I'm just trying to keep it in line You say you wanna move on and You say I'm falling behind Can you read my mind? Can you read my mind? I never really gave up on Breaking out of this two-star town I got the green light I got a little fight I'm gonna turn this thing around Can you read my mind? Can you read my mind? The good old days, the honest man The restless heart, the promised land The subtle kiss, the glow on seas A broken wrist and a picture picture What I don't mind, you don't mind Cos I don't shine, you don't shine Before you go Can you read my mind? It's funny how you just break down Waiting on some sign I pull up to the front of your driveway With magic soaking my spine Can you read my mind? Can you read my mind? Bueno, bueno, bueno, com comencem avui Com continuem? El Marc ara mateix està flipant Està amb cara de tios, o sigui, no funciona res I jo li he dit al Marc, és igual, entrem Ah, he sentit alguna cosa Però això pots tirar-ho? Ni que sigui sencer Bé, doncs deixa això de por Ni que sigui això Us expliquem, avui és un dia El condensador de fluzo, especial Disaster Edition No sabem per què s'han conyorat tots els elements contra el condensador de fluzo I no funcionen les músiques Bueno, està tirant aquesta música al Marc Que l'està cantant ell, de fet Està cantant tota l'orquestra Com un tècnico de sonido Però les músiques que havien portat no sonen No sabem què passen Algunes ja no sonaran segurs Que s'han morat de camí Ha passat a tot Però el corazón sigui estando El que no sé és per què paguem un tècnic de son Avui, concretament, perquè avui no els farem servir per res Ah, és veritat, què vols dir? Que el podríem dir veig de casa i li despuntem un dia de son Seria una opció I anem a sopar i amb el que ens estalviem Ens fem una mariscada al botafumero Que ens estalviem d'un dia de feina de Marc Això o una hamburguesa només una al canji Bueno, també Bueno, doncs això Va tot mal, però nosaltres seguim aquí I us donem la benvinguda No, que dic, afortunadament El papel s'inventa entre el que no funciona Jo entenem, això ja és algú I això, i que estarem aquí Doncs la propera hora Fins a les 9 del vespre A Radeu d'Esvern, amb tots vosaltres Doncs a través de les zones radiofòniques I a través dels mitjans que hi ha... Les vies de contacte que ja coneixeu El telèfon, el dia en cada setmana Pots i coel·la Si algú s'intira Ah, sisplau, feu la prova No dic que ens truqueu el programa Però feu la prova De trucar al 93-3361 I bueno, si sóc algú, doncs ja parleu Ah, sí, funciona, i penses No funcionarà, tranquils No funcionarà, exacte Però proveu, sisplau, 93-3361 Ens truqueu i ens explicau el que vulgueu Preferment alguna cosa que no sigui marrana I també preferem en alguna cosa Que tingui continguts culturals Si pot ser alguna pel·li, algun llibre Algú disc que has sentit o algun concert Alguna història que tinc ganes d'anar I parlant de continguts culturals Comencem amb un convidat de luxe O què has portat avui? De convidats Qui havíem dit que convidàvem al final? Ho tens avió No, hem convidat a Javier Marías Perquè hem decidit que és personatge de la setmana Per un moviment bastant interessant Que ha fet avui mateix I és dir que rebutja El Premio Nacional de Literatura Qui? L'hi han concedit al Premio Nacional de Literatura I... Diu que no el vol Això és així I llavors li han preguntat Per què no lo quieres, Javier Marías Diu perquè us l'ho explicaré en una rueda de premsa Llavors ha convocat en una rueda de prompts A les 6 de la tarda I ho ha explicat Perquè li sembla incongruent acceptar Un premi de l'Estat Diu que és un... És un premi amb tutació econòmica Són 20.000 euros Que no és congruent No li sembla bé rebre diners de l'Estat Uns diners que es podrien destinar a qualsevol altra cosa Com, per exemple, diu Dona subvencions Per les biblioteques, per exemple És una cosa que es podria fer Perquè les biblioteques Ara mateix són Primordial de coneixement i de cultura Per molta gent, ara que hi ha tanta crisi I s'està destinant 0 euros a les biblioteques El diu que podria ser un sistema Li han comentat que el podria haver acceptat el premi I haver-lo donat en alguna Causa que ell vulgués I he llegit que no, perquè això seria una mica demagògic Per per seves, es semblaria un moviment Una mica interessat I tot el que l'ha rebutjat Amb la qual cosa jo aplaudeixo al senyor Marías És un tio que m'agrada... De fet, em van parlar, no? Fa un any, em van parlar De Javier Marías, arran Del seu darrer Libre, Los Enamoramientos Que és pel qual ha rebut el premi T'ho sembla samir? És que diu los enamoramientos i canvio de llengua o de camisa Llavors això Em van parlar d'ell, ens agrada És un tio que ens agrada professionalment I a sobre ara ens cau de fàbula Així que dediquem el programa A Javier Marías I ara és quan el Marc hauria de tirar una música Molt bé Perfecte Estava allà, el Marc fa com un cavall Fa així amb les mans El podeu veure, el podeu veure El reflex de la webcam Bé, Sydney, gràcies per dir Més mira a vosaltres per Dedicar-li el programa Que menys Segurament el millor escritor viu en castellà Qui ha de dir això? Jo no els conec a tots Està menjant El poeta El poeta I està Escritores en castellà Bé, hi ha molts d'altres No, Javier Marías és tan gran Però bueno, tirem endavant I parlarem, ja que estem parlant de Javier Marías Parlem una mica de llibres Així com sense... És que ara sense el recolzament musical Que era com... Pots dir una cosa guai, tu Què és això? Mira, això sí que ho tens Això és el fillastre Això sí, això està sortint Que és tot aquest fum Que surt de l'estudi Sí, Marc Bé, en fi Tira alguna cosa És veritat, avui La selecció musical corre a cargo De DJ Marc Que ens delectarà Un grites kits De la seva biblioteca particular Discoteca personal Que ens confonen Nostres tosses i nostres carraspeos Perquè tampoc tenim aigua Això és una altra cosa que no tenim No tenim aigua, Marc, no tenim aigua Si en tinguessin, tampoc hi havia gos No hi ha aigua ni gos Això és un programa Hola, benvinguts al condensador És un programa seriu amb mitjans Estem donant una idea De submundisme bastant important Això és de veritat I parlem de llibres de veritat Un llibre que es diu La Tienda i la Vida És una de les jugosíssimes novedades Que té entre mans L'editorial Blakibooks Ja sabeu que... Que salut, ja està fent de meia El tema de l'aigua Sabeu que som uns entusiastes De la muerte de Blakibooks Ja us han recomanat uns quants llibres En aquest programa I ara no podem ser menys Treu en una altra cosa I torna a ser notícia És un llibre molt xulo I avanço Hi haurà més material de Blakibooks En un futuro pròximo Perquè Dan Espiot ha publicat un... Blakibooks li ha publicat un disc Un llibre de Dan Espiota He dit un disc però no és del tot erroni A la confusió, perquè és un llibre Molt entre comentes musical I encara no ho hem pogut llegir Però quan ho fem us en parlarem I probablement parlem encara més de