Exercise. Durant-te 8.0 La ràdio de S.V.E. Durant-te 8.0 Ara es pot deixar ràdio de S.V.E. Sintonitzar-te 8.0 La ràdio de S.V.E. Durant-te 8.0 Bona tarda a tothom, bona tarda a tothom, de nou, un dijous més a Radio Botesbarrer, un programa que comença amb humor i acaba amb llàgrimes. Com faré començar així? Què passa? És una capsavera, com cosa a l'altra? Tu m'envies promès el tema del regressos futuro per a començar-lo. No, doncs no, he tingut un regresso a mi part de bizarro i és el que hi ha, escolta. Si algú té algun problema que ens ho digui, viatjat, estem a www.radiosbarrer.com Allà ens podem dir el que vulgueu, perquè digueu qualsevol cosa de debò. No, no, és que ens podeu dir el que vulgueu. Confesseu el vostre amor per nosaltres. El Marc Dioli, guapo, el Marc, diu el que vulgueu. Per què? Perquè no hi som. Perquè no ho gestirem. No hi ha ningú, seguim al Festival de Sitges, igual que la setmana passada. Estem fets caldo, ja? Sí, jo estic una mica cansadet de tants Sitges i tantes pel·lis. Em sento com si haguessin gravat dos programes seguits, tio. Aquell nivell de... Això és perquè ja t'estàs fent gran. T'estàs fent gran i notes com una... Ah, renqueues, renqueues. Llavors, bueno. Però seguim una altra cop, una setmana més, que és això, que ens podem dir coses que no us llegirem, però el chat segueix activadíssim, espero. Per demostrar que som a Sitges, Jolín, hem portat un convidat que lo flipes, que és a Sitges, és una de les estrelles de la setmana. Exacte, li hem dit ves, o sigui, li hem dit agafa una maquina del temps, ves-te en la ràdio, o sigui, ves una setmana enrere, no, endavant. No, no, no. Ell és allà. De fet, la nostra tècnica és allà en directe. Sí, la unitat mòbil. Obre-li el micro al Dario Argento. Dario Argento, com estàs? No, és que no... No? Era la teva oportunitat per parlar en itàlia, fer una imitació de Dario Argento? No l'he sentit mai. No, el Dario Argento ara està parlant el d'estudi, l'esteu veient al chat, oi que sí, oi que sí? Sí, bueno, sí. La convidat de la setmana estrella. Sí, avui comencem molt tontos, eh? Qui és Dario Argento? Per què és convidat de la setmana ja? Qui és Dario Argento? En 30 segons. Un dels cracs del Jallo Italia, un dels històrics del cinema Série B, Série Z. Per què l'hem convidat? Perquè estrena en 3D, una versió seva que ha fet de dràcula a Sitges. Si recordeu la setmana passada no la vam recomanar entre nostres maratones, per alguna cosa serà. Dario Argento, si vols dir alguna cosa... Te puedes defender, Dario Argento, que en Calla otorga. Dario Argento, serà nosaltres durant tot el programa. Marc, tira. En fi, com deien, avui farem un model segon especial de Sitges, començant per la nostra agenda. Què podeu veure des de partir de demà? Perquè ara ens esteu escoltant fins que acabi el festival. És a dir, el diumenge 14, que comencen a l'una i acaben a l'altra nit. O sigui, que podeu veure moltes coses, però què us recomanem? Què us recomanem nosaltres? Perquè aquí hem seleccionat el gra de Calla. Clar, algunes no les hem vistes encara. Demà encara no és, això és el que té. Ens passem en intuïcions. Sí, però creiem que l'encertarem. Quan recomanem dos quarts de 9 del matí o a l'esneu de la nit en auditori, aquesta és la nova pel·li de l'Oscar Ibar, que va fer el Gran Vázquez. És molt de l'estil condensador de flut. Còmics i coses. Sí, és una mica el condensador de flut de movie. El Gran Vázquez era bona, que era pel·li, a mi m'agrada. Aquesta també pinta prou bé, té actors curiosos, té el Tom Saizmore i l'Àlex Brandemoul. Molt bé, molt bé. Que per ser sorpar saona va de la festival. Deliciosa pareja, sí. Això ja ho fan, el festival agafa un actor, estrenamos tres peristullas y así vas presentando y ya te quedas. Y ya durante los próximos 5 años ya no hubo dos. Exacte. Diuen que és una... La resposta al Guillermo del Toro, aquell laberinto del Fauno i a aquestes coses que barrejaran que és molt fantàstic. Aquesta també és la resposta espanyola, una barreja... Bueno, catalana. No, el Tom Saizmore, no sé, entra... Home, el Tom Saizmore és allà de llegada. D'Obic, és d'Obic. La vida. El Tom Sismore. Sismore, doncs... Jo estic guiafar, sento, estic far. D'aquestes històries de barrejar aquests dolents. Guerra civil o post-guerra, coses fantàstiques. El laberinto del Fauno. El espinazo del diablo, bueno, encara... Era la primera, era la primera. Exacte, ara ja no, prou. Aquesta tot i així diuen que no està malament, tio. Si la recomanem és per la guàrdia. Si us quedeu amb el savol de boca, vés a berenar el que vulgueu, a la... M'encanta. Si et quedes amb el savol de boca, vés a berenar. Hòstia, la faig com a frase meva, eh? Amb el teu permís. Però torneu, torneu al cinema. O bé, a les 12.15, a l'auditori, per veure 7 Psychopath, que aquesta sí que jo crec és una aposta segura, és la nova del Martin McDonach, que aquest va fer escondidors amb brujas que a mi m'ha encantat. Una comèdia molt divertida, aquesta també. Pinta comèdia amb el Colin Farre, el Woody Harrelson, el Christopher... Bueno, espera, espera. El Christopher Walken, el Tom Waits, és que si no ho dic de seguida... Això és Macarras United. És una concentració de politoxicòmonos i Macarras diversos bastials, no? Colin Farrelson, el Woody Harrelson, Christopher Walken... Tom Waits? Tots aquests expliquen una història en què uns tios es dediquen a assagrestar gossos i demanar rescats. És una mala sort que li segresten un gos a la novia o a la xicota o a directament al mafiós de Don, que diu, bueno, si us vagis a cagar. Pinta molt bé i la podeu veure a les 12.15 del matí o a les 18.45 sempre a l'auditori. Per què us donem la segona opció? Perquè aquest matí podeu aprofitar-ho i tornar a veure Wrong, que ja us la vam recomanar la setmana passada. 