Condensador de Fluzo del 13/12/2012

I'm just gonna play this I'm just gonna play this I'm just gonna play this Yeah, yeah You broke the game and I can't get my hands Fill me And I'm just gonna play this What you gonna do? I'm just gonna play this And I'm just gonna play this When the corners of my mind I just can't seem to find a reason to believe That I can break free Cause you see I've been down for so long For like all hope is gone But as I lift my hands I understand that I should Rage it to my circumstances Cause I could want my people I can't and So I can and I just wanna praise you Just wanna praise you I just wanna praise you Just wanna praise you Cause you see I've been down for so long I can't get my hands Well I couldn't even get my hands And I'm just gonna play this Oh oh oh oh oh oh oh no Everything that could go wrong Oh, it's wrong at one time, so much pressure fell on me. I thought I was gonna lose my mind, but I know you wanna see. If I will hold on through these trials, but I need you to lift this load, cause I can't take it no more. I just wanna shine through all my beats, so I can dance. So I can dance. I just wanna pray. Whoa, whoa, whoa. I just wanna pray. Yeah, yeah. So I can dance now, I can hear my hands. Oh, yeah. I just wanna pray. I'm gonna, I'm gonna, I'm gonna pray. I'm gonna see through the fire and the rain, found in every kind of way. My God is broken, never changed. So let me go right now. I just wanna shine through all my beats, so I can dance now. Whoa, whoa, whoa. I just wanna pray. I wanna pray. So I just wanna shine through all my beats, so I can dance now, I can hear my hands. So I can dance. So I can dance. I just wanna, I'm gonna, I'm gonna pray. So I can dance. I just wanna pray. I'm gonna, I'm gonna So I can dance now, I can hear my hands. I can dance now, I can hear my hands. So I can dance. So I can dance. So I can dance. I don't know my people, I just wanna break you. Just a freedom, just a freedom, just a freedom. Just a freedom, I give my name, I give my name. Just a freedom, just a freedom, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah. Take them off, take them off. What's it gonna do? Ràdio d'Esvern ens fem, escolta, 98.FM. I wish you could see in your heart to tell me, I wish you'd told me from the stars. Ràdio d'Esvern ens fem, escolta, 98.FM. Ràdio d'Esvern ens fem, escolta, 98.FM. Hola, bona tarda. Durant 8 i 3 minuts del vespre Ràdio d'Esvern, 98.FM. I 3 i dobles punt Ràdio d'Esvern, punt com, què tal, com esteu? Nosaltres ens estem barallant una miqueta amb, no ho sé, amb què? Que és això també, Marc, a veure, ens poses publicitat al chat de Ràdio d'Esvern i no ens avises què és això? Exacte, m'he dit a Marc, m'he dit a Marc. M'he dit a Marc, jo no sóc tonto. Oh, no, no. Visió en precio, bajo. La diquema que et programa a l'equip de Marc, perquè els odio. Sí, jo també, una miqueta. Bueno, us donem la benvinguda a tots. Hola. Hola, Carlos Iacomeli. Hola, Xavi Rodan. Hola, Marc Pilarnau. I tenim una convidada per ser a nosaltres aquesta tarda, a la Mireia de Toto Món de Moda. Sí, sí, sí. Molt bé. Bueno, s'ha decidit quedar-se. No m'he obligat, digueu bé. S'ha decidit quedar-te després que et coaccionessin i et demanessin. Exacte. El pernil, el pernil a funcionar. Ha funcionat, va bé. Totalment voluntari. Sí, sí, i tant. Bueno, doncs li hem dit, si vols, he quedat. I l'hauria d'haver escaldit, no sé què, i l'hem convençut. I no sé si t'has preparat alguna cosa. No, jo només sé que em parlareu de cinema, no? Entre altres coses. L'altre no m'ho havíeu explicat. No, no, no, li hem demanat... Li hem demanat a la Mireia que es pensi una pel·li que ve, però per aquella que es queda el flut, que parli d'algú. Però, potser... No ho has de fer, ho demana, jo continuo el primer, oi? No, no. El Marc pregunta si la farem està tota l'hora. Mira, sí. Sí, com? Si et farem està tota l'hora. Ah, el Marc ho pregunta. Sí, ho ha preguntat. Ah, no. Ah, ho ha preguntat amb ella. Ah, la Mireia no et pot sentir, no? Ho ha preguntat amb mi i no la sentim tu. Oi, Marc, què dius? Quines coses dius de la Mireia? Bueno, sí, jo, alguno que portem 5 minuts al programa i encara no hem entrat en matèria. Gràcies, Mireia, per acompanyar-nos. I a vosaltres, per ser a l'altra banda, com sempre, què els hi diem que ens poden seguir viatjant dia...? Sí, ara mateix al chat, al rayodesverb.com, cada setmana, i on ja tenim els primers, que han començat a parlar abans de començar el programa. Gràcies. Això seria fan fatal i no el que està una setmana esperant en el jòbit, eh? Sí, ja malament és fan fatal, ja malament és, no sé, enfermos, una mica. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no... Sí, ho estimem, ho estimem. Se n'ha de tenir un públic i l'home. Sí, un públic. Bueno, un públic, ja ho dient que no, no fa gaire, no dir. Bueno, bueno. Bueno, que... que gràcies per ser a l'altra banda, a tots vosaltres. Avui és el dia que ens trucareu per telèfon 93-37-236-1 i ens expliquareu doncs el que us dóna la gana, que es tingui una mica de relació amb la teva cultura. Podem parlar de moltes coses, perquè, per exemple, només... Sí, perquè el que fa el guió és minimalista. Mira, ja sóc preparat encara més cruz. Si mira, ja s'ha atacut un tema superbrillant, que dius... Bum, entres. En tot cas, com sempre dediquem el programa, alguna persona o entitat o el que sea, aquesta setmana li dediquem als globus d'or, com a persona. Per què? Perquè han vist l'impossible i han dit que no podem nominar l'impossible. Bravo, bravo. Però, ojo, si que té alguna nominació, l'impossible. Sí, bueno, namiguats. Però l'important és que... que el millor peri no. Ja està. M'heu d'agradar l'impossible. Perdona, recordo que aquesta pel·lícula ha agradat amb moltíssima gent. Perquè tu tinguis una mania contra aquesta pel·lícula, tu també n'he infundada i que... Home, de fet, està la més taquillera. Sí, està ressonant aquí. Tu l'has vist a l'impossible? Sí, la vaig veure. I què et va semblar? Home, bastant impactant, però a l'hora com molt realista. Perquè... Has estat potser en un tsunami? No, així... habitualment... No ho tinc costum, no? No, no ho costumo, però... Espero no patir-ho mai. Tu t'han costat que d'aquí poc és dia 21 de desembre i s'acaba el món. Només recordo. Bueno, jo l'ho deixo. Podria ser això o podria ser que no es invadiran los mayas de la especialitat. El papa de Twitter diu que no s'acaba el món. El papa de Twitter? L'heu vist a vosaltres a l'impossible? Sí, sí, l'heu vist a l'impossible. I, bueno, hi ha