I say, when we're married, cause you're not fit enough There'll be none of him no more I cry for you all the kids in the floor I cheated myself Like I knew I would I told you I was troubled You know that I know you I say, when we're married, cause you're not fit enough There'll be none of him no more I cry for you all the kids in the floor I cheated myself Like I knew I would I told you I would I told you I would I say, when we're married, cause you're not fit enough I'm in the tub, you on the sink Let your lips as I soak my feet And there you know this little carpet burn My stomach's dry and my guts turn blue You shrug and it's the worst I cheated myself Like I knew I would I told you I was troubled You know that I know you I cheated myself Like I knew I would I told you I was troubled You know that I know you I told you I would I told you I would I don't have a way to beg you, council though, I know it must be the killing time, unwillingly my fate, up against your will, through the thick and thin. If you wait until you give yourself to him. In starlight nights I saw you, so crudely you kissed me. Your lips, a magic world, your scale, always choose. The killing moon will come too soon. Fate, up against your will, through the thick and thin. If you wait until you give yourself to him. Fate, up against your will, through the thick and thin. If you wait until you give yourself to him. Found a blue moon, I saw you, so soon you'll take me. Up in your arms too late to beg you, council though, I know it must be the killing time, unwillingly my fate. Up in your arms too late to beg you, council though, through the thick and thin. Up in your arms too late to beg you, council though, through the thick and thin. Up in your arms too late to beg you, council though, through the thick and thin. Up in your arms too late to beg you, council though, through the thick and thin. Up in your arms too late to beg you, council though, through the thick and thin. Up in your arms too late to beg you, council though, through the thick and thin. Up in your arms too late to beg you, council though, through the thick and thin. Up in your arms too late to beg you, council though, through the thick and thin. Up in your arms too late to beg you, council though, through the thick and thin. Up in your arms too late to beg you, council though, through the thick and thin. Up in your arms too late to beg you, council though, through the thick and thin. Up in your arms too late to beg you, council though, through the thick and thin. Up in your arms too late to beg you, council though, through the thick and thin. Up in your arms too late to beg you, council though, through the thick and thin. Ui, el que està sonant, el tio. Vop, vop, calla tu moment, vop, calla't. Vés a la setmana del Bob Dylan, perquè ve el nostre país s'ha anunciat que estarà el cartell del primavera del festival internacional. Una mica més lluny. Estarà aquí compartint cartell amb gent bastant surrealista. Està aquí compartint cartell amb gent bastant surrealista. Està aquí compartint cartell amb gent bastant surrealista. Està aquí compartint cartell amb gent bastant surrealista. David, què tal? He fet without to damnar. Està aquí compartint cartell amb gent bastant surrealista. Op fic almond m'escondoren. Està aquí compartint cartell amb gent bastant surrealista. que ens agrada molt, ens co molt bé, és molt maco, com artista. En fi, és una d'aquelles vaques segrades que ens agrada sempre tornar a revisitar. I aquí ens farà acompanyar durant tot el programa, sense dir massa res, anirà cantant, de tant en tant, com ara. Vaig a veure una mica de bo, que aquí hi ha gent fent un programa. Gràcies. I ja està, i dit això ja hem començat el programa i ja no? Em sembla? Tirem, va bé. Bueno, no sé ben bé per què, però els punxetes ens introdueixen el nostre primer tema de la setmana, que és un tema relacionat amb els còmics, per exemple, ja està. L'última vegada, quan vam dir la paraula a llibres, ja vas fer... Si parlava jo l'última setmana de llibre. Bueno, doncs la penúltima. Ah, no, clar, així en qualque era. O sigui, ara ja extends el teu... el mundo de los còmics. No, a tot el que sigui no parla jo. Vale, vale. Doncs fem una cosa, parlant-nos de quin còmic porto avui. No, no, parlem els dos. Sí? Sí, que l'he llegit aquesta vegada. Exacte, aquest cop hem fet tots dos els deures i hem llegit un... Escolta, què vols dir? No, que... Ja ho està dient per deixar-me malament a mi mateix, com que jo a vegades no feia els deures. No és veritat. Jo era el típic nen repelent que sempre feia els deures. Exacte. Podeu contactar-nos viatjat o via telefònica, si voleu. Si voleu fer viatjat, doncs estem a www.radiodesvern.com Si voleu fer per telèfon, doncs a 93-372-361. I ens expliqueu si vosaltres coneixeu el petit feia els deures o no. Si heu posat algun cop l'excusa de mi perro, si l'ho s'ha convidat, jo no l'he posat mai, però un amic meu sí, tio. I si alguna vegada ha estat de debò? Perquè de vegades passa. És que em sembla que era de debò, perquè tenia just un cadell, un cadellet de gos i va dir això. Jo vaig interpretar que era de veritat. Ha ocorrido, per almenys una vegada. Llavors, estem parlant de còmics. Sí, parlem d'un còmic que es diu... té el curioso del pintoresco nombre de la senyora Goldgruber versus la teoria de l'arte. La senyora Goldgruber versus la teoria de l'arte d'un senyor austríac que es diu Nicolas Mahler. Per on començàvem a parlar? Per Nicolas Mahler o per la senyora Goldgruber? Fem una mica d'introducció, no? És un autor V&S que va néixer l'any 69 i que ha fet una carrera totalment paral·lela a tot, en ante la seva bola, i fa uns còmics basats en uns dibuixos com a molt minimalistes. Per dir-ho d'alguna manera? Per dir-ho d'alguna manera. Amb uns personatges molt grotescos. Bueno, grotescos en tant que tenen una senyora de feruta gegants, o que són vaixets com pilotes... L'altre són tots vaixets i grassonets. Exactament, correcte. A part d'aquesta mena de grafisme tan primigeni, tan minimalista, i a partir del qual construeix missatges bastant complexos d'aquests que semblen, a primera vista, una miqueta xorres, perquè aquests dibuixets són aquests animalons que es mouen per aquí, i després tela les càrregues de profunditat que el tio va deixant anar. Concretament, per