I'm coming, time, time, it's okay when you're late, late or party next to mine, the car comes. There's only love, you and me, it's the same day. There's only love that you're feeling, girl, you're feeling. There's only love, you and me, it's the same day. There's only love that you're feeling, yeah. There's only love, you and me, it's the same day. There's only love that you're feeling. There's only love, you and me, it's the same day. Ara escoltes ràdio d'esper, si tu n'hi t'ses ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just. Ara escoltes ràdio d'esper, la ràdio d'esper, la ràdio d'esper, la ràdio d'esper. Bueno, bona tarda a tothom, en un programa bastant especial, bastant especial, és bastant especial. Primer, perquè no hi som, si ens mireu al webcamp, doncs no ens hi trobareu, sentireu les nostres veus, qual sincofonia. No ens escriviu perquè no hi haurà ningú al xarx. O podeu escriure'ns i esperar dues setmanes que serà el que trigarem a anar a estar una altra cosa en directe. Per què, Carlos? Perquè ara mateix som al Festival de Sitges. Ah, sí, sí, vosaltres, no? Ah, sí, sí. Si això veia mal hecho, hauríeu d'estar escoltant-se. No, bueno, poden ser ella i amb un iPhone estar-nos sentint a l'hora, mentre veu una de les pel·lícules. Jo no descarto estar allà veient una pel·lícula i sentint el programa a l'hora, perquè sempre volem millorar i sempre volem anar un pas més endavant. Per veure si teniu raó les nostres recomanacions al festival? Bàsicament, bàsicament. Per una banda especial per això, centrarem bastant el programa de Sitges, però una altra banda, perquè tenim un convidat molt especial d'última hora, se'ns ha pujat el carro. Se'ns ha acoplat, se'ns ha acoplat, estàs així. Sí, home, però és benvingut al Pere Olivera. Això de acoplar-se podria ser avui golfó, no? Bé, si una mica m'arrano, sí que es fan, i aquestes hores que són les 8 i... 3, 2 minuts. Pot ser divertit, depèn de com... Sí, home, i tant, i tant. Depèn de l'hora. De com s'acopleu, no, no? Estimat Pere Olivera, vols presentar tu mateix? Jo, però... Sí, però jo... És una mica minència, em sembla? No, de minència no en tinc res. Sí. Em dic Pere Olivera, igual que una altra, estic d'una altra manera, però... Perdó, perdó, Olivera, no Olivera. És una visita libera, no Olivera és una altra. Sí, sí, sí. I, a més, com que fem programes també aquí a la ràdio, doncs suposo que la gent que són fans i addictes a Radio Desvern o que connecten al Facebook de la ràdio, això també s'ha de dir, que estem a Facebook, i que posen només RadioDesvern.com amb el Google, i després marques la pàgina de Facebook i surten tots els programes, surten tota la carta de programes a la ràdio. Però estem una mica més adelantats i tot, em sembla. No només estem a Facebook, sinó també a Twitter. També estem a Twitter, sí, sí, sí. L'espero. Bueno, doncs, Pere ens acompanyarà i ens explicarà algunes coses importants? Sobre què? Ah, sobre el que tu vulguis. Tu tens un camp d'expertis que diuen els anglès, tens un lloc a defensar-te especialment. Col·laboro aquí habitualment en el programa 60 i més que el fem la Joan Algarra i jo, una vegada cada setmana, tots els dimecres a les 8 del vespre, col·laborem també Justa de Fusta. Són programes en què parlem de temes, tota mena de temes que poden interessar la gent gran, però també a tota mena de temes que poden interessar a qualsevol cosa. Però jo no anava per aquí. Però no anaves tu. Un dels temes que nosaltres tocavem en aquest programa és el tema dels còmics, que és el que ens ha posat a dir en aquesta història. Sí, en aquest programa que fem, igual que parlem de llibres, de cinema, de teatre, parlem també de còmics. Quan hi ha novetats en còmics, per exemple, el Centre Social del Milenari, la setmana passada, van passar la pel·lícula Arrugues, que està basada en el còmic de Paco Roca Arrugues. I que jo recomano a tota persona de qualsevol edat, perquè tot jove, si no cau pel camí, arribarà a persona gran. Per tant, la conflictivitat d'aquestes persones grans, que són els protagonistes d'aquest còmic, on, a més, alguna d'elles pateix aquesta malaltia terrible, que es diu el Seymour, ha tractat aquest tema amb sentit de l'humor com el fa Paco Roca. I com s'explica en el còmic primer i després a la pel·lícula, és un autèntic amarell, en el qual allà es demostra que un humor es pot tractar totament de temes. Doncs mai estar per recomandar un còmic com Arrugues, que a més en el seu moment va guanyar un bon futiment de premers, i em sembla que hi vam arsenyar, si no recordo malament. La revista del jueves és com s'ha atrevit, fins i tot i finalment, a tractar un tema, el tema més tabú de tots els teves, que es poden tractar amb humor. Sí, el jueves està jugant una mica en foc. Està jugant en foc. A mi em sembla bé, però no sé si estan aquí precipitant una mica. Però és que no m'atreveixo ni a humanar-ho. No, no, que és millor que no. Com que són gent que no té sentit de l'humor, exacte. Són gent que no té sentit de l'humor, llavors fer humor amb gent que no té aquest sentit, que és un sentit que només s'hi arriba quan es té es veu cert grau de civilització. Les tribus primitives està constatat pels antropòlegs que no tenien el més mínim sentit de l'humor. Quan un li deia amb una altra cosa i no li sentava bé, directament l'estava allà, cop de garrota el cap i el fotien muntanya allà. O sigui... Per dir-li amb un hol americunàs ha de tenir una certa relació d'amistat i de sabiesa per part dels dos, perquè si no l'altre s'ho prendrà malament. I immediatament et posarà una querella o t'estranugles. Doncs el nostre amic Pere, que en 3 minuts ha demostrat tenir bastant més sentit comú i sent que nosaltres dos junts ens acompanyen a aquest programa que comença ara mateix i que comença com cada setmana que és... Amb els personatges de la setmana? Aquesta setmana directament és? Aquesta setmana és una altra de funció, perquè últimament ja anem de la funció. I que a TfM la misora de música diguem-hi independent de Catalunya, bueno, dependia de... Catalunya Radio, però en fi, feia una música bastant alternativa, ha caigut, l'ha enfulminat a nivell de TfM, ara només està a les zones, a internet, com nosaltres també estem a internet, però nosaltres aguantem a la TfM. Ara són millors que hi cat TfM. Exacte, ara mateix ho som. I cat TfM ha caigut, és una pèrdua irreparable, en tenim ha fet molt de... Bé, a tothom ens ha fet molt de mal aquesta pèrdua dedicat, però en fi, és el que hi ha, només ens podem lamentar. I ara en deixarem dir, no sé, en tirar de la setmana o dir-li com vulguis. Xavi, comença i cat, a cada petit india. Tira, Marc, va. Bueno, i el Pere, com veia, ens ve de perles, perquè ara parlem una mica de còmics, que ens demanem el seu camp d'experiència. I parlem d'una edició Superheros, aquesta setmana, en tothom, una mica de Súpers, de la mà de ECC Edicions, que ha dit aquest mateix més un petit