Intonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Junts, una xifra a Mitjana? Hola, bona tarda a tothom, si és que esteu a l'altra banda de... De què? De ràdio? De què? De lo que sigui. Això és de net. No ho sabem. De moment ho estem fent, ho estem gravant, ja ho veurem si sent... No sé si estem gravant avui tampoc, perquè el tècnic es respira i ens deixen clicar amb el primer ràdio. I ens deixaran tirats. Però és tu què és? Fem com si no hagués passat res, us donem a tots la benvinguda a les 8 i un minut de l'ESPR, a la ràdio de l'Etern. Això és el condensador de Fluxo, un programa que... Que té el Xavi Rolland i el Carlos a comer-li com a... Molt bé. Com a cabezas de lanza. No es fes ni un pelo. I el Marc Pelernau fent cosetes. No sabem encara què tampoc. Encara que hem de descobrir, encara que. En corso del cas, doncs estem aquí. Estem mirant molt. Està satisfet avui, el Marc. Tu creus que arribarà a final de temporada, Marc? Vull dir que arribarem nosaltres a final de temporada. Nosaltres, sí. Ell ens enviarà la merda abans, eh? Ah. O nosaltres amb ell. O nosaltres amb ell. No et posis xulo, Marc, perquè potser hi hauràs. Hi hauràs com acabarem. En fi, doncs això que donem la benvinguda de tothom en un programa que hi tindrem parlant de cultura, si ens arriba. Una mica el que seria la part del cervell. Fem un ràpid repàs, llibres, còmics, músiques, cinema i sèries. Ah, molt bé. Doncs està molt bé. Això t'has improvitzat, així, eh? Sí, diria que em deixo alguna cosa... Sí, saps què et deixes? Quina? El personatge de la setmana. Tira, Marc. I és que cada setmana decidim determinar un personatge que ens acompanya durant tot el programa, una persona que ha sigut actualitat en els darrers dies... Posem algunes setmanetes de marge. Podríem dir, és que està pensant a veure com... Avui te les papa les tu, no? No, tenim el Jota, tenim el Jota, avui. Exactament. L'outrorament conocido como... Los planetas... ...líder de los planetas, hasta de más actualitat que a mai. Bueno, de más actualitat que a mai, en el mundillo india, tampoc ens flipem, tampoc és que surtis al carrer. Ens treus de nosaltres, de potser els quatre gens i... I ja està, ja no sap que ningú qui és el Jota. Bueno, no ho sé, no ho sé. Doncs estem aquí per explicar-ho. És líder de los planetas, que és una de les bandes... de rock independent més destacades d'aquest país. I que ha estat actualitat perquè recentment ha tret dos discos. Dos discos? No, no, no. Dos, però cap d'ells amb la seva banda mare, amb els planetes, sinó amb dues bandes paral·leles que té, que són el Grupo d'Expertors Sol i Nieve, amb els quals ha tret l'Ex de la Terra, paral·lelament, ha tret amb una altra banda de reforç, que es diu Los Evangelistas, un disc de humanatge a Enrique Valente, on interpreta uns quants temes del maestro Granayno, i sincerament, és un tros de disc. Ja hem sentit algun tema, algun altre programet que fem el Marc i jo, i el Fede... Bueno, patit indis diria, però estic aquí per fer propaganda. No passes publicitat de patit indis ni de la casa dels horres.com? Exacte, és que, si faig publicitat d'això, després cobro, però cobro, o sigui, cobro de mi mateix, i em pago, saps? I es crea un bucle pecuniario de difícil solució. La solució és? Dormo una mica més. Sí, no, quasi que sí. Doncs, Jota queda designat com a personatge de les setmanes, si ho sembla bé, si ho sembla bé. Està una mica empanat, eh? Està fent-la ser les cosetes. Bueno, ja l'hem dit que no podia portar-se a la grifa, però ell no ens ha fet ni putoques, i està aquí ensenent-se a un canut, però és el que té el Jota. No surten antenes, no passa res. I si tampoc ho diem, això després ho tallem. Això no sortirà, això que acabem de dir, ja està. Està allà i fora. Seria un bon moment, també. Digues-hi. Si algú ens veu per la webcam de Rai d'Esvern, ens truqueu i ja ens dieu que sí. El 2-4-4-5-1 és que sí. El 2-4-5-5-2 és que no. No, truqueu el 93-3-7-2-3-6-6-1, i dius-nos alguna cosa, perquè nosaltres estem en blanc. Ah, dos d'heres. Sí, no, deia que... Per què no hi ha que fem un personatge de la setmana? Això és una proposta d'aquelles que acaben en sacorrotó, perquè... No, me la apuntaré. Jo la faig. Hi ha que fem personatge de la setmana. Com a mínim, aquesta setmana podríem fer la pissada de la teva setmana. Això m'ho cau, això. Jo ho dic per un tema. Digues, digues. Ha parlat sí que ha sentit, però ha sentit parlar a la... Quim Novak, darrerament. No. La Quim Novak ha protagonitzat el que podríem dir la nostra pissada fora de tes de la setmana. Per exemple, eh? Sí, bueno, ara... El tema del nom de la secció és... Queda part, ara t'ho explicaré. Aquesta senyora, actriu que va col·laborar amb Hitchcock, per exemple, a Verdiu, ha dit aquesta setmana a Randall Óscar de diàrtis, que és un escàndol i que no pot ser que diàrtis hagi estat premiada o directament. Hagi utilitzat la música de Hitchcock, algunes músiques d'Albert Herrmann, com ara la de Verdiu, a la darrera següència. Doncs hi ha la música, aquesta de Verdiu, un mitiquíssim, aquest tema romàntic que apareix a la pel·lícula de Hitchcock. Doncs aquesta noia, aquesta senyora, Sía, encara està viva, sí, ha dit que va dir fa uns dies que és com una violació, que ella se sent violada. Vale. Llavors això va fer una córrer una mica de rius de tinta, riarols de tinta. De pixades. Resulta que van tornar a ella i li van demanar... Però, a veure, senyora Quim Nowak, això no ho diu en sèrio, no? No pot ser, que frivolits i tant. I la tia, en una segona declaració, va dir, sí, sí, sí. Totalmente en serio. I li van dir, hombre, pero recopacite. I va dir, no, no, lo digo en serio, porque yo, cuando era pequeña, fui violada y sé lo que se siente. La va deixar caure així. Llavors li va dir, clar, tothom es va a cadastrar, y la noia va dir, en su momento, yo fui violada cuando era niña y no lo denuncié. Por