Fella, I welcome to land on you. Yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah. You got my eyes. We can see what you'll be. You can't disguise. Either way, I will pray you will be wise. Pretty soon you will see. Tio's in my eyes. As each day goes by, makes a way for another one. We discover that we're not alone. And each day we try, the best we can to recover all the feelings that we left below. We're coming, we're coming. Shame about the weather, we're coming, we're coming. You're welcome, it's a sin, it's a sin. But birds of a feather are welcome to land on you. Yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah. You got my eyes, and we can't see what you'll be. You can't disguise, and either way I will pray you will be wise. Pretty soon you will see tears in my eyes. Welcome in, welcome in. Shame about the weather, welcome in, welcome in. You're welcome, it's a sin, it's a sin. But birds of a feather are welcome to land on you. Yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah. You got my eyes, and we can't see what you'll be. You can't disguise, and either way I will pray you will be wise. Pretty soon you will see tears in my eyes. Pretty soon you will see tears in my eyes. Pretty soon you will see tears in my eyes. I'm going back to the corner where I first saw you. Gonna camp in my sleeping bag, I'm not gonna move. Got some words on cardboard, got your picture in my head. And saying, if you see this girl, can you tell her where she is? And I'm going back to the corner where I first saw you. Gonna camp in my sleeping bag, I'm not gonna move. Can you tell her where I am? And some try to hand me money, but they don't understand. I'm not broke, I'm just a broken-hearted man. I know it makes no sense, but what else can I do? And how can I move on when I'm still in love with you? Cause if one day you wake up and find that you're missing me, and your heart starts to wonder where all this stuff I could be, thinking maybe you'll come back here to replace that with me. Can you see me waiting for you on the corner of the street? I'm not moving, I'm not moving. Can you tell her where I am? And how can I move on when I'm still in love with you? Cause if one day you wake up and find that you're missing me, and your heart starts to wonder where all this stuff I could be, thinking maybe you'll come back here to replace that with me. I'm not moving, I'm not moving. People talk about the guy who's waiting on the girl. There are no holes in his shoes, but a big hole in his world. Maybe I can't face the man who can't be moved. Maybe you won't mean to, but you'll see me on the nose, and you'll run into the corner, cause you'll know it's just one. I'm the man who can't be moved. Cause if one day you wake up and find that you're missing me, and your heart starts to wonder where all this stuff I could be, thinking maybe you'll come back here to replace that with me. Can you see me waiting for you on the corner of the street? Cause if one day you wake up and find that you're missing me, and your heart starts to wonder where all this stuff I could be, thinking maybe you'll come back here to replace that with me. Can you see me waiting for you on the corner of the street? Going back to the corner where I first saw you, gonna cap in my sleeping bag, I'm not gonna move. I'm nothing special, in fact, I'm a bit of a bore. If I tell a joke, you've probably heard it before, but I have a talent, a wonderful thing, cause everyone listens when I start to sing, I'm so grateful and proud. All I want is to sing it out loud. All I say, thank you for the music, the song time singing, and thanks for all the joy they're bringing. Who can live without it? I ask people on the street, what will I be? Without a song through dance, what are we? All I say, thank you for the music, for giving it to me. Mother says I was a dancer before I could walk. She says I began to sing long before I could talk. And I've often wondered how did it all start? We found that nothing can catch your heart like a melody came. Well, whoever it was, I'm a fan. So I say thank you for the music, the song time singing, and thanks for all the joy they're bringing. Who can live without it? I ask people on the street, what will I be? Without a song through dance, what are we? So I say thank you for the music, for giving it to me. I've been so lucky, I'm the girl with golden hair. I want to sing it out to everybody. What a joy, what life, what a chance. Thank you for the music, the song time singing, and thanks for all the joy they're bringing. Who can live without it? I ask people on the street, what will I be? Without a song through