volum de Bad Woman, de la versió Woman del Pat, com si diguéssim, que arribem a nous aventures, de la mà de J.H. Williams III, de la mà de J.H. Williams III. Em sona d'algú? Em sona de moltes crossovers i moltes d'aquestes coses. No és difícil que qualsevol... No ho dic, perdó, qualsevol autor del món del còmic. Però aquest en concret? No, aquest es va fer molt famós per fer tota la part grafica de Promethea, de l'Anna Moore. És aquell tio que feia aquelles composicions tan barroques i tan recargulades. Doncs ara agafat el personatge de Bad Woman, se l'ha fet propi, perquè s'ha dedicat a escriure els guions i a fer els dibuixos per aquesta sèrie que comença ara i que comença amb un arque argumental que es diu Hydrologia, que és el que ha dit el mateix FF. Que guapo, Hydrologia. Queda guai, com a nom, com a títol, té pegada, ja en canxa. Té força, té força. I, a més, els superherois i les superheroïnes estan ara més actuals que mai, perquè el fet de que passessin del còmic al cinema, els ha multiplicat la popularitat, els ha multiplicat la imatge i a la gent fa inclús que quan llegeix els còmics, recordi el cinema i encara els imagini amb més velocitat, amb més energia de la que hi ha. És un moviment de simbiós entre dues disciplines. Tu has rotulat molts còmics. La meva pregunta és, has entintat? Sí. Si has entintat superherois. He entintat, he dibuixat, però sobretot el que estava clar és que jo vaig estar 25 anys a l'apartament de còmics del grup planeta, vaig viure tot l'inici de Còmics Forum, tot l'inici del manga, a partir del 92, i evidentment va haver una temporada, perquè també sóc dibuixant i sóc rotulista, que sí, em va tocar... Historietes no, he entintat alguna portada, i especialment de personatges de dibuix humorístic o de paròdies de personatges de superherois, però amb versió humorística. Un perill heteroes eggiosis de Carles Petgeco, Tipo Jesus Merino i Plantell bread. Aquests entintats esment Championships que té un mar intentionat. Si tu dos SP, però hi �im amb risc floc Jà�, Això és una indústria, la indústria del còmic, o qualsevol altre indústria, on hi ha el plot, o sigui, la idea, després hi ha les vots, primer, després hi ha el desenvolupament de la idea, després hi ha el guió, després hi ha el dibuix de llapis, després hi ha el dibuix de tinta, hi ha el color, hi ha la rotulació, i cada vegada obliguen a treballar més i més de pressa. Aleshores, hi ha alguns magnífics en tinta dos, com Eduardo el Puente, que després de tinta milers i milers de pàgines, s'ha posat a fer de mànagers de dibuixants, no? Perquè ja no podíem res. Un moment, que els dibuixants punxen també perquè es fan grans, perquè són moltes hores en tinta bé o dibuixar bé o rotular, són moltíssimes hores de tablero, i a les hores passa tantíssimes hores amb els colzes i les natges, com deies abans enganxades a la cadira i els colzes a la taula, que arriba un moment que t'obliga a canviar de ritme l'artrossis, la punyatera llei de vida, que dius, que els nostres, ara, de tants anys de dibuixar o de rotular, mal d'esquena, i ara què agafo? Fixa't que el nostre protagonista d'avui, el JxGolers III, jo no sé si en sap de tot això, perquè aquest senyor fa unes composicions tan complexes, fa unes... diguem, unes planificacions i uns dies d'anys de pàgina, tan absolutament obsessius, que jo, aquest senyor, no sé si és un robot o què és, però és al·lucinant aquest còmic, concretament, ideologia, que és un TVO que no té un argument especialment rellevant, tampoc, és una història de detectivesc bastant canònica, però té un nivell visual i un acabat formal, que és una dona acumbohante. És que cada dibuixant projecte el seu subconscient, projecte el seu jo interior, el que dibuixa, però això no hi ha ni un sol estil igual. Una persona que té una visió del món molt preciosista, com diria, per exemple, Salvador La Roca, que també és un dibuixant valencià, que dibuixa superes ois, que es dibuixa molt bé, té una visió gairebé pictòrica i preciosista. Hi ha altres que tenen un món interior molt intens i a la vegada molt recargulat, el cas de Sienke Vinge, el cas o gent que projecta unes passions molt intenses, a l'enmur que heu citat abans, que és una persona que projecta les passions humanes amb una intensitat tremenda, o Frank Miller, per exemple, són persones que donen, cada un, dona una visió diferent d'un mateix personatge i d'unes mateixes situacions. La gràcia dels superherois és que no tenen un canon, com dir, per exemple, l'Esterix o el Tintin, que sempre s'han de dibuixar de la mateixa manera, sinó que cada guionista i cada dibuixant es pot donar el seu propi estil. Aleshores, hi ha tants supermans, tants espidermans, tants personatges com vulguis vistos de diferents maneres. O sigui, a l'increïble Hulk o la Hulk o el personatge que vulguis ha sortit de maneres. A vegades, molt planeres, amb problemes aparentment senzills i a vegades d'una complexitat psicoanalítica tremenda. Exacte. Una reflexió que ens feia molt al pego amb aquest còmic que us cometàvem i que us recomanem avui, perquè si és algú és personal, és un producte, inequivocament, William III, que surt a mateix en aquest pla de renovació de tota la plantilla dels còmics de fer, que li han donat el posat al nom de The New 52, i que surt aquest mateix més de la mà de FEC edicions, i que us recomanem encarecidamente ni que sigui per del·lecte a la vista. Molt bé. Queda? Queda. Queda, i sobretot aprenem entre tots això que és llegir còmics, que també s'ha anat a ensenyar, igual que s'ensenya. I tant, i tant. Això és una qüestió que està a la meia capa caiguda. Jo crec que s'ha de saber... Que hi ha gent que no coneix el llenguatge de les vinyetes i s'ha fet gran sense saber-lo llegir. És que per això estan els salons del còmic, aprofiteu que ara vindrà al saló del manga, i en coneixets de manga i d'ensenyar llegir còmic. I passem nosaltres també. Clar que sí. Molt bé. Tira'm, illes. ¿Sabes de qué va a Like Virgy? De una chica que se cuela por un tío que tiene una polla enorme. Tu la canción es una metáfora sobre las pollas grandes. No, senyor. Va, de una chica muy vulnerable, a la que han puteado varias veces y que conoce a un tío muy sensible. No te pases de vuelta. Eso cueta solo a tu padre. ¿Quién conjones esto? Sona aquest diàleg? Ah, bona pregunta. Doncs no ho dieu, perquè és el concurs de la setmana. Com ja sabeu, des de la setmana passada vam començar aquest concurs setmanal. Cada programa anirem posant un parell de pistes i vosaltres hauré d'encertar. Ja sé, viatjat avui no. Via Facebook, Twitter o e-mail, ens podeu trobar www.projectafluzo.wordpress.com, a facebook.baraprojectafluzo, twitter.baraprojectafluzo, o projectafluzoarroba.gmail.com i ens digueu, doncs creieu que surt aquest diàleg. De què va l'AiCa Virgin, xaval? Eh... què? Tira la següent. Bé, em sembla que t'ho hem de parlar una mica de cine, però abans deixeu-nos que acomiadem