12.45, retiro la nova del director de Robert, aquella de la goma de camió assassina. La goma de camió assassina. Això sona de moment a pel·li porno. I no t'extrani. Però no, penso que no ho és. I un altre plàtfor d'aquest dels importants del cinema de Sitges de tota la vida és The ABCs of Death, que la fan a les 12.15 a l'auditori, i és una recuperació de 20 picocurtes, cadascun corresponent en una lletra de l'abassadari i tots els directors de cinema de terror del moment, de la sala de Taiwis, que tampoc és matar-se, que és una de les coses que s'ha de fer. Hem de fer un curt de 4 o 5 minuts sobre un amor que hagi de veure amb alguna objecte que comenci amb la lletra de l'abassadari que els hagi tocat. Molt maco, és una mica kindergarten, mas muerte. Sí, The ABCs of Death. M'encanta aquesta més que veu. M'aboca els cubos, aquells de fer lletres, amb muerta i destrucció. Està molt bé. Jo he vist el trailer i és una associació de muertes absurdes de totes les maneres, que he de veure-los segur. I 17.13. 17.13. L'últim plat fort a nivell comercial de la setmana és l'Upper, que la fan a les 9.15 i a les 19.30 a l'auditori. Es podria dir que a nivell comercial és el plat més fort del festival? Sí, és l'important, és la bèstia. És la bèstia perquè surt el Bruce Willis, surt el Josef Gordon Levitt fent de Bruce Willis de jove. La pel·lia és d'un tio... Molt raro, el Juli ha fet a la cara en aquest nano. Sí, ha canviat molt. Tu te vas a aparecer a Bruce Willis, perquè el Bruce Willis va dir que no me voy a aparecer. No, ja tinc una edat. I Pic Alley. Te voy a partir el rostro. El Johnny Ford. I està molt terrorífic. Sí, està molt terrorífic. La pel·lia, a més, és terrorífica per a si. És gent del futur que envia... Bono, mafiosos del futur, que envien amics barrios al passat, perquè el Bruce Willis de jove, és a dir, el Josef Gordon Levitt, els mati, amb la mala sort de que arriba en punt en què es troba a si mateix del futur, arribant al passat, que està molt, molt, molt bé. Ja han estrenat els Estats Units, i nosaltres estem fent xirivites amb les crítiques. Jo em vaig llegir una, que em va deixar... Ja està, ja m'han guanyat. Feta amb cap. Diu, ja està. Raro de trobar això, al cine comercial de Hollywood. De fet, poc cap, poc cap tindrà la segona part d'Outraids, que es diu Outraids Beyond. Poca cabeza i moltes tripes. La primera era bastant, era un capítol de los soprano, però, quan hi acuses, fins que... Sí, aquesta és una seqüela. Seqüela d'Outraids. No crec que ningú se'n recordi de què anava. La primera Outraids era amb mafiosos i punts. Sí, jo me'n recordo com acabava, i crec que és important. Com acabava? No ho diguis ara, ja m'ho dius. No t'ho dic, però eren famílies que es mataven. Sí. Aquesta, doncs, imagino que seran encara més famílies, que es mataran amb encara més sang. Està bé, per anar acabant els festivals, està perfecte. Sí, un quitano sempre ho ve. Sí, i de tota manera, sempre he tingut l'opció de tirar de gafapastismo d'última hora i anar a veure Keyhole a les 18.45 al Prado, que és la nova del Guy Madden, que, bé, vindria a ser... Xavi. Vindria a ser pel Xavi. No sé si és un elogio o una crítica. Sí, és la darrera pel·lícula de Guy Madden, que és aquest director canadenc que va absolutament a la Seola, però total, si hi ha un director en el món, que va a la Seola, és aquest senyor Guy Madden. És un senyor que va començar a fer cinema als anys, a principis dels 90, feia pel·lícules mudes, com el que van fer ara de diàrtis, diàrtis és una mica la vigilització del que va fer el Guy Madden de tota la vida. A partir d'aquí, se li va anar a l'olla, va fer coses més rares, va fer coses molt quits, va fer ballet... Cineballet, va fer... a més amb dràcula, va fer... va fer coses molt estranyes, molt personals, que a mi m'encanten, o sigui, aquest tio amb xifla, i jo soc fan total. I ara ha fet aquesta Quichol, on barreja una mica el que seria expressionisme a la manya, és a dir, aquell cine, doncs, de pre-guerra, que... bueno, tenia unes constants formals, que no ens posarem a desglosar l'expressionisme, però barreja expressionisme a la manya amb cine negre, americà, tipus gamsters, diguem-ne. No, pinta bé, pinta bé, a veure, sincerament pinta bastant bé. És una gran pel·lícula, és una gran pel·lícula, però és bastant... hermètica, experimental. Tot i sent de les més accessibles del Guy Madden, això també s'ha de dir. Bueno, a més, si ja teniu prou d'això, us recordeu que teniu la estació en sorpresa, que nosaltres tenim ja les nostres apostes, jo crec que Sara Vicentium, tu em vas dir que era la primera que hi ha... Sí, a mi no sé per què vaig tenir un flash de que posaria en demand i em diria que era un fist. Que podria estar molt guai, que la posessin. Sí, és aquesta pel·li mig tarantiniana amb la receta, que és un rapero, que és una mena de kill-bill, més samurais, més toñas... Leli Roth pulgant-ho per allà, no? Exacte, algun famosete posant palmito i està isant. Jo crec que és una pel·li molt adecuada, el Neil Jordan, el cinema vampíric després d'entrevista amb el vampiro i pinta realment una versió pija d'amanecer i no. Sincerament, no em ve gens de gust. Podria ser perquè el Neil Jordan serà protagonista d'una retrospectiva. Sí, sembla que sí. D'acompanyar de logos, em sembla que la posaran, que jo és una pel·lícula que si no tingués els horaris tan patats com els tindré, jo aniria a veure moltíssim gust, perquè és una pel·lícula que jo adoro. A més, és de les grans de flipa, aquesta pel·li. I remasteritzar. En fi, teniu això? Teniu sessions sorpreses de nivell de marató a partir de les 12 de la nit a l'auditori? En fi, el festival de per si, la fiesta, la part festiva del festival. Què tengo? Què tengo de to? Nosaltres hi serem. Si veniu, ens feu un truc i tu. Ens feu un toque al telèfon 1-800-FLUZO i us quedem amb nosaltres i ens trobem. I si és allà a la rotonda. Vale. Ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha! Where every day evil disappears and dies When they love you, when they will Tell them all that love is my shadow And if they try to slow you down Tell them all that go to hell When they love you, when they will Tell them all that love is my shadow And if they try to slow you down Tell them all that go to hell I've settled in slowly to this house that you call home To blood and grasp their passion for Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh Wash your body in the heat of the night All day, day after, blood in the sky Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh When they love you, when they will Tell them all that love is my shadow And if they try to slow you down Tell them all that go to hell When they love you, when they will Tell them all that love is my shadow And if they try to slow you down Tell them all that go to hell JAPAN DROITS JAPAN DROITS que venen directe amb aquesta energia que els caracteritza El 17 de 13, si no voleu una sitja Doncs teniu aquesta alternativa L'Apolo a les 9 del vespre Per 20 euros d'ena Doncs teniu aquest JAPAN DROITS presentant Celebration Rock Que és un discazo tan eufòric Doncs com aquest tema que el presenta Que es diu The House That Haven't Built Doncs pinta, pinta prou bé Mola, mola, mola Sempre fan les millors coses quan fan sitges Després hi ha una, una de les dues paga a los platos sucios Tots treuen els platos rotos, ja diré Ja, sí, ja Sí, la setmana passada va estar recomanant concerts super guais Que sí, amb, amb... Coses de vino, si no sé què Ah, sí, les mal... hosties, que no me'n recordia Sí, sí, com si... Com si l'haguessin agradat fa mitja hora aquí Sí, quina tonteria Sí, també s'han fet temps perquè No està tècnica marxat i llavors Bàsicament s'han anat Aprofito, aprofito i vaig estar parlant amb gent D'aquí a la ràdio Ara torno Ah, ja està Escolta, doncs aprofito Aprofito i presento el següent secció Encara no tiris el tema, encara no tiris el tema No, no, Marc, Marc Ara t'esperes fins al final de la cançó I entraràs en directe al final del programa Exacte I diràs... Toca melacho, rabo de gorrino En fi, presento una següent secció Perquè és... És el nostre... El Marc està boig Està eufòric, avui No sonoras Presentem el nostre concurs en banal Ja en portem dos i amb aquest tres Tres concursos seguits Esteu respondent Ja tenim els mini-puntos Ja sabeu que obtéu un premi de la parra Que us ho direm al final de la temporada Ens podeu escriure a projectafluco.gmail.com a projectafluco.wordpress.com a twitter.com.barra.projectafluco O el Facebook ens trobeu com a projectafluco O com el condensador de fluzo Feu el que vulgueu O com a Xavi Carlos I ja veureu coses relacionades En ficada setmana us posem un parell de pistes I heu d'insertar a què es refereix Pots ser una pel·li, un llibre, un còmic Pots ser una sèrie Què et sembla, Marc? Què et sembla, Marc? Ja sabeu si voleu participar I convertir-vos al final de la temporada En el nostre contestador de fluzo Has dit bé No estàs practicant i no ens s'ha complicat els dos Exacte, us podeu convertir en el nostre... Veus? En el nostre contestador de fluzo Us he posat una mica difícil Sí, avui està complicat La setmana passada va ser fàcil La setmana passada va ser fàcil La primera va ser un de los nuestros Ara potser ha de pensar-me una mica més Potser va per un altre lloc La història En fi, aquesta és la pista, ja l'heu sentida I si no, la sentiu en el podcast Si donem sempre un parell de dies de marge Ja està, hasta aquí Si tenen minipuntos i punts Si tenen minipuntos i punts bé, ningú Si tenen minipuntes guanyes, us recordem Vinga, s'aguantem! Vinga, s'aguantem! Parlem una mica de llibres Que fa dies, setmanes No parlem de llibres I a més, últimament s'ha publicat una noedat Molt destacada I d'un autor pel qual tenim d'habilitat És així que ja n'havien parlat D'aquest senyor, que és Robertson Davis La temporada passada ja vam parlar De l'anterior llibre publicat de Robertson Davis Per Asteroide Libres de l'Asteroide sempre és qui ha dit La biografia de Robertson Davis Que és un canadenc il·lustre Que ja és mort Va traspassar fa uns quants anys Que va néixer, si no m'equivoco els anys 30 I que es va dedicar a escriure una sèrie de relats Que conformen trilogies I mateixos té 3 trilogies senceres La trilogia de Salterton La trilogia de Depfort I la trilogia de Cornish I després té una altra, la trilogia de Toronto Que va deixar inacabada No recordo si va fer un o dos llibres De la trilogia de Toronto Crec que són dos Em sembla que ha fet uns llibres en total Contant les trilogies, a part d'aquestes trilogies Va fer obres de teatre És un tio molt lligat a tota la cena teatral I és un senyor que escriu Com diu? És brutal Jo m'estic llegint una hora Ara mateix Pots compartir-lo Suscriu-te El Quimton Discordia és una meravella El Quimton Discordia és el millor que ha fet Sí, és dels millors que ha fet És una autèntica meravella És un d'aquells llibres que disfrutes llegint No només és aquell llegeix Com ho llegeixes? No només t'explica Escriu-te també Fins i tot amb aquest El Quimton