Blakibooks Però bueno, el tema Llavors, es publica aquest La Tienda de la Vida Que és un llibre d'Isabel Sucunza Qui és Isabel Sucunza? Tenim aigua És de la Xeta És de la Xeta No millor no preguntar Gràcies, Marc Una mica d'aigua I agafem forces per parlar De la Isabel Sucunza Que és una noia de Pamplona Que va venir a Barcelona Hi ha uns conseñets I, bueno, S'ha d'integrar de la seva manera En la cosmogonia catalana I va començar, entre altres coses, A fer un blog A renda unes vivències que va tenir Fent d'ajudant En la botiga del seu germà És a dir, el seu germà té una botiga de roba I ella va estar donant dues setmanetes Cobrint una baixa I va dir, a partir d'aquí, Aniré a extremar totes les experiències Amb la gent com actua i tal I faré un blog Va fer un blog de tot això I des d'aquest blog, ara, Diguem que ha fet una versió Més larga, més extendida i sincortes I ha publicat aquest La Tienda de la Vida On parla, doncs, d'això, de les aventures D'una noia que, essencialment, és periodista I és una gran lectora En un ambient, en un entorn De botiga de roba Sí, exacte Llavors, la noia el que fa és Aquesta cotidiania delirante gairebé I, per altra banda, també Seguia exacint la seva vaçant de lectora Perquè, com dic, és molt lectora Li agrada molt els llibres I el que explica entre moltíssimes altres coses És com intenta colar aquells moments De lectura a la seva rutina De botiga Llavors, a partir d'aquí, doncs, ens parla De proste, ens parla de nitge De referents superalabats Però és molt guai, ho fa de manera Doncs molt planera i molt xula De manera... Aquesta visió de la cotidiania Que té una mica el Quim Monzó tot i que potser sí Em sentís la Isabel Sanfaderia A partir d'aquesta comparació, no ho sé Perquè és que fot canya, la Isabel Jo sóc un fill, eh? Sí, sí, fot canya, agafat una mica tots els... Alguns quants personatges de la cultura catalana I de la cultura així Una mica cultureta Deixem gent cultureta i els fot canya Però els fot una canya molt divertida Jo diria que fins i tot té una part de carinyo Vull dir, no, gent... Igual sí que els odia mort, però a mi no em dona aquesta sensació I fa una mica un repasset Doncs això de la cultura catalana I del que significa ser forani I haver vingut a Catalunya Ella ha parlat de Catalunya Des d'un carinyo molt important Però també des d'una ironia bastant afinada La noia demostra De tenir un coneixement de la literatura catalana Molt important, però també demostra Doncs això, no? A veure una mica Cupsat, tota aquesta gent A vegades mira una mica per damunt de l'Hombro Això ho tenim als catalans, mira una mica per damunt de l'Espanya Aquell que no parla del tot ben català Aquestes corretes que... Ella ho posa una mica En sol fa tot això A part d'això, com a bon escriptor de jove I una mica generacional També el que fa és parlar De les dones, de la condició femenina De totes aquestes històries Des d'un punt de vista molt divertit Molt lleuger, però també Aquells que va calent a poc a poc Com ho veus? Bé, però tot això ha de ser un llibre De 1.200 pages Quanta temàtica, això No saps quantes pages té i ho preguntes sense pensar És molt curtet I molt ràpid de llegir En una tarda te'l pots ventilar Però queda I per què no me'l passes? Perquè no me l'has demanat Perquè tampoc m'havia llegit a dir jo Molt bé Ostres, que estem molt estressats A veure el sucunza I ja us diem que és Un dels encerts de Black Box Molt bé I aquí estàvem parlant Amb el nostre tècnic de sou Mentre el Xavi li dona una mica el xat I ja que estem amb el programa una mica estrany Anem a parlar de coses estranyes Anem a parlar de teatre Us en recordeu de quan el Fluzo parlava de teatre? Oh, o que poca Sí, després va arribar la crisi i vam dir Ui, el teatro Ui, 20 euros per entrada En fi, vam anar al teatre, finalment Feia molt de temps i teníem molt de mono I a més vam veure una obra molt xula Que es va estrenar I de fet, només una setmana per veure-la S'acaba el 4 de novembre La fan a la sala 2 Del teatre Capitol I es diu Rudigor o la Nisaga Malaida Sí, es tracta d'una adaptació D'una obra que es veu que es va escriure Por ahí por el 1880 Tal W. S. Gilbert Que és un dels cracs del teatre I ara una companyia de teatre Que es diu Egos Teatre Que va començar l'any 2005 I va tirar l'adaptat a la catalana Ha fet un musical A la catalana, eh? De fet, imagino que l'adaptació és bastant fidel Perquè és una obra de teatre, és un musical Que té molt a veure Amb aquelles històries de por Rollo, Edgar Allan Poe Edgar Allan Poe, clar Per això feia històries de por Feia Poe Espera, espera, i Lovecraft? Feia històries d'amor És sobre un poc No és la primera vegada que sortirà a Lovecraft En aquest programa, ja aviso Oh, està tot enligat Ja no sé què estava dient Egos Teatre, i va adaptar aquesta història Sobre, bé, és un poble On hi ha una maledicció Hi ha un conda Que està malaït Perquè ha de matar cada dia una persona Si no vol morir ell I llavors el poble dos cada cop hi ha menos gent Una cosa molt estranya Protagonitzada pel mateix equip de sempre És un equip que va començar I que sempre han estat allà juntets Tots ells, gent, no sé Ha puntat tres noms, així L'Anna, el Borg, l'Ali Camps o el Rubén Montagnà Home, gent de la Sena catalana Sí, i tant, i tant Llavors la van estrenar el 2008 Hi havia un bagonya premis de guions i maquillatges En diversos certaments I ara l'han tornat a restrenar I l'han restrenada per a tothom A veure, se l'has patit tota Però l'esforç és molt gran El pared material té una... Tot el que ho fa servir Ho han pintat de negre, previen 앞으로 i es segill un ànic o cadira Com que han pintat una Si s'entena la peta La violència està amb感謝 M'imaginau, un pato... Ui, com es diuen les 튀qLaughs? Cloça... El pato cuaca... Estima' els gusillans alguna cosa. Amb Ken, què din dius? Gràcies Marc. I ara el termino, el termino, en català i en castellà, si us plau, perquè no ho sabeu. Que en lo acierte se llevarà de premio la posibilidad de llamarnos por teléfono y contarnos una peli. Exacto. En fin, mentre estan jo continuo. És aquesta història que comença, és tota musical, és pràcticament no parla, en parla molt poquet. I comença, doncs, plantejar la situació amb una historieta que, bueno sí, és gracioseta, però no acaba d'estabilitzar gaire, fins que arribar a la segona part, que és una autèntica bogeria, on em vaig pixar, literalment, de riure, on juguen un futiment de coses de l'escenari. Parlen amb el pianista, la música és en directe, ja sempre el mateix pianista. Parlen amb ell i van dient coses, fan algunes coses que no puc dir perquè són spoilers i és molt complicat de desvelar. I llavors es barregen històries d'amor, històries de fantasmes, una mica de mitologia. Està francament bé, és molt, molt, molt divertida i a més és molt assequible, crec que l'entrada són això, doncs 20 euros que no està nada mal, però és que, com que la compres en el gallinero, la sala dos és tan petita que la