Condensador de Fluzo del 25/4/2013

Another round goodbye and a hundred sales That deep in the sky is viral and she left in the fall that took pictures on the wall It's always a battle, trouble, poison Well, a rat always knows when it's in with weasels Yeah, you lose a little every day Well, I remember when a million was a million They all have ways to make you pay and she left in the fall that took pictures on the wall It's always a battle, trouble, poison And she left in the fall that took pictures on the wall It's always a battle, trouble, poison I left home with a loud smile Today I got up, I'm really happy The sun in the morning shines on my face A fresh breeze helps me wake up, I say The city looks like my friend Today is my day and no one is going to ruin me La chica de la esquina ríe con picarría Yo sé que es lo que quieren y se lo voy a dar Yo digo salta, salta conmigo Digo salta, salta conmigo Salta, salta conmigo Voy muy bien camino sin preocupación Pasa la gente y me miras mal Pero no me importa a mí, me da lo mismo Hoy estoy alegre y tengo ganas de saltar conmigo Salta, salta conmigo Digo salta, salta conmigo Salta, salta conmigo Salta, salta conmigo Salta conmigo Bueno, què tal? Bona tarda a tothom. 8 i 3 minuts des de l'estudi. Tampoc és tantat. 7 de ràdio d'Esvern. No. Hem tingut problemes a la sala d'edició d'Audio 5 de la sala de ràdio d'Esvern. Amb el tècnic. I hem començat... Exacte. Sí. Exacte. Això no ha sortit tan entena quan ens has insultat. El nostre tècnic ens ha dit malparits. Canviarem el tècnic 8 pel tècnic 6. Si sempre es comporta molt millor. Perquè el vam l'automitzar al principi de la temporada i sempre fa el que li diem, no com el Marc és un rebelde. Exacte. Bueno, jo vaig posar en aquestes pel·lícules aquí. Sí, aquí vegi la webcam. El Xavi està fent aquí una mena de meloquitat de les manos. Un deploy. Un 3-play. Un 3-play. Un 3-play. Perquè sí, perquè les tenim aquí de moni. Bueno, doncs això és el condensador de fluzo. Un programa que no va estar assignat llibres per Sant Jordi. Per què? Perquè no vam voler. Perquè estem en contra de Sant Jordi. Del Sant Jordi. Estem en el drac, no? Sí, clar. De tota la vida. Animalistes. No el maltrat animal. Aquesta. Drac és un animal. I tant. Sí, vale. Doncs després de no haver assignat llibres la setmana passada, doncs tornarem a estar una setmana més amb vosaltres, parlant de les nostres cosetes. I, a més, no parlem de llibres, avui. Bueno, sí. Sí, definim llibre com acompendi de pàgines escrites i agrapades o cosides pel llum. Parlem de llibres. Que parlem de còmics, eh? Sí, parlant de còmics. Bueno, també està bé, tan fenòmetre de còmics. Com sempre, us diem que us donem la benvinguda, que estem molt agraïts que estigueu a l'altra banda, i que ens podeu interpel·lar quan vulgueu viatjar al www.radiodesgans.com El telèfon en 93-372-366. U. I jo també vols ser el telèfon. I ja està. Sí. De fet, ja està. Tenim blogs i Facebooks i tal. Digue'l, digue'l, digue'l. Projectafluzzo.blogspot.com Exacte. I el Facebook ens podeu trobar al facebook.com. Projectafluzzo, però bé, no ho mirarem ara, perquè tenim un ordinador molt petitó, i fem un canvi de pantalla. Sí, nosaltres no ho mirarem, però vosaltres sí que podem mirar el projectafluzzo, perquè allà hi pengem tots els programes endarrerits, si, doncs, no sé, voleu tornar a enganxar el Carlos amb aquella gran cagada que va fer aquell cop, o... Sí, el Xavi ja es va despullar, i va mostrar la seva tita fica de cap endins. Exacte. Voleu riure d'aquells galls que fa el Carlos, doncs els podeu recuperar el blog del programa. On teniu tots els capítols del condicionador de fluzot de la primera i la segona temporada? Què passa? Ja que parles de capítols, ja que estamos, que també parlarem de sèries i de cinemes, que us apigueu. Pels qui no ens heu sentit mai fins ara, que no sé, no veurà gaire gent encara, però... Ojo, que em sembla que tenim un ràdio de noves incorporacions, em sembla que són 150 a cada setmana, eh? Haurem de preguntar a l'EGM, però em sembla que per aquí. Fes-me calia. Bueno, doncs, si us avançem, que parlarem de còmics, parlarem bastant, bastant de còmics, perquè estem, que no donem a bastant les novetats, i us les volem, doncs, una mica explicar, perquè hi ha coses molt interessants, com, per exemple, una de les novetats de Panini i del MES, que és un tomot dedicat a Anic Furia. Ara, Anic Furia està una mica... Home, no diré de moda, però és el personatge de Marvel, con la conya, que amb més pel·lícules ha fet, en realitat. Entre que es burta totes les que no són d'ell. Per això dic, si us quedeu als finals dels crèdits de les pel·lícules de Marvel, sempre veieu un senyor, que és el Samuel L. Jackson, que és Anic Furia, doncs, un Anic Furia últimament està bastant de moda. Ara què dius això? Has vist ja la cena pors crèdits d'Airon Man 3? No, no he vist Airon Man 3, o sigui... No, el que s'ha filtrat la cena. Airon Man 3, no, però la cena s'ha filtrat. Doncs no me l'expliquis, perquè la vull veure demà en pantalla grande. Bueno, doncs com ho sé, Anic Furia una mica està en boca de tots aquells que els agrada els còmics de superhéroes concretament de Marvel, doncs per això, perquè és aquest personatge que ha amalgamat tots els vengadores i que s'ha dedicat a anar a recuperar-los per formar aquest supergrupo i tal. Però si anem a l'àmbit purament dels còmics, ens trobem que Anic Furia no és exactament aquest personatge. El Samuel L. Jackson és l'anic furia versió Últimate, que va proposar Marc Miller i Brian Hitch en el seu moment, però hi havia un anic furia anterior. David Hasselhoff. Podríem dir que era blanc. David Hasselhoff. Se'n semblava una mica, tenia un ramalàs de David Hasselhoff. Home, de penta, perquè he tingut una idea. Bueno, sí, David Hasselhoff, de jove, podria haver protagonitzat algunes de les històries del Anic Furia. És un personatge que ve de llarg. És aquest agent de SHIELD que també va retratar Jim Stranko als anys 60 i 70. Bueno, jo soc megafant de l'etapa del Jim Stranko. Penso que és la millor versió que s'ha donat del Anic Furia fins al moment. I és la versió clàssica la que recupera Carcenis en aquesta novetat que us portem avui. Carcenis, nada menos. No és la primera vegada que Carcenis s'enfronta amb Anic Furia, o més aviat, però si s'enfronta potser és una manera... És la bona manera de dir-ho. Exacte. Ja havia tingut anteriors enfrontaments. És que no em surt una altra manera. És que el Carcenis va de cara sempre. La Carcenis va a matar, va a no a fer prisioneros. Però ara ens arriba una altra versió, una versió Max, que és aquesta línia de Marvel, que no s'acorta un pelo, és aquella, diguem, subbranca de Marvel, que està destinada a gent pública, una mica més adult, i ho demostra, doncs, colant tacos, sexe i violència a Mansalva. Doncs que el Punisher es mou allà, com... Correctíssimament. De fet, Punisher és, jo crec, la major aportació de Carcenis a la línia Max a tota aquella etapa va estar enbrillant, que va disparar bastant el personatge de Punisher, el va ressuscitar, i que, bueno, no, no em va dir el Max Furia estar una mica en aquesta línia, no. El Punisher era molt canyeu, de màfies hipersangrientes. Aquest... Nick Furia no és tan salvatge, però sí que està pujat de to a nivell de sexe, de violència i de tacos. Sí, és veritat, és el primer que resalta. Tires aquest volumen a la cara i dius, ostres, això ho va fortet. Però el Nick Furia era com que no, s'ha de tenir una edat, no, en tot cas. Sí, però aquesta història s'entra una mica a les seves aventures dels anys 50 i 60. Un Nick Furia potser una miqueta més comencual a tot, i que el Nick Furia és un tio que no em velleix. No, no em velleix, però quan te'n vas enrere tampoc és molt més jove. És veritat, sempre té una mica la mateixa pinta. Però explica una mica les seves històries a Indochina, a les guerres a Vietnam, i s'escentra concretament aquest... més guerres perdides, que és així com es diu el volum, en totes aquelles històries, en aquell context sociopolític, absolutament incés i tremibundo, que va acostar la humanitat al fin de sus tiempos, perquè de fet, és veritat, recordo, que la història ha llegit en algun lloc, que el Doms Day Clock, en aquell moment, es va situar en el punt més proper de tota la història de la humanitat. El Doms Day Clock és aquell rellotge que marca la fi del món. En una hora que són les 12, quan es fan les 12, quan es compleixen les 12, és la fi del món. Els minuts que falten per arribar a aquestes 12 marquen la distància que estem d'aquesta fi del món. M'estic explicant fatal, però és tot així. Ara mateix estem, no sé si, a les 12 anys 4, una cosa així. Però en aquell moment, a tota la crisi dels missiles, em sembla que la humanitat es va situar a les 12 a menys dos minuts, una cosa així. Som el Margueró a punt de l'expàl·li fora. Doncs se situa en aquest moment històric, aquesta aventura del Nick Furia, i, bueno, construïeix un relat bàsicament bèl·lic, on se sucedeixen les intrigues polítiques, però sobretot se sucedeixen les trames de tiros i tortures. Això va així. Ja el coneixem, és aquest escriptor escocès. Diries escocès, no? És escocès o calés? Podria ser. Molt a dir, que fos escocès. Li pedaves tant. Jo diria que és escocès, que va trencar-ho tot amb aquella sèrie de predicador. Jo m'estic llegint encara. Fa dos anys que el tinc, tota la distància d'absoluta aquella. És una sèrie que la comences i estàs en temps per llegir-la. Fa anys i fa anys, però, bueno, que deu n'hi do, perquè era una obra extensíssima, però va marcar el comic per adults, i la sèrie és una mica obertes de caràcter més madur. I està una mica en aquesta línia de Destroyer, dura i forta, de predicador o de Hellblazer, de la tapa que va fer el Hellblazer, potser no tant com The Boys, és més sòbria, més rigorosa que The Boys. Però, bueno, una mica per aquí. Que és un senyor de l'Europa d'Ales, que també va estar a Max Punisher amb el propi Garcenis. Què? Dios los crea y ellos se juntan. Sí, bueno, sí, sí, escolta. A l'Europa d'Ales hi ha autors, hi ha dibuixants, així bastant canyeros, que et tiren bastant cap aquesta branca salvatge de la Marvel més deslinguada. Casant a la perfecció, el Gran Parlov té un dibuix molt... No sé, té un regus molt clàssic, super, super xulo. És un dels dibuixos que últimament, dels dibuixos mainstream que m'han enganxat més, perquè té un to com europeu, com bastant intemporal, que acaba de rodonir-ho tot i acaba de convertir aquest Max Furia, més guerres perdides, en un dels imprescindibles del còmic, diguem, para supereroico, porque es universo Marvel, pero no va de superhéroe, sino que va de espionaje, conspiraciones, tiros i mas tiros, molt guai. Per sortir a algú, en plan... No, perquè ja et dic que, com que passen els anys 50 i 60, exacte, el boom supereroico encara no... tècnicament encara no havien... Estaven ja començant els 4F, els pidermen tots aquests, però en principi són coses totalment paraleles. Tant li he comodit, sembla que sigui una cosa escrita en aquell moment, no? És actual, però ambientada als anys 50. Sí, sí, sí. Que... ahir ho tenéis. Com es deia? Mís guerres perdides. Mís guerres perdides, ha dit a Panini. Bueno... Ah, mira, ara sí que sona, eh? Avisa'm a l'audiència que el Marc està experimentant problemes tècnics, ja ho has avisat tu, Carles, al principi del programa. Mira, això ho has nascit, va perdre el Barça, i jo em vaig enfadar i vaig veure una sèrie, no tenia memòria al vis-du, i vaig dir formateo. Però com va perdre el Barça, ja estava una mica punky, doncs vaig formatejar en formato NTFS en comptes de fer-ho en FAT32. Solució, la paret que té el Marc per mixar cançons, doncs no hi hages l'USB. Què puc salir, Marc? Doncs el drama, no passa res. Menos mal que el Madrid va perdre-hi. En fi... Res, anem parlant, fem una cosa, vestiran cançons, i ja anem parlant, no? Ja què vols parlar, vinga. Doncs ara de sèries. Sí, us avisaven que això parla una mica de còmics, sèries, cine, de vegades surts, teatre, i de vegades surts en lliures. Avui ara toca parlar de sèries, i toca fer una mica de... Bueno, toca no, em dóna a mi la Santa Gana. Fer un especial sèries de por recentment estrenades. És a dir... Bueno, hi ha material, eh? Sí, però bueno, hi ha dues que s'han estrenat ara mateix, fa una setmana o així. Una s'ha estrenat per Netflix, una s'ha estrenat per Amazon. És una cosa rara. Abans d'això em permets dir que hi ha una certa revifalla del terror televisiu. No ha arribat a morir mai, però en els darrers anys, ha tornat a sorgir amb força, i penso que fins i tot em serien interès, en alguns casos, vull dir. Sí, el problema és que no sé qui li devem la sort. Perquè per mi és una sort, al final, de viure d'alguna manera. Què li devem a Trublot? Diguem Trublot. És una sèrie d'encadenaments, de causa de conseqüències, que potser va començar amb Trublot a partir d'una reformulació dels vampirs per contrarestar l'efecte de la crepusculó. Però jo potser, algun més més més recent, el podria tenir el Ray Amurphy, d'American Horror Story, però no podem menysprear Trublot com a petit preferent també d'American Horror Story. És una sèrie d'encadenaments, però jo crec que va obrir cerca a mi, i aquesta gent va dir que es pot seguir fent terror televisiu. Sí, l'American Horror Story ja directament és terror pur. En canvi, Trublot, si li podem buscar altres històries. Sí, potser? Sí, bueno, tot és una malgama. Vull dir, l'American Horror Story també té molt d'humor, i molt de suspens i altres gènere. Però digues, digues. No, digues que precisament en aquesta línia, en la línia, més o menys de resposta, a algunes coses ja establertes i, alhora, reformulació de les mateixes, surt Hemlock Groove. Hemlock Groove, no sé com es pronunciarà. Groove. Hemlock Groove s'escriu, en bac. Ja ho sabeu. Què és, doncs, una nova adaptació d'un llibre, o una saga de llibres? Què passa a un poble? Un poble de l'Amèrica Profunda, on hi ha homes llop, on hi ha vampirs, i altres bèsties. És a dir, es juga la mateixa carta de troblot, almenys, sobre el paper. Després descobrim que és una mica més diferent la sèrie. En tot cas, la crea, o la dirigeix, com a mínim, els primers episodis, Leli Roth. Aquest tio, amigote de Tarantino. Exacte, aquest tio, a banda de sortir a... Matitos Bastardos, com actor, sortia per allà. Va dirigir algunes pel·lis de por, algunes més interessants sobre el paper, en realitat, però bé, va fer, no sé si recordeu, Cavin Fieber, va fer Hostel, sobretot... Sí, jo soc molt fan, de veritat, de Cavin Fieber, i és més, t'ho agraeixo a tu, perquè tu me la vas fer arribar, i de Hostel. Jo és una pel·li que em declaro obertament fan. De Hostel soc molt fan, no li va agradar ningú, i no ho entenc. Jo la vas trobar bastant fallidota, però potser perquè es va vendre d'una manera diferent. Va vendre com la que t'ho ha fet el terror, i no és tan així. Em sembla una pel·lícula de terror, bastant important. Però digues, digues, perdona. En tot cas, aquest tio, ara s'enfronta a aquesta nova producció de la Netflix. Netflix és aquella cadena que només existeix als Estats Units, però a Espanya no, perquè no poden pagar els drets de l'esgà i tota aquesta merda. Que tu pagues, bàsicament, i veus el que vols, pagues per què vols veure. Últimament estan invertint en sèries, van invertir 100 milions d'euros a House of Cards, que ja la vam recomanar per aquí, i que tot serà de les millors d'anys. I ara fan aquesta. També van fer... que malament queda quan intenta aportar alguna cosa, i se t'esborra el nom del camp. Digues, li diré, Lily Hammer. La sèrie d'Estip Vanzant, que era un mafiós que se n'anava a Dinamarca. I ara faran d'aquí, no res, a resta del development. Sí senyor, recordem-ho. En fi, què té aquesta sèrie? Com es reclamen? Una mica de... Pulsarguer a tot arreu, sang i fetge? Què passa? Que a l'hora de la veritat, és diferent? És diferent, perquè aposta molt més per la recreació d'un ambient, una mica turbulent, per un assassinat al començament. Però no veus cap acció de cap o major, ni de cap vampir. No saps qui és assassí, no saps què ha passat exactament, no saps qui és bo i qui és dolent. Un tràiler d'una transformació d'un home jove i és absolutament acollonant i tot el gore que us podeu imaginar, però de moment aposta per dosificar molt, de fet, de vegades una mica massa, la seva informació. El resultat és una sèrie una mica irregular i de fet, sembla... bueno, és que l'Eli Rods, el pobre... o sigui, mola, és un tio que mola, però si tu prens seriosament... perdona una mica. I aquesta sèrie està escritada, doncs això, a broxazo limpio, i feta a broxazo limpio, una mica... em talls una mica bèsties, amb uns personatges que, de vegades, no semblen enlloc. Però en conjunt, doncs, surto una proposta interessant, jugant una mica la carta de Top of the Lake, aquesta de... no passa mucho a nada, però se descrive un pueblo raro y ya pasaran cosas, que et deixa una mica de xixilla de mal rotllet. I que al final, doncs mira, tu, enganxa, és com una sèrie molt honesta, molt de sèrie B o feta directament, no pretén ser HBO, ni Asilo, ni res, però pretén ser Xunga i Xusta, i ho manageu a un tipus de períodes molt concret. A mi em recorda molt, per exemple, a Ullidos, o jo què sé, o a altres pel·lis del Giudanta i companyia, saps? Bé, de moment, pinta bé, ja ho veurem, pinta bé, i també pinta que s'acabarà la metge molt ràpid. Bueno, però com que aquests fan 13 capítols del tio, i després ahir estan pagant el Quiracoher, això és una bona tàctica, bueno, una bona tàctica, un bon negoci per als creadors de sèries, suposo, venen tota una temporada directament, suposo que fan un pilot i la companyia els hi compra una, però com que els hi ha comprat, ja no depenen de l'audiència, suposo, però si això per pago... Sí, i a més que no està gaire clar que les sèries siguin sèries per renovar. A veure, jo encara no he vist el final de House of Cards, però de moment sembla que hi apostin, per una sèrie en plan, compreu aquesta sèrie, us la veieu, s'ha acabat, ja en compreu una altra. A mi no em sembla bé. Pots ser. A mi personalment no m'ha agradat gaire, Hemlock Grove, no sé, no m'ha agradat gaire, però, principalment per un factor, i és que em sembla un absolut exploit d'American Horror Story, tio. O sigui, em sembla una mena de, hòstia, mira com a triomfat d'American Horror Story anem a fer el mateix. Sí, ho podria ser. La temàtica és totalment diferent, no et diré que no, els personatges són diferents, però aquest ambient d'estranyesa total, de coses que xocen entre sí i de mudes que dius, però sí, això com és que m'esteu parlant d'aquesta cosa, i després em parlau d'aquesta altra, que no té absolutament res a veure, aquest móns truca a sort d'un univers, i aquest móns truca a sort d'un altre univers. Aquest choque bestial és d'American Horror Story total, i vista el segon capítol, que no l'he vist, però l'he previsualitzat, em sembla que la cosa va molt per aquí, llavors, sincerament, a mi no em ve gaire ous. A mi, jo, mira, quan l'estava veient, anava pensant el mateix que tu, i em diuen, joder, ja està mostrada amb les mismes, però després, pensant-te una mica, ets dir, hòstia, doncs mira, continuarem veient-la, ja dic, l'he recomanat a ser una mica fent... Ah, no, no, no, sí, està bé, està bé, eh, no... Jo crec que no sé, no crec que pot pintar, pot pintar interessant. Home, per descomptat, se li ha donat una oportunitat, perquè és una sèrie... bueno, doncs, mínimament interessant com mínim en els subplantajaments, en aquella sequència que has dit tu, que és absolutament al·lucinant de la transformació del noia en nombre logo, és realment al·lucinant. Jo us diria que espereu fins a aquella transformació, no sé quan sortirà, però... Jo sí. Doncs espereu fins al segon capítol. No, no, jo no dic res. Sí, bueno, val la pena veure-ho, perquè... penso que... és divertida, com a mínim és divertida. Xunga, malrullista, inquietant i bastant fàstic. És una transformació que a ningú se li ha acudit mai. Una transformació així, de fet, d'aquesta manera. Sí, no, no, exacte, exacte. Des que Nils Jordan va revolucionar, les transformacions, en John Landis també havia fet una transformació bastant guai, en nombre logo americano, no? Exacte. Però aquesta és, és xula. En tot cas, això la recomanem, a més l'eligroza està molt boig, que això també és un punt important, pot treure'ls de la maniga o qualsevol cosa. La recomanem molt més que Zonbilan. Zonbilan és la sèrie, en canvi, que Amazon últimament està també subvencionant sèries, una d'aquesta és Zonbilan, que és la adaptació de la pel·lícula del 2008, si no m'equivoco, Que Lopeto, era una sèrie molt divertida amb l'Emma Stone, el Woody Harrelson, el Jesse Eisenberg, etc. Era una paròdia dels zombies, aquí han intentat fer un remake de la pel·li, és a dir, amb els mateixos personatges, que no els mateixos actors. I aquí és on la caguen. En comptes d'anar a buscar un espino, per exemple, una sèrie amb personatges diferents, però ambientada en el mateix món, el que tu vulguis, han intentat fer el mateix exactament, amb les seves normes, regla número 1, cardio, hay que correr más que el zombie. És una sèrie que intenta, durant 30 minuts, fer gràcia sense aconseguir-ho. I quan es nota tant que ho intenten sense aconseguir-ho, acaba sentir irritant. És molt irritant, això. Només hi ha una cosa pitjor que una persona que no té gràcia, és una persona que intenta ser graciosa. Exacte. I no té gràcia. I, a més, és curiós, perquè és una sèrie que és això. El Marx està intentant fer el graciós, posar-se a un boli... El Marx està intentant fer-se el graciós, per no ser graciós, però ets graciós, Marx. Si et fiques un boli al braç, ets graciós, tio. Ets com un teddy bear, de l'humor. No és que hi ha això que t'he dit, eh? Digues, Carlos. No, res, doncs... Ara que he fet una interrupció, és que m'ha ratllat una cosa que ha dit el Seiximio Barri Palschat, que diu que han fet 8 pilots. Estem parlant d'Efomilan, encara. 8 pilots, de Fomilan, diu que han hecho 8 pilotos que no poden escoger. Saps alguna cosa d'això? No, i espero no saber res més. Vull dir, no penso... Alguna cosa havia sentit que ja estava tota feta. Potser, en canvi, totes feta havien fet 8 pilots. No ho sé, no ho sé. Amazon ha sacat 8 pilotos. No, 8 pilotos de diferents sèries. Sí, sí, ha fet... Deia que ara de cop i volta s'han posat a produir sèries i crec que han fet 8 comedies. Exacte, ens diuen això Palschat. 8 pilotos de la misma sèrie. Són una mica puncares. I una mica cartes, també. Bueno, no sembla que s'hagin gastat gaire pasta. A Fomilan ja t'ho dedicarà. Doncs per això, l'an repartida, queda com més barateat cada capítol. El mismo presupuesto dividido en 8. Sí, encara, com a mínim hagués estat. Mira, és un producte de mierda, lo descartamos y punto. Ara hi ha buits sèries. Hòstia, si comencem així... malament, eh? Amazon, malament. Valleu Hemlock Grove i digueu-nos que us ha semblat. Dic, aquí uno que sí, pero me, otro que no, pero me. Así estamos. Exacte. Valleu Hemlock Grove i decideu. No, a Fomilan. Marc, podem tirar la següent cançó? Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.