Condensador de Fluzo del 4/4/2013

I'm overcome thinking about Laughing and running, hey, hey I'm behind the stadium with you My bright-eyed girl You and I, bright-eyed girl Do you remember when we used to sing La, la, la, la, la, la La, la, la, la, la, la La, la, la, la, la, la, la, la La, la, la, la, la, la, la, la vau, vau, vau! Pàdiut dels ve lie boss, queden 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure en març. 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... 1, 2... Va, d'això, un buit bastant important en el corazón de tota la cinefilia cetosa. Cinefàgia, m'has dit. Cinefàgia cetosa. I, però, bueno, ara es poden fer. Puedes salir una col·lecció de discurs brutals. Si voleu proposar qui els discurs poden sortir de Gers Franco, ens ho deu viatxat via telefònica o via telepàtica, o el que bonament t'agraïs. Molt bé. Vale, vale, vale. Vinga, Marc, tira, va. Va, va, va, va. Després d'aquesta sessió de senyales corporales, què mal suena, això, eh? Si no ho veus per la webcam, no sabeu d'aquestes, en parlem millor per vosaltres. Parlem una mica de còmics. Una de les novetats de l'editorial 5... del mes, de quin mes? Bueno, del mes passat. Em sembla que va sortir el Marc, si no, no. De l'editorial 5. Una de les novetats és en les muntanyes de la locura, que és una... no és, sinó, una adaptació del famós i popular en relat de HP Lovecraft. També conocido como HP Lovecraft. Lovecraft. Lovecraft, no, en realitat sí, eh? Sí, es como algún estutom. Quan van sortir aquelles pel·lis de la herencia de Val de Marital, que parlaban del l'univers Lovecraft a Espanya, i van dir per primera vegada Lovecraft, la ja em va dir, de qui no estamos hablando. Aquest senyor es deia Howard Phillips. He fet una recerca, i m'he donat que no sabia quin era el nom de pila del Lovecraft. Era HP, com a la salsa, però Howard Phillips... Com a la impressora. I com a la impressora. Bueno, doncs, el senyor Lovecraft, autor de tantes i tantes històries de terror... La llamada de Cotulo, entre elles. Ah, i ja està. Doncs una de les seves obres més celebrats, concretament, de l'1.931, és en les muntanyes de la locura. Què passa, que el senyor Ian Calvard, un noi... Si us he de ser sincer, no coneixia molt. Ai, que en té que conozco, que en té que conozco. I en aquest senyor no el tenia jo molt clichat tot, i que ja havia fet algunes adaptacions. Doncs s'ha encarregat d'adaptar-ho al món del còmic. Aquest senyor, com us deia, havia fet el retrato de Dorian Gray. Per exemple, ho he fet del perro de los Baskervilles. Història és una mica al·litoclàsic. És una mica que els va passar format o com he quedat. I ara li ha tocat el turnó en les muntanyes de la locura, que és una història una mica que reflecteix tota aquella fiebre exploradora de los pioneros, i de tota aquella penya que se'n va anar al polo, a l'antàrtic o... Tant recordo això d'aquell. Capitana Escot... Bueno, no voldria recordar que Meccano els va dedicar a una cançó, però ho dic perquè... No ho sabia. Meccano tenia una cançó dedicada al capitán Escot, molt friki. Doncs tota aquesta, diguem, aquest corrent d'exploradors... Bueno, la quimera de l'Oro, la fiebre de l'Oro i tot això, és una mica el que retratava el senyor Lové Graf a la seva obra i el que captura el senyor Colbert per traslladar-ho al món del còmic. Llavors, què passa? Que és una història que passa en paramos frios, helados, i allà uns exploradors que van a fer les investigacions es troben una sèrie de criatures en medi o camino de lo extraterrestre y lo necronómico. Típico, sí. Sí? No, saps? La típica criatura que dius... Ostia, és com una bèstia en vocada del demonio que vine de l'espació. Sí, sí, sí. Doncs això és una mica el que es troba en aquesta gent, i, a partir d'aquí, es desplega aquest univers purament l'Obe Grafiano de monstruos, contentàculos i tota aquesta tropa que casa també una mica amb les inquietuds, com et quedes de tota la història del còmic, que era, diria, jo, dels últims anys del còmic, que pretén refletir, doncs, aquesta de sa zona humana a través de la plasmació dels sentiments més foscos i més obscurs en criatures de diverso pelatge. Per tant, el tema l'Obe Graf, la vineu una mica com un guante. Lleging a aquestes pàgines, a més, el que et ve al cap, com a mínim, va passar tota la història de la cosa, del Carpenter, se'n recordes, el pel·li míticíssima? Quan parlaves d'aquest bitxo dic, mira, és total, és total. Està dient estètics que jo crec que veuen una mica de les pel·lis, de la cosa del Carpenter i del seu referent original, que és l'enigma d'altre món, de la míticíssima pel·lícula. De la R.K.O., si no m'equivoco. Problament sí, de la R.K.O. Com a dato, no? Sí, sí. Doncs sí, la pel·lícula de la R.K.O., l'enigma d'altre món, utilitzada per aquí. Ah, te pillau. Veien que podien ser l'Orson Welles, ojo. Sí, sí, en serio. El Orson Welles té un rotllo d'aquest. Va dirigir moltes pel·lis a la luz, però em va dirigir més a la sombra, el paio. I es deia que podria ser una d'aquestes. Em vaig quedar amb aquesta, amb aquesta estada, però el director original, doncs no lo sé. Ja està. És una pel·lícula que va produir el Forkhawks en aquest moment. Una mica té tota aquesta història d'extraterrestres en una base àrtica i personatges humanos que van caient d'un a l'altre, com si fureien dies de gritos. Aquí ho teniu així, vull dir, sin sentit d'editat d'aquest obra, que és molt xula, és molt addictiva, que aconsegueix transmetre totes aquestes atmosferes fosques i asfixiantes i perxungues a través d'un dibuix, bastant... bastant familiar friendly, bastant línia clara, trazo net, amb colors molt expressius, i jugant molt amb les ombres i els colors i tota aquesta història. Una mica la línia d'un Darwin Cook. Em recorda a mi el Darwin Cook en el trast. Darwin Cook és aquell senyor. I