I want to wake up with the rain falling on a 10 room. I want to wake up with the rain falling on a 10 room. Ara escoltes ràdio d'esper. Si tu n'hi tens ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Tornem-nos aquí en directe. Des de dijous passat, no? Sí. Què tal, Xavi? Què tal? Són... gairebé les 8, eh? Gairebé les 8. Està bé com començava avui la tarda. Hòstia, hem arribat més o menys a l'hora. Sí, sí, exacte. Presenta, presenta. Ja tornem a ser aquí dues setmanes després. Hem estat al festival de Sitges, ja ho parlarem una altra vegada, com si no ho haguéssim fet. Ja, però no teníem tema i vam dir, que és total. I en parlarem d'això amb Xavi Roldán, amb Marta Arnau, a l'Aparato. I amb aquest senyor d'aquí, que és Carlos Jacomelli. Què? Perdó, us demano disculpes, ja. Segurament, a mig del programa m'he d'anar d'un atac de tots de la hòstia, em quedis sense saber-ho, qualsevol cosa pot passar. Jo estic en unes condicions... increïbles. Digue-li condicions, digue-li... Estàs feta una merda, ho sé. Em vas donar al festival de Sitges. Moltes gràcies. De res. Tampoc havia pagat la cuota de... Sí, sí que hem pagat. Hem pagat que els periodistes també paguem. I els que no són periodistes, quan fem passar per periodistes, també paguem. És veritat. Llavors, ah, una cosa que va passar durant Sitges. Jo volia dir-ho, potser... Bueno, jo ho dic. Ens va arribar, clar, estàvem fent el programa en rigorosa gravada, i em sembla que van arribar a la ràdio doncs dos rams de flors. Ui. Sí, és veritat, van arribar a dos rams de flors, sense remitent, no sé qui els enviarà. Llavors, bueno, donar les gràcies, aquest seguidor fantasma, gràcies pel teu detall, i dir-li que si ens volen enviar més coses, eh... Fas-hi. O sigui, això no té filtres, que vagi enviant pernils i... Tots, eh, això si voleu. Exacte. Sí, sí, no, això qui vulgui, perquè hi ha gent que està disposada aquí a la ràdio. Bueno, els seus pernils, vull dir, que ens enviï pernils i caixes de puros i tot això, no ens els fumarem per en un fumament, però, bueno, també mola, rebre els convidats amb una capxa de habanos. Mira, el nostre tecnic diu que sí, que és un problema, eh, que ja se'ls fumarà ells tots. Ho sabem, nosaltres, i ho sap la gent del chat perquè surts reflectit qualsevol... Sí, en plan fantasma. Sí, sí, sí, i això ens diu la... I se't diu, sí, se't està veient, fent una orilla, efectivament. Aquesta presència que tenim aquí destuplada, perquè es veuen dos, és el Marc. Hola, Marc, hola, Marc, saluda, Marc. Hola, Marc. No, saluda. En fi, doncs, si voleu veure el Marc, us podeu connectar el chat de la ràdio, veureu el Marc, ens veureu nosaltres dos, que també som dos fantasmes, segons es miri, i rei, es podeu dir-nos el que vulgueu. Estem aquí oberts a tothom viatjat. De fet, si voleu dir-ho, no sé, per exemple, eh, ja he anat al cine, què heu vist, és possible? Doncs digueu-nos que us ha semblat l'impossible, truqueu el 93723661, heu anat a Sitges, digueu, heu vist alguna cosa? Heu seguit les nostres recomanacions? Malament, si ho heu fet. Ara en parlarem, si heu seguit les nostres recomanacions, i us voleu cagar nosaltres tant. Sí, sí. I parlant de Sitges, el nostre convidat de la setmana, per cert, és Leo Scarax. Ah, sí? Sí, sí, sí. Oh, Leo Scarax, qui és Leo Scarax? Doncs és el director d'un pel·lículon, que es diu Holly Motors, la que ja en van parlar, una estoneta, i l'hem convidat perquè segurament a mitjors programes posés saltar per aquí, a menjar flors. Aquelles coses que fa Leo Scarax, que menja flors, sí que és veritat. Eh, bueno, ha fet aquesta pel·lícula, Holly Motors, és espectacular, és de l'un millor que hem vist de l'any i de l'un millor que hem vist a Sitges, probablement. Sí, sí, sí. I això ha sigut, ha sigut, justament, eh, doncs, premiada pel jurat i per dalt a tothom, exacte. Una cosa a Leo Scarax, eh, bienvenu en Monts i a Leo Scarax i tirarem programes, al final, algun programa, alguna història. Tens algun programa fet que puguem tirar? No, realitat, no, però bueno, ja que ho dius... Doncs que el Marc tire alguna música i improvisem, va. Bueno, va, doncs, som-hi, em portem una mica de xicha a la història, eh, i de què comencem a parlar avui, doncs, de lliures. No, és veritat, és que un dia no vam parlar de lliures i la gent se'ns va tirar, els collins, va dir, on de stars, on de lliures! Que dius, objectivament, teníem dues setmanes de festa, perquè vam gravar els programes, i us podríem pensar en no esforçar que hi hagués un programa de lliures, que hi hagués un programa de lliures, que hi hagués un programa de lliures, que li hagués de passar en una setmana de festa, perquè vam gravar els programes, i us podríem pensar en noes formulae lliures. Comencem amb lliures. No, és que el Gran Clàssic no mor en. Ah, excel·la. Ah, exacte. Això de G. Els re-inventen. Exactament. I més si parlem d'un autèntic nuevo clàssic, que és Ghaytalys, et sona d'alcú Ghaytalys? No em que em sona. que es deia, heu enrereat a tu padre. I bueno, ja el vam recomanar en els dissimus en elogios i una cosa així, com bastant... El vam arribar posant en el top de, o al final no? Sí, sí, sí, sí, perquè va ser de l'un millor que es va publicar l'any passat, o de l'un millor que hem llegit de tot el que s'havia publicat l'any passat. I ara torna un altre cop de la mà del Faguar, amb un llibre nou, que no és nou, perquè és del 2006, el senyor va afini que és del 2006, però s'ha dit ara per primera cop a Espanya, i és una notició, té bestial, perquè tot el que s'ha dit d'aquest tio s'ha de llegir, sí o sí. Qui és aquest tio? És un senyor que és un periodista que fa literatura de no