Discordia A mi la història no m'apassionava Hi havia moments que deies Era el que m'està explicant Que disfrutes Que és gairebé Arriba a límits Aròtics Llavors ara Després de l'anterior Amercet de la Tormenta L'anterior era Levadura de Malícia Salterton Que començava per Amercet de la Tormenta Es publica una mezcla de flaqueses Doncs això És la tercera ullada La tercera vistazo Sobre la fauna de Salterton Que és aquest poblet És una mica anglès Tots plegats, aquells poblets Hi havia la seva pròpia fauna Hi havia les marujes L'editor del periódico No sé què I a la part dels ricatxones Que no són ricatxones en realitat I llavors a partir d'aquí es trobeix Una trama d'herències De mogudes d'aquestes De gent que es tira per aquí I en aquest cas Repren una mica el to més lleugeret Que caracteritza la trilogia de Salterton Que tira una mica cap a una mena de comèdia Enredo, molt agradable Superbent feta com dic I repren una mica els personatges Que ja coneixíem A la qual una de les senyores del poble Trespassa, es mor I el seu fill, que nosaltres ja coneixem Es disposa a agradar Amb la mala notícia que rep Que en el testament de la seva mare Diu que no rebrà ni un punyatero duro A menys que tingui A un hijo barón I a més ha de fer una Té una condició pèrvia Que és que agafi a una noia Del poble I l'envi a Londres estudiar Can No Emmanuel Can Ni el festival de Can Ni el festival de Can Llavors a partir d'aquí es crea aquesta història Que té... A mi em recorda una mica de la història de Sabrina Tant ràpid Aquella història de la noia de poble Una mica rústica Pobre, diguem que és enviat a París I allà, doncs... Tornar de París feta un figurín Espera, Jarrison Forn, no era París I... Momentos d'humor Jo, quan parlo de Sabrina, penso en Bilibild Però, bueno, també També és un rebec infectat I la Julia Ormond Julia Ormond i la Grecky Nier No, jo, quan penso en Sabrina Penso en la Audrey Hepburn Digue-m'en maniacal Bueno, doncs això té Puntet de coincidència amb això Però, en fi, és doncs Una novel·la molt de Robison Davis I, com dic, molt ben escrita I que enganxa molt, perquè té Aquest petit toque De col·lebrón, una miqueta No de col·lebrón, sinó de... Peta, gairebé, amb els seus mages i tal Però és que està tan bé que també n'escrita Que... bueno, és tan àgil I és tan agradable Que jo convido tothom Que descobreixi aquesta mezcla de flaqueses Sinó la obra completa Del seu... del seu escriptor Perquè jo siguis de triar 5 escriptors de tot el món Segurament Robison Davis seria un d'ells De fet, al final de la temporada passada Van fer una llista dels millors llibres I corretia ella amb Levadura de Malícia Correcte, Levadura de Malícia Em sembla que vam dir que era Potser el segon o el tercer millor llibre De l'any, només superat Sí, editat, sí, clar, clar Perquè aquest home porta anys escrites I el senyor ja va traspassar Però... sí, sí, sí No sé, em sembla que... No recordo malament, vam dir que el millor era L'últim Philip Roth Gràcies a tu El fluxo sí repara de lo que s'aprèn de Si no ha llegit un MSI de Philip Roth Ja estàu llegant, perquè és una obra mestra I per sota doncs estava Levadura de Malícia Que era l'anterior Robison Davis Aquest any, quan fem llistes del millor de l'any Probablement torni a sortir Robison Davis Perquè sempre que ha publicat alguna cosa Sempre que ha publicat alguna cosa de Robison Davis Se lleve el gat a l'aigua Compro, compro Definitiuament, sí, sí Vale, estupendo, me n'alegro Bé El Marc ens està veient fent el mimo i ens ha dit, en antena No teniu temps ni per respirar Doncs, vale, doncs Agafem-ho Fins aquí el Marc Fins aquí el Marc Fins aquí el Marc Fins aquí el Marc Fins aquí el Marc Fins aquí el Marc Fins aquí el Marc Fins aquí el Marc Fins aquí el Marc Fins aquí com m'he esperat Nate lebih Anem a parlar de cinema Désuomet Quan dius cinema 芝nie que es pot parlar com li donen la Santa Gana. Molt bé, molt bé. Cinema, va. Parlarem de cinema i tornem a parlar de Sitges una mica... Demanaré una mica més indirecta aquesta vegada. Per què? Perquè dues de les pel·lis, de fet, tres de les pel·lis que van més trenant comercialment. Oh, què dius, fiasco, però si anem amb aquella cosa de... Ah, seré el primer de veure l'enferential amb els meus amics. No, és que més et diré més. Una d'elles és la més important. I dius, bueno, però si no la veu el sábado del Madrid-Barça, la veu el viernes siguiente, que han passat sis dies, i ja està. A més, és el dia del Madrid-Barça tranquil·la. Sí, sí, sí. És brutal. Està mal planificat, home. Sí, és brutal. S'estrenen, ja us diem, tres pel·lis de Sitges. Una d'elles és Cosmòpolis. Us en vam parlar breument. Ara els parlem una mica més en profunditat, perquè crec que s'ho mereix. És la nova pel·li del nou David Cronenberg, és a dir, aquest David Cronenberg, que ja no fa coses xungues amb la càmera. On va començar el nou David Cronenberg, a veure? Una història de violència, no? Jo crec que ja... Anem enrere, anem enrere, a veure. La anterior pel·lícula... Ho he d'acabar d'anem temps. La anterior pel·lícula de David Cronenberg... Que el tempo està jodido, eh? És enganyós. Bueno, sí, això també. És igual. La darrera pel·li del David Cronenberg va ser un metodo peligroso, abans havia fet promeses de l'est, i abans una història de violència. Jo crec que està... Però és que abans venia Spider, i Spider era una pel·lícula que jo penso que a nivell de to, de tempo, i d'una mica de reflexió vital, es podria semblar bastant a cosmòpolis, o a la inversa. Potser sí. Potser està una mica a la línia d'Espider, en to i en temps. El que passa és que Spider, al