el Pere, però l'heu de dir moltíssimes gràcies per haver estat aquí, per les al·lidories que nosaltres no tenim. Què dius, ara? Què dius? No, hi ha molta gent... Moltíssimes gràcies a vosaltres. Gràcies a tu per ser aquí. I salut quan vulgueu tornar-ho, eh? Moltes gràcies, però és la porta oberta per tu. I nosaltres passarem per allà. A reveure, adeu. Bé, estem escoltant sitges, perquè som a sitges, ja ho hem dit. Ara mateix estem en directe escoltant el toc de castells. En fi... Parlem una mica de cinema, no? Sí, vinga, tira. Vinga, doncs com deien, avui mateix ha començat el festival de cinema. És la 40 i picoena edició d'Alcertamen. I què es proposem? Doncs us proposem fer una mica un recorregut per tot el que podeu veure, des d'avui mateix, fins al dijous que ve. Exacte, perquè el carte... El llistat de pel·lícula és un autèntic, em perdó, polló. És una volada... Està veient 200 i pico pel·lícules no en competició, sinó en el cartell. Qui vagi a sitges aquests 10 dies és això. Pot triar entre 200 pel·lícules. Jo crec que la gent estrona i cap perduda. Nosaltres ja ens l'hem preguntat per altres dies, que recomanem algunes pel·lícules, que s'ha de veure, que no? Que em queden mullos, em queden castors diners, i em queden perdontents, i em queden els. N'hi ha moltes, n'hi ha moltes, i ja veiem ara que no totes sortiran aquí. El que us plantarem ara és una mica... Sortiran aquí. Sortiran en aquest mega resum que farem ara mateix de 3, 4 pel·lis al dia. ¿Quin resum més incomplet? Voleu completar la informació? Sí. Entreu cada dia, tant a la casa de losorrores.com, que és el bloc de cinema d'uns amics nostres, com a projecte de fusta.com. Com a projecte de fusta.com, on farem també un seguiment diari del festival dient més o menys el que anem veient, el que es pot veure, el que es pot tornar a veure, perquè generalment hi ha dues sessions. Generalment n'hi ha en 3, generalment molt t'assassolapen. Llavors n'hi ha una d'algunes pel·lícules molt importants i molt bo. Bueno, importants, però molt interessants. Només hi ha una sessió, vull dir, que també passa. O sigui que aprofitem el so d'un dels anuncis de les temporades anteriors, mira, el Xungo. A veure. Vinga, fes alguna. Jodido. Comencem. A mi em fa més por això que el típic monstru. Sí, sí, sí. No, la nena, que em cara de ser xina, psicòtica. Sí, això és Xungo. En tot cas, comencem, va, comencem. Al dijous, arribeu a Sitges, a les 9.30 del matí? Ja no. Arribeu a les 22.45 de la nit i veieu a Taste of Monic, que és la nova de Im San Su, que és el director que va fer de Housemade fa uns anys. Ben conegut en el festival. Exacte. I, com us heu perdut el cuerpo, perquè la feien només a les 7 de la tarda, veieu fins a les 12.45 de la matinada. Perquè, atenció, fan una marató, el retiro, que, a més, el retiro és el millor cinema, on es poden veure les pel·lis 100% Sitges, que comença amb The Bye i continua amb UBHS, la següent de Marseu, que és ara a 407, i és una castanya. A veure, perdó, perdó, deixa'm ràpidre'l una. Fan el Corpo a les 7 de la tarda, és aquesta pel·lícula espanyola dirigida per Oriol Paulo, que era guionista de los ojos de Júlia. És tot l'equip de... És l'aposta fantàstica espanyola de la temporada. Però no podeu veure, perquè esteu escoltant... És veritat, perquè és a les 7 de la tarda, correcte. Per això es dit que seran perdut. Exacte. Però, si cap a la meura, aquesta marató, que inclou de vei, ve a Quesa, que són recomanables, i una tercera pel·lícula que es diu... Ariadne. Ara a 407. D'aquesta fugiu, d'aquesta fugiu... És directament infumable, de seguida. I, a Test of Money, a les 10.45 del Prado. Estupendo, què passa divendres, va. Què passa divendres, doncs, ojo, dia important, o bé, a les 10.30 de la nit, a l'auditori, a dos quartons, a Perdó, podeu veure Holly Motors, que és la nova de Léus Carac, que és un director, com ho diria, molt normalet. És un tio que ho té tot molt bé col·locat al seu cap. Sí, una narrativa clàssica, sí, sí. I fa pel·lícules absolutament dròniques, tot això. Sí, sí, sí. Aquesta Holly Motors ja s'ha parlat com una de les pel·lícules que ho sudia el màximo osadora sense cap mena de... Sí, va causar estrells de can, a més... I és una de les pel·lícules que més espero, sinó la que més, eh, del festival de... Podries fer les importants. Si aneu a les 10.45, després feu una pausa, i a les... a dos quarts de quatre aneu a veure complaiants al mateix cinema, perquè surt l'Adriama Walker, que és un actriu d'Ontres de Beach, en Department 23, que ja això l'ho mereix. I després, sobretot, sobretot, a les... a les... a dos quarts de 6, també a l'auditori, John Dice at the end, perquè és el retorn del Don Coscarelli, que és aquell director mític de cinema de poc, que va començar amb fantàstic. I on surt el polge Mati. Ojo, primera vegada que veiem el polge Mati, el festival, que el veurem més endavant. Que més, alguna cosa dita, alguna d'aquestes? Bé, no. Que John Dice at the end es basa en una novel·la, que diu que és bastant bizarra, i que ja en sabem al final. Perquè, clar, John Dice at the end. Jo és una altra de les que espero. És de les importants. De moment, de les importants, Holly Motors i John Dice at the end, poden ser de les que, al final del festival, digues, hòstia, éste seran bones. Que podeu dir, yo estaba ahí, excision. A les últimes, ja, del matí, el retiro. I, ojo, perquè... El director no sap ningú qui és, és el Richard Bates Jr., i és... El fill del Richard Bates... Senyor. Exacte. De vegades, tio, vens desinformats. És que sóc jo. M'he liat amb les entrevistes de còmics i després ja... Doncs primer port important. Surt el John Waters. Segon punt important, és la que pot ser la visserrada de l'any. Aquesta, si cada any hi ha una que l'alia, com a servei en film o com ara a l'interior, aquest any pot ser aquesta sobre uns universitaris que volen ser metges i per això fan pràctiques a l'obrutor. Segueu a les quatre amb Iron Sky, que és una pel·li sobre nazis en la luna que decideixin invadir la Tierra, i és, francament, molt divertida, molt divertida. Home, la premissa és divertida, eh? Nazis s'amaguen durant anys. Durant molts anys. És una pel·li general de la guerra a la cara oculta de la lluna. Esperant-nos un moment. I surto de Kier, i surto de Kier, exacte. Ja és garantia d'Esmoche. Aquesta és molt divertida. Nosaltres hem pogut veure el festival de Berlín, que hi vam anar, i realment pot ser una de les que guanyi el premi del públic. Sinismes lejos. Per què no? Perquè no. A les 6... Jo tinc una altra. Tinc una altra candidata per premi del públic. Quina? Bueno, ja hi arribarem. No sé si sigui res d'altre món, tot i ser escrita pel Alexandre Aja, però surt de l'Aja But que, a més, la presenta a l'auditori. O sigui, que aneu a l'auditori, valló com la presenta, us feu quatre fotos en persona, si sou frodianos... Exacte. Ahir tenéis el Aja. El Aja. I després de les 22, 45, acabeu