols, càsting jove desconegut però molt sòlid, fotografia marca de la casa E4.
- To i referents: ingredients adolescents + misteri efecte-poble a l’estil de Broadchurch (però amb joves al centre).
Remakes USA: resultats desiguals
- Red Band Society (remake de “Polseres Vermelles”, FOX): estrena amb ~4M i *1.3 en demos; to percebut com massa demagògic*; curiositats d’adaptació (un protagonista “Jordi”, aquí mexicà).
- The Mysteries of Laura (NBC): ~10M i 2.0 en demos amb lead-in d’America’s Got Talent; crítiques molt dures, canvi d’horari immediat per provar millor encaix.
Tendències d’audiència i novetats
- Networks desgastades i fragmentació d’audiències; el cable creix (FX, etc.), mentre CBS domina en sitcoms i franquícies de procedimentals.
- Curiositat destacada: “Galavant” (ABC), musical medieval amb to camp i autoirònic, molt esperat pels conductors.
Pilots i TV movies
- Brian Fuller: High Moon rebutjada per Syfy però emesa com a TV movie per amortitzar; precedent similar amb Mockingbird Lane.
Còmics
“100 Bales” (Azzarello/Risso) — reedició ECC
- Reedició en 10 volums (fins al 5 publicat): oportunitat per recuperar un clàssic de Vértigo.
- Món i trama: teixit criminal entre The Trust i els Minutemen; de l’aparent procedimental inicial a una guerra oberta de llarg recorregut; spin-off d’“Hermano Lono”.
- Per a qui: fans del noir modern, trames trencades, personatges grisos.
“Predicador” (Garth Ennis) — nova edició de luxe
- Road-movie blasfema i macarra: un predicador que decideix “anar a buscar Déu per partir-li la cara”, acompanyat d’un vampir i d’una antiheroïna carismàtica.
- To: transgressora, desvergonyida i sorprenentment emotiva; antagonistes icònics (delirants, memorables).
- Context: nova reedició en 9 toms; adaptació televisiva en marxa (Seth Rogen implicat).
Richard Corben — “La casa en el confín de la Tierra”
- Adaptació de William Hope Hodgson per Richard Corben, mestre del fantàstic i l’horror gòtic (estil bizarro i detallista).
- Per què ara: rescat d’un títol esgotat; gran compra per a amants del terror atmosfèric i del traç únic de Corben.
Batman (Doug Moench/Kelley Jones) — Grandes Autores de Batman
- Etapa 1995–1998: retorn de Batman a racons foscos i terrorífics de Gotham.
- Estètica 90s de Kelley Jones (exageració, dents serrades) amb bona narració de Moench.
Superman/Wonder Woman (Charles Soule)
- Nova sèrie que oficialitza la relació entre els dos herois.
- Punts forts: guió clar i equilibrat (acció + introspecció); dibuix eficaç de Tony Daniel en seqüències d’acció.
Cinema
Recomanació: “Joe” (David Gordon Green)
- El millor Nicolas Cage en anys: drama rural dur i punyent sobre redempció i fugida de la misèria moral; amb Tye Sheridan.
- To i impacte: va “picant pedra” fins deixar-te tocat per dins; parenta amb Mud pel seu imaginari de deep America.
- Altres mencions: Boyhood queda per a pròxima conversa.
Extra: Arrenca “Babilònia” (segon programa a l’àudio)
Presentació i sumari
- Equip: Xesco, Rosa, Jaume i David (Lourdes s’incorpora la setmana següent).
- Temes promesos: art (Sorolla, Tapiró, “La bellesa captiva” del Prado), llibres (Maruja Torres, Montserrat Roig, El jilguero), cinema (El Congreso, Locke), música (Peret; fons de Dire Straits — Brothers in Arms).
Art: Tapiró (MNAC) vs. Sorolla (CaixaForum)
- Tapiró: aquarel·les de precisió hiperralista amb tècnica refinada (control de l’aigua, possible barreja amb oli), temàtica exòtica de Tànger; va viure-hi dècades i venia a París/Londres on l’orientalisme era tendència.
- Sorolla: grans formats i llum mediterrània; el contrast amb Tapiró (visto abans) pot fer-li flac favor en percepció de detall vs. grandesa.
- Clau de lectura: dues vies de realisme — detallisme minuciós vs gest i atmosfera — que no competeixen sinó que dialoguen.
Seccions de l'episodi

Benvinguda, to de la temporada i sumari
Presentació del programa, to distès de retorn i repàs dels blocs: cinema, còmics, música i televisió; salutació al tècnic (Carles).

Vies de contacte i crida a l'audiència
Telèfon en directe, blog i correu; invitació a comentar estrenes i lectures de l’estiu.

Polèmica U2 + Apple: disc auto-descarregat a iPhone
Debat sobre la decisió d’Apple d’injectar el disc d’U2 a usuaris sense permís, reaccions a xarxes i la contradicció del “gratuït” en ecosistema tancat.

Connexió amb Barri: arrenca la secció de televisió
Entrada del col·laborador per repassar estrenes i tendències de TV.

Sèrie nova: Glue (E4)
Adolescents en entorn rural, un crim que sacseja la comunitat i un ús explícit de drogues; 8 episodis de 44 minuts, fotografia i càsting jove molt sòlids.

Remake FOX: Red Band Society
Estrena fluixa en audiència i *demos*; to percebut com massa demagògic i moda del drama de joves malalts; anècdotes d’adaptació (personatge “Jordi”).

Tendències d’audiència i novetats (cable vs. networks) + Galavant
Desgast de les cadenes generalistes, bon moment del cable; CBS continua forta; curiositat: el musical medieval Galavant genera expectació.

Remake NBC: The Mysteries of Laura
Bon arrencada en espectadors gràcies al lead-in d’America’s Got Talent, però crítiques dures i canvi d’horari immediat.

Pilots i TV movies: Brian Fuller
Syfy rebutja High Moon i l’emet com a TV movie; precedent amb Mockingbird Lane per amortitzar costos.

Tancament de la secció de TV
Acomiadament de Barri i pas a nous blocs.

Còmics — Novetats i reedicions (introducció)
Presentació del repàs a novetats d’ECC/DC i clàssics de Vértigo.

100 Bales — reedició en 10 volums
Noir coral amb The Trust i els Minutemen; evolució de casos aparentment tancats a guerra oberta; recomanat per fans del gènere.

Predicador — edició de luxe i to transgressor
Road-movie blasfema, personatges memorables i antagonistes delirants; adaptació televisiva en marxa.

Richard Corben — La casa en el confín de la Tierra
Recuperació d’un Corben majúscul: terror gòtic i estil bizarro exquisit; gran recomanació per a col·leccionistes.

Pausa musical 1
Bloc extens de música abans de reprendre continguts.

Cinema — Recomanació: Joe (2014)
Drama rural de David Gordon Green amb un Nicolas Cage en estat de gràcia i Tye Sheridan; parenta amb Mud.

Pausa musical 2
Tema en anglès abans del tram final.

Batman (Moench/Jones) — Grandes Autores de Batman
Etapa fosca i d’arrels de terror a mitjans 90; estètica 90s de Kelley Jones i bona narració de Moench.

Superman/Wonder Woman (Charles Soule)
Nova sèrie que explora la relació entre els herois amb bon equilibri entre acció i introspecció; dibuix efectiu de Tony Daniel.

Comiat del programa
Tancament i agraïments.

Inici de "Babilònia": presentació i sumari
Nou programa dins l’àudio: equip, to i avanç de temes (art, llibres, cinema, música).