dance, what are we? So I say thank you for the music, for giving it to me. So I say thank you for the music, for giving it to me. Gràfiute, es veu. Durant la mi-tu-u. Gràfiute, es veu. Gràfiute, es veu. Gràfiute. Gràfiute, es veu. Gràfiute, es veu. Gràfiute, es veu. Gràfiute, es veu. Gràfiute, es veu. Gràfiute, es veu. Gràfiute, es veu. Gràfiute, es veu. Gràfiute, es veu. Gràfiute, es veu. Mentre el Marc el nostre tècnic comença el sudoku, nosaltres comencem el programa. I diuen, sí, hi ha la resol, hòstia, Marc, cada dia vas millor. Amb 20 segons, a resol del sudoku. Ah, vale, també un altre cop al de dos por dos quadraditos, eh? Ah, i és que... De veritat. Bueno, doncs, tenim un personatge a l'estemà. Avui, aquesta setmana, estem una mica a morir... A la presa. Bueno, que és molt, molta gent. És molt gent important. Per exemple, ahir, abans de dies, al morir, abans ho comentàvem, el Robert Fuest, tio. Ah, estigues feta. El director de Doctor Fipes. Doctor Fipes, Xona? Sí. Vull dir que la va obrir a veure i el retorn. Exacte. Diria que de les dues. Les dues. Sí, és possible. I va fer algunes altres pel·lícules a la seva vida, però ningú les coneix. Però sembla una persona, doncs, encara més rellevant. No dirà més important, perquè tothom. Totes les persones són importants. Més rellevant en el món de l'art que és el Moebius. Allà. Aquesta sí que ha sigut una desperdua. Ja havíem dit que el faríem personatge de la setmana, llavors es va morir i vam dir, home, ara no és plan de veure. Comencem a ser... Comencem a ser una mica els dos que són verificós, eh? Sí, somos los seraldos de la muerte. Personatge que fem personatge de la setmana, personatge que es mor. Hòstia. No és veritat, no ha passat mai. Però, mola, la fama aquesta mola, eh? Ens carregaré la peta, eh? Algú que ho dius, especialment? Senyor Pau? Uf, ja ho veig. No, per fer-lo personatge de la setmana. És el meu primer programa i jo no... Ja, tio, primer programa. I dir qui vol que mori no és que sigui la millor. Sí, no, no és comencem amb el Pau. Has dit primer que no únic, eh? Cuida-ho. Que no únic, no? El primer, el primer. Ah, molt bé, molt bé. Exacte. Dita això, Moebius, el comiquero, exacte, personatge de la setmana, el dibuixant de còmics, que va fer molt de bé el còmic europeu des de ja els anys 60, creador imprescindible, i que des d'aquí, doncs, rendim-ho... un meraje mereci-díssim. Com sempre, si vol dir alguna cosa, no sé... Exacte, bueno, que... Que se materialice o alguna cosa d'aquestes. Sí, podríem prendre'ns un nàcit o alguna cosa, i jo crec que parlaríem amb ell via estelar. Exacte. En el tio li molaven, a aquestes coses, o sigui que ja seria això. Dita això, tira algun tema, Marc, el que tu vulguis. Va, el que t'inspiri. Sí, però crida-m'ho, Marc, crida-m'ho. Crida-m'ho, Marc. Ara no cridis. Molt bé, l'actlac. M'agrada, m'agrada, l'actlac. Sí, senyor Marc. Ja tenim una connexidora pastial. Va, Carlos, que porto molta estona parlant. Ah, i ara que comença la teva sessió. Sí, la meva sessió. Molt bé. Doncs avui parlarem de llibres, amics. Molt bé, quin llibre? De fascinació, del Don de Lilo, nada más y nada menos. Ah, mira, fíjate. Aquest tio és notícia tot arreu, si no m'equivoco. Sí, per què? Perquè acaba de sortir aquest material, Trailer de Cosmopolis, pròxima adaptació. Fíjate com lliguen temes, eh? Sí, sí, sí. Explica això, sisplau. La connexió. Que va de les 24 hores d'un millonari i su cotxe i les grandes putades que podria agafar en 24 hores. Ah, sí, exacte. Hi ha alguna sequència bastant escabros, aquest llibre, recordo. I en el Trailer de 34 segons, també. També? Molt bé, anem bé, anem bé. Doncs no sabia que hi havia treves. Ha sortit aquest matí. Estava per ahir donant voltes. Sí, per servei és una pel·lícula que es diu Blancanives. L'estrenen demà. Però si vols, en parlem després. Si tenim temps. Sí, parlem de llibres. És un llibre que no és d'actualitat. Per un tema que no és d'actualitat. I és perquè ha tret un llibre que va escriure a l'any 78. Ahir és nada. Ara el realitem. De manera, doncs, penso molt adient. Perquè era un llibre d'aquells que era difícil de trobar. Els fans de Don De Vilo anaven una mica bojos amb aquesta fascinació que va escriure, com recordo, a l'any 78. Es va suposo publicar en el seu moment en aquest país. I ara, doncs, era un d'aquells buits que tenia una d'aquelles cuentes pendientes cap a un dels escriptors que, bueno, que corten el Bacalau ara mateix en el mercat nord d'Amèrica. Fascinació arriba de la mà de 6 Barral, com dic. I la veritat és que és un llibre, doncs, punyent, d'aquells que fa mal. No és la primera ni serà l'última vegada que dic una frase així. Sempre