amb 20 sensibles, que és una de les apostes espanyoles catalanes de l'any, que tot i sortir l'Àlex Vendremul és bona. Diuen que és bona. Diuen que és una de les pel·lis més terrorífiques de l'any. L'Òscar Aibar? Sí, sí, sí. No, no, no, és que hi ha una altra de l'Àlex Vendremul, de l'Òscar Aibar, que arribarà més endavant. Que és el bosc. És el bosc, és veritat, és veritat. Seguim? Seguim, seguim. Vinga, us heu anat a dormir a les 12 i pico de la nit, doncs arribeu a les 10 i mig a les 12 del matí, a veure l'impossible a l'auditori, que és la important per excel·lència. És la nova Juan Antonio José Antonio, com es digui, vallona, director... Si no m'estàs escoltant ja, menors, ja clara, no? Jota, vallona, ja està. Jota, vallona. Jota per a les amigues. Què més, bueno, ja ho sabeu. I Juan Macregor, Naomi Watts, Marta Tura, sobre el desastre del tsunami de fa un parell d'anys... Superproducció de l'espataran, diu que té uns efectes especials. Diuen que és molt realista en alguns punts, que pot arribar a ser molt acongojante. Bueno, hi ha gent que diu que s'ha desmaiat, no sé quan... Estratègia de marketing té aquesta història, com cada any. Però la pel·lícula a la qual el públic es desmaia del festival, aquest any és l'impossible. La fan a les dos quarts d'anys del matí, o, si no us importa perdre'us al Barça-Rey al matí, aneu a les deu de la nit a l'auditori, també. A les tres... Hi ha barça matrita, aquest dia. Folla, eh? L'Àngel Salà deu estar content, eh? No siguis tan ximploma. Aprena a saber com funcionen els festivals. Els públics són diferents. Era l'alucinante mundo de Norman, 15-45 a l'auditori, del mateix equip de Coraline i amb les mateixes expectatives. Coraline és una passada, doncs aquesta també ho serà. Si no us convents, si no us acaba de fer el pès, aneu a veure Despite the Gods, que és un documental sobre Jennifer Lynch en Bollywood, a dos quarts de quatre, al Barça-Rey. O sigui, la filla del David Lynch. Amb això ja tenim Bizarraismo garantizado, a Bollywood. Sí, va marxar després de la seva cas amb Sorvillians, crec, que va guanyar molts premis, però no es va estrenar enlloc. La tia diu, pos'me boi, me'n vaig a Bollywood, i d'entre altres coses va fer una pel·li sobre una noia que es convertia en serp, que era bastant dolenta. Però, bueno, és Jennifer Lynch, tot el que agafa va missa. A Bollywood a les 8 de la tarda, sempre que no veieu el Barça-Madrid, amb robot en franc, perquè és la nova pel·li... Bueno, té molt pedigri, surta el Frank Languela, el James Marcent, la Susan Sarandon, la Liv Tyler... És una mica una història entre... I a la Simo. I a la Simo. Vale. El robot. És una història sobre els robots, i fins a on poden arribar els robots. És un senyor gran. És un senyor gran que li posa un robot, que és la Simo, que puja a escales ells. Sí, sí, això és una cosa que sempre em va flipar. Hi ha un robot que és dues caleres, pues, vale. És tan difícil fer un robot que puja a escales. Home, per favor, fes un robot que faci truites sense que es faci un remenat, per exemple. Exacte. O que et freguin terres sense que l'aigua es posi marron. Això és complicat, no un robot que puja a escales. Home, per favor. O que, com a patates braves, s'hi anem papar-se. Exacte, o que mengi limones sense posar cares rares. Això és més fàcil de aconseguir, ja t'ho dic ara. I seguim, dilluns, a les 8... Dos quarts de 9 del matí, o a les 9 de la nit, si voleu, a l'Auditori Sykes Tears, una comèdia pujarrada del director Ben Whitley, que va dirigir aquí a Lis fa uns anys, amb molt d'exit. És una parella que es diverteix matant a tothom. Ja està, a fin, agafa la caravana i s'aponeu a matar a to Cristo. Està bé per començar i, després, continuar amb l'Ordzom Salem, que és el retorn del Rob Zombie, de la Casa de los Mil Cadáveres, a les 10... A un quart de 11 del matí a l'Auditori, o a les 11 de la nit, també a l'Auditori. I, important, a les 9 de la nit, el retiro. Traieu tot el que tingueu a la vostra agenda, i aneu a veure el retiro. Sudeu de l'Auditori, aneu a veure el retiro. Aquesta és la meva... Que pot ser l'altra candidata. És una passada, és una pel·li que, teòricament, és de por sobre uns joves que van a una cabana i es troben... en tests malignes, però, nada, es lo que parece y es totalmente literal. Té uns 20 minuts finals, que són de ovación, i que no us heu de perdre el retiro. Aquesta pel·li és de traca. És una passada. A més, dirigeix el Dru Goddard amb guió del Joss Whedon, que es tenia l'Opeta, surta el Chris Hensworth, que també l'Opeta, perquè és tor i està liada amb l'Encepat aquí. En fi... Si no us fa el pes, crec que no ho hauria de ser així, però, bueno, si fos així, aneu a veure animals, que és una producció de escándalo, a 3,4 de 7... Ja ho he dit bé? 18,45... A l'auditori, en Martin Freeman, que serà el Bilbo Olson, ja hem vist el Frodo, doncs ara veieu el Bilbo... El Bilbo. Gràcies per aconseguir-nos-hi. Està bé, va, va, 8 més, 8 més. Això no s'ha acabat, això no s'ha acabat. Per on anàvem? D'Imar? D'Imar, us ha quedat clar que les importants són Holly Motors, John's Dice at the End, Iron Sky, lo imposible... I la que venia en el bosque? Sí, és que estem anant una mica ràpids, perquè hi ha molt de xitxar, però de totes maneres, si no us cadeu amb tot, no us estresseu. Hem posat en marxa una web sobre el tema, on ha estat tota la informació. Es diu es3bdoples.sidgesfestival.com És una web així modesta que hem fet nosaltres. No l'has dit bé ni si. No, es fins festival. Sí, es fins festival.com. És una pàgina modesta que no ho temem gaire més. Allà tenim totes les pel·lícules i els horaris. I ja dic que anirem parlant el blog del programa de ràdio, projectesflux.com i a la Casa de Sorròres, que és un altre blog que coneixem així de passada. Bueno, va, D'Imar, ja no. Un altre cop, toca fer madrugol de la hòstia. A les 8... I quin dia? Ja, ja. Al final això ens matarà. A les 8.15 o un quart de... de 9. O a 3.45 de la tarda, com vulgueu, a l'auditori Shane, precisament, la Jennifer Lynch. Ja ha tornat de Bollywood, ja s'ha acabat la tonteria, ja haurà tirat el seu diner... Ja no està enhorabona o hip-hip... Mentre pagui papàs, tot això està molt bé, després dius, hòstia, he de tornar. L'altre dia em vaig plantejar com es pot dir Jennifer, la filla del David Lynch. Per què no es diu, no sé, Morgana? Ja, és com molt normal. Malva o algun home així, no ho sé. És molt normal. I ella no és normal, no ho és pas. No, per això ho és. De fet, la pel·li que presenta, que és aquesta que dic, és la mare davant del nen petit, i després el nen petit creix i es dedica a seguir-los consells els que acaba de recibir. És una cosa més o menys així, eh? Molt bé, molt bé. Sí, pinta brutal i també pinta d'aquestes de... Ai, que m'he desmayo. Avisem que els nostres uïns tenen molt present que això és el Festival de Sitges. És un festival de cinema fantàstic i de terror. Exacte, perquè estem aquí