Art — Tapiró (MNAC) vs. Sorolla (CaixaForum)
Comparativa d’exposicions: el preciosisme d’aquarel·la de Tapiró (Tànger, orientalisme) vs. els grans formats i la llum de Sorolla; dues vies del realisme que dialoguen.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! És com si no hagués passat el temps, no? És que de fet tampoc ha passat tant de temps, no? No. És com... Podríem començar el desembre? La temporada vinent comencem el desembre? No sé si n'adonaria algú, igual no, eh? Igual nosaltres venim aquí el desembre i ens diuen... Ah, sí, veniu pel programa aquell, no? I ja està. Bé, ja ho provarem. La temporada que ve ho provem. Mentrestant, ara ja és massa tard per provar-ho i ja estem aquí. Bé, que de ser. us donem la benvinguda a tots, us donem la benvinguda a tots, ja sabeu que és un programa, doncs, que pretén ser una mica cultural o de... què? Lleure, entretriment, o si... Estes etiquetes? Sí, no? Es parla de cine i còmics i coses d'aquestes i ja està. Ja està, no ho hagués dit millor i de fet no ho he dit millor. Però... No, però sí que fa un temps que vam venir per última vegada, no? Es troba factà una mica. Jo me n'havia oblidat una mica. Jo he hagut de buscar la ràdio a Google Maps. De veritat, no? Me n'havia oblidat i dic com s'arriu fins aquí? Després hi veus que és pujar a un carrer i ja està, he girat així, ja està. Com n'és de futbol, tu, clar. De futbol? Ahir jugava al Barça, ahir tocava sessió de kanji. O sigui que això és com... Ah, vale, clar, clar, clar, clar. Barça és sinònim de kanji. Vas venir aquí a veure el Barça i què tal? Què va fer? Va ser molt avorrit, va ser molt avorrit. Va guanyar malament, no? Sí, gol de piqué sempre és guanyar malament. Però... Ui, ui, ui. Però, bueno, tu ja vaig fer el recorregut, ja vaig refrescar una mica la memòria i ja està. Avui no m'he perdut. Estic orgullós de mi mateix. A sobre m'ha donat temps de fer tot, he arribat abans. Això no sé què està passant d'esta temporada. En fi, sí, ja canviarà. Estem com a raros. Sí. Que no siguis tu, que no siguis un, no sé, que t'ha substituït o algú, t'ha clonat i no sé, algun... Sóc el Bruce Willis de Los Surrogates, aquella, la que feien ahir a 4. Amigos oyentes. Vale, vale, vale. Pensava que ara, perquè em treu aquesta pel·li, perquè la feien ahir al 4. Bueno, escolta, com bé has dit, parlarem de cinema, parlarem de còmics, posarem una miqueta de música i parlarem de tele. Ja sabeu que ens agraden molt les sèries. Passo d'això de, som uns malalts de sèries perquè fan molta ràbia. Però, a més, ja no és veritat. Sí, eh? Sí? No és veritat? Malalts de sèries vol dir que ens enganxem a tot, també, al tema actual. Ah, no, no, no. Esto ya lo de legamos, no? Ah, bueno, sí, no, jo l'actualitat ja la vaig deixar en mans del Seismi Barri. Exacto. Que és el nostre responsable en matèria de televisió i d'aquestes històries, al qual trucarem d'aquí res, d'aquí cinc minutets, a poder ser. De fet, el nostre tècnic, que per cert torna a ser el Carles. Hola, Carles. És que no l'hem ni saludat. No, però encara no l'hem fet fora, el Carles, és brutal. Bé, però què dius? Quines coses. Però què dius? Què ha passat que heu dit? Re, no, que t'estava presentant. Ah, guai. Sí que t'estimem molt tots. Tots? Sí. Tu i quantos més? Amb moltes ganes ironia, molt bé. Exacte. Així es comença una temporada. Bueno, doncs, que trucarem al barri d'aquí i res, i ens parlarà una mica de... Bueno, no sé de què, clar, jo diria, ens parlarà de com han anat l'estiu, de quines són les noves temporades, però clar, després en surt amb un... No, no, no, no. Ai, voilà, hòstia, tinc un reality nuevo que no ve nadie. Utopia, utopia. Què és això d'utopia? No la sèrie Utopia, sinó el reality Utopia. Ah, sí, un reality que es diu Utopia, no? Que ha costat 50 milions de dòlars i s'ha hondit en la mierda. S'enfonsa, no? Com tot. Mira, just abans parlàvem precisament al barri, que s'enfonsa tot. Es trenen sèries noves i s'enfonsen. Es trenen... Temporades noves. Temporades noves de sèries àntiques i s'enfonsen. Sí, segur que hi ha haver The Mindy Project, ja se puede ir despidiendo, igual que New Girl. New Girl, i Polseres Vermelles es va estrenar ahir, va fer unes dades horribles. No sé si ara li estic trepitjant una mica la secció al barri, però jo pensava que... Bueno, no sé. Jo vull saber si a Polseres Vermelles s'hi posaran... Quina? L'americana. No, perdó, perdó, estic parlant de l'americana, eh? L'americana que va padrinant l'Estivin Spielberg, no? Sí, el va mig produir. Sí, bueno, l'Estivin Spielberg va dir... Ell anava molt en aquesta sèrie, va veure la catalana, va plorar com una magdalena. tira, podrida. I va apadrinar aquesta nova versió americana. Jo el que espero, el colmo de la sèrie americana remake de Polseres Vermelles serà que U2 es posi la banda sonora. Això seria... U2, per què, U2? No sé què... És que es pot fer, es pot fer. Ah, o sigui, fent la versió. La mateixa cançó, en anglès... Estaria bé, estaria bé. No sé si són els autors de la banda sonora. i suposo que estic incurrent en una incultura bestial, però bueno... Però això o no? No serà aquest? Serà algú d'aquests? No sé qui són. Bé, alguns... Però estaria guai que li enviessin-ho amb aquest al Bono. A veure? Teràpia de xoc, els primers, no? Teràpia de xoc? Això és un grup? Sí. Sí. El grup que va fer la cançó de... Perfocions vermelles. Truqueu-nos al 93-372-3661 i el primer que digui si és teràpia de xoc... No és que no et cregui, eh? Però t'he vist amb cara una mica de dubtant que ens digui si és teràpia de xoc qui va fer la cançó de la cançó de la cançó de les vermelles. Doncs, no sé, li fem una abraçada virtual. Per cert, un incís més sobre U2. El contacte és el mateix, no? Jo vaig parlant de coses sense preparar-me res i ja, si un cas, ja no parles tu del programa. És que si no parles, després, quan estiguem a fora, trenco els genolls. Perfecte, doncs parlo d'U2. U2 va fer un segon. Va estrenar el disc nou gratuïtíssimamente solo para la gente de Apple. Lo cual es como... Exacto, es como... Me n'ha de contradicción en sí mateixa, no? Gratuíto, pero para la gente de Apple. Que s'ha de gastar 800 euros només en el mòbil. Bueno, gratuíto para la gente guapa. Ah, exacto. No se l'ha baixat ningú. Què deies? Crec que és una de les grans plaques. No, no és veritat, no és veritat. No és veritat. No és veritat. La qüestió és que... Bé, segons he llegit jo, ara no et vull desacreditar, però segons he llegit jo, carregaven el disc d'U2 en el teu iPhone. Sense demanar-te permís. Ah. O sigui, en el teu iTunes, si tu tens iTunes a l'iPhone, que no sé si ve de sèrie, jo és que no tinc iPhone, no? Però és veritat. doncs, te'l descarregaven. I llavors, ho van fer sense demanar permís i hi ha hagut queixes. Perquè clar, és com una imbàgia de la intimitat. I jo ho entenc, eh? O sigui, ningú no volia... No és que ningú no se la faci, és que ningú no el vol, el disc. Però te l'han posat sí o sí. Sí, exacte, exacte. I llavors, s'ha generat un fenomen molt interessant que és una sèrie de tuits de gent queixant-se. Però gent queixant-se perquè... O sigui, gent que no coneixia això. Ho dic perquè hi ha una pàgina web, s'ha obert ara un blog, que recopila tots els tuits de gent als quals els hi ha entrat el disco d'U2 al mòbil i no sabien qui eren. Llavors, si no, és veritat. Llavors hi ha molts tuits de... ¿Quién és este U2? Tots parlant en singular, a més, eh? ¿Quién és este tal U2? Bueno, el fan bé. I por qué... Bueno, sí, si no ho han d'anar encaminats. I por qué tengo su disco en mi iPhone. I, de fet, ja faig una llamada. Si un tal Bracero nos está escuchando, que llame porque sé que este tío ha oído el disco y le ha gustado mucho. Ah, sí? Bracero 93-372-366-1. Has sentit el disco d'U2, li ha agradat? No m'ho crec. Li ha agradat molt, sí, sí, sí. Ah, vale, vale. Que truqui i digui que no. Vale, no, coneixent-lo, jo no m'ho crec. Bueno, doncs això, comencem la temporada parlant d'U2. Em sembla de genial. Bueno, és una bona manera, no? En nostra línia. Que... Què et deva dir? Alguna cosa més? Ah, vies de contacte. Què et sembla? Ah, vale, sí. 93-372-366-1, ja hem dit el número de telèfon. Rigorós directe. Directe, exacte. Entreu aquí. Jo què sé, ja que és el primer dia, doncs ens donar la benvinguda. Ei, que