Condensador de Fluzo del 16/5/2013

Toc. Ui, quin soroll, ja. Comencem malament el programa. Vull dir que té 0 minuts de les pròximes. És el dia que comencem més aviat del món de la història d'aquest programa, probablement perquè avui ens està ajudant una persona que sabe de lo que va. Ui, que he sigut això. Ah, vale, vale. Jo vaig parlar mentre estan. Hola, nois, què tal? Tenim l'altra banda de l'equip tècnic, el Carles, que ens està ajudant, perquè el Marc segueix una mica ausente amb les seves històries i no sé quines acuses s'he inventat ara. Però, en fi, la setmana passada... Això no ho sé, li haurem de preguntar, eh? Depèn de si tornes la setmana que ve o no, ja veurem. Bueno, doncs, amb el Carlos Jacomelli, comencem aquest programa que es diu El Condressador del Flutso, i jo avui ja estic molt out, no sé què em passa, que estic com a fora de... Vés a saber què farem, eh? De què parlaràs? Sobre el paper, almenys. En principi sobre còmics, però ja veurem de què aconseguim parlar. Som-hi? Bona nit! Bona nit! En tremo el torron! Ens funciona el chat o no? Ara mateix se acaba de començar a funcionar. Estava on anunciment, Modo Lup, Strike Art... era un cotxe vermell! Comprarem cotxe vermell. Com que només ho deia, 14.900 euros, doncs, mira, amb el seu que surta la radio el pots comprar. Estem en el chat! Ja ho sabeu! www.radioesben.com per qualsevol cosa que ens volgueu dir. Ser possible amb educació, i si no és possible, doncs tampoc. Però, bueno, ens odiau, ens dieu qualsevol cosa, i si no el 93-3-7-2-3-6-1 ens teniu pendientes i atents de qualsevol cosa que ens vulgueu dir, com recomanacions, uns culturals, per exemple, alguna pèl·li que agiu vi, o alguna... jo què sé, jo què sé, algun llibre que agiu sentit, o algun còmic que agiu sentit, o algun disc que agiu lligit. Exacte, estem gairebé a final de temporada, això ja ho s'escolta la memòria i no truquen els cabrons. Digo a la nostra audiència, aquí estigui. Putejar segur que estan allà... Ai, vull trucar, però no els pujaré. Bueno, doncs, si ens voleu pujar especialment, truqueu-nos i no sé, ens complica la vida o algo, sisplau, però no hi queda, feedback, per favor. Si no, mentre estan, doncs, entrem al... entrem a Narina, perquè tenim còmic illos bastant guais a avui per recomanar, per exemple, una cosa que és ojo de alcón, que és aquest personatge que ara està una miqueta més de moda, que fa, pues, un any, gràcies al fenomeno Vengadores, a la pel·lícula de Marvel, que, bueno, això va reunir a tots els supers de la Casa de les Idees, i un d'ells era aquest ojo de alcón, que és un clàssic entre els clàssics a nivell superhòric, però que potser mai ha tingut el tirón, que han tingut, doncs, un Spider-Man, uns quatre fantàsticos, o uns Thor, o uns... que vulgueu, no? Però això podria estar-se acabant, perquè acaba de fletar Marvel una mica dintre de la seva iniciativa... Marvel Now, saps què va, això de Marvel Now? No. És un... Estic molt desengonxat de Marvel. És un receteo de l'univers Marvel. Ah, otro más. Hem dit, bueno, anem a fer un receteo. M'interessa molt, un altre receteo de Marvel. Espera, què era el receteo, jo. No, no, calia, aquest és bastant guai. En sèrio, els temes mega-crossovers i... aquestes coses comercials que fan són una mica rotllo, sempre. Però aquest està guai perquè estan tirant endavant bastantes series xules, una de les quals és aquesta ojo de alcón, que, com dic, revitalitza una mica el personatge, de la mà, de Mad Fraction i de Vitaja, que són dos països bastant importants. Més que important, rellevants. Mad Fraction és un tio que ara mateix està bastant de moda en el seno de Marvel, és un d'aquests guionistes mimats per a casa, com podria ser un Jonathan Hickman, per exemple, i ha fet una miqueta de tot a Marvel, com defensores, com Iron Man, com Patrulla X, com