ficció, però que la tracta com si fos ficció. Si tu lleges els llibres del Gaita Lis, i sembla que estiguis llegint una història de la màfia, o una història d'una època de tot un segle gairebé d'història, i ho transmet una manera que és absolutament addictiu i absolutament enganxós, perquè té aquest estil molt lliure i molt novel·lesc. I el cap i a la fi, el senyor, el que està fent és relatar vivències, per exemple, en relats amb el teu pare, el que feia era parlar de la família Bonano, que és una de les cinc famílies de l'Àmpana i la New Yorkina, que encara segueixen bastant destructurats, però si tu vas a Nova York i t'hi metes amb els baixos fondos, i preguntes per les Bonano, d'atirant, aquella que s'ha d'explicar. No te resoldre amb el porter del Barça de Fones Tamporades, no? No, els meus. La Síndice de Ripley l'hauran test, segur. Vols dir que serà l'única persona que l'han test? No, és el porter del Barça. Va arribar el Barça? Hòstia. No ho sé. Bonano? Bonano, bonano. Marc, tècnic de so. El Bonano va ser porter del Barça? Afectivament. Ah, que era el company. Doncs el porter del Barça i el jefe de la màfia... d'una de les cinc famílies de la New Yorkina va ser objecte d'aquest llibre que es deia Un Rasa Tu Padre, maravallós i fantàstic, que era un llibre, per cert, que havien fet servir els creadors de l'Ossoprano per documentar-se bastant. Hi havia referències i hi havia moments que deies, això ho he vist a la sèrie. Doncs aquest llibre ara arriba amb aquest altre llibre, que es diu Vida de un escritor, i que és purament autobiogràfic. És un llibre gairebé de memòries on explica tota la seva vida, des que va néixer, explica el seu passat amb els seus pares italamaricans, d'aquells típics italamaricans orgullosos de ser-ho i tal. A més, he pintos en el món del periodisme, com es va ficar en els diaris de la universitat i tal, i com es va convertir de seguida en periodista esportiu. Mira, bona noveu, és a final. Sí, no, tot està relacionat. Llavors, parlar d'això, i a partir d'aquí, comença a construir tota una història del segle XX, des que posem els anys 50, fins a gairebé els 90, fa tot un repàs de la història del segle XX d'estats Units, si vols saber alguna cosa d'Amèrica, pots agafar aquest llibre i dius, hòstia, sants, els punts claus et van sortir a través posant-se en paral·leu una mica amb el seu propi aprenentatge com a periodista i com a escriptor. Però no només d'estats Units, sinó de tot el món, parlar d'alguns conflictes mundials i tal. Amb la qual cosa, doncs, és un llibre molt nutritiu, és molt entretingut i molt divertit de llegir com us deia, però també molt nutritiu, és un d'aquests llibres que, hòstia, que tenen poso i tenen pesos. I poc a poc es va constituint com això, el periodista de referència i un senyor que parla del periodisme i que fa un estudi sobre el periodisme, i ho penso, potser, com no veiem des de... bueno, salvant moltes distàncies des del caputxinski, no? O sigui, una anàlisi de la professió, diguem, i de la condició del periodista en molta profunditat i molt entretingut. És un llibre molt guai, com us dic, es diu, Vida de un escritor. Ha dit Alfa Guara, és molt... és un tot xalt, és important, 600 pàgines, però, de veritat, que es llegeix superràpid. Hòstia, una pregunta una mica oftòpic. El fet que llegeix aquest de calatge entre el 2006 i que arribi ara, respon alguna cosa... Ah, això no ho sé, eh? Hauríem de preguntar als d'Alfa Guara, no? Podem fer una trucada d'Alfa Guara? Tens deures per a la setmana. Per a la setmana que ho trucaré, d'Alfa Guara. És que a vegades ens ho preguntarem. D'Alfa Guara, precisament, perdó, eh? És que acaben d'editar un llibre del Giorgio Faletti, que és un tio que jo porto seguint des d'Itàlia, etcètera, etcètera. Este tio, què? L'estàs seguint des d'Itàlia, no t'ha denunciat. Quan anava a Itàlia, em comprava els seus llibres. Tenia aquesta... Ah, bueno. Sí, aquest petit... Ens comprava en castellà, seria molt bo, eh? Hòstia, moleria, eh? Espanyola, una llibreria espanyola, tenen llibres de Faletti. Faletti. Faletti. Sí. Doncs no ho sé, no ho sé, es pot investigar. Poso que ha de qüestionslar. De vegades em venen aquestes preguntes, però... No, no, però està bé la teva pregunta. Però la veritat és que ara d'això, hem tingut ara, per retards, per el que sigui, hem tingut en diria 3 anys 3 llibres brutals de l'Itali, vull dir. Hi ha aquest vídeo d'un escritor, l'any passat hi havia un regressat o padre, però abans també s'havia editat un retrato si encuentres, que també era brutal, que en aquest explicava, diguem, les seves relacions amb tota gent famosa, de tota aquella moguda, funcionatre, el jodimatge, tota aquesta gent, sí, sí, exacte. I també fa una mica de repàs d'aquestes vides, com petites biografies d'aquests personatges. Per cert, en aquest vídeo d'un escritor també en parla d'això, de tots els seus llibres, i parla de totes les persones que s'han trobat en aquest periplo ideal que porta a recorrer un dia aquest senyor, que és bastant gran, i de manera que si algú li interessa tota aquesta història, diguem, bastant popular ja, no? És una història profunda, és una història sèria i regulosa, que és un de Falenduleo, de cosa popular, que és molt xula. Doncs, de veritat, que no dubti, i tiri cap endavant aquest vídeo d'un escritor que s'acaba de dedicar, i que és meravellós. I per ser parlant de llibres, ja s'està activant una mica el xat. El Seth Mibarria ha sortit als nostres consells de fa un parell de setmanes, està leyendo salvajes. Muy bien, chaval. Ah, vale, muy bien. Cuando te lo acabes, llamas. Sí, exacte, o sea, te lo acabarás esta tarde, porque