veus de putíssima mare. Truquete, truquete. Bueno, doncs, iremos a veure Laura Graf Nando, que és el que fan els ànexos, ens en diuen... Ara falta, com es diu, en català. Exacte, en català no ho sabem encara. Això, cal dir que aquests de Ghost Theatre, com han tingut bastant d'èxit, ara es trenaran les seves darreres obres, han fet dues mes, que són La Casa de la Sòra i el crime de l'Olar d'Or d'Art, Artport, Sabil, ja ho pronunciarem, i que se'ls ha de seguir, se'ls ha de seguir la pista perquè pinten molt bé, pinten molt divertits, una història... un timbart on tomàdo però pito el seren, ho podria dir. Doncs a mi m'has comprat ja, eh? Doncs anirem a veure aquesta obra i us explicarem... Ah, no, ja ho hem fet. Ah, mira, els ànecs en català, claca. Gràcies. Doncs vinga, què faríem sense tu? Eh, Marc, clar que una cançó va. Bueno, que sí que m'està molt a més el programa amb la selecció que ens està fent el Marc de la seva discografia particular. Tornant de la feina a casa seva, servint-se un burbon en un got d'aquests de bola, i posant-se aquesta música, posant-se en el sillón, allò amb les pantufles, i posant-se aquesta música. És una música que ens ve ideal per presentar la nostra pròpia secció, la nostra pròpia... És la pròpia secció, que és còmics. Ja està, és l'única... no, fin. Ah, ja està. I el gag? No, no, ja està. No hi ha cap mena de relació, ja està. Si no, no ho diguem això de cap manera. Llavors, aquest toca parlar avui. Avui parlarem de dues novetats, que estan relacionades amb Major o, bueno, amb Robert Kickman, el gran Robert Kickman, un tio que surt un cop cada tres setmanes a aquest programa. Però, bueno, és que és guai, el tio molt... Ah, però està bé la cançó que està pegada i pintada per el Robert Kickman. Ah, sí, sí, sí, ho sabem. Per què? Perquè aquí és Robert Kickman. Avui ho expliques tu. No, va, li dic el Marc, perquè s'ha posat com un ging de les psicoparnets, no? Robert Kickman és l'auto d'entre d'altres coses de los muertos vivientes. Ahà, ahí queda això, no? I de l'Hombre Lou i aquestes coses, sí. Invencible, eh? Molt bé, molt bé. L'Hombre Lou, quan el Marc ens diu coses, perquè ens quedem allats sentint-lo, i, mentre estan, la ràdio és que ens silenci. Ens ha dit a veure, home. No ens parlis més. Està buscant per Spotify, com bonament et puja, en els nostres temes. Però què passa? En els nostres temes són un pocos rarunos i no us troba. És comprensible, no et pagarem, però no et passa res. No et passa res, sí. Robert Kickman, què deies? Robert Kickman, no? Has citat l'Hombre Lou, i això és del que parlarem avui, perquè, finalment, ha acabat... bueno, finalment, ni que hagués sigut tan llarg, no? L'últim volum és l'assombrós hombre lobo, que és aquesta sèrie que va fer el Robert Kickman, que no va tenir l'èxit, perquè s'ha quedat, al final, amb 25 números, dels quals, doncs, això, ja han quedat tots recuperats per planeta, amb aquest quart volum, que acaba de sortir ara mateix. És una sèrie que va començar l'any 2007, va acabar el 2010, i, doncs, això... bueno, s'ha acabat, que hi farem. Era guai, era divertida, però ja és el que hi ha. No passa res més. Llavors, de què va aquesta sèrie? A un senyor que es converteix en un lobo, i a partir d'aquí... Això que té l'Hombre Lou, és el que té l'Hombre Lou. A partir d'aquí, doncs, ja has fet el bé, perquè hi ha noms, noms dolents, hi ha noms dolents, doncs, aquest és bo. Té un petit incident amb la seva família, no direm exactament quin és, però, bueno, es fica en un submunt de sectes lobunes, licant tròpiques, de guerra amb vampirs, que també és el que té, és l'Hombre Lou, que sempre estàs a la canya amb els vampirs. Sí, sí, sí, algun dia ho preguntarem, perquè... Tampoc ho pintan nada al uno con el otro. És igual, que cada uno vea el vol, i ja estàs. Exacte, exacte. I després, és que, a més, hi ha altres categories de monstres, que no hi pintan res. O sigui, són un Hombre Lou, un vampiro, i un zombi. Què passa, que l'Hombre Lou i el vampiro comencen a discutir i el zombi està allà. Tipo, el distribuixem i el greu negozqui. Sí, sí, sí, no està sentulament el zombi. No està sentulament el zombi. Exacte, és una mica d'aquesta idea, però, bueno, estan picats. Llavors, a partir d'aquí, hi ha tota una mitologia de base, bastant guai, però, sobretot, el que hi ha és molt de cachondeo i molt de... Bé, molt de passar-se-ho bé. És un còmic d'entratanament puro i duro, que ja sabem com no se l'has gastat el Kirman, que és, bueno, doncs això, colant cliffhangers cada dues pàgines, girs d'argument, coses espectaculars que no t'esperes, i el que surja. I si surgeu un crossover amb el Invencible, doncs surgen, clar, en Invencible. Home, és el Robert Kirman més distès, no? No és el de los muertos vivintes últimament, que ha passat un braç. Exacte, el Robert Kirman de los muertos vivintes segueix mantenint un bon nivell, però està com de primiròdic, no? Ai, que t'estan... Ai, no ho sé, és tot gent viva. És tot gent viva, no ens surten morts. Exacte, ja. Bueno, estem esperant el cacariadíssim número 200 de los muertos que diuen que s'acabarà el mundo. Però, bueno, per això, qui s'estigui una mica menjant els humles amb el tema de muertos vivintes té aquest hombre lobo, i a la sombra sombre lobo és el nom complet, que és aquesta obra del Robert Kirman, que, a més, la dibuixa, un Jason Howard, que al principi està bastant malament, sincerament. Si recordi què vas dir, això. És possible, és possible. Per mi fallava molt, al principi el dibuix era bastant xungo. No per res, no perquè l'estil... A mi l'estil, en concret, no m'agrada gaire és aquest estil cartoon, però no està mal, tampoc passa res. Però és que hi havia una sèrie d'items que no... realment no dominava aquest tio, perquè, per mi, hi ha temps importants com les proporcions i com les relacions anatòmiques i tot d'aquestes històries. Doncs aquest tio ha anat guanyant amb el pas dels números, ha anat agafant el seu lloc, i al final jo crec que ja té un estil bastant xulo i domina ja bastant la tècnica. Ara que troba l'estil, pam, que em serà una sèrie. Jo crec que aquests dos poden arribar a altres llocs també bastant importants, el Kirman i el Howard, que continuaran col·laborant. No sé si han fet alguna cosa més després de la sombra sombre lobo. Segurament haurien hagut hagut hagut algun número de benvençible, que és el que sempre fan. Sí, són tornes. I ja està, però en qualsevol cas, queda per a els restos aquest, la sombra sombre lobo, com una gairebé miniatura. Doncs per fans del Kirman, per personatges que passen per aquí, jo viu ocasionalment dient això de què va, doncs ho passaran bé també, i per què volgui passar una bona estona amb un comit que he tingut 100%. Molt bé. Doncs ara tirem el concursador de Fluzó. Ara tenim el concurs setmanal, però no funciona l'aparat. Podries assenificar-lo tu, Marc? En directe? No. Jo ho sé, però quasi que ho farem per la setmana vinent. Bueno, deixem