m'agrada. De fet, sempre. Sí, oi? Absolutament sempre. La setmana que ve faré a les accions de llibres la novel·lització de la tercera pel·lícula de la Sí, que vam fer a l'any 60. La setmana que ve faré a les accions de llibres la novel·lització de la tercera pel·lícula de la Sí, que vam fer a l'any 60. La setmana que ve no toca en llibres, oi? No. Bé, doncs, no sé què dic, que no he dit mai. No, a veure, m'he de repetir, tio, és que... T'ho apeteixo, t'ho apeteixo. El son americano. Fin del son americano. Putades per tot arreu, gent xunga. És la història d'una periodista que s'entén de l'existència de cuidadina. Agarraus el que us cuelgue. Una cinta pornogràfica, diguem-ne, una snuff-movie, una cinta pornogràfica casera, gravada en el búnquer. U, en el búnquer. En què búnquer? En el búnquer. En el búnquer de Hitler. Sí, en el búnquer. On Hitler va acabant, diguen, suïcidant-se. Es veu que el senyor va dir, postos o morir, meto el xurro, i va fer una pel·li. Va fer una pel·li, i llavors aquesta pel·li es converteix en un article cotifadíssim en el mercat negre d'art pornogràfic. No és un oximoron, amics. Existe el arte pornográfico. No és un acte pornòrter. Llavors, bueno, a partir d'aquesta, diguem, aquest macufin, perquè no deixa de ser una excusa, per cert, a vegades que he dit la paraula macufina en dos programes, dos. Cal que repetim, no? No caldria, ja tothom sabem que és un macufin, i si no, doncs aneu a... El podcast. El podcast, i si no, el Jamaica Coffee Shop, fan uns macufins de xocolater, que són parets per ser-los viutes. Doncs, a partir d'això, hi ha una qüestió d'americana que està corrupta per tot arreu, que està plena de gent xunga, i ho fa a través d'una cosa que vindria a ser una mena de novel·la negra, després d'entendada, o sigui, el que seria novel·la negra xunga. És que no hi ha paraula millor. On, doncs, apareixen una mica els típics, la típica fauna de la novel·la negra, els mafiosos, els esputes, amb els seus correspondents xulos, els polítics corruptes, els agents secrets, els assassins. Una mena de fauna, que va conformant una mena d'ambient xungo opressiu, no exento de un cert humor negre, i molt negre i molt malaltís, doncs que creen aquesta visió de l'Amèrica en descomposició, que, segons aquesta novel·la, ja portem 30 anys amb una Amèrica descomponant-se. No sé si n'hi ha 100 hores, de que ja s'hauria descomposat el tot. Digo. En tot cas, deixa'm dir una cosa. Hitler va morir amb la seva dona, i amb el seu gos, i va braun, i el seu gos... Com es deia, el gos de Hitler? Truqueu-nos. Tu, com esperen en gossos nazis? Saps com es deia el gos de Hitler? Pots improvisar-te a algú, i pots quedar com un rei, com un caizer pots quedar. No? Jo crec que es deia Benito. Benito. En directe, Marc. Atenció, sentirem la dona del Marc. No. Si sabeu com es deia el gos del Hitler, es va suicidant, o el gos de Hitler? El gos de Hitler. Truqueu-nos al 93-3261, i ho regalarem un aplaudiment. Molt bé. En fi, resumint. Fascinació, en Don de Lilo, publica 6 Barral, aquesta novel·la que és bastant toca collons, per dir-ho d'una manera clara, que és el d'Inveri-Vena. Exacte, que és destroyer i àcida com a poques, però molt divertida, que es lleix molt bé, que, a més, no és molt llarga, amb la qual cosa és assequible, i que us deixarà un corpecillo... Sí, no? Què et sembla? Compràs? No, me'l passes. Ja, metafòric. Compro, compro. Bé, doncs, compra. Marc, compra la segona cançó, sisplau. Marc, aquesta cançó... No, si vols comprar. Sí. Tinc una mica de l'ou. Per què sentim l'ou? Perquè venen en directe. Ah, sempre és l'hora de l'ou en directe. Sam Flower, des de The Things We Lost In The Fire, 2001. Sentim-nos que després us expliquem què. And sweet sunflowers And gave them to the night Under the star of David A hundred years behind my eyes With my half of the ransom I bought some sweet, sweet, sweet Sweet sunflowers And gave them to the night And sweet sunflowers And gave them to the night And sweet sunflowers And gave them to the night And sweet sunflowers And gave them to the night And sweet sunflowers And gave them to the night And sweet sunflowers I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night I gave them to the night Continua evasión de la realidad transformada en canción la de un hombre de paja que ahuyentara nuestra argumentación Cualquier día de estos me voy a alzar y voy a levantar y voy a levantar Lo bello y lo bestia de vivir produce un gran estruendo bansal La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona Lo bello y lo bestia de vivir La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona La espina orgullosa de escribir me aprieta la corona