se le es muy rápido, y llamas esta tarde. O sea, tienes 47 minutos para llamar. Exacte, si no ens truca Seth Mibarria, bueno, podríem aplicar-ho qualsevol, però en ella el coneixem, llavors, le decimos que, no sé, a lo mejor te vaneamos o mandamos un virus o algo. O sea, que llama en estos 47 minutos, 93-372-3661. Exacte, costa dir-ho, en castellà. Doncs, i d'això, tirem, va. Molt bé. Bé, com deien, hem tornat de sitges, són vius, i avui parlarem de cinema i parlarem una mica de sitges. Sí, són vius físicament, mentalment. No, mentalment, jo soc un cos que es mou així per impulsos elèctricos. Però sí, jo crec que em vaig quedar entre allà a 407... I per norma d'actiu d'i4 em vaig quedar allà. Allà sí que de la tothom, fins i tot el guionista i el directe, que van tenir una muerta cerebral, només escriure les dues primeres línies. Perdona, ja pots prosseguir. No, no, no, no. No va dir que, efectivament, que s'està afegint molta gent al... Bueno, una quanta gent al xat, el saludem a tothom, saludem a l'Albert, per descomptat, o l'Albert. I que diu que va estar a sitges... És que això de sitges enganxa, eh? I la gent... Potser, al final, no hi va tothom. Potser hi ha gent que diu, ah, tothom ho té al cap. Potser em diu, hosti, a sitges enganxa. És teniu, oi? Exacte. Després, potser no hi van, però com anem a estar a l'ambient. Doncs celebrem que s'ho passés molt bé. I ara sí pots prosseguir, amic Carlos. És que l'Albert va anar a veure l'impossible, primera experiència a l'auditori amb Tom Holland i Bayona. Exacte, va venir el Bayona, que és el directe, òbviament. Va venir Tom Holland, que és el nen. El nen, el fill gran, diguem-ne. Exacte, va ser una de les grans experiències de sitges. L'altra gran experiència va ser la presència de l'Elai Javut, presentant una pèl·lica més a la postre, va ser una de les millors del gènere, com és Maniac. El remake de Maniac. Sí, sí. S'ha entrencat al cap. A més, l'Elai Javut és un tio de conya. És un tio molt maco. Pensava que deia, literalment, com és tan baixet i tan poca cosa. És un tio de broma. Artícules de conya. El perro de Sant Roque no té raó. A part d'això, a part de ser de broma, a part de ser com de... Sí, sembla que el puguis penjar. És molt guai, aquest tio. Seia fotos amb tothom, saluda a tothom, el puguis anar allà... Es va fer un cafè al meu costat, tranquil·lament. Estava al costat de Frodo, allò, tio. Que forta, que forta. Fem una mica de recapitulació de tot el festival. Ha donat moltes decepcions, en general. Nosaltres hem vist que hi havia 70 pel·lis de les 300 que hi n'hi havia. Bueno, doncs és un percentatge bastant tèl·l. Sí, no n'hi havien 300, n'hi havien 200 i pico. Encara és més a la percentatge. I moltes d'aquestes eren d'aquestes briga d'un que tampoc... Què no es veuen? I moltes de Midnight Stream que tampoc conen. I seben chances i tal. En fi, moltes decepcions, un nivell bastant fluixot, amb pel·lis molt bones, però que ja sabíem que serien bones. Tampoc ha sigut que novetat. El festival va guanyar amb l'Eus Carax, que és Holly Motors, i va flipar tothom perquè va guanyar tot el festival. Mar escudament, no? Per fi, una pel·li agrada públic i crítica i guanya tots els premis. Després no sé, jo recomanaria Side Sears, que va ser molt divertida, a nivell de guió. De fet, va guanyar guió. Aquesta més és una pel·lícula que no sé si ha rendat el festival. Ha guanyat una certa popularitat subterrània. La gent comença a parlar de Side Sears i es comença a veure una mica de bombo, de mini-bombo. A una petita escala, però es comença a parlar. Sí, exacte. Potser sé que havia estrenat, ni tot, perquè ja... Ho imagines? Arribaran DVD o alguna cosa d'aquest. Però, per exemple, primer Desconcert va guanyar una mansió, i el primer, el millor actor protagonista, Shane, de Nova de la Jennifer Lynch, que és una pel·liculeta, tampoc és... No. És un telefilme glorificador. Però és que, realment, hi havia molt poca cosa. Molt poca cosa que escollir Cosmópolis estava molt bé, ja ho vam dir, l'impossible Lopetó, tal... Però no sé, jo he estat pensant en unes quantes recomanacions. Dic, va, que s'ha acortit. Jo m'he quedat amb insensibles, o insensibles. Mm-hm. Buna vez en Corrie & Blue. O sigui, una catalana, que segurament s'estrenarà. Mm-hm. Buna vez en Corrie & Blue, del Resner, que potser s'estrena... No arribarà en un àmbit molt petit, exacte. I? La noigia d'en Frente, que segurament no arribi mai. Casi més autorat que l'altre que vas dir. La Pòstuma, de fet, del Raül Ruiz. Correcte, no sé ni si la va acabar. Vam veure aquesta pel·lícula. Tu no ho feia, que la vam veure. Erem 3 o 4, i dos érem nosaltres dos. Mm-hm. I jo diria que no la va acabar. O sigui, que està com mig inacabada. És estrany, és una pel·li cuixa, però és molt interessant. Sí, sí, sí. I després, no sé, la que ja hem dit, mènia com a pel·li de gènere, perquè al final, aquest festival encara que no ho sembli, el festival de cinema fantàstic i de terror, i de terror i de fantàstic en vam trobar 10, com a molt. I, bueno, insensibles, dir que és el debut del, com es diu, del Medina, de Juan Carlos Medina, si no m'equivoco. És un director que fins ara ha fet curs i tal. És una pel·li que barreja guerra civil, posguerra civil, guerra mundial, amb fantàstic, i ho fa molt bé. Realment, és una de les grans sorpreses. S'estranarà al febrer, ja en parlarem. Però, bueno, menys mal, no? Una pel·li que realment... Gràcies. Gràcies per este valance. I, a més, no sé, Iron Sky, que es va estrenar la setmana passada, com qui no vol la cosa. Es veu que va funcionar a Bellasitges i van dir, coño, l'estrenaven si estaven bé. Oye, que