ha passat un estiu ple de coses. Ha passat un cruïlla, ha passat un es fotiment d'estrenes Guardianes de la Galàxia. Truqueu i digueu què us ha semblat, què heu fet, si heu vist alguna cosa, si heu llegit alguna cosa. Jo què sé. Què estàveu esperant llegir? Si no, no ho sé, feu qualsevol cosa. 93-372-366-1. Ah, exacte. I si no, doncs teniu la direcció, adreça mail, com es diu això? Adreça web, mail. Web, direcció. No sé, a partir del novembre ja veurem. Ah, sí, és veritat, és veritat. El correu electrònicprojectafluzo arroba gmail.com doncs ens dieu el que vulgueu. I a part, doncs, hi ha el blog que anem, i quan dic anem, és un eufemisme, que no ho faig jo, ho fa el Carlos, actualitzant, cada dos per tres, en el programa de la setmana, em veig en forma de podcast projectafluzo.blogspot.com projectafluzo.blogspot.com Per així, pausadament, em sembla que... I res, si esteu a la ràdio, entreu en directe ara mateix a radiodesvern.com i a més d'escoltar-nos, ens podeu veure per una webcam. Estamos guapos, hoy? Especialmente. Ens hem dutxat tots dos, crec. I tenim un xat en directe i també us farem una mica de caso, una mica, tampoc us passeu. Una miqueta? Sí. Sí, home, home, no. Tot això és temps perquè el barri no agafa el telèfon, oi? El barri... Pregunto, eh? El barri agarra el telèfon? És això? Diu que el truca mal. Hola? Què és aquesta voz d'ultradumba? ¿Se me escucha? ¡Hombre! ¡Hombre! Sí que se te escucha. Y además no me lo esperaba. Se ha oído como... Aquí no tengo una luz roja y que me diga cuándo pueda hablar, cuándo no, y... Claro, es complicado, eh? Es muy confuso. Pide allá donde estés que te instalen una luz roja, que da como mucha seriedad a un lugar de trabajo. Y atmósfera y... Exacto, exacto. La popularmente llamada putiluz. ¿Qué tal? ¿Cómo has pasado el verano? Muy bien, muy bien. ¿Sí o qué? Sí, eh? Viendo series. He visto nuevas series, o sea, he recuperado mi vida social... Hombre, vida social, ¿dónde estabas? Has cambiado mucho, te has hecho muy mayor. Sin mí, claro. He llegado a septiembre, entonces ya volvemos a lo de siempre. Esto es Metrópolis, tío. Estamos, estamos bajo el yugo del trabajo. Que... Sí, jornadas de 10 horas. ¿Qué te iba a decir? ¿Qué tal? Entonces, ¿todo bien, no? Sí, sí, sí. Vale, traerás material, supongo, por lo menos. No has visto nada, pero algo tienes de sección. Que si quieres hablamos bien. Claro, casi un verano bastante triste y pues ya, pues, si te parece, empezamos con los primeros estrenos y demás cosas que van apareciendo. Vale, o sea, obviamos los últimos tres meses, aquí no ha pasado nada y Borrón y Cuentanueva, Tabula Rasa y a ver qué pasa a partir de ahora, ¿no? Efectivamente, si recuerdo alguna cosa que hayamos visto en verano y que merezca mucho la pena, ya haremos una especie... Eres libre de hablar de ello cuando quieras. Vale. Cuando estemos en enero hay tristes por el frío y demás. Sí, pensaremos en verano y nos cortaremos una vena directamente. Ay, qué optimismo y buen rollo. Bueno, ¿y qué hay entonces de nuevo por ahí? Pues vamos a hablar por una... Vamos a empezar por una serie inglesa que se acaba de estrenar. Se ha estrenado en E4, que es como la facción juvenil de Channel 4 y es el canal que nos ha traído Miss Feast, Skins, My Mad Fat Diary y vuelve a traernos una serie adolescente pero muy interesante en principio. Ya. Se titula Glue. Ya. No sé por qué... Lo esperabas. Sí, sí, exacto. No sé, no se me hace raro ver lo de ti. Glue, ¿eh? Pegamento. Pegamento. Pegamento. Pegaballo en este caso. Ah, vale, vale, vale. No, como va de chavales y tal, pues el tema pegamento, bueno, ya no se estila, ¿no? El tema pegamento entre los chavales. Nada, ya se lleva la drogadura. Algo más sofisticado. En el primer episodio aparecen dos adolescentes en una bañera con una bolsa de plástico llena de pegamento en la cabeza y sumergidos bajo el agua. Ah, muy bien. Así que igual tiene que ver algo. Por ahí va, ¿no? Por ahí va. Yo recuerdo una bonita imagen de un cierto personaje de cierta serie llamada It's Always And In Filadelfia que aparecía de repente con todo lo que vendría a ser todo el morramen lleno de pintura plateada porque el tío esnifaba sprays de pintura plateada. Bueno, va, di, perdona. Seguramente, ¿no? Sí, probablemente. Algo muy curioso de este primer episodio de The Glue que todavía se lo hemos podido ver uno es la cantidad de drogas que consumen. Ah, o sea, que no se cortan. Skin se trataba mucho el tema de las drogas y lo trataba como algo muy normal pero es que en Glue es bastante destacado el tema de las drogas. Consumen a todas horas de todo tipo. Vale, pero no es el tema central digamos. no es una serie sobre drogadictos. Glue es una serie sobre un grupo de adolescentes bueno, adolescentes yo creo que en este caso ya han terminado el instituto en una zona rural de Inglaterra chavales que aparte de su vida de jóvenes se tienen que encargar del ganado la agricultura y demás. Bueno, algo que... Es un punto de partida bastante diferente a todo lo que hemos visto en series adolescentes. Sí, y sin embargo algo que empezará a ser bastante familiar dentro de poco porque la... No, no, es verdad, la peña se está pirando al campo o sea, igual esto es una serie visionaria. Y es que además Eifor te lo pone todo tan bonito que dices joder, quiero ir al campo. ¿Qué puede salir mal? Está bien. Exacto, quiero ir al campo y esnifar pegamento todo el día. Eso es. Vale, ¿salía alguien conocido en este tema? No, prácticamente todos los actores son desconocidos. Sí, pero ni de vista, ¿eh? o sea... Bueno, a ver, una de las secundarias es un personaje de Harry Potter que nadie recordará. Vale. Suficiente. Vale, vale, sí, sí, sí, yo es que de Harry Potter yo no me acuerdo ni de Natalia Tena en Harry Potter. ¿Salía Natalia Tena? Sí, ¿no? Salía Natalia... Ninfadora Tonks. Ya le pega, ya. Dejarlo que ya le pega. Va con ella, va con ella. Yo lo sé por teoría pero no, porque me acuerdo. Vale, o sea que nadie, no hay ninguna cara... No, son todos, como en casi todas estas series de Eifor encargan de hacer unos castings juveniles que son todos novatos pero son realmente buenos. Sobre todo en estas primeras series. Luego ya cuando continúan con sus carreras los hay mejores y los hay bastante peores. Pero en este caso, o sea, de primeras todos desconocidos y todos bastante acertados. Bueno, ya es una... ya es un qué, porque... Sí, sí, o sea, si ves a una serie de Eifor ten por seguro que el cast joven y la fotografía van a ser impecables. Vale, algún día hablaremos de por qué los actores anglosajones son tan buenos los actores jóvenes y tan jóvenes y aquí no hay ningún actor joven que sea bueno, ni uno, ni uno solo. Dime uno, ¿quién? Checho de Médicos de Familia, no me hagas reír. Aura Garrido. Aura Garrido. Sí o no. Pero, primero, no es tan joven y segundo, está demasiado buena para hacer objetivos. A los británicos también les pasan, pero es que son todos como feapos, son guapos, pero a su manera. Sí, sí, sí, son bastante feapos, sí, sí, es cierto, tienen una belleza particular. Bueno, eso, que no hemos hecho ni hablar del punto de partida de club. A ver. Jóvenes en el campo, no sé qué, y todo arranca cuando aparece el cuerpo de un adolescente en medio de un campo muerto. ¿Top Gun? No. ¿No? Perdón. Es que... Es que... No, no, no sé. No, no, es que... Ah, vale, vale, claro, claro, claro. O sea, el referente más rápido que tenemos al ser televisión británica, Broadchurch. Vale, pero ahí no había ni jóvenes ni nada, pero bueno. Bueno, pero... Pero había muertes. Sí que es verdad que el caso de Broadchurch afectaba a todo el pueblo y se... En este caso es bastante parecido. No solo tenemos a los adolescentes, sino tenemos a una gente de policía rumana que sufre el rechazo de la gente de su país. No sé. Tiene bastante de comunidad. Y bueno, el primer episodio es muy correcto en dirección, se ve muy a gusto. ¿Cuánto dura? Y apunta a maneras. ¿Cuánto dura? 44 minutos. Es de estas, ¿eh? Has tardado en preguntarlo, ¿eh? Sí. Yo fue lo primero que le pregunté el otro día cuando me dijo, hostia, esta serie nueva, ¿cuánto dura? 44 minutos. Bueno. Asequible. Asequible. Asequible. Teniendo en cuenta que ahora con los Netflix y compañía las series duran 55. Horas y horas. Que son horas