recomanant una sèrie de pel·lícules, que potser després, quan tornem la setmana següent a Sitges, la gent ve aquí a tirar-nos pedres, i a dir-nos que com és que hem recomanat una pel·lícula com Chained, van portar els fills, van portar els nens petits, i van portar a la soga i tot, a la sobra, li va agafar un patatús allà al mig, i després ens... Bueno, escolta, això és Sitges. Això és Sitges, el futbol és així. Des de fa uns anys, des que l'Angelsala va arribar al festival, sobretot, Sitges s'ha convertit en una part molt, molt comercial, però una continua vèndia que és basant de por, sang i fetge, que és el que volem als espectadors de debò. I jo, com si fos aquí de tota la vida, porto 4 anys, però bé, li dic al Marc que els pares ens miren una cara de... Sí, perquè el Marc està pensant, jo porto 36 anys, anant rei any al festival de Sitges, i... i, en fi, no ho sé, és que el van portar molt després. Bueno, en fi, no pararem de la vida del Marc, perquè després diu que no... que tot això no ho podem dir en el tenen, ho diu un privat, i després... En fi, si teniu cos per més, aneu a veure Cosmopolis, un altre de les importants d'aquest talent del festival, precisament una d'aquestes comercials... Bueno, comercials nou d'autor, en tot cas, per a tots els públics. Bueno, no. Home, no, no. Ho link complicat, a veure. Cosmopolis. A un quart d'onze del matí, o bé a les 9 de la nit, a l'auditori. És la nova del David Cronenberg. Fa un adaptament, adaptació, adapt... Adaptació, mateixa. Adaptar el llibre del don de Lilo sobre un jove, que es puja a la seva limousina i comença a perdre tot els seus calés, invertir... no sé què. En fi, la pel·lícula és visible, no té res d'això de la nova carna i tot això, però... Sí, en un sentit literal, no és una pel·lícula molt violenta, no és explícita. Però és el que fa últimament, no? Sí, exacte. Fot la violència a Bajomana. Te la va colant. Parla d'unes societats amb decadència, la caiguda dels valors, la podre d'umbre moral i social, i aquesta pel·lícula és puro, això. És una pel·lícula duríssima. Tot hi semblar, doncs, una pel·lícula més aviat planera... Sí, sí, sí. Intrescendent, exacte. En parlarem la setmana bil·lent, que més s'estrena tots els cinemes... Exacte. És amb Catalunya i d'Espanya. És molt àrida, eh, s'ha de dir. Tinc en compte que hi entri a veure Cosmopolis. És una pel·lícula molt, molt àrida, molt difícil de veure. I si encara teniu cos per més, tres, quatre, de cinc, aneu a veure Barbiri... Digues, 16.45, ja està. Fes com als militars, les 1.645. És complicat, eh? És complicat. Per cert, que no ho he dit, que a Cosmopolis tornem a veure, per de Robert Pattinson com actor, el polgemati. Per això deia que el polgemati se l'ha entrat part d'això. Port, partit de doble. Hi ha uns quants actors que tenim port, partit de doble, eh? Sí, sí, sí, tant i tant. Les 16.45 deia l'auditori Barbiri en Sound Studio. Surts al Tovijons i hi ha, per això, mola. I la història és d'un editor de so de pel·lis de por, que s'acaba convertint en ell en una sèrie o alguna cosa. Hi ha hagut alguna cosa així. Fa pintar-se una pel·lícula amb pelma a l'altissa, perquè transcorre durant l'Itàlia del 170, quan es feien aquelles pel·lícules del nom de Genel Jall, que eren pel·lícules una mica pujadetes de to, amb sang i fetge i tal. La pel·lícula transcorre una mica en aquest ambient. L'ambient de producció d'aquestes pel·lícules i s'entra en l'estudi de sonorització d'una d'aquestes pel·lícules, en una cosa. Pinta interessant. Per mi és una altra de les imprescindibles, una amb jolimotors. S'ha llegit una mica de tot, de tota manera. La posa molt bé, ja que diu que... Sí, sí, probablement. Fa pinta de txacar reaccions bastant extremes en els dos sentits. I parlant de coses extremes, el dimecres 10 a les 0815 del matí, antiviral. A les 0815? A les 0815 antiviral, o a les 02315, a l'auditori. És la pel·li del fill del David Cronenberg, que si el David Cronenberg ara visualment ha rapsat una mica el tot, aquest pinta bé... Ja m'imagino el Brandon Cronenberg dient-li... Tranquilo, papà. Tranquilo, papà, ya recogeré tu testigo. Sí, sí, sí, el David dient... Estoy muy cansado, ha sido lo que he hecho toda mi vida. Podria ser. De fet, aquesta pel·li va de tràfic de... les malalties que tenen els famosos, o alguna cosa d'aquestes. Tràfic de malalties de famosos? Això no es aguanta. Sí. De fet, les crítiques són bastant interessants. Quan diuen interessants, vol dir incendiàries. Però bueno, a veure, pinta molt extrema, pinta incendiàries cap al Brandon Cronenberg, o cap als famosos en malalties cap a Tom Cruise. Això ho deixo després de veure la pel·li. Va, apuntada. Sí, realment... Bueno, és de les extremes, és de aquestes que ens agrada Sitges. Hem vist tràilers i coses que ens han posat ja els pelos de puntes, he imaginat la pel·li sencera. Si no voleu veure-la, a les 9 en punt del matí, aneu a veure el retiro Tower Block, que és la nova anglèsa de gent que entra a un edifici i surt a les hòsties. A la, una altra, igual. Si anem més a donar, fa 3 mesos. Sí, i al passat Sitges també una altra. A les 10.45, al Prado del Matí podeu veure Buenavent, cor, diem vu. Més o menys s'ha pronunciat bé, no? Sí, sí, sí. De la Lent Resner, de qui ja vam recomanar el flux de la primera temporada, les males hierbes. Sí, la seva derrena pel·lícula, que era molt xula, molt xula. I aquest tio té molts anys, no?, perquè... Bueno, aquest tio va revolucionar el cine francès... Per això, dir-ho així. A l'any 59 va dirigir Hiroshima Monamur, després l'any passat el Marien Vat, vull dir, principis del 60 i tal, i el tio segueix. Sí, sí, va fer-me, va fer-me. És una mena de Manuel de l'Eveira, un tio que té més anys que Matu Salent, però s'ha de fer en pel·lícules a un a l'any, o més o menys. O sigui, que ve bé, molt bé, molt bé. Aneu a veure-la, i una recomanació aneu a veure-la, intentant saber el menys possible d'aquesta pel·li. Jo és el que vaig fer amb les males hierbes, i és com la vaig gaudir. Si saps massa, al final es perd una mica l'encanto d'aquest director. Bé, està bé, està bé. Tampoc anem de saber massa de Wrong, a les 16.45, a l'auditori. Dupé? Ah, que t'has flipat amb el títol de la pel·li, i després t'has trobat amb... Quant en Dupé? No ho sé, Quant en Dupé? Quant en Dupé, perfecte. Perquè aquest tio l'any passat, o fa dos, l'any passat va dirigir una cosa que es deia Robert. Sí. I era una història d'una... Sí, i era una història d'una roda... de camió, assassina. Sí, a més poders estar al quina text. Sí, que a més feia la seva vida i anava ben aigua i... Era molt simpàtica, aquella roda, era bufona. Ai, bufona, excepte pel fet que després s'encaraven la gent i els feia explotar el cap. El part d'això era com un vampi, no? Era com una mena de... No, no, no. Bé, jo a mi m'agradaria veure aquesta pel·li just aquesta, jo, personalment, me la perdré, però crec que s'ha de veure perquè aquest tio, a mi, aquesta pel·li de Robert, em va encantar. Em va semblar superdivertida i supertransgressora. Jo la vaig judiar al principi, però la segona vegada que la vaig veure, jo la vaig veure bruta. Valora d'una altra manera. Meta. Meta, meta, meta. Doncs aquest senyor, que a part ser aquest senyor s'esquiera, no? En su juventor, aquest tio era el misteroizo. Saps qui és misteroizo? Aquell bizxarraco, aquell telèfon groc. Ah, el que viu, esclar! Que feia quella música electrònica flatteric, que movia el cap, ja està. Era ell. Era aquest senyor. Era el que feia tota aquesta història del monyecajo. Ara en tinc moltes coses. Sí, oi? En fi, si ja ho heu acabat de borrades durant el dia, en el dia, a les dos quarts de 10, a l'auditori, aneu a veure a Franken-Winnie, que es anava al Tim Burton, que posa't a escollir-ne una de l'última línia del Tim Burton, aquesta pot pintar mig bé, perquè és el remake d'un dels seus més curt, el curt bastava bé, era d'un nen que revivia el seu gos mort. Exacte, i les crítiques són franquament bones. Sí, a més, és blanqui negre, però 3D i stop motion, ja té un nino que es moua, i tal, va, pinta, pinta. Pinta molt guai, pinta molt guai. I digous, on és? I digous, abans d'escoltar el nostre programa, que recordo que el dijous a les 8 i serem a les 98.ufm, ahir, al Pia del Canyón, gravaos. En rigorós directe. En rigorós gravat. En rigorós gravat. A les 9 del matí aneu a veure el Prada, no sé per què les 9 del matí, sincerament, Pietà, la nova del Kim Quiduck, que més ve de guanyar el festival de Benècia, no? Sí, a Vanessia va guanyar... És una de les que ja se sap que és bona, només pel fet que ha guanyat més premis que qualsevol altre, a més, és del Kim Quiduck, i la posa a les 9 del matí. Doncs ahir, ha d'il·lapidar-lo, ja està. Però així ens la som nosaltres, Xavi, perquè no entenem com funciona el festival. El que no entén la gent és el que ve, aquesta referència. Però ho explico o no ho explico? No, no, no, traiem els ruts. A les 9 aneu a veure això, i després a les 11 compenseu el momento de fa pasta amb Sinister, que és la pel·li de por de l'any. Segons diuen, clar. Segons diuen qui ho diu, eh? Jolín, les crítiques del trailer. Sí, ho diuen les crítiques del trailer. Diuen que la gent, eh, eh, que la gent se desmaya, diuen. Oh! Oh! Sí, vale. A mi em ve molt de gust, perquè l'Escot de Rickson... El seu seria desmayar-se durant l'impossible, i en un viatge estrel mental mentre l'estàs desmayat, veurà a Sinister i reviure, tornar a la vida real. Cuida-ho. Pots procedir d'aquestes gràcies. Sinister, l'Escot de Rickson, aquest home va dirigir l'exorcismo de Emily Rose, i l'Escot de la pel·li està molt i molt i molt bé. Potser és una de les últimes exorcismes realment bona. Després la va cagar amb Última Toma de la Tierra, o alguna cosa d'aquestes, però, bueno... Ara torna el gènere del terror, amb Ethan Hawke, i la cosa va de material encontrado, amb la diferència de que és Ethan Hawke que troba aquest material encontrado. És a dir, l'espectador no ha de patir gaire, com de costum. Realment jo li tinc moltes ganes, jo li tinc moltes ganes que realment pot estar molt bé, pot ser una castanya que m'han vendit de la moto, sempre compro i sempre acabo punxant. Bueno, però ens ha llorat, ens ha llorat. Vull dir, on quedaria l'emoció en tot això? I, a més, si ets festival de terror, doncs anem a veure una terror puro, que és aquesta, i que és de les cines, que em recomanen. I, finalment, d'això ja en parlarem ara, va. Dijous a les... 22, 15 de la nit. Just després d'escoltar el condensador de fluzo, aneu a l'auditori a veure Invasor, que és el nova del Calparsoro, amb Alberto Aman, Antonio de la Torre, Imacuesta, Carre Lehalde, pel·li d'acció dramàtica, tal. Últimament, Espanya està fent uns pel·lícolons del copó a nivell d'acció i de nivell d'afectes i tal, i aquesta va en aquesta línia. El Calparsoro, quan lo quiere, puede. Exactament. Me callo. Tira alguna cosa de música. Boficos o la bruja, la ventana vibra sin parar. Todo suza en el coche y a mí hoy me cuesta respirar. Uu, uu, uu, uu... Hay táficos por la bruja, ese intenso extraño, tu le quiero, que se va abando. Què escoltem? Ah, ja estem en un altre cop. Havíem tornat, sí, va. Mentre has de tornar a la cançó, que és molt bona. Escoltem Cotcillo, que tornen amb un nou disc. Es diu Encanto, i que estaran d'aquí uns dies al dimicràs 10, al Music Hall, a les 8 del vespre. Per cert, avui tenim 3 al Comaracions de Concerts. Sí, arribarem a les 3, però en qualsevol cas, les 3 són al dia 10. O sigui que, bueno, tindreu per triar, però no tindreu moltes opcions. O més ben dit, tindreu moltes opcions, però només un dia. Doncs el primer concert recomanat, escoltem, de fons, el segon clip del... Ja ho diré, del concurs esmanal. La primera pista era el concursador de... El concursador de flut. Complicat, eh? El concursador de flut. El concursador de flut, aquesta setmana ja hem escoltat el primer clip, si no l'heu sentit, amigues, escolteu el podcast. En tot cas, anaves sobre les explicacions de Like a Virgin. I aquesta és una cançó que surt a la pel·li. Bueno, la meva opció per aquesta setmana és... Yo hice Rock a tercero. Està bé, jo anava a dir... No, jo he fet Rock a tercero d'Andrés Pajaresi. També està bé. Doncs vosaltres sí que podeu en sortar. Si heu reconegut ja de quina pel·li estem parlant, a més, una pista... És possible que tingui algun protagonisme a Sitges, aquest any? No, té protagonisme a Sitges. Podria ser, podria ser. Ens escriviu a projectafluzzoarrobajemail.com. Ens escriviu a projectafluzzo.wordpress.com. A Twitter.com. Barra. Projectafluzzo. O al Facebook.com. Bueno, ens trobeu allà per projectafluzzo o per el condensador de fluzo com vulgueu. Ens escriviu, oye, esta oyena de la pel·li, tal. Si ens serveu, teniu un mini-punto. Anem sumant, i al final de l'any, teniu un premi que lo flipes. Exacte, el nostre concursador de fluzo guanyarà un premi... Tot allà de terminar, però serà gordo. Serà gordo, a veure, parlem de sèries, llibres, còmics i pel·lis, doncs alguna cosa d'aquestes que... Pista. Bueno, més còmics. Ara seguim parlant una miqueta de TVOS, però jo ja em sento una mica orfa sense el nostre amic Pere. Vaig a buscar?No, no. No, no, no, no, que ja ha marxat a casa. Però... El que sí que fem és parlar d'una altra de les noatats interessants de FCC edicions, que, com us veiem abans, ens porta en aquest batuom en hidriologia, i també ens porta en un recopilatori molt interessant, que es diu el Universo de CDL en mur. Un recopilatori especialment interessant, si us agrada l'Alamur, però no sou completistes, o més aviat, si us vulgueu fer completistes, però fins ara no ho era. És a dir, si teniu aquelles obres magnes de l'Alamur... Ai, és que a mi m'encanta Watchmen, és que a mi m'encanta Webendet, és que a mi m'encanta From Hell, vale, posia més a l'Alamur. Exacte. Tot aquest desperdigat en petites historietes que el senyor van escrivint a llarg de la història de DC i que li van anar publicant com a complementes, de vegades d'alguns personatges, com a històries unitàries, diguem-ne. I el que ha vingut a fer, ara, d'edicions, és recopilar totes aquestes històries en un único tomo perfecto per llevar en el metro. Bueno, és gran, però estan allà totes agafades, no? Imagina't que dius, ostis, que vull anar al metro i llegir tota l'Alamur, i m'he d'agafar totes les grapes que tinc. Doncs no, agafa't aquest tomo. Que inclou històries molt interessants. Alguna és una mica més interessant dents. Però, en fi, ja sabem que tot el que toca l'Alamur, una mica del comarteixenor, aquells guionistes intocables, que fan ràbia que siguin tan intocables... Però aquí ja està... Aquí és veritat, no pots dir res, és que ja està. És a l'amor. Tant mira l'intocable, mal. A l'Alamur, l'intocable, bien. Sí, és així. És que mira, podríem dir, a l'amor. I tancar la sopia. Ja està. Però no ho farem. Perquè, com us diem, aquest tomo és molt interessant, inclou històries del Green Lantern, inclou històries del Superman, inclou històries del Batman... Quina? Una assassina. Ah, d'acord. Com que... Ah, d'acord. Sí, a mi em va sorprendre, quan vaig veure la broma assassina, perquè és una història relativament fàcil, encara de trobar en diferents formats. La van reeditar fa poc, a més, no? Sí, la van reeditar en format absolut. 24 pàgines en format absolut. Una cosa que no ho vam entendre mai. Es cau molt més aquest format, que és una d'aquelles històries imprescindibles de l'ombre mutil·legó. Molt guai. D'aquelles que siguessis de triar 3 històries de l'ombre mutil·legó, és l'any 1, el retorn del senyor D'Aloche, i la broma assassina de l'Anmur, perquè és molt xula. Doncs també està recuperada d'aquí. També hi ha històries d'aquelles del Superman, que també van sortir en un absolut, que es deia el Superman de l'Anmur. Era l'Estars? No, això és Granmur, és una altra història. A l'Anmur va escriure unes quantes històries de Superman, durant els anys 80, que es van editar en diferents formats, i fa, no sé, 3, 4, 5 anys, li van editar en un absolut que recuperava totes aquestes històries. Doncs algunes d'aquestes també estan en aquest recuperatori de l'Universo de fer de l'Anmur. I, en fi, qui sàpiga de què va a l'Anmur, ja sap què es trobarà. Qui no és una bona porta d'entrada, ara la millor porta d'entrada són les grans obres, no? Però per què no comença per aquí? Que té una miqueta de l'Omas Granado de l'Anmur, en tant que té les seves manies i les seves filles, no té algunes històries que experimenten amb el llenguatge, amb el tempo, té algunes coses realment, que potser són bé indrescendents, però totes es deixen bé, té molt d'humor, està francament bé, és un tomo bastant lograt. Tota manera, fer edicions, això, està curant bastant, no? Aquestes coses... no sé, està bé que agafin... En comptes d'agafar un i fer un absolut, que és el que fèiem fins ara a tothom, agafar recuperatorios que realment aportin alguna cosa. Sí, en aquest sentit sí que és veritat, però hi ha moltes coses que potser la gent diu, és que això s'encontra fàcil. Bueno, no sempre és tan fàcil de trobar algun material. En fi, no és material hiper descatalogat, però és còmoda tenir-lo editat així, vull dir, jo el tinc allà i la meva estanteria, i no m'he de buscar les grapes que les tinc més a saber, on desperdicar-les per all, i el mateix passarà amb molta gent. I, a més, sobretot, amb això, no?, amb gent que potser coneix l'Anmur per una mica de refil·ló. Sí que és veritat, i no només l'Anmur, però també l'Anmur és així interessants, per exemple, perquè, a més, es prepara un recopilatori de 52. El mes d'octubre, recopilan tot 52, que jo penso que pot ser molt interessant llegir-lo del tiró, i diria que la Noche Más Oscura també l'editen. Vull dir, són sagues recents, que tots tenim a la Mauria, però que també són còmodes editades així. O sigui que si voleu completar la vostra col·lecció l'Anmur, teniu que et tomo d'ACC, que és estupendo. A veure, abans de seguir la següent secció... Sí, què toca? Cinema, un altre cop. Ah, mira. Aquesta vegada, fora de Sitges, el Xavi em demana... que li demani què passa amb el petit indi. Sí, és veritat, és veritat. Hordes de fans se m'estan començant a tirar el coll. Sí. Preguntant-me què passa amb el petit indi, que no torna, no torna, no torna. El petit indi, perquè no sap què és un altre programa que fem, és un altre programa que fem. La música indi, música alternativa, que tornarà en breu. El dia 16 d'octubre, tirem programes nous. De moment, em sembla que estem tirant repeticions, perquè jo vaig dir, no, a veure, jo crec que s'ha de quedar a la ràdio durant una hora en silenci. És el que es mereix el petit indi. Sí, sí, sí. M'han dit, no en flipes. M'ha dit així, no? Sí, sí, sí. Què dius, tio? Que forts en flipes. No estem imitant el Marc, eh? No, no, no, no. No, no, no, no, no, no. Sí, l'alcalde de Sant Just. Doncs això tornarà al 16 d'octubre, amb noves aventures, i més música. Muy bueno. Mentre estan parlant de cinema, si no podeu anar als ciches, perquè esteu en crisi no podeu pagar el billet senzill de tres zones, que lo que... puja, puja, puja. Si voleu igualment anar a veure alguna pel·li, s'estrena molta castanya a Milonga, com a la Resident Evil, que no veu a veure Resident Evil bajo ningún concepto, però... Resident Evil, quina entrega hi ha? De bacana. Si s'inclouen les de dibuixos animats, llevan per la setena, sinó per la quarta. Dibuixos animats, també, eh? Pues yo que es como Animatrix, ni Resident, o sea... Oh, qué fuerte. Ani mierda. Tornada a Steven Soderberg. Us enraccura, oi? Quan aquell dia que marxava al cinema... Doncs es trena una cada tres mesos. Que separe el mundo que yo demito. Sí, sí, sí. Escuchadme todos, escuchadme todos. Hacérdame caso que yo no voy a hacer más película. ¡Caaaro! Sí. ¡Claro! No, no. Des d'acabada, jo n'ha fet set, mínim. Sí, sí, sí. I els dos queden. Perquè hi ha hagut anys que les ha fet de dos en dos. Bueno, ja aquest any no es trena aquella deintoma, oi? No. I contagio. I contagio, clar. No, ets... eh, cuidado. No, ets... cuidado. Va fer aquelles dues a l'hora, contagio i hi ha hiògols, i poc després n'ha fet un altre que és... Magic Mike, aquesta mena de showgirls, barra, boogie nights, para ties... Amb el xanning tattoo... Sí, per... showgirls, para ties, és a dir, amb tios. Exacte. S'han inventat un mític maco, i... No només parties. Despullant-se. També partius. Bueno, sí, però... Però ja m'entens. Generalicemos, que és el que se lleva. És això, la història d'un jove que vol triomfar a Hollywood, als Estats Units, en general, i diu, estic en algun sigo, estrip, per conèixer algú, i vinga, punca, t'ha apuntat la fama del... estrip. Sí. La pel·li ja està... Bueno, crec que és molt interessant, no? Està ben feta, com sempre. Sí, a mi m'ha