Condensador de Fluzo del 29/11/2012

I'm dead everywhere I am, there you'll be. Will you show me how it feels to feel the sky within my reach? And I always will remember all the strength you gave to me. Your love made me make it through. Oh, I owe so much to you. You were right there for me. In my dreams I'll always see the solar above the sky. In my heart there'll always be a place for you. For all my life I'll keep a part of you and me. And everywhere I am, there you'll be. Cause I always saw in you my light, my strength. And I wanna thank you now for all the ways. You were right there for me. You were right there for me. In my dreams I'll always see the solar above the sky. In my heart there'll always be a place for you. For all my life I'll keep a part of you and me. And everywhere I am, there you'll be. And everywhere I am, there you'll be. And everywhere I am, there you'll be. Brother and sister together will make it through. Oh, yeah, someday a spirit will take you and guide you there. Everybody's free, everybody's free. This one's for all the people sharing love. It's appreciated. It's ironic man. That's crazy man. People come and go. But when the closest one goes, it's the hardest thing ever. They can wait for a moment, I promise. Please stay. Don't cry. They can wait for a moment. Don't cry for me when I'm gone. No pain in wasting tears, I'll time and come one day and I'm just confronting my fears. I'm really a fear, it's more like a destiny. Sometimes I'll sit and wonder, is this life really for me? Cause I've seen, heard, felt and done. I hope you're proud of where I've come, you see me grow and help me through and there is no repaying you. I'm here and I feel like I'm delaying you, betraying you and when I'm gone I hope there's someone saving you. Stay with me, don't fall asleep too soon. The angel can wait for the promise. They can wait for a moment. Stay with me, don't fall asleep too soon. The angel can wait for the promise. I wanna see your face every time I come home. Cause I can't leave you like this in this cold world alone. But in this life we're living, who knows when I'll be gone. I don't wanna leave you with what is held in for long to the world. There's too much to prove, but sometimes I wonder what I really have to lose. And then I really see it's not all about me. I wanna shield you from this harsh, my reality, it's real lyrics. Stay with me, don't fall asleep too soon. The angel can wait for the moment. They can wait for a moment of promise. It wasn't meant to end like this. It wasn't meant to end like this. No. No. No. Hola, hola, hola, hola. Vull dir 5 minuts del vespre en directe des de Radio Svern. Estem bolivut avui, eh? Estem una mica bolivut, perquè anem de bolivut. M'ho has posat tu, eh? El nostre tècnic ja està plaudint. I jo t'ho he volgut i em faig un nenísmo. Amb les naixes. Escolta, hola, Carlos, com han dit? Un programa que fem cosetes i parlar amb la cultura de vegades. Hola, Marc, hola, Marc. El nostre tècnic és la sombra. Xia s'ha carregat al guió i encara no han començat nears. La sombra i el reflejo. Allò que fas de treurete de vegades la samarreta Exacte, ja. Bueno, eh, doncs comencem un altre programa que apunta a un altre cop tonto, eh? Cada setmana penso... Aquestes setmanes estem tontos. No, tio, cada setmana estem tontos. Hauria de dir que aquestes setmanes estem guais. És que estem de celebració avui, fos que la setmana mirin és festa i és com... És com el viernes. Avui és el viernes de los jueves i de los jueves, exacte. I que, a més, hem tingut una nena nova a la classe, la Mireia, que ha fet un programa amb nosaltres i la hem conegut i és molt simpàtica. La convidarem un dia, eh? Sí, un dia la convidarem. Et dic això, comencem el programa o no? Bueno, saludem a tota la gent. Fem-me el que no fem. Aquí saludem d'entrada a tota la gent que ens està seguint pel xat. Tota aquesta massa de persones, aquesta... Bueno, una turba descontrolada de fans que ens esteu seguint pel xat. Doncs, hola, hola, xicos del chat. I aquí no ho estigui fent, també, que ho faci al... Bueno, la pàgina de Radio Esvern és que sempre la dic, però bueno, a torno a dir. Va, a torno a dir. 3v2plas.radiodesvern.com, tenir un xat on us podeu registrar i dir el que vulgueu. Un dia el que has de fer és fer publicitat de la ràdio. O sigui, ens podeu sentir el 98.ufm, saps? Ja no estàvem fent, d'amigues. Quan me compre una tele ja t'he escutxat en Canna de Noix. No, podria ser, és veritat, podria ser que hi hagués gent que ens estigui sentint per radiodesvern.com i no sabries que existeix la ràdio. Hi ha noves generacions que em consta que no us saben això, que existeix un inventor, que és una ràdio televisual. Bueno, doncs això, i si no, ens truqueu al 93.3261 i ens expliqueu el que bonament t'equerais. I alguna via de contacte més? Bueno, ara mateix no. Ja t'ho deixem així, ja en parlarem de les altres. Avui tinc un pàlpito i és que es col·lapsarà les línies telefòniques i que voldrà entrar a tothom. I per això no entrarà ningú. Exacte. Tirem endavant el programa i ja va. Ai, ai, ai, que m'heu oblidat, que m'heu oblidat. Tenim un personatge convidat com cada setmana... Convidat d'aquella manera? Sí, ja... podríem, ja, canviar. No em daràs acci directament, no? Sí. Li dediquem a... El condensador de les necrològiques. Aquí li dediquem al programa. I per què, Carles de Comili? Doncs, entre totes les necrològiques, hem escullit una de la setmana i és el Toni de Blanc, que, tristament, ens va deixar una setmana després de que ens deixés el miliqui, o sigui, està... Ah, és veritat, no? Espanya és una sèrie. I el mateix dia que va morir algú més, també, no? El JR, no, el dia després, no, moria el JR de dalles... Sí. I algú més. Va, tota gent que ha anat passant a l'altre món, doncs, bueno, el Toni de Blanc ens feia com... No ho sé, ens feia gràcia, ens caia bé, no? El Toni de Blanc era un tio d'aquell. Sí. Caia bé, caia bé, i una persona, una figura estimada en el món del cinema espanyol. És important del que es pensa d'ell, no? Has fet molta més història de... Sí, sí. Bueno, sí, és un senyor que porta tota la vida, fent cine i fent tele i fent de tot. O sigui que, bueno, doncs, mira, l'hem convidat al programa, la seva presència... o espíritu, o... Dilo como lo quieras. Sí. Però, a ti, amigo, Toni, te dedicamos este programa tan majo. Venga. I ara, com que això és perquè me n'havia oblidat de dir-ho al principi de tot, aquí hi hauria com una falca, una cortinata... Sí, però t'has carregat perquè ho veus així? Bueno, i ara parlem de llibres... Feo que ha quedat això, eh? Bueno, ha quedat feo, però... el llibre del que parlem no és feo, és maco, i és maco perquè l'ha dit a Blakibux, i ja sabeu que a Blakibux ha dit als llibres molt macos. No es pone a Blakibux. Sí, a Blakibux no es pone bastant, perquè són llibres que, bueno, després te'ls llegeixes, són molt guais, també, quantes llegeixes, però hi ha d'entrada, quan els veus com que tenen aquesta... aquesta pinta tan xula i tan hipsterita i guai, i sí, aquestes portades de cartró i amb aquests dibuixos, amb aquests disseny i tal, i amb la pèrrita o l'aquí dibuixada sempre, i aquesta foto pixelada dels autors... Bueno, és que són un gustazo, els Blakibux són un gustazo... un gustazo, i llavors, com que són un gustazo, doncs hem decidit que recomanarem un dels últims llibres de Blakibux, i de pas doncs us direm també com... bueno, una mica de repassillo de... Ja comencem. Una setmana ja t'interessin 10 llibres a comparar. No és veritat, no és veritat. Bueno, sí, uns quants, no em sembla que són més de 10. Però, en fi, bueno, ja que hi som, parlem una mica de Blakibux i expliquem per què val tan la pena. Primer, parlem d'aquesta última referència, o penúltima referència de Blakibux, que es diu Stone Arabia, o Arabia, o Stone Arabia, que és el darrer llibre de Dana Espiota, o Espiota, o... Fa pinta ser. Per quina veieu, fa pinta ser i tal o americà, o l'apelledo. Com seria això? Espiota, espiota. I el nom? Dana. Dana. Vale, doncs, Dana Espiota, que és una autora que no és italiana, i també s'ha de dir, que té, en suave, dues novel·les llarges, que es diuen Lightning Field i The Document, que són les dues novel·les que precedeixen aquesta Stone Arabia, que no s'han adetat aquí, o sí? Que no s'han adetat aquí, i que totes dues van tenir bastanta repercussió, van ser finalistes al Nacional Vocal World, i van ser molt reconegudes per la crítica. Cosa que ha passat també amb aquesta Stone Arabia, que pública ara Blakibux, doncs que ja ha tingut un reconeixement bastant important al seu país d'origen, i que s'està començant a escampar per altres països, on està començant a ser traduïda, com ara, aquí, no? Llavors, és un llibre... Bueno, el venen com a llibre de rock, es podria dir, es podria dir que és un llibre de rock. Per què és un llibre de rock? Perquè parla d'un músic de rock, que no fa rock pur, sinó que fa folk, i fa rock progressiu, i fa una d'aquestes criatures dels anys 70, que representa ser una mena de gènio desconocido a la història de la música, i, a través del qual, es marra una miqueta els últims anys de l'Undergrau nord-americà des dels anys 70, fins a l'actual, doncs, a través de la vida d'aquest senyor, que es diu Nick, i sobretot de la vida de la seva germana, que es diu Denise, i, al final, si ho penses, el Nick no deixa de ser una mena d'excusa per vehicular la història de Denise, en el fons aquesta és la història de Denise, que és una dona que està a punt d'entre la cinquantena, que va de complir 47 anys, i, doncs, com saps el que ha passat quan compleixes 47 anys? L'únic tipic, no? La crisi. Cada cop que compleixes 47 anys, posa't bé. Sete sobrevi una crisi, que és el que li passa en aquesta dona, que es veu obligada a donar-se, que ja fa uns quants anys que no és una persona jove, i que la seva vida ha canviat. No obstant, no sembla haver canviat tant la vida del seu germà, aquest Nick, que és aquest músic, del qual preten fer-li un petit homenatge, un recordatori, explicant les seves històries vitales, les seves mudes durant la seva època de músic, que es regeixi en músic, però durant la seva època dels anys 70, dels anys 80 i tal, explica com va anar publicant tota una entologia de si mateix en el moment en què va deixar el seu grup. Teòricament va tenir un grup. Tot això és mentida, fictícia. Pots establir uns esperellismes amb alguns grups de l'època, però tot és mentida. Un grup va entrar a dos discos, que van ser un pelotazo, llavors es van separar el grup, cadascú se'n va anar per la seva banda, i van patir els cinc sabores de la vida, doncs com tu diria jo, com omuertes. És el que passa, és el que els passen, els músics que es van morint pel camí. És veritat, és la vida de les drogues, la vida sana de los músicos. El Nick lo que fa és no morir-se, té aquesta mania, no es mor, i a canvi, publica una entologia de 20 discos que els va publicant cada any, cada any i mig, i que conformen una mica la seva pròpia història vital. Com deia, a través del Nick, i a través d'aquesta història de vida dels discos, la Denise va ens l'explicant les seves pròpies vivències, i bueno, a partir d'això trassa una visió sobre alguns temes, com el record, com el llegat, com el que deixes als que venen després, el que recuperes dels que venien abans, tot això. Per altra banda, una mica aquesta confrontació entre la vida jove i desligada de tot i de tothom, i sense moltes responsabilitats, contraposada amb la vida d'adult, amb una família, amb una filla que té la Denise i tal. Fa una miqueta de visió, diguem, dels últims anys de la història underground nord-americana, i també de lo que és fer-se gran i envellir. És un llibre molt xulor, molt guai, i que, com us dic, ha recibit la bendició de gent important, de gent que sap de l'UCAS, parla. I la teva. I la meva. No, no, no, és quina va jo, de gent que sap de l'UCAS, parla, i a part també d'altres personatges, com el Condens del Redefluçor, que si ens voleu fer cas com sempre, doncs em certareu. Dit això, és una de les últimes novetats de l'equivó. Ara, ara, ara. Per què? Perquè sí, perquè ja va ser la setmana passada, i ja ho veuràs, i ja ens diran, oi, tio, que hi ha crisis. Bueno, escolta, i què? No, res, res. Bueno, doncs, ja està. Puts. No ho sé, no ho sé, tio, si hi ha crisi, hi ha crisi, però la cultura no ha d'estar sopadita, la crisi. Ja ho sé, és molt car, la cultura. I què té, Ponyos? Si la gent es gasta 30 euros en un llibre només de 50 somles de greia, doncs gastar-ho, un poco, més. És veritat, és més la gent. Que són llibres de veritat. Exacte, surts. El cap de setmana hi has fot 3 cubates. Pots fot en dos i un llibre. Crec que el Marc li ha arribat 50 somles de greia. Sí, molt bé, Marc. El espíritu femenina del nostre tècnico. 50 somles de greia. La segona o la tercera part? Perquè jo, la primera, ja me l'he llegida 3 vegades. En la intimitat, he fet la prova amb dues noies, que m'acompanyaven. Hem fet una prova de llegir-lo en como club de lectura, i ara ja volem passar la tercera part. No sé què estic dient, Marc, no miris, que m'agrada com si estigués dient coses. Parla de Blakibux. Sí, és veritat. Ah, és veritat. Gràcies, gràcies per la idea. Blakibux. Acaba de treure la Càpsula del Tiempo de Mickey Otero, que també pinta interessant. Li farem una ullada veure si és veritat. A part d'això, publicar altres cosetes bastant... No sé com dir-ho. Coses que no són purament literatura, com aquells quaderns que fan tots aquests quaderns que editen els Blakibux, debades editen un quadern. Per exemple, el quadern de Blakibux, que era com una mena de vacaciones santillanes. Dilo, ja. Para hipsters. Era molt guai. No, però era molt xulo. Va ser un hitazo, això, a l'estiu, a l'Opetó, entre els índices i els moderns. Va cala molt, i era molt guai. A part d'això, tenen altres coses, com una mecana a aquesta línia, com l'agenda que canviarà la teva vida, o l'agenda del fin del món. Respeto, respecto. Després, què més? Coses així una mica més també pòperes. L'últim llibre de Miguel Noguera. Saps si és Miguel Noguera, el que fa els ultraxous i tot això? Ser madre hoy. Sí. Miguel Noguera, ser madre hoy. És un llibre que em van recomanar, i vas dir, no el compro, perquè és rosa. I després dius, eres tonto. Efectivament. Exacte. Recapitule. I ara podrà ser mare avui, i no s'ha de conferir-ho. No s'ha de conferir-ho. És que és culpa mine. La Simpsons i la Filosofia. La Simpsons i la Filosofia. És que ho dius tu. Amb el títol ho dius tot. No, és veritat. No, no és veritat. Aquells títols que dius jo, potser hi ha molt a d'entrada. Però també tenen coses més literàries, com en algunes clàssics alternatives per dir-ho d'alguna manera. Pipi Calzes Vargas, de Stringran, l'obra original... totes les historietes estan recopilades allà. És un bon regal que he fet i m'ha afunciat. Com a regal. Ara me n'has cremat. Estaràs escoltant i assimil·la, i segueu regal. A part d'això, el Como que hace un Dromedario de Víctor Nubla que el vam recomanar aquí. També és una altra mena de recopilatori de clàssics alternatius. Va, deixem-ho així. I alguns llibres de Jardí el Poncella o de Richard Brautigen. A part d'això, també editen joves promeses, diguem, joves que estan començant a despuntar i troben el seu lloc a Blackie. Vam brux amb un crezco que també va donar bastant cap a parlar. El capital d'Edwain o la tienda de la vida d'Isabel Sokunza, que vam parlar també aquí. Sí, era la setmana passada o fa dues, no gaire més. Una mica més, però va, sí. Però ahir en dalt. Sí, fa unes setmanetes vam parlar de la tienda de la vida i ja vam dir que era molt guai. Ja l'heu tingut ahir. En la més cita, eh? Sí. Perquè jo ets cas. Eh, molt bé, sí. Del set que ens segueixen, jo ets cas. Perdona. I, a part d'això, més coses interessants, una mica, de les últimes que han editat. Esperança una tragedia, que és el nou de Shalom Auslander, que ja va tenir també representació amb la seva anterior novel·la Blackie. O los huerfanitos divertidísima de Santiago Lorenzo. Molts coses. En parlarem de tot això? Bueno, si vols, sí. Alguna d'aquestes està feta especial gràcia i dediquem una altra programa. Parlem, no sé, podem intentar parlar de la del Mikyotero, però ja veurem. Blackie Box, tio. És Blackie Box. En compraré alguns. Segur que en certes. Sí, ja vaig dir que estàvem una mica bolivudenses. Doncs continuem, continuem. Ja en guàr. És com Manowar, però en versió... Bueno, anava a dir, sin greñas, però segurament tenen greñas. De fet, l'única cosa que tenen comú segurament són les greñas. Però bueno, en tot cas, seguim de bolig perquè parlem d'una pel·li d'un taiwanès. Bueno, això és així. Parlem d'Anglí perquè ha tornat amb una pel·li que es diu la vida de Pi, que és aquesta que ja està tota Barcelona forrada amb el tigre de la vida de Pi. És de indis. Sí, és un taiwanès que fa indis. O sigui, totes les productes del món, tu vas a Montserrat i compres una muraneta i dius, meio de un taiwan. I aquest tio, que és de taiwan, fa pel·lis de indis. Mèdic indià. No entenc res, ja. Sí, el universo s'està quebrando. Bueno, no entenc res. El cas és que Anglí, a veure, aquest tio fa una pel·li un dia a Índia, l'altre dia marxa a fer Hulk, i l'altre dia marxa a l'anglaterra... Sí, sóc l'únic defensor del Hulk d'Anglí de tota la Terra. Fins i tot per sobre d'Anglí, que ell mateix va dir, ui, quizà tenia d'haver fet la pel·lícula diferent. Ho va dir ell? Sí, pues... Bueno, sí, sóc l'únic. Vale, ja està. En fi, et torna l'Anglí i, a més, agafa la novel·la del Jan Martel. O Martel. I bé, de què va aquesta novel·la? Doncs és la història d'un Índi que viatja amb la seva família en una travesia movent tot el seu zoo esòlogic, perquè crec que ha de marxar als Estats Units, si no me'n recordo malament, no? La vam veure fa dues setmanes i ja no me'n recordo de nada. Total, que en meio de la travesia el bar té un problema, i aquí només acaben sobrevivint el nen i un parell d'animals. Entre ells un tigre, i com a la publicitat ja t'ho deixen ben clar, al final acaben sent el nen i el tigre, en fi. I durant tota la pel·li, bona part de la pel·li, és aquesta relació entre el tigre i el nen juntos, però no revueltos intentant sobreviure les adversities de la naturaleza. O així. Per què en parlem d'ella? A veure, és complicat parlar d'ella, perquè la pel·li té sensacions encontrades. Anem a dir-lo de aquesta manera. Que fixe. A nivell diplomàtic. La pel·li té tres blogs. La pel·li té tres blogs. El primer blog és Bollywood Total, i a mi se'n va fer molt passat. El tercer blog és una panfleta religiosa que... El primer blog no és Bollywood Total. Perdona, eh? No és Bollywood Total, però de cop i volta passa una mica... A mi m'ha semblat... A mi m'ha semblat molt francès, tio. Va, digues la teva referència. No t'ho juro, no digues que preferència. No ho estàs desejant. No. Què vas dir a la sortida del cine? Ah, sí? Quina vaig dir? No me'n recordo. En fi, el cas és que a mi no és la història dels primers anys moços d'aquest jove. M'interessa en poco o nada, i més o menys quan dura mig hora de pel·li. La per final, com d'ella, és una... O més, eh? O més, sí, sí. Té un primer acte, aquesta pel·li. Molt llarg, eh? Molt llarg, per explicar, tampoc. Però, bueno, és el que té en anglès, que se le va a la castanya d'aquesta manera. I té això, la per final, que és... Algú ho agradarà, hi haurà qui no. A mi, jo la vaig trobar bastant fallida. Però té un bloc central d'una horeta o així, que és absolutament acollonant. I aquí el problema és una pel·li que s'ha de veure, s'ha de veure amb pantalla gran i s'ha de veure en 3D, perquè, de fet, el propi James Cameron ja s'ha pujat al carro. I ha dit, gràcies a la nostra tecnologia, hem aconseguit que anglès haga una obra maestra. Gràcies, sí, James Cameron. Però quina tecnologia? La que va crear para batar. Ah. Sí, sí. James Cameron siga veient de rentes. El 3D com a entre. El 3D és mío, com la fresita i solo, el James Cameron i el 3D. El 3D és mío! O Ruimán i la voz. Ho havia de dir, jo saps que ho havia de dir. Total. Aquesta per central ja t'ho explicaré. Aquesta per central és una història visualment acollonant, molt sensible, molt ben feta, molt ben treballada, molt ben estudiada, té un tempo... No sé què està passant amb la música, Marc. És un cacofoní. Has fet un vídeo? Sí, cincofàntiques. Està cada una mica dispers, en fi. És aquesta història, la relació entre el nen i el tigre. I com el nen, poc a poc intentava apropar-se aquesta... Ha s'ha picat el Marc, eh? Ara s'ha picat i he fet... I encara que no t'ha posat un grill. Sí. En fi, la pel·li recorda... Perdona, perdona. La pel·li, doncs això, record... És un canal de naturalesa, té... Doncs això, contactar pur i dur, perquè no té alternativa de l'home en la naturalesa, quan es troba en aquesta situació, no serveix de re, todo lo que haya podido estudiar, al final, tiene que sobrevivir como pueda, el nen es baixataria i es troba en mires del mar, on està ple de peixos i diu que agono com... Però, realment... Tota aquesta part, realment, val molt la pena, fins al punt de que si sou capaços de recordar només això i oblidar la part inicial i la part final, doncs poder sortir molt contents. Home, doncs sí com espectacle. Jo crec que ara mateix no hi ha res més maco de veure el cine de fet aquest any. Jo no he vist res més maco. És preciosa, és una pel·li preciosa. Està feta molt bé. L'Angli té un estil que ja el coneixem, que ja... Sí, Angli dirigeix molt bé, ja ho sabem. Doncs una cosa que dirigeix millor que bé, té unes escenes acollonants, que realment deixa molt petita avatar, tot i ser molt semblants. Aquelles escenes a la nit amb les meduses fosforites impressionant ben feta. I per tant, la recomanem. La recomanem perquè és una pel·li d'autor... Bueno, vols que faci alguna cosa? Que et veu a punt de parlar? Que diuen que m'hi coneixes, amic. No, que estic d'acord amb tot. La recomanem, això, perquè és una pel·li d'autor que hem vist. Perquè hi ha una altra que recomanem, però que no hem vist i que tu se nos tiramos un poco a la piscina. Sí. Doncs saps què? No ho farem. Vinga, tirem la següent secció. La recomanem perquè és el Costa Gavras i quan torna el Costa Gavras... Ah, home, Costa Gavras. Sí, sí, sí. No sé si cal recordar que Costa Gavras va fer Z, ja està. Dició queda. Va fer més coses. Sí, bueno, però... Respecto, amb este hombre. I ara torna amb una pel·li que no ha rebut crítiques massa bones, però no les ha rebut per part de la crítica aquesta que no ens agrada, rollo bolleristes i tal. És a dir, un tofador bolleristes. Què fan? Van al cinema amb un diari sim dos forats, tipus bollers. Oh, que bueno. No, referia al bollero. Aquest home que marxa de les pel·lis al quart d'hora i les crítica. No he dit res, correm-nos un velo. Costa Gavras torna, torna amb una pel·li protagonitzada pel Gabriel Bayr i pel Gadd el Manek, el Malet, ja ho diré, que és aquest que surt a totes les pel·lis franceses del moment. I bé, és una història entre el thriller amb un cicari que passa de ser un mindundi a ser el que l'opeta. Intenta ser, alhora, una reflexa de com està la situació actual. En aquest sentit recordaria una mica Arcadia, aquella pel·li que va fer d'un tio que per la feina i se ho velo, que te'n recordes? Ja dic, no podem dir res més, tristament no l'hem pogut veure abans. Tu l'has vist? No, no. És una pena, perquè pintava estrena important de la setmana, bona pel·li, si més no... És molt interessant com a mínim. Com a mínim, no estimo l'ençó. Jo soc molt fan, al costat d'ara, molt, molt. I no només Teta, Missing, i totes aquestes pel·lis... Esclar, esclar, la caixa de música, tot això, està clar. Són pel·lis molt guais, molt bones. Ja et dic, fins i tot Arcadia, que és una mica més... Sí, està bé, està bé. És un tio que... no sé si ara ja té moltes coses... no ho vas explicar. Potser no. No li devem en respectar que la llevem, i jo crec que pot ser bastant interessant en el capital. És d'aquests que ja ha arribat aquell moment en què ja no li importa... Ja pot dir el que vulgui, i com vulgui, i ja està, i si vol cagar-se a la societat, doncs ho farà, i segurament, encara que la pel·li no li ha sortit prou bé, doncs té els seus missatges, que segurament siguin molt millors que la tercera pel·lícula... Oh, que de roxa de millors. Sí, és que hi ha una altra pel·lícula, que en parlem d'ella, perquè la vam veure a Sitges, i ja sabés que Sitges és protagonista eternum, i per advertir-vos, perquè està rebent una bona cullida. Sí, està parlant de l'invasor. No pot ser, no pot ser. Sí, té una mitjana de Sitges, la gent dient, oh, qué buena, qué concienciada está con la sociedad. No, que ho dius. Dons públics. Bueno, sí, vale, vale, si lo dicen ellos... En fi, és el pelotazo... Què passa amb aquesta pel·li? És el pelotazo español de la setmana, és la nova pel·li del Daniel Carparzoro, que va dirigir guerreros, ja ho sentes, i es falta el que de mi, en general, no... Bueno... M'han deixat una mica fred totes elles. Putebolitzada per tots, Alberto Aman, Antonio de la Torre, Machuesta i Carra Elehalde, i, bueno, és una pel·li que és espanyola, però passa sobre la guerra d'Iraq, són dos espanyols que sobreviuen a un atac, i llavors, quan tornen a Espanya, tenen ferides obertes, no precisament físiques, no? Més o menys, és això. A mi, jo la vas trobar molt pel·lículera, molt absurda, sense tot una crítica tan burda que te la tiren tan a la cara, i dius, bueno, ja, això és increïble. Sí, per mi, és una pel·li... també molt feliada, estic amb tu, i és que més que està mal construïda, està mal fet, els personatges són un rotllo, els diàlegs són informables, això del Carra Elehalde, fent una cosa que no li toca... No, i al final, mira, amb el record, l'única record de la pel·li és el Carra Elehalde, el qual dicem mucho de com està. Sí, jo també recordo el Carra Elehalde amb aquell barret, que dius, amb aquest barret, i ja està. Maricó, de los copones, deia, a tota l'estona. Sí, una cosa, una cosa estranya. Bueno, en fi, doncs, no anem a veure invasors, o anem a veure-la per cagar-nos amb ella. Anem a veure la Villa de Pilla, el capital, crec que valdrà una mica més la pena. Bueno, si ens voleu fer cas o no, ens ho podeu dir pel xat. Per cert, saludem la Elica de Vila, que està... mira, està xat. L'hem saludat abans per xat, i ara la sobem, eh? Elic, ens ho saludem per aquí, ara truques. 