Condensador de Fluzo del 17/1/2013

A les 8 i 2 minuts de l'espera, us anem a l'habitiu del condensador d'Espluzó. Un programa on parlem de cosetes. Bona tarda a tothom, apagulmòbil. Ah, jo el tinc per allà, sonarà. Si sonarà, sonarà. Hola, Carlos Iacofili, què tal? Hola, Xavi Grotlan, saps què? Digue'm. Avui que has posat aquesta cançó. Justament avui he vist un dels gags de la sèrie que feien abans de garrar-lo com ho podes. Aquell naked-gan polisquat. Les tres fes són molt llargues. He vist una sèrie de la cosa que feien abans de... Un gacte, un gacte de sèrie. Has vist un gacte de polisquat a YouTube? Sí, sí, sí. Sortia a les nines en dient... Bueno, sortia un disparant... Sí. I li deia a les nines en... Cubre-me! I el tio li llançava com una... com una manta a sobre. Ja està, ja estàs cobertos. Oh, de veritat. De la salada de... Frank, tu em manté una manzanilla. No, gràcies, no. Com la fruta. Sí, sí, sí. Aquesta salada, eh? Bueno, així anem. I ara, probablement, serà les dues coses més gracioses que sentireu a la propera hora. Ah, molt bé. Sí, sí, sí. Intentarem... Bueno, de vegades intentem fer algun xista o alguna cosa, però sortim fadals. Són lamentables. Sí. I intentem, doncs, entremig dels acudits... Bueno, doncs, ficar una mica de... de parla una mica de cultura, de lliures, de còmics, de cine, de què més. De sèries i de... I parar de comptar, no? Avui no tenim molt de material. Ni tant, ja sortirà, ja en sortirà. Aniran sortint causades. I, si no, sortim de nosaltres, doncs, que sortim de vosaltres, ens podeu escriure via chat, al 3bdoplast.radio-deslan.com, ja sabeu que allà, doncs, doncs, això, tenim un chat on ens podeu explicar el que vulgueu, si ens voleu fer recomanacions de pel·lícules, de discos, de... Què més, de... Còmics. Sèries... De tot. De què vulgueu. Si ens voleu recomanar programes de ràdio que fan els dijous a les 8 del vespre, doncs, això no ho feu, sisplau. És l'únic que no ens heu de recomanar. Sí, bueno, en fi, que ens reconeu el que us doni la gana, és una mica tal programa, ja ho sabeu. Hi ha més vies de contacte per al chat, i al telèfon, tu mateix, Carlos. 93-372-3661, que, a més, m'agradaria que ens truquessin, perquè avui parlarem, com a mínim, la part del guió que m'he mirat així, una mica, por encima, parlarem de pel·lis guais, doncs, entreu, i digueu-la vostra, parlarem de directors que conec tothom, parlarem una mica dels globus d'or, dius que s'ha semblat, jo què sé, digueu, al final és 2.0. Exacte. Per una vegada no serem uns pedanters de merda, i parlarem de directors que conec tothom. De vegades, a mi, ja m'han arribat a escopir pel carrer, m'han dit, ets un repel·lè, només parles de coses que no coneixen ningú, te'ls inventes. Era això, eh? Ah, eres tu. Perfecte. On s'assemblaves tant, el Marc? També, també. Jo només ho dic, s'assemblava tu, Marc, no ho sé. O tens un doppelganger per donar-hi voltes i escopina la gent, o ets una mica malparidat, eh? Ja t'ho dic, perquè va ser molt lletja, allò que em vas fer. Però, bueno, va, comencem el que et programa. A propito i saluda l'Estiguer, per cert, que ha estat la primera d'arribar. Sí, l'Estiguer Pobrisset està aquí, està aquí sola. No? Perquè hi ha un tercergi. Hola, Sergi. No, el que t'estava abans. Ja, és del programa, ve del programa d'abans. Però, bueno, l'Estiguer, tu, ve hablando, i nosaltres te lerem, davades, esteu alxat i podeu explicar-nos el que vulgueu, i nosaltres ens contestem, però us llegim, segur, segur, llegim, no, de veritat, és veritat. Som-hi, Marc. Vols improvisar-te algun convidant de la setmana, ja que no tenim ningú? Ah, no, et parlava tu, Carlos, és que t'he mirat i no... Ah, ets mirat? Perquè el Marc li he fet un senyal secret. Carlos, o Marc, va, pots recomanar algú si vols. No? El Marc no vols. Vale, i tu, Carlos? S'ha mort tanta gent, que no sé si dedicar aquest programa. Bueno, tots els fallecidos sobre la Fada de la Tierra. Sí, és que s'ha acabat de morir ara el Fernando Guillén, no? Sí. Fa res, fa millora. Saps, va morir allà el Nagis Oshima, el director... Ai, ja he dit un directe que no conec la gent. Se m'ha seguit el delimperi de los sentidos. Ah, és veritat. Pajilleros del mundo. Tira la música, va. Va, va, va, som-hi, som-hi, una mica de xicha. Parlem de còmics. Avui parlem de còmics, diguem... Bueno, saps que hi ha els còmics d'autor? Hi ha els còmics que no són d'autor, que són més comercials. Portem una temporada d'autor i ara toca? Sí, portem una temporada d'autor, és possible. Sí, potser no me'n recordo. És que jo faig un reset cada dilluns. Sí, també, és una cosa. Jo cada divendres. No, no, espera, és que no acaba la frase. Cada dilluns, després cada dimarts, després cada divendres, i així. Doncs... Sí, avui tocarà parlar una miqueta de còmic de superhéroe, per dir-ho d'alguna manera. Ja sé, ja sé que tu, el tema d'autoral, doncs a vegades et resulta una mica feixuc, però ens consta que no, tenim... Saps que molts dels nostres uents després ens escriuen pel correu i ens diuen que estan contents en aquesta secció, o els que facin, jo què sé, tenim l'èxit que tenim. Però de vegades també toca una mica parlar de còmic de superhéroes, perquè personalment jo he crescut amb aquesta mena de còmics, tu també, a la meitat de la gent. Així que toca fer una miqueta d'alto en les novetats de panini d'aquest més, perquè, com sempre, hi ha algunes d'interessants, hi ha algunes de molt interessants, i aquestes molt interessants són les que nosaltres ens fem ressor, avui concretament dues. La primera, la segona, us en parlarem després. De moment us parlem d'una història que es diu Nícforia versus Shield. El títol pinta, no? Nícforia, a més, últim any, està... Doncs, no diré de moda, però s'aconeix. Ara ja abans deies Nícforia, sorties al carrer deia Nícforia, i la gent em mirava malament. Ara, com a mínim, diuen, ah, els vengadores. S'ha molest l'Elexo. Abans deien, com has dit aquell, de vigilànces de la playa? Sí, mig bucanant. Vale, no volies dir algú? No, ja està, està aquí. Doncs Nícforia, últimament interpretat per Samuel L. Eixac sona una mena de reinterpretació i últimament del personatge. En realitat, és un personatge que... No per res, jo ho dic, puc dir que les coses són com són, i d'una manera, d'una altra. Nícforia era blanc de tota la vida, havia sigut un personatge blanc. Després va venir el Marc Miller, va ser avui l'últimament, i el va fer negre, i el va fer amb aquesta cara de Samuel L. Eixac son, i d'aquí, que l'Àgi hagi encarnat el personatge a les adaptacions cinematogràfiques. Però, en fi, el Nícforia abans era blanc, tampoc és que tinguin molta rellevància, però jo ho dic, el Part X sempre l'ha tingut. Llavors, què ens presenten ara els amics de Panini? Doncs aquest, Nícforia versus Shield, que és un còmic recuperació. És una història dels 80, entre juny i novembre de l'any 88, és a dir, que és una recuperació de material clàssic, que està bé, sempre ens agrada, jo. Quan cada més surt a les novetats de Panini, una de les coses que més em tiren són aquestes reedicions de material, que potser ja està aneditat, però que sempre va bé, ni que sigui per renovar. I aquest més concretament, per cert, en va a tirar la moto, hi ha una reedicció d'un material de Spiderman, que és canelita fina, a més, a un tot xalt d'aquests cruixuts, que en parlem algun dia d'aquests. De la tapa del Roger Stern i el Joan Romita, que és... Ja que m'ho dius ara, potser facis els deures i me'n llegis per la setmana vinent. Noooot! Bueno, molt bé. Vale, pues no, tu t'ho perds. Si et sents les pàgines de qualitat, vull dir... Per això no deia que per la setmana vinent no. No sé, és un tot xalt important, perquè recopila tota aquesta tapa, aquestes imprescindibles, de les bones, del TREPA MULOS. Però ara no us parlem de seure, us parlem d'aquest còmic que va escriure en el seu moment Bob Harris, i va dibuixar Paul Niri. I és un còmic força curiós, una mica la línia de... de Nick Fury, tradicional, que és una línia menys superheròica i potser més espionatge i més d'organitzacions així, ultrasecretes i de gent que vol dominar el mundo. I el Nick Fury, que és un tio que no té poders, com sabeu, és el jefe d'Axil, aquesta, diguem, aquesta agència que aglutina herois de tot l'univers Marvel. Escudo. Exacte. Sí, sí, sí, és veritat, abans ho tradueim com escudo. És el capítol d'Axil, i en aquesta ocasió es fica la taciturat d'una mena de gran complot que comença, doncs, amb, diguem, amb la persecució del Nick Fury, de cop el comença a anar perseguint aquest home, diuen que ha fet algú que no se sap ben bé què ha fet, i s'intueix tota una conspiració ràdera, i el tio es veu obligat a marxar, a salir por patas d'Axil i a refugiar-se on pot, i una mica contra tot, perquè l'Axil es posa en contra d'ell, a més, recaleixen la presència de los vengadores també per a darle caza de captura, i a partir d'aquí, doncs, això, comença tota una aventura d'espionatge, de conspiracions, de mogudes d'aquestes, que una mica té l'ull posat en les històries de James Bond, amb aquest toque així, com d'agentes secretos, espies i catxivatges, i mogudes d'aquestes, i que és bastant xulo. L'escriu del Bob Harris, que és un senyor que ha fet més