Condensador de Fluzo del 7/3/2013

The sun just left its snow below my door And I can't have beneath my sheets I've read the words before so now I know Time has come again for me And I'm feeling the same way all over again Feeling the same way all over again Singing the same lines all over again No matter how much I pretend Another day that I can't find my hand My feet don't look like they're my own I try and find the floor below to stand I hope I reach it once again And I'm feeling the same way all over again Feeling the same way all over again Singing the same lines all over again No matter how much I pretend So many times I wonder where I've gone And how I found my way back in I look around a while for something lost Maybe I'll find it in the end And I'm feeling the same way all over again Feeling the same way all over again Singing the same lines all over again No matter how much I pretend I'm feeling the same way all over again Feeling the same way all over again Singing the same lines all over again No matter how much I pretend No matter how much I pretend cence Time were waiting for you And waiting for me Time were waiting for you And waiting for me No, res, que estava esperant a veure si el Marc ens punxava. A l'inici, veig que no. Hola, tot el món. Bona tarda. He posat una pel·li aquí per fer una mica de propaganda, però no veia el Tali, el pelotin. Escolteu, que bona tarda, tot el món. Vinc uns al condensador de Fluzo, les vull dir dos minuts de l'espre, a ràdio Dasberg en rigorosíssim directe. L'adreço aUB Skeg國. Ensenyant un mugró. Provem 5 segons d'un mugró. No l'ho diran els... Què és això, Marga? Con lo terrorista. Ah. I fins aquí la nostra queixa contra el terrorista. I fins aquí la nostra queixa contra el Harlem Shake. No queixa, no. Això és el nostre Harlem Shake. Bueno, pues eso. Hasta las pelotas de que la gente se mueva como loca sin ningún sentido. Salvo si se trata del ejército sueco. Exacte. Aquests tenen un pas. Les viste aquest o no? Sí, sí, sembla que sí. La pena és que... La pena és que a mi m'agrada la cançó. Mira, és veritat, aquest tema em mola, però se m'ha encarregat una mica. A base de sobreexposar les coses, al final les trenca, però ja de copiar-nos tots a tothom, de fer coses... No sé, que algú faci alguna cosa diferent, ja, sisplau. Bueno, com us deiem, que ràdio és ben, que hem dit i que no hem dit ràdio és ben, condensador de flutso, parlem de llibres, de címics, de cine... Serios? També una mica. Ja estaré amb una cançó xonant. Ah, i mira, ja que estamos. Això no em posa el guió. Però no mola res que no truqueu. O sigui, avui truqueu, perquè us fem una pregunta oberta, va. Ens heu de dir quina és la vostra millor pel·li del Modóvar. Ah, truqueu. Ah, bueno. Ens truqueu al 93-372-3. Aquesta pregunta és fàcil, ho dirà. Espera, que acabo el telèfon. Qui més, qui més? No, no, no, vull dir que sí, perdó. És veritat. 93-372-3. Perquè era el Modóvar qui més, qui menys? Sí, sí, sí. 93-372-3... Ah! Has perdut el... L'havis entendit? Sí, en zona de bar, ara no t'interrompo. Vinga, ens truqueu, ens deixeu un xat a ràdio... No dius el número. Sí, ens truqueu al 93-372-3-6-6-1. Ah, ja està. Quina és la vostra pel·li preferida o la pitjor pel·li per vosaltres? I per què? Que no faci ningú que allò que truquen i diguin, vol ver, pum, i penjen. Exacte, no, no, no. És plau, no sé, una mica de periquillo, no? Exacte, avui us hi esperem. Us hi esperem. Doncs sí, està acompanyadíssim. Si pots fer viatelofonica millor, si pots fer viatxat, doncs... Vale, viatxat, ara viatxat, no, que sigui viatelofònica. Millor de viatelofònica. I pel xat, el xat reservar-lo per coses més interessants. Saludem a la Ríplica, és la primera d'ara. Hola, Ríplica. Hem dit l'adreça al xat, trasveu per les.radioslan.com. Doncs connecteu, ja està, doneu dalt d'aquí mateix. I podreu interactuar amb nosaltres i el programa que comença ara mateix. Parla, va, vinga, parlem d'uns que t'animis molt, parlem de llibres, perquè no et pots animar massa, aquest llibre. No, ja ho veig. Es tracta d'un llibre que es diu Intemperi, que ha dit a Seix Barral, que el va dir fa unes setmanetes, i que escriu Jesús Carrasco en condició de debutant. És el seu primer llibre i està causant un reburo bastant impactant, perquè és un llibre que està donant molt a parlar, que ja està començant a rebre premis, i que més està venent a reu. I és un