final, acabava amb aquestes... aquestes localitzacions seves xungues. Recordo tota l'habitació plena de taranyines de... Sí, sí, és veritat. I això ja sí que era una mica més visceral. Potser sí que fos el començament, no? Perquè hi ha una història de violència, té dues escenes, és una mica bèstia, però la resta és ja depuradito, limpito... Potser el neuroclonomer comença quan acaba la nova carne. Aquella filosofia que sempre treballava ell, que jo crec que va acabar amb existents, així, a partir d'existents... Existents encara, jo crec que era molt nova carne. I, a partir d'allavors, que després va fer crash, i no em desconto, o... Crash i l'antèl·liore d'existents. Però crash és bastant... en el fons és bastant... Sí, no, és veritat. Crash és... no, no, perdó, perdó, és totalment no, a carne. Totalment. Doncs després d'existents va, una mica, ja, començar, aquest... Sí, podria ser que després d'existents ja arribés Spider? Sí, és possible. Allà seria, potser, al final, aquest... Però això no vol dir que hagi canviat ell totalment, és a dir, ara el que passa és que dirigeix d'una altra manera, potser perquè l'home ja té una anedat i... Les coses que fa després les veu, i si la doni un infarto allà, no ho cuenta, i diu, ara dirijo bien... O sigui, dius que es podria espantar de la seva pròpia... Home, jo crec que ara... Em recorda, però puc fer un off-top. Sí, sí, tant i tant. Això em recorda un vídeo que ha sortit ara fa poc, que és Justin Bieber en un concert, no sé si l'has vist. No, no, no. Arden de ser. Justin Bieber va fer un concert l'altre dia. El nano, doncs, és molt espavilat, i es mou molt, i balla molt, fins que s'ha de donar la volta, donar l'esquena al públic, i vomitar de muntar l'escenari. Amb la qual cosa jo tinc la teoria que, finalment, ha parat a escoltar la seva pròpia música. Podria ser. Ha dit... Hòstia, això, això que estic fent, llavors és quan li van venir ganes de muntar. Això és una mica el que li passaria al cor de Merck. Que mariquitiqui, no, perquè el mar no se'n feia el mateix, però de cara al públic, i era com... Exacte, i els Ramstein... Tirem altres fluits diferents. Sí, deixem-ho allà. Sí, això, jo crec que al cor de Merck li passaria això. Si veies videodrome, per exemple. I per això diu, ara faig pel·lis que tothom pot veure, i no passa res, a la vista no passa nada, però... Os jodolamente por otros lados. I en el cas de... En el cas dels americans, mind rape. Exacte, exacte. En el cas de Cosmòpolis, doncs és... aparentment és una història bastant... ximplona d'un noi que es puja una limousina i va dilapidant a la seva pasta mentre busca un barber o un tallar-se els cabells. No va de res més que això. Però, en realitat, fa una descripció de moltes parts de la societat, i no només nord-americana, i, bueno, ens ha deixat tots molt bé. Des de... des de les que tenen una posició més alabada, que, clar, són uns estiados de la vida que no saben què fer amb tanta pasta, només pensen en sacar-li brillos o torpedos, per dir-ho d'alguna manera. I clar, és aquest tio, tot el que gasta per anar tallar-se els cabells, doncs dius, pues, hola a tu, hola a tu. Però també no sé tot aquest descontrol que hi ha actualment. La pel·li està enviantada a la crisi actual, més o menys. El llibre què creu una mica més del futur? No recordo, no recordo, dirà. És una roba tan armèdica que... Sí, que està, evidentment, parlada de la situació actual, i parlada d'una situació actualment totalment de crisi, on la massa enfurecida va fent de tot el carrer, on el president no pot anar tranquil·la, per les mil i una menaces de terrorisme, aquesta vegada més plausible que mai, on qualsevol pot agafar una pistola i fotre un tret, i no passa nada, fins i tot hi ha una escena més memorable lliure que la pel·li d'un incendi, o deixem així, que l'espectador agafa el resto, que es pren amb total apatia i dius... Ojo, ojo, ojo. Sí, és puny en la pel·lícula. És una mica, perquè ens fem la idea, com si un ricachón es tanqués en una cápsula i llança de tot el món, i es passegés una mica per ocupar-hi Wall Street, com si el tio, jo crec que una mica fa referència a aquesta mena de moviments de ocupar-hi Wall Street, i de la caiguda de les divises, una nova divisa basada... Tampoc parlarem més del compte, no? No, però de fet... Això sí que es pot dir, clar, ell perd la seva pasta, no fent compres absurdes, sinó per una divisa que està constantment... Exacte, exacte. Per la pasta, per la humanitat, fa aquesta mena de regressió, gairebé el útero materno, que és la seva limousina, s'aïlla de tot, és una mena de cosa... ahir està el mundo y a esto yo, i a partir d'aquí fa una mena de fàbula, de construcció de la caiguda, dels mercats, i de la caiguda dels valors... I de tot, de la comunicació, l'inclinic comunicació que porta a trobar-se amb un conegut al taxi i una coneguda, en aquest cas, i ni l'espectador sap qui és, fins que ho diu, i dius, collons, en sèrio, però... Però, vamos a ver... La pel·li és tècnicament impecable, potser sigui una mica més durilla de veure, que la resta és una mica... Fa xuga, és una mica antipàtica de veure. És l'entota, és episodica... És una mica... Sí, recarèix de la concentració total, de l'espectador, perquè cada frase és una sentència. Exacte, no es para de parlar i cada frase té pesc. Sí, sí, sí. Però està molt bé, jo trobo un problema aquí, que tu ja m'has dit que no, que és el Robert Pattinson com a protagonista. Sí, no, a mi em sembla ideal. A mi és un tio que no m'agrada. Jo a mi tampoc. No ho aconsegueixo, tu. És Robert Pattinson per a algú. Jo crec que cap altre actor del món