y horas. ¿Y HBO qué? Leftovers que duran una hora y cuarto. No, pero eso era el primero. Pero bueno, sí, sí, que luego se quedan en 55, 58. Sí, sí, sí. Pero bueno. Vale, me has picado, ¿eh? La curiosidad. ¿Cuándo hacen esto? ¿Día de la semana? Sí. No tengo ni idea. Ah, no, no, lo digo porque es que se me dicen los jueves ya tendré dos acumulados y entonces ya eso ya es insalvable. O sea, lo podremos ver a partir de los martes. Ah, vale, vale, vale. Estupendo, hay tiempo, hay tiempo. Vale, hay tiempo para coger un poco de carrerilla y ver este... Este anocho de episodios por la primera temporada... ¿Cuántos, cuántos? Ocho. Ocho. Asequible. Asequible. Dos más de lo que nos tienen acostumbrados los ingleses. Parece que no nos gusten, parece que odiemos las series, ¿eh? O resistís a ver televisión británica. Sí, no, no, no, televisión en general. No, no, no, es verdad, yo veo... Y hablando así de resistir a ver televisión en general, podemos hablar de lo que han hecho los dos estrenos mediopatrios en sus remakes estadounidenses. Por favor, por favor. Hemos adelantado un poco el tema pulseras barmellas, Red Band Society, ¿no? Eso es. Pero háblanos tú, por favor, que hablarás con conocimiento de causa y podrás hacer más leña en el árbol caído. He visto el piloto. Sí. de los cuatro millones. Oye, una preguntita, no te habrás fijado seguramente, pero han corregido el fallo, tipo, no sé cómo decirlo, un fallo... Ya, no me fijé porque yo lo vi también en el piloto... Vale, vale, vale. Hace semanas. Es que he dedicado a... Se filtró un piloto, yo me lo bajé por pura curiosidad. Se en sabe, veis mucha... He visto pocas pulseras barmellas, ¿eh? pero va a chivar, ¿eh? Es planta cuarta, ¿no? Es planta cuarta. Pues ahora la planta cuarta ya tienes la serie entera, ¿no? ¿Cómo, cómo? Pues has planta cuarta duplada de la... En duplada ya lo tienes, ¿no? Més o menos es lo mismo. Y la veo cada semana... Es mucho más demagoga pulseras barmellas. Aún más que planta cuarta, madre mía. No somos cojos cojos, somos cojonudos. ¿Cómo era eso? Sí, sí, ese rollo. Madre mía. Bueno, el caso es que me bajé este piloto, lo vi, y al final, de Televisión de Cataluña de... de aquest noi, ¿cómo os digo aquest noi? De Espinosa. Y hacen como tres o cuatro cagadas tipográficas que dices, hombre, no, tú, Espinosa la ponen con Z, ponen televisión sin I, o sea, ponen televisión, no sé, dices, un poco chapucero, ¿no? Un poco cutre. Entonces, esta tontería me la llevo cinco minutos hablando de esta chorrada, pero es que tenía curiosidad por saber si lo habían... si lo habían... si habían solventado el error. No, vi el mismo episodio que tú y no me he puesto a escala. No, no, obviamente, obviamente. Pero bueno, no sé, me llamó la atención que fueran así de chapuceros, tú, oye, no sé, el pobre Espinosa se debe estar tirando de los pelos. Ah, no, que no tiene. Es que, de hecho, uno de los personajes se llama Jordi, uno de los protagonistas... ¿En la versión americana? En el remake. Ah, ¿sí? Y es mexicano. Vamos a ver. Jordi aún suena un poco a nombre americano, si quieres. No, no. O sea, es nombre catalán. Se escribe Jordi, Jordi. Ya, o sea, igual, a ver, es un nombre catalán, pero oye, me lo cuelan en una serie americana y me lo creo, pero que no me lo ponga mexicano en ese caso, ¿no? Porque, no sé, bueno, no sé, no sé. Estoy quejica hoy, ¿eh? Vale, entonces, tú... La, Red Barso Society se estrenó en Fox ayer por la noche y ha marcado un triste cuatro millones de espectadores con un 1,3 en demos. Vale, explica otra vez esto de las demos, va, que siempre estás hablando de las demos y luego la gente me llama a casa personalmente y me amenazan. Es que es bastante complicado, ¿no? No es cuando la acabo. Vale, es igual, es un dato bajo, en cualquier caso. Sí, es la porción de la población que interesa a los publicistas, creo. Vale, es una cuestión de, sí, de contratos publicitarios y este tipo de cosas. Eso es, hay un público objetivo y 1,3 es bajo. Exacto, al fin y al cabo luego quien manda son... O sea, yo creo que Fox buscaba que fuera la siguiente Glee, jóvenes inadaptados y demás. Llegó a marcar un 4,5 en demos para que os hagáis la idea de la diferencia. Esto Glee, dices, ¿eh? Glee en sus mejores... Vale, y esta 1,1 y pico. Pues es toda una sorpresa porque la verdad es que ahora el tema está muy de moda y no quiero ser frívolo pero cuando hablo de tema quiero decir, jóvenes, enfermos con enfermedades terminales y que se enamoran. O sea, estos conceptos últimamente se estaban yendo bastante. El Cusbanzanz se avanzó a su época estrenando restles abans de ningú y ahora ya tothom está haciendo las... Exacto, hicieron la culpa... ¿Cómo es esto? Las estrellas? De Falta. Bajo la misma estrella. Que era una mica eso. Ahora creo que han hecho una con Chloe Moretz que también va de esto. Hoy he visto un tráiler de una peli italiana que te he referenciado que era exactamente lo mismo pero infinitamente más casposo y en italiano y en italiano y además esta serie parecía un tema igual es que se ha quemado el tema ya en dos meses se ha desgastado pero parecía que iba a cerrarlo. Yo creo que la televisión en general sobre todo las networks están muy desgastadas tuvieron demasiada saturación de series y se está notando. Pero entonces la gente que ve en sus casas ¿qué ve? El cable, o sea... ¿Cable? Sí. En su última temporada han llegado a marcar un 9 con 9 millones de espectadores en FX. Madre mía. Es una burrada. Sí es una burrada pero sigue siendo poco. Quiero decir, en comparación con la gente que ve la tele. ¿No? Luego está toda la gente que ve CBS que esos... Ah, claro, claro, claro. CBS. CBS se come todo. CBS y todo esto. Claro, claro. CBS tienen las dos sitcoms por excelencia a nivel popular que son... Bueno, tenía How We Met Your Mother y tiene Big Bang y luego tiene todas las franquicias de CSI que además van a sacar a otra más, ¿no? Estoy deseando hablar de... Bien, bien. Porque a esta me interesa mucho. O sea, me voy a reservar toda opinión hasta que estrene el piloto. Vale, vale. y pueda defecar. A mí, que sepáis que es la serie que más espero, ¿eh? Sí. Hombre, un CSI... No, no, no, no, no. Aquí todos somos fans de esa serie musical que va a estrenar ABC medieval. Galavant. Galavant. Eso sí, Galavant. Galavant. Un musical en la Edad Media, ¿eh? Eso es. Con su... Pero como con su parte camp, ¿no? Digamos, o sea, con su parte así como... Sí, sí, sí, o sea, es muy... Con tuya autoirónica. No sé cómo se titula esta película de los... de Apatow. Caballeros... Que tenía Natalie Portman. Dragones y otras bestias o algo así. Sí, Dragones, Princesas y otras bestias. Ah, vale, vale. Creí que te referías a Kings of... Knights of Badassdom. Esta peli... No, esa... Yo creo que la vais a tener. La tenemos, la tenemos. En Sitges, quiero decir, no en el disco duro. A ver, señores, ¿cómo hacemos esto? En fin. Sí, ¿de qué estamos hablando? Estamos... Sí, bueno, hecho. Glue, muy bien. Ajá. Los estrenos... Bueno, hablando de los estrenos en Estados Unidos, Los Misterios de Laura ha tenido también su remake de Mysteries of Laura con The Bramissing y esta sí que ha marcado 10 millones de espectadores con un 2 en demos. Que un 2 en demos es bastante bajo, pero sí que ha mantenido bastante bien la audiencia de Subletín. Ah, vale. O sea, digamos, esto quiere decir que la gente no se ha bajado después de haber visto las... Se ha cambiado el canal al que... Exacto. ¿Cuál era el leading de esta? Un talent show, ¿no? No me acuerdo cuál es. American's Got Talent, creo. Que esto lo peta. ¿No? Lo sigue petando, supongo. Entonces, esto ha funcionado como leading, como vía de entrada para que la gente se enganche a lo siguiente y la gente se ha enganchado. ¿Y cómo se llama? Dice Los Misterios de Laura en inglés. The Mysteries of Laura. The Mysteries of Laura, ¿no? Sí, así de simple. Joder. Sí, sí, se han roto mucho la cabeza. Las críticas han sido demoledoras, ¿eh? Vale. Sí. Sí, sí. Se la han cargado. Vale. Lo cierto es que cambiará de horario la semana que viene. No sé qué día de la semana, pero empieza a las 8. Sí. Que es una franja menos competitiva, por así decirlo. Pero habrá que ver si la gente sigue. Ya no tendrá leading. Será la primera que habrá la noche. Sí. Y habrá que ver si se