per la setmana vinent, no? L'altra. Cuida dint. La setmana vinent, què passa? Que és Halloween. Com és Halloween? Que està allà d'avui. Exacte! Això sí que ho tens, eh? No tens els clips i en canvi sí que tens la bruja... Sí, sí. Mira, per cert, per cert, aquí ens estan dient que I love Marc's music, eh? La Ripley t'ha sortit una seguidora, eh? Estan atirant de músiques teves perquè els encanta la setmana xat. Sí, sí. Aquest més club... Per aquí diuen també, hòstia, passa-me-lo, passa-me-lo. El què? Ah, no ho sé. No ho sé. I per aquí diuen que de Kirman és el que menys l'interessa. Safety Barri, això és mal. Perquè tot és com per mínim, entretenido. Sí, exacte. I és el que haig d'aquest hombrelobo. Un còmic que no porta res. Com el Pope, per què? Sí, com el Pope. El Papa Sessino, no? Exacte, el Papa Justicia. Vamperos, no? En fi, no tenim com Consellor de Fuzo, però sí que ja que estem, parlem una mica de cinema, perquè hi ha molta tela que té allà, eh? Sí, hòstia. Estem com llançats, avui que no tenim separadors. Estem com, va, vinga, tot de volta. Sí, però ja que estem, podrem parlar una mica més. Vinga, hòstia. Doncs mira, comencem amb una pel·li indie. Però de què va això de... Escolta, ara mateix. De què va això, d'astranyes de la setmana? Sí, comencem per aquí, no? Sí, comencem amb la proposta indie d'aquesta setmana, que es diu Rubis Parks. I que fija't si és indie, que la dirigeixen els mateixos que van dirigir pequeña Miss Sunshine, que és com l'exemple de l'indi actual. Sí, exacte. Doncs aquests dos tornen al gènere, tornen a estar produïts per la categoria indie de la Fox, o sigui, la Search Like, i tornen a fer una mica el mateix. És una pel·li... presentant una comèdia romàntica amb un toc més o menys fresc, reconvertit en les típiques idees, amb els típicos vigines un poco irritables, irritantes, que sí, la família con la madre un poco hippie, que sí, el nen que viu en pis, és increïble, tot i ser un jove. En fi, en aquest cas, la història presenta un escriptor que busca una mica social, que busca la seva inspiració i la troba dels seus somnis, amb una nena molt maca, que de fet es diu Zoe Kazan. Això l'actriu, eh? Sí, deu ser la neta de l'Elia, per exemple. És un actriu que més escriu el guió, i aquí és el punt important. El guió d'aquesta pel·li és d'on s'encontra i a la ràbia cansa una mica. Les típiques actrius, com indis, que són actrius i escriuen el guió. Sí, però sóc el que passa. Síndrome... Ah, llavors l'hi permetem. Sí, no, i a més és un dos d'actriu. Però per què l'hi permetem a l'Alenada? Com, per exemple? Un dia parlarem. No, no, clar, està oblidant un patró, aquí. En fi, anàvem, això, un escriptor en falta d'inspiració, que és el protagonista, i la troba amb aquesta noia dels seus somnis, i s'encapricha tant amb ella, que comença a escriure superdetalladament sobre ella, fins i tot el punt que la converteix en una persona viva, però la converteix en una persona viva de veritat, no una desdoblament de personalitat ni res d'això, qualsevol que es creu en vells al carrer la pot trobar, interactuar amb ella, etcètera. Però què passa? Que té la seguretat que sempre que vaja en bandades, doncs el tio es posa la seva màquina a descriure, sí, de mucha ràbia, escrivem màquina a descriure, todavía. Sí, síndrome. Exacte, síndrome, inequívoco de índia. Sí, sí, sí, és molt índium. Mira, mira, mira, com escriu. Exacte, exacte. El Marc és que té un magatzem d'objectes. Sí. Està agorrant molt més avui que la resta d'escriptors. Pots fer el número del Jerry-Louis. I clar, el tio, sempre que doncs la noia s'aguvi o vulgui sortir, el que sigui, doncs sempre té la tranquil·litat de poder dir i ella ha deixat de querer salir de casa, i llavors ella serà la sortida. I ella supoblar francès de golpe. I la tia és posa per la francès. I amb aquest punt, ha, ha, ha, és una... és una excusa bastant curiosa, com a poc a poc, però va desenvolupant i arriba un punt d'un xunguisme dramàtic que dius, ojo, si estic viendo algo diferente. Si estic viendo algo diferente. De fet, a mi em va recordar, doncs, Blade Runner. Sí, és la primera referència que et ve el cap, no? Blade Runner. No, no he vist la pel·li segurament. Sí, segurament. Sí, sí, perquè hi ha un... Te'n recordes, sobretot, del llibre, més que de la pel·li. De la pel·li et quedaries en aquell moment del Nexus 6, dient, hòstia, qué triste de reconocer, qué no soy humano, no sé qué... He vist toca d'àxies massa allà. Sí, alguna cosa semblant. I, realment, doncs, aquell punt és molt interessant. És el que, realment, li dones sentit a la pel·li. Ja dic, abstener-se todos los que no pueden aguantar ni un segundo del indie. Quines a un no hi han llegado este nivel que es veu gaudir tranquil·líssimament perquè, a més, té aquell toc de fresco que li falta moltes de les propostes semblants. Per cert, un dels protagonistes... Bueno, ja us diré tot. Surta el Poldano, la Joy Casan, la Netbending, l'Antoni Banderas, típico... típico reparto indie. Sí. I un d'ells és el Chris Messina, que també surt aquesta setmana a Argo. Oh, quina... quina connexió. Hòstia, tu me la vaig a estar pensant. Vaig dir, vinga, com ho connectes? Sí, surta aquest actor a Argo. I què és Argo? Doncs és la tercera pel·lícula de Ben Affleck com a director. I la seva... Mira, mira. Ha trobat una cançó. Fusa-la, fusa-la. Era un momentet, això, eh? Ja han tingut en vostra segon de respir. Argo, Argo, tercera pel·lícula de Ben Affleck. El Ben Affleck, aquest és molt dolent, home. Tio, quina ràbia em fa? O sigui, jo que he vist... o sigui, jo he crescut, hem de suportar a totes les carpetes forrades de Ben Affleck. Què dius? Tu has crescut amb aquesta època? A la meva època les carpetes les forraven de Johnny Depp i de Brad Pitt, quan eren pipiolos. No, no, jo Ben Affleck. Johnny Depp quan feia la sèrie dels Polis, s'imagina. I Brad Pitt quan m'ha fet Telma i Luis. Així de gran soc. Doncs jo vaig créixer amb el Ben Affleck, amb aquell Ben Affleck irritant, amb aquella única expresió facial d'emporrado constante, que és la que té el Ben Affleck com actor. Doncs com a director resulta que és una joia increïble, en especial en aquesta Argo, que definitivament ja el col·loca entre els més importants del moment. Ja està. Va fer adiós, pequeña adiós, va ser el seu debut i va ser prou interessant. Va fer de town, que era una espècie de Michael Mann de segon. Ja. I ara, embargo, doncs ja està, ja l'ha clavado. Agafa uns fets històrics, que fins ara no sabíem que era cosa d'ells. Com es diu la crisis de los rehenes, que va passar a Irán, al principi dels anys 80, al final dels anys 70, de fet. Sí. Els Estats Units van... A veure si no me lio. Els Estats Units van donar silo polític al que el Mohamed de Torno, al que en el moment era... El Mohamed de Torno. Mon dieu. Era l'últim xà. I llavors es va imposar el mànoregem, la política de l'Aiat o l'Ajumé. Exacte. Va ser la revolució. Es va liar perda i el poble Irani va dir, contra la embajada, que vamos. I van segrestar una mica a tothom, però sis dels nord-americans que treballaven allà van fugir a última hora, no? Llavors, des dels Estats Units van dir, hòstia, que fem-ho, metem-ho al govern, metem-ho al ejército, no. I en aquest somnest, sinó que se n'hi ha. I truquen a la CIA, truquen al... Bueno, el que acaba sent el Benaflec de fer protagonitzar aquesta pel·li i diuen, oi, inventa-te alguna cosa per colar-te en Irani i saca ara els dos. És a dir, farem una pel·li de ciència ficció de sèrie B ambientada a Irani. Tothom, perquè la pel·lin... I fins aquí, podem os leer. Sí, l'estratègia d'aquesta gent era crear una falsa pel·lícula, com si diguéssim. I fer passar en aquests sí, components de... Aquests sís diplomàtics com si fossin... Dionistes o... Membres de l'equip, buscant de localitzacions. Exactament. I bé, amb aquesta excusa es monta una pel·li de la parra, que és a l'hora thriller, drama polític, té una mica de comèdia, té una mica de tox irònic sobre... Hòstia, sobre Hollywood, no dejava a Titegón cabeza. Es cañera, eh? Sí, sí, sí. I a més, molt la... Perquè de cop i volta és això, un drama sobre gent sagrastada, que es converteix en una història sobre com es fa una pel·li, sobre com s'ha de començar una pel·li. I té una mica tot, té una part impressionant, un clímax de gairebé 30 minuts, que a mi em va deixar... Suant la gota gorda... Sí, és aquells que et posen una tensió bestial, eh? Sí, sí, sí. I sobretot... Superbent gestionat, sortial. Sobretot té una qualitat d'aquest... Estius una pel·li molt gran, és una gran pel·li, és acollonant. Sí, sí, sí. De fet, tu a la sortida de cine, si te vas un parell de directors, dius, hòstia, està pèrima a recordar-te la... Sí, ja els diré. Sí, probablement és... Sí, és molt, molt sinilument la pel·li. Del primer sinilument, del sinilument de... Bueno, del primer o del mitjà. Del sinilument més compromès políticament, fins i tot de networks i vols, fer el safe, aquella pel·li tan xula que va fer amb els Harry Fonda. Sí, exacte. També recorda una mica el Frank Hemer, recorda fins i tot el Don Sigl, una mica. Tots aquests directors dels anys 70 que feien thrillers urbans, que no estan... no eren pura entreteniment, no era suspens i estàs, sinó que tenien una part política i ideològica bastant forta. Sí, era del meu, deia, aquestes coses. Sí, sí, sí. I de fet, la pel·li recorda fins i tot visualment, a mi em va recordar estar en aquestes pel·lis, doncs això, molt sòbries, molt contingudes, molt trepidants i... Amb un goteig, es diu goteig, goteo. Sí, perquè no. Vinga, amb un goteig de... d'informació, constant i... Hòstia, tu, doncs... Al final serà una de les grans pel·lis de l'any i al final serà una de les triomfadores dels Òscars, eh? Sí, això ja no ho tinc tan clar. Els americans, després, són molt suyos per a les coses. Sí, lo imposible lo permite. Jo crec que aquesta punta bastant al... bastant al només... A veure si és veritat. Una mica la cabeza dita, però... Cerca 5 minuts, que no empaen en ningún momento. No, no, és una pel·lícula estupenda. És una d'aquelles pel·lícules que jo crec que tenen fusta per... per la història que era... Bueno, per romàndria... Sí, sí, d'aquí uns anys. Gran pel·lícular, co. Tenim alguna cosa, també? Sí, sí, sí. Aquestes endanes s'estrenen de tot. No queríais crisis, no queríais subida de precios, posadors, cois i ho estic al cine. Una d'elles, ojo, perquè les trenen els cinc cinemes a tot Espanya, però com un d'ells és el cinema... Gran cobertura, gran cobertura. Escolta, estem parlant de taquexiquitano. Taquexiquitano s'ha de parlar. Respeto. I és que, surtenent aquest any, fa dues endanes, veiem Outrage Billon a Sitges, i ara es trenen Outrage, que és la primera part d'aquest moment d'híptic. El públic català ha pogut veure en pantagran abans. La segona part que la primera molt. La primera també la vam poder veure a Sitges, però fa dos anys. Sí, sí. I què és Outrage? Doncs és una història de llacuzzi i de vengances. El que portem veient més o menys un cop per setmana, venido directamente de Japón. Però clar, amb el to de taquexiquitano o de vittakeshi, perquè de fet, protagonista d'aquesta pel·li. Doncs això és una taranyina de mil i un protagonistes, mil i un personatges... Allí estàs en mil i un famílies diferents de llacuzzi, tots ells enfrontats, tots ells en traïdores per un lado, amb policia corrupta per l'altre, etcètera. I que durant bona estona es va presentant com un drama molt, molt, molt, molt sobre i molt seriós. Està feta d'una manera collonant. És la primera de les poques pel·lis que veiem del gener que realment dius, hòstia, quin goig fa aquesta pel·li. Però clar, és quittà, no? I al final, això és una història de violència. I té unes sortides cap a la violència. Sí, té unes escapes, però estan fortes. Sí, i cada cop més que sigui el que mola. Primer dius 20 minuts de charla, una mini-escena. Després ja són 10 i dos mini-escenes, i acabes en una voràgina, on al final tot es redueix. Doncs això, la mínima expressió, no? És una història d'un tio que s'ha d'acabar a tothom, i punta. I ja està bé, com les grans pel·lis de llacuzzi. Escolta, és el que hi ha. Escolta, parla molt i la pel·li pot ser molt lenta i tal, però és a l'hora trepidant, i és una de les grans pel·lícules que estàs enganyant. Jo no entenc per què no l'estrena... Sí, perquè, a temps alt, qui no tenia una certa sortida, ni que fos en cines, ni que fos el Verdi. Sí, en cines tipo Verdi, tipo renewal, i tal. Tenia un lloc assegurat que cada estrena era que feia. I en aquest cas, doncs, no sé, jo crec que l'ha matat una mica la seva pròpia ego artístic. Perquè recordem que això és un retorn als llacuzzi, però abans d'això havia fet dues pàjarades absolutes, exacte, i de torto, i no sé què, no? T'aqueixis. I t'aqueixis, i no sé què més. Bé, he fet dues altres pel·lícules molt antipàtiques i molt poc amics del gran públic, de manera que jo crec que una mica la gent s'ha oblidat d'ell, ha perdut aquest tiró popular, i ara ha tornat el gener dels llacuzzes, que em sembla molt bé que hagués fet el que va fer, i em sembla molt bé que hagués tornat els llacuzzes. A més a mi no discuteixo. No recordo quina de les dues, però l'endre les dues em va agradar. Sí, no, a mi també, però... Quina? A mi em va agradar, també, però... Bé, eren pel·lis especials. Llavors ara, clar, ha tornat una mica... el gènere que sempre va dominar, que és el dels llacuzzes, que ja va tractar, doncs, a Genevi, a Sonatín, a les seves primeres pel·lis. Bé, està bé, també m'agrada. Sí, sí, és una pel·lis que m'agrada molt, i la segona part també m'agrada molt. De fet, el que mola és... Això ho dic a la crítica, és contemplar-les totes dues, com a conjunt, com a una experiència brutal. Sí, com a una gran... Un díptic o una gran pel·lícula rió, no? Perquè de fet, hi ha molts pel·lis, que queden superes dibuixats a la primera. És que la vaig tornar a veure perquè m'agordo molt d'una pel·li que havia fet els senyors de llacufes. Sí, sí, sí. I molts personatges que dius, vale, havien vist la segona, tenen encara més sentit. Sí, sí, sí. A veure com sigui, ja et dic. Si anem a Girona, si sou de per aquí, a Madrid no la fan. I sí, i... Bueno, intenteu, tu, intenteu. Intenteu, intenteu. Bueno, a un rei. Has trobat la cançó de... Hòstia. Mira. Gràcies, eh? Sí, sí. Estan tot avui al Marc. Ja et dic que és el millor programa del Marc. De motes no sé, però del Marc sou... Bueno, doncs, escoltem... Escoltem els dir-ho, però no té gaire sentit, perquè no estem del tot segurs de que passi això que us diem ara. Teòricament, s'estrena animals. Teòricament. Per què diem teòricament? Perquè jo no he vist cap anunci enlloc. Jo no ho he vist tampoc a les nostres pàgines, com ara jo que sé filmar Finity, butaca i tal. Acabes de dir a la suposa, però ho vaig sentir ahir a TV1. Ah, en les notícies de TV1. Feia zap i en conya animal. S'estrena el 26 d'octubre. Indiscutible d'informació a TV1. Si diuen que animals s'estrenen, si diuen que els òrgans dels assassins tenen ànima, també és una història que s'ha muntat a TV1, que un dia us explicarem. Una cosa inenarrable. El Marc ho ha sentit, oi que sí? Hòstia, el voleu dir ara? Bueno, una presentadora, la Marilo Montero, una presentadora dels matins a TV1, bàsicament ha dit que abans de transplantar òrgans d'un assassí, d'aquest assassí que s'ha suicidat, millor que no els transplantin, perquè ves que no tinguin ànims als òrgans, i tinguin l'ànima de l'assassí. Dona per una pel·le de terror, però TV1 dona per una pel·le d'arrògans, sí. És lamentable. Vull dir, tots els que estan esperant transplantaments, espero que ningú d'ells hagi sentit aquestes declaracions, només per posicionar-me políticament, però em sembla lamentable i ridícul. Però és brutal, és un capítol de Simpsons, és una pel·le d'aquest assassí. Això havia sortit d'Amazing Stories de Spielberg. Imagina't. És una paròdia d'una història de cuentos assombrosos. Que no fos una broma, que només poguéssim entendre algunes privilegiades. Ah, l'údals d'Àrgans. Que sigui una friqui de la sciencefició. En fi, razón de más. No ho hem sentit ni a TV3, no hem sentit només a TV1, que s'estrenen animals. Si és així, doncs escolta, busqueu-la. No sabem què passarà. És el debut del Marçal Forès, que és un tio que surt de l'escac. Bueno, crec que sí, perquè de fet tu és l'escandaròfin. Sí, sí, el productor de l'escac. Que més m'estranya que no faci res, quan l'any passat fa dos anys, ho empatató també, va. Tot era carteles d'eva. Però perquè ara és una tràrrega. Ara és hipster. Ara no. No quedaria bé amb la pel·li, amb la macropromoció. Sí, de fet animals és bastant més complicadeta. Si ja hi va agradar relativament, aquesta és encara més difícil. Sobre el paper, la cosa va sobre el pas de l'Audrescència, és un nen jove que té 17 anys, i que està en aquell punt incòmoda, que no acaba de situar-se, que no acaba d'entendre els seus sentiments, que de fet parla amb el seu peluig, que de fet el peluig li respon. És com un tet hipster. Hipstet. És un hipstet que més li respon en anglès, quan ell li parla en català. És una cosa molt estranya, però és tan armèdica que... A mi no em va agradar directament. Perquè tu no tens tracadera. Va ser això. A mi no em va agradar, de fet, em va agradar molt poc, però que és una pel·li que s'ha de veure, perquè com a mínim és diferent, i com a mínim convida a un debat. Un debat que podem plantejar ara, perquè a tu, Xavi, et va agradar. Sí, a mi m'agrada. Quan vaig sortir de la pel·li m'havia agradat moderadament, m'ha agradat més i més, i em sembla... les pel·lis guais i importants, i xules de la temporada nacional, com a mínim. Em sembla... No m'ho muntava la pel·li, és una pel·li superguai. És fallida, clar que sí. Té fallos de principiar, i té coses que grinyolen, i té coses una mica patilleres. Però per mi és una pel·li molt de mèrit, i amb molt de bon gust, sobretot, i que sap molt bé on va, i que finalment confirma el Marcel Forés, com a per mi un nom a tenir molt en compte, a la ficció d'aquest país. Jo volem, perquè te'n recordes de directora Tres Dias Amb la Família? Sí, Marc Coll, encara... Està preparant alguna cosa, però no... Potser és una d'aquestes, saps? Sí, podria ser. Una pencala de fogueu d'aquestes, que fa una gran fogonada i després desapareix. Podria ser, Marcel Forés. S'ha anat parlant molt d'aquest noi abans de ser a la pel·li. La Marc Coll potser no va tenir tant de bombo entre els cercles més indis i més alternatius. El Marcel Forés va fer un curt que era pràcticament el mateix. Jo no l'he vist, el curt del Marcel Forés, prèvia animal. Sí, exacte, es veu que era bastant semblant. I els videoclips que ha fet eren molt, molt, molt bons, però també estaven una mica en aquesta vini estètica, a nivell estètic. De fet, aquesta pel·li moltes vegades hi ha moments gairebé videocliperos que això. En fi, és una pel·li per gustos. És una pel·li que jo crec que s'hauria de veure, o com a mínim, s'hauria d'avisar que es pot veure. Ningú ho ha fet. Sí, no, no, sincerament, no ho sé. De seu medi breument, que com no tenim programa la setmana vinent, hi ha més propostes. El dimecres que ve s'estrenen Skyline de 007, en parlem perquè dirigeix que és molt hipster. Hi ha més diuen que està prou bé. I s'estrenen Submarine, que és la proposta del Richard Alloade, com a director, que jo ja he vist. Hombre, alias Moss de Dieti Graut, i tu ja l'has vist, què tal? Bé, jo crec que falla l'argument, però és un exercici d'autor brutal. És un parne magistral de director. I no sé, veurem també el professor, que és aquesta de l'Adrián Brody, del director d'American Història, i ja se'n parlarem d'aquí dues setmanes, si val la pena. O no. Ja que estem amb a punts, veig que el guió ho posa aquí. Sí, ara explicaré una cosa. Estic seguint una mica també el chat. Ens parlant de Skyline, per exemple, ha sortit l'última part. Skyline, és veritat, ell és i té Skyline. Skyfall, Skyfall del Bon. Les primeres crítiques són espectaculars. Sí, però també diuen que és una mica Nolan. Això he sentit jo, per alli, per algun d'allò... Bé, l'Àl·lèrgicos a Nolan, no sé com s'ho... De fet, ja per mesura sí, perquè són 145 minuts. Això ja ho sabem. Nolan total. Però en fi, les crítiques són molt bones. Jo tinc bastantes ganes de veure el Nou Bond, i jo no soc gens de Bond. Pots estar bé. Em deies un... Sí, el guió diu a punt llibre. No sé què és, no m'ho he mirat. Sí, és una... Un petit apunt que... Ah, mira, aquesta cançó sí que sona. Que guai. Ah, vale. La deixem de fons, i jo, mentrestant, perquè és dijousador i veia en directe aquest dissabte, al nitsa de la Polo, del quart d'una, per 16 apagos. I us explico aquesta història dels llibres, l'editorial Alfa de Caï, de la qual en parlarem. I en parlarem molt. No facis tan... Que són llibres. Escolta, els fans de la literatura de qualitat ho veuen estar salivant tots, perquè ja us dic que parlarem d'Alfa de Caï d'aquí unes setmanetes, perquè últimament també estan encertant-la molt, estan traient... Ui, el cargajo. No, no és cargajo, és que espera. Estan traient llançaments molt importants i molt interessants. Ja us els explicarem, però un d'ells és el llibre de les bromes, que és el segon llibre de Momus. Momus és el àlias de Nick Currie, que és un músic escosès que també escriu. Llavors ha d'escriure aquest llibre de les bromes del qual ja us en parlarem. Però he vist que hi ha una coseta que podria ser interessant i és la presentació d'aquest llibre, aquest mateix Dimecres. Dimecres de la setmana que ve. Dimecres 31. Dimecres 31. No, ahí no. Quarts del 8 del vespre i galeria Mat, que és el que recoments número 15. Estarà l'autor, el Momus, presentant aquest llibre. Hi haurà una mica de picoteo, una mica de música. Estarà ell firmant llibres i si us hi voleu passar estaria guai. I si us hi voleu passar i explica'ns-ho en directe, no, obviament, però estaria bé. Sí, estaria dijous de la setmana següent. Home, no, sí. La festa és un. El següent. El dijous 8. Si us passessiu per aquí, per la llibreria i galeria Mat, del que recoments número 15, el 4 del 8 del vespre, Dimecres. I miréssiu com està el rotllo, com està l'habitat de l'ambient i tal. I ens ho volguéssim explicar. Igual us faríem un regalet o alguna història. Seria guai, ens truqueu i ens ho dieu. Pos dit, això, no ho sé. Hi ha alguna regància diferent, Marc? Ànimal col·lectiu. El Carlos fent l'animal una mica. I el Marc també. Per parlar d'un còmic és molt animal. No era la intenció, però mira, això ho lligo. La intenció és que la cançó es diu supernatural i aquest còmic va de coses supernaturals i també és bastant animal. Us deia al principi del programa que avui parlàvem una mica d'en Kirchman. Aquest còmic, del qual us parlem, ara mateix, es diu Witch Doctor. Els seus autors són Brandon Schiffert i Lucas Kettner. Però el padrí de tot això és en Kirchman. Va veure aquí el potencial d'aquests dos senyorets i els va colar, no ells, el cap editorial d'Image, que és aquí per tant, aquest còmic, els va colar en un número de The Walking Dead, de l'edició americana de los muertos vivientes. Un número zero, el van posar allà. La cosa va colar i van firmar i van seguir, en aquesta sèrie, que és una sèrie sobre un doctor en medicina sobrenatural. És una mena de metge que cura gent que té malalties racionades amb la soterisme, posacions de monia, criatures de la verna, coses així. Llavors és aquest senyor que es passeja pels puestos, va amb dos companys, amb un informer, Eric Gast, entre un mèdium i una criatura del submundo. És un còmic superdivertit, és un puro d'espí borre, es veu que va rejar Gore, va rejar criatures estranyes, va rejar humor molt negre. Tot el que buscàvem a Sitges, el tenim en un còmic. Exacte, no busquem més. Està en este còmic, és veritat, tot el que no ens ho dona a Sitges, ens ho dona a Witch Doctor. Aquest recopilator que per cert es diu a golpe de Visturi. És el primer tomo del qual esperem més, ja veurem. Però en qualsevol cas és això. Igual que en el cas de l'Hombre Lobó, no us espereu un, diguem, un guió supersenyor. Exacte, no és a l'amor, tot i que compartes bastantes coses amb la l'amor. Aquesta passió per les coses de l'autratum, el massall del sotirisme. Espereu-vos que ets on diu grans dosis i diversió desatada. A més, amb un apartat gràfic, bastant guai que veu bastant de Lovecraft, que vol ver a ser l'Hombre Lobó. Doncs està aquí l'Hombre Lobó. S'alzi nota bastant la influència de l'Hombre Lobó. S'alzi nota bastant la influència dels còmics de C, que també és una cosa que va sòptim cada dues setmanes. Això és tipus de C. Aquells clàssics del terror és el que hi ha. Una miqueta, també, el toc comunístic de Mad, de tota aquesta hòrbita de Mad i tota aquesta història. Sí, sí, és molt divertit. Sí, és una mica barreja estranya, bastant. Podria ser una mica barreja tipo Sam Raimi, Quirka, Bildet i totes aquestes. És veritat, terroríficament mortos, que era ja despiporre d'humor, doncs una mica en aquesta línia. Moltes. Ja us diem, és un tomo que ha deit a planet ara mateix i que recopila aquests cinc primers números. Esperem que n'hi hagi més, segur que n'hi hagi més, perquè ha sigut una mica bombazo en aquests ambients de còmics més d'entrada. És molt xulo, doncs ja m'ho passaràs també, com sempre. Ens estic acumulant tots el rabador de casa meva, per l'estiu, tinc tres muntanyes de còmics, i ara posaré damunt de tot aquest... Ai, qui té la Santillana, jo tinc això. Ah, no tenim re. Vale, hostia. Però és tot que és! Però és tot que és! Ah, acaben de reventar-los tímpanos de mitjans. De mitja audiència. Em toca parlar de cinema. Ah, sí, em toca a mi, però el cine sempre el portes tu. Ja, però és que a mi no em ve de gust parlar de cinema. No, és perquè avui parlem de cine i música, perquè un dels esdeveniments més importants de la setmana és l'arribada de l'inèdit B-Fitter, aquest festival, aquest documental musicals, que té el seu tret de sortir d'aquest mateix dijous que vindria a ser avui mateix. Veus, perquè he d'aclarar les peixes, perquè de vegades passen aquestes coses. No, abans que parlàvem del Dimecres. Ah, no, no, exacte, exacte, feies bé, feies bé. No, comença avui mateix, a l'inèdit, amb la dezena, edició, fa 10 anys, i per commemorar la FMRI, han decidit fer una mena de recuperatori de greatest hits dels documentals musicals de tota la història. Hem fet un top 100 que llista en això, els 100 milions documentals musicals de la història del gènere i aquests 10 primers els passaran durant el festival, es poden veure en Pantalèren, és una ocasió bastant única i molt recomanable, perquè la veritat és que jo coincideixo amb tots 10, m'agraden els 10, és impecable, per mi és una selecció impecable. Doncs, estan hi ha coses com els últims ovals de l'Escorcesse, i de David Landon el Johnston, que és un document de lafa bestial, de Filth and the Fury, del Julian Tempel, de Bob Dylan, de Arthur Pennebaker, de The Spinal Tap, Excitazos, let's get lost, és brillant, és una cosa espectacular. I I'm making sense, per exemple, del documental sobre els Tolkien Heads del Dem. En fi, tot això es pot veure en Pantalèren, a més es poden veure altres novetats, documentals més recents, que també poden ser xulos, com a cosa, per cert, com a curiositat, se'n poden veure uns quants del Julian Tempel, no només de Filth and the Fury, sinó de Johnston, que és un documental, que té un documental, que té un documental, que té un documental, que té un documental per a uns quants més del Julian Tempel. A part d'això hi ha projeccions de música en directe, i hi ha documentals triats pel públic de passades d'edicions aquells que vegin per aquí. Aquests clàssics i, a més, les eleccions del públic. Vam volar de l'any passat, perquè estem... anem molt malament de temps. Mentre parles de sèries. Exacte. Us ho diem. No cal que preneu nota, després entreu el bloc del programa. Ah, sí? Vale. Segur que ho copiem i pengem així. O si no, entreu directament a la web de l'Innedit, que és www.ingioedit.bifiter.es www.ingioedit.bifiter.es i allà teniu tota la programació. Però, si sentiu el podcast, nosaltres, el condensador de Fluthor, recomiem de... hosti, els dic tots, és que és molt llarga la llista. Per exemple, a divendres demà mateix, a quarts de nou, un, dos, tres, és tan stil, que és el que estem sentint ara mateix, és tan stil. Un documental bastant xulo. I després, un del Rolling Stones, a un quart d'onze. Què més? El documental de Wilco. I am trying to break your heart. Un altre mega-classicazo del gènere, el podem veure dissabte a les 10 a l'Arribau Club, sala 1. Però, a la mateixa hora, també hi ha el set-up en Play de Hates, que és un documental sobre... LCD de son sistema que acaben de plegar ara mateix. Ha de ser xulíssims. Clasicazo o xulíssim, el que vulgueu. Què més? Let's Get Lost, com ho sé, amb diumenge a les 8 del vespre. Tots a l'Arribau Club, o a l'Arribau Normal, tots es mounen entre aquestes dues sales. Què més hi ha? El de Devil in Denil Johnston, dimarts 30 a les 10 de la nit, l'Espain Altap i de les Wolves, aquests, l'últim avall, tots dos dimecres, un re de l'altre, seguint, vull dir, que és un home de les Wolves. Està bé el fitxo, és brutal. Home, ha de ser molt guai. Molt, molt, molt, molt divertit del rock runner. Què més? Joy Division, instrument dels fugàfica, jo és un grup que hi dolatro dijous, tocada a les 8 de la tarda. Què més? Guy Michelter dels Estons, divendres. És que estic anant així ràpid. Sí, sí, no, ja ho sé. S'am greu, però quina poc temps. Què més? The Fielter and the Fury, la furia, la mugre dels Sex Pistols, dirigit pel Julien Tempel, el diumenge a un quart onze. D'això estic dient a mig de memòria, ja ho veus. I ja està, i moltíssimes altres coses, que, com us diem, podeu trobar a la pàgina web, i que ho recordem en creixiríssimament, perquè és molt guai, té moltes coses. Vinga, doncs seguim, tot arrollador. Per què no, per què no, per què no? Perquè parlem de sèries, parlem d'una sèrie, perquè, bueno, jo estic personalment content, perquè per fi segueixo una sèrie que no canceran el tercer episodi. La canceraran el cinquè. No, no, no, han confirmat aquest mateix matí i temporada completa. Sí, està funcionant, no? Bé, està funcionant. Sí, sí, està funcionant bé. A mi està funcionant una cadena, que ja hi van aquestes coses, aquest tipus de sèries. Estan parlant d'Arrou. Arrou és la sèrie que passa, sinó que hi ha bocos de l'Oliver Red. Sí, correcte. I la met, la CW, que va ser la mateixa cadena que va cancel·lar en Wonder Woman, sinó que hi ha bocos, un episodi abans de que comences. Però, bueno, i que és... Adrián Paliqui era la Wonder Woman. Sí, sí, sí. El primer episodi es va filtrar per internet, però, bueno, en fi, Arrou, ja va... Ahir a la nit, o aquesta matinada, els Estats Units es va metre el tercer episodi, ha funcionat molt bé, això és el que hi ha. Una mena de Robin Hood, que es dedica a la sèrie, a cada capítol, avenjar-se d'un ric per acabar amb el sistema, més o menys. Diguem-ho així, més o menys. És un noi que fa... quan era jove, va anar amb una excursió amb el seu pare, el barco ser un dió, i ell va sobreviure i va estar recluscint cinc anys a un illa, on va aprendre aquests superpoderes entre comilles, amb un alco i una flecha. Llavors es va estar amb una capa verde, i en fi, correcte. Ens farà una punta al xap. En sèrie va rehiucar Wonder Woman era de NBC. Ah, vale, vale. I que Arrou és de CW. M'he flipat, m'he flipat jo. En fi, parlàvem d'aquesta sèrie. Té darrere la gent important, té darrere el David Nutter, que ha dirigit diversos capítols de Game of Thrones, i en dirigirà més, amb els seus xpiles, el germà número de sangre, i el actor protagonista, alegría para a las mujeres, es un tal Stephen Amel que va sortir ras-en-mena, sin cita previa, i també a Hank, superdotado, tot i que ell no era superdotado en cuestión, uf, comapoteen aquestes coses. Jo les dirien, rasa. Estàs muntant tu, Ah. I la sèrie que és una sèrie de pura exió, és molt tunteta, tampoc és que tingui aquí. És que és la reinventió del gènere superhéraïco. una sèrie d'acció bastant vulgarcilla però molt trepidant, que s'ha de treure bon rotllet dels personatges, els fa entrenar-los des del primer moment, aconsegueix que els recordis, que ja és molt el dia d'avui, fa poc vaig estar veient una sèrie sobre el submarí, del que no recordo ningú, ni un solo personaje, ja en parlarem més endavant. I, bueno, la setmana passada van parlar de... de... de Hunted, com a la Nova Alias. Doncs no, jo crec que aquesta és la Nova Alias. Sí, perquè és una barreria entre procedimental... de acció, amb molta acció d'aquesta guarra de pegar-se amb emporros, amb una trama que de moments està encara delineant, amb uns cliffhangers que, out of nowhere, et surten... Eh, espera, esto está relacionado. Quizás esto no es lo que parece. Escolta, a mi m'agrad recorda molt, llavors me'l vaig fer un tren carinyo i me'l vaig ventilar. Em vaig ventilar dos episodis seguits, com que no queria la cosa, i ara hi ha un tercer. Hi ha un tercer, que de moment veuré l'episòmetro, de momento se mantiene... Aguanta, fins al quart, fins al quarto, sempre. Sí, jo crec que sí. La tirania de l'episòmetro. Bueno, doncs amb aquesta tirania, aquest sembla si anem ja plegant. Sí, tant i tant. Allò que pot ser molt divertit de la final d'aquesta temporada. Arro, queda apuntada. No ha anat tan malament com ens pensàvem? No, no, no. No ens ha currat. Hòstia, Mar, que ets una joia. Ets una mina, tio, de veritat. Ara, Carlos se t'emportarà a la vau i us farà alguna cosa. Vale, adéu, tothom. Fins d'aquí dos dijous. Dilluns al petit títnic, ha canviat d'horari. A les 8. Vale, adéu, tothom. Adéu, adéu. Sant Justent i Sant Justentes, ha arribat el vostre moment. Ja no hi estoses, que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre, a ràdio d'Esvern, de Canji Kipugi. Què tal? Molt bona nit de dijous 25 d'octubre de l'any 2012. Benvinguts a una nova edició de Canji Kipugi. Aquesta ja és la quarta edició. Sí que és molt benvingut, sí. No està gens malament. No està gens malament. Tant si ens escoltes des de l'FM, el 98. de ràdio d'Esvern, com si ho fes a través de la pàgina Web3, www.radiodesvern.com o a través del podcast. Gràcies per escoltar-nos. Saludem la gent que fem aquest programa, cada dijous de formates, interessada i voluntària. Clara Gla, molt bona nit. Clar que sí, Adrià, bona nit. Bona nit. I també la Clàudia, bona nit, Clàudia. Bona nit, Adrià. Com va? Bé, bé, bé. Va bé. Em sembla que no pot saber d'algú ningú més allà, Adrià. No, sembla que... T'hi ha hagut una baixa? De fet, és més aviat que estar via telefònica. I fa dies que no sabem gaire... gaire del...