estrenen l'impossible, nada, nada, nada. Tira, Tira, Iron Sky, que és aquesta dels nazis a la lluna. Cada vegada que algú diu aquesta premissa, mora el sentit comú, una mica. I jo amb Ric. A veure, torno a dir. Els nazis a la lluna. Espera, espera. Ens volen invadir amb... invadir, es diu així? Amb ell. Amb cepelines galàcticos, que és encara millor. Hindenburgs galàcticos, molt bé. Sí. Sí, alguna cosa més? Sí, d'estrenes ja en parlarem, perquè ara s'estrena també l'ú per demà, ja... No t'ho hauria de dir, t'ho preuptava, perquè totes les que has dit estan molt bé, però estan una mica dins del guió, però alguna sorpresa? Algú que diguis, ei, aquesta m'ha sorpresa. Digues tu alguna, perquè... Sí? No, no, és que si no en tens cap, no en descapa. No, no ho sé, vaig estar pensant i, realmente, entre la rapidesa amb la que m'oblido de les coses, i que, realment, no seria que dir-te. Jo sí que en tinc dues sorpreses, que vaig dir. Toma, guai. Ah, bueno, sí. Sí, una és la pel·lícula que va servir com a pel·lícula sorpresa a la clubenda del festival, que és Spring Breakers, que l'han citat ara mateix pel xat. Sí, mi barri, gràcies per recordar-nos aquesta pel·lícula, perquè és una autèntica vaginada a Panc i Salvatge, amb un James Franco passat de voltes total, i amb unes noies que es dediquen a anar amb passamontanyes rosa i vikini i matant. I, a més, tot de l'Ufestrèon. Exacte, una mena de videoclip psicòtic. Evidentment, sí, perdona, gràcies. Sí, no, no, que és molt xulo, és molt xulo. No agrada ningú amb la qual cosa... Exacte, és el que te n'agradaria firma. Evidentment va ser a Butxarà del festival. És l'última de la... ah, i ara, del Harmonicorin, que és aquest director tan underground, que sempre ha anat bastant a la seva bola, i una altra pel·lícula que també m'agrada molt és una casa de Room 237. Parlen d'aquesta que jo m'agrada perdre. Vaig sortir i vaig dir, hòstia, és molt xula. És una autèntica locura que funciona, en principi, com a un documental sobre el resplandor, que tu sents com una gent diu algunes teories sobre el resplandor. O sigui, hi ha 5 personatges, que no sabem qui són, ni experts ni ningú, perquè no s'acrediten. I comencen a dir les seves teories. Llavors, un diu, no, no, el resplandor és una metàfora sobre el genocidio dels índios nativos americanos. I llavors comença a portar totes les proves surrealistes trobades a la pel·lícula. Però què hi són? És clar, aquest boster que hi ha aquí detrás, no sé què, i significa això. Després, una altra diu que és un reflex de l'Holocaust. Una altra diu que no sé què. Llavors tu al principi dius, hòstia, quina pel·li més fascinant el resplandor. Allà, quantes interpretacions, però quan hi ha portes una estona que t'estàs menjant teories d'aquestes conspiranoiques, dius, no, no, aquest documental no va sobre això. Aquest documental va sobre aquests pirates, sobre aquests pirates, sobre com la gent es torna a boja fent interpretacions de coses que potser no tenen, o potser sí. Però al final, un documental sobre la paranoia, sobre l'esquizofrènia i sobre la conspiranoia, i a mi em va semblar una cosa brutal. És profundament cinèfil, perquè la tu, el resplandor... A molt, el resplandor ha mort aquesta pel·li. Llavors veus la pel·li, vas trobant les diferents cares, les diferents matisos, les diferents... Però, a l'hora, no et creus un caraco, hi ha un que arriba a veure la cara del cúbric als núvols. Hi ha un que diu si pares la pel·lícula en aquest frame, veus perfectament com els núvols del fons fan la cara del cúbric. Òbviament no es veu, la cara del cúbric. Són uns núvols, sense forma, no són res. Però el tio, en la secció, no veia la cara del cúbric. A mi em va semblar brutal. Rumb 237, que és una pel·li que no crec que s'estrana mai, però si la podreu aconseguir d'alguna manera és divertidíssima. Segurament la podreu aconseguir d'alguna manera, perquè ja estan sortint moltes pel·lis de les del festival. Dos dies després ja estan sortint en DVD. En DVD. Com ara, Safety Not Guarantit, per exemple, ja ha sortit. Sí, molt. Pots connectar-se a Amazon. I aviat Amazon, doncs comprar-la... El que seria aviat Amazon. Amazon legal. És legal, tu pagues uns diners i te l'envien a casa. Amazon. Estan fent una mica de conya, perquè ara toca parlar d'un tema... No, jo no falla conya. Això després ho escoltarà la gent de ciutats i diran, mira, aquestes. L'any que viene va ser Greita. Estan fent una mica de liu perquè s'ha liat molt, s'ha liat molt parda gràcies a Vertice Cine. Des d'aquí un saludo a Vertice Cine. Sí, ha sigut divertit el cas Vertice Cavin. Exacte, toca parlar de Cavin. Cavin, en debuts, és una de les grans sorpreses de l'any, sobretot a nivell fantàstic. La Peli, potser si la compares amb l'Incontes Spielberg... Vale, respeto. Però a nivell fantàstic és una de les grans sorpreses de l'any. S'havia d'estrenar el cap de setmana de Halloween, o sea, perfecte, és el plan perfecte. I, finalment, eludiendo a la pirateria como una de las causas, Vertice Cine ha decidit estrenar directament en DVD, la Peli. Bé, a més, per agravar-la a cosa, molts mitjans, molts mitjans d'aquests 2.0, a més, estan echant de més l'enlla el fuego, no? Culpant els que s'han baixat la Peli, de ser els causants de que acabin en debuts no arribi els cinemes. La gent que després el dia següent es critica tranquil·líssimament per les baixades en DVD-Rip, sense cap problema, o directament amb escriners. I el cas és que, bueno, ens opta bastant, perquè està clar que la pirateria és un fet que existeix, i que ja està afectant molt, però el dia d'avui el 80% de la cartellera es pot baixar. Això és així i no se pot