gran llibre, és molt bo, i per sòs el recomanem, però no deixa d'estranyar-me una mica, que estigui tenint... Bueno, no m'ha d'estranyar, perquè realment és un llibre de altíssima qualitat, i és normal que aquestes coses, per mi, tinguin èxit. Però és un llibre molt dur, és xungo, de llegir. És un llibre curtet, que passa poc a les 200 pages, però és un llibre d'arits implacables que et deixen el cos bastant maldat. Cosa que ens agrada, jo sóc molt fan dels llibres que e sono un libro anyway Un relat molt sec, molt cru, molt concís, sobre un nen, un adolescent que no sabem bé per què, en marxa de casa, no sabem si és que s'ha escapat, si és que l'estan seguint, si el segueixen perquè és, i arriba a perdre el mig d'un pàremo, el mig del camp, i a partir d'allà s'ha de buscar la vida, i per buscar-se la vida conèixer un cabrero, un senyor que porta cabres i tal, i comença a enfrontar-se per primera vegada la seva vida amb la naturalesa, amb les forces de tot allò que està a fora, de tot allò que de vegades potser no tenim molt d'acces, però que el cap i a la fi és el mundo desnudo i pelado, és veritat, és allò d'haver-se d'enfrontar contra els elements més primaris i més primitius en algun sentit. Diguem que en aquest sentit la novel·la és una novel·la gairebé atàbica, que tira de totes aquestes icones, de tot aquest univers de coses antigues, de coses que sempre han estat allà, i que tard o d'hora l'home s'ha d'enfrontar, és aquella història de l'eterna lucha, de l'home contra la naturalesa. No és que sigui una lluita molt encarnizada, però és una lluita de descobriment d'un mateix a través de les seves pròpies eines per adaptar-se en aquest entorn. És a dir, no és Roger Lee Anderson contra Lobos. No, no, no és Lee Anderson contra Lobos. És un xico contra su propio desarrollo espiritual i personal. Podríem dir una cosa semblant. No, és veritat, és veritat. El Lee Anderson és un tio caldeix. És a mig d'un para moelado, i el tio és sobreviure. I Lee Anderson contra 50 Lobos gana a Lee Anderson. Hòstia, puc fer-ho així? És que avui he vist una foto... Perdona, ara acabes de parlar que és el mateix. No, no, no. Però és que avui he vist una escena a YouTube, la millor escena de Batman Begins, i és les hòsties entre Christian Bale i Lee Anderson en el Llerot, ara el Lee Anderson fent-li de mentor i tot això. I surto un comentari a YouTube, però com a usuari de Lee Anderson, dient, hòstia, que bon actor que sóc. Ahim s'haig d'acut actor. Firmado por Lee Anderson. Fin, Lee Anderson. Fin, hasta aquí la Lee Anderson is everywhere. Això és molt bo. Lee Anderson podria estar escoltant ara mateix. Probablement estigui escoltant-nos Lee Anderson ara mateix. Jo crec que cada setmana ens està escoltant Lee Anderson, esperant que parlen d'ell. Doncs Lee Anderson estàs a tu, ja. Finalment, Lee Anderson, hem parlat de tu i en un context una mica estrany, que és el context d'aquest intemperi, que us recordem que escriu, que és us, que rasco. No, res, només d'això, que és un llibre que crea un ambient molt bèstia, tot i que ja et dic com... És una història molt arrelada, diguem, gairebé talúrica, molt arrelada a la Terra i a les qüestions molt de poble antic, no? Però té un aire gairebé fantàstic, com Spectral, com un ambient i un to, no sé, com fantasmagòric, no? En aquest sentit, recordo una mica, o potser no tant en aquest sentit, com en el sentit de crudesa i de sacadat i de concició, en Cormac MacCarty se l'ha comparat molt en el Jesús Carrasco amb Cormac MacCarty. Vull dir, no seré el primer, seré l'últim, però és que és veritat, donar una mica aquesta sensació d'estar llegint algunes d'aquelles novel·les tan seces de la trilogia que va escriure el Cormac MacCarty, molt més híberic, molt més amb recursos molt més nostrats, bueno, nostrats, digue-li com vulguis, però no deixa de ser una mena de roadmovie Cormac MacCarty-tiana, eh? Sí, una paraula que m'acollim entre què passa. Sí, molt bé, molt bé. Sí, com siguis això, és un llibre molt suggerent, fins i tot poètic, i que... que de Japoso, de Japoso, són dues altes pàgines que no es passen jo per tu, vaig estar bastant de temps, vaig estar un parell de setmanetes per dir-me el llibre, allò que... va arribar i vaig dir, mira, el llibre, curta't, no, no pas, no pas, el penses i el vas païna, poc a poc, eh? El MacCarty diu que si el tio comença i diu com referent-te cojo a Cormac