d'haver opinions per tot. Deixem-ho. De tota manera, ojo, perquè la gent de l'impossible crec que van viure a Sant Jordor en una bona temporada. Els personatges protagonistes... La família de la família. De fet, casualitats de la vida, la meva germana coneixia un dels fills. La cuina coneixia un dels fills de la família. I es veu que va ser un trauma. Va ser un trauma perquè van estar, potser, un any i mig o dos que no anaven a la platja. Després de l'incident es van estar... Sí. Si anaven a la platja de Barcelona, tampoc se'n perdien nada. L'impacte d'enribar i tenia que estar por el cos, jo crec que aniran rera. Jo vaig veure Tegoroni i vaig estar 10 anys sense anar a la platja. Però, bueno, cadascú és un... Bueno, va, dit això. Comencem una mica amb el programa. Tema claus d'or, només per tocar els nasos. Sí, però podeu trucar al 93-372-3661, 93-372-3661, Elasti, Save me barri, hola, i dir la vostra. Per exemple, han deixat fora la broma de l'impossible... No, no, no, no, no ho digues. Que ens llament i no es decís, ens truqueu i ens dieu, havia de telèfon al 93-372-3661, perdó, 93-372-3661, ha quedado fuera de los globos de oro que no se han nominado, que es injust, que hauria d'haver entrat. Per exemple, madmen, anaves de dir una cosa i t'he dit, no ho digues nada, ja no ho digues. Madmen, em se l'ha encrincat. I tu, va, què anaves de dir? De Master, que no l'hem vist, però segur que havia d'estar anominada, i no han nominat de millor pel·li dramàtica. No, però té un purro d'anominacions. Però és igual, no està millor. Amb aquesta nota de mal rotllo, tirem sexe, va. Bueno, nens i nenes, us fa prou mal rotllo. La música de Monolik, que està sonant, és mal rotllo, mal rotllo. Bé, doncs avui parlarem de còmics. Marc, tindríem? No, no, tenim l'afecte de so del 18, allò que fan a la tele de... No tenim. A veure, sisplau, sisplau. Quan jo digueu avui parlant... Avui parlem de còmics. Un moment. Sí, jo crec que ha colat. Perquè avui parlarem de tres novetats que porta EDT, editors d'EDT, que són molt canyeres, no sé si és legal recomanar-les a aquestes hores de la tarda, perquè són tres mangas xungus-xungus, no? És veritat, és que, a veure, a veure, a veure. Aquí el condensador de fluzot, tot el que recomanem, doncs més o menys, segons el nostre criteri, és bo. Però sí que és veritat que hi ha algunes novetats que són més adients per l'horari, i en altres que no. Tu em sembla que ja saps per on vaig. Ja sé que una de les recomanacions... Bueno, a veure, abans de res, que no se'n fa dir l'agent d'EDT, si dic que aneu molt en comptes d'aquestes tres recomanacions que fem avui, perquè són molt canyeres... Bueno, dues d'elles són molt canyeres o no? Però dues d'elles són molt, molt, molt canyeres, o sigui, tot molt alabat. Jo l'ho dejo caer. Si això està incitant també als nens de 12 anys que estan sentint la ràdio i estan dient que m'agradaria comprar, doncs ho sento molt. Jo he fet aquest acte de terrorisme social. Sí, com sigui. Has incitat. Sí, no? Em sembla que tot això ha sigut contraproduent. Exacte. Vale. Niños del mundo, en aquests còmics, us fan menjar verdures i us ensenyem matemàtiques. Els torno allunyant. Presumidamente. Bueno, primera novetat. Les anirem a deixar caure durant el programa. La primera, Hikari Club de Usamaru Furuya. No és nom de Pokémon, és un autor de còmics d'un mangaca. Mangaca és un senyor que fa còmics. Ja no començava a pensar en marranades, però mangaca. Un senyor que fa manga. Usamaru Furuya és un senyor que va néixer l'any 68, per tant, no és excessivament gran. T'ajudito, és un tio ràdio ben jove. La fa tia bé per regalar nosaltres. Va veure. Digues que ho parli per la seva quinta, no? Sí, més o menys. Bé, un sí que anava parlant d'arts. Clínies, botifullo. Bueno, furullo. Veus com té... Ja començem. Aquest senyor va néixer l'any 68, i des de llavors, una mica més endavant, fa mangas. Has considerat un dels nous talents... Per això dic que és jove, perquè has considerat un dels nous talents del manga. És un tio que té un estil una mica enfermit. Que a mi em recorda una mica el Sugiro Maruo. Tu recordes qui és el Sugiro Maruo? Pessadilla del... La Sonrisa del Vampiros. Aquesta era la paraula que buscaves. La Pessadilla del Vampiro, nada. Era aquell còmic tan xungo i tan lletx. Era una Pessadilla. Era una autèntica Pessadilla del Vampiros. Una mica recorda l'estil del Maruo, el senyor Furullà. I amb aquest Hikari Club, que és el que es presentarà de la Mada EDT, ens porta una història d'una mena de club bizarro, que més que un club és una secta, i més que una secta és un mal rotllo total. Dirigit per un tal Cera, que és un xavalín, i en uns quants xavalins més, que les rendem pleita si hi ha culto total, en aquesta mena de pop, eh, d'això, no? Llavors són uns xavals, que són físicament així, com a sexuats, com impolutos, com una cosa... entre el cielo i el infierno. Saps una cosa així xunga? I es dediquen a segrestar nenes joves, per tenir-les allà tancades i tal. Sí, sí. És veritat, és veritat, o sigui, llegeix aquest còmic i dius, és que amb el cor... Però és guai. Per aconseguir aquesta tasca, dissenya una mena de Frankenstein, un robot fet de diferents peces, i l'olanta anar a les calles a seguestrar nenes. Una mica dur, eh? Perdó, no, una mica, no. Jo mirat tu. Directament, directament. Ens has escoltat mai? Hi ha hagut vegades que hem recomanat coses molt maques, eh? És insensible, vull dir. Som els primers que... Toca la fibra. En fi, que furullar Hikari Club, doncs és, bàsicament, una mena de fàbula per versa, muntar en forma d'espiral de violència, que se'n va demà, i que, al final, acaba com el Rosario de l'Aurora, es podem enginar. Doncs això, les persones una mica aprensives, no us hi enfronteu, però si busqueu alguna mena de reptes, si busqueu que us posin contra les cordes, i encara que sigui dolent, i encara que sigui llum, i encara que us facin sentir malament, que ja és sentir algú, doncs aquí teniu aquest Hikari Club que ha quedat a EDT, i que és una de les excel·lents novetats mangà per aquest mes, us amareu furullar. Ah, i queda la cosa. ... ... Mét el micro. Moltes gràcies, Marc. Mét el micro. Mét el micro! Te'n recordes d'això? A veure! I tant, i tant. Potser alguns ja ho he reconegut, aquesta partitura, potser d'altres no, evidentment tothom ho ha reconegut, això era del Sr. Los Anillos, i és que avui parlem del Jòbit. Realment, realment és molt a dir, una música... Després del còmode que tenia la Toma. A veure, abans que diguis res, mira ja, és que si no no la fem parlar. Jòbit, no