pega el talegazo o los fans de Willy Grace todavía siguen ahí. Ah, esto... Este tío me suena, claro. Estaba viendo fotos ahora y es que voy muy perdido ya. Bueno, es de Ebra Messing, que últimamente está un poco Missing. No, estuve en Esmas. ¿Cómo, cómo? Estuve en Esmas. Bueno, pues eso, Missing Esmas. ¿Cuánto duro Esmas? Dos temporadas. Ah, dos temporadas. Hicieron dos más. Pero llegaron a emitirla a los últimos episodios en sábado, o sea que es... Uf, o sea que una temporada de media. Sí. Vale, vale. Bueno, pues así está la cosa. ¿Alguna cosilla más tienes por ahí en el tintero o qué? Nada, sin más comentar que se estrenó este lunes también un piloto fallido de Brian Fuller. Brian Fuller adaptó el libro High Moon para Sci-Fi. Sci-Fi vio el piloto y decidió pasar de la serie. Vaya. Ah, pero ¿quién hizo el piloto entonces? ¿Él? Brian Fuller, sí, sí, sí. Ah, vale, vale. Perdona, perdona. Estaba pensando en otras cosas. Se montó él, su propio piloto, por libre y entonces lo enseñó... No, no, no, o sea, a ver, Sci-Fi ordenó una adaptación de la serie. Ah, vale, vale. Y se la ordenó a Brian Fuller. Vale, vale, vale. No es una práctica poco habitual tampoco, que alguien se monte un piloto por libre y vaya luego a las teles a venderlo. Pero bueno, es más normal que la tele sea la que encarga el piloto. Sí, sí, no, no. No fue aquí nada extraño. Exacto. Y nada, pasaron del piloto, pero al ser un piloto caro decidieron emitirlo este lunes como una TV movie. Sí. Y oye, pues ni tan mal. Es la segunda vez que le pasa al pobre Brian Fuller lo mismo, le pasó lo mismo con Mockingbird Lane, la adaptación de Los Monsters. Ah, sí, sí, es verdad. ¿También se lo convirtieron en TV movie, eso? Efectivamente, bueno, en TV movie. Emitieron el piloto sin más en Halloween y... Y ahí quedó. Eso es. Intentar amortizar el pastizal que se dejaron. Muy bien, a veces los americanos son listos. Vale, pues oye, lo dejamos aquí, si te parece. Eso es. Seguimos un poco más la semana que viene y oye, que de verdad, muchísimas gracias por estar con nosotros una temporada más y seas bienvenido porque eres, pues, iba a decir, eres el 33% de este programa, pero no eres el 33%, eres el 50%, porque macho, es una y media ya. Carlos, no cuentas. No, yo no, yo ya. No, no, Carlos y yo somos el 50% y Carlos, nosotros tres somos el 50% y tú eres el otro 50%, porque es tarde. Pues eso, que muchas gracias, nos vemos la semana que viene. ¿Vale? Vale, hasta luego. Hasta luego. ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! Trolleros. Trobeu a faltar que apareSte IM de còmics ¡Ah, que sí! ¡Sí! El que us heu passat tot l'estiu pensant Ai, la nostra ració de còmics, on està? Bé, doncs Sí, ho sé, ho sé Sé que en aquests moments soc un home adesitjant Però bueno, han sortit coses interessants Durant l'estiu I me propongo Me dispongo a ressenyar-les Perquè, no, és veritat Fem una mica de repàs del que ha donat de si Al catàleg d'EFF Ja sabeu que som Molt fans dels superherois I el tema DC, doncs, ens mola Han tret moltes novetats Les direm una mica ràpidet, tampoc ens estarem molta estona Però Estava pensant de fer-les totes seguides Potser sí, no? A tope, no? Fem això, una mica de cina i tal Parlarem d'aquestes novetats Avui us en portem sis i potser un altre dia més endavant Us en portarem més Però, no, de veritat Han tret un munt de coses Però hi ha algunes que crec que val la pena No deixar passar I una d'elles és fent bales Ja sabeu que estan recuperant tot el legado de Fient Balas En uns tomos de còmoda lectura I la cosa segueix bé, tampoc va En total seran 10 volums De moment han editat fins al 5 I la veritat és que qui es perdés la sèrie en el seu moment Penso que és una oportunitat superbona per recuperar-la Perquè és una d'aquelles grans sèries de vèrtigo De les que es converteixen una mica en sèrie de capçalera Una mica, doncs, amb transmetropolità Amb la cosa del Pantano, amb predicador Amb aquestes sèries de vèrtigo Aquesta no es cura tant cap al fantàstic Com les que acabo de citar Sinó que tira més cap al... Bé, més, no, totalment cap al noir És una mena de neo-noir D'una ciutat on la gent és molt xunga I fa coses molt xungues Jo, bàsicament, ho descriuria així La cosa És veritat, té un tema Té un tema central Que és Què haries si t'hi duren una pistola Com bales irrastreables? Llavors, la història comença amb un senyor Anant amb una baleta a buscar gent Que té comptes pendents amb altra gent Oferint-los això Això ho vèiem en el primer volum Però a poc a poc El que fan Brian Azzarello i Eduardo Rizzo Que són els dos autors d'aquesta gire És crear tot un macro-univers Un macro-cosmos D'aquesta gent indesitjable Que us dic Gent indesitjable i gent maca Gent amable Gent amb la que parlaries Quan vas a comprar el pa, també No és tot, no és tot M'imagino Tenen en compte que tenen una pistola Amb una bala Potser tenen una llàgrima tatuada a la cara O dues Però, bueno, no passa res Són bona gent El cas és que Han anat insertant personatges I han creat tot aquest cosmos bestial I a poc a poc Les trames I sobretot en aquests volums En el quadre, en el cinquè Ja es comença a veure bastant més Les trames cada cop estan més lligades I cada cop són els personatges més recurrents Al principi sembla que sigui una sèrie de trames Que sobren i es tanquen Un procedimental Episòdico Però a poc a poc La cosa va estirant I en aquests últims volums Ja estem veient Que hi ha una guerra oberta Entre el que es diu Trast Que és una mena d'organització secreta I els milicians I la cosa Acabarà com el Ressori de l'Aurora Per què negar-lo? No vull dir Espoiler alert Però això és així Personatges que hi ha abans Recorrents com Dizzi Com Sheffert Com l'ONO Que per cert ha tingut una edició D'un àlbum Que es diu Hermano l'ONO Si no recordo malament Una mena de Com es diu això? Spin-off Que el que fa és Encara fer més gran Aquest món de 100 bales Que penso que Bueno Que a qui li agradi El còmic negre I a qui li agradi Les sèries una mica elèctriques I una mica No és molt salvatges Però una mica Trapidants S'ha d'enganxar Aquest 100 bales Que us dic Porta 5 volums De 10 Van per la meitat I Una altra coseta Parlàvem de Predicador Hem dit el tema De sèries de Vèrtico Estan reeditant Predicador A la manera De La cosa del Pantano O de I l'últim hombre Que són sèries Aquestes de Vèrtico També molt mítiques Que les estan reeditant En Tomos Doncs també estan fent-ho En Predicador Que és aquesta obra De Garcenis La gran obra de Garcenis Jo penso que el millor Que ha escrit Garcenis En la seva vida A Menda de Bois Que no estava malament Em sembla que tu la vas llegir Però anava i tornava A The Bois Jo no la vaig acabar llegint Jo vaig començar I la vaig acabar deixant En plan Bueno, ja està aquí En canvi Predicador No es deixa No, no, no Predicador Comences i acabes Vull dir No pots deixar-la Jo crec que és el millor treball D'aquest autor Escosès Que s'ha caracteritzat Sempre per ser Un tio molt gamberro De vegades massa El seu propi gamberrisme Es menja Els seus missatges Sí, és el que passa Una mica amb The Bois Precisament Sí, no? Pierdo una mica el norte Perquè ja és Bueno, vale Ja és massa Vinga, todos igual Vinga, vale Vale, doncs El predicador té el punt just Té aquest punt just De macarra Però de diversió De contingut I sobretot Que aconsegueix crear Una macro obra també Com una mena de Mega road movie Protagonitzada Per un tio Que és un predicador Un capellà Sí Que Com resumir-ho Se'n vol anar A buscar Déu Per partir-li la cara Bàsicament Exacte Vindries així Llavors es passeja Per tot Amèrica O per la part sud De Nord-Amèrica Amb la companyia D'un amic seu Del seu millor amic Que és un vampir I la seva I una novieta Que té com mitgex Que bueno És un personatge No, però està molt bé Perquè són personatges Ho dius així Dius, hostia Xorrada O balla africada No, no Són personatges Que calen bastant Estan molt ben treballats Sobretot el personatge De l'ex És super És un personatge Molt trencat Bueno, ja Vampiriani te cuento I no només aquests tres Sinó també els antagonistes També Perquè estan ben treballats Ells tres Però també estan ben treballats Uns antagonistes Que són bastant de traca No és que tingui Molta profunditat psicològica Però són Molt entranyables Se't queden Se't