ara no em posaré tampoc a revamorar. És que si començo a estirar dels fills. I em recorda una mica, a mi, personalment, en el tema del tractament de les luces i les somres, el Mike Minola de Hellboy i fins i tot d'IDP i tot això. Vull dir que és un apartat gràfic bastant competent per a una història que enganxa des de la primera pagina, i que deixa un ser mal cuerpo, amb el rotllo i tot d'all... inerente. Que digo yo, ¿has visto alguna... Aquestes coses que dius... No había conocido antes al Cúlvard, pero después vas a dir... ¿Has visto un apartato de Dorean Gray y tal? ¿Has visto algún dibuj, si es el mateix estil de sempre? O si el tio... O si és el mateix Rullete que es porta per les adaptacions de la... Hòstia, ja et dic que no les he llegides, però suposo que sí. Ah, bien, bien. Sí, bueno, té un estil molt marcat. Ja dic que recorda uns quants referents, però té un estil molt propi. Sí, vale. Podria ser... No, no, pregunto, pregunto. Ja que deixes tan bé, dius que sé. El còmic, la veritat és que, a veure, he fet un exercició de sinceritat. Des d'un primer moment he dit, mira, no coneixia en aquest senyor... No coneixia la seva brea prèvia. Però no, m'han vingut ganes. M'han vingut ganes que intentaré buscar aquestes altres adaptacions, però que si... Compreu el que us dic, comenceu perquè està en les muntanyes de la locura, que has editat ara mateix, que la teniu a la llibreria segur, en el que parate de qualsevol llibreria de còmics, ahí está, para toda pa' vosotros. I a poc a poc van llegando y yo los recibo en pati, y unos me llaman chaval, y otros me dicen camayero, alguno no sea querido pronunciar, y otros me dicen camayero, y uno me dice camayero. Yo una vez tuve un amor, pero si el deser sincero, dije no en el aletard y cuando digo no, es no. Fracase una vez, fracase diez mil y aún asciel, y copate al cielo en brindis, El hombre de hoy y por lo bien que habita el mundo mirad Las niñas van cantando shabla, la, la, la, la... ... Y no me hables de eternidad No me hables de infiernos ni de infiernos más No es que yo le reto a Dios que me prometió Que cuando estro a caber no habrá nada más Fue bastante ya, nunca fui nada de lo mejor Tampoco he sido un gran amante Más de una loquera a testiguar Pero si algo hay capital algo de veras importante Es que me voy a morir y cuando digo hoy es hoy Lo he pasado bien y me hace conocido en una ocasión a mi chivanero Y es bastante más de lo que jamás oñaría ese en mi vida Es mirar las niñas van cantando shabla, la, la, la, la... Dejadme preguntar a estos el final Es así, decí, me vais a extrañar Veo que has sentit, pero yo sé que no quiero lastimar No dejaré a nadie a quien transmitir mi sabia O si tenéis el santo o crear Ni diréis de mi que soy un viejo verde y cascadralias Ni diréis muy bien y cuando no bien eres bien Largo ya de aquí que queréis de mí Es mi alma o es mi dinero Si de uno carezco y la otra es una anomalía en esta vida Las niñas van cantando shabla, la, la, la... Y uno esmeca, una, una, una, una, una, una, una, una... Alguno de mí se aferra para nada I una vez tenemos una voz que lo se ve desde cero. Y se no en el mismo lugar. Y cuando digo no quiero que esto he perdido bien y casi conozco. Bueno, tallem el senyor Bonacio Vegas per recordar que estarà en directe el 24 festival de guitarra de Barcelona a la sala Bats, que això està al paral·lel, aquest dissabte, per 25 pavos. Bueno, hem recuperat... Molt tard, no? Em sembla que és a la dutza. Això em sembla a veure. Però, bueno, hem recuperat aquest tema, l'home que quasi coneixia a Michi Panero, que és un clasicote del seu repertori. Sona gairebé tots els concerts. I ahí estaran Nacho Vegas. No serà la primera ni l'última que el veiem, perquè és un habitual. Però, bueno, quina il·lòtina. Escolta, aprofito i faig dues preguntes. Sí, la primera és un dubte que ens ha sortit ara i que no saben sortir d'ahir. Com es diu la tia que va dir, «Estoy en el candelabro». És que, de debò, ja... Ho estem pensant. No estàvem parlant de Nacho Vegas entre nosaltres. No, no, no. Estaven intentant saber... Això és un programa que intenta ser de cultura. I tal. Però les pauses, sí. Ah, Sofia Mazagatos. Gràcies, la pel·lima. Resulta la duda. I ara la següent pregunta important. I aquesta va en premi? Sí, aquesta va com mini-punto per al sorteo. Ja sabeu que fem clips secrets de pel·lis o sèries o el que sigui. Avui el que passa és que no tenim cap, así que us faig una pregunta. El primer gran cert és que s'emporta el mini-punto i entra al sorteig, que de moment ja té un Blu-ray i un DVD, i no sé si ja tenim un còmic preparat per al final de temporada. Ojito. Ojito, sí, sí, sí, serà un paquetito chulo. A veure, el primer que digui com es deia el Benjamin Linus de Perdidos abans de dir-se Benjamin Linus. És a dir, quan va aparèixer a Perdidos, va aparèixer utilitzant un nom. El primer que ens ho digui s'emporta el mini-punto. Vinga, vinga, el reto lançado de actualidaísim, eh? Perdidos temporados. Aquesta pregunta, directament aquesta pregunta, em va sortir de viatge abans de mi merda. Tres dies de viatge, sin internet. De veritat, tenen unes preguntes tan de 2007. Sí, sí, sí. Vinga, ens dieu com es deia el Benjamin Linus, quan vam conèixer a la sèrie Perdidos. Si voleu Rajada Perdidos, també ho podeu fer. Si voleu trucar i Rajada Perdidos ens trucau 93.373.661. Si no, ens ho deu pel chat. Per cert, de nuevo. Hola, toda la gente del chat, gracias por estar ahí. Vamo sumando, vamos sumando. Hi ha gent que ens ha dit que està reunido con amigos en casa. Així ens agrada. No, no, jo no sé. Fa tope de il·lus, saps? Truñete de final, Di Guanyada Perdidos. No, no. Henry Gale? Henry Gale. Gràcies, Sydney, Sara Ripley, mini punto per a ti. No era tot, era Henry Gale. Fella Temps que no guanyaves en mini puntos. De fet, quan van començar a dir Benjamin Linus, pensaven que no, que se llama Henry Gale. Doncs després t'ho hem oblidat. En fi, ja que estem en temes sèries, que tirem el següent tema, avui. ... Bueno, ens van preguntar moltes coses. Si ja hem catat Top of the Lake, hi ha algú, el Rocoso Martínez, ens diu Truñete de final, imagino que es refereix al final de Perdidos. Hauríem de parlar d'això, però, bueno, donaria per molts programes. El que sí que parlem és de sèries. I parlem d'una de les grans novetats de la temporada, de les més esperades, si no la més esperada, amb diferència. El retorn ho m'has inspirat, eh? Sí, no. Jo crec que sí, home. De totes les sèries que han pogut tornar, aquests últims mesos m'atreveixo a dir, jo diria que és la més esperada per tothom, i la que tenia més, bueno, que hi havia més... A més, esperada, amb una sensació a més de dir, hòstia, és que és l'última ja, vam esquemandocar-te s'aquí, i res del que s'estrenen està acabant de... de ser tan... Ja en parlarem, ja en parlarem de més estrenes, però res del que s'estrenen, en línies generals, s'esten tan brillant com ens esperàvem, o com que havia esperat, i per fi arriba Game of Thrones, eh, suerte aquí. Ha vuelto Game of Thrones, los sopranos de la Tierra Media, la saga que lo está apetando en todas las tabernas de ponis trotadores, eh... El nostre tècnic de sol s'ha acabat de fotre les mans al cap. ¿Qué pasa, mal? ¿Qué pasa? ¿Tú que sí està finit millor, jo? No, pues te callas. Ah, clar, que està escallat sempre. Vale, eh... Bueno, pues Game of Thrones, juego de tronos. ¿Qué pasa? Ara mateix, és a dir, abans te'n programes dius. Però ara mateix, eh. Sí, sí, fa mitja horeta, encara estava con el play. Jo no, jo vaig ser dels frikis, que quan va sortir allò descarga allà, la mà estava baixant, i després em vaig esperar a la nit. Clar, no. No, he cortat el rotllo. Jo me la vaig posar al... Sí, juego de tronos, vale, gràcies. M'encanten tu cintes per el pelo. Eh, què? Per mi molt bé, jo crec que ha tornat... Per mi molt bé, sobretot a nivell tècnic, és una veritat increïble. Les primeres escenes, ja sembla que estiguis veient una pel·li, fins i tot una cosa molt millor que una de les pel·lis de fantasia que s'estrenen a dia d'avui. A nivell argumental, doncs presenten un parell de personatges que a mi m'interessen molt, a mi em va agradar molt el Man's Rider, els llibres, i ara que surti, surta amb la cara de... Julio César, de Roma. Doncs molt bé, a mi em pinta molt bé. Què passa, aquest capítol? Hi ha moltes coses, només disposició al tablero i ja anirem jugant. Jo crec que és el truco d'aquesta sèrie. Però bé, bé, a dir, com 57 minuts que passen de pressa i volant. És molt aixeveu, en aquest sentit, potser. Això que dius tu, plantejar les peces despacio, a su ritmo, i poc a poco, i això va explotar. Tant de temps va acabar explotant. Tant de temps, que van cimentant la trama, i crec que és un dels secrets de la sèrie en general de l'HBO i d'aquesta en concret. Que té trames molt potents i molt ben agafades perquè no tenen pressa. No tenen pressa al primer capítol que Marnaves a Punta Pala. Bueno, és que, de fet, hi ha personatges importants que no surten directament a tot el primer capítol. És a dir, és d'esperar que el segon del Robert Stark no surti encara. Bueno, sí, surts, no? Però fa poca cosa, sí. Ré, exacte. Ré, jo tinc moltes ganes. A més, crec que, bueno, ho apuntes tu al guió, dius, hòstia, potser molt bé. Crec que s'ha fet en un esforç encara més gran de producció i que és un esforç que es nota. És d'aquella sèrie que dius, si hi ha alguna sèrie que demostra aquella xorrada, gelipullada, que diu l'agenda, ara, lo mejor son las series del cine, es una mierda, el talento está a las series. La sèrie que podria demostrar això és aquesta, perquè n'hi ha... Ni que sigui planos en concret. Hòstia, això, una producció cinematogràfica és ja d'algú nivell, eh? Sí, sí, sí. Aquí el xoveu pone pasta per un tubo i... Sí, a més, van traient localitzacions noves i això vol dir viatges, no. O sigui, s'estan gastant una pasta aquí i no... Sí, però això està bé, perquè els fans dels cibres, quan llegien aquelles històries, es van entenar que la cosa s'ha adaptat a la tele, el primer que va pensar tothom va ser la cartonada que vamos a hacer aquí. Sí, sí, sí, todo CGI y todo cartón piedra. Todo CGI en el mejor de los casos, porque igual es cartón piedra, bueno, que a mi tampoc m'haig d'agradar que fos cartón piedra i animatrònics, o sigui... Lobos animatrònics, jo afirmo, eh? From Lost to the River. No, no, bé, clar, clar, tio, ja he posat els lobos animatrònics molts. No hi ha més que recordar que els afectes digitals amb animals o dracs o dinosaures o així a la tele, diguem-ho, ja mai han estat, allò que dius, vale, està bien hecho. És a dir, penses en los sopolars de perdidos i dius, vale, ho deixem allà. Penses en tota terra nova i penses en aquells dinosaures que encara faltava una capa de pixelado. I aquí dius, bueno, pues tirem els animals, però no, no, aquí ja està molt guai. Està molt guai, apuntant pel xac en Marc Nofler, que els draunes estan molt ben hecho. És veritat, o sigui... Era uno de los temores, que els dracs... Cuidao, no li has tot... Sí, sí, sí, sí. Estan molt guai, molt lograts. Sí, i, a més, és un punt molt important d'aquesta sèrie, perquè molta gent, a la que li agrada jugo de tronos o Game of Thrones o el Joc de tronos, o com li voleu dir, no li agrada en altres produccions semblants. És a dir, hi ha molta gent que dius, no, el senyor de los anillos no m'agrada, però ponte jugo de tronos. Ah, sí, jugo de tronos sí que m'agrada. Per què? Perquè és com tracten els dracs, que, de fet, a tota la primera temporada no surten, surten només al final, i el llibre igual. És com una adaptació paulatina de l'espectador o de l'actor amb el univers fantàstic. Però, clar, si de cop i volta poses un pastitge digital de la sèrie, doncs, pumba, bajons. Se baja el seca de todo. No és el cas, òbviament. I penso que ara que dius això també, un dels secrets de la sèrie, és que és una sèrie que transcorre un món de fantàstia, però que després parla de temes, diguem, molt diferents, parla de política, és una sèrie que era bé, jo diria política. És una mica el fenomen que passava amb Atelstar Galàctica, no? Això de com la gent veu Atelstar Galàctica, i el primer que diuen és que, a mi, les coses de naves i de marcianes no m'agraden. Ponteva a Atelstar Galàctica, i veuràs que no és una sèrie de naus però no va d'això, això és només un context. La sèrie va de moltes altres coses. I penso que aquest és una mica el secret de joc de tronos. Sí, bueno, de fet, és obert. És a dir, el George R. R. Martin, que és l'autor, com a mínim dels primers llibres, els altres llocs. No sabem... El primer capítol a l'escriure ell, això segur. Si és la sulegió de negros, doncs no sabem fins on arriben. Exacte. El George Martin Team, ja està. Això és com l'equip de Stephen King. Exacte. Stephen King Team i Martin Team. Martin Team. Doncs això ja es basa una mica, s'inspira en la història d'Anglaterra i tot el rotllo. És a dir, hi ha una base, històrica real, i després ja se'n va, i marxa cap a altres de roteros. La feta Community, a l'última episodia, ja ho deia, no sé si te'n recordes. Community, una altra sèrie que estem seguint i que ja en parlaré en consecàvi definitivament. Que no li ha de quedar gaire. Hi ha un moment que diu... Ja no vull estudiar Història d'Europa. Si quisiera estudiar Història d'Europa, vería Juego de Tronos otra vez. Així ens veuen els americans. Sí, sí. Estic convençut que molts americans pensen una mica això. Mira, això és com la història de... Bé, la història de Gran Bretanya, una mica. Bueno, s'ha tornat Juego de Tronos. A més, amenaza con Cuarta Temporada, però ja ha renovat. Ja està confirmada. Sí, van renovar el dia següent, que matéssim el primer capítol, amb la qual cosa Juego de Tronos per a largo, i és bona notícia perquè la tercera temporada, com anem al tercer llibre, és d'infarto. És autènticament d'infarto. Sí, i és el dubte que tenim, que no sabem si... Crec que no se resolda el dubte. No se sap si la tercera temporada adaptarà tot el llibre, que hauria de condensar molta xixa, perquè ja no els respecten els noms dels llibres. La tercera i Cuarta Temporada engloben el tercer llibre. Tot el tercer llibre. A més, seria l'opció més iòsica, perquè hi ha molta tela que talla els llibres. Sí, sí, amb el tercer llibre, jo penso que és de moment la cumbre de la saga literària, i espero que... i estic convençut que el David Benioff i el D.B. Wise, que són els creadors, que a més, per cert, que jo, ja que ho tinc, ho dic, van escriure aquest primer capítol de la tercera temporada. És important, també. Sí, perquè tenen tota la sèrie, que segueixen els primers des del començament, i encara estan molt actius, no com a Abrams. Abrams és un... Bueno, un cabrón, d'això, amb un si. És un poco cabrón. Feté, hacia tu equipo. Bueno, doncs, si està jugant de tronos, si està jugant de tronos, si està al xat, que estan discutint sobre quina és la prostituta de poniente més high-class, és veritat, eh? Això està passant. Diuen que Xae, bueno, sí. Xae, que a la sèrie és Sibel Kehlili, sinó, m'equivoco, que és una actriu porno. Ja crec que ja ho havíem comentat. Era una actriu porno turca. Ets una institució en actrius porno, especialitzat en actrius pornos turca. Sí, perquè, a més, n'hi ha una, la Sibel Kehlili, aquesta. Com es diu, ara? Sibel Kehlili. I la seva... I la seva pel·li. Perdona, això no s'entiu, mares. La seva pel·li porno més important... Es passa com en un... Estable, amb molta paia... És com molt bruta. Pallar... Telefísica, és a dir. A veure, has posat en context. Estable, jo no està passant en cap altra mena de palles. És una cosa molt curiosa. En fi, jugo de trones. És una gran sèrie, recomanem, i segurament sigui la candidata. A falta de veure Borgo del Gempayor, no sé què em dius, perquè et sento malament. El Marc està passant, es veu? Jo no el sento, directament, no el sento, el Marc. Sí, jo t'agafo el relloc. A falta de que s'estranyi Borgo del Gempayor, jugo de trones podria ser una de les grans onals, de la temporada. A falta d'aquesta, i a falta de les nostres estrenes, que arriba Hannibal, i arriba... Hannibal, o Hannibal, no sé com diríem, perquè és Hannibal Léctor de tota la vida. Sí, i haurem de parlar de Top of the Lake, d'alguna més que... Tothom s'hi endarà. Perquè, a més, Top of the Lake, està bé, eh? Sí, sí, sí. Ja ho dictes aquí. Està guai, aquesta sèrie. I un altre que es diu Widow... Ai, no recordo com es deia. Bueno. Bueno, Widow. Que també pinta prou bé, també pinta prou bé. Ja us en parlarem, tenim tots els dijous del món. Sí, home, no... A poc vulguem tant i pressa. Vinga, tira, Marc. Bueno, va, amb els pisets gens, ens hem estat en una nova secció. Vols participar activament? És possible, és possible que estiguin en condicions. Parlem. Segona vegada, en el programa que parlem de còmics, perquè arriba un momento esperado, diguem, en aquesta temporada, per tots els seguidors del còmic, més o menys mainstream, més o menys... de qualitat, que és el tomo actual de los muertos vivientes, el número 17, el coquetemer. Robert Kirchman i Charlie Adler, segueixen la seva sèrie, segueixen les seves històries, i arriben a esplantar en el número 100. Concretament, aquest volum que publica la mateixa planeta, recuperar els números 97 a 102, amb la qual cosa a l'equador del tomo, ens trobem aquest caca, que era el número 100, que deien que se iba a liar gorda, se ha aliado bastant gorda. Bueno, era un d'aquells moments que tots estaven esperant, evidentment, i amb les set de trips i cadillós, disparadíssima. És curiós sense saber quin moment era en concret, però estaven esperant que passés alguna cosa allà, d'aquestes pèsties. A més que li ha, que passés alguna cosa, perquè últimament s'està una mica apoltronant. El Kirchman no sé per què, és posar violents, ja veia. Sí. No trec mèrit a la seva feina, que és bastant òptima. Penso que Robert Kirchman, ja el coneixeu, és un dels autors més atrevits i més salvatges del còmic mainstream. Fora del còmic comercial, hi ha coses potser encara més besties que el Robert Kirchman. Però, en fi, aquest tio aconsegueix colar coses com Invencible, com Brit, o com l'Assembló Sombrilobo, de la qual us hem parlat bastant, un parell de cops en aquest programa. Superpapa, sí senyor. Superpapa, mira, ara, en tot el marro papal, podríem haver rescatat aquest còmic, no? Sí, sí, sí. Tot perquè se li atiros, és així. Real com la vida de mismas. No, avui us parlem de los mercats viventes. Doncs, això, com us diem, torna en plena forma, tant el Kirchman com l'Adler, amb les seves historietes de Zombies, i sí que és veritat això, que últimament està una mica en calma tensa, però calma. Hòstia, com mola la calma tensa, perquè no se'n parlencant un poc. Sí, és una transició, ja hi ha, però la transició ja comença a ser una travesia. Exacte, exacte. Doncs, bueno, es veu que la transició era hacia este momento. És un moment... Òbviament, no destriparem res a ningú, però és un moment canyero, que canvia bastant les coses, i sobretot el que ve després, penso que obren bastants bastants interessants. En aquesta travesia polèdicirto, que els estàs significant en aquests pobres, doncs supervivents del catombe zombie, que podem dir que no s'hagi dit dia sobre aquesta sèrie, i que, bueno, que els porta cap allots llocs i insospitats tan geogràfics com de l'ànima humana, perquè, clar, ja sabem que el que caracteritza aquesta sèrie, i aquí, més que mai, s'està veient, i jo crec que en els últims volumes s'estava exactuant molt, era aquesta història de que l'inferno són los otros hombres, no los otros zombies. Vull dir, aquí el dolent no és tan el zombie, que el cap i a la fi és un senyor que es passeja allà fent així, i traient baves, i comien do cerebros, com, no, sí, ens entenem, com els propis supervivents, que, bueno, tenen baralles, que tenen una lluita per la supervivència encarnizada, és l'ombre contra l'ombre, i crec que últimament s'estava exactuant molt, i sobretot també aquesta història que juga també Quirkmans sempre, que és, doncs, posar en crisi els conceptes de bueno i mal, o qui és el boi, qui és el dolent. Jo sempre ho he dit, una de les coses que més m'agrada dels muertesvivents és que els bons, o els que tu percebes com a bons, que són Rick Grimes i la seva tropa, en realitat es comporten com si fossin els dolents. No sé si ho has pensat, però sempre que hi rompen en algun campament de gent pacífica, entren amb les garmes, entren amb una pata de la porta, i els pacífics els diuen, no creem os armes aquí, i tu sospites dels pacífics, però també de la taula, de la taula del que fa... I aquesta turbietat moral i aquesta posada contra les cordes de la teva pròpi ètica és el que juga Robert Kirchman de conya en aquesta sèrie, i aquí es potencien molt, sí que ha baixat un amic al ritme de sang, i vísdeles, però ha posat bastant en aquest sentit. Sí, en relació, en el que dius de qui no són els bons i qui no són els males, la gràcia és que també aquí de tothom per seu compte i de tornar a recuperar els poders partint de zero. És a dir, són els bons, no, són simplement els que seguim. Si hi hagués una sèrie paral·lela, que seguís els habitants del Pueblo de no sé què, doncs seguiria una història paral·lela amb dos personatges, dos nucleus protagonistes. Això està prou bé. De tota manera, una cosa que dius, és veritat que ja no hi ha tanta sang, número cina parte, últimament, hi ha una mica menys de sang explícita i tal, però sí que ha jugat molt bé amb determinats personatges. Hi ha uns personatges que ara mateix fan molta por, hi ha uns personatges que no t'esperava res, i que no podien dir res, perquè a més correm el risc d'espollejar la sèrie de televisiva, que encara porten... bueno, queda molt encara per córrer. Moltes vegades. De fet, jo una mica abandonaria tota esperança que en algun punt, hi haurà punts que es trobaran la sèrie de còmics i la sèrie de televisiva, però aquella cosa de... per on hi van de los còmics en la sèrie de la tele? Ja no té sentit. No, perquè a més hi ha personatges que desapareixen a la sèrie dels còmics. No, és impossible allà. Però bueno, tot podria ser. Hi ha moments apartats a la sèrie de còmics, que són molt bèsties, i que acarreuen una història de trasc que no veigis. És una llàstima no poder parlar dels personatges, imagino que les gent seguint la sèrie ja sabran de qui em refereixo últimament. Però bé, ja dic, és una sèrie que aconsegueix fer molta por. És un còmic que fa por, tio. Sí, perquè és brut, és malaltís, és claustrofòbic. L'Atlard domina molt bé... Tot i que té un dibuix molt tosco, buscarament, forçadament tosco, domina molt bé l'exercositat de les cares, domina molt bé aquests jugos de l'ocells i somres, no només físics, sinó també anímics dels personatges. Està molt bé, jo crec que és un gran artista de l'Atlard, i les s'intenta bastant com un guante. Kirchmann i Atlard firman aquest número odissat de los motos vivientes, del qual no sé si tens alguna cosa més a dir. Sí, jo diria només una cosa, que tant es para aquest moment, el moment ha apretat, després el que després em portarà, i tot això ja sí que mola molt la idea. Però el moment on sí, a mi em va deixar... Ja, però perquè tu... T'ho m'esperava més. Clar, perquè tu ets un tio duro, i llavors aquestes coses t'he rebotat un poc. I això que està molt ben portat, hi ha una sèrie de pàgines fins que arriba aquest moment culminant, que és bastial, és a collonar, però després dius, i ja està, bueno, jo crec que és una altra cosa. T'hi tendràs que esperar. Però bé, no, exacte, només aquest tomo és dels millors tomos que recordo de la sèrie. Sí, home, i tant, i tant. Allà hi està, aquest número odissat, algo que temer de los motos vivientes que ha dit la planeta, i que inclou, com a extra, una altra ració de les portades originals, en aquest cas, de la 49 a la 63, que permeten, doncs, una mica, contemplar amb una mica més de detall l'art del Charlie Atlard. No és la única cosa dels Walking Dead que tenim per dir-us avui, perquè la sèrie dels Walking Dead, la temporada, la tercera temporada s'ha acabat, i podríem parlar una estoneta d'això, però serà d'aquí un rato. Por la mañana, en la tarde y de noche, tres veces al día, y venga otra vez. Por la mañana, en la tarde y de noche, tres veces al día. Y que si hubiera finirlas en tus adentros, esconderte por fuera de pronto me pierdo. No tengo miedo a darme de ti, es lo que pretendo. No tengo miedo a ser feliz, habrá un quien pueda hacerlo. ¿A quién comete algún desliz a mares de ser honrados? Es mejor no entrar ahí, más guapo está vacayado. Por la mañana, en la tarde y de noche, tres veces al día, y venga otra vez. Por la mañana, en la tarde y de noche, tres veces al día. Y que si hubiera finirlas en tus adentros, esconderte por fuera de pronto me pierdo. Por la mañana, en la tarde y de noche, tres veces al día, y venga otra vez. Por la mañana, en la tarde y de noche, tres veces al día. Y que si hubiera finirlas en tus adentros, esconderte por fuera de pronto me pierdo. I had no business asking you the word. El Marc està com capa enrere. Jo no li veig les mans, però toca els botons. El Marc està amb cara de... No tocava el programa. No me habéis jodido. Et paguem nosaltres. Està amenaçada. Està amenaçada. Tornem a parlar de les sèries. Ojo amb els spoilers. Hi ha gent que encara no ha vist a final. Ara parlarem de Walking Dead. Intendrem evitar spoilers. També és veritat que és difícil parlar sense spoilers. No farem mai. El Marc està com capa enrere. El Marc està com capa enrere. I algú no vol saber absolutament res de la sèrie final. I aquí, si no s'ha més ja, fa dos dies. El digital Plus la fan dos dies després. No em pensis que moltes coses més. El final podríem fer spoilers. El que sí que podeu fer és trucar-nos. Ja que parlem de la sèrie, truqueu el 93-3-7-2-3-6-6-1. Què t'ha semblat? 93-3-3-7-2-3-6-6-1. Solo las mujeres. 93. Parlem de Walking Dead. El punt final d'aquests 16 episodis. 16 episodis d'aquesta tercera temporada. No havíem quedat que la cadena de Walking Dead fes temporades més curtes. Jo pensava que ja ho havien entès en relació a la segona temporada. Dos muertos vivientes. El còmic porten 102 volumes. Una cosa és el còmic i l'altra és la sèrie. La sèrie va fer una primera temporada de 6. La sèrie va fer una segona temporada de 12. La sorpresa per tothom. De cop i volta la van cagar amb una segona temporada més llarga. Crec que era els 12 episodis. I tothom es va cagar en la sèrie. No conec ningú. Ni tan sols es creadors perquè van fer fora a la meitat que li hagi agradat la segona temporada. Dius que hagàvem les coses ben col·lat a tercera. Fins i tot el periplo de Glenn Mazzara que era el conductor d'aquesta temporada. Sí, crec que penso recordar que sí. Però ja l'hem fet fora, és igual. Ostia, que sóc creador de Walking Dead. Fuera, que sóc Glenn Mazzara. Fuera també el Glenn Mazzara? Sí, el vam fer fora de la quarta temporada. L'únic que es queda és el Robert Kirkman, i el Robert Kirkman està fijo. Potser aprofiti per dir que fem això a la sèrie ja que no ho hem fet així els còmics. Cada cop té menys a veure una cosa amb l'altra. Ara mateix la tercera temporada s'ha acabat amb... un marc que sí té a veure amb els còmics. No amb el marc, però un marco. Un marco. Un fondo. És molt complicat. Un fondo que sí té molt a veure. Els dos plans enfrontats, tota la temporada porta... Més o menys el còmic anava d'això. Però ja està, la resta ja és molt diferent. Potser el Robert Kirkman sí que faci... Mira, això ho podria passar aquí. En tot cas, tercera temporada... Hem de començar molt forta aquesta tercera temporada. Nosaltres ja l'havíem deixada i ens van dir... De fet, això és una mica de confirmar el que deies tu abans, que havien de fer una temporada curta, i si quedes amb aquests primers capítols de tercera temporada, com si fos una temporada curta, aguanta molt bé. És el que estàs dient ara mateix, pots continuar. Està bé, perquè realment és que aquesta primera part de la tercera temporada fins i tot acabava amb un cliffhanger, millor dels cliffhangers. Però era un cliffhanger de temporada perfectament. Però gairebé millor que aquest final que ha estat... Doncs això, 8 episodis més del que calien, van fer un parón de 3, 4 setmanes... Potser una mica més, van fer un parón una mica més llarg, i van tornar després de 8, 10 episodis molt brillants, molt potents, amb molta acció que era el que cal. Al final, una cosa és que el còmic va ser interioritzar amb una sèrie... amb gent polulant i fotent hòsties amb balletes i ballonestes i tot el que... Ballonestes i ballonestes. El que cal és una mica més de xitxa, literalment, una mica més de sang i fetge. No pots tornar a les endades de la segona temporada, què és el que van fer després del paró navideño? Sí, exacte, van tornar com ossos, i el que van fer després del paró de 3, 4 setmanes... Sí, sí, jo recordo un dels episodis, quan ja portàvem 3 o 4 de presentacions, un altre episodi, durant 3 tels publicitaris... En sèrio, això ho vaig estar content. El Herschel, un dels protagonistes, per