agradat. Home, el Soderbergh, que és un tio cansat, si algú té, és experiència, aquest tio, i bona fe, i tal, i llavors, per parlar de la història d'aquest poble nano que està ganant que fotre, i un dia... És una mica per casualitat, com arriba en el món de l'estriptis, perquè té un amic que és el Channing Tatum, li diu, que te voy a meter en un escenari. I el tio, no sé què, li agrada el rotllo, i ahí se queda. I vinga, a viure de la vida. Exacte. Està bé, potser és una mica llarga, no? No cal que agravi dues hores, però és la gran estrena d'aquesta setmana, com a mínim, ja per extracció. Anem a veure-la. Sí, ni que sigui per interès anatòmic. No, és veritat, és veritat, jo és una pel·lícula que recomano especialment estudiants de medicina. Perquè hi ha... per què? Per què? Bueno, sí, hi ha mides estratosfèrics, hi ha músculs invasemblants, de veritat. Hi ha parts que dius, però això jo no ho coneixia, això, de la anatomia masculina. Ara no sé si... I no és que en conegui. I no és que conegui molta anatomia masculina. Però, bueno, la meva. Tira una cançó, tira una cançó. GOSPES Aquell lloc, te'l saps? Bé, sentim la Maria Coma de Fons, mentre parlem del següent tema, perquè la Maria de Fons... la Maria de Fons... La Maria de Fons? Coma? Coma? És un altre dels personatges que ve al dia 10 a tocar, i, a més, ho fa la Padrera en el cicle de prop, que va al 5 euros, està tirat de preu, és un marco incomparable de la Padrera, presentant el seu darrer magnòria. I d'aquest parlem? Bé, Maria Coma. Mentre estan parlant de sèries, perquè van tornant, i nosaltres hem d'anar buscant les sèries noves, que més o menys facin una mica de xitxa. No sé, parlaré un altre cop de Bordelgagenpajer, i en parlarem, Tremé També, Homeland... Alguna cosa a dir del recient T-Premio M i Mejor Sèrie Dramatica? Que se'ls ha pujat al cap, ja. Seguríssim. Que Obama va dir que era fan. Que era fan, ja està. A més, al primer capítol, la sèrie està bé, s'aguanta, i segueixem bona, però se'ls ha pujat al cap. Sí, sí, sí. Vam ser la Clerdans, el que fa molt bé. És molt bon actriu, però amb aquells aires de... Tinc monemis. Que quan ho van rodar, segurament, encara no havien guanyat. Ja ho sabíem, ja ho sabíem. Se respiraven a l'aire. En fi, entre tots els procedimentals d'aquest any, en rescatem dos. Còper, perquè és el debut de la BBC Amèrica, l'acadena anglèsa que per fi debuta, és de... Bueno, precisament un dels creadors del Will Rockos, que està molt involucrat a Homeland, si no m'equivoco. I sí, això, llegida a IMDb, podria ser, que no, és una... Jo no ho sé, no puc ni corroborar-lo, ni desmentir-ho. És una història ambientada al lejanoeste de finals de 1800, que comença una mica fluixot amb una pregunta. Digues. I acercant-ho a este? Espera, no t'avancis. Ah, vale, vale. Tira, tira. No t'avancis. Barreixa de procedimentat, ja et dic, el primer episodi, és un procedimental sin més. Hi ha un assassinat i hi ha un policia que ho ha d'espirar tot. El que passa és que és a l'oest. No és motiu suficient com per enganxar, i, de fet, algun palt ja va rebre. A més, tècnicament no és acbeó. Potser estem molt acostumats a l'excelcior tècnica de l'acbeó, aquesta no arribava a aquells nivells, però tot i així, a poc a poc, ha d'agafar altres històries, històries que aniran continuant durant els capítols, dramas previs, fills que desentrem ar durant els episodis... I està guanyant, està guanyant adeptes, i a mi m'està guanyant, a poc a poc. Però és una de les novetats que es recomanem. A més, ja porten 8 episodis, és a dir, que ja teniu xicilla per començar. Ja porta un petit carrer on, i si ho recomanes tu, jo la vaig deixar. He de reconèixer que la vaig deixar la meitat del segon capítol, però, en fi, si dius que és bona, li donaré. Jo la vaig agafar pel bé del fluzo. Encara no podem dir gaire cosa, perquè només porta un episodi. De moment ja en veurem més, quan tornem de Sitges, de Vegas, que també pinta molt bé. Una altra barreja entre procedimentals, però del cercano, este. Què vol dir? Que és també entada en los 60, i surt un cowboy. Jo és la diferència que trobo. Lejano, en los años, cercano... Lejano és en cronologia. Sí, dirigeix el James Mago, que és el director de la Cuerda Floja, en infección interrumpida, etcètera. Surten el Dennis Quaid, el Michael Chiklis, de The Shield, la Carrie-Anne Moss, el Jason O'Mara, de Terranova... No ho sé, de més. És molt trepidant, es pren el seu temps. No és de la CVS, i això diu molt. La CVS sempre intenta agradar a tothom, i és molt polar. És molt diferent a qualsevol cosa que has fet el Michael Chiklis. Està molt bé, tècnicament feta. Té un ritme molt xulo, va agafant poc a poc, va fent xitxilla. Pinta, pinta. Els personatges molen. Pinta, pinta, bueno, haurem de donar... Jo, personalment, hauré de donar una primera oportunitat a la CVS. M'estan parlant de les casines. Ah, vale, vale, els sis espales. Sí, i en cowboys i cotxes. I d'aquí poc hi haurà faraons i indis. Les veges, les veges veges. Bueno, doncs, queda recomanar aquesta vega, que, com dic, jo serà la meva primera... el primer contacte amb la CVS, que és un canal del qual... Sí, sí, la última serie que vaig veure a la CVS era... The Twilight Zone. La dimensió no és conocida, imagina't. Ho deixem aquí i es recomanaran aquestes dues sèries. Sí, tanquem la cosa aquí, marxem sentint la tercera de les propostes per dimícres. Deu, aquestes, el magatzem escolar. Que fan aquest cicle al decantador, que és aquesta mena de concerts íntims, en el qual pots sentir música i fer un tast de vi. Prendre vi i sentir la musiqueta. Llavors, les entrades es sortegen. Hi ha 70, hi ha 70 per sortejar. No es poden comprar. El magatzem escolar, que està, per cert, al Born. El carrer comercial 13. Escoladist.com? Escoladist.com, posa aquí. Pot ser, pot ser. Escoladist.com, exacte. Acabat amb tè, escoladist. Doncs entraron els sorteig d'una entrada per Maria Rodés, que presenta el seu senyor triangular, que té cançons tan maques com aquesta. Amb ella ens acomiadem fins la setmana que ve. Seguirem estangrabats, recordem, però aquí serem. Carlos Acomel·le, s'agraden. I el Marc Arnau, moltes gràcies a tothom. Adéu. Adéu. I lo que daria por poder parar un día y decir que más da, haces lo que te la gana. I la gana. Ja no hi estoses, que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre, a Ràdio d'Esvern, canji qui pugui. Moltes gràcies! Moltes gràcies! Que tal molt, bona nit i benvinguts a la primera edició del canji qui pugui a Ràdio d'Esvern. Ens mereixem un altre aplaudiment. La gaso, sisplau. Un moment. Comencem i com farem cada setmana a cada programa com estabilitzarem els dies que fa que la bandera de Catalunya uneja a la penya del Morro. Avui, dijous 14 d'octubre, i des de l'últim restablement, ja portem 24 dies de bandera. Anem per per fer que avui serà un programa d'estrena. Tot nou, acaba de sortir del forn. Comencem per saludar l'equip del programa.