podria fer aquest paper en aquest context, en aquesta manera. Jo, si m'hagués inventat la pel·li, hauria posat algú altre per descomptat, no? Però penso que és importantíssim que sigui el Robert Pattinson i no ningú altre, que l'acte és limitadíssim. Exacte. Bueno, o no, fa un paper limitat. Bueno, fa un paper... El paper no és limitat, no? Bueno, jo crec que fa el que ha de fer, i a més és Robert Pattinson, que imagina que li ha arribat a passar el Robert Pattinson en següències d'aquesta pel·lícula. Penso que és la caiguda total del sistema de valors occidentals, basant en la imatge i una perversió total del concepte de mainstream del cinema actual. Per mi és essencial que sigui ell i que ho faci d'aquesta manera. Vull dir que després el veuria a 70.000 d'altres pel·lícules i no m'agrada la gent, però en aquesta... Jo, per mi, el César és el que és del César i en aquesta pel·li. A mi ni això. Però ho he explicat i tu no. Fotat. No, jo crec que tot i ser el Robert Pattinson, i tot i ser molt important que sigui ell, etcètera, tot i així no arriba a transmetre que ha de transmetre, que, curiosament, no res més absolut el que ha de transmetre, i tot i així no ho aconsegueix. No sé, a mi no... Bueno, en fi, ahí queda eso. En tot cas, la pel·lí és l'estrena de setmana, part d'escomptat, serà una de les que segurament posem al final de la temporada per allors de l'any, segurament, i si no serà per poc. I una altra de les que potser podrem per allà és l'impossible, que és una altra de les estrelles importants de Sitges, que és estrena al cap de 6 dies a tot el món, bueno, a tota la península, ara no sé com dir-ho. En fi, eleccions, ja, per decidir com collons ens sents. A veure si... A veure què ens quedem, ja. O sigui, a mi, bueno, només igual, no? Però... I que et decidim a algú, ja, sisplau, decidim a algú, i... Exacte, en aquest cas, sí, sí, a mi, més igual. Cinemes catalans, cinemes espanyols, cinemes... Més igual, però digueu què he de dir per quedar políticament bé. En fi, el que és impossible és la nova del J Vallona, després de l'Orfanato, que va ser la pel·lí que l'opetó a tot arreu. A mi m'ha de ser una mica fred, però aquesta és una altra història. Aquesta vegada ha tirat de Villatera i de Lo Grande. Ja us ho van parlar la setmana passada, breument. Presenta una història d'una família que es perden tot aquell tsunami que va haver fa uns anys... On era, en Tailandia, on era...? Sí, al sud de Estària. Sí, que era com un rei. Exacte. Anàvem allà de vacances, com a tot el hijo de vecino teniente, i acabaven separats i perduts, i des de saber qui viu i qui mor. Estaves en història... Perdó, en històries reals, està protagonitzada segurament de manera ideal per la Nou Miwatz i l'Igua en Macregor, a més surt la martatura. En fi, és la grossa de l'any, és la grossa de l'any a nivell... Espanyol? Bueno, ja veurem quina carrera fa a nivell internacional, però per l'escomptat a nivell espanyol, és l'estrena més important de l'any, que després sigui bona o no, és una altra història. Però a nivell d'importància, diguem, comercial, doncs... És de les que s'ha de veure. S'ha de veure després i després comentar. Per això deixem així. No per qui no la que hem vist encara, eh? No, no, no, l'altre dia... Sitges? Sitges? Sí, sí, sí. El dia del Barça-Madrid. Ah, aquell dia. I, finalment, la tercera que s'estrena i que... Bueno, ja aneu a veure perquè és divertida. I, punto, és Frank & Winnie, el retorn del Tim Burton a l'animació, amb una pel·li que més és el remake del seu primer curt, Blanqui negra tridimensional Stop Motion, divertida, entretinguda per passar l'estona, i, fins i tot, una mica més, que ja sorprèn, sabem que és de qui és, en aquestes alçades de partido, que ja n'hi ha ni un puto duro per ell. Exacte, els friquis no espereu trobar-vos el Vincent Price, perquè ja hi estem. Vale, correcte. No, és que sortia. Ara, en el cur. Com surti digitalitzado, ja te l'emportes tu, al merder. Ja te l'emportes tu, jo no em puc saber res. No, perquè me n'acabo de donar que em m'he equivocat, perquè no sortia a Frank & Winnie, a Vincent. Ah, Vincent. Ah, Vincent. Ui, ho sento, ho sento. Han campeat el temporada. És igual. Marc, tira una cançó, la que tu vulguis. La cançó, la cançó, la cançó. La cançó, la cançó. La cançó. La cançó. La cançó. La cançó. La cançó. La cançó. La cançó. La cançó. Bueno, aviam pensat allà la cançó, però hem decidit no posar-vos, que us xupeu, els 5 i pico minuts d'Impossible Germany, que és un dels grans, grans, grans hits dels Wilco. De fet, l'hem resquadat de Sky Blue Sky, és l'àlbum aquell que van publicar l'any 2007, però és una cançó que et toquen sempre en tots els concerts, que és un sovedon bestial, és total, aquesta cançó és una cosa, i que probablement toquin el proper Dilluns, el dia 15, en aquest concert que donaran al Gran Teatre del Liceu, en el cicle dels Conciertos Sublimes, que comença el 4 de 10 de la nit, i que és Carat, va a la part de 42 euros, i dic, a partir de 42 euros, l'ocasió ho val, sí, l'ocasió ho val. Sí, és Carat. No direm que no. Sabem unes peus cares. Quiero verlo bien. Pam, ¿cuánto gasto? Em sembla que val 130 euros. La millor entrada 130 euros. Ara són Wilco. Saps que és un concert impecable, segur, llarg i intens, però dels menys intensos que et pots trobar de des. 130 euros. Si va algun samaritano que lo grabé todo con el iPhone i lo ponga en YouTube, eh, que és tot... Sí, sí, escolta, és l'Iceu, l'Iceu, va d'aquest rotllo. Si vas al l'Iceu i has de pagar 15 euros... A més de baix, que no vull. Has d'anar com corbata i tal, i... Sí, sí, sí, l'Iceu. Bueno, Wilco, el l'Iceu, imperdibles. Ah, ja està. ... i no en paten. Rende-nos la lumière, rende-nos la beauté. Le monde estesteu, ets la bombiaché. Rende-nos la lumière, rende-nos la beauté. Si le monde estesteu... Bueno, va, que se'ns fa tard, se'ns acaben el temps, i encara hem de parlar de còmics d'una noedat importantíssima. Uuuh! Ja poses música francès en plan... Ui, portàtiga! Sí, pues no és francès. Pipa de jabón! Doncs no és francès a la noedat, però sí és importantíssima. Es tracta d'un còmic que es diu Goliath, que és la primera obra larga de Tom Golt, que és un senyor que porta uns consellets... No és molt gran, va néixer l'any 76, és un escusès, que porta uns consellets treballant per alguns diaris, que publica tiras de gàrdia, que puja d'ell, tira diària. Ha treballat pel New Yorker, pel New York Times, per diaris una mica de renombre. Exacte, i té còmics, té personatges, té historietes i tal, però ara publica la seva primera obra sèria, que es diu Goliath, que ens la porta 5 sentidors amb el seu boncus habitual. Sí, és veritat, no fallen. Què és el que? Que no fallen. Això és a nivell. Parlem de Goliath i aquesta és a nivell. Que és la història de... de Goliath? Sí, de Goliath. De David i Goliath. És la història de Goliath i de no com s'enfronta el David, sinó de tot el que ve abans, com arriba a enfrontar-se el David. Sí, la història de base és pobra senyor, que és Goliath que porta els comptes de la guerra, porta els comptes del tema de paper i llavors li diuen, vea, tu que eres un gigantón, vas i... haces una perorata i declares la guerra, i que vengan a atacar-nos i com estàs tu, no els defenderàs. I al tio està allà i dius que sóc un tio un poco existencialista i tal, i no me apetece mucho, pero bueno, y es mi deber, pues voy. I llavors se'n va allà, a la frontera, i està dedicada a... a dir que jo sóc Goliath, atacant-nos, no sé què, i jo defenderé la ciutat i no ve ningú. És un còmic, no, de veritat, és un còmic bastant... bastant minimalista, si una una miqueta, perquè dins d'una història tan simple i en principi tan petiteta, doncs parlar d'uns quants temes bastant importants, de la responsabilitat, del paper una mica, dels secundaris de la història, de la qual va oblidar en algun moment, en el moment en què es va escriure la història, en el moment en què es va escriure la Bíblia, que nasos, no? És veritat, David, oh, David, el heroe, el heroe que vençó el gigante, però què passava amb aquest gigante? Podia ser un tipus consentiment o una vida pròpia. Nadie piensa nunca de los gigantes. Nadie se acuerda de los gigantes, excepte Tom Gold, Tom Gold, diu, bueno, a mi m'agraden els parladors, i a mi m'agrada aquesta gent que ha sigut oblidada, i s'entra al seu còmic, doncs, en aquesta persona, que és un còmic molt minimalista, que a tothom la gent es veu molt ràpid, està ple de silències, ple d'autorreflexions, i de moments en els quals ell, el Goliath, està sol amb un petit escodero que aporta, i semblen moments morts, però que a poc a poc es va impregnant l'ambient d'aquesta mena de reflexió vital sobre el pas del temps, sobre les obligacions i tot això, que al final que van fent d'aquest còmic Goliath, una experiència molt, molt intensa i molt important, jo diria que és un altre dels còmics, ja sé que ho dic moltes setmanes, però és veritat que és un altre dels còmics importants de la temporada, i en fi, la dita sin sentido, conjuntament amb APA, que és un editorial que també ha dit de coses molt xules, molt còmic independent i moltes coses alternatius, doncs ara conjuntament hem editat en una edició bastant exquisita, una portada preciosa, aquest Goliath de Tom Gold, que us recomanem des aquí, compreu-lo, llegiu-lo, i si no us agrada, el podeu fer servir per alguna altra cosa, per aguantar una taula que tingui, però no us tornem els diners. Escolta, una cosa, sempre ho dic, però és que és un còmic indispensable. Ja ho sé, sé que sempre ho dic. Estem vivint una etapa d'hora del... No bé, art? Sí, no bé, art. Sí, estem vivint una etapa d'hora del còmic, clar que sí. Sí, és veritat. No sé si parlo que ens comentava la setmana passada d'aquesta Simbiós i Malsine, o... perquè nunca morirà, l'art, nunca morirà. Però jo crec que sí que s'està revident tot i que la indústria, òbviament, està en crisi, la indústria cultural, per tots els fronts, està en crisi. Però bé, sí, sí, hi ha una mica aquesta revifada, i a més, és de creix, sobretot si hi ha material tan xulo i amb tant de res, com el que s'està dit tant en els últims dos anys, probablement podríem agafar-hi, agafar 50 obres en dos anys, perfectament. Molt bé. Sí, per això. Golià té una nova mostra d'aquesta tendència. Molt bé. Us recordem que tenim un concurs en marxa. Abans hem sentit un petit tràiler. Ara estem sentint una cançó, una cançó que surt al lloc que heu d'encertar. I és curiós que posem una cançó, que abans també sortís una cançó, té un ritme molt marcat. Ara ja estigui... ensumant la torrada. En tot cas, pista, ja ho deiem abans, no sempre seran pelis, i la música, en aquest cas, és molt important. Escolta'm uns segons més. Teniu alguna idea? Sí, sí. Ens escriviu a projectafluzzoarrobajemail.com, ens escriviu un comentari a projectafluzzo.worldpress.com, ens deixeu un twitter a twitter.baruprojectafluzzo, o ens escriviu al Facebook a projectafluzzo, o al condensador de fluzos, ens trobareu, si ens busqueu. I tots els que hi ho encertim, què passen amb ells? Guanyen un mini-punto, i s'assuma al seu llistat de mini-puntos. Teniu un terrenyíssima, la cosa, eh? Sí, sí, sí. De moment hi ha uns empats, ja ho diré, que no veus. Al final de la temporada farem un premi, i quan deien ben gros, pot que incluïa un paquet de més d'una cosa. Oh, ja ho veurem, eh? Tindrem una pel·li i una pega, o una pel·li i un boli, una xapa que és més barata. Si ho encerteu, doneu-nos les vostres respostes, i ja us direm si ho heu guanyat o no, i el nostre bloc del programa. Sempre deixem pel final... És només guai pel final. En fi, en un 5 minuts que ens queden, que està bé deixar-ho pel final, però sense acabar el temps. Sí, sí, haurem d'enxarrements... Ja comencem. Per rende sèries, perquè si la setmana passada fèiem una mica de... Bueno, veiem quina de les serioses podia apuntar maneres en aquesta nova temporada. Ara intentem buscar comedies, ja dic, noves de trinca, eh? No han de ser segones temporades ni novenes, que és de d'oficis. Estan tornant... És veritat, ha tornat d'oficis. Estan tornant totes, ha tornat HawaiiMet per la 8N, per cert. La tercera de Comunity comença amb reus, no ho ha fet ja. La quarta i final temporada de Comunity. Nosaltres hem trobat dues que han començat ara, i que més o menys aguanten el tipin. Sobretot, bueno, sobretot. Sobretot Go On, que és la nova proposta de la NBC, del creador Scott Silverick, que dius. Hola. El de Friends, el creador de Friends. I es nota que sigui el creador de Friends, perquè el Matthew Perry és la protagonista. Oye, amigo del alma, grata con la cazader, posta con una serie, sona una mica així. La historia va d'un grup de... És un comentarista esportiu, de primit, que assisteix a grups d'autoyuda d'aquests, i hi ha un grup de personatges, que sigui el Ciego, que sigui la Gorda Soltera, que sigui el Depresiu, que sigui el... Arcatips, arcatips. Sí, una sèrie d'arcatips. La sèrie va començar amb una sèrie de promeses. Això no ha explicat gaire cosa al pilot, però prometem que podem ser una mica més punyents mentre avanci la temporada. De moment encara no ho està sent. Els creadeus de la sèrie? No, era el que se li entre línies. La sèrie transmetia això. Sí, transmetia això. De moment s'ha quedat en un nivell molt blanc, molt... hi ha molt poc humor negre. Hi ha una mica de humor negre, però és molt... Pinsallades, no? Sí, sí, és molt interessant. Per tothom, cayent una mica amb la trampa de Friends, jo crec que no s'hauria de repetir Friends, i aquí crec que acabarà cayent abans o després en el rotllo de molts cordaunistes, cadascun més entrenyable a l'altre. La casa que va parir els Friends i no es mullaran. El negre no es mullaran molt. Jo crec que són una mica més hippies, que més hippie llocs que altres cadenes, però bueno... No sé, jo encara li... encara la segreva gent i que sigui mentre caigui el tablet, però... Cagues el tablet, tio, això, és ser ric. Ah, vale, em pensava que tenia una aplicació de debat. Línquen el tablet. La segreva gent, perquè a més el Matthew Perry surta el John Cho, surta el Brett Gelman, que sortia ahir al Hard, per exemple, o a 30 minuts o menys, que és... Gran, gran, aquest home és molt gran. En general, la sèrie no és irritant, es gaudeix sense pensar-hi gaire amb ella, és entretinguda i dura 20 minutets. Volem com evoluciona el final de la temporada, ja us ho explicarem, ja us ho explicarem. Un altre que ha començat, encara una mica més... Femple... És The Mindy Project, la nova de la Fox. Protaboritzar l'escrita dirigida, produïda, pensada, parida, tot el que vulgueu, per la... Però probablement pagi diversos papers i tot. Segurament, segurament. Per la Mindy Kaling, que és aquesta noia índia, em penso que sortia d'office, i que a més... Ja suposo que és americana, però sí, està sandència índia, sí. I és una paròdia de les sèries de metges i les sèries romàntiques, és una mica... juga a paròdia a aquestes coses tontorrones, però acaba sent ella la primera tontorrona. Què passa, que jo la trobo entrenyable, i a més surten personatges convidats, de vegades, el primer va sortir Let Helms o el Bill Hader, per exemple, que prometen que abans o després facin alguna coseta, tu i eres descartada, oi? Bé, vaig veure el piloti, no em va semblar dolenta, però em va semblar una mica monya. És que, a mi, la Kelly que port, que és la Kelly de d'iòfis, doncs era molt divertida d'iòfis, però ara de d'iòfis segueix fent de si mateixa, però sense ser ella mateixa, sí, amb tot xitxar ni demorar. En tot cas, veurem que continua. Pot millorar, pot millorar, té marge, per s'ha escoltat. Són 20 minuts, es veuen ràpidament, ja us ho explicaré. Exacte, més o menys. Pots posar-ho a doble velocitat, ja es veu encara millor. El episódromo... Episódromo. Episodòmetro, el deixem en dos o tres episodis, i després ja veiem si t'hi descartem o no. Fluzómetro en tres, cotiza tres, no? Exacte, fluzómetro. I ja està, ja hem parlat de sèries, de nostre rigorós diferit. Ens quedem en si l'any sobre un minut. No. Tirar algú, tirar els wedding presents. Que venen en directe. Un altre directe d'aquesta setmana, d'una altra gent mítica dels anys 90, que presentaran temes nous, però potser toquen algun tema dels símonsters, com aquest d'ERC que són armaders. Tocaran dimarts 16 al CDK, a quarta 10 de la nit, amb ells. El grup del Date Gauge ens acomiadem, tant en Carlos Giacomelli, com en Xavi Rodan, com en Marc de Ferar Nou. Adéu, tothom, passeu, eh? Si ho vols, i ens trobem, dijous, també, en directe, ja. En directe, i ahir serem, sobretot, i serem dijous, a les 8 de l'ESPR, a ràdio d'ESPR. Ràdio d'ESPR MMR 98.1 Ràdio d'ESPR MMR 98.1 Ràdio d'ESPR MMR 98.1 Ràdio d'ESPR MMR 98.1 Ràdio d'ESPR MMR 98.1 Ràdio d'ESPR MMR 98.1 Ràdio d'ESPR MMR 98.1 Ràdio d'ESPR MMR 98.1 Ràdio d'ESPR MMR 98.1