queden una mica El viajete Es obsesionado Con Yo que sé què En ple magatzem de carn I coses de què Sí, sí, sí Exacte Hi ha coses molt bizarres Molt bastardes No és un còmic Per tots els paladars És molt raro Jo és un còmic Que sempre he pensat Que si algú Si es dirigís L'adaptació al cine Ara s'està fent una sèrie Sí A mi no L'està fent L'última persona Que m'hagués pensat Que adaptaria Aquesta sèrie A la tele Que és Seth Rogen Bueno No, no, no Està en ella Ja l'estan escrivint Però jo sempre havia pensat Que si algú L'hagués de dirigir Aquesta sèrie L'hagués de passar al cine Seria John Carpenter O sigui Una mica És aquest ideari És correcte Sí, no? Sí, sí, sí És una mica això Macarra Entre sèrie B Xungues Sense cap mena de control Ni res Perquè no cal Exacte Bueno, doncs Aquesta sèrie Que també és de capçalera Per molta gent Jo no sé si és de capçalera Per mi Però és una de les sèries Que m'ha marcat més M'ha impactat més Home, el nen aquell Que es va fotre El nen que té un cul a la cara Cara a culo El cara a culo Que és un bon personatge Sí, és un noi No, no, no És tan macarra Aquesta sèrie Com que hi ha un personatge Que és un noi Que s'intenta suïcidar Pagant-se un tiro a la cara I no es mata Exacte Llavors, bueno Es queda com es queda Es deforma És una sèrie molt transgressora Molt deslenguada I que ja et dic Que no és per tothom I segons aquí Doncs podria escandalitzar-li Però m'estan venint unes ganes De tornar-la a llegir Només parlant de tot això Una bona manera De tornar-la a llegir O d'apropar-se a ella Doncs és això Adquirint Adquirint Aquests set No, perdó Nou tomos Que està posant en marxa FF Que ja van pel tercer I que, bueno Doncs tenen tapas dures I els posa així a l'estanteria Queden supermacos Està bé Jo saps com el tinc? Amb una macroedició gegant Molt gran Posar l'Antiguo Testamento El Nuevo Testamento Són com dos totxos Perquè clar, no es pot llegir Això no t'ho pot endur En lloc Tot pritxa En dos tomos En la Bíblia És com la Bíblia Saps? Sí, sí No, no Escolta bueno La meseta de noche Ah, i va dir T'ha presentat una creu I tal Mira, este niño leyendo la Bíblia Digo Sí, hemos ido por el buen camino Sí, sí Llavors obra Predicadora Muy bien, muy bien Muy bien Que ojalá Que ojalá Que ojalá Fos només això El que llegissis del predicador O sea, si se limita cara a cul Anirían bien No, no, hi ha coses pitjors En aquest còmic salvatge Una altra cosa Va, i després Fum una mica de musiqueta Que si no això quedarà molt atabaït I aquesta és gorda, eh Perquè ja que estem parlant de coses així Una mica de terror I una mica de fantàstic i tal Una altra cosa que ha dit a TCC I això ja sí que és un tomito petit No és una gran sèrie oberta És La casa en el confin de la Tierra Hi haurà molta gent que no li digui res a tot això Però s'haurien d'encendre totes les alarmes Quan us digués que això és obra de Richard Corben Richard Corben és aquest Richard Corben és Richard Corben No, em faig les alarmes Ah, vale, vale Què m'estàs dient? Que aquesta temporada tindrem Un sortido de sons, d'efectes sonors Fets per tu Ja ho parlarem Això estaria molt guai, eh No, no, estaria molt guai Perquè t'humiliaries? Sí Gratis Més No, més Com que més? No, coses mies Ah Doncs Richard Corben és un gran Entre grans En el món del còmic I és així pel seu estil de dibuix Atapallit però Bizarro Però perfeccionista Però alhora és un tio que utilitza gairebé el puntillisme per fer els seus dibuixos I sempre s'ha apropat molt al món del fantàstic És un dels que va sortir de la cantera de Metal Heartland, Heavy Metal i tot això O sigui, anys 70 I és un gran entre grans És un tio que té un estil molt particular, molt propi Però que sap tractar tots aquests submons de terror gòtic i de tenibles i tot això d'una manera absolutament personal i única Bé, doncs han reeditat això que és l'adaptació d'una obra d'un autor que es diu William Hope Hodgson Que va escriure aquest llibre i llavors ell el va traslladar al còmic En aquest còmic que ja estava editat a Espanya fa uns quants anys el van editar Ja estava descatalogat i ara l'han recuperat I penso que és una recuperació supernecessària perquè és un còmic excepcional Que agradarà sobretot als fans del terror gòtic I als fans del Richard Corbent per descomptat I una mica a qui li agradi aquests ambients malsanos, foscos, aquestes històries Que no deixa de tenir un punt d'humor també No té un humor molt evident però tampoc és una cosa allò superdepriment aquest còmic Però està molt ben fet, està molt ben escrit, té diferents plans narratius, diferents capes I sobretot és un gustazó per la vista Sí, estem mirant fotos ara i molt al·lucinant Sí, no, no, té un estil molt personal No és un estil molt... no és mainstream, diguem No és una cosa que entri a la primera Però és tan personal, és tan xulo I el tio s'ho corretan I el tio és tan imprescindible del dibuix nord-americà de còmic dels últims anys Que escolta, aquest La casa en el confin de la Tierra Penso que és una compra segura per tothom Música? Vinga, mira Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música MV Música Música Música Música planetes. Poden fer un concert de la barra i et poden fer una besura. Bueno, rockstars, tio. Sí, això que tenen. Això que tenen segons el teu que... Sí, Mishima, cantant, posa't una talla més gran de pantalons que ja no tienes la edad una vez. Ni el cuerpo. Pobre caravent. Home, amb lo maco que és aquest noi. Sí, però no quiero ver los testículos. Bueno, això també és veritat. Bueno, si és maco, per què no veure els testicles si és maco? Ja, però no, és el cas. Bueno, vale, vale. No, no, això va a gustos. En fi, tenim un quart d'hora i molta cosa a dia encara, però bueno, recomanem una peli ni que sigui ràpidament, breument, per aquest cap de setmana, que s'estrenen coses. Bueno, bueno, recomanem una peli. Jo deixo que em recomanis qualsevol peli mentre no em sigui l'anèsima cosa del Nicolas Cage. Vale. No, no, no, clar, clar, ara em sortiràs amb una peli de Nicolas Cage i jo passo del Nicolas Cage. Jo i tothom. Ell mateix passa de si mateix. Sí, sí, però precisament perquè ell mateix passa de si mateix. No, sí, aneu a veure la darrera peli de Nicolas Cage. No, home, no. Sí, sí, sí, estem a 2014 i s'ha de recomanar una peli de Nicolas Cage. Aquestes alzades del partit. Lo que parecia mentira. És com... És el millor Nicolas Cage potser des de què? Des del límite d'Scorsese. Per posar una mica. Clar, jo no m'ho va dir Adaptation. Adaptation. Adaptation, Living Las Vegas, el límite... Aquell Nicolas Cage? O sigui, el Nicolas Cage que mola? Aquell que de vegades, una vegada cada 10 anys es desperta i fa una bona peli... El de Peggy Sousa Casó, no? També. Que sortia a 10 segons. O no, potser no. Potser m'ho invento. No, el de Arizona Baby. No, aquest no. Però bueno, el Nicolas Cage, el que va guanyar un Oscar, de fet, és el que torna a aparèixer, per fi, en els nostres cinemes, amb Joe, que és una peli molt petitona del David Gordon Green, que és un tio que fa comèdies amb el Seth Rogen, com ara cine indie... La darrera seva va ser Príncia de Balanx, oi que sí? Abans d'aquesta, Príncia de Balanx. Era Príncia de Balanx, que era com una comèdia índia amb el Paul Rudd, que anava sobre lenyadores. Aquí, més o menys, a nivell visual, és una mica semblant, però no té res a veure a nivell argumental. És un drama brutal sobre l'Amèrica profunda. Abans que entris en la pomada, en Arina. No, només di això, el recorregut que ha fet aquest noi, és molt curiós, has dit que ha fet cine indie i tal, va començar el cine indie? Sí, sí, sí. I llavors, no sé per què, no sé què li va passar, se li va girar la truita mental i va començar a fer pel·lis, doncs d'aquestes que dius, comèdies marranes. Alguna bona, altra durant totes. De fet, Caballeros, Princeses i Bèsties és seva. Aquesta és seva, exacte. I és la seva tota. Però va fer Superfumados, que és un clàssic ja de la comèdia Stoner. I va fer aquell Baby Seater, el canguro, que no estava malament. El canguro, sí, era una mica intermitja. Sí, sí, sí. I ara ha tornat al cine indie. I molt bé, no? Aquesta pel·li és de les que et deixen fer-te una merda per dins. És un drama molt, molt bèstia. No bèstia en el sentit que passin coses esgarrifoses. No, no, en absolut. És