93, 372, 366. Pots parlar del Costa Agares, que estàs parlant. Sí, és el Déu Saber, de memòria, el telèfon. L'hi truca, va, un tia, truca, enrotlla't, i truca. Doncs... Diu que l'Antonio de la Torra és un bon actor, per mi és dels millors, el moment... Sí, sí, sí, sí, home, sí, tant és un actor a foc. Però aquí és molt secundari el seu rol, o sigui que tampoc... Bueno, però sempre, tot el que fa, fa bé, sortien a la pèlica, deia, la mitja, de Òscar, que sortia... 5 segons, 5 segons. Bé, 5 segons, no. Es menjava tota la pel·li, sortia només en un retrovisió, perquè era un taxista. Vaia a tela, i es menjava la pel·li. Mira que la pel·li era bona. Mira, doncs aprofito i em remenem a l'altra de l'Antonio de la Torra. Mira, un dia em parlaré de aquesta pel·li. Dispongo de barcos. Ah, una pel·li que té molt de... Diguem... Bueno, se'n parla molt, en el cercle és molt indústiu. Sí. És una pel·li que té molt de prestigi en un cert... En un cert... En un cert... I de friquíssim, gràcies, Marc. No em sortia la paraula, friquís. O sigui, que guai, guai, que un dia em parles. És el collonant, aquesta pel·li, tu. Sí, sí, sí. Digue'm això, passem de cosa, per exemple. Sí, tira un tema, no? Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. I... Ahora sé que nos parefremos Ahora parece que sé que tú y yo somos igual Aunque sé lo que lo merezco Y venido a pedirte otra oportunidad No sé cómo te atreves a venir A decirme que me quieres Cuando yo desvigado muchas veces Y jamás me diste cazo No sé cómo puedes atreverte A venir a pedirme que me afecte Cuando tú más has desvigado Una sola de las cosas que te dio Ahora sé Lo mucho que te quiero Y ahora quiero que te fijas Cómo me quieres igual Aunque no Puedo decirte lo siento Sí, ja estaria bé Que ho sentim a los planetas Són uns dels dodge Missancionals que en aquest tema, per cert, que es diu, no sé com ho t'atreves, canten amb la bienquerida, que també estarà en el plan T. Llavors, en fi, us hem seleccionat 3 artistes que sonaran, però si trobem pel carrer i ens preuneu... I què n'hi deu a veure? Doncs a part d'aquests 3 que hem seleccionat, que són potser una mica els més mediàtics, jo us diria que també actuen el Jupiter Lion, els Suans, en directe, que poden ser un punt tafíssim, el Mac de Marco o el James Holden. És el... com us dic, el Festival Primera Club, una mica una mena de spin-off del Primera Sound, que per 25 euros al dia podeu veure un bon grapat de grups importants. ¿Los planetes, quan venen, has dit? Dibendres. Dibendres 7. A les 23, 53. Clar, que no fem programa estamós ahir. Claro, claro, claro. El Dibendres 7 és el dia que ve una gent bastant guai, una mica els que us posarem avui. Ja dic si ens dona temps que no anem gaire bé. Vale, doncs mira, mentre seguim escoltant aquesta agenda fons, anem presentant ja la secció... La gent, per favor. Els planetes, que sí, que molen, que molen. Vale, els planetes, tot el respecte... No pots dir que aquesta gent no passa res. En fi... Ara ve el clip secret de la setmana, ja sabeu. Heu d'endevinar la pel·lícula o la sèrie o l'obra de teatre, el que sea, a què fa referència el clip que sentireu. Però vam escanviar un poc a les coses. Oh. Ara ho farem reptes. Sí, perquè si no, la gent es va aixecar el podcast i ens responem tota la calma del món, i això no pot ser. A partir d'ara, el primer que l'encerti és qui s'endua el mini-pum. Sí, Ronda Relámpago, això, eh? Ronda Relámpalo. Hi haurà dos clips per si no enserteu aquest. Ronda Relámpago. Relámpal. Relámpal. És que ha dit Ronda Regalámpal. Regalámpal. Regalámpal. És que lo regalamos todo. Venga, aquí no us ve un tontós. A veure si enserteu a la primera i així ens estaríem al segon clip, o sigui que ve estirant-lo ja. Tira, va. Bé, ja teníeu la pista clau, pel·li mítica d'un servidor, com a mínim. I d'un altre, també. És una pel·li que he vist més vegades pista, que la primera part. Oh, una altra pista. Diu que no... no té ni idea. La pista és Save My Barrier, és molt jove. Sí. Tot i que, joder, Save My Barrier. Jo penso que hi hagués tot això. Tiene que estar en tu libro, de texto, de películas... Les reponen en la sexta setmana, sí, setmana, també. Sí, exacte. Bueno, sí. I, primera, encerti, s'endú el mínim. I, al final, ja tenim un Blu-ray i un DVD preparat per aquí s'emporti al programa, al concursador de Flurzo. O sigui, que ho jito. André, aneu pensant. Tira el tema, Marc. Bueno, amb aquesta música tan mal rotllante de Sifil, parlem d'una novetat comiquera que està donant a Ídem, que és... va, digueu-ho tu. No ho sé, aquest guió tot el prepares tu. Jo no m'agrada. No, no, no. Aquí t'he dit, em parlem tots dos, perquè tots dos hem llegit el tomo de Saga. És una de... ara ha semblat un profe. De Saga. És una nova sèrie que ha posat en marxa Image, que és aquesta ditorial que l'ho està petant bastant, i que, si jo fos la gent de Marvel i de DC, començaria una miqueta tremolà, perquè no poden fer ombra als dos gegants, però la gent està començant a parlar molt i molt bé d' Image, que porta algunes sèries de les cares, estan triomfant més, com el Walking Dead, per exemple, els mortos, evidentes. I també Invencible, no? I també Invencible. El Robert Kirkman està molt implicat en l'image. O sigui, cosa que fa ser el Robert Kirkman, em sembla que té una editorial pròpia, que ha fet una mena de pacto amb planeta, ara mateix. Però això és arena de l'altre costal, o no tant, perquè Saga ho edita a planeta. En qualsevol cas, és la nova sèrie de Brian Cabofan, que és aquest il·lustre, senyor, aquest guionista. Estàs escriu baugant. Perdó, nen. No, jo ho dic. Que no, fas molt bé. Vaig a llegir-ho fonèticament. Brian, cada quilo, perquè sempre que dius que has de dir cada quilo, no sé per què, Brian, cada quilo, baugant. Ara. Ah, oi, clar. Ara ja sé de qui parles. Exacte. Perquè llegir el guion ho podies, no? No, no. I Fiona Staples. Fiona Staples és la persona que fa els monigotes, els moniacajos i els dibuixos de Saga. Què és Saga? És una Saga. I fins aquí. I fins aquí la recomanació d'acord. No, és una Saga fantàstica. Com dic, guionitzada. Guionitzada per Brian Boffan, que és aquest senyor que va crear altres sèries com Runaways, i l'últim home. L'heu dit a les dues, Txec, Txec i X-Maquina. Aquí ja no. Ah, sí. Però tu no has leído Runaways. Sí, a mitjors. Txec i X-Maquina convalida el teu... El meu X-Maquina i mitjor Runaways convalida el teu Runaways. Són sagas... Oh, bueno, va, per no confondre-ho. Són sèries. Ah, sí, gràcies. Se'm nota la veu, ja. Perdoneu, és que arribo al fred. Els mentes també estan ranyades. Tu veus la saga del Brian Cowbuffan. Qui és el Brian Cowbuffan? El creador i l'últim home. Aquestes sèries, i l'últim home, sense més lejos, que la llegeixen al Hugo, en perdidos, o sigui... El Brian Cowbuffan va ser i unista de perdidos. Exacte. Que no digués... El Brian Cowbuffan és, a los cómics, el que J.J. Abrams o Damol Lindelof, a les sèries. Aquí t'estàs mullant, eh? Sí, sí. En fi, aquesta saga de què va, doncs, d'un món molt estrany. És un món molt estrany, on una parella formada per una tia d'un món i un tia d'un altre món que estan enfuntats entre sí, tenen una filla, i, per tant, han de marxar i escapar de la gent que a ell es vol casar. Sí, ara veu jo i continuo a tu. Però què ens està passant? No ho sé. No podem fer 3 frases sense que ens espatlla, la veu. Sanchús. Sanchús fa fred. Sí, sí, esto es Sanchús, amigos. Nadie dijo que fuera ser fácil, ya no estás en cansas. Sí, vindries una mena de versió anècdota, perquè s'han fet de Romeo i Julieta. En un món, com has dit, fantàstic, a mig camí entra la sciencefició i una mica la fantasia. Fantasia pura, sí. Perquè hi ha criatures, hi ha nauts, hi ha races estranyes, hi ha cazes recompenses, hi ha elegidos, elegidores... Tots són races estranyes, no? Sí, en realitat sí. Perquè ell té banyes i ella té ales. Sí, són els més normals de tota la saga, perquè recordo que hi ha un tio que té un camp de monitor, ells els són els més normals i tenen coses estranyes, però bueno, la fantasia del senyor Buffen i la senyor Staples. Llavors, què passa amb aquesta sèrie? Que pinta molt bé, pinta molt bé. Acaben d'editar un primer art carcomantal dels de planeta, que reculla els 6 primers números, i és que pinta molt bé. Realment no dona molta xicha, perquè és introductor, i encara està començant a construir aquest món, però jo crec que té moltes possibilitats que pot arribar molt lluny, perquè entens tot un univers al teu abast, per expandir-lo per on de qui eres. Llavors, és la història d'aquests dos personatges, que són fugitius, ells amb la seva criatura acabada de néixer, i de com els passegueixen una sèrie de personatges, que suposo que et donaran més d'una i de dues sorpreses, perquè si algú és especialista al Buffen aquest és de sorpreses, una regal, altres, un fiera dels cliffhangers, aquest tio. És veritat. Jo deia això de perdida. Sí, fa uns cliffhangers de la parra. De la parra, o més. De la parra. Llavors, doncs, teniu aquesta agaditat per planeta, que és un tòmito bastant xulo, és maco de veure i s'arxiva molt bé a l'estanteria que hi ha de pressiós, i passareu un rató de conya, sincerament, tu de n'has fet, no? Jo sí, el que passa és que sí que ja... Ser que de vegades veig que intenten forçar una mica massa. Aquest món tan inventat, al final dius... Aquí ja sabéis flipal, o sea, cuando surte el hombre cachalote, que es un chulo de las prostitutas, dius, bueno, vale, un momento. Es tracta d'això, no? Sí. Al final sí, o sea, ja jugues això, però sí que és veritat que de vegades al principi, sobretot, dius... Bueno, un momento. Alguna escapatòria a la normalitat? No, no la trobareu. Però ja mola, ja mola, ja més mola que... Perdó, és que té punts molt macabros. Hi ha un personatge, per exemple, que és molt mono, és el personatge entrenyable, i està partiu per la meitat. És que... és altres o sí? Sí, una mena d'esperit, aquí li penjan les tripes. Visualment és espectacle o barça, i a nivell d'aquí jo no cal dir que és una autèntica gosada. Per cert, per cert, ja l'han encertat. Molt bé, os quedáis en clip. Segons com, potser, el clip següent el posaré igual, perquè mola. Però efectivament, l'Eli... Ah, nunca està de mar, un clip. Exacte, és molt curtet i mola el seu jo. La Elica de Vila, s'endú el mini-punt. Primera vegada que la veig per aquí, i ja l'ho està apetant. Elia, a partir d'ara ja et dius que has de recuperar terreny perdut, perquè la Cindicera de Ripli et porta una mica d'avantatge. Exacte. No tenim, vull dir, l'Eli... És una mica de la ràdio, però no hi ha hagut cap mena de... Perdó, de favoritisme, vull dir. No, l'han encertat abans. Ara està en càlida, bé concursant-te. I si hagués trucat, s'hauria d'endut dos mini-punts. Però no l'he deixat perquè no pot. Dit això, clar, clar, clar, molt bé. El premi de moment, ja he dit que mola. Tens, tens aplausos? Marc, tens aplausos? Tens aplausos? Va. Són reals. Sí, el Marc ha portat tota la seva família. La té aquí. Gràcies, família del Marc. Senyors de Marc. Gràcies, Marc. Ja estaria, eh? Partem des del corazón. I dit això, doncs ja et digui, que això arribarà fins quan ens cansem. Això és així. Intentarem arribar fins al final de programa, però si ens acaba abans el mini-concursador de Flutza, os jodéis, ja es lo daremos. Els dos preis que tenim, molen. Ho dic en sèrie, molen bastant. I això, doncs, parlem de sèries. Parlem de sèries i ho tenim una mica complicat, perquè és com una agonia, tu. És una agonia. Aquesta temporada que estem vivint és com... vinga, va, que s'acabi ja una sèrie. No, no, on queda un capítol o més? D'aquí un parell de setmanes ja s'han acabat tres. Però a dia d'avui encara no s'han acabat cap ni una. O sigui que hem de buscar. I hem trobat una altra sèrie nova, un altre mini-sèrie, si recordeu la setmana passada, de l'Estat. Doncs ara tornem a Anglaterra. Aquesta vegada canviem de Channel 4 a la BBC, on trobem The Secret of Crickly Hall. The Secret of Crickly Hall. M'ha dit que l'Àxida ha sigut perfecta. Pots dir una cosa? The Secret of Crickly Hall. Ara digues Harry Potter. Ara digues... 5 o clock, please. Sabeu, segueu. I què és això? Doncs és una mini-sèrie de tres capítols, cuyo tercer episodio se met aquest diumenge. És a dir... Ah, mira, està molt bé. Correu, tireu de parabòlica. Sí, sí, no tireu de parabòlica. Clar, tio. No és il·legal, la parabòlica. No, no, està molt bé. Què és The Secret of Kell? Doncs és la nova sèrie... Què és The Secret of Kell? Sabia que ho diria. The Secret of Crickly Hall, què és? Doncs la nova sèrie del Joe Ahearn, que és escritor i director, ficòrometro, ficòrometro. Adaptar una novel·la del James Herbert, que, a l'hora, tot i que no l'adapti literalment, tira molt de gent del terror, de cases embrujades, Rollo Edgar Allan Poe, Rollo Donchhammer i tot el que tu vulguis. I de què va aquesta sèrie? Doncs és una noia, una mare i un fill que comparteixen els mateixos malsons. I, per tant, no poden dormir bé. I un dia, tornant de l'escola, aquest fill li diu, anem al parc. Molt bé, molt bé, però 5 minuts que estic molt cansada. La dona s'adorm i el nen desapareix. On, a mesos després, el nen continua sense aparèixer, i la família decideix canviar-se i anar a un altre lloc, a veure si els novos aires animen un poc al cotarro. Tot i que no donen mai per perdut el nen, lògicament. Home, si et canvies de lloc, què t'heu de dir? Si et perds, no et moguis del lloc. No sé, que han passat uns mesos, però no tenen moltes esperances. Ja, és que se'n plant. Nos mudamos a ver si, justo, vamos a mudarnos al sitio donde hay aparèixer. Doncs mira, si l'encertes l'endemina. Casualment. Perquè casualment van a patar el lloc que és el lloc on tenen els malsons. Tots aquests malsons passen a una miniescola... Mitjascola milchurfanato, com es digui. Sí, urfanato. És que em fa molta raó de la gent que diu orfelinato. Orfelinato. Ah, i en italias? Orfelinato, com els orfelons. Orfanatrofio. En italia és orfanatrofio. No way. Ja ho confirmaré. Perquè els meus alias són una mica encallados. Total. Això resulta que aquí és on passen tots els seus malsons. Els seus malsons són ambientats de la Segona Guerra Mundial, on hi ha uns nens que intenten estudiar amb uns professors, que són família i que tenen els típics... Bueno, maltratadores, ves a saber què ha passat, potser han desaparegut els nens perquè els van matar durant la Segona Guerra Mundial, han quedat els esperits. És l'història de sempre, comptada més o menys com sempre, però amb un estil molt retro, molt de hammer. Veus veient aquesta sèrie? Sí, fins i tot els efectes especials són molt simples. És que no té cap mena de... cosa grotesca, gòtica que podria sortir a dia d'avui. No, és tot molt, molt simplot. De fet, molta por no es que faci. Però perquè tu ets un tio dur. Però hi ha gent com jo, que jo soc una mica figa, i qualsevol cosa em fa por. Sí, però aquesta no te la faria, crec. Bueno, sí, ja té algun sostillo. Em recordo, una mica, la sèrie, que no la pel·li, del resplendor, te'n recordes aquella mini-sèrie per la tele que vam fer de dos episodis? També iria per aquest sentit, en fi. La sèrie no és la repenotxa, però està prou bé. És moderadament entretinguda. Alguna clapadita sí que ha dado, pido disculpas. No llego a este ritmo tú. No sé si vols per dir-ho, però no cal dir-ho, que ho diguessis. Perdó, perdó. És entretinguda, és entretinguda. I punts a favor per veure-la. Sobretot per tu. La protagonista es diu a una altra sèrie, An Old Man. Ah, te'n recordes? Parlem de la Olivia Cook, que va a protagonista... Com es deia aquella sèrie? A touch of blood. Gràcies, perquè no ho hagués... T'ho juro, no ho hagués dit. Ja, no sé per què m'ha salido. Però ho has dit tu, i així no he quedat malament. De la qual has recomanat tu. Sí. Qui més surt un mític com el David Warner, que va sortir a la profecia, 39 escalones, o la sèrie Mad Dogs, que també vas recomanar a tu? Sí. Guai, aquesta sèrie. Sí, i a més, com a secret estate, sortia Midscasting de Jue de Tronos. Aquesta surt l'altra meitat. Macy Williams, que és la Aria. O el Donald Sumter, que és el Maese Lewin, aquest entrenyable viejecito de la primera temporada. No sé qui és. Sí, el Calvo, que guia a los niños. No sé qui és. La sèrie està bé, la sèrie està plou bé. Llavors ja sé qui és. Cama! 3 capítols de menys d'onoreta, que també s'ha d'agrair. I única recomanació a la setmana, perquè és de les poques novetats que hem trobat. La setmana vinent, com ho és fiesta, ja ho haurem vist al final de la temporada del Board World Campaign, ja en parlarem d'això, que tenim. I de Tremè, si vols, també s'ha acabat de Tremè. Mira, parlarem d'aquestes dues. Farem una especial, a A-B-O. Per cert, una última cosa vinculada a les sèries. Doncs la FNAC del Triangle presenta en la segona temporada de Roscovatius. Uuuh, què cosa, presenta en un DVD, com sempre, a la FNAC. No, però és que la presenten... El dia que presentin, no sé, un cavall o pura raza, doncs ja sé que serà notícia, però mentre estan... Bueno, la cosa és que la presenten amb la presència del Juan Josep, que és el Dimushan. No venen manos de topo, l'àstima. Però si ve qui que maillo, que és el director, i a més és el director d'Eva, o sigui, que ara mateix està al Mundillo. La Poma, està tota la part guai de Barcelona. Sí, sí. I, a més, el Joan deusà, que és el que posava la veu al protagonista, presenta el Pere Vail, que és el crític de fotogrames, que té una mica de renom. Tots els guais menys Marcel Furesc. Exacte. Molt bé. Per cert, he vist, ara que ho dius, he vist un cinema on fan animals, encara. Ah, sí? Sí, i ojo, és el cinema de l'Esplau. Saps, l'Esplau? Jo soc cani, cani, cani, cani... Tots els canis de Barcelona tenen a la seva mà, veure animals, que per mi és un pel·lículó teotèntic, i cada dia estic més convençut. Ho sento, eh? No és per trencar la... Però cada dia estic més convençut que animals, és una de les grans pel·lícules de l'any. A mi no em va agradar, però tot i així sí que crec que s'ha de veure, perquè és una pel·lícula estimulant, s'ha de veure després de la teva conclusió. A mi no em va agradar. Ja sabeu, si eres cani, a fer-te cada hora el mismo al Esplau, a fer-te cada hora de l'animal... Mira, el Cap d'Elia diu que posarem la pasta per anar a la Fnac. Però després aneu a aquest cine, perquè ja l'ho petais com el capa pastís. Ineu amb un llibre de blakibuts sota el... Sí, amb un bigotillo irònic. Encara que sigui una dona, és igual. Deixa'm fer un bigotillo irònic i una gorrada de peru, de xerpa peru. Bé, doncs ha rescovat. Algú més? No, ja està, tira'l un tema d'aquí, oi? Ah, sí, va, dels del primavera. Va, tira, va. Sí, bueno, el tirem, però no el tirem, no el deixem cantar el Fernando Alferro. Perquè és molt tard, però, bueno, i serà, si el voleu, una vegada divendres 17 a quarts de vuit, del vespre al Sant Jordi Club, doncs també hi serà ell amb les seves històries. I si et sembla amb el Fernando Alferro del Fons, parlem ja de la següent història, que són... Sí, perquè queda moltes coses, encara. No es pot fer ràpid, és molt ràpid. Però una altra tema de còmics, de planeta, ja que estàvem en planeta. Master Keaton, que, eh? Baster, no, Master. Sí, això ho veig i t'avancis. Ah, que graciós! Què ríses, flipat, eh? Doncs és una obra antiga, no tant com el Baster Keaton, data de l'any 88, entre el 1988 i el 1994, es va estar editant aquest manga, és un còmic japonès, un manga que té darrere el nom de Naoki Urasawa, en aquest cas no fent els guions, sinó dibuixant. I qui és Naoki Urasawa? Eh, qui és Naoki Urasawa? Si no saps qui és Naoki Urasawa, surt de la pedra, perquè ara mateix és un d'ells autors de manga més reconeguts del panorama, és autor de Monster, és autor de 20 Centuribois, és autor de Pluto, és autor... Mítiques. Igual, algú el coneix, bueno, molts de nosaltres el coneixem, per aquella mítica seria Cinturó Negra, te'n recordes, la Cinturó Negra? No, la serie d'ajudo de la Ginger, Ginger i No Cuma, Cinturó Negra. Recordo Monster i 20 Centuribois, però no... No, però això parlo de fa molts anys. De feina veia Dragon Ball, era normal. Bueno, però després de volar drag... Disseva la mà, no, músculman. Bé, després de volar drag, músculman i fly. Van fer Ginger i No Cuma a la Cinturó Negra, era d'ajudo. Era, bueno, una serie per nens, què farem? Però l'autor era Naoki Urasawa, i Naoki Urasawa, una de les coses que va fer al principi de la carrera, era dibuixar aquest master hiton que té també entre les seves files, a Jokosei Tatsushika i Takashi Nagasaki. No sé ben bé qui són.I Arrostes delícies. Sí, vale. Doncs vam fer aquest master hiton que s'allunyó una mica de les constants de l'Urasawa, qui esperi un altre monster, qui esperi un thriller frenètic, o monster, o 20 Centuribois, o alguna cosa relacionada amb la science ficció, no s'ho trobarà. Això és una mena de col·lecció d'aventuretes que tenen un punt humanista i un punt d'aventura pura i dura, que versen totes al voltant de la figura d'aquest master hiton, que és un senyor que és a temps parcial professor, a temps parcial agent de segurentes, i també és una mena d'arquíologo a Lo Indiana Jones amb puntazos de McGuider. Fa invents?Sí, fa invents. I surt de situacions enrerevesades i devades hilarantes, devades una mica més tristes, però sempre entretingudes. Són historietes curtes, la majoria autoconclusives, que estan totes en aquest tomo 1 de... el Raus 12. Ni haurà 12 en total. Bueno, qui ho volgui és guai, a mi molt, a molt. Aquest primer tomo m'ha enganxat, i em sembla que seguiré amb les aventures de Master Hiton, que, bueno, ja tinc, no té el guió de l'Urasawa, o sigui, l'Urasawa no està fent el guió unista, però enganxa igualment i de manera potent, i ahí queda la cosa. Molt bé. Escolta, doncs, en els 3 minuts que queden... Marc, pots trobar l'altra tema musical de Sant Jordi Club? És l'últim. Ariel Pink's Haunted Graffiti. El tens?No. Vinga, va, sí que trobes, sí que trobes. Only My Dreams, es diu. Hem posat en promès 3 temes i 3 temes, sí que hi ha. És veritat, és veritat, perdoneu. I Pink's Haunted Graffiti també està en el Primavera Club. I amb això, doncs, parlem de... Aprofito, en 2 minuts, recomano 3 pelis per veure a casa. S'acaba d'editar. Ho haurem de cridar una mica, no?Sí. S'acaba d'editar amb l'Orei la versió restaurada, a part l'associació del Martí de Scorsese, de Film Foundation, la Dolce Vita, de Serdini, inclou l'ibrito de Quim Casas per completar la informació de aquesta pel·li obligatòria. I potser no tan mítiques, però igualment interessants, sobretot pel cinema actual. Carretera perdida i memento. Si abans editava a Contracorriente, ara són Cameo. Cameo ha reditat aquestes dues, també, amb l'Orei. Carretera perdida, David Lynch, aquesta pel·li... Bé, David Lynch.Aquesta pel·li. I memento, que també en deixa la sola, aquesta que comença el final. I, bueno, van fordets, eh? 3 pelis molt interessants, que sortiran, de fet, memento i carretera perdida surten el 5 de desembre, grec. És un poc per a les navidades. O si no, també és un bon regal d'en Nadal. Ja està, ho deixem aquí, ja no tinc temps. Vaja, 3 recomendacions finales. Sí, però has deixat el pavelló un alto, eh? Bé, està bé. Molt bé, doncs, amb això ens acompanyem fins aquí dues setmanes. I no hi serem les setmanes. Oi, quina hòstia! Oh, no, i ho heu faltat molt, tio, de veritat. Adéu, a tothom, adéu, Marc, adéu, adéu. Ja ens diu adéu, no sé per què. Va fent així amb la mà, no sé per què. Que sí, que sí, que marxa. I bé, un poco... Adéu, a tothom, fins aquí dues setmanes. Adéu. Ja t'ho comparteixo. Espera un moment, un moment, un moment. A mi... 100 justents i 100 justentes. Ha arribat el vostre moment. Ja no hi estoses. Que ningú es mogui. Després de 9 a 10 del vespre, a Ràdio d'Esvern, Canji Kipugi! Que tal, molt bona nit, molt bona nit de dijous dia 29 de novembre de l'any 2012. Benvinguts a una nova edició de Canji Kipugi a Ràdio d'Esvern. Aquesta ja és la número 8. I, com sempre, amb el mateix equip, des que vam començar aquest programa... Sí, clar, és el que té, no? No ens han fet fort, és el que té. Bona tarda, molt bona nit. Bona nit, Adrià. Plàvia Barberà, també, molt bona nit. Bona nit, Adrià. Gràcies. I, com sempre... Sí, sí. Això no pot ser. Ara que no hi és, perquè mai comença quan ha de començar, aquest home, haurem de fer un pensament. Sí. Quan no està la penya del Moro, està amb no sé qui, s'anglès, no sé què fa, o no sé com està. L'última vegada ha tingut a la policia. I quan no, doncs... El teniu al telèfon per sobre, oi? Sí, el teniu al telèfon. Com a mínim, és un detall. Ai, té un meu. Hola, Imanol.