exemple, la senyora Goldgruber veig sobre la teoria de l'arte, del qual us parlem avui, doncs partez d'una anècdota, que és autobiogràfica, li va passar a ella a la vida real, i és que va anar a fer uns papers a Isenda, no sé si era la declaració o no, o sigui la història, i la funcionària, en qüestió, aquesta senyora Goldgruber, que és una persona que insisteixo, ell diu que existeix, hem de creure'ns que existeix, doncs a l'hora d'omplir la casella d'excepció, excepció per artista, doncs la senyora li va dir, pero usted qué arte hace, que usted es artista, el tio va dir, yo soy artista de los del mundo del arte, y la senyora li va dir, pero qué arte, exactamente, hago cómics, y la senyora Goldgruber li va dir, que son cómics, y va dir, bueno, estos libros ilustrados para niños, ah, eso no es arte, y a partir d'aquí es va establir la llibertat de la senyora Goldgruber, i la senyora li va dir, que és una persona que té una senyora que està en Roca-en-Volèska, amb aquesta senyora, sobre què era art i què no era art, el malher, doncs es veia amb la obligació moral i econòmica de dir que el que feia ell és art, perquè bé, més o menys, tots som una mica conscients que estem en una societat que encara el món del còmic no està molt arrelat, i el malher comença a explicar-nos una sèrie d'anècdotes, una mica de totes en la mateixa corda, relacionades amb això, amb la consideració que té la societat del món del còmic, i de l'art en general, i de com el còmic es considera, si es considera un art, es considera un art menor, davant una mica de tot aquest elitisme cultural dels pintors, dels escultors, que aquests sí que són reconeguts, artistes i tal, no? Llavors, en aquest macro-lienzo artístico, col·loca tots els personatges que ells s'han trobat i que existeixen, ara surt un crític, ara surt un artista, i ell els va retratant, caricaturitzant, a partir de diàlegs, bastant caústics, bastant, sí, bastant punyents, i que dona una mica d'aquesta idea de societat alititzada, en l'apartat artístic. No, el que ha dit que són capítols molt breus, i que realment, de vegades, en dues pàgines, s'acaba un capítol i ha acabat tot un cicle de la seva vida, i dius, però si això no m'hi aporta a nada. No, sí que aporta cada vinyeta de les quatre que hi ha a cada pàgina, perquè no hi ha més. Però hi ha bastant de tecs, això, sí. Sí, sí, sí, és veritat. Però cada vinyeta és molt bèstia, molt més bèstia del que sembla. No ha de deixar-te t'hi rego en cabeza. Sí, sí, és això que diem, no? A simple vista dius, uns minutets que parlen i... Sí, sí, sí. Però realment, a poc a poc, vas entrant i te la va fotent, perquè, a més, és que relata tots els facetes de la seva vida, perquè és molt infantil, és animador de bussos animats, és professor en escoles, també, d'art i tal, no? Amb uns nens que no volen saber res del tema. Sí, exacte. També és una mica lògic, no? Jo recordo, no?, a l'Institut, et feien llegir algunes obres mestres de la literatura i deies, mira, a mi no m'he agafat, nada, no m'he de la Santagana, després potser arribes a casa i llegies tu, per el teu compte, no? És normal. Però, en qualsevol cas, es creen situacions, doncs, les paraules paradoxals i una mica peripatètica, es diria jo, no? I és el que ha retrat Nicolas Maler amb aquest, senyora Gollgruber vs la teoria del arte. Titu'l, llarg, però que té, gràcies. Molt molt, molt. Senyora Gollgruber. Recordo, me'l vas donar que vas dir, toma, joder, i al final mira, molt. Sí, jo t'ho dic per baixar-te les expectatives al tope i que després diguis, ah, mira, no hi estàs malament, en el fons et facin unori. És molt guai, és molt guai. Ai, queda això. Ha dit... Sin sentido? Sí, sí, sí. Quina cara. Amb la seva línia d'alegància i sobriatat i a final, a l'hora de publicar coses, perquè aquesta gent... A més...Cosa que publicen, cosa que en certen. Aquesta d'aquesta, té com un epíleg. Sí, és veritat. Està bé. És veritat, correcte. Té un epíleg... Doncs fan una mica més de desquisicions. No és ell, és un company del mitjà. Ara mateix, amb pilles, no me'n recordo. I després, al final, hi ha com una manera d'actualització. Com un afegit, en el qual parla una mica de les coses que han passat des d'acabar a escriure la senyora Goldgruber versus la teoria de l'arte i el moment actual, i, bueno, acaba de portar alguns matisos. Bueno, ja ho sabeu, qualsevol cosa que us parlem aquí queda automàticament recomanada, i aquesta és una d'elles. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Atenció, sinèfils, el nom d'aquest grup. Aquesta és una d'elles. Aquesta mena de rock, amb un puntillo épic, un tipo arcade fire, que tenen un dg. Aquest mateix dissabte, la sala Si de Car, si voleu comprovar-ho, aneu-hi, perquè, per 10 eureles, veureu Dulce Pajara de Juventud, i us ho passareu teta. Què em falta dir és a les 10 de la nit. Sí, la cara del tècnic ara mateix és tot un poema. Està bé, però què hi pots? Sí, explica't, Carlos. Jo poso Dulce Pajara de Juventud amb tota la meva fe. Va, anem a posar una mica de música, xovla i tal. Bueno, ara hi haurà gent que considera això. Explica't, va, explica't. Volia parlar d'una pel·lícula que comença exactament amb aquesta cançó. Exactament aquest... Així comença la gran estrena de la setmana. Escriam, fa una mica de pàl. Rec 3. El que et fa pàl. Parlar d'un altre cop de gran estrena quan es tracta d'una secuela i quan es tracta de fombis i quan es tracta d'una mateixa història... Tot això és el que et fa pàl. Si fos tot això, però no fos gran estrena, no et faria pàl. Exacte, si fos tot això, però no fos en zombies, no em faria pàl. El Marc, ara mateix... El Marc, ara mateix, no de manera física, però s'està tocando. Sí, sí, sí. Per dintre, de manera... No està fent sudo, que us avui, eh? No està fent sudo, que és veritat. Què t'està passant, Marc? Què passarà, hablarà? Què serà la pròxima? Veus algun al guió que li ha fet gràcia? No sé, potser és quan hem posat dones despullades... Ha funcionat, realment, ha funcionat. Hi ha un detector, un dones despulladòmetre, que fa que la seva vista se'n vagi directament cap aquí. Com a mínim, confirmem que hi hages en menys per del guió, que ja és algú que no passava... No, és el que dic resalta, com si fos un fosforito. En fi, parlant de l'estrena de la setmana, la que l'ho va petar tot, és la tercera entrega de la saga que ja coneixem tothom. Aquesta vegada dirigeix només el Paco Plaza. Quan abans eren sempre Paco Plaza i Balgaró, ja sabeu, no? Jo, amb el Balgaró, fa la quarta. Llavors, la gràcia d'aquesta, què es diu, génesis? La gràcia, doncs, és que aquesta hauria de ser una precuela barra explicació de tot el que va passar després al pis de l'example, aquell de Barcelona, on va passar tot aquell fotiment de zombies infectados, i mirades diverses. A l'hora de la veritat, qui vagi esperant això, ja ho dic ara, sisplau. Canviu d'idea, o sigui, canviu d'idea, no espereu, aquí, la gran explicació, perquè l'ho vaig a flipar. L'hi he fet literalment, l'ho vaig a flipar. L'ho vaig a flipar, de debò, jo, en aquest sentit, la primera, en la mandíbula, ja me la vaig a enduar així, jo m'esperava una pel·li molt més explicativa. Quina és la gràcia d'aquesta pel·li? A veure, la gràcia dels zombies sempre ha sigut cama. Hi ha d'una d'expiració, no? Ja, però si li dius génesis i ja la vens com una precuela... Però després tu, a la pel·li, ja veus que es tramposa això de génesis. Veus que ja va per a l'altra lado de génesis. Doncs per això dic que no us espereu un génesis en plan... ¿Cómo empezó todo? Porque no. Es como empezó todo en el episodio en concreto en el que va desarrollarse la película. Vale, gracias. És de què va la pel·li? Doncs hi ha una boda i la boda... Se tuerce. Se sale de madre. Sí, se tuerce. Y se tuerce en base de sangre y vísceras. Bastant menys de les que li esperava, però quan surten gracioses, són molt entretengudes. Però què passa? Doncs que aquí es proposa, de nou, un canvi de sistema. La primera va ser molt comentari. Fa un futatge pur i dur. La segona va ser una mica més encarar-te el vídeo-joc. Fer personal xuting. I aquesta, ja, pretén fer un canvi més. No sé si... La gent que passi per aquí, que és igual... Orantesa alguna cosa del que has dit? És que es comença a dir que sí. Falta insult. La primera és falso documental. És tan veritat, és tan normal. La segona també. Però fan això de dividir la pantalla en dos, de posar planos subjectius pràcticament de vídeo-joc tipodum. Fer personal xuting, com es digui, és el tipodum. I aquí la petita subversió que va haver en relació a la següent... a la primera entrega. I aquí, doncs, hi ha un altre canvi. No sé si s'hi ha explicat o no. Se sap o no el canvi? Home, s'ha d'anar parlat a tot arreu. La veritat és que ho he llegit per tot arreu. S'agraeix no saber-ho. Jo no ho sabia del tot. Hi ha un petit gir estilístic i tot el que m'escri a nosaltres. Ja sabréu de què va la història. Però no tothom té per què vellis i crítiques. Així que és una mica vírgenes d'informació. No direm, però és això. Cada cop hi ha un canvi, i és d'esperar que a la quarta també hi hagi un canvi. Ja veurem com serà en 3D. Ah, que sorpresa. Segur. La primera de zombies en 3D... Això està gravat, eh? Aquí, oi? Això està gravat. A partir d'aquí, aquest canvi... Fa que... Hòstia, aquí m'he metut un poc en un jardí. Fa que tot canviï. I tot canvia... Digues què passarà. Ja ho sap tothom. No ho diré, però a mi m'ha decebut. Perquè d'aquesta manera s'ha vulgaritzat la pel·li. I s'ha convertit en una cosa que està molt ben feta. És una molt bona pel·li de zombies, però que no té res que no haguem vist. Jo ja ho he vist tot, això. És que, si anir més lejos, ho vaig veure fa dues setmanes, quan vaig veure tota la marató de los muertos vivientes. Si vols, des de la millor pel·li de zombies, des d'amanecer de los muertos. Però tot i així ja no té aquell punt per mi, ja no té aquell punt que tenia la saga, i que era la diferència de la resta de pel·lis de l'estil. Jo encara l'estic dissenyant. Perquè de debò que vaig quedar una mica molt més fred, volia comentar la crítica, però... M'he tingut el temps. Així que, exclusiva, Save My Barri, Elastiguerl, Cyndicara Ripley, etc. A mi no m'agrada tant la pel·li. Bueno... A mi sí. Sí, no, no... Bueno, si vols, debatem una mica... Fem una mica de polémiquilla aquí. Sí, perquè la següent pel·li... Recomeno, ràpidament, 3 vegades 20 anys, que està bien nomata, sigamos con rec. No, no, a veure... Bueno, jo crec que sí que podríem explicar el gir, perquè, si no, la gent anirà una mica perduda. És que s'ha dit a tothom de reu. Simplement, la qüestió és que el rotllo fa un fotetx de material encontrado de falsa documental, no donava ja més de sí. Això no és un secret. Ja n'aren conscients a ells. Conscients, llavors, el que fan és, en un cert punt de la pel·lícula, que, al principi, plegan de tot això i fan una pel·lícula convencional. Rodada, doncs, amb un punt de vista convencional. Que tot i que, abans, l'exploten, realment, fins l'última... fins l'última gota, això dels fanfutes. Ja, realment, l'exprimeixen bé per justificar que ja no demà es decideix. Exacte. És important, no és simplement... Hacemos un poco y luego nos cansamos. Exacte, ho exploten fins al final i fan una transició bastant èpica, a nivell emocional, és emotiva, i insertant un plano, doncs, un significat tremendo, que és aquell plano de la càmera. De la càmera terra. A partir d'aquí, jo no estic molt d'acord amb això de que és una pel·li molt convencional. A mi em sembla que Paco Plaça, que és el director, és un director collonut. Penso que és un tio que té un domini de l'espai que a mi em va sorpres, perquè és un tio que jo no l'havia seguit molt la pista. Llavors, per mi, realitza... Bueno, com un senyor, vull dir, fa un ús del panoràmic que jo no havia vist fins ara a les pel·lis de zombies, ni molt menys a la sèrie, i un control, doncs, això, dels espais i una mica de l'atenció entre els diferents espais, especialment en aquella part final, en aquell clímax que molta gent va comentar, o nosaltres vam comentar que potser era llargaçat, a mi no em sembla absolut, em sembla un clímax molt brutal, molt llarg, però brutal, aguantant l'atenció, i oscilant sempre amb un humor negre i una part gore, doncs, molt agradable. I, a més, un humor negre que, si bé, sempre hi ha hagut bastant humor negre a les pel·lícules de zombies, o a moltes pel·lícules de zombies, que hi ha hagut humor negre, i en especial, en aquesta saga. Doncs aquí tira una mica d'aquest humor cañí i aquest humor pistachero de les bodes, diguem, multitudinàries, de la conga de Jalisco i tota aquesta moguda, no? Sí, amb el tito i la boleta i tot