MacCarty, no està malament, tampoc. Jo no sé si ha d'entrar o ha fet ell, però en qualsevol cas recorda, o sigui que sí, que el nivell és el... si ho dius per això, si el nivell és molt alt, aquest tio escriu molt bé. Escriu molt bé i també s'ha de dir que és una d'aquelles persones, i tot traduït, que, de vegades, necessites un diccionari, eh? Això també t'ho ha de dir, és veritat, no? Perquè utilitza un llenguatge en alguns casos, no sé si molt tècnic o una mica arcaic, que és el que toca, eh? Ja l'eqpega, l'eqquadra, però que de vegades dius, hòstia, aquest tio sap molt i jo sé molt poc, eh? Però, bueno, això també... no, és veritat, però això de vegades també s'agraeix, no? Que els nivells una mica més florits i més elevats. I cadóten en aquest llibre, d'una hora bastant, bastant única, el cor mac macàrtic. Sí, també hi ha moltes altres persones, però al final és un llibre molt únic i en tempèries, que s'ho escarrasco. Si correu i el llegiu ara, després podreu xular ja amb els amics, perquè d'ara què ha volgut? Ja està, d'andèu, què ha volgut? ... ... ... Sí, amics, escoltem el North American's Cup de l'LCD Sound System, ja ho diré. Parlem de sèries, avui trinquem una mica el ritme, sempre ha de ser una sèrie per al final, i avui comencem perquè la sèrie... Bueno, comencem, no. Sin desmerecer tus libros. Com que mis libros no son mis libros, son los libros de todos. Exacto, los libros de la gente del fluzo. Parlem de sèries i parlem d'una sèrie que està fent bastant de resó a, com a mínim, els Estats Units. Aquí encara, sincerament, no sé si s'ha arribat a estrenar, o si ja han completat els drets, o no. Parlem de The Americans. És una nova sèrie de FX. És una sèrie que de moment porta 5 capítols emitits, a mesos, i que de moment jo he aconseguit veure el pilot. Ja ho he vist. És el que té, tenir un treball, i que no me paguen por el fluzo. El creador és el Joe Weisberg, que havia fet el guió d'alguns Farina Skies i un d'una episodio de Damages. I ja està, i amb això dius, oi, ja té una sèrie, doncs te la compro, i li van comprar. I durant 13 episodis seguirem una parella una mica curiosa. A veure, ells són la Kelly Russell, que era la Felicity de Felicity, i el Matthew Wright de Cinco Hermanos. Era Felicity de Felicity. Felicity de Felicity? Sí, sí, no, no. Felicity, Felicity. I aquests dos qui són, doncs són una parella, que viu la típica parella als anys 80, per cert, que viu a la seva casa d'un solo piso, un i familiar, amb els seus dos fills, a un barri tranquil·lot... Bé, què passa? Que són espies russos infiltrats. Ah, mira. Amigo, aquell trucó. Es veu que durant 20 anys, des dels 60 cap endavant, doncs van estar entrenats rigorosíssimament per l'exèrcit rus, de manera d'intentar guanyar a la Guerra Freda, o el que un coño serio se ocurriera ganar a los rusos en aquel momento. I després van anar als Estats Units, doncs això, com a cel·la durmiente poledura. La sèrie, doncs això, es centran aquests dos, i amb una tercera presència, que és el nou Mèric, aquest és el tio... Oh, sí. Aquest és aquell senyor que hem vist a tot arreu, i mai sabem com es diu, no? Exacte, és aquell pel roig amb la cara una mica futuda per grans... Futura molt gran. Sí, per una mica de marques. Ramur. Però el tio el reconeixereu, per exemple, d'Aixó de Truman. Sortia, era l'amic del Jim Carrey, crec, d'Aixó de Truman. Era l'amig de T. L'amig de T. I el vam veure... Fa relativament poc, si no, recordo malament. Ah, The Walking Dead. Eh... Pot ser? Sí, a la primera temporada. A la primera temporada, últim capítol, hi havia una mena de base militar científica, i el senyor que estava allà encarregat, mantenint el calor, doncs era aquest senyor. Ah, exacte. Sí, sí, sí, i a més el vam veure a Super 8. També era un dels pares dels nens de Super 8. Correcte. En fi, doncs aquest tio, casualment, se muda a la casa d'enfront d'aquesta parella de russos infiltrados. I aquest tio resulta que és un tio de l'FBI. Ahà, mira, Simons ens diu... Era el científic de The Walking Dead. Sí, senyor. Molt bé, Simons. Exacte. Hem saludat el Simons. Hola, Simons. Sí, sí, i que no se'n trobàvem altra vegada. Eh... Sí. Però hem d'interpretar alguna cosa deshonista amb tot això? No. Vale, vinga, segueix. En fi, la sèrie, doncs, intenta ser... doncs jugar una mica amb els elements que ara sembla que funcionen, no? És una sèrie molt apàtica, molt d'anar... d'anar treballant, se foc lent, molt d'anar estudiant els personatges, anar passito, passito, i veure, doncs, per què surten com surten i per què tenen les reaccions que tenen. Intenta ser molt continguda a nivell visual, és una imatge molt grisa, una realització molt austera. Tot ella és com... Doncs això, intenta tenir scenes d'acció, però sempre sense sortir-nos de collagueres. Saps que això no sigui perdidos, que això sigui més... Doncs jo què sé, Mad Men o Homeland, no? Aquest estil apagador. I són episodis d'onora. I deu. El pilot és d'onora i deu. Per això només he vist el pilot. La recomano de moment? Sí, jo sí la recomano de moment, perquè està... doncs això té una qualitat bastant impecable. De fet, la FX... no és una cadena dolenta, no és una cadena que intenti tirar d'afectisme el Rollo Fox, no?, per posar un exemple. Però què passa? Trius una mica, eh? No és que enganxi d'aquelles que necessito veure el siguiente. De fet, vaig començar a veure la sèrie el dimarts, i el dimecres estava veient The Walking Dead, en plan... que hago trabajo para el fluzo, o me lo paso bien? Sí, señor. Sí, amigos. Com es nota que no us paga ningú. Vale. Però bé, bé, bé, no, té moments, eh? Ja dic, té moments alguns xulos, i a més... doncs molt més intensos, que a primera vista sempre. Sí, sí, sí. Està bé, està bé, està bé. Vale, pinta bé. Vinga, de moment compro. Però és que explicant tot això una mica, m'ha vingut al cap, sèries a la FX, no ho sé, m'ha vingut al cap, dameses, que és una mica un dels dames que més o menys es podria correspondre amb aquest dia americans. No va de lo mateix, però bueno, una mica. I dameses va acabar, francament, fatal. Per mi. Sí. Com a mínim, aquesta què pinta? Fa aquesta por, perquè ja el primer, ja li veus cosetes que dius, si les eviten, bé, si no les eviten, i se'ns entren amb elles, anirem malament. Però és que és una cosa que s'ha passat sense anar més enllà, doncs amb Homland. Amb Homland de cop i volta, sobretot a la segona temporada, si fixen uns temes, i s'equivoquen i dius, bueno, pues ya empezamos. Els americans i americans potser que comencen igual. Sí, sí, sí. A mi em recorda, per cert, no sé si recordo... I ja me callo. És un recordador del Casso Farwell, aquella... Sí, amb aquella pel·lícula. Sí, amb el Emir Costurica com a protagonista. Sí. Sí, i un altre director era també protagonista. Ah, sí? Això no me recordia. Un francès, hòstia, no me recordia d'aquest... Ah... Bueno, si sabeu qui protagonista el Casso Farwell, a mi em recordo que, sisplau... Ens ho poseu, Guillem. Doncs truqueu. No, ens truqueu. Nos truqueu. 93, 372, 361. Doncs això recorda aquest estil molt fred, molt gèlid, molt de la Rússia, de la Guerra Fria, tot i ser nord-americana. Ja està. Vale, doncs queda apuntada d'Americans, com a possible, sèrie gran per aquesta temporada. La següent, la següent. A veure com evoluciona la cosa. Aquí unes temporades en fluxen parlarem. Perfecte. Alguna cosa al tintero? No, ja està. Vale, tirem algun tema, tirem... Què podem sentir? Ah, què és això? Eh, molt bé, Marc, estàs en tot. A veure què és això, en una estona, va. Ah, ah... Ah, ah... Ah, ah... Ah, ah... Ah, ah... Ah, ah... Ah, ah... Ah, ah... Ah, ah... Ah, ah... I'm a battskin together The walls are shaking in the skin To sit because your troublemaker Won't stand around while you Pulling everything apart Som dead I'll never do it without you Always, always a place to remind me Someone like you Someone like you Someone like you You want to shake these things off the gate Do you cry out in your sleep To sit they come you and you're under Your heart is racing, yeah Taking everything too hard When you walk away You show me how I'm fully under Som dead I'll never do it without you Always, always a place to remind me Someone like you Someone like you Someone like you Som dead I'll never do it without you Always, always a place to remind me I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you I'll never do it without you A veure, a veure A veure Marc Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos, Berborrea Segunditos Segunditos Segunditos Segunditos Segunditos Segunditos Segunditos Segunditos Segunditos Segunditos Segunditos Segunditos Segunditos Segunditos Segunditos Segunditos Segunditos Segunditos Segunditos Segunditos Segunditos Segunditos Segunditos Segunditos Segunditos Segunditos Segunditos Segunditos