Punisher, com Thor, o com El Imortal, Punyo de Hierro, on va rellevar... a Led Brueger, va fer uns quants números, i després va entre ell. I en aquí van treballar amb David Aja, que és aquest actor, aquest dibuixant de balladorit, si no m'equivoco. Res a veure amb el director de cine de Piranha. Tu ja estàs pensant, David Aja, no? No, no, és David Aja. No sé si és un diminuteu, o sigui que es diu Aja, però de tota la vida ha sigut David Aja. Dibujante de comics, això és que l'han pagat de patir. Ui, com l'han pagat de patir. Sí, probablement. Un saludo. Un saludo, David. Doncs és l'autèntica estrella del còmic, vull dir. Però és que ens en llevo el gatíssim amb l'aigua, perquè els guions del Mad Fraction sempre són molt solvents i tal, i en aquest cas són molt aguts, estan molt bé els guions del Fraction per Hojo del Conn, però especialment el que destaca és el dibuix del David Aja, que té un estil... Una mica com alguns altres autors espanyols que estan treballant a Marvel, com un Javier Polidor, o com un Marcos Martín, que tenen un... Què? No, no. Callatelo. Lo que sea que tengas que decirte lo calles. Que tenen un estil molt personal, però a l'hora molt universal i molt... A llunyant dels canons del dibuix superheròica actual, aquells superheròes que estan tot el dia apretant les dents i ensenyant-ho catxa i múscul. No, una mica per aquí, és una mica més autoral, és una mica més personal. I en aquest cas, a l'Aja, més de tenir aquest tras personal, són les composicions de pàgines que té mueres. No, no, en sèrio. Té una narrativa visual absolutament espectacular. Fins i tot, jo diria, vanguardista en alguns moments. Són 6 números a aquest tomo que recopila. I el 6 aquest últim, ja et dic, a nivell gràfic, a nivell de composició i de planificació, és qui t'hi pos totalment, o sigui, és una autèntica delícia. Tot és una tèntica delícia, però ja us dic, són 6 números que és una bona manera de propar-se al personatge a través d'aquest compendit de trames d'espionatge, que, bueno, algunes d'espionatge, altres de purament acció, que són supercinètiques, que són superdivertides i que són molt iròniques. Té un toque així com referencial, com un monatxístic, el còmic universal de Súper Eves. I ja que estàs temposat en el mundí, jo és que últimament estic més alt de tot. Doncs malament. Avui he llegit que, ojo del con, no se sap molt bé el futur que té a nivell cine-series. Oh, saps alguna cosa? S'està plantejant una pel·li només d'ell i tal. Has vingut més d'exxit del que s'esperava. No ho sabia, però això des de quan? Doncs des de fa, res. Ara, com hi ha un boom de vengadores que continua la tele amb la sèrie aquesta que s'estrenarà de l'agent. Continua la tele i, a més, Marvel, està planejant aquesta segunda fase que ha començat ara amb l'Iron Man 3. I està planejant pel·lícules d'altres superheros, com l'ombre ormiga o pantera negra. Sí, superheros és una mica més perifèrics, però no tenia jo notícia que estigués fent res d'ojo del cor. Avui ha saltat algun primer rumor. Recorden que l'Iron Man també era una mica més secundària. Una mica més. L'Iron Man secundària, l'Iron Man, has dit? Sí, era més secundària que... Abans de l'esperit era una mica més secundària que Spider-Man, perquè ja quan van llançar la pel·li d'Iron Man, van dir tots, hostia, Iron Man, en sèrio? Com molt. Sí, però això de nostre. Home, no voldria aquí muntar una polèmica, però l'Iron Man va ser un dels vengadors inicials. Ja, dels vengadors, sí. D'acceptació popular. Exacte, sí, eh. Pues era en tu casa, Majo. Tu. Bueno, és igual. No, que potser sí. No em vull treure la raó. Matfracció d'habitatge. Ojo d'algú, en 6 dies en la vida de... Has dit així, eh? 6 dies en la vida de... ¿Quién? De Humberto de Adita Panini. És un tomo molt xulo, molt guai, i els faran enganxar el personatge sí