molt bèstia perquè va picant pedra, va picant pedra fins que t'arriba la medular i et dius la puta que cosa. Un drama sobre l'Amèrica contemporània, la profunda, la que no veiem a les pel·lis, la enyunyada. No hi ha cap personatge del tot positiu. Tots són exconvictos o borratxuzos o treballen d'aquella manera, o treballadors il·legals pel mig. És una passada, és una passada. Sí, i l'ancla emocional una mica és la relació entre aquest exconvicte que és el Nicolas Cage. Borratxuzo també ha acabat. Ah, exacte. I un xaval que es posa a fer de prenent de la feina que fa ell que em sembla que enverinen arbres per tarar-los. Sí, no, no, és que és negre com una mala cosa aquesta pel·li. Llavors, arriba aquest noi i no té ni feina ni res, és un xaval molt jovenet. És Tadixeridan, per cert, que sortia a Mat, una pel·li que també està una mica en aquest imaginari. De fet, és força semblant aquesta pel·li amb Mat. Sí, sí, sí, és una mica la mateixa línia. Si us va agradar Mat, doncs podeu mirar aquesta. I el cas és que arriba i es posa a fer una mica de prenent, no?, d'això i estableixen una relació entre ells dos gairebé de padre e hijo. Sí, i és que era com l'último clau ardient del que agarrar-se per part d'uns i d'altres, eh? Exacte, de tots dos, d'un tio que busca una redenció a tota costa i un xaval que vol escapar del seu, de la seva llar, no?, perquè em sembla que, si no ho recordo moltament, la tonyinen. Sí, perquè el pare és un borratxo, per variar. Sí, no, no, és una pel·li molt positiva. A veure, que Valors té, però realment és una pel·li d'aquelles que no deixen diferent i és un cliché, però és que s'ha de dir, és d'aquestes pel·lis, a mi em va fer plorar de la ràbia, no de drames ni res, sinó de puta ràbia, de dir, quina imatge que m'has creat al cap, t'imagino assegut en un sofà fent així, amb la cara vermella, plorant, exacte. Treu-te la cara i posa't ja de motorista fantasma, no, no ho fa. En comptes d'això, actua i actua molt bé, actua molt, molt, molt bé, amb una pel·li que està molt ben feta, molt ben dirigida, molt ben escrita, ho té tot, té tot. Sí, sí, sí. Per mi és la gran estrena d'aquesta setmana, de Faros de Laberintos i Mierda. Ah, això t'anava a dir, s'estrena aquesta setmana, oi? Sí. Jo em perdo, eh, t'ho juro que... Sí, sí, sí, sí, de vegades em perdo. M'han tocat a mi les estrenes, s'estrena aquesta setmana, confirmado, juntament amb la de Bela en Sebastián i tot això. Ah, sí, la de Bela en Sebastián. Sí. Vale, doncs, teníem més pel·lis preparades per recomanar, però són pel·lis que ja no estan d'actualitat, són algunes pel·lícules que s'han anat... Tu t'ho m'ha parlat de Boyhood, ja. Sí. Bueno, no anava a dir-te que em parli la setmana que ve. Ah, vale. Però, no, va, Boyhood fora, vinga. Boyhood, aneu a veure-la i ja està. Però podríem parlar d'un parell de pel·lis més que tenim en cartera, però, bueno, ho podem fer la setmana que ve. Com és, de Boyhood? Si no tenim tema, ho podem rescatar, perquè hem estat molts mesos sense parlar de cine. No fem un previ de desit, ja serà per temes. Bueno, sí, sí, ja trobarem temes. Tirem un petit film musical i... O no? El que tu vulguis, Carles. I was on 45. I was half out of a day. Yeah, I knew that you saw me You laughed when I looked back I thought I'd give a love Now I didn't feel so bad And then a shot went through it And then I walked right back Do you want to get understood? Oh, do you want one thing Or are you looking to say good? Do you run when it's just getting good? Oh, do you, do you, do you, do you Someone get popsicles Someone do something like this Cause it's late in October It's hard to my little street Volia fer així un gest de tallem, això I m'he estat a punt de carregar el micro Que acomiadem el programa parlant una miqueta més de còmics que no em vull deixar res al tintero Com que és una mica fessuc sempre aquest tema tu, tu, vés fent comentaris d'aquests que fas Queden 6 minuts del programa, eh? Bé, bé, bé, jo parlo Però on vols començar? Per Batman Per Batman, molt bé Estupendo Recordo, ECC DC DC, Batman Vale També Superman Superman, però Batman I també Wonder Woman, però Batman Batman Perquè és el cavall o ganador de la casa una mica És qui té més acceptació popular És Ben Affleck És Ben Affleck És Ben Affleck Tu surts al carrer i li pregunten a una iaia Què és Batman? Li preguntes així, eh? Què és Batman? I et diu Ben Affleck Ben Affleck Ben Affleck Llavors El que fa ECC és molt d'encert rescatar un munt de coses de Batman Material antic Coses noves Totes les sèries que hi ha obertes De mashups i de tot I també coses antigues I una de les coses que fa és Recuperar una mena de Fa una sèrie Té una sèrie que es diu Grandes Autors de Batman I el que fa és, doncs, això Recuperar històries dels grans autors Que han passat per la sèrie Grandes Autors de Batman És el que té, no? Que són grans autors que han passat per Batman Un d'aquests autors és Dag Monge Que durant els anys 90 Concretament entre el 95 i el 98 Mitjans, finals dels 90 Va tornar a portar el personatge Cap a Cap a El terror Tornem a parlar de terror, eh? Però, bueno, és així Cap als mons més foscos I més desagradables de Gotham, no? Aquells racons Umbrívols I aquells villanos Que eren Més cabrons que ningú No? Tota aquella història De gent molt boja I de tot Bé, de tot com molt agressiu I molt xungo, no? O sigui Una mica el contrari D'aquells villanos coloridos I graciosos I divertits, no? Jo confesso Que no m'agrada gaire Aquesta visió de Batman És veritat M'agrada més el Batman festiu Però, bueno, de tant en tant Va bé rescatar aquest I aquest no és el més fosc, eh? Aquest no és el Batman més fosc De tots els que hi ha Perquè recordo que hi ha El Frank Miller I recordo que hi ha El Grant Morrison Que han fet coses molt xunes Però, d'un moment Va fer una cosa xula Amb Kelly Jones Que és aquesta etapa Que, bueno, doncs, parla d'historietes del Batman Senzilles Però, bueno, que el tio narrava molt bé I explicava molt bé I tenia una profunditat psicològica Doncs, doncs, bastant important El Kelly Jones, per part seva Feia un dibuix com molt de los anys 90 Tu veus allò i dius Hòstia, anys 90, tu Encara que no hagi sobrat un còmic En la teva vida Anys 90 Anys 90 T'ho prometo Els anys 90 En el còmic Van ser aquells anys On tot era exagerat Tot era gran I tot era I tots els superherois Apretaven molt les dents I és veritat I les superheroines Tenien Tetes gordes Sí, tetes gordes És així, eh? No, no, no És veritat És aquella època Però, bueno, està feta amb bon gust I són històries negres Amb un punt detectivesco I amb un punt Doncs, doncs, de pessimisme Bastant important És bastant xulo Digues alguna cosa que beuré aigua Ah, doncs, jo què sé Recomenem una altra cosa Com ara un Superman Wonder Woman Que també recupera ECC Què et sembla? Això és molt guai Això és molt guai Però això no ho recupera Això és nou Ah, és nou? Ah, merda Ho he intentat, amigos Tanquem aquest bloc de còmics Parlant d'un senyor que es diu Charles Soule Que té dues coses molt importants Molt xules i molt ben fetes Ara mateix a DC Que són aquestes dues últimes coses De les quals us parlarem ara mateix Una és Superman Wonder Woman Que és una sèrie Que enceten tots dos junts I estan enrotllats Oi Sí Estan enrotllats Per fi Són nòvios Sí, sí, però està molt ben fet Com a Rachel i Ross No, però és una autèntica sorpresa Aquesta sèrie Perquè dius Recurso fàcil Posar el Superman Enrotllat amb la Wonder Woman Però està molt ben fet Charles Soule És un tio que narra super, super bé Amb molta claredat Que sap combinar molt bé Les escenes d'Atonyes Amb les escenes d'introspecció dels personatges I la veritat és que Jo estic molt emocionat amb aquesta sèrie Molt emocionat És d'aquelles que dius Oh, i que bien, que bien, que bien Perquè està sortint tot bé Una cosa que hauria de sortir No, és veritat Una cosa que hauria de sortir malament D'entrada està bé El dibuix és una mica justet És de Tony Daniel És una mica estereotípic Però, bueno, ja acabo parlant d'això L'altre dia en parlarem un altre dia Però està bé El tio, bueno, doncs sap dibuixar bones escenes Ah, vale, pensava que no s'ha de dir altra cosa No, no, no Parlem de dibuix censurant No, bones escenes de bufetades Ei, que està molt bé aquesta sèrie Si voleu