de capitoste que de guionista, és un tio, va començar amb l'entra directament, podria ser que entrés directament com a ditu assistent de Marvel, i al final es va acabar convertint en editor, en cap, o sigui, que em sembla, em consta, que no és un d'aquells autors, que té una biblia, una hora extensíssima, sinó que té poquetes coses, aquesta és una d'elles. I dibuixa Paul Niri, que és un d'aquests també dels de Marvel, que ha fet moltes cosetes, des de còmics del Doctor Who, fins a coses dels outsiders, i del Capitán Amèrica, i sobretot els coneixen aquest tio, més que per la seva faceta de dibuixant, per la seva faceta d'entintador. És el tio, és el senyor, que va entintar el Hitch dels Ultiments. Mira, ara acabem de ser dels Ultiments, és el que va fer el Marc Miller i tal, dibuixava Brian Hitch, i l'enintintador de tota aquella història era Paul Niri. I quan va dibuixar als anys 80, aquest niq furia versos shill, doncs, que és això, que és un còmic una mica d'allà més fosc, perquè ja estem parlant d'una tapa de Paul Miller, de la reinterpretació que va fer el Miller dels superherois, doncs, tenia aquest poso de pessimisme i de xunguesa i de foscor generalitzada, que una mica, doncs, es nota. La part gràfica, doncs, és bastant solvent, aquest, com us dic, aquest Paul Niri, que acompleix bastant bé, té unes planificacions, doncs, molt classicotes, no se surten de la regla, però també té moments de bastant de lucidesa i de bastant de dinamisme, perquè és una història que requereix això, no?, requereix dinamisme i, a més, requereix línies narratives paraleles, diguem, hi ha moments que combina el soci ego, no?, aquells moments de despatx i de conspiració, amb altres de pura niq furia a la carrera. És un còmic, doncs, com us dic, molt xulo, és molt loxentero, qui li agradi, qui li agradi i recuperar aquestes essències, està molt recomanat, a mi m'agrada molt el còmic dels 80, m'encanta superfant del còmic dels 80, i és un bon còmic, jo diria fins i tot per l'estiu. A mi, a mi és que entren molt, aquestes recuperacions, no sé per què m'entren molt a l'estiu, encara falta un temps, però el que podem fer és comprar-lo ara i us el guardeu allà d'estanteria i un dia d'aquells de platja tontos, a veure, és grosodet, perquè són 6 números llarguets, però entren molt bé, a mi em mola aquest rotllo, no sé, igual és una cosa molt personal, molt medelena, però venen molts records i moltes històries. Hòstia, avui estàs molt llegeret, que si pensaves l'estiu, que sí cançons de Black Sabbath, estàs ahir? Sí, el tema de Black Sabbath és graciós, perquè és el clàssic paranoït. A mi Black Sabbath és un grup que mai m'ha dit massa res, però era paranoïti ja, ja anava amb això. Ja has començat amb els vestibots? No, no, cuida, hem posat un tema que es deia Sabota, un que es deia Pitrei, i aquest es diu paranoït, va molt amb la línia d'aquest còmic, d'aquest incúria vers o xil, que, bueno, per donar-ne aquestes temes, i... Ahir no tenéis. Tens algun problema amb la meva selecció musical? És estranya, jo sé que posar vestibots després Maynorth, i després Black Sabbath és una mica raro. Però mira, ha quedat xulo, no? Sí, sí, a més m'agrada per l'estiu, tu. Doncs va, tira marc, una altra cosa. Bueno, això era un tema... Taïsical, que volíem... Bueno, l'he col·locat a l'escaleta l'últim, i volíem acomiadar el programa, així amb una mica de mal rotllo. Però s'han saculat. Si tira amb l'altra, el que ja havia preparat per ara, que no em pot quedar a molts a poc d'erona, doncs va, tira l'altra. Ei, ja està, això és molt millor, doncs la vam aixecs, hold on, va, deixa-ho. I bless my heart, bless my soul. Didn't think I'd make it to 22 years old. There must be someone of a war. So you come on with me, you got to come on now. You got to hold on. You got to hold on. So bless my heart, bless your soul. Don't know where I'm gonna go, don't know what I'm gonna do. There must be somebody of a war. So you come on with me, you got to come on now. You got to hold on. You got to hold on. You got to wait. You got to wait. You got to wait. I don't wanna wait. So bless my heart, bless my mind. I got so much to do, I ain't got much time. So must be someone of a war. So you come on girl, you got to get back up. You got to hold on. You got to hold on. You got to wait. You got to hold on. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. So bless my heart, bless your soul. So bless my heart, bless my mind. And you will know my name is the Lord when I lay my fingers upon thee. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do. I don't know what I'm gonna do.