domino gaire, eh? Bé, així d'entrada. Jòbit, sí o jòbit, no? Sense haver-lo vist. He vist la primera només del Sr. Los Anillos. La primera de la trilogia només la primera? Sí. Si la segona i la tercera no la vas veure? No. Deu ser la única persona del món. El món mundial, segurament. Ha sortit una notícia que deia, hi ha una persona que no ha vist... Digues en just, sóc jo. Ah, bueno, bueno. No, però aquesta volien a veure, eh? Sí. No sé per què, però les altres no em deien, però... Bueno, digues, Carlos, i ja sortim del món. Nosaltres ja l'hem vist. Aquesta? Jòbit ja l'hem vist, la vam poder veure amb un passada premsa. Gràcies per avisar, amics. Eh, sí. Bueno, és l'únic. Has de venir més vegades aquí, si no, malament. Si no, malament. Sí, mira, el nostre tècnic diu que ve a tots els programes i no li hem... També. És veritat. No és veritat, perquè això, Marc, tu ets lluny. El matí. A veure, mitja hora abans d'anar, mitja hora... Sí, mitja hora abans del passe, et vaig dir, escolta, hi ha un passe i tu em vas dir, no sé què, de que tenies feina, que t'havies de quedar aquí a les 12 del matí, no podia sortir. Jo què sé. Quines tonteries? Jo també tenia feina. És veritat. Tampoc no vaig anar a treballar per anar a la trena, no? És veritat, és veritat. Marc, ets l'únic per dir-lo. El Marc estava aquí sola a la ràdio, no hi havia ningú, el passe de premsa al Jòbit, va. En tot cas, la vam veure, em vaig saltar el dia de feina, em vaig menjar un dia de la cança i no m'evalió en absoluto la pena, el Jòbit. Primer gran Bluf de la temporada i arriba al final d'any, però bueno, és el gran Bluf. Recordeu el que va passar amb... No sé, amb l'episodi o un de Star Wars, tothom esperava Star Wars durant 20 anys, Que sí o no? Veus? Dos, vins, de baix. Sí, de baix. Volia dir altres coses. Doncs el hobby et va una mica per aquesta via. És una mica de refrito de la comunitat de l'anillo. I fins aquí, tu mateix, si vols fer una mica el mateix, ja saps que funcionarà molt bé. Però el problema és que què passa? Que han agafat el llibre de 150 pàgines i han fet tres peris de tres hores. Les han omplert de paia, es nota moltíssim i ho han reduït tot, a un. Passar-se pantalles, estaràs d'acord amb mi, no? Totes passar-se pantalles i totes es resolen de la mateixa manera. Llavors arriba un punt que la primera més o menys et pot agradar perquè és mig espectacular. La segona ja comença a dir bueno, la tercera ja dius basta i queden dues hores i mig encara. Una sensació més maca. Ens recomanàvem un còmic superxungo i ens vam passar bé el cine. Jo et recordo que, no bé com tot de res, recordo que dos dies després vaig veure a los miserables i encara em vaig avorrir més. Està almenys a los miserables i pensava hòstia, el Jòbit, que guai, que trapitant que és. Sí, no? Sobretot perquè el Peter Jackson és un miserable, però bueno, a part d'això. Sabeu que a los miserables està nominada com a millor comèdia o musical a los lobos de oro? Bueno, perquè és l'únic musical. No, no, no. Podria entrar, és veritat. Jo crec que té fusta de comèdia. M'ha encantat. Té molta palla, no? Bueno, que és la palla. Sí, no m'he gavallat. Podríem dir-ho. Marc, què has dit? Fes un micro obert. No, no. Jo no puc parlar i tu no estiguis parlant. Fes-ho a micro obert, com els homes. Els homes parlen a micro obert. En fi, em diuen... Salt de mica a bit. Em diuen que tireu milles. Ja us hem dit que és una mateixa fórmula d'uns 15 segons, més o menys, que ja es repeteix durant... Home, es diu estirar el xiclet. Però molt. Exacte. Sí, no es trenca, però es veu transparent. De dos menys tortit, fórmula de 15 segons. Estirada, no sé si em surten els comptes per unes mil vegades. Sí, ja es nota. El problema és que es nota. I per fer-vos una idea, tothom sap, encara que no sigueu massa fans del Tolkien en qüestió, tothom sap que el Jòbit comença en una hogar on el suelo vivia un Jòbit. És la frase més important de Tolkien, és la que el Déu Dió comença a tot, i a la pel·li surt als 15, 16 minuts. Dius, què ha passat? La pel·li havia de començar així, amics. Peter Jackson, què has fet? Doncs tot això ho repeteix perquè nosaltres no teníem tant sovat el llibre, perquè no ens ho vam llegir en su dia. Ens han dit que la primera part de les pel·lis arriba més o menys fins a la meitat del llibre. És a dir, queden dues pel·lis de 6 hores en total per explicar l'altra meitat. A quarto i quarto per pel·li. En pàgines són... Em sembla que són poques. No, són 300 pàgines, el Jòbit. Doncs això, 70 pàgines per pel·li. 70 pàgines en 3 hores. La frase per minut. No seria la frase per 5 minuts. Sí, igual fa una cosa intimista i parlant a poc a poc. De fet, ja en realentis aquesta pel·li, que potser continuen per aquesta tònica. Per fer-vos també una altra idea de la espectacularitat de la que llega. Tot i ser en 3D, tot i ser amb alta definició i tot i petar-lo tecnològicament, al final arribar en punt en què el més emocionant i el més espectacular torna a ser gol. Bueno, per això crec que passa amb moltes trilogies, per exemple, el crepusculo. Digues, digues. Com va, això? Sí. No ho dic com a similitat que la tercera... Només una pregunta. És trilogia, el crepusculo? Ara t'he matat. Els lliures, sí. Són 3 i la tercera, la van dividir en 2 pàgines. Ah, vale, vale. Són 4 en total. Però la tercera la van fer dos igualment, de la mateixa manera. Allarguen el xiclet, estrenen el xiclet i traient... Bueno, l'heu vist a l'últim? No, no. Però no és ni la primera, s'ha anat preocupant. Poses de l'estil, és la tercera... La segona part de l'última on siguéssim han volgut allargar els 20 minuts últims de l'última. És a dir, no calia. De fet, s'han dut bastantes hòsties. Fins i tot els fans de crepusculo. És que estava esperant d'un rullós espectacular. Tu ets fan de crepusculo? No, però t'agrada. Sí, les he anat a veure perquè són tan... Més que re per l'espectacularitat de les escenes per tractar el tema aquest com... No sé, és diferent. No és el tipic empir, no? No, m'està dient coses pel micro. Ah, jo no ho sé, tu, no estàs embolint. Ja, no, m'està fent a mi. És un cabró. Comenta, comenta. No, no, que anava a dir que... Potser ets la samarreta de crepusculo. Televis abans. Porto la samarreta de crepusculo? No, no. No, no, si me la he tret de fora i la he tret de fora, és per a algú, a veure. No veig la mà, no? No, no, era perquè no em veies la gent del chat. Però... En tot cas, era un címida, això de la trilogia. Bueno. No anava a dir res del jòbit, Marc, gràcies. Anava a dir alguna cosa de crepusculo. Crepusculo. Bueno, del