començar alguna sèrie No sé És setembre? Anàvem a començar alguna sèrie de còmics d'ADC Que pugui estar bé Doncs aquesta és una bona opció Només pels fans del comic de superhéroes Ara que no em vingui un fan de Maus I que digui Ah, mira, la recomana, vaig a llegir-la No, tio, t'han d'agradar aquestes coses Bueno, amb això tanquem, va Perfecte Fins la setmana que ve I serem tots, no? La setmana que ve, sí? La setmana que ve serem Doncs res, gràcies a tots per estar aquí Gràcies, Carlos Giacomelli Gràcies, Xavier Rodan Gràcies, Carles I ens veiem dijous que ve a les 8 del vespre Aquí a Ràdio d'Espera Adéu Gràcies, Barri Si no sóc, eh No t'agradaré La ràdio d'Espera La ràdio de Sant Junts 98.1 Doncs en tornem-hi un setembre més Aquí al Babilònia Què tal, com esteu? Quina il·lusió Tornem-hi Molt bé Hola Tornem aquí a Babilònia Blanquets Bé, bé, bé, no, blanquets Alguns més morenets Bé, bé, bé Jo tinc les cames Bé Doncs bàsicament això Tornem de nou aquí a Ràdio d'Espera A la tercera temporada al Babilònia I estem els que sempre estem Ens falta la Lourdes Que la tenim avui Ocupada Tornarà la setmana que ve la tenim Aquí tenim la Rosa Hola, què tal? Que des d'aquí felicitem Moltes gràcies Sí, senyor Perquè ha complert un número rodó Ai D'anys Sí Un goig Una desena, què es diu? Una desena Vull dir, a més es porta no bé Si no re bé Vull dir, aquí hem de fer ja Directament ràdio-televisió Per veure com estem de bé És veritat La ràdio conserva molt bé Exacte El Jaume Que també El Jaume que et segueix amb nosaltres I que també Ha preut uns quilets Per allò, no? Que han bascut Què? Explica'ns això A vegades ve allò que diuen De la segona joventut Joventut És una cosa d'aquelles Que ma mare deia Que és una cosa com molt espanyola Que es deia A la vejet virueles Bueno, això ja és més empipador M'agrada més la primera Això vol dir que ara ja Pot menjar el que li doni la gana Pot fer el que vulgui No hi ha problemà Règim, què carai Règim Sí, sí, sí Jo el David Hola, què tal? Què tal? Què tal? Com estem? Bé I com sempre El David el tenim sempre Pel que faci falta Sí, sí Per aquí Per una panya Bueno, no vamos a seguir Momento torrente Vamos a dejarlo ahí I bueno, el xesco que us parla Que bueno Que jo També em pon a panya Jo, vaja, aquí Que voleu que us digui La camisa molt bufona Una camisa extremada I tal, així Mira, mira que jo no soc pijeres Però és de Londres Ostres Sí, me la van portar a Londres Fa... Sí, mira Sí, però si l'has d'anar canviant No, va anar ajustat Això de la vejez No ho he pensat Però la primera sí Exacte, exacte Això ho tenim Això ho tenim Molt bé, doncs El Babilònia segueix com Bueno, doncs Com fa uns mesos Quan ens vam abandonar Per aquest perill L'estiuengui Descansar Que hem venit tots Sí, clar, obligatori I bueno, aquest també va bé I necessari també, no? Sí Va bé també tallar una miqueta Amb la sortina Fes coses diferents Això, saps que com sona I tot n'has amb més ganes Sí, això també També estaria bé, oi? És una mica Llavors el que dius tu Si descanses Si vas a vacances Clar Millor, millor Sí, sí, sí Però encara que no et vagis De vacances Que estiguis tranquil·lament a casa Allò Sense haver de complir horaris Exacte, no? Vull dir, això és Mano de Santa És relaxat, sí Sí que és necessari Molt bé, doncs Seguim, com dèiem, no? Vull dir, plantejarem sempre Els apartats que havíem comentat La temporada passada I avui farem tres en concret Començarem per al món de l'art Comentarem dues exposicions Que vam tenir el plaer De passar un dia tots junts No som cap secta estranya No penseu això Som gent que ens estimem I fem sortides en conjunt I llavors Gent social O cap grup de friquis Tampoc Que la gent no pensa Aquests deuen ser Com els del Vic van Fer Deuen ser un personatge d'aquests raros No, doncs són molt normals Parlem d'aquella exposició Que va estar al Caixa Fòrum De Sorolla I de la que va estar al Manac També amb Josep Tapiró El pintor de Tànger També comentarem la Que encara està, em sembla No em vull equivocar Sí, jo crec que sí No, no, no La que comentaré ara Jaume Que és la bellesa captiva Que són les obres de petit format Del Museu del Prado Que també estan al Caixa Fòrum Que també Doncs és una exposició peculiar I també la que el Jaume ha vist De la Carme Malaret La nostra companya Del taller d'Arts Plàstiques D'aquí de Sant Jus Amb Escudallà a l'Avisme Una exposició que ha presentat Recorda'm? A Cornellà? És possible? Sí Al Castell de Cornellà Al Castell de Cornellà I, bueno Doncs una gran En el món de la ceràmica I de les arts plàstiques Parlem de llibres Maruja Torres Diez de C7 Montserrat Roig Molta roba I poc sabó Tot un clàssic I la dona tard Al Gilguero O a la Cadernera Hem quedat que es deia I bàsicament ho dic Perquè és el premi Pulitzer D'aquest any I per tant també comentarem Si val la pena No val la pena I tot això I de cinema Doncs tenim dos pel·lícules Que, bueno Que han entrat En unes molt bones crítiques Que és El Congreso I Loque Aquestes dos És Loc Es diu Loc Però és Loc Que és com es pronuncia Una pel·lícula Com ha entrenat un dragón Dos No, no, no He dit una pel·lícula Però aquí ja sabem Que la Rosa I aquí el present I el David Sempre tenim un entre la mà Que hi ha coses molt bones Que ens han passat molt bé Parlant d'aquest tema Jo veig la primera part Sí que la vam veure Sí, sí, sí Sí, sí Molt bona I la Rosa Com a jo Per canviar De terç Es parlarà del documental Del mes En profunditat Valle estuf L'imprescindible Per viure Molt bé Escoltarem Per ahir Un tema de Peret Que ens va deixar No fa gaire No m'hi equivocar El 27 d'agost Amb 79 anys I també escoltarem de fons Un dels discos més importants Dels anys 80 Que avui compleix 29 anys De ser número 1 Que és el Brother in Arms Quants anys fa? 29 anys I escoltarem una selecció dels seus temes de fons M'has fet pols Sí Jo ballava aquella cançó del Anàvem a l'EGB Anàvem a l'EGB Jo ballava les seves cançons No I anava a buf Jo do peor Jo t'he nascut encara Bé Aquí, aquí Vinga, doncs Parleu de Sorolla Què us va semblar L'exposició? No, parlem-ne Clar, lògicament Però què us va semblar? Vinga Home, veníem de veure l'Altapiró primer Ah, doncs parlem de l'Altapiró No, no, no Sí, sí, sí Jo dic perquè per Per situar-nos Per situar-nos, sí Sí Home Em va Em va Saps què passa? Que potser li vam fer un flac favor al Sorolla Anant a veure l'Altapiró abans, eh Crec que sí Perquè Aviam Jo no soc expert artístic Això ho ets tu, Xesco Bueno, no, tampoc Però jo diré el meu punt Des del meu punt de vista profà És que, evidentment, primer No té res a veure amb el tipus de quadre Que feia un i que feia l'altre L'altre feia grans quadres D'una perspectiva molt grossa I de les quals te'ls has de mirar de molt lluny I el Tapiró feia uns quadres d'un preciocisme Sí Que gairebé sembla artificial Sí Del detallisme I es diu, no, aquarela Dic, aquarela Però si d'aquarela passes I s'escampa Dic, com pot ser? Deu ser una altra tècnica d'aquarela Imagino Jo no hi entenc, eh Però semblava en olis en lloc d'aquarel·les És que barrejava amb una mica d'oli Per intentar crear aquest detallisme Però bàsicament és aquarela Això es fa a vegades perquè no s'esbaeixi No s'escampi, jo que semblava aigalit, no? Exacte Sí, sí, sí I és hiperrealisme, gairebé, el que feia I era el realisme d'aquella època Però el realisme exòtic, no? Sí I a partir d'aquí gairebé amb una perfecció absoluta, no? Home, hi havia... Hi havia... També ben vaig veure per allà A part de... Bueno, concretant-nos en el Tapiró Doncs diguem que gairebé tot són pintures de l'aixa època que va viure a Tanger, no? Sí De tota la folclore i la gent que hi havia per allà I d'això es nodria els seus temes artístics I jo crec, no sé si va sortir d'aquí O sigui, em sembla que no... Jo crec que no va fer gaire cosa Alguna cosa als principis també, però era... Allò va ser, sí, el principal Clar, és que va viure a Tanger, em sembla que a trenta i pico d'anys No m'havia equivocat Sí, es va instal·lar, ja I s'ha de marxar a Londres per vendre Perquè estava molt de moda París i Londres, aquest exotisme Llavors anava allà, perquè senyor de què vivia aquest home, no? No, no, i en això Dèiem que era molt més qualitat que altres pintors, inclús francesos Clar, i que Maria Fortuny i tota aquesta gent Maria Fortuny