canviar. I hi ha casos com el fraude del Rick Serguer Nova, que es porta 3 setmanes, i porta 3 setmanes en el top 3 de Màximo Tequillazo a l'Ivel Nacional. Sí, la veritat és que és una excusa una mica lamentable. És veritat que la pirateria és un tema delicat, que jo entenc que les distributores i les productores gairebé estiguin amoïnades per aquest tema, i bé, no és un tema fàcil, jo reconec, però home, culpabilitzant la gent d'aquesta manera, de dir, doncs no estrenem aquesta pel·li perquè us l'heu baixada i us foteu. Doncs em sembla lleig, d'entrada em sembla lleig. Segona, em sembla mentida, per el que tu dius, perquè en pel·lícules que es poden descarrar i s'estrenen igualment. Concretament aquesta, la gent aniria al cine a veure-la. És molt bé, tant a Sitges com a l'afecte boca o l'esta. És que està funcionant molt bé. És una pel·li que la gent pagaria per anar a veure perquè és la pel·lícula per excel·lència de veure en una sala gran. És que jo és que hagués tornat, de veritat. L'hagués vist a Sitges i l'hagués vist a fora, una altra cosa. A Sitges potser no, perquè els horaris eren impossibles. Exacte. Per tant, em sembla molt bé que ha quedat distributora a cada cosa. Tinc els seus motius per decidir no estrenar una pel·lícula, perquè creuen que no funcionarà. I, bueno, et donarà mala educació directament, que és lamentable. No ens amaguem darrere d'aquestes excurses. Però pot veure en cine aquesta pel·lícula. Insistim tant perquè és molt xula. Vaig molt divertida. S'haurà de comprar... Bé, compreu-la. O llogueu-la. Ara no ho sé. Si volen que anem de legals, també la culpa és seva. És a dir, no estreneu la pel·li un any després d'aquestes estrenes. Si compreu els drets, l'estreneu de seguida i punto. I ja està. Estava esperant a veure si el boca oreja funcionava. Ha funcionat, però tothom se l'ha baixat. No és ara, ja no. En què quedem? En què quedem? Saps què podem fer? Espera, un últim apunt només. Una de les pel·lícules que es va veure a Sitges, i a més a nivell seriós, és a dir, a la Secció Seven Chances, que són 7 pel·lícules que es cull la crítica i que realment són bones, com és Caterpillar. Doncs el seu director, Koji Wakamatsu, que a més és un dels creadors del eròtico japonès, ha fet unes pel·lis com ara Violated Angels, que l'ho peten. Violated Angels. Violated Angels. Sí, sí, sí. Molt bé. Doncs, bueno, aquesta anava d'un tio que perd cames i braços, i vol tenir sexe amb la seva xicota, i la seva xicota no s'ha sentit atreïda. Es quedava amb un Caterpillar human. Sí, sí, sí. Doncs aquest home, el Koji Wakamatsu, no va venir a Sitges, perquè estava intentant superar unes ferides, després d'un accident de tràfic, el van atropellar, i no ho ha aconseguit. Ah, altres passants. El que bajona? Sí, vale, doncs... Tira... Tira algú que estigui bé, Marc. La medicina no ens ha salvat del nostre caure cap avall. Sembla mentida, com ens anar quan el teníem tot en clar, tot en clar. Els nostres passos no en fan rèl·lit, des que les paraules van canviar res sentit. Tots estos dies sóc un clau perill, i no em costa res mentir, mentir. Si abans érem addictes a la sinceritat, per a les veus se'ns volen importar. La nostra vida és un atendent, peta de suros, sorolls i trens. L'estiu s'acosta i ja no ens diré perquè és més fàcil gelar el temps, el temps. Si abans érem addictes a la sinceritat, per a les veus se'ns volen importar. Si abans érem addictes a la sinceritat, si abans érem addictes, si abans érem addictes, si abans, si abans, si abans. Ja vols que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja vols que crec que la sort segueix dormida, i que ens queda només la realitat reconstruïda. Ja vols que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja vols que crec que la sort segueix dormida, i ens queda només la realitat. Ja vols que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja vols que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja vols que crec que la sort segueix dormida, i que ens queda només la realitat. Ja vols que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja vols que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja vols que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja vols que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja vols que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja vols que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja vols que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja vols que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja veig que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja veig que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja veig que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja veig que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja veig que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja veig que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja veig que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja veig que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja veig que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja veig que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja veig que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja veig que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja veig que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja veig que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja veig que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda. Ja veig que crec que la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig la sort segueix dormida, i en els ulls de la gent veig la sort