o sí. Escolta, nou tècnic de Soke Netsmark, tu sí que podries entrar en directe per a i totes aquestes coses, eh? Sí, exacte. No, però és veritat, jo. El Carlos està reivindicant. Aquí estàs reivindicant. Ara hi ha aquesta conversa que després la microfons i jo també he fotut collarada, perquè jo em va vindre d'Arencia d'una col·lecció de TV's que tenia el meu tiet dels anys 60, que era l'Estela Plateada, tenia 40 TV's bastant gruixodots, i clar, era un tio com Depresiu, tothom... Sí, és un superheroi que entraven en menossos. Sí, sí, sí, sí. I aquest paio, doncs, a mi em va entrar bastant bé i... I s'ha de reivindicar. S'ha de reivindicar, però jo és el superheroi que tenia de petit. Sí, sí, sí. Ara s'ha una mica posat en circulació una altra cop al personatge, se l'hi ha intentat donar més sortida, perquè és veritat que sempre està una mica a la sombra, perquè era l'Heraldo de Galactus. Pobre tio, és que tenia un destino tràgico, llavors, bueno... Però reivindiquem-lo. Per mi era l'equivalent del mimo. El superheroi és el mimo, és aquell que... Sé que matarà algú en aquest mates. Estela Plateada. Estela Plateada. Però vamos. El més inmortal de tots. Bueno, doncs, dit això, que he de reivindicar d'Estela Plateada, com a superdepàlua, i seguim amb què? Ara seguim amb sèries, que per cert, avui ja m'han preguntat per què m'hi seta lleves. Doncs porto una samarreta de community. Ah, mira, sí, és veritat, veritat perri. La veritat, la veritat pronunciant bagel o bagel o bagel. Ningú no ho sap. En fi, parlant de sèries i de community, perquè community es va acabar, la setmana passada es va acabar, el dijous passat es va acabar definitivament, pensàvem. Amb el teu permís aniré obrint aquest paquet com ha arribat a la radiòleg. Ah, molt bé, tranquil. Ara m'han fet gràcia. Ja t'he escoltat abans. Total, que tothom pensava que ja s'acabava, amb una quarta temporada de 13 episodis, que es va allargar en el temps, s'havia d'estrenar el setembre i es va estrenar, doncs, fa... Doncs això, 13 setmanes. Ah, mira, un còmic. En parlarem un dia. A Tajos. Molt bé. En parlarem. Ja està, volia fer l'africada. Jo segueixo parlant de lo meu. Aquesta sèrie que més va crear un Dan Hammond. John Hammond, sí. Que ho va acabar deixant, ja us ho vam explicar una mica, no? La tercera temporada més catastròfica d'aquesta sèrie, com a mínim. D'una sèrie, ja, per ser catastròfica, eh? Sí, exacte. I tothom ja donava per sentat que això ja s'acabava aquí, amb aquests 13 episodis fets, de qualsevol manera, amb bronques entre els protagonistes, amb el xevitxells, que empareixia i desapareixia, i deia que no tornaria mai més. I que, bueno, moltes coses que van afectar aquesta temporada, i que després van sortir... Doncs un resultat prou apanyadet, a mi. No m'ha desagradat tant aquesta temporada fent un repàs general. Va començar molt fluixota. Després va anar agafant una mica el puntillo. El puntillo, aquell clàssic d'aquesta sèrie, tot tan meta i tan... Doncs absurda i a l'hora entrenyable. Amb uns personatges que... Tampoc és que hagin avançat massa en relació a la segona, de la tercera o segona. De fet, no han avançat massa als personatges. Però tampoc és gaire important. És una sèrie que veus una vegada a la setmana, que veus com fan les quatre xorrades de sempre, amb l'àvet fent els seus... similituds amb el cinema, el troi sus... limitaciones, etcètera. Oh, no. Si no ho expliques, això quedarà molt malament. Fins i tot políticament incorrecte, eh? Perquè encara no sàpiga que és community que, per cert, està editada la primera temporada en DVD. O sigui, ho podríeu saber sense cap problema, sense caure en la ilegalitat. Has tractat d'un grup de universitaris que es troben per... A mi no es canessin a la final. Ja no es pot, que ara posen etiquetes pertinents. Mira com s'ho