això. Exacte, a mi tot això em va sorprendre, em va fer gràcia, com que està dirigida amb un rigor espectacular, tot i ser una pel·li molt gamberra, molt casposa, molt... bueno, com espuma i xorretona, saco, eh? Doncs em sembla que està fet amb un rigor bastant notable, i penso que en aquest sentit se separa del crux de les pel·lícules de zombies. Potser sí que, a nivell, diguem, d'idees gore, no... bueno, té un parell realment bones, però potser no m'ofereix grans novetats. Bueno, és veritat, però és que el senyor Romero jo ho ha dit tot en el seu moment, i a partir d'aquí hi ha hagut algunes personetes que han anat ficant una mica de collarada, però tampoc, a nivell, diguem, bàsic, tampoc ningú ha avançat massa res. Sí, però ja et dic, jo fins ara, rexi que la tenia com a l'alternativa diferent, i amb aquesta, doncs ja no és... potser sí, la millor, ja et dic, estic totalment d'acord amb tu, i tècnicament és evident que és una passada. Però ja et dic, ja ha perdut aquella sensicitat que tenia a la sala. Era el canvi el que s'exposàvem d'altra banda. Quan tu t'exposes a fer aquest canvi de tècnica i a perdre la gràcia del primer reg, evidentment, t'exposes això. Potser m'espera una altra cosa. Potser és una cosa... Sí, sí, no, les expectatives està clar que sempre són bastant botilles. Però, bueno, en fi, jo penso que és una opció arriscada i intel·ligent, al fet de dir, mira, la marca reg s'acaba aquí, li fem una muerta i muy digna, en aquest punt concret de la pel·lícula, i, a partir d'aquí, que hi farem. No, no, és que no podem estirar-ho més. Bueno, té per mi una capacitat icònica bastant important, una capacitat d'agafar certs moments i convertir-los en moments de brillantó aïllada, brutals, des d'aquests icones visuals, com és la pròpia figura de la... Per la menòvia... Exacte. I també la seva contrapartida masculina, el Diego Martín, que fa un bon paper i té... Potser això sí que no cabrem en l'espoiler, doncs té un moment d'il·luminació que va a mitja pel·lícula, que agafa una certa... un cera trets o se'l posa, i va a por ahir, així, no? Hòsties, que no, no vull profanar, tampoc. Adéu més, adéu més. Exacte. Dit això, bueno, en fi, en el sol cas, estem d'acord que és una pel·lícula molt digna? No, i tant, i segurament, a veure, si l'estrena de la setmana, tranquil·lament, i potser de les importants del mes, i ja veurem si al final de l'any hem de... Per mi és... jo crec que serà, per mi, una de les pel·lícules espanyoles de l'any, i segur que és la millor pel·lícula de gènere, Junem extraterrestre d'aquest país en el que volem d'any. Podria ser, podria ser. Tot i que, si neus delistos per la vida... Això sempre, sempre. Jo, personalment, sempre vaig de llest per la vida, i no m'ho puc permetre, eh? Clar, tio, no vam saber res. Bueno, sí, perquè dura 80 minuts, i després anar a la gafapasta, que és el que nos gusta a nosaltres. Ja hem dit així ràpidament 3 veces 20 anys, que és la pel·li de la Juli Gabres, que està prou bé parlar una mica de la maduresa, en plant sessentones, que és una pel·lícula de gènere. Prou bé parlar una mica de la maduresa en plant sessentones. T'ha bé? No mata? Comptes-vos les coses, Xavi, que tal? Alternativa, mig seriosa, mig tal? Doncs, bé, prou bé, versió nova de la novel·la de la Bronte, que, bé, se la fa una mica seva, la directora Andrea Arnold, que és aquesta noia que va fer aquella pel·lícula que es deia Fistank, que era puro realisme urbano... bueno, no sé si era l'ondienèsi, britànic, amb un adolescent com a plutogonesta, aquí tornen a ser adolescentes, els protagonistes, interpretant a la parella central del relat, a Cassie Heathcliff, i en fi, ja dic, la fa una mica seva, en tant que converteix la història, doncs, en una història d'amor adolescent, amb els seus més i sots directes, i sots estiramentos, i sots celos, i sots despetsos, s'enyensa molt en l'original, la veritat és que no et reis, i sobretot, el que fa aquesta dona és construir tot un món a nivell audiovisual, molt guai, molt xulo, i molt... La veritat és que és molt atractiu, perquè tira molt d'aquest afredor dels exteriors, la constant, òbviament, les cumbres borrascoses, les constants rafes d'aire, constantment tota l'estona, per reflectir aquestes turbulències sentimentals, i aquestes coses, i opta per una història allunyada d'aquell, diguem, dramatisme de fogueo, que sempre caracteritza les històries del romanticisme i tal, i fa una cosa més... com a més... callada, i se lleve por dentro el dolor, i tot això. En aquest sentit, hi haurà gent que potser no l'atrapa aquesta mena de contenció emotiva, però la veritat és que no s'hi pot negar una elegància i una força visual i narrativa bastant condondent, sí, sí. Molt bé. I, mig interessant, aquesta no crec que sigui gaire tan interessant. Prefiero el paraíso de TV Movitaliana de 220 minuts, que se estrenen aquí, aprovechando el tirón de misterios de Lisboa. Prefiero otra cosa, eh? Sí, sobre San Felipe Neri. Jo, que a vosaltres, no ho faria. No avancem encara als demaniments. Cal dir que, com nosaltres, no fem programa amb el dijous que ve, i, com a sobre, és fàstiu, s'avancen les estrenes de la setmana vinent. Només cal dir que... això, que queda dit, els dimecres, i t'endreu ja renovació de la cartallera. Xavi, et tocaràs escriure les estrenes a la Casa de los Horrores. Fotat. I, com apèlis interessants, a mi m'interessa la fria luz del dia, que és de mecbook El Metzri, que va dirigir J.C.U.B.D. l'altre fau parell d'anys amb molts d'exits. Pots imaginar que, òbviament, et demanaré que tornis a repetir aquest nou. I el repetirà exactament igual. M'he brugat el Messi. Molt bé. Ara pots repetir amb accent afgano. Afgano del norte, eh? No, va, tirem-ho. La fria luz del dia és un thriller d'acció que no crec que sigui gaire interessant, però ja et dic, el director interessa. Texelter, Texelter, no l'he vist. Tu l'has vist i crec que t'ha agradat. Sí, és una pel·lícula que jo, quan vaig sortir, vaig sortir una miqueta... Ja fa molt de temps que la vaig veure. Em van fer el pass, fa mesos. I amb el pass del temps he anat agafant el gostillo que és una mena de drama, un psicodrama, entre el paranormal i totalment cotidia, sobre un senyor, que és Michael Sanon, aquest actor que... Que surt a Brot, Bordwell Gamepire. Correcte, el poliloco, aquell ultravejioso, que a més sortirà Superman i a més està començant a ser un d'aquells actors hot. Ja, Isma, i tal, ara el començarà a veure. Exacte, i a més és un tio de conya, és un actorazo. Doncs aquest senyor comença a tenir visions de l'apocalipsi i intenta començar a tothom que el món s'està acabant. Llavors, com que veu que ningú li fa molt de cas, que ningú té les mateixes visions que ell, comença a dubtar-les si s'està tornant paranoic, si s'està tornant esquizofrènic. Perquè, a més, la seva mare té el tio té antecedents familiars d'esquizofrènia, amb la qual cosa es mou entre aquestes dues vessants. És una pel·li que té moments una mica lents, una mica repetitius, però té altres moments molt... Com a mínim interessant. Un tundent i escalofriantes, no? És una pel·li de mal rotllo, mal rotllito. Bueno, bé, bé, bé, bé, bé. De les que no es gusten. Un rec. Una bona pel·li. Un rec i un excel. Tenim aquí una setmana sentat per flipar. Sempre podeu optar per l'opció més romanticona i xorrada del món, que és Titanic, la redestrena en 3D. Bueno, és una opció, sí, realment. No, la verdadera opció i per això escoltàvem de fons aquesta banda sonora de... Northwest, Northwest. És que els cinemes Verdi redestrenen en altíssima definició, a partir també del mateix 4 d'abril i durant uns dies... que no teniu excusa, quatre de les pel·lis més importants i, alhora, més conegudes d'Alfred Hitchcock. Què dius? Ah, vale, perdona. El tècnic em fa senyal de mimo, com no vol perdonar antena i no sé què diu. En fi, això... Marc, algun dia hauràs de sortir a l'antena. L'última, ja no t'ho tenia clar. No et fotis de mi. Parlo, parlo, perdona, perdona. Quatre pel·lis de Hitchcock fan vèrtigo, psicòsis, con la muerte en los talones i los pájaros. Les presenten, realment, en moltíssima definició. Van veure només el trailer i ja ho van flipar a nosaltres fa 24 hores. Què passa, què? Són les quatre que hi han vist. Estaria bé que posessin Sabotage i algunes altres que també han vist pronòmicament. Doncs sí, però, oye, tu... Bueno, som... Sí, no, no, sí. D'altres d'altres... Sí, hi ha pel·lis del Hitchcock que potser són menys populars. I que jo preferia, a mi m'agradaria, feria més gràcia tornar a veure atrapant la droga. Sí, i alguna d'aquestes que no són les quatre fonamentals, que realment són aquestes quatre, no? Exacte, el que tu dius, les que no hem vist 50 vegades, sinó només 30. Exacte. No, les hem vist totes, però, bueno... Mira, una altra cop amb ante de gran, amb alta definició. Però, bueno, jo, vèrtigo, és una pel·li. Vèrtigo amb ante de gran, és una pel·li. Jo, personalment, la podria veure cada dia, de veritat, us juro, eh? I a més, cada dia, descobriria mateixos nous. O sigui que, en fi... Jo crec que passa una mica amb les quatre aquestes, que la mort és en l'estelones, i, jo, els pàcaros, també. Sembla que és a priori la més tontorrona, però la vas mirar, eh? Sí, sí, no, són pel·lícules que les pots veure una i una altra vegada i sempre guanyant, o sigui, amb alta definició, imagineu-vos. Ens hi van pelxat... Si n'hi s'ha de riplir, ens diu que li encanta que l'amor tens l'estelones. És veritat, també, és una de les més preferides. O l'aventament discreta, tio, també. Aquesta la van reestrenar, eh? La van posar al cine fa un temps, en cines comercials. No, fa molts anys, en cines comercials. No sé què deies aquell gènere, el Cicle Alberti. Sí, no, també, cicles que fan. En qualsevol cas, volia dir que ens podeu dir pelxat, això, o el que vulgueu, o escriure'ns-meins a la nostra direcció de correu, que és projectarfluzo-arroba-gmail.com, o fer el que vulgueu, truqueu-nos, sisplau, que ens truqui algú. No volem parlar més, estem parlant de colló, avui. Sí, cada dia diem que ens truqueu, i mai, mai, mai ens truqueu. Només ha trucat el barri i, si n'hi saps, riplir algun cop. Mira, avui tenim l'Esteguel amb nosaltres. L'Esteguel, por favor, llamada, llamada. 93, 3, 7, 2, 3, 6, 6, 1. Hòstia, en castellà costa. Moltes gràcies, va. Escoltem la cançó de Massif Atac, que va servir per la intro del lac. Em fas mal aquí, eh? Home, doncs perquè s'ha acabat. Ah, bueno, vale. Recorda la sèrie, la sèrie s'ha acabat. Què t'ha sentit trepitjant? No, no, no. Sí, sí, és que toca, com la setmana que ve, no fem programa. És la primera setmana d'abril. Encara queden estrenes per fer. La sèrie s'estan acabant. Dic, oi, vamos a ir poniendo un poco en orden. Una altra vegada, última vegada, l'agraella, o per l'última. L'agraella de sèries, perquè s'ha acabat l'ac, i l'ac, penso que ja s'ha acabat definitivament, perquè, de moment, està parada mentre esperen judíos i demás per haver matado a tres caballos durante el rodaje. Crec que ja... Per haver matado a tres caballos. Bueno, sí, sí, és una manera de dir-ho. Més he vist el vídeo de l'últim caball, i és una bèstima que no veigis. S'ha acabat l'ac, s'ha acabat espartacus, s'ha acabat de river. Ara sí, ara sí que s'ha acabat de river, no com fa dues setmanes, que et vaig colar una mica. Prometo parlar algun dia. Som felibles. Algun dia l'últim programa parlaré de de river. L'últim de tots. Bueno, vale. Si me'n recordo d'alguna cosa. En fi, alguna cosa a dir, jo espartacus personalment encara no he arribat al final, però la volia deixar fins que vaig llegir el títol, que diu Muerte entre hermanos, bien. Quiero saber lo que pasa hasta allí. Llegaré. I després ja en parlarem, no? I després ja en parlarem. Ja en parlarem. I què dius de l'ac? Doncs que és una pena que s'hagi acabat. Perquè al final sí que tenia el ganchillo, no? Home, tenia molt d'empujer. Jo crec que era una sèrie llamada a convertir-se en la punta de dança de l'HGBL. Sí, no? Sí, sí, totalment, home. Els noms que hi havia eren molt guais. Per mi, la meitat de la sèrie, jo vaig dubtar una mica, de vaig pensar, hostia, no sé si s'està volgaritzant una mica, però els últims capítols van a pujar, a pujar, i és una pena. Potser és una mica pena. És d'aquesta sèrie que necessiten un parell de temporades, potser. Precisament aquesta, que s'acaba abans, quan és de les que realment han de fer pes, al final és una mica una llàstima. Sí, totalment, la veritat és que hagués agafat amb brenzida, però, bueno, no pudo ser, no pudo ser. Uu, tenim trucada? Tenim trucada. Marc, tenim trucada. A veure, a veure. Hola. Nos acaben de dir en castellà. És un hombre, por favor. Puede dar su nombre... Puede dar un nombre ficticio. Puede dar un nombre ficticio o su signofodiacal, que esto es muy bonito, también. Ah, bueno, pues sí, pues soy Leo. Ah, y Leo. Leocadia, quizás. Encantado de conocerte, Leo. ¿Qué tal? ¿Cómo estamos, Leo? Bien. ¿Desde dónde nos llama? Estoy llamando desde Bélgica. ¡Uuu! No lo sabía, lo he preguntado por aquello de decir, que es un sitio extraño. No es que de Bélgica se haga un sitio extraño, pero es un sitio así como lejanos. Sí, señor, nos oye gente desde Bélgica. ¿Qué lejan? ¿Qué se cuece? Bueno, que tal, ante todo, hola. Gracias por llamar, amiga Leo. ¿Qué se cuece por Bélgica? Pues, bueno, aquí estamos viendo radios de Sberm, gracias a la Casa de los Horrores. Sí, señor, ahí hay conexión. Conexión, conexión. ¿Qué entras desde hace varios días y es la Casa de los Horrores? Sí, hace poco, hace poco. Bueno, pero eres de la familia, ya, como todos. Bueno, para los nuestros huyens, recordem que esta noia que permanecerá en el anonimato hasta que ella decida despermanecer, es una compañera, una amiga nostrada, de la Casa de los Horrores, la web. De fet al chat, el astiguer la ha dicho, estoy llamando, chicos. Se acabó el misterio. Pero, tía, ¿cómo te cargas tu propio anonimato? Encima del astig, encantados de hablar contigo. ¿Hay algo por Bélgica a nivel cultural que no tengamos por aquí? Por ejemplo, alguna pel·li, no sé... No tengas en Barcelona, seguramente no. O sea... Me guardo de comentarios extraños. ¿Pero alguna pel·li que se haya extrañado por ahí? Creo que por ahí veréis muy breve Prometheus, ¿no? La precuela de alguien. Creo que el 30 o 31 de mayo, creo día. Yo es que eso que le va a pedir ahora al astiguer, le quiero proponer aquí un reto. A cambio de algún premio a definir, puede ser una acreditación al Facebook nuestro, yo que sé. No, no, no, vamos a ver, hay premios y premios. Que llames el último día, o sea, cuando veas Prometheus, nos llamas al siguiente programa y nos dices que te ha parecido. Sí, porque hasta agosto no la vemos nosotros. Sí, no, no. Bueno, otra opción es que nos invites gastos pagados a Bélgica a verla. Exacto, alojamiento y dietas. ¿Cómo, cómo dices? Que hotel tengo. Ah, bueno, estupendo. Bueno, pues ya si eso, ya te llamaremos. Somos unos 6 o sí, ¿no? Sí, bueno, ya traemos a toda la familia. Vale, pues entonces, pues quedas designada corresponsal en Bélgica. Sí, sí, sí, yo creo, sí, ¿no? Sí, a partir de ahora cualquier asunto que ocurre en Bélgica importante, dices, mira, llama hasta gente y se lo cuento. ¿Cómo sale barato? Ya te colgamos porque estarás aquí pagando una pasta. Luego se lo pasas a Marc, nuestro técnico de sonido, y él te pagará la minuta. Bueno, pues queda decidido, ¿vale? Para cuando veas prometeus, tampoco te sientas obligada. Si no la ves el diadres terreno, pues no pasa nada. Pero cuando la veas, nos llamas y nos la cuentas. Vale, estamos. Y ahora, yo qué sé, ¿recomiendanos una serie que sí te haga ilusión? Va. Que me haga ilusión, una serie. Bueno, yo es que a mí, lo que más me... La que te llevas me gusta es Mad Men, que creo que ya se lo dije. Mad Men, sí, sí, sí. Y ha empezado el domingo pasado, la segunda temporada. Correcto. No sé si la habéis visto. Sí, bueno, de hecho, creo que nos estás quitando tema de programa. No, no, no, por favor. Con un momento la melodía aquí va a sonar ahora. ¡Ah! Sí, señor, estaba todo previsto. Córtala, no os puede. Además, está pagando con la pobre lastia y una factura. Bueno, vale, pues queda recomendada. ¿Quieres decir algo concreto de la serie o lejamos como recomendación? Recomendación, vamos. Sí, muy recomendada, ¿eh? Bueno, porque a él está bueno, ¿no? Bueno, por todo. Y ya, no, va y para todos los gustos. Sí, bueno, yo no la veo por las... Hay series que veo porque me alegra la vista y ya está, no, concretamente, pero vamos. No, no, hay gente de todos. Yo estoy esperando que le haga el en 3D para verla yo. Exacto. Cristina Hendricks da mucho juego, ¿eh? Con el 3D. Exacto. Bueno, pues nada, queda dicho... Queridos oyentes, una persona de Bélgica recomienda Mad Men. Recomienda Mad Men, esto quiere decir que hay que ver Mad Men. Exacto. Muchas gracias por llamar, el Asti. Sí, nos ha hecho un mogollón de ilusión. A mí me ha hecho mucha ilusión. A mí también, sí. Y queda semeplazada para llamarnos en mayo cuando hayas visto. Prometeus. Hasta entonces, un beso muy gordo y... De todos los dos. Exacto, que vaya todo muy bien. Hasta luego. ¡Hala! ¡Qué guay, tío! Això, això, el Jordi Domena que va guanyar premi, si no sé què, amb el seu La Peña del Morro i miérdames... Sí, el Jordi Domena que va guanyar premi. Formada en part d'aquell programa. No, no. El Jordi Domena que guanyar premi. ¿Cómo me lo damos? Bueno, por mucho que me lo damos, entonces... llamada de Bélgica. Sí. Tu saps el Jordi que l'hagin trucat de Cornalla? Sí. Això ha entrat en directe, Marc. ¿Has sentit la teva veu? No, hay el Asti. Bueno, en fi, de pues eso. Muchas gracias, el Asti, por llamarnos. Pero sigamos el... Tira el tema de Madmen. Ara sí, ara sí. Bueno, doncs, efectivament, ha començat Madmen. Xavi, tu jo ja sé que has vist el primer episodi. Imagino que estaràs igual. L'ha encantat que la... Sí, sí, sí. Encantadíssim. El primer episodi, que és doble, són dos episodis. Uf, què dius així? Orafa i mèdia de Don Draper fumant i bebiendo i fent-ho mirar de les intenses. Bueno, hi ha altres coses, va, la cosa s'està animant. A mi, personalment, hi van haver coses que em van... sembla una mica pesadilla. Però... no, no, però en general molt bé té tantes llocs. No, no, Madmen segueix per tot l'altre. Jo sempre he dit que és una de les grans sèries de l'actualitat. Madmen, just junta amb algunes de l'ACBO, com Tremac, com Bordeaux, el Campanyer. Per mi és una de les grans i revalida el títol. Amb aquest doble primer capítol inicial de la cinquena temporada. Bueno, segueix tot una mica igual. Ara inclou una petita part de, diguem, de crítica social, de realitat d'aquella època. Sempre s'han marcat en aquell context. Sempre ha reflectit els mogudes socials que hi ha hagut, la crisi dels missils, la mort de Kennedy. Però ara més incorpora un factor racial, entre comentes, perquè hi ha un sector de la població afroamericana que està començant a tocar els nassirons per a ell, i tot el que més segueix una mica igual. Jo he descobert que surt Alison Brí en aquesta sèrie, que és Anise Wupps, de Community. Home, home, esclar, sí, esclar. Jo no ho sabia, no me'n recordau, no sé què va passar, però vaig dir, hòstia, si surt Alison Brí en aquesta sèrie. Doncs, parlant de Community, ha tornat Community també. Sí, correcte, ha tornat Community. Parlem ara de Community i fem així, com que ja no, tal. Doncs sí, efectivament, ha tornat Community. No, no, va, diem alguna cosa més de Madmen. Digues, digues. No, no, pregunto, pregunto. Jo volia dir una anècdota. El Matthew Weiner, el creador de Madmen, no sé si és que sabies treure una mica abans la sèrie, i al final va ser que no, o sabia d'estar en aquest dia o el que sigui, però van haver-hi endarreriments per què, per què? Havien triat dues temes per aquest capítol, que s'ho anaven en aquest capítol, i se'n van a donar que aquests dos temes, quan passa l'acció d'aquests dos capítols, encara no ho sabien, eren del mateix any, però no del mateix mes. Encara no ho havien conegut, no havien sortit de la llum. Llavors es va parar una mica tot el procés de postproducció, de l'estreno, i van triar dues cançons diferents. Bueno, això es fan 5 minuts, no et diré que no. No, perquè veigis també el nivell de... Perdona, això diu molt de l'AMC i molt poc d'altres cadenes, com l'ACPO, que per exemple va dir en Arroma, paraules com Itàlia, que per entonces no existien. Espera't un moment, espera't un moment. M'estàs intentant dir, així de manera com dissimulada i subreptícia, que Arroma diu en Itàlia? Sí. Què dius? Quiero tierras en Itàlia, digo. Però dius, en serio? Sí, sí, sí. No me la recordo, eh? A més, els 5 minuts que vaig veure amb el meu pare d'aquesta sèrie, van ser justament quan sortia a Itàlia. I va dir, oh, oh, dius mío. Ah, bueno, estic a tome, estic a tome, estic a tome. L'alala, lala, lala. Va ser una burrada. El Marc fa espavientos italianos. Però sí. Jo, la veritat, és que tinc molt ben valor de Arroma, em pensava que era una sèrie d'un rigor formal absolut. Sí, doncs... Bueno, formal sí, però d'un rigor històric. És una petita cagada, però que s'agraeix que, a sèries com a ment, doncs sí que cuidim aquest petit. Exacte. Doncs això, hòstia, ens estem menjant un mica el temps. Està tirant tot. Ha començat Community i ha començat Fringe. I les dues, em sembla que van a córrer el mismo destino. O sigui, que si estàis molt encantada... Encantada, no? Sí. Si estic molt encariñat, aneu tirant... Ah, bueno, són les 50. Perdona, pensava que ja eren en un punt aquí, ja no sí homes. Vols parlar? Ah, pensaves que eren les 9 en punt? M'he flipat. És que per això estàs parlant amb aquesta velocitat del rei. Dic, com a sí, se'ls tirà el temps de la damunt i tal. Però no. Hi ha un altre futbol. Sí, sí, totalment. Bueno, doncs ara parlem... una mica més de... No, que... puc parlar de més series que comencen, eh? Això sí, ego, sí, va, pos bé. Tira de següent, què més, va. Que triga en començar aquesta cançó, eh? Què? Palotes, totes? Palotes, una manera final de dir... emocionats? Sí, emocionats, anímicament... Preparats. Jo ja ho vaig dir fa temps. Jo, al fenomeno, jugo de tronos, m'he cansat. A mi, de moment, no. A mi em cansarà quan arribem a la quarta temporada, o així. Ara mateix estic amb unes ganes increïbles de que arribi la madrugada del 1 al 2 d'abril, que és quan comença... Juego de tronos, sessió temporada 2. Perquè ja no és Choc de Reyes. Ara és Juego de tronos, temporada 2. I per què hauria de ser Choc de Reyes? Perquè teòricament hauria de tal segon llibre. És a dir, o lo llamas canción de Yoli Fuego, o lo llamas a cada temporada, por el nombre de su libro. El nom genèric de tota la saga, o cada... Sí, sí, és veritat. Anéssim a baixar de pantalons d'una sèrie que ja vaig dir en el seu dia, que com a sèrie estava molt bé, però com a adaptació de llibre era una puta merda. Perdó, eh? Ara ja són les 9, ja no... Ja puc rajar. Vull dir, allò que passa als capítols últims per mantenir a l'espectador i que el llibre passen a meitat del llibre va trobar una salvejada. I ara s'ha acabat de confirmar, en aquest títol que es diu... Ho he tronos, temporada 2. El cas és que tinc moltes ganes de veure aquesta temporada, més hòsties. Ara és el moment lanzadera, que culminarà amb una tercera temporada, que la vamos a flipar todos y damos fe porque hemos leído los libros. Y a partir de aquí ja la aniríem deixant. Recordeu, U d'Abril. U d'Abril, torna a jugar de tronos. I, a més, això, capítols d'una hora, d'Arcs... Ahí tenemos para gozar hasta que... Sí, sí, para... Estupendo, doncs, de recordar, U d'Abril, en vuestros mules favoritos. Exacte, i a més comencen altres sèries perquè encara no vulgui... Diu, joder, quiero más, quiero más. Perdona, perdona. Ho sento, interrompre. A punt de que comença de Killing. Bé, és... Semi barri, és un bluff, aquesta sèrie, tio. Estem... Estem recomendant dos sèries. Estem recomendant dues sèries bones, per favor, Semi barri. Pam, toa la cara. Em consta que té fans de Killing, té bastants fans. A mi no m'agrada el que vols que facin. No, jo ho vaig intentar 10 minuts i vaig dir... Jo vaig veure la mitja temporada i no, no, de manera... No, que el recordà que comença de Killing, també. Ha començat, ja, si no... Ha començat o començarà d'aquí poc. En fi, no la tenim gaire prevista, tampoc. Altres que comencen i que també li donarem segurament 10 minuts són Escandal, que és una d'avogados, però aquesta vegada el primer capítol comença al president de los Estados Unidos siendo acusado. És bueno. Ja ha posat a fer una d'avogados que empiece així. Bueno, nada que no hayamos visto en 24, ¿eh?, també té de dir. Però 24 sortia a Chuck Bauer i era com... Les figures presidencials se les van tirant d'una manera... Sí, però aquí és una dona, la que... Ja no serà lo mismo. Qui és una dona? L'avogada encadada. Ja me'l pensava... Hòstia, la primera presidenta dels Estados Unidos i el primer capítol ja se la van tirant. No, no, no. Després hi ha una altra que es diu... Don't trust the beach in the apartment 23, que és la nova comèdia de joves grupal de la BC, lo mismo 10 minutos, i després hi ha una que mira, que mira. A l'Estarth, que és la mateixa cadena que té el nombre infantil, però ho fa Espàrtacus, és veritat. La cadena que te puedes encontrar en un bank d'onals, junto con tu Happy Meal, promociona a Starth, pues no. I després te puedes ver un ojo de un lededor en el Happy Meal. Doncs fa una sèrie que es diu Magic City, que seguirà una mica l'estela del Bordewalk Empire, perquè està enviantada a Miami dels anys... Bueno, del Bordewalk Empire i de l'Aquital, perquè està enviantada a Miami dels anys 60, i parla una mica, doncs, de màfies i casinos i hoteles i no sé què. Una mica Bordewalk Empire més madman, algú, sí, podries, eh? Per exemple, exacte, sí, sí. A la Starth, que, bueno, han demostrat Espàrtacus, que les coses les saben fer molt malament, però vistosa. I si han de sortir tites, doncs surten tites. Doncs sí, tothom, tites els anys 60. Molt bé. Alguna cosa més de sèrie? No, ja anirem parlant de tot això, conforme veiem una mica d'episodis. Aquestes dues sèries que s'han estrenat ara fa poc i que són autèntiques despojes, de sèrie que més ja estan gairebé cancel·lades. Tu vols parlar de mi, sinc, un altre cop? És que jo vull dir... Ah, un altre cop, ja n'hem parlat, a mi, sí. Ja vas dir alguna cosa, tipo, ¿qué le pasa hasta ti en la cara? Ah, és el que volia dir, ja està. No, digues com és la sèrie. No, és una sèrie molt vulgarota. La sèrie de l'Esliget, de l'Esliget, que l'hi segreix tan el fill. Ha perdut el marit en un atemptat, en un complot fa uns quants anys, i resulta que és una gent de la sèrie retirada que ha de tornar al campo. I, bueno, doncs, el campo... No el súper, sinó l'acció. Ah, no, jo passava a la cabra. No, no, no, no. I és molt, molt, molt vulgar. I després s'estranya d'una altra sèrie, que és d'una vulgaritat absoluta, que és Bent. Una sèrie amb manda pit, que és una pseudocomèdia que no s'està menjant, un colínica també s'ha d'anaria a piquet. Ho dic perquè hi ha molta gent amb consta que... Bueno, quan s'estranya una sèrie es diu, vaig a veure les totes, i les que m'agraden bé, les que no no. Aquestes, si voleu, mireu-les, però garantim que són. Ja les n'hem descartant. D'aquestes tres que he dit, Magic City, li tinc ganes. Sí, sí, sí, fa pintar-se, de veritat. Tirem la teva secció, Xavi. Què vols dir? Tirem-la a les escombraries? Sí, també, però... Bueno, la meva secció, que no és meva, és de tots dos, perquè en aquest programa és de tots dos, no és de tots dos, és de tothom, de tots els que ens esteu escoltant, i aquí sempre us agraïm. Ens encanta que esteu a l'altra banda. L'altra banda, a un que sent bèrgica. El que no ho estic clipant. No, amb molt ou, amb molt ou. Doncs recomano una de aquelles sèries que recomano a vegades, i aquesta setmana recomano una cosa que es diu Dirk Gently, és una mica raro, però és el nom d'una persona, Dirk Gently, que és una sèrie de la BBC, que parla d'una part o d'un investigador que té un acompanyant, una mica en el que seria l'Estela Sherlock. És com si haguéssim volgut aprofitar l'èxit de Sherlock, de parelles de detectives, però aquí agafen un personatge que va crear dubles àdams, de la guia de l'autotopista galàctica. Correcte, correctament. Aquest senyor que feia una mena de literatura de science ficció humorística, el millor exemplari que acabes de citar de tu mateix, i que té un personatge que apareixia a dues de les seves novel·les, que era aquest Dirk Gently, que és un detectiu eolístic. Què és l'eolística? És una vessant filosòfica que estudia... Com ho diria? És una mica complex. Estudia, de veritat. És un seguit de teories que donen voltes al voltant de la idea que la suma de les parts d'una cosa sempre dona més pistes que cada una de les parts per separat. És a dir, es poden estudiar les parts d'un subjecte per arribar al global d'aquest subjecte i no s'estan entenent una merda. El que fa aquest tio és estudiar els casos a partir de, diguem, les diferents pistes que es va trobant, i anar estirant els diferents fills, anant a lligar cabossoltes, i arribar a una conclusió. En definitiu, el que fan tots els detectius de la història. Jo no sé d'aquest peten de Robampori, detectiu eolístic, però és graciós, detectiu eolístic, Dirk Gently. Doncs això és aquesta parella de detectius que exercen com de Sherlock Holmes, però molt que es posi. És com Kutre. És com... És com Dejado, com es foten merders absurds, es foten coses rares. Llavors, bueno, és molt graciosa. És directament molt graciosa. Són tres capítols de poc menys d'una hora que es passa molt bé, que tenen un punt bizarro, i que, si bé, no arriba al nivell de Sherlock, que no em cansaré de repetir, que és... Em parlaré, em parlaré, pobre mèster. Tothom parla de Sherlock i ja m'està endur ràbia. Ja ho sé, ja ho sé. És que ho dic per això, perquè no la veig. És perquè sé que quan a tothom et parla d'algú dius, em farà ràbia, agafes pataleta, et fotres i no l'obres. Crea important Howard Overman, és el creador d'aquesta sèrie. Qui és Howard Overman? És el creador de Misfits. Això és garantia de cuidar-hi. No és tan bona com Misfits, Dirk Gently, però tot i així és molt reconeble. Molt bé. Ara sí que se'n ha tirat el temps. Tenim un minut. Acabem amb alguna cançó? Deixi que està tirant, Marc, ja està. No, quasi. Sí, no es recordàveu. Hòstia, que dalt, que dalt... La setmana que ve, no, que no hi serem. D'aquí dues setmanes tornarem amb tots vosaltres, molt més descansats. I amb més tonteries, com sempre. Marc, gràcies per tallar-nos d'aquesta manera. Gràcies per tirar-nos la música. Carlos Jacomelli. Txavir al dalt. Bona setmana santa. Gràcies a tots. Gràcies, Marc. Txavir al dalt. I woke up one morning and saw the handbite on the wall. Time was passing about so fast. I wasn't moving at all. I woke up one morning and saw the handbite on the wall. Time was passing about so fast. I wasn't moving at all. Time was passing about so fast. I wasn't moving at all. I woke up one morning and saw the handbite on the wall. Time was passing about so fast. I woke up one morning and saw the handbite on the wall. I woke up one morning and saw the handbite on the wall. Time was passing about so fast. I woke up one morning and saw the handbite on the wall. Time was passing about so fast. I woke up one morning and saw the handbite on the wall. Time was passing about so fast. I woke up one morning and saw the handbite on the wall. Time was passing about so fast. I woke up one morning and saw the handbite on the wall. Time was passing about so fast. I woke up one morning and saw the handbite on the wall.