lo tanto, sentía la necesidad moral de denunciarlo ahora. De denunciar ahora esto que es como cuando me violaron cuando era pe... Una auténtica... Avui que obres per un minuto. És que no tenim tema. Em feia gràcia, venia cap aquí i he pensat... Hòstia, mira, podríem dir això. La podria colar. Jo anava a dir de... El primer que he pensat és nominar la secció Àscol de la Semana, però en aquest cas potser no seria el més indicat. Pixa fora de la Semana, què et sembla? Que depèn de com les privacions també inclouen. I no, va. Bueno, després d'aquesta mostra de Humor Garbancero, Cortesia del Carlos i d'Astralè, a l'abem una mica d'altor, recuperaré una compostura, si el vull, i parlem de llibres francesos, va. Vinga, el Marc, per això. El Marc, sí, s'ha enxacat de fer un gestari així, com de... Ai, és que... No, no, no, jo em pensava que era per això del teu xist. No, no era per això. Deu ser perquè no el sentia parlar de Patrick Mody, que és el nostre protagonista de la Semana, protagonista literari de la Semana, tenim uns quants de protagonistes de la Semana? Un altre jove, aquest. Sí, generació actual, dels de la generació del 1945. Em sembla el tinc per aquí, sí. El 1945 va néixer aquest senyor a París, i des de llavors s'ha dedicat a fer una literatura molt lliga del seu país, gairebé, o la gran majoria de les seves obres transcorren a París, com en jo totes les que he llegit transcorren a París, no sé si el senyor té una altra mena de, jo què sé, literatura colonial, però la obra més important, la part més important de la seva obra, doncs transcorrer a París, per exemple, la proposta que us portem avui, que és la trilogia de l'ocupació. El que s'ha vingut a dir, trilogia de l'ocupació... Tu, oh, ho he dit tot. No, no, el vas tenir a les mans, aquest llibre. El vas tenir a les mans? Per què? Te'l vaig deixar jo, potser? No, no, no, el vaig estar a punt de complir. A veure si això té càvida i... Vas mirar-ho i vas dir, ningún tipo de càvida absoluta. Vinc jo i te l'enxufo. Em sorprèn. La trilogia de l'ocupació és un volum que acaba de publicar anagrama fa unes setmanetes, que no és, sinó un recopilatori de les tres primeres obres de Patrick Modiano, les tres primeres que va escriure, entre els anys 1968 i 1972, el principi i principi de la seva carrera, i que són el Lugar de la Estrella, la Ronda de la Nocturna i los Paseos de Circombalación. Són aquestes tres primeres obres que, si no m'equivoco, no es podien trobar al mercat espanyol, perquè devien estar descatolgades. Jo diria que en els moments sí que havíem publicat, però ara hi ha una mica d'àrea imposible trobar, si no tan anaves al mercat de Sant Antoni, la Mercè de Sant Antoine, i potser ni així. Enagrama ha fet aquesta tasca de recuperació i ha editat aquestes tres obretes, que són impactants i no tan primarenques com... És a dir, són primarenques en tant que són les primeres, el tio comença a demostrar que hi ha un domini de les armes narratives i de les eines, bastant efectacular, i una més una càrrega subtextual, molt important i molt pujant. Perquè... digues. No, pregunta-s'hi una mica tonta amb aquestes coses. Estan relacionades i de què van, per exemple? A veure, de què van? Estan relacionades? Sí, no, no tenen continuació, les podem llegir independentment, però totes tres tenen una sèrie d'items temàtics que donen voltes sobre els mateixos, una mica essos, no? Que són, doncs, aquests col·laboracionistes. Ja ho diré, col·laboracionistes. Col·laboracionistes. Col·laboracionistes. Recordem que estem parlant d'un paris ocupat pels anamans, pels nazis, en plena Segona Guerra Mundial, i on, doncs, una para de la població, jugueva per a més senyes, es va sesuar el carro i va dir... No s'apuntava tot això del nazismo, que això sembla que mola. Això sembla que mola i tira pelante, això té futur. I alguns d'ells, sobretot les classes ben estants que podien viure una mica sobre ells, es van aviar moralment amb els nazis i es van dedicar a delatar els seus propis compatriotes de manera bastant porca i bastant miserable. Col·laboracionistes de tota la vida. Què vols que et digui? Col·laboren, col·laboren, col·laboren. I donen pel... per la col·laboració. Quim Novak. A partir d'ara, tenim un... un password, una... Falabra clave, què és? Quim Novak. Quim Novak. Doncs... En aquest context de col·laboracionisme, ja... Si no ho he dit deu vegades, no ho he dit cap, doncs hi ha una sèrie de personatges que són tots molt porcs, moralment reprobables sense cap mena de... de principi ni de ideologia que s'han venut. I que, bueno, està dedicant, doncs, això, no?, a viure una mica la vida en aquesta ciutat caótica, a base de festes, de mogudes així com de passolinio, una mica, saps? Això entrepica en tonnes i gorrines i aquestes coses. Això que tenen, els rics són així. Tu i jo, perquè són paures, però... Enreglar les opos pistòrum, aquestes, del Miller. Sí, eh? Ah, mira, fíjate, Arthur Miller, estem parlant d'Arthur Miller. Molt bé, doncs, un dia parlarem, ja ho anunciem en tota l'Audiència, la setmana que ve, parlarem d'Arthur Miller. Vale, amb la crim nova ets de fotogonistat. Perfecte. Doncs, això, doncs, són tres novel·letes molt petites, són cortetes, que estan escrites des de... des de la ironia i des d'una certa subtilesa, però que en el fons amaguen unes càrregues morals i simbòliques molt, molt hàsties, d'aquelles coses que et deixen una mica fet pols, davant de la vaixesa, de la resumena i de la cupticia, i de la tèntica... Misa la veritat, la que pot arribar a l'éssima. Molt bé. Pintant entretingudes, sobretot... Surta amb vestos. No, entretingudes. Jo t'ho dic jo, entretingudes. No, són, però si deixes en portar, doncs, per la prosa rica, en matisos i... i, diguem, ben assortida en recursos literaris, a captiva, enganxa i, jo diria que... demostra un altre cop que Patrick Modiano, des del principi dels temps, és un dels grans. Mm-hm. Mm-hm. Mm-hm. Mm-hm. Mm-hm. Mm-hm. Mm-hm. Mm-hm. Bueno, fem un alto entre tanta ietra, i parlem una mica de cinema, breuament, perquè hi ha un festival que es diu Cinema del Día 2012, que va començar l'1 de març, però que acaba el 30 de març. És a dir, vamos con tiempo. No nos hemos colado. No nos hemos colado. No nos hemos colado. Un material fluzo. Entra i mola, i mola. Sí, ja ho diré, Aleus Caletxea, que és el centre cultural del País Vasca, el bomb de Barcelona, està en projecte... Un local d'entrenyable. Està darrere d'un restaurant, et diré, jo. Què vols dir, que està darrere d'un restaurant? Que una vegada vaig intentant anar... Sí, és una mica difícil d'accedir-hi, però és entrenyable, a mi m'agrada. És així petit, i després té aquella sala, que és així com... Sí, eh? Profunda, és com una sala de dos metres per 25, saps? Llavors és molt ampla. Bueno, sí. En fi, què passa, Aleus Caletxea? Doncs que estan fent un festival de cinema projectant totes les pel·lis basques de l'últim any, que han estat vàries, han sigut un bon piló, i són de bona qualitat. I les fan gratis, les fan en versió original sotitulada, les fan auraris prudents, entre caps de setmana, els dies de laborats cap a les setemis de la tarda, una mica més tard... Molt assequible, gratuït, i hi ha unes pel·lis molt interessants. Un desmentatge, això? O sigui, m'estàs dient que mola, que és gratis, que és guai, que hi ha pel·lícules bones. Por amor de Dios. Sí, bueno, que has d'agafar el bus per anar-hi. I que són pel·lis basques. I a més, practiques la usquera. I tant. I cada dia, anem el matí i dic... Hòstia, tinc la usquera cada dia més rouallat. Jo ja sé dir algunes coses. A real de aquesta notícia jo ja sé dir algunes coses. Ordan Garino, com t'he de dir? Doncs ja em sé dir una cosa menys, però encara em sé dir una cosa... A veure, tira, va. Però entenc que hi posa la Piedra, el títol, i digue-ho a Rilla. La Piedra vol dir això. És un drama molt interessant, que es va estrenar i va durar exactament una setmana i mig al cinema de Barcelona. Exactament igual, o menys que Vianai, dos hermanos. També podeu veure... Això, perdona, són pel·lícules recents, a més, eh? Sí, sí, són totes aquestes dues. Aquestes dues, jo recordo quan es van estrenar. Sí, no exactament quan, però sí que em sona. I les que venen ara encara més. Deixeu-me dir, ja que estamos, que el festival és precisament això, durant set anys, ha anat portant el millor de l'any, immediatament anterior, a Barcelona, perquè tothom pugui recuperar les peces que encara no han sortit en DVD. I això ho asseguro jo. Has fet recerca. Vaig intentar veure'n alguna per portar aquí la secció més preparada. Vas anar a la finaca a comprar-les, i no hi eren, no? Exacte. I també les vaig buscar per Amazon. Sí. En fi, alguna altra més? El documental d'Afermin Mugluza, que es diu Next Music Station Live, no? Bueno, era fàcil. M'han pensat anar a soltar un Palabro, Úsqueda. Sí, al final, l'Úsqueda sona molt internacional. Sí, sona com l'esperant tot. Sí, de fet, aquesta la feien avui a les 7.30. Però, bueno, i faran molt important el 14 de març, i aquesta és la que jo recomano personalment, Urtebé Rion Amona. Vale, explica-ho. Feliz año, abuela. Ah, sí, sí. És una comèdia negra, que és bastant còmica i acaba molt negra. Sobre... Mira, espera, funciona el xat. Mira, ei, aquí estem. Funcionem, hola. Bueno, de moment tenim un prema i no funciona el tècnic. En fi, seguim. Urtebé Rion Amona, de Telmo Esnal, que és un tio que suena a Telet TV. Xungo. Suena a Telényeco, sí. És un d'aquells noms que dius. Aquest nom està al revés. És omlet, l'ància de la Llet, que suena com a truita artúrica. Sonaria bé, sonaria bé. És un tio molt... Ha fet diverses pel·lis al País Basc, aquí, com sempre, arriba una o dues de vegades. Aquesta va arribar, però... A saber les que arriben catalanes al País Basc. Eva. Algunes, potser sí. He protagonitzat aquesta, i per això els vas trenar a Catalunya, amb la Montserrat que rulla, i diversos bascos que ara no diré perquè no... El reparto, i llavors sí que s'estrena. Exacte. Opportunisme, col·laborio opcional. Bueno. I la cosa va d'una família que ja no pot més aguantar l'àvia, i li toca una residència... d'aquestes d'on deixes a l'aigua a la morir. Què es veia a contar, ja? Residencies parancianes. Sí, un petit bonsai. No sempre hi ha noms de plantes, és una cosa. O de plantes o de ficos alegres. O de otean de l'horitzonte. Són les dues modernitats. Hi ha dos fills que organitzen una espècie de triquetxuela per colar a la seva dona, que no vols saber res de tot això, com ficar-la dins d'aquesta residència. Està molt bé, segons el que hem llegit, no van poder veure-la perquè això va durar una setmana al cine. I poc a més, el 14, quan vam anar, s'estrenava, i quan vam arribar al cine, ja no hi havia entreten. I vam dir, oi, doncs, vamos a ver origen, o algo... Otra vez. A ver si no us gusta, i tampoc. Doncs el 14 de març la fan. Ja heu dit que l'Euskaletxèa, que està pel Born, parada Jóma I, entrada gratuïta, tot a vostro antojo i gustos. I m'he fet el que puc fer un últim apunt. I tant, i tant. Això que s'ha escrit aquí al guió. T'has fet un apunt aquí al guió. Referent a Urte Berrión Amona, que, com a descripció de la pel·lícula, has posat bascs baris. O sigui, si hi ha algú, és que s'entén. A veure, el projecte flutso... El condensador de flutso és... Bé, vol estalviar en fulls. Que no ho sé, em sembla molt bé. Només un nom d'un actor ja saltava la línia. Però si ja em dic, em sembla molt bé. Si és una capacitat de síntesi que jo no tinc... I tu sí. Dijiste que no iba a ser-me dos. Ara passem a la secció de còmics. Jo volia animar la cosa amb fina vasco. No, no, no. He decidit que ara les meves seccions... Donaré pas a les meves seccions així. Hola, audiència. Ara parlarem de còmics. L'Audiència El Chat... Mira, El Chat s'ha congelat. Una altra cosa. No, no, no, no, no podem. No, no, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no, no. No, no, no, no, no, no... bezem. Bé, doncs a tu avui parlem d'un còmic molt guai i peux accustomed. Sí, he dit que avui parlaré d'un còmic que sé moltes coses. Es tracta d'un còmic que diu revolver. Que escriu Matkynt, un tio que m'agrada molt i que us recomano incadè surroundings perquè aquest senyor tenia dues obres pública de dins el país. Em sembla que teniu una tercera que encara no s'ha editat, I jo ja venia preparat perquè aquestes dues obres m'havien agradat molt. A mi sembla que hi hagi el centre de l'univers. A tothom, a la crítica en general, han agradat molt tant Superspy com 3 relatos, la història secreta de l'Homurgigigante, que són dues obres passades de Madkin, que ara torna amb aquest revolver amb una expectació bastant considerable. I he de dir que... Bé, complido. Deixem-ho que complido, complido. Sí, a veure, és que parlo d'aquestes dues obres, perquè eren realment impactants, eren molt bones, dos pedazos d'obres que podeu trobar a totes les botigues, perquè són molt recents, unes de l'any passat i l'altre de fa dos anys. Això que tenies, estar editado. Exacte, no estava escatavogat. Però, en qualsevol cas, si no, també podeu prendre l'opció de començar per aquest revolver, que d'entrada és més fàcil que els altres dos. Més fàcil, més accessible... I, per aneufitos, potser és més recomanable. De què va la història? Doncs mira, és tan original com una cosa d'universos paral·lels. Hombre! Ja hi som una tabaca, eh? Espera, les teves seccions, a partir de les diran... No, és que hi ha un univers paral·lel on estem fent aquest programa i jo ho diu, les teories d'universos paral·lels. Però no és aquest. En qualsevol cas, no és aquest univers. T'ha tocat... Estàs en l'univers paral·lelo reunió. Estan a dormir i potser t'espertes a l'altre. Que és el que li passa al nostre protagonista. No només el protagonista d'Awake, aquesta sèrie que s'ha estrenat a NBC i que huele a plagio. Perquè... Uuuh! Ojo, ojo, espera, no tenim disparos ni re, perquè... Avui no m'he portat, no m'he portat la caixa de sonidors. Jo no sé quan es va ja estar, diguem, la sinòmsi d'Awake. No sé quan es va ja estar a aquest revolver, però és... Va ser més o menys el mateix. De què va revolver? Doncs va d'un senyor que diu una vida bastant aburrida, amb una fefa que no se suporta mutuament, amb una feina que no li agrada gens, amb una nòvia amb qui no se sent a gust, perquè no és materialista, i que, bueno, un bon dia, hi ha un apocalipsi. I se va tot a Garete. I s'acabava el món, com aquell qui diu. Es produeix un panorama de posar l'aposta pel veïs i de reressació mundial. Molt bé, fins que hi ha cap problema. Fins que el senyor se'n va a dormir i es desperta, i quan es desperta, torna a estar, diguem, al seu veïn d'aburrida. A partir d'aquí, cada cop que se'n vagi a dormir, anirà alternant les dues realitats. De qui l'Awake és, el mateix plantejament. Sí, bueno, però Awake és un accident... No coincideix tot, però a veure que ara, a l'hora, hagin sortit dues obres amb diferents plataformes, entre comentes, que una mica em parteixen de la mateixa base, un senyor que se'n va a dormir i té dues vides paraleles, que, a més, comencen a semblar que estan interconnectades, és sospitós, però és igual. En qualsevol cas, revolver és molt divertit, és molt adictiu. Ja he dit que és una mica potser més lleuger que les seves dues obres, però també és d'aquelles obres que tot hi sé bastant d'entretaniment. Doncs la veritat és que va deixant un poso i va deixant una sèrie de reflexions així una mica por encima, que pots agafar o pots no agafar si no vols, sobre, doncs això, sobre les eleccions, sobre quina vida portes, si t'agrada la teva vida, si vols renunciar a la teva vida i passar una vida més emocionant, perquè, clar, en aquest senyor, els dos camins que se li hauran són precisament aquests, no? El de la vida tranquil·la i estable, però altament té avorrida, o el de la vida arriscada, a bord de la muerta, però, a mi guai, sí que no ho passa molt bé, no? Perquè, a més, bueno, doncs hi ha altres rotlletes i altres històries. És exacte, és exacte. Bueno, la hi rotllete, rotllete. Ai, quin novoc. Home, ara tampoc no ho veig, eh? No, tampoc no n'hi ha, precisament, ja són adults. Aquesta secció de la pixada fora de test implica que tindrem llibertat absoluta per fer el que vulguem sobre aquesta persona. No, home, no, no, no, home. No, tio, que aquesta persona va fer ètico. Només per això ja li deveu un resultat. Vale, quin novoc. Doncs, quin novoc. Quin novoc, quin novoc. Això que us veia és una història adictiva, és una història divertida, és una història que més fa reflexionar una miqueta, que no fa, ja dic, tants experiments formals, com les dues anteriors, especialment com Super Spike, era una cosa pornogràfica, de tanta experimentació formal que feia aquell home allà. Aquesta és més tranquil·leta, però, bueno, sí que va agafant. I jo penso que és un dels còmics recomanables de la temporada, amb tota la facilitat. La dita... norma, és... Què? No, què dius? La dita... No, sí, sí, no, he fet una pausa dramàtica. És que no s'havia de dir la dita norma o vèrtico, és de vèrtico, és una obra vèrtico, editada en aquest país a través de norma. Deixa'm dir, aprofitant que encara no s'ha acabat la cançó i que parles de realitats paraleles, que tenim un sorteig en marxa a la casa de los Errores.com, podeu guanyar 3 d'UVDs de otra tierra. En guanyareu un dels 3, no els vam enviar els 3 a vosaltres. No? No, no, no. Ni que responguin 3 vegades, no? Això va per sorteig, perquè ens faran tanta ràbia que responguin 3 vegades que lleus els 100... No, no, no, és imparcial. Això és mano, mano, inocente. Sí, sí, sí. Que us apideu, entreu a la casa de los Errores.com i veieu com funciona, perquè així ens doneu visites. Doncs et diré una cosa. Ara escoltarem una cançó, perquè resulta que hi ha un concert de mà. I és un concert dels gordos, dels gordos de la temporada. Es tracta de M83. Et sonen M83. És un dels grups que se n'ha parlat molt últimament, que se'n va parlar molt la temporada passada. Van fer un dels discos guais del 2011 i van fer el temazo màxim de l'any passat que ha roto totes les pistes, ha roto totes les tables crítiques, l'ho ha rotot tot. És un temazo que es diu en vint-next. Hi hem sentit un parell de cops en una realitat paral·lela, que tenim en una realitat paral·lela, i que ja vam pronosticar que seria un dels grans i, efectivament, tothom ha dit que és la cançó de l'any. A totes les publicacions especialitzades ha sonat aquesta mini-city que, si vols, podem sentir per recordar-te-ho, per recordar-te-ho, cada mà venen a arrasmetre M83 i sonen així. M83, M83, des del seu darrer disc, Jack coconut, tot arrasmetadar el primer vera de la new del differs. The Aniré, perquè aniré al cinema. Molt bé, què em mires a veure? Doncs una de les tres que recomanem ara... Bueno, de fet, no. Una ja l'he vista, l'altra també, i l'altra no sé si la podrem veure. Puc interrompre'l? T'has adonat que hem improvisat aquesta cosa. Ah, no n'era el concert ni el cine. Ah, sí que n'he anat a veure. I fins i tot, sincerament, improvisant-ho, ha semblat que ho teníem preparat i que ha quedat superllets. Aniré al cine. Ah, què n'eres a veure? Així de Dolensum, improvisant. Quan improvisem, de veritat, sembla que improvisem. Bueno, partida. Una de les tres que recomanem aquesta setmana, si teniu temps i ganes d'anar al cinema i heu passat ja de veure alguna pelibasca, aneu a veure los situs de marzo. Molt bé, especialment si sou dones solteres de més de 40 anys. Bueno, no, de més, perquè també surt el rei Angus Link, que abarca una mica més. Doncs, especialment, si sou matrimonis cansats de la vostra vida, també us esteu plantejant un canvi d'inclinació de sol. Bueno, surt el poltgemàtic i compensa... Compensa, tot. I el Filipe, que encara compensa amb menys. En fi, marx. Jo sí, Dolensum de marzo. La nova pel·li de Josh Clooney, aquesta vegada, no només com actor, sinó també com a director, aquest tio l'opeta últimament i a mi em cau genial, i, per tant, recomano absolutament tot el que faci d'ara endavant. I també d'abans. Sí, a mi també em cau molt bé. Ja som dos. Això es pot considerar que ja pot generar un bacles. És a dir, això, que dues persones li han caigut bé un tio, ja es pot considerar com un rebote, ja podríem dir, posa-nos-com a la ment. Està massa de moda. Sí, sí. Ara ens-com a la ment. Flúso o dia, Josh Clooney? De fet, les seves pel·li és una merda, no, Neu Abreuola. No, és broma. Neu Abreuola va estar nominada a alguns globus d'or, entre d'altres, millor pel·li dramàtica, va obtenir una nominació de l'Òscar, el millor guió adaptat, i la història és política. Josh Clooney, sempre que dirigeix fa sostemes comprometidos con la sociedad, aquesta vegada no iba a ser diferent, i és els dies abans d'unes eleccions a la presidència dels Estats Units, si no m'equivoco, perquè la vaig veure com. Jo no me'n recordo. Són les eleccions o són les primàries, o no ho sé. Unes de les eleccions, on hi ha tot un equip, amb el Josh Clooney com a candidat principal, i el Ryan Gosling com a hombre en la somra, que lo maneja todo y que es un hacha en hacer todo el que falta, para conseguir votos. La pel·li és molt... En cert aspectes és molt rigorosa en relació a la informació política, tenés així que si no saps més o menys de què va la cosa, no te'n sabentàs de res. Dios mío, hemos perdido hayo. Dic dil. Pues por el hayo... En aquest sentit està molt bé, a més té una part dramàtica que ve de la adaptació teatral, que és una mica de follotinesca, però que està prou bé, a mi m'agrada, i la pel·li és molt sòria, està molt ben feta, apassionant a la seva manera, doncs mira, primera recomanació. La nova pàrqueda política de Josh Clooney. Aquest senyor, després, quan no fa cine... Últimament és que és fer cine i fer campanya política. Bueno, política, posar els seus ideals... Sí, sí. Aquest senyor, quan no fa cine, es mata a foques, que ho sàpigues. Sí, no, no, de veritat. Jo l'he vist. Jo l'he vist. Vaig anar a l'Antàrtida amb Greenpeace i ens va tirar pedres. Està molt malament aquest tio, eh? Sí, sí, i anava dient... Arriba, arriba. A més, a més, a més, se mean los cafés de N'Espresso. Això ho dius. Això m'ho va fer a mi, també. Vaig anar allò allà... Bueno, doncs, Josh Clooney ens torna a caure bé, una altra. Dos idos de març, recomanació. Segona recomanació de la setmana, John Carter! La pel·lícula que no veurà absolutament ningú. La gent ja diu que podria acabar amb Disney, com tal, podria deixar d'existir a red d'aquest precar programat, perquè encara no s'ha estrenat. O sigui, en 90 anys, no sé quan... Sí, sí, i fora de Disney. I arriba el senyor John Carter. I solventil·la, eh? Ja ha tomat del plumazo, eh? Una de aquestes superproduccions que nosaltres... reconeixem que ens agraden, on tot és efecte digital, tot és acció, tot és aventura. John Carter, originalament, es deia John Carter de Marte. Con eso queda todo dicho. És la que aniré a veure jo en comptes d'anar al concert, durant el que el Xavi em va robar l'entrada. Tercera recomanació cinematogràfica de la setmana, Intocable. El nou exit francès, el nou nou... És a dir, diàrtis ja no, d'acord? D'hiàrtis existió, si acabo, d'acord? D'acord, punt. Ara veràs... Intocable. Intocable. No, de fet, és la típica candidata que faci molta ràbia. Però de moment, quan la mitifiquin ja donaran ràbia, fins que no la mitifiqueu, aneu a veure-la. És una comèdia sobre un home que, després d'un accident, queda totalment tetraplegic o paralític, com ho sé, que no se mueve i contracta a un ajudant afroamérica, amb el que viuen experiències divertides, però sin caer en l'empalagoso. Vols dir que no cauen en l'empalagoso? Jo l'altre dia vaig anar al cine, i em van posar en el trailer d'aquesta pel·lícula, i en el trailer d'aquesta pel·lícula deien, saps allò que posen els titulars. Oh, sí, això volia dir. Continua, que m'havia oblidat. A veure si dius el mateix que vull dir. Hi havia un titular d'un crític que deia, la mezcla perfecta entre el discurs del rei i passeant d'omis d'eixis. Crec que és la pitjor forma... Per què he pagat per veure la pel·lícula que veureu, que si no et marxo. Doncs jo, el mateix trailer, amb la mateixa ràbia, el vaig veure dues vegades seguides, abans de veure Shame i Young Adult. Em van fotre les dues pel·lístiques. Però, bueno, de fet, no he comptat gaire amb aquesta pel·lícula, però la postura oficial del fluxo, la POV, ve a nom del Manel, que és un dels nostres crítics de la Casa de los Horrores, i ell diu que està francament bé, así que nosotros oficialmente la recomendamos. Sí, no, jo crec que sí. Que vols anar a veure la voz de Tuventana a la mía, no? No, no, no. Una pel·lícula francèsa que ha arrasat 18 milions de països d'origen. 18 milions d'espectadors. O d'euros. 18 euros? Bueno, un número molt gran. Un fotime de gent. Un potosi. Persones han vist... intocable, entuixable, el nou exitazo del cine francès. Si voleu ser els primers en veure-la, doncs aneu-hi. No us regalarem entrades. No regalarem entrades. Bueno, doncs queda recomanada. Alguna cosa, a més, d'aquest cap de setmana? No, a mi t'ha gusta escoltar una altra cançó. Sí? Alguna, en concret? No, d'això que estàs escoltant tu ja ho saps. Bueno, doncs, què et sembla si sentim el grup d'expertos sol i nieve, que és un dels grups... Del J, ja he parlat sobre això. Del J ara arranca-te... arranca-te a tocar, no sóc guapetón. Sí. Doncs s'entima que dimet de redisc de Grupo d'Expertos Sol i Nieve, l'Ege de la Tionada. Sí que lo estoy viendo. Y lo estamos viendo todo. Y me quedo en lo que hacer. Para no volverme loco que por la noche no vuelvo. Y por el día tan loco. Por el que me decía que me quería sin el asiento. Se me iba a dar de la balogada por la mañana. Porque no puedo resolver ese misterio. Y tú no sabes que él no me hizo nada. Y me quedo en lo que hacer. Para no volverme loco que por la noche no vuelvo. Y por el día tan loco. Sin saber a dónde estará. Sin saber si estás con otro. Sin saber nada de ti. Sin saber de ti ni un poco. Para que se me llevan los demonios y no te ven. Para que no puedo volver tranquilo como yo en mi casa. Que no puedo resolver ese misterio. Y tú no sabes que él no me hizo nada. Y me quedo en lo que hacer. Para no volverme loco que por la noche no vuelvo. Y por el día tan loco. Sin saber a dónde estará. Sin saber si estás con otro. Sin saber nada de ti. Sin saber de ti ni un poco. Sin saber de ti ni un poco. Y tu no sabes que él no me hizo nada. Sin saber que él no me hizo nada. ... Uau, uau, uau, que bueno lo último de... És que sempre volgo fer-ho, és que sempre volgo fer-ho. Que bueno lo último del grupo de expertos oñeves sonando, des de su álbum... No puc parlar tan ràpid. Com es diu l'àlbum? L'Ege de la Tira. Què? Dius que venen en concert o no? Sí, és veritat, això estaria bé dir-ho. No sé, venen just demà. A l'hora que M83, el mateix, la mateixa nit, en un altre local, òbviament, a l'Apolo, venen el Grupo d'Expertos oñeves, que suposo que encara veuen cada entrada, les poden trobar per 18 euros. Us ho recomano. Per cert, una cosa, ara que hi ha funcionar la webcam, quan ens veieu parlar tant d'aquí offline, mentre sona la cançó, ens estem cagant en tot Cristo, que ho sapigueu. És que, bueno, que és fora de micro, queda off the record. Hem posat una sèrie en 3 minuts. No direm quina, perquè és una sèrie molt... Ja ho direm, quan acabi la temporada. Sí, quan acabi la temporada i ens cagarem en aquesta sèrie. No aprofita per dir coses, però va, tira. Ah, bueno, digue-t'hi. No, tira la música. Tira la música. Bueno, no, que anava a dir que... Bueno, en fi, està mig penjada la webcam, però recordem que ens podeu contactar una mica... Ara que ja va, per això que fa... És que li explico el tècnic que el tio diu... No, sí, ara funciona.Ara funciona. Tranquil·la, tranquil·la. Si no passa res. Tranquil, Marc. No, només la dedica.Atencats-lo i una trecada. Ara, ara. És molt teixuda, o com? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Ara, ara.Sabeu, és molt teixuda, o com? És un... jo els he vist als sudocos que fan Marc. Són de dos per dos, tio. Són de dues caselles per dues caselles, tio. I tot ja s'hi fa equivocat.Posa tres, símbolo de Batman. Q.Símbolo de Batman. I l'última, la pinta. La pinta i se surt dels marges, a més. Marc, tio. No m'ho dius. Ja ho sé, no puc fer res, Marita, com ho dius. No, que anava a dir que ens truqueu al 933723661 per parlar amb nosaltres. Sisplau. I mira, això sonarà el podcast que... Ja ho sé, els dos més de l'ordinador. M'hi van a matar. I també recordem que en aquest bloc, el qual us va xeure el podcast de Fluthor, també trobeu una cosa que es diu Depict, que és una explicació de tot el que ha passat al programa, tots els ítems dels quals hem parlat, i el que ens truqueu també és d'informació d'ampliació. Que ens treu moltes hores, o sigui que... Sí, sisplau, mireu. Entreu, mireu, jo què sé. Feu imprimiu, jo ho recomano, que imprimiu tevilles, us llogueu una avioneta i sobrevoleu tot Barcelona, llançant aquest Depict, sisplau, Feu. Bueno, doncs, ara sí, et deixo prosar aquí amb la sàxiva. Aquesta en parlem de sèries, seríem parlant de sèries, perquè últimament hi ha hagut molts moviments a les agendes i calendàries de propios i estranyes, que s'ha de pintar. De moment, ja ho vam dir, l'1 de març va començar a wake. Aquesta sèrie que hauria de petar-ho ja veurem si ho peta. Nosaltres deixarem un parell de capítols abans de parlar d'ella. Què té a veure amb això? Ja vam parlar l'estrena, a veure com evoluciona, que lo mismo esto acaba siendo una mierda. El 4 de març es va adifar dos o tres dies, es va estrenar també la nova proposta de la ABC, que és G-C-B. Good Christian Viches. Sí. Ho qualificaries de proposta? Proposta de la ABC. A veure, ells proposen... I tu, si vols, tu pots emportar a casa o no? No, mira, ells proposen que si vols pasar-t'ho al doble de bé que hi ha mujeres desesperades, que vegi aquesta sèrie que és Mujeres Desesperades Elevado a la Enésima Potència. Això ho pinta en així, ells. Jo he vist 5 temporades de Mujeres Desesperades i he vist el pilot... Així estàs. Desesperado. Y he visto el pilota de G-C-B. G-B-C, ¿no? G-C-B, G-C-B. Que al principio era Good Christian Viches, después es va quedar Good Christian Bells, y ahora es solo G-C-B y así es políticamente correctos. Ah, claro, y B-C. Bueno, Viches pot dir, eh? Sí, no, però bueno. Sí, perquè sempre diuen One Son of a Viches en un montón de series. Sí, sí, es pot dir. Però bueno, ells ho van cancelar perquè potser el creador va dir, dir la força del carinyo 2. Dic que ha escrit el guió del club de les primeres esposes. Hòstia, tu, no sé per què estem parlant d'això. Què? Un moment, què? Estem parlant d'una sèrie que ha creat el director, que el tio que va dirigir... Què, dos? La força del carinyo 2. La força del carinyo 2. No en parlem més, però és que... Això no m'ho podies haver dit abans de veure la sèrie. Jo també l'he vist. Per què no vam llegir el subtítol? Seria nova, seria palla que no ho vam dir. Seria que veiem una sèrie que criticàvem. Sí. A veure, la part positiva és que surt a l'eslivip, que és un capricho personal des de fa temps. Surt la Christine Chenoweth. Home, Christine Chenoweth. És la enanita de la pequeña elfa... De Criando Malvas. Adorable que sortia a Cici, a Criando Malvas. Pushing Dices. I que la vam descobrir molt de nosaltres a West Wing. Era una de les components de la camarilla del president Bartlett. I que estava molt desmejorada. I surt la Marisol Nichols... De 24, que sortia a 24. Marisol Nichols surt al primer capítol? No, no. Ah, sí, el primer capítol de Dices. Sí, és una d'elles. Mira, no em vaig ni a clar. En fi, tots aquells que esperin més que Mujeres Desesperades... No, és Mujeres Desesperades exactament igual. De què va? Quina és la premissa? La premissa és una noia que, en el passat, ha sigut una cabronceta amb sus amigas del colegio. Torna al seu poble perquè... El seu marit intenta fugar-se amb la seva màn i acaba morint en un accident de cotxe. Premissa igual que Mujeres Desesperades, per cert. Després que aquesta màn... Això és una mica ràdia, van dir-ho. Intentir practicar-li sexe oral al cotxe. Sí, sí, sí. Ho aconsegueixi per això. I aquesta noia marxa, llavors. Aquesta noia torna al poble, on es troba amb aquestes ex-companyeres de classe. Aquí els va fer la vida impossible robant de nòvios, fent de puta dits, no sé què. I ara se suposa que l'hauran de tornar. Aquest poble, que el dic, no és un poble de qualsevol. És un poble de Texas. Sí, sí, això és el que... Si segueixo aquesta sèrie... Serà perquè transcorre Texas com les millors sèries dels últims anys, com Friday Night Lights. I... I Friday Night Lights i... I d'Alas. I pot estar galàctica. I el remake de... El remake de d'Alas. Doncs sí, bueno, i Heart of Dicks, sí. Seria, no, els tres. Els... Omena que és a Texas, des de la factoria de sèries americana. Llavors, com que és Texas, una mica, doncs jugam a aquesta... Podria jugar, de moment no. De moment no ha passat res. De moment no ha passat res. Sí, però sí que és aquest, també, com un superconservador de 2R0, no? Sí, i la cristiana, que és una potilla i no sé què... Sí, sí. No sé si dic si té potencial. No m'atreveixo a dir que tingui potencial. No, en un canal que té una subdivisió que es diu ABC Family, no té cap mena de potencial de tu i cara. Aquesta sèrie tindria un cert potencial, penso. Showtime, tindria un cert potencial a FX. Xeveu, li quedaria massa gran. AMC podria desenvolupar-se bé. Però a ABC, des de llavors, fins i tot a la NBC, jo crec que podria més o menys funcionar, que no hi hagi més rojillos, més hipiós. Però com a comè de dret de minut, és que dura 40 minuts. Però 40 minuts per un drama que pretén ser trencador, perquè suposo que és el que platandrà. Ser trencador, ser bitch, una sèrie així, una miqueta... Esperant que sí, esperant que sí. Picantona i tal, punyent, crítica, ácida, jo crec que no. No aconseguirà passar una mica el que va passar amb glir, que havia de ser la cosa superrevolucionària i superrevoluciva. I, a més, d'on de quedó? En la mierda! Penso, penso, no sé. Doncs això, jo, veurem algun capítol més, perquè vas viure en alguns gags, això ho reconec. Passa la Criba, passa... No la passarà a l'Averé, port Gittiplejo total. Bueno, tots els seríeu filos, tenim una sèrie de estàndards, no? Com a mínim, jo ho faig així. Pilot que veig, doncs, X capítols que li assigno, per exemple. Per exemple, per dir qualsevol cosa. G, C, B, 0. Bueno, penso veure que em veig. G, C, B, 1, tampoc és que estigui allà i allà. No, no, tu li dones un capítol de confiança. Jo no li dono cap. Podria estar amb tu, podria donar-li un capítol de confiança, perquè realment hi ha algunes cosetes que podrien estar bé. Però jo presento que no m'espero, ja que ho fas tu, m'espero. I si d'aquí 15 capítols em dius, eh, tio, que val la pena, doncs, és quan et diré no la penso ara perquè ja porta 15 capítols, i llavors el resultat és el mateix. No arribaré a 15 capítols. La pregunta és, arribarà aquesta sèrie a 15 capítols? Ah. Sí, arribarà, arribarà. Sí, segur que sí. S'estrena la TV-Movie de la Sara Palin per fi de l'HBO, Game Change, amb la Julianne Moore. Ah, no és... T'hi n'ha fet? No. No, no, que és molt endavant. Ja sí, va. Però l'ha jugat molt, també molt. I 15 de març s'estrena Missing, que és una nova sèrie dramàtica policia que amb un nen desaparegut i la dona que vol anar a buscar. De fet, un descreador es va fer banis. No sé si t'en recordaràs de banis. No, i tant, i tant. Aquella sèrie va entrar en pèrdua de temps. Sí, i pèrdua de persona, perquè es perdia una persona, perquè la buscaven, en fi. És veritat. El mateix, el que passa és que surt l'Asley Judt, o Judt, l'Asley Judt. El Sean Bean, que és el nete-stark de jugadors de tronos, i que morirà, perquè mueren totes les sèries i totes les pel·lícules que ha fet. Allà on va, se'l cepillen. El Keith Carradine, que és el que està aprovechant d'ara que no està l'hermana, i el Joaquim del Meida, que, mira, encara està viu. Havíem de fer agenda, tio, sent-ho. Sí, no, no, està bé. A Massofi ni quitem totes les sèries de la Missing. No, arribaran a l'abril encara més. Sí, em penso que arribaran de Polis, de Polis Rukis, de Polis Novatos. Sí, sí. Però, bueno, ja hem d'arribar a coses de l'HBO, de l'HBO, encara, i tal. Encara alguna cosa arribarà. Ah, les comedies, aquelles feina preparades. Ja ho veurem, perquè allò sí que pot ser interessant. I ja que estem renovant horaris i tal, deixeu-me dir que Terranova composa el guió a prendre per sac. Muap, muap, muap, muap, muap. Diuen que podria tornar per Netflix, el qual viene a ser, més o menys, que a prendre per sac. Muap, muap. Sí, però que ens fa més llàstima. És com Unity, però que torna aquesta setmana. Ja veurem què passa amb ella. I va acabar de River. Home, i he vist de River. Oh, sencer, eh? Sí, i ara. Sí, sí, he vist els 6 episodis de de River. Per què? No, no, no, no. Per què? Doncs perquè a cada capítol... A veure, els anava veient mentre feia altres coses. Avui actualitzat una mica la porta de la Casa Los Orrones, mentre veia al final. Però a cada capítol tenia una de les moments xunguilles, de por que me ca... I et diré una cosa. El capítol final de la primera temporada... M'agrada molt. M'ha agradat molt. Saps aquestes pel·lícules de falso documental? Durant una hora no passa res. I els últims 10 minuts és com passa tot. Doncs extrapola-lo aquí. Els últims 10 minuts seria aquest últim capítol. Passa de tot. Passa de tot, superinteressant, com tota la sèrie. Però tu, superdivertit, superdivertit. I ho deixa tot amb un cliffhanger. I el final de temporada, per la vista, ja verem si renovenen. A veure. Mira, que creuam la teva confiança. Resulta que ha funcionat. Ens recorden el pelxat? Alguna sèrie, madment, torna en breve. Estarà aquí d'André Perisotropa... No sé exactament quan, però ja ho veurà gaire. Gales de HBO tiene pintaza. Ens diu 16.000 barris pelxat. És veritat, Gales tiene pintaza. I té una sèrie que protagonitza la Júlia Louis Dreyfus, la Elaine de Seinfeld. Una tia que adoro d'una sèrie que amo con toda mi vida. Que farà de vicepresidenta o de presidenta. Es diu VIP. Exacte, a TVL també. Empararem a l'abril. Sí, quan arribi us en parlarem seguríssim. De què més us podem parlar? Aquests últims 3 minutets que queden. Mira, tens un minut per parlar de la teva secció? De la meva secció, un altre cop d'àle, no m'hi libro. Doncs a la meva secció que avui passarà, es diu... Privius Link, 60 seconds. Ens ho ha proposat la princesa consola Vanana Hammock. Sí, sí, princesa consola Vanana Hammock. La dona de... Mira, de bolsades. Exacte, li demanarem que... A canvi, ens toqui esmericat. Enversió en blues. Doncs avui, a Privius Link, 60 seconds, us parlo d'Amèrica in prime time. Una cosa diferent, una cosa molt guai, i jo diria molt, molt... molt imprescindible. Perquè és un documental en 4 capítols, que analitza una miqueta... Què? No, res, res. És com una serena de 4 capítols, no et pots caixar. No està bé, està bé. No és com ser-lo, que són 3 capítols d'hora i mitja. Oh, que bona que ser-lo. Us en parlarem. Oh, quina obra mestra. A Amèrica in prime time, són 4 episodis que fan una ullada a la ficció nord-americana des del principi dels temps de la ficció nord-americana catòdica des dels anys 40, com aquell qui diu. I cada capítol, doncs, basa el seu leit motif en un... Digue'm, en un item, un personatge arquetípic de la ficció nord-americana. Per exemple, en el primer capítol, parla de la dona independent, d'Independent Woman, després Men of the House, el segon capítol, el tercer de Misfit, i el quart de Crusader, l'Héroe. I a partir d'aquí, doncs, analitza tots els roles socials que han establert les sèries de ficció nord-americana durant tots aquests anys. Surten tots els creadors, excepte ara, en sort quin jo li he trobat a faltar, surten tots els creadors... Bueno, i sí, sí, no ens tampoc. Tot. Però tots els altres surten, d'haure i de sempre, surten actors, tots els personatges, moltes sèries, és una autèntica delícia per qualsevol fan de la ficció nord-americana televisiva. Jo se'l recomano, la Pludeix, la PBS, que és la televisió pública nord-americana. Si algú no se'n senyor la princesa Consola Banana Jamoc, a l'hi escrivi, és que la PBS existe. Eh... I, en fi, ja he de dir que és molt fàcil de veure, i és molt... molt jugant-ne, molt jugant-ne. Molt bé. Estan molt bé. Vols aconseguir-te una altra cop? No sabia. Sabia que te'n conversaria. Doncs, bueno, dit això, amb alguna cosa de més, queda el timtero. Deixa'm mirar el dió. No. No, no, queda bé. Ens acompanyem amb Hospitality, amb aquest tema que es diu Friends or Friends, un grup que acaba de publicar un algú maraveix que està molt guai, i amb ells us diem... Adéu, i us diem, també, fins l'estat màna que ve... Com que deis, Jous, del 8 a 9. Com que deis, Jous, ens ha agradat molt estar amb vosaltres, ens ha agradat molt estar amb el Carlos, i ens ha agradat normalet estar amb el Marc, que està estripant el que jo no estriparà. Tu, que ens acompanyem. Carlos, ja acompanyi. Moltes gràcies. Marc, t'estimem molt amb... Baja, molt bé. Ja veurem sense la gent. Adéu, a tothom. ...