segueix dormida, Podria ser. L'acopula agafa alguna cosa d'aquestes històries que ja estaven editades aquí, però les ha posat en un volum, les ha ajuntat totes, bueno, totes, unes quantes, en un volum que... Home, deu anys, no? Sí, en Glova... Segur l'Eon Elrion. Ah, i és el que anava a dir ara. En Glova del 68... No, no. Del 68 al 78, i que és molt còmoda de llegir. Vull dir, tota l'agapa. Ves llegint historietes d'aquest tio, acabes una mica parat, acabes una mica boig, i acabes odiant a la humanitat, però també es tracta d'això. Amb la qual cosa, recomanem, en creixidament, aquest volum de la cúpula, Gilbert Shelton. Tot el que ha fet Gilbert Shelton és molt divertit, o sigui, qualsevol cosa que haurs caigui a les mans. Em sembla que era la cúpula que també va editar un integral dels Frick Brothers, amb tomitos pequeños, que també... entre bastant fi. En aquells estius tontos que dius, ara aquells els deixo, pumba, et fots un d'aquests i et quedes fino, fins i tot. M'ha quedat a la platja i descontaminar-me. Juli. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Juli, que llargues d'aquestes. Li ha costat entrar el Terminator. En fi, per què estem escoltant el Terminator? Perquè avui s'estrena el Terminator casero. Avui no, demà, perdó. Demà s'estrena Looper. Looper és l'estrena comercial de la setmana. És la pel·li que va a clausura. Sitges, ja veieu. És un lúper. Sí, és un lúper. Looper és una història que barreja molts elements de Terminator, d'altres pel·lis com ara la mateixa Origen. I és amb el Bruce Willis i el Josep Gordon-Leavitt, fent el mateix personatge, un tio que mata el 2040 a la gent que li envien del 2070. No, no. No pots explicar així, quedar-te d'en faig. Espera, sí, que sortim del còmic del supercerdo, i ara anem amb això. I el 40, hi ha cicaris que reben a gent del futur que la mafia envia, o mafia o qui sigui, per ser exterminats i el cuerpo eliminado sin dejar ni rastro. Què passa, que el Joe es troba amb el Joe del futur? No el pot matar, i a partir d'aquí comencen la pel·li, d'intentar encontrar el que en el futuro li ha tocat, que és un nen en John Connor de turno, i per això és un referent més que evident. Sí, s'han parlat de això. Lúper és el terminator de la generació del segle XXI. Fins i tot a la casa de los horrores. Sí, sí, a la sala de la crítica. Sí, sí, sí. Sabia que ho havia tret algun lloc. No us espereu el terminator de la generació d'ara, perquè sortireu molt de bajona, però està bé, està bé, està bé. La recomanem com a posta comercial digna. Sí, a nosaltres ens ha semblat que està bé, que és digna, però també cal dir que ha agradat moltíssim. Sí, sí, sí, ha agradat, però la gent s'està deshacent en elogios amb aquesta pel·li, però és això, jo no ho comparteixo, i tu... Sí, sí, està molt bé, està molt bé. Però jo he sigut insistents crítiques de, no és com t'esperes, és millor, no? Sí, jo crec que no. Jo crec que està molt bé, ja està, és un blockbuster molt digne, molt digne. Sí, i ja està, i punto. Aneu a veure'l així, i el gaudireu, perdó, tindreu moments de bajó, hi ha bajones de ritmo que lo flipes, però bueno, està bé, està bé, però ja no sorprèn, no us espareu gaire cosa. En fi, aquestes, l'estrena, altres dues estrenes, les diem en breu moment, perquè mola, m'he tirat el dedo en la llaga. S'estrena Adam Renacido, que és una pel·li del 2008, que ja està disponible en DVD des de fa anys, doncs s'estrena amb pantalla gran, Xupate S, Cabin in the Woods. És la nova del Paul S. Rayder, que va escriure el guió de Toro Salvaje, i va dirigir Affliction, ojo, con este tío. I la pel·li a més és Segunda Guerra Mundial, un tio que ha de entretenir a los judíos abans de que vagin a la Càmera de Gas, Jeff Goldblum, Willem de Fa, en fi, aquesta és una. L'altra, la Isla de los Olvidados, es una pel·li noruega del 2010, és a dir, mismo cuento, y protagonizada para la Stella Skarsgård, ja ho diré, i que també pinta Xunga, pinta Xunga, un grup de nens, que el 1910-1915 són utilitzats com claus explotados de la muerte. Dues recomanacions, perquè no vulgui veure l'úper. Sobretot, sobretot, sobretot, no aneu a veure paranormal activity 4. Si voleu, sí, però no. No, no, ja aneu. I ara, tira la cançó italiana que té posat allà. Ja, Marc Baló, ara. Ràpidament, és que està passant una cosa molt important ara mateix a Barcelona, a la filmoteca. El Marco Bellocchio ha vingut, el director de Vincere, que Vincere és una pel·li italiana molt xula, ha vingut a presentar Vella Dormentata, que és aquesta pel·li que l'Itàlia està reventant absolutament tot, sobre un car real d'una nena que durant 17 anys va estar enganxada, bastant com, enganxada en les màquines i tal, i quan el pare va dir que està aquí mossegado, es valia el pifòsio de sempre. La pel·li es veu que és molt bèstia, molt dura, però la filmoteca sempre estrena, ja estic aquí escoltant el fluxo, os jodéis, perquè a més no sabem quins estrenarà. Però amb l'excusa han fet un cicle, un cicle d'aquest director, amb algunes pel·lis bastant interessants, com ara el diablo en el cuerpo. No sé, ho fem ràpidament. Una violació en primera pàgina. Enrique Cuarto, que és una història, aquesta ha estat molt bé, és una d'atació de Luigi Pirandello. Pirandello. El francès és el pronunció com el pronunció, no ho sé, el pronunció. No ho hem esperat menys. És sobre un tio que està en una festa de disfresses, a més el tio és el marxell de l'Homastroianni, una festa de disfresses, cau d'un cavall, es fot un cop al cap, desperta, disfressat de l'edat medieval i es pensa que és Enrique Cuarto. I així. Italiano. I sobretot aquestes pel·lis que les fan aquesta setmana, i la setmana vinent continuaran també sobretot amb la condena, que és interessant, perquè és un assessor acusat de violar una nena. També temes interessants del Velòquio. Les podeu anar a veure a la filmoteca. Ja està, queda dit tu. Anem de temps. Em permets que faci una mica d'autobombo? Vinga. És que ara el Marc m'ha ensenyat un CD que ens ha arribat pel petit indie. Estic fent-hi el petit indie, ha començat. Els dimarts. Els dimarts de les nou Ràdio Esver, doncs ens teniu a nosaltres parlant una mica i posant música. Mira, i jo em faig autobombo també. Em demanen que faci un dia el programa en italià. No ho faig. Perquè desharia a vostres corazones. Oh, Latin Lover. Italian Lover, sí senyor. Fes la frase més eròtica que s'atacou així ara mateix en italià, sisplau. El meu cos ho necessita. Digues caldo del pollo de la abuela en italià. Caldo del pollo de la abuela. Bueno, eso no. ¿Cómo te llama, soldado? Cabo Segundo Fraguetti, sargento. No tires tus cosas al suelo, maricoletti. Hay que cuidar la ecología. ¿Cómo te llamas tú? Capolten. Profes. Teñones. Colins. Muy bien, colitis. Pojones. Profiláctico. Ponte Bragas. Sois guapísimos. ¡Vas a ver mis unas maniquíes, netas! ¡Quiero ver todas esas cabezas capadas mañana por la mañana! Gracias, querido amigo. Aquest era el seu clip de la peli secreta d'aquesta setmana. Una peli que a mi mola rebeure la doblada. De veritat. Generalment es poso en versió original, però aquesta digo no. És una peli que cada cop que la torno a veure, és doblada. Com és tan fàcil, teniu fins al final del programa per ensaltar. Si no l'encerteu ara, us quedéssim mini-punto. Recordem que de moment la cinza de Ripley està guanyant. Porta 3 mini punts, 1 lelastiguerl i 3 lelastiguerles. 0, 6 mi barri i 0, la resta del món. Albert, el Lumi... Posa dues espil·les, perquè mola. Sí, perquè l'última etapa del concursador de Flutho serà el lloguer que m'encanta dels concursos de la tele, que la última fase guanyes més punts, que pots haver guanyat totes les antàlius de manera que no ha servit de res. Però no li diguis si no. Que dius que ja se s'ha de parlar a la quarta. Bona va, tira, va. És tan guai el disco dels punts, que ens quedaríem tot el programa sentint aquest tema a 155. És molt guai el disco dels punts, però molt millor que l'anterior. Però no, hem de parlar de còmics. Sí, un altre cop. Hi ha hagut que la cosa anava de recuperacions una mica punquis, i ara també recuperem un material de Mauro entre algo, que és aquest autèntic clàssic, ja, del humor gràfic espanyol. Em sembla que ara està el jueves, i no... Hi ha mil llocs, però un dels llocs més destacats del jueves. Doncs aquest carreró tan bestial, que va començar els anys 90, no sé si tu te'n recordes si ara del cap el Mauro entri algo, però és un d'aquests humoristes gràfics, entri algo. Entri algo. Que té personatges tan mítics de la orografia còmica espanyola, com Erminovola Extra, com Alte Rollo, com Àngel Sefija, aquests personatges... Tant canyers, i tant costumbristes, i tant indisalora, i tant hipster, i tant... que es posos, que fa ell, i que li han donat aquesta certa obra de prestigi, no? Mauro entri algo, és un gran. Llavors, ara, què passa? Que s'ha dit a un recuperatori del demonio rojo, que és un dels seus personatges. El mes passat fa dos mesos es va evitar un recuperatori de Alte Rollo, i ara tenim un altre recuperatori de la mà també de la cúpula, que es diu el demonio, que és del demonio rojo. El recuperatori, concretament, s'ha posat allat. Bueno, és el nom. Ja he dit que era canyero. Per què estic així? Doncs perquè recopil·la les històries del demonio rojo, que és un senyor que es dedica a observar la conducta de tios i ties, especialment de ties. Sí, sí, sí. I de posar en sol fatuts els tòpics capres i cap furrosos. No marxis, tio, no cal, de veritat. Posa en sol fatuts els tòpics amb misògens i masclistes de les ties. Amb això el que fa, òbviament, és fer l'efecte contrari, i el que fa és criticar-ho, no? Criticar les conductes masclistes. No es posa ni el títol, el que jo, el cabrón. No, és veritat. Per apiar-me a mi... Però volia veure com reaccionaves. Ganes de follar. És aquest autor de vitòria que va néixer als anys 60 per pononòica en referents, que ha treballat com il·lustrador, que ha treballat també a revistes d'aquestes bastant índies de la cultura comiquera d'espanyola, com macoqui, com temeo, com el manclar, per exemple, com el Coves Castara, i que té aquest estil totalment reconeixible, aquest estil visual, que és entre infantiloide i punk i vanguardista, i que utilitza aquests colors plans i tal. Doncs un dels seus personatges, com deies aquest demonio rojo, i, bàsicament, és un còmic bèstia i salvatge des lenguado. Ah, i parlar de coses cotidianes que ens trobem cada dia, exagerades a l'eníssima potència, ja dic una mica cargant-se tots aquests tòpics, totes aquestes històries, i ja està. Es llegeix bé perquè són a cac per plana, vull dir, en alguns moments que no, que se'n va més, però, bàsicament, la estructura bàsica és això, una plana, una pàgina, un cac, una pàgina, un cac, que és com es va d'editar en el seu moment, i que ara ho tenim tot recopiladet, i ho hem de recopilar abans del demonio rojo, però, escolta, ja que està més, nunca sobra, perquè és molt divertit, és molt divertit. A mi m'agrada molt Angel se fija, és un tio que se fija en coses i te les explica. Se fija tot junts, no? Sí, és el segon home. Se fija. Llavors, això, que si voleu d'escachar raus una estoneta amb aquestes tòpies, a aquest tomo de la cúpula. ... Bueno, ja arribem cap al final del programa i, com sempre, deixem pel final una de les seccions estrelles. Ja el canviarem. El més divertit, ja. Si un cas, quan tornem a Sitges l'any diner, ja canviarem l'ordre. Estem estrenant-se a moltes sèries, però com totes ja van parlar de tercera cinquena, si és una temporada, ja en parlarem al final. Anem buscant coses noves, i coses noves, les hem trobades. Per exemple, a Irlanda. Ah, la precilla no fan sèries, home, ja només ve de la cerveja. Sí, doncs d'Irlanda surt, segurament serà la coproducció en general de les isles, surt Moon Boy. Què és Moon Boy? És una comèdia, 6 episodis de 20 minutets, sobre un nen que té un amic imaginari. Amb la peculiaritat de que és l'amic imaginari, qui explica tota la història, i a més en Bozenov i tal, és allà el protagonista de debò de la sèrie. El protagonista no existeix, és una declaració d'intencions. Sí, és brutal. Bueno. I, a més, un altre punt important, el protagonista és el Cris Odaud. Cris Odaud. Sí, sí. És que dius el seu nom i ja em desperta. Bona relació, Irrissàs. Aquest home, almenys jo vaig conèixer D.I.T. Kraut, i d'aquí ha anat fent... Sí. El que no és el Richard A. Odaud, eh? El que no és el Moss. El que no és el Moss. El Roy. El Roy, sí, exacte. I després ha anat sortint, com a secondària, molt dels pel·lis d'aquestes còmiques, el remake de la senyora Sidiotas, en fi. I a més, últimament, sembla haver fitxat una mica per la cantera. Sí, sí, perquè a més, ara d'aquí poc es trenarà 40 anys de casados, o com es diguin. Ah, sí, sí, sí. O sigui que ja l'anirem veient en una mica més. I també està veient en la moda de mimi. El policia, no? Si no m'equivoco. El poli, correcte. Doncs aquest tio va explicar en molt bon rotllo una història que, de fet, tampoc és gaire cosa, eh? És una història que té molts tics índies. Fins i tot hi han dibuixat els animats de vegades intercalats. I dius, hòstia, que irritante, que irritante. És molt blanqueta, és aquest noi que és una mica el calamitat, no? Té els nens que li fan una mica de bullying, l'altre nen que li fan una mica de guardaespaldes, els pares que no acaben d'entendre el nen, les germanes, que li ignoren una mica... Però va tenir un puntet una mica més agris, com ara el primer episodi... No sé, pares que reconeixen que odien els seus fills, llavors van quedant per fer coses de homes, com ara jugar al pòquer o com ara anar de pesca, amb la probabilitat que ni saben jugar al pòquer, ni saben... Això és la mena. I va tenir en aquests puntets, de moment només hem vist dos capítols, perquè la sèrie encara acaba de sortir, acaba d'acabar la temporada, els subtítols estan arribant a allò que passa. I, de moment, la deixem com una comèdia... De potencial, eh?Sí, pinta molt bé. Tot i que és això, de moment, és una mica xorra, molt indi. I ara té reto, que em diguis una altra sèrie anglèsa. Vinga, que acaba de començar més, eh? Sí, que ha acabat de començar. Toma, Hunted, de la BBC. Toma, Toma. Ets un fill, ets un haig. I, a més, bèstia, perquè és del creador d'unes quedors d'exfiles, d'adre, dels Copsnitchs, bueno, és igual. La nova sèrie, la nova alias d'aquesta temporada, segons diuen, protagonitzada per la Melissa George, que, de fet, ja va sortir a les últimes temporades d'Islàlias. És una història sobre espies amb agències de secretes, amb topos, amb assassinatos, amb acció, a Correcuita i tal, i tal, i igual. És una sèrie que tira molt de l'efecte insti, en el sentit d'afecte Instagram. És una sèrie que assatura molt els colors, fa un muntatge molt espitós, intenta ser molt canyera. I, bueno, bé, a la gent que està agradant molt, nosaltres li vam donar un episòmetro de dos episodis. Hem arribat als dos episodis, ja l'hem vista... Jo ja la deixo aquí, sincerament. A mi, entre que no, entés gairebé com anar... Jo em vaig a dormir una mica, també. Sí, al moment, mig, mig. Entre lugares comunes, i un quiroi no pot, oi tal. Bé, està ben feta, això sí. Si no, està molt ben feta, jo ja actua bé, surt el misteri eco, que mola. Una fiera. Bueno, doncs, amb aquesta vacuna... Ens acomidem, la setmana que ve, us presentarem sèries més bones. Ja veureu, salut. Sí, sí, segur. Fins llavors, Carles i Llucia Comel·li, Xavi Rodan, Marc Pérez Nau, moltes gràcies a tothom, per ser a l'altra banda, ens veiem... I per trucar, gràcies, Albert. Gràcies, gràcies. Dijous que ve a les 8 del vespre de Radio Desvern. Adéu! 100 justents i 100 justenses. Ha arribat el vostre moment. Ja no hi estoses. Que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre, a Radio Desvern, Canji Kipugi. Què tal? Molt benvinguts en aquesta tercera edició del programa Canji Kipugi, a Radio Desvern, i comencem com fem cada setmana saludant tots els components del programa. En primer lloc, Clara Aguila, molt bona nit. Bona nit, bona nit, bona nit. També, molt bona nit. Bona nit. I Clàudia Arbarà, bona nit, també. Bona nit, com anem. Un aplaudiment per tots. Ara juntes els aplaudiments per tots, no? Perquè m'han fet la crítica de quedar aplaudint massa. Ah, vale. Pensar que és que com que et deixarà la Clàudia tant, tant. Escolta'm, eh? M'ha fet mal, això. Comencem, com sempre, repassant els dies que fa que la senyera, la bandera de Catalunya, uneja a la penya del Morro. Del Morro, al Morro. És un homenatge al Jordi Domena, tot això. Des que es va reinstorar la bandera, ja porten, atenció, 38 dies de senyera! I fins que algú en collo vingui i la vulgui tornar a treure. Exacte. Comencem fent un repàs del somari del programa d'avui. Doncs hi hauré el programa amb una selecció selecta dels millors tweets de la setmana sobre Sant Just, sota la mirada de l'Imanol López. Després l'Adrià ha preparat un megamix de les cagades per antenar a Rajó d'Esvern.