a una persona gran, anava a l'habitació on hi havia un personatge i parlàvem d'aquest personatge. Anava a la segona habitació i parlàvem del següent personatge. Estan important, senyor Moleta, reduïda, que m'han taca-taca... És normal que trigui 3 tels de publicitat, especialment en una sèrie que no coneix les maldites ellipsis. Exacte, exacte. Per què aquesta lentitud, en los muertos evidentes? Per què? Pregunto, no sé... No sé què els ha agafat, els ha picat una mosca del sueño o alguna història. És veritat, sí, s'ha lentit molt, i, a més, penso que no han arribat a... Són la metri a la puntilla, en tot, no hi ha res ni tampoc han explotat les trames que s'estaven estagant durant tota la temporada, s'estava creant d'un caldo de cultiu bastant important, que no ha tingut sortida al final d'aquesta temporada, que és el que esperàvem tots. Hi havia un afrontament estrella... Més que han estat preparant, que dius, vinga, aguantem el 15, per haver-hi el 16, que serà l'eclusió... Exacte, no, sí, sí, preparant el terreny, i al final... Pum, no, no, no, no, pues... Tothom queda un poc a la mitja, aquí no hi ha... No hi ha res, no hi ha res, no hi ha res, no hi ha res. Llavors, què passa? Que ha hagut de sortir del Robert Kirchman? És que estiguin tentant per la senta, és molt complicat. Ser personatge, que tots esperàvem que... ...des del morir, no s'ha mort i ara ha sortit del Robert Kirchman, diuen que a la quarta temporada tornarà a sortir d'una manera que no, l'esperàvem... Amb dues auctions. Que li han d'anar a sortir. Hòstia, no veig que he hagut d'anar en aquesta opció. però en fi, que en aquest sentit no acompanyaràs expectatives, sí que han intentat jugar una carta emocional, doncs retirant un personatge bastant estimat, però la veritat és que tampoc... No, a més és que això vol dir que s'ha organitzat tot això, s'ha reduït tot, l'important d'aquesta sèrie era que era una sèrie de zombies, però que anava d'altres coses, ja on importava més un conjunt de situacions abans que els individus... I ja ho hem reduït tot, vivirà, morirà este, vivirà, morirà l'altre. Ja estem una altra vegada amb qualsevol de les altres sèries, com qualsevol altre. Sí, sí, és veritat, s'ha organitzat una cosa amb una sèrie que tampoc és que fos el... el sumo, men... estilització ni en clàssic. Per què et diuen que no era tan estimada el personatge? Bueno, ja és que aquest era el problema. És que és el problema, juguen a que és estimat, se suposa que és estimat, però tu quan veus que retiran aquell personatge, és que dic retiran, com si no s'entengués que el maten. Quan maten aquell personatge, te n'adones que tampoc és tan estimat. No, i te n'adones que no és estimat perquè no han sigut capaços, han estat capaços de fer-ho estimar, perquè el còmic és un dels personatges més rellevants i més interessants, i aquest, en el moment en què desaparegui, jo ploraré. Jo? Sí, sí, és veritat, en el còmic passa així. Jo crec que és també part del culpa de l'interpret. Interpret al final no és més bo o dolent aquest interpret que la resta. No dic perquè sigui bo o dolent, dic perquè no ho sé, no acaba d'acollar la presència física, és un intèrpret o interpretessa que hem vist al llarg de molts anys, en sèries fent secundaris, i a més una persona que mai m'ha agradat, que vols que et digui, sempre quan has sortit en una sèrie, he pensat, ai, bajona, i en aquesta no era a menys. És quasi que m'alegro que la gent... jubilada. Sí, però en tot cas és això, al final l'episodi, sí que és veritat que el veus i és una mica més entretingut que la resta, però que tampoc és gaire difícil, però després et deixen un res, s'acaben a temporada, s'acaben a temporada. Recordeu, quants acabaven a temporada de l'OST com quedàvem? Hòstia, jo era una catombe emocional, eh? O sense arribar a l'OST, àlias. Recordeu un final a temporada així, i compareu amb aquest fondido a negro final, que dius, hòstia. I ara que ens espera, sí, el Robert Kirman ha sortit dient que serà totalment diferent. Doncs gairebé s'escusa per no veure-la. Jo ja ho he dit. Quan comenci la cinquena temporada, que serà la següent de la següent, ja m'ho pensaré, veure si l'enganxo. En qualsevol cas, gran bajona per part de Can Walking Dead. Bueno, no sé, no, a veure, seguirem veient-ho per veure què passa, però, bueno, de moment les coses no han quedat molt. Jo deixaré de veure-la quan passen l'última barrera. Ja han posat aquesta primera barrera, ja han saltat aquesta primera barrera de personatge, sí, personatge no, que ja m'he d'haver bastant, per on no suena. Una altra segona barrera que no havien de saltar és la banda sonora. Han posat de cop i volta la tornada de la publicitat d'aquesta que vam fer de Nadal, han posat banda sonora. I això han aconseguit, doncs... Bueno, sí, vale, doncs momentos de violín, quan se muereu algú. Això no ho tenia, això, aquesta sèrie, i no ho volem, aquesta sèrie. En el moment en què els tombis es posin a córrer, jo cojo i apavo. Ja està, ja està. Vinga, firmo, firmo, firmo que està... I ho faran. I s'organizaran i hi haurà un que serà el líder. Ja veuràs. Romero ha dit l'última paraula. Sí, és veritat, és veritat. No m'havia fixat amb això de la música, dels violínes i tot. Michael Jackino, quan es va entrar a que volien fer això, va canviar-se de línia de telèfon. Va comprar un moment nou amb una línia nova i no el van trobar. Ah, i no m'havies trobat. Buscar o ser un sustituto. Què és una mierda? En fi, això, tercera temporada. Doncs al final molt poc recomanable. A principi, què deia? Sí, sí, balleu la que apunta a maneres. No ho feu. Ni punyeteroques, com sempre. Ni punyeteroques ni del que us hem dit ara. Ni del que us direm a continuació. Mentrestant tots aquests senyors. I, a mi, amb xismas, que no hi hagi ningú que vulgui ser. Aquesta generació, que són grans amb els seus fills, que es veuen els teus fills. Ens hem empalxat que estaria bé que fessin un capítol musical dels Walking Dead. Suscribim-nos, totalment. Si fan això, jo, com a aspirant guionista, m'agradaria que em truquessin per escriure les lírics dels zombies. No, és veritat, les lletres dels zombies, i jo m'hi oferiré a escriure-les. Bueno, va, que anem ple a ganar aquest programa. Una mica de cine, que no hem parlat de cine, que dèiem 5 minuts perquè arribem al punt de les 9. I no hem parlat encara, no hem recomanat cap pel·li. Hi ha alguna pel·li aquesta setmana que puguem recomanar? Sí, n'hi ha tres, però com ja ho hem fet la setmana passada, doncs ens quedarem amb dues, i després seterem la tercera. Efecte secundariós, què tal, ara que ja l'has vista, que no l'havien vist en el seu dia? La última pel·li de Steven Soderberg. Per la part que li toca el Soderberg, que està molt bé, és una gran pel·lícula molt ben feta amb un facturó impressionant. Soderberg és un dels grans realitzadors a nivell tècnic i nivell formal del moment per a mi. És un tio que dirigeix com a los dioses. I tant. S'ha molt bé el que es fa anar amb imatges com a nàdia. Toc a qualsevol tema i ho fa bé? Toc a qualsevol tema i ho fa bé, i a més és un tio que transpira aquesta llibertat de moviments. És un tio que diu que m'he de la gana... m'he de la gana fer una pel·lícula xorra i la hago. Ve una pel·lícula xorra. Fa pel·lícula xorra i li surten bé. O 2011. I tu dius, són pel·lícules que no tenen un gran calado cinematogràfico, però que estan impecablement filmades. Aquest cas no és una excepció, efectes secundàries. Per posar una mica en context de la gent, és la història d'una noia que ha estat més per part del seu psiquiatre, un tractament psicofàrmac revolucionari, una nova... Que això és per superar la sortida de la persona del seu marit, alguna cosa d'aquestes, no? Sí, bueno, ella ja tenia problemes abans, problemes psiquiàtrics, i ara problemes de depressions, i ara tornar al seu marit, sortir de la presó, i li tornen els problemes. I llavors es posen mans d'aquest psiquiatre que ha recomanat per una altra gent més sinistra, doncs li recomanar... Li recepten en aquesta noia unes pastilles, i les pastilles, doncs... Ho den consumenten. Tota aquesta part de la pel·lícula està molt bé. Sí. Tota aquesta part de la pel·lícula està molt molt bé. El guió està ben construït, està ben fet, les situacions de paranoia i de surrealisme gairebé estan ben portades. Tu tens una pel·lícula que es mantén molt dintre dels caufers del naturalisme i de l'hiperrealisme gairebé. Està tot molt bé, funciona tot molt bé, molt ben interpretada, molt ben dialogada, molt ben... Tot molt bé, tot molt bé, tot molt bé. Fins que, al final, arribo a un punt en què el guió fa un estrambot i cogiro, un tuís d'aquells de... Ah, todo esto es otra cosa distinta de lo que os pensabais que era. I aquí se'n van tant a tots, se'n va cap al terreny de la sèrie B, i es converteix en una mena de noir, una mena de cine negre d'aquest clàssic, però bastant xungo, bastant... Bastant això, doncs, de ser bé, no?, d'això que t'intenten colar un tuís per deixar-te con la boca abierta, i la veritat és que penso que la caguen bastant, bastant. Penso que és un gran fallo d'aquí, de l'Escot Barnes, que és el guionista, i que, bueno... El Soderberg, suposo que ho ha acceptat, lo ha cogido como ha podido, i el tio salva molt la papeleta, l'Esteven Soderberg salva molt la papeleta, però sí que és veritat que algú es pot sentir fins i tot una mica ofès, de dir, hòstia, però quina cosa més facilona aquest gir... És igual, perquè el mesc vinent es trenaran un altre pel·li, i ja està. I ja està, i aquí no passa res. És veritat, quina té, en cartea? No ho sé, però que se tenia que retirar, i que era veritat. És com que es contradigues i mateix. No te voy a jubilar, te voy a sacar sus pel·lis más. Contagiados, podrías ser, a saber. Contagiados, sí, sí, sí. Contagiados, no es conya. Si la fesina dels pastoras diria contagiados. Los últimos contagiados. En fi, igualment, la recomanem, no? La següent recomanada, i sobretot, si aneu a veure-la, teniu un contagió, que hi hagi un giro estrandbòtic, i us l'haurà d'aprendre amb filosofia. Mira, precisament, també té un giro una mica estranya, bàrbara, és una pel·li que faran a dos cines, segurament. És la nova pel·li del Christian Petzold amb la Nina Ros, una actriu alemana que hem vist recentment a Somos a Noig, per exemple, la mesa habitual del director. En fi, ambientada a la Alemanya Oriental de 1978, 80, rotellones de cero i tal, aquesta dona és una enfermera d'un hospital d'un poble molt petitor que ha d'intentar... Té la seva parella a l'Alemanya Occidental, té els seus espies que venen a veure-la per assegurar-se que se porta bé, i que no és una comunista. En fi, la pel·li és 100% de Verdi, molt ben feta a nivell de direcció, amb una direcció minimalista, molt propera a l'actriu, de manera que més que un drama sobre el teló de cero, és un drama personal. És un drama sobre aquesta enfermera i sobre les seves interesses personals contra els interessos que són imposats per la seva feina. Està molt bé, a mi m'interessa molt, em va deixar bastant tocat, és un drama molt més intens del que sembla, tot i no recorre ni abans de sonores ni a grans moments dramàtics, excepte al final, que a mi també em va deixar una mica fluixot, i queden 10 segons. Com que queden 10 segons, no va, no? Dit això, posició infernal, la tercera. Recomanadíssima, aneu a veure-la. Gràcies a tots per ser aquí fins la setmana que ve, o no? Gràcies. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, NERPRO t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat preu a NERPRO. Truca'ns al 6-8-2-345-853 o consulta la nostra pàgina web NERPRO-SEGURIDAD.com.