jòbit, ja us sabeu, la neu a veure, si us interessa veure els efectes especials qualsevol altra cosa que li tingueu ganes, espereu-us a la petita pantalla, espereu-us a jugar la filmin, que vale 1 euro, 95, i ja us n'hi ha. Aneu a veure, si per veure els efectes especials és la pitjor, no ho dic per tu. Però al fons és tan xungutiu. Vas veure el jòbit, perquè com els efectes especials? Sí. Más de 1 hora. En canvi, sí que recomanem una pel·li que no agrada a ningú. O sigui... Recomaneu alguna que sigui bona i que la gent més o menys agradi. La tercera sí que serà bona, crec. Aquesta és curiosa. Aquesta és la nova pel·li de l'Òscar Aiber que, si no m'equivoco, va fer fa poc... com es diu aquella, el Gran Masque. Crec que hi ha història dels còmics protagonitzades pel Santiago Segure, etcètera. Doncs ara aquest tio agafa l'Àlex Berendemul, que... Un altre cop. El fot a una granja, que s'assembla a la Casa Terradellas, perquè tenia una idea que està situada a l'Aragó, si no m'equivoco, està... Sí, a la Franja. I el posa en un període just abans d'esclatar l'agres civil o quan està esclatant, en fi... Total, que el tio diu, ui, ui, que aquí m'he picat i m'he curt en el l'home. Per mi, si deies polítiques, me'n vaig a un món paral·lel que trobo a un dels meus camps. Hi ha una bola, que és una porta interdimensional, que em porta a un altre món paral·lel. Que pràctic. I des que va al bosque. Sí, és veritat. Podríem flatar una d'aquestes boles. El guió és molt fidel. No, més o menys és això. Sí, sí, sí, és exactament això. La història del que li passa quan entra. No. Aquesta és la gràcia. Gràcies per... Molt bé, perquè no sabíem com treure el moment pujant de tot això. I és que no va d'això la pel·li. La pel·li, a partir d'aquí l'Àlex Vendemul, abandona la seva dona, com que no quiere, la cosa diu... De la mà de Déu. Cúrate-los tu, con los militares y las cosas. I la deixa allà, i la vostra pel·li es transforma en una pel·li de l'Aragó civil, pura i dura, amb soldadors americanos, per cert, surts del Tom Saizmore, fent de soldat americà, que arriba allà, es doble si mateixa, en castellà. És una cosa molt marciana, molt marciana. I res, i és tot això, tota una pel·li totalment vulgar, típica, diguéssim, de la guerra civil, amb aquest factor, amb aquest home, que sabem que és un altre món, i que ja veurem si tornen o no, com tornen i com deixa de tornar. La pel·li és molt estranya. La pel·li és bastant... Bueno, tens una mica fred, si vas pensant en una idea molt precisa, d'una combinació rollo a l'abrint del fao, no rollo insensible, que ja en parlarem d'aquesta, en sabré, quan s'estreni. Però després hi tornes, i dius, hòstia, doncs té el seu que, i quan s'allibera i diu, vinga, va, vamos a poner un poco de fantástico, i dius, hòstia, hòstia, al principi dius, de veritat, tothom va sortir del cinema, al principi dient, que cosa més rara i que poco pegaban lo fantástico con lo real. Però vas pensant i vas pensant... Poc a poc guanya la memòria. Sí, sí, sí. I té un moment bizarro. Sí, un moment bizarro. Podríem qualificar de bizarro. I xucan, xucan. No ho podem dir. No es pot dir. El trailer com és? Perquè vas al trailer, tu venen d'una manera, que sembla que sigui una història, la que vas a veure, que no té res a veure, en el que t'han ensenyat, no? Sí, però com a realitat sí que va d'això. No va d'això, però sí. I per això la pel·li l'aguantes, la guerra civil dius... Però com saps que hi ha aquest element amagat i que abans o després sortirà, doncs... Sí, és una pel·li desconcertant, és una pel·li estranya, però juga això. Llavors és per de l'encan. Per de l'encan és que diguis, d'això, de què va, què m'està explicant, què no. És una pel·lícula com dius, que això que em va passar en el temps i jo li he agafat molts pequenius. Sí, sí. I de veritat que jo personalment no garanteixo que pugui agradar a tothom ni que... En fin, ahir està, som així de guais. Al Bosch, Òscar Aibar, amb Àlex Vrendemul, com el... Què més, què més? Doncs mira, tirar el segon tema, Marc, ja veuràs que és divertit. Sí, amics, escolta'm, la Cat i perri. Ens mola la música indica, eh? Aquesta cançó, ara, aquí. Sí, a mi també. Carlos, sisplau, explica'm. I ràpid, i tu, Marc, ja pots anar enrere. Vinga, fora. Ah, mira, és molt tia dalt. Ara, mira com l'ho sou bé. Ai, que tonto que ets. El cas és que aquesta cançó té un pes molt important amb una de les pel·lis més d'autor de la setmana. Ara recomanem d'Òxido i Hueso. D'Òxido i Hueso és la nova pel·li amb l'Òx, Odiart, Jacques... Xavi, pronunciat... Ja saps que no... Jacques, Odiart. Que tens l'experiència? Sé que s'ha afegit la boca així. El 80% del secret del francès és posar la boca pinionada i posar-la a d'un tu i per un fill. La Jacques... En circumstàncies normals. No es pronunciaré la S a final de Jacques, però com que comença per vocal el cúbnom, llavors sí. Doncs Jacques, jo... Directe d'un profeta, recordeu d'un profeta, quan va sortir Cell de 211 i tu tothom ho va flipar i després va sortir el profeta i dius, ui, ui. Hòstia, experiència real, quan vam sortir de l'hora un profeta vam dir, ostres, no era tan bona el Cell de 211. I de fet, ho van passar també a l'acadèmia, perquè Cell de 211 ja estava preselectionada pels Oscars i la vam veure, van dir, ui, sí, sí, llegarà a l'Oscar, i després va sortir un profeta, van dir, ui, no un profeta. No ho sé, no ho sé. Sí, efectivament, un profeta era una obra mestra i aquesta pel·li, doncs és... I Cell d'està, ui, ui. I aquesta és, doncs, totalment diferent, perquè és així. El tio es veu segons la teva crítica, Xavi, gràcies, que volia fer una pel·li romàntica a su manera, una història d'amor a su manera. Eh, sí, concretament la frase era... És que no, això no ho veig de la crítica. Quiero hacer una película romántica sobre dos seres que no saben amar. Exacte, perfecte. O que no estan preparados para amar, o algo, sí. Sobretot de preparados. Ah, després poso una merda de pel·li, però, eh, la frase ja mola, eh. Ja tens això ganau. Bé, doncs, doncs, precisament, no estan gens preparats, perquè justament quan se sent aquesta cançó a la pel·li, la protagonista, que és Neymar i un cotil·lar, aquesta noia té un accident, és encinistradora d'orques marines, i una d'aquestes orques li menja les cames. Això és així, o sigui, li menja les cames. Sí, sí, ja està. No, és bocallàs, o sigui, maestradora d'orques. Gajes d'ofició. I llavors allà s'acaba la cançó i ja comença la pel·li, sí, però bueno, és curiós. I resulta que coneix un tio, que és un pordiocero, que no té ni on caure mort, perquè de fet comença la pel·li a anar a viure a casa de la seva germana, perquè ell no té ni casa, sí que té un fill. I aquest tio es guanya, es comença a guanyar la lliga, la vida... Doncs es comença a guanyar la lliga. Bueno, després li guanyen alguna lliga, no? Ni ell personal o... Sí, no, no, t'ha traït el subconsent. Doncs, bàsicament, fent combats il·legals amb gitanos. Vale, i aquests dos els... No, de pel·lees, en general. Sí, però bueno, de pagar-se avui el fein. Sí, però jo... M'ho he tajit. Sí, això de... En Snatch he passat tot això, hi havia una colla de gitanos, i es... Es pega i ja està, és pagar-se. Sí, aquestes coses que fem als tios. Sí, sí. És així, mira el futbol, veure la cervesa, pagar-nos, i mirar vídeos de noies disparant en metralladores amb equines. I en caprits cernos de mujeres semtiernes, què és el que li passa al bruta? I què és el que t'ha passat a tu, podries, eh? M'haventuró a dir-ne. És una mica per les coses. La Mariona Cotilar ho fa tan bé, després de... Caramora. Ho va fer tan malament a Batman 3, que ho fa tan bé, que dius... Ai, Mariona, has volgut. Per comparació. I s'entrega tant, i és tan realista. I a més és una Mariona Cotilar que no està tan maquillada, perquè, clar, el seu personatge no és que sigui precisament feliç, no? No està en el espejo d'haver si me miran i soy guapa. No. Tiene un pequeño problema. Doncs mira tu, m'ha enamorat aquesta tia. I bé, i de fet també enamora aquest home a la seva manera, i la història són durant dues hores, una mica massa llargues, la relació d'aquests dos, d'aquests dos, i de... bueno, algú podria pensar que és una història, la típica història positiva, de superació i tal. Jo no tinc tan clar, jo crec que és més aviat un drama pur i dur on les ferides no acaben de... de sanar del tot, i on la menaza del drama pot passar a qualsevol moment, no? I per això hi ha un clímax que no direm aquí, de unidó com et deixa. Com a principi d'unidó, no? Que comença... Comença a formar... Sí, sí, sí. No augura re millor, no? Hi ha moltes més escenes durant la pel·li, com suprèn aquesta noia i tal, que et deixen una mica gelat. I bé, per mi és una de les pel·lis d'any. A mi em va deixar molt afectat, i al final és el que més valoro. Per tant, per mi aquesta és la recomanació d'aquesta setmana. Ah, un petit apunt? Sí, una apunta en tu. I sobre aquest noi, que ara mateix... Sí, jo tinc apuntat per aquí, crec. Crec, tampoc ho tinc gaire clar. Sí, Macias Schoenaertz. Ah, aquest noi... És alemany, no? Jo diria que és belga. Bueno, alemany belga. Sí, alemany belga, noruec. És el protagonista de Bullhead, aquella pel·lícula... Aquesta pel·lícula no s'ha arribat a estrenar, no? No s'ha arribat a estrenar. Encara va estar nominada als Òscars de la temporada passada, en una pel·lícula extranjera per Bèlgica. I és la història d'un tio, que és un brutote també, mig lluitador, que cau en l'infern, o jugar, dels esteroides per ganado. Ah, sí, sí. El tio està ficat en una xarxa de pagèsos, que trafiquen amb esteroides per vaques, i té un problema hormonal ell, té un problema hormonal, no diríem quin és, i llavors es foten aquests xutes de anabolitzants per vaques. El tio feia el mateix paper, però ja està una mica encasellado, però ja és això, ja està guai. I aquí la veritat és que compleix bastant. Sí, aquí, realment, els dos actors ja fan bona la pel·li. Només per això ja va la pena. A més, està molt ben feta, d'oxido i hueso. La recomanació, la seguida del bosque, important. Del bosque. Sí, no voleu anar cap d'aquestes, aneu al Verdi, perquè comença una mostra de cinema italià a Barcelona. Ah, mira, com va rep a casa, eh? Giacomelli, Giacomelli. Si veiem-ho i filma, adesso. Ai, mira, parles italià, jo també, eh? Ah, sí? Mira, ja en parlarem d'això. Ara podríeu posar vosaltres a parlar amb l'Italià i fer-me el 8. Per exemple? Però el Marc ens tallaria, jo crec. No, si el Marc està a l'estiret amb el Carles. Ei, Carles. Hola, em fia. Comença demà, acabar el 18 de desembre. Bona nit. La mostra de cinema italià. El divendres 14, per exemple, ve el Ferza Nospetec, rebre un premi i presentar magnífica presència. I, a més, el 17 de 15, fan Stromboli de Roberto Rossellini, el 10 de la nit, el Verdi i, a més, una copia restaurada, amb alta definició i tota la pesca. I, a més, tot això és gratuït. I, a més, et donen cafè de l'enespresso... I, a més, et donen un regà. Si no voleu pagar els 13 euros del Jòbit, no pateu res. I braneu, i, a més, veieu pelis bones com Stromboli de Rossellini. Dit això, el Marc que tiri el segon tema, perquè és una mica justa. Ai, ai, ai. Ei, que venen els... Ai, perdoneu... que venen els nuets a un concert tocat en temes com Glitter, que és aquest que sona... i els propèzies, concretament dimarts, que ve a la sala 2 d'Apolo. Oh, sí, Apolo, què? Apolo, sí. Que raro. Ha tornat a obrir a Apolo, no, que havia etxapat. Han tornat a obrir i doncs tocarà gent com els nou aigus, per exemple, a partir de les 8 dimarts 18. Nadament és que amb l'Areu es canpa aquest duo de catalans que fan bastant de sorolls, són dos, i fan molt de sorolls. Els teniu a iguals 5 pavos per 5 euros. Dos concertazos. Això és la casa por la ventana. Ah, tira la casa del cor, vinga. Vale, us hem posat difícils, perquè sempre diu que fa de dir que fa de dir... Tots tome clip en anglès i, a més, que no té res a veure amb la resta de la pel·li. Us posem una pista. És un tio que entra a un sensor i es troba amb un altre tio, vestit de manera curiosa, que li diu que el vestit suafet ell mateix. Ja està. La Mireia no sap quina pel·li és, però pot intentar-ho. Ah, bueno, podria. Sí, va. És anti-moda? Sí, em sembla que sí, el mar. Podria intentar-ho. No està aquí la solució. No, sí, ets la putada. No els hi poso tampoc amb ells. Jo no ho sé. No, jo no ho sé. M'ha acabat a les mans. No, un sensor, tio. Si arribem, farem una segona pista. Si fem una època, o vull dir... És actual. És actual. És actual. A mitjans del 2000. Crec. I passa en el món contemporani o és un ascensor del segle XV? No, no. Amb col·legues. Les afustades de la xample, o d'aquí de reixa? Això de jo del segle XV. Direm més. Direm més. Va ser un taquillazo de los gordos. Ah. De los gordos, eh? Cuidao. Cuidao. Està titànic. Hi ha moltes més, però també hi és aquesta. Bueno, pistaca, eh? Sí, sí, sí. Està l'impossible, eh? I varia. L'impossible no hi ha cap ascensor, espera't un moment. Bueno, bueno. Li segurem donant voltes en aquesta cosa. I va. Tirem programa, clar. Bueno, veus que continuem amb cançons xunges, això que vol dir? Si algú ha dit com el rotllo, que seguim amb el rotllo. I ara... Si el que t'arrondaré, Morena. Si el davant hi era salvatge, el d'ara, el convidés en un jugo de nens. Ara sí que se queda aquí per-la. Sí, recordo que seguim amb 3 de les novetats d'EDT, que han aprofitat el saló del manga. Això no ha explicat què es va ser ara. Fa unes quantes setmanes, per presentar moltes novetats, nosaltres no som gaire aficionats al manga, i ens coneixeu, però, bueno, algunes coses són bones. I, bueno, doncs hi parlem, atenció. Llavors, moltes coses són bones, algunes són bones i xunges. Tornaré a repetir, és molt xungo, això que us parlaré ara, que és Shintaro Kago, ja, un nom que ja se l'estranya. La cosa és novia entre l'estació i altres històries. És un recuperatori d'històries del Shintaro Kago, el segon que apareix als darrers mesos, després d'aquella reproducció por mitosis, que ens va deixar, bueno, flipats, frets... Com es deia que hi havia el embudo, no? Com es deia que hi havia una història de... Atasco, no? Atasco. Sí, Shintaro Kago i una història que es diu Atasco. I estan vinculats. Allò a mi em va deixar fet una autèntica basura humana. Sí, riós de dit merda, digo, mira. Va, gràcies. Gràcies per explicar-ho. Perquè era una cosa xunga, xunga. I ara estem fent les llistes d'aquestes de l'Omejar d'Eraño. Està ara molt amunt, aquest llibre, ja ho dic ara. Perquè, bueno, era un recuperatori d'històries absolutament extremes, i aquest que ens presentarà, doncs, també. Són més històries que tenia el tio per allà recopilades, i ara les editen. Aquest senyor és un senyor que va néixer l'any 69, també. Tornem amb el d'abans. I has de dir que ha fet a Conrè un gènere que es diu Guro. Que el Guro vindria a ser, doncs, el gore japonès. Gore, en fet és de Japó, és a dir, coses marranes. Però encara pitjor, perquè el que fa ell es diu Ero-Guro. Ero, que es pot imaginar d'on ve. I Guro, doncs, Guro. Repateixo, és molt, molt heavy. Però és tan heavy com divertit, perquè apela una mica els instins primaris més xungos que tenim tots. I la morbositat més xunga que de vegades ens surt. No sé si a les noies també. En els tios ens surt aquesta mena de borro. No voldria ser sexista. No us venen ganes de fer rar? No. Amb allò d'un estiu que diu que els vídeos extremos, les dones els parem abans que els homes. Els homes tenen aquesta curiositat de la morbositat? No, les dones també. És un estudi de sexes, però... M'ha dit que t'estudi. La universitat de Harvard, no? Quina universitat ha fet això? La complotència. I el doctor que coordinava l'estudi? Per Arnau. Experto en coses extremes. Ara el Marc ha connectat. S'ha posat al llapis com si fos un doctor. Escolta, parla del còmic. És veritat, el còmic. Són històries que tornen a ser bastant xunges. No tant com en l'altre cas, que es feia una experimentació raríssima. Es feien coses que sortien als ulls de les conques. Per això, perquè deies, què fa aquest tio amb la mitjana, amb la plenificació? Aquella és mi descúbica. Aquell còmic en 3 dimensions que donava voltes sobre si mateixa. Aquelles coses... Qui no ha estat tan accentuat en aquesta experimentació formal? Però també hi ha una miqueta. I això hi ha històries bizarres, sortides de mare. Unes coses que no tenen cap mena de limitació de tabú ni de res. I el que fa el tio és fer una crítica bestial contra les convencions socials, contra les manies de la vida contemporània, contra totes aquelles coses que ens condicionen al nostre dia a dia i que en el fons són surrealistes. Però jo, per què vull això? I per què necessito fer això? El tio porta la paròdia extrema, aquesta mena de gran guinyol bestial, però en el fons el missatge és un missatge crític. Encara que no et sentis identificat directament amb les animalades que passen... Potser no. No, no, no, no, exactament. Però una mica d'aquestes manies i aquestes sociopaties de la vida quotidiana les pots reconèixer, de veritat. Ara sembla un psicòpata, però... Però ets normal. I ho sóc, però també de vegades puc reconèixer la gent normal. I crec que aquestes coses passen una mica a la gent normal. Sí, com sigui, encara que no hi hagués crítica, aquest comigues tan salvatge, tan bestia i tan burro, amb el Quicariclub, qui vulgui, sensacions extremes, que l'agafi, no hi ha entelestació ni altres històries que totes són entelestacions, sempre és... No sé què entelestació, no sé quantes entelestacions, i després no ho passa davant de cap estació, però estiguen així. I que el flipi i després caigui, ens trucarà, que gancen les nostres famílies, vull dir, cap problema. Mira, ja que estem parlant de matèria, vamos a ver sociedades chungues i de nas. Enllaçem el tema, tu ves tirant de fons el radiohead que t'he posat allà a l'USB. Ja sabem un tema que ve, és molt adiós per això. Si anem a casa, des de fa dues setmanes, recomanem un parell o tres de DVDs que molen i que val la pena. Ara mateix ha sortit un trio de pelis, un pack de tres pelis, per separat, però bueno, totes d'asiàtiques... Sí, ja ho haurem de puc inar per cada peli, no? Sí, i comencem... Són molt barats, han sortit per 11 euros així. A les tres? No, cadascuna, clar. Estàvem de tal pack, igual. Però, mira, per ordre de més espectacular, a menys... No, confessions. No seria mínim. No, perquè està lligat, està lligat. Confessions. No teniu suficient amb la bogeria del cago que us acaba de recomanar el Xavi? Doncs vaja el confessions. Vaja el confessions. A veure, què tal? Arribarà la Mireia a casa. Si us passarà tot, em premous a veure què tal. Jo és que veno a tornar a fer un programa preocupant per mi. Exacte, no voldrà saber. Marxarà 10 minuts abans del seu programa per no creuar-se amb nosaltres. De veritat, de vegades parlem de pel·lícules romàntiques. Doncs mira, t'esculli... Estic a aprendre una de coses. De coses xungas, ja, ja. Ella volia parlar de la vida de Pita. És veritat. No recordaràs. Mira que t'ho he preguntat. Va, sí, sí, sí. Confessions. És la nova pel·l... Una de les últimes pel·les de la Tetsuya Nakashima. Aquest va fer camí Casse Girls i altres coses del estil. I va ser apressoracionada a Japó, als Òscars. Ni de conya presentàvemos esto como nominada a la mejor pel·lícula extranjera. Perquè va donar a una professora que l'últim dia de classe diu... He de fer una confesió. Sé que un de vosaltres, o dos, o tres, o molts de vosaltres, heu matat a la meva filla de 4 anys. I, per tant, he de fer-los una confesió. Aquest tallat que esteu plenent he posat sang contagiada amb sida del meu nòvio. Que té sida. Això és real? Sí, així comença. I llavors, així, amb ritme de Radiohead, per cert... Doncs, tan fons, amb una... El seu lloc ja ho està, com t'entenc. Sí, amb una peçadilla, perquè això és només la punta. A partir d'aquí diuen... Vam saber que confesions tenen que fer-los nens. I després anirem a veure quines confesions ha de fer la mare sobre la nena. I després anirem a veure quines confesions... Una... una... bujaria. Una burrada? Jo no he vist mai una cosa semblant. Perquè al final la llet no porti sang o així. Al final no l'he vist, segur que depim. Nens que maten per diversió. Mares que maten perquè no saben què fem amb el nen. Mares que maten, també. Absolutament de tot. Afortunadament, a nivell visual és una mica continguda. No és tan gore ni res, no és gens explícitament. Us deuen escenes així. Però de vegades és pitjor, eh? Jo m'hi has d'imaginar-t'ho tu i ja t'ho faràs, no? No ho sé, no ho sé. Perquè quan t'ensenyen tens aquest moment de catars i dius, coño. Però si no t'ensenyen, t'ho imagina. Potser crea més, també. Tens una riva a la teva imaginació, no? Tens la teva imaginació. Ja ha marxat el carrer i tot, eh? Què creu? Segueixo amb la següent. Q, de qui jo estic curoseu, una perica. Es va estrenar el 97, aquí ens va arribar el 2001. Va ser la primera que va donar l'origen a aquesta nova revolució. Triller, terror, policia, etc. I on també ha sortit una societat molt maca. Hi ha una sèrie d'assassinats on la gent té una creu. No l'hi han tallat només de guiat al coll. No han fet una creu. Una gran decinta per si de cas. No vaja a saber que el tio sobreviva. Doncs aquí està, molt maca. Saps que hem anat de més a menys, impressionants? Doncs mira, perquè de veritat... Aquesta ja és una mica més oberta per a tothom. Es diu Mother. És del Bon Joon-Hoo, que et va dir qui va fer de host. Respeto de host. Era un Godzilla, guai. Com volaven els sostes, no? No, els moments aquests... No t'agrada de host? No, no era. Jo sóc de pel·lícules una mica més vives, llavida i no mort. On es crea més ambients, tranquils, de pau. Hi ha aventures, però són tranquil·les. No mor ningú cada 10 minuts. Busquem un càssit matat que... Bé, no. La vida del Pi, per exemple. A final, Mother és d'un... Ja n'ha assassinat, també. Hi ha una nena que hauria morta i més colgada en una barandilla. Agafen a un noi, perquè té totes les pistes que conduixen cap a ell, i la mare diu, no, no, no, mi hijo es inocente. I aquí també hi ha una societat, la Mar de Maca, a una que està marafada tot, es salta a la torera a tot el que li apeteix. La pel·li és una mica lenta, és bastant aburridota, però d'una idea amb la imatge que fa de la societat. I ja canvien totalment... Una última recomanació, Prometheus. O Prometheus. A la precuela d'Alien ha sortit en DVD i hi ha una versió... Bueno, en DVD i Blu-ray. Hi ha una versió especial. Amb final, iniciós terratius, amb escenes ampliades... Potser a set hores, no amb el DVD. Sí, a més, és DVD, amb 3D, amb 2D. Hi ha Blu-ray, 3D, Blu-ray, 2D, DVD. Ho té tot, i és el regal perfecte per al Nadal. Dició-lo qual, no sé què estan fent, aquests holes. Sí, no sé. No, és que seria més útil que li digués. Espera, la gent que hi és al xat... Si hi ha algú que vulgui trucar parlant de Prometheus, què ho fa? Mentrestant, què deies tu? No, no, no, el marcas, el tema que ve ara. Però no tenim temps. Aquí sí m'ha acabat així molt més ràpid. Bueno... Ja està, quatre recomanacions perfectes per regalar, sobretot el primo. Toma, regala la confesió amb el primo que t'hauria de viure en 11 anys. Però ara que venen aquestes èpoques i una mica Nadal, no sé... Podríem recomanar, sí. La setmana venen, ja recomano. Va, va, sí, ja és més oberta. Saps què és moment? Podria ser un moment per tirar un clip, què et sembla? Un clip d'aquests de la peri secreta? Veu que tu et munta нужdat, no hi foto res ango... Ja he sentit suficient. Hi ha una pista que acabem de sentir ara mateix, Miss, no sé què? Miss, no sé què? Estàs parant-me dins, no sé què? Més pistes. Qui parla, doncs, el protagonista que sentíem abans de l'ascensor i un home molt mític i molt amic del director d'aquesta pel·li. I que sempre faca meus a totes les pel·lis d'aquest director. Fitsco, no grec. No, no, aquestes... L'home aquest, tothom el coneix com su nombre artístico, que és Ash. Aquest és el nom de l'actor que parla amb el jove protagonista d'aquesta pel·li. Està en una entrada de teatre, el noi ha arribat tard. Per què? Perquè potser estàveu complint una missió, potser... Jo crec que estàs parlant ja massa, eh? Està fàcil, no? Ara ja estàs parlant, no? És que quan es tira la pista jo crec que ja se sapia, però bueno... Bueno, doncs vinga, tira el comís, ja. No, fem una cosa, teníem una sàxida com X per parada, però la podem deixar parant sàxida que ve, ja en parlarem... Vam menjar un com... Sí, és cocosai de Xotaro Isinomori, és una altra manga... On, de la línia? No, no, no, és que és la única recomanació de les 3 que fèiem avui que era per a tots els públics. Ah, doncs... I la última, i a més no en parla. Exacte. Per a tots els públics, no, perquè també està una mica pujadeta de totes. Però no, però és bastant... és bastant potable. Però en parlarem la setmana que ve, perquè parlem una mica de series, va, que han passat cosetes al món de les series. Vale, hòstia, doncs sí, s'ha acabat dues, bueno, una s'ha acabat a mitges, l'altra s'ha acabat del tot. Molt importants. S'ha acabat Walking Dead, que tornarà el 10 de febrer, una cosa d'aquestes, i el 10 de febrer torna... Com vius, eh? O sigui, ja... Programons, eh? Com vius. S'han acabat aquestes dues? Tu l'has asseguit alguna de les dues? No, vaig veure el primer de segon capítol de Walking Dead, però... Doncs Walking Dead... No sé per què es va quedar allà. De la primera temporada? Sí, sí, el primer de segon capítol. I vas dir prou? Vaig dir prou, d'abastant, caps rodant pel terra, braços que estaven sols, i bueno... Bé, doncs era bastant laida. Des d'acollades, dos minuts. No, no, ha anat a més. No sí, ja m'han comentat que ha anat creixent. Ha millorat bastant. Després d'una segona temporada, que va a deixar-ho sota mínims tot, la tercera, com a mínim, la primera part de la tercera temporada està sent molt, molt, molt divertida. Tret d'un final que a mi em va deixar una mica més fred que el que m'esperaves. Bueno, estava en la línia, no? Sí, però... A mi el problema va ser que no va ser millor que la resta de capítol. Exacte. Exacte. A la línia. Un final més, no? Un final més. Un final d'episodio, no un final de mid-season com... Es diu final de mid-season? Bueno, no sé com li diuen. I en canvi, Bordeaux-Alguempire ho ha deixat convertint-se en la millor sèrie de l'any. Ja està. Aquesta temporada de Bordeaux-Alguempire és la millor sèrie de l'any. I puntó. Has de fer falta de dir alguna cosa més? No sé, falta que m'hi dicis nada más. Exacte. No, és que a la pobra Mireia li la tenim aquí des de les 8. Va, jo vull parlar de la vida d'epi. Enredo i teia, vull parlar de la vida d'epi. No, no, d'aquí les coses expliquem bé. Marta, ja és el micro. No, no, és veritat, és veritat. O sigui, t'han dit sisplau i tu has dit no, vull parlar de la vida d'epi o m'atreia el gat que tinc segrestat. Que no és nostre, però nosaltres tenim gran amor pels gats. I, bueno, escoltar, fem-ho. Let's do this. Mireia. A veure, has vist la vida d'epi? Hem vist, no? Sí, sí, nosaltres també. Però ara la protecció n'hi estàs. Llavors, què ens pots dir? Va, t'ha entrat? En va agradar o no? En va agradar. En va agradar. Nosaltres la vam recomanar des d'aquí, o sigui que hi ha 3 recomanes. A veure-la, o a veure-la. No, no, a veure-la. A veure-la. No, sí, jo tenia moltes ganes d'anar-la a veure-la. Vaig anar a veure-la i vaig sortir amb una sensació d'haver vist una pel·lícula que no tenies a veure amb el tràiner. Per començar, per això us he preguntat abans del tràiler, perquè hi ha molts cops, la vaig veure pensant en tenir una idea al cap del que veuré i surto amb una altra idea. Ni pitjor ni millor, sinó diferent del que pensava que era. I de vegades passa l'inversa, que veus el tràiler i ja has vist la pel·li. Veus la pel·li deus, hòstia, veus això? El tràiler versió en un extendit de Peter Jackson. Em va sota una mica diferents punts de la pel·lícula, però el missatge en general, potser d'això de diferents cultures, no tens per què quedar-te amb una, si formes perdona, pots agafar elements d'altres i no sentir-te lligat a una, sinó també a les altres o de la veritat. A vegades explica una cosa o qualsevol sucess i que et diguin, però això és la veritat, dius no, però te la vols creure. Si creu d'això, si vols, i si no, l'altra és la història real. Potser estaríem a entrar una mica en el terreny de la spoiler. Però bueno, tampoc passa res. Sí, però ara faré d'avogada del diable. No et sembla una mica paternalista aquest missatge? No? Aquesta és que... Perdó, no vull ofendre ningú, sisplau, no vull ofendre ningú. Jo sóc molt adéu, jo sóc adéu. I em fa molta ràbia aquests creients... Aquests creients que et diuen, no te preocupes, aunque no creas en dios, dios si creen ti. Això és una cosa que em reventa. Llavors em va semblar una mica així la pel·li, aquesta cosa de poder-hi ser elegir, però... com paternalista, com descendient. Estic una mica tocan. Sí, no ho havia mirat des d'aquest punt de vista. Ara no et vull xafar la pel·li. A nosaltres ens va agradar, eh? Sobretot la part des que s'enfons a la barca. No, a partir d'allò, tot el que és al mar... És espectacular, sí, sí, sí. Tot el que seria la part central de la pel·li, que és quan el tio, quan a Pi, n'ofregia i es queda en aquella barca flotant amb una sèrie d'animals, no? Aquella part. I ja vam dir que... o no. No ho sabem. Però que vam dir que aquella part era visualment espectacular i... La vas veure en 3D, per cert. Sí, molt bé. Colleres, incloses... Sí, perquè si la veus en 3D, sense colleres. Òbviament, amb colleres. És una pel·li d'aquelles que... que transmeten una certa alegria de viure. Un optimisme i t'omplen de goig. És una de les pel·lis... El noi esperit llotador el tenia a mare meva. És la personificació de l'esperit llotador. Sí, exacte. Si la veus en 3D, seria una bona recombinació. Una si més alegre, més visualment atractiva, potser. Pots portar els nens... Sí. Jo quan vaig anar hi havia un parell o tres de files que havien mare, fil, fil, pare, fil... Mare, fil, fil... Bé, doncs és una opció portar a veure els nens d'aquesta pel·li. O sabeu quin altre pel·li podeu portar als fills a veure? Ara m'he tirat del carro. Va, explica't, tens un minut, va, explica el que ha passat. He vist aquest matí romper ralf i he flipat en cul. Què ha passat? Moltes coses. Què ha passat? Només dic que hi havia un col·legi de nens. Sí, hem fet un passe de premsa i algú ha convidat a una escola de nens petits. Sí, no se sap qui. Han vingut 40 nens amb les correspondents professors a liar-la. És molt divertit, segurament. Bàsicament ha passat això. Sí, han passat més coses que després t'explicaré. Tot així la pel·li hi ve. La pel·li molt divertida, molt rapidant i per familiar. La pel·li té moltes concessions del públic infantil, però té molts guinyos molt explicades d'ull. Tot aquest nostàlgia de videojue era dels anys 80. Jo, personalment, mai he jugat molt a videojocs, però quan era pec, sí que vaig català. Molt sola, molt guai. No, no, de veritat. No, no, doy fer, doy fer. Jo els reconec a tots els malos d'esta pel·li i tu no, és curiós. Sí que el reconec, són tots els 80. De aquella època. Ja, la pel·li, la pel·li, la pel·li, i això de l'est. Moltíssimes gràcies per aquí. No, gràcies, vosaltres. Esperem que t'ho tornis de sempre. Espera'm, perdona, no té d'això. Perfet. Adéu a tots. Gràcies per trucar, nens. Perdona, a la merda. Sant Justencs i Sant Justenques ha arribat el vostre moment. Ja no hi estoses, que ningú es mogui. Els dijous de 9 a 10 del vespre, a ràdio d'Esvern, cangi qui pugui. Bon avall! Què tal? Molt bon vespre de dijous, dia 13 de desembre de l'any 2012. Benvinguts a una nova edició de cangi qui pugui, aquesta ja és la novena. I saludem per començar l'equip de sempre Clara i la molt bona nit. Bona nit, Adrià. Com estàs? Molt bé. Fantàsticament bé. Clàudia Barbarà també molt bona nit. Com estàs? Potser també molt bé. Fantàstic. Sense estudiar no estudiarà, Clàudia. La Clàudia no treballa. És la nini del programa. Sí, i l'Imanol on el tens, Adrià? Doncs l'Imanol sembla que per variar el tenim fora. Imanol, on ets? Hola, hola, hola, hola. Està cangin? El tio està cangin? Està cangin. Ara, com pots pensar això de mi? Estic aviat millor. Te sent molt xivarri, per aquí. Te sent xivarri? Sí. Bueno, bueno, us explico, us explico. Estic el paradís en justet. El sentim o el cielo. Això no es situa exactament? Es situa al milenari. Un lloc, un lloc increïble. Un lloc on vas a una estona i et donen d'abrenar. Com qui no vol la cosa, saps? Si et donen conversa, un lloc allà on posar-te bé. Imanol, estàs al bar? Què? Al bar del milenari. Home, clar, què vols? No ho sé, no ho sé. Quina és la mitjana de l'edat que et rodeja?