sap, eh? No, no, m'ho ha dit un amic. Com que per dins posen etiquetes pertinents? Sí, sí, sí. Aquelles etiquetes que xiulen a la sortida... Sí, doncs s'ha aconseguit en què la gent obri els precintors... Però és més complicat, ja s'ha complicat. En fi, que jo no ho he fet mai. En fi, un grup bastant estrany amb una noia rosa bufona, una noia morena, que és la més pelota i empollona de la classe, un advocat que no té el títoli que serà de treure ara... I entre aquests, el Xavi 6 i una parella d'amics, un és un friqui de la tele i de les sèries i del cine, i l'altre és una mica més limitador perquè surt del rugby. Ja se sabe, el que tipo de estudiante ha salido del rugby. Moltes luces no tenen. Ja està. Que sea para americano no tiene nada que ver. Asociació de estudiants jugadors del rugby, 93, 372, 361. Pots prosseguir. En fi, que la quarta temporada va acabar amb un 13è episodi que... Mira, va ser una mica menys gloriós de com estava apuntant. Jo no sabia que era l'últim, tio. Tampoc ho sembla, no? Me'l vaig tragar amb la felicitat de callada. Em trago el capítol d'aquesta setmana i l'endemà que ve una altra. Si el rugby s'ha de fer, faig més pompa. I després t'hauràs quedat una mica més fred. Si te'l prenc com un capítol més, està bé. Si és un final de temporada i possiblement de sèrie, doncs acabaries fet caldo. Tornarà o no tornarà? Tornarà, amics. La NBC, que és la seva cadena, si no m'equivoco. Ara pot un lío que no ve. Ha confirmat que tornarà amb una cinquena temporada. És un lío. Perdona, acaba la frase. No, reis. Tot i que ja no té els mateixos creadors, ara els showrunners són el mos esport i el David Guaraixo, que havien fet un parell de sèries, però que tampoc els coneixia res. Continuen cap a aquesta cinquena temporada, que s'apropa... Ah, mira, creadors de l'Alien i l'Amèrica. Una mica fallida, aquella sèrie. I de dame un respiro, que tampoc... De dame un respiro? La mítica de dame un respiro? Sí. No són credències, tampoc. No, anava a dir que ha renovat de la NBC, com dius, per una cinquena temporada, però no estan als upfronts. Si no m'equivoco. Jo diria que no. Jo diria que ha sortit dels upfronts, perquè no ho sàpiga, són les planificacions de les graelles per la temporada que ve de la cadena, que de cadena fa un planing de la sèrie que renova, de la sèrie que cansele i de les noves sèries que estrena. I diria que, com a inútil, no apareixen els upfronts de la NBC. Pot ser perquè no tinguis data, o perquè tinguis una data més endavant. O potser la canvia. La van canviar del Divendres, perquè no tenia cap cap mena d'èxit, i el Divendres és una mica el lloc on les sèries van a morir, però de cop i volta ha tornat a tenir èxit, i dius, potser ha tornat a caure. Ara la feien els dijous. Ara la feien els dijous. Hòstia, m'he liat. Encara estàs afectat pel divendres. Veus que l'Histiu no... No, no. Això sí que pot tenir una mica de sang. Podria ser. Nosaltres ens seguirem i us recomana'm. I sou atempts. El plan és fer-hi una pel·li. I el capítol final de temporada ho diuen ben clar. Posen allà, Rollo, policia subliminal. Veurem si hi arriben. Estan encara esteu atempts. És una sèrie que es consumés amb ratges de 4 capítols cada dia, i la deixes encara més. Encara enganxa i és nutritiva. És una sèrie divertida. És una sèrie que no intenta ser necessàriament freds, que porta alguna diferència. Això, sou atempts, i la podeu adquirir a la FNAC, si voleu, o a l'Emule, que és encara l'Emule, que no l'Emule, que és encara més fàcil. Vosaltres mateixos, aquesta s'ha acabat. La que ha començat fa poc... Puc fer un incís, un off-topic total. Com està el tema de l'Emule, s'ha sapat alguna cosa? Hòstia, l'Emule... Ara no parlem de cine, però farem un incís. Volia fer aquest off-topic. Era una pel·li que es va rodar fa... 20 milions d'anys. Era la pel·li en què es van conèixer el Marió Casas i la Maria Valverde, i era una pel·li del Michael Radford sobre la guerra civil espanyola. Per qüestions molt estranyes de productors i de més, es van endarrerint l'estrena. Després es va saber que el Radford, a més, va deixar tot quatre dies abans. Sí, això ho vam explicar més o menys. I va substituir un senyor amb passamontanyes. Exacte, un encapotxau. Bé, es va estrenar la pel·li i la gent va començar a dir... Bueno, m'ha agradat o no, en general no ha agradat, però sobretot es veu molt malament. Què passa? I la gent no ha començat a caixar-se de, oi, vale 9,20, i això no és ni alta definició ni media definició. No, no, no, exacte, no és ni definició ni... ni... nada. És que no és ni d'UVDRIP, diuen. Sembla un VHS, de veritat. Quan em vaig anar al passe... Total, que algú se li va acudir... Bé, via Twitter o via Facebook, etcètera, si ara es fan suficients de la mula, que sigui productora, distribuidora... Perdó. I una de les productores va dir, pues, contesto. Bueno, la productora, Alejandra Fradell, la noia que està portant sobre el seu... sobre les seves espatlles tot el pes de promoció i de bronques de la pel·lícula. Sobretot de bronques, perquè la tia va començar a dir que no, que era una opció pensada, que volíem buscar un look petrol... I va començar a dir que la pel·li havia estat rodada amb alta definició, i que després li havien passat filtres perquè no ho semblés. Exacte. Evidentment, això va durar exactament 0, en descobrir-se la mentida, i llavors la tia ha ressaltat... Això no sé si ho saps. No, no, per això preguntava. Jo vaig quedar ahir, en el Culebrón, que fins ahir... Doncs parlava d'això, de la carta que van enviar en algun cines, justificant-se, dient que... És que això és justament això que has dit tu, no? Hemos rodado bien, pero luego no hemos estropeado, para que quede así como... como más... como antiguo. A més, diu, no, és que jo llegir la carta i la carta diu, l'hem fet perquè quede como más antiguo, i després a la mateixa carta diu, perquè, com ara se lleva tanto a Instagram, doncs l'hem volgut fer a Instagram. Llavors dius, però ara, home... Jo no critico en aquesta noia, però aclara aquesta, com a mínim, perquè la gent està pagant un pastitzal, eh? De fet, aquesta és la seva aposta teòricament, aquesta és la seva aposta artística, però ja hi ha molts cines que han arribat a un acord amb el productora, si demanes els calestres tornen. Cada cop hi ha més cines, perquè això no s'ha aguantat. Total, la nova excusa és que... bien sabido es que Michael Radford, el director, en su fuga, se llevo parte del material. O sea, ara està acusant el director de robar una pel·li, que no li importa res a ningú. Bueno, a mi, a mi, no. Mare dius, col·lebrant la mula, no es partirà pistes de munt de ningú, però és que és divertit. Jo ara tinc mig, ja n'has de veure. Sí, és a veure, perquè és curiós, és curiós. La pel·li no és molt, molt, molt, molt dolenta, però és dolenteta. Però com a fenomenu... Ara s'ha de veure. Això és curiós, sí, sí, és... El gran gats, l'inqui de bé, el gran gats vient 3D. Exacte. De fet, a mi se m'ha acudit, si posen aquesta excusa, això que has dit tu, que han fet un pacte amb els cines, perquè no fan un pacte diferent, i ho farien alguns cines, la possibilitat de projectar la pel·lícula, els màsters de la pel·lícula, abans de que la... no? Clar, per confirmar que està fet en altra relació. Si la vam fer amb altra definició, que venguin a aquesta còpia, amb altra definició, ja està, i ens estan bé en problemes. A mi m'he de que no. No, ja. Amb abans, els comunards, amb el Never Can See Goodbye, perquè... Totes aquestes parlaven de sèries. Sí, sí, sí. I hi ha una altra sèrie que ha començat fa poc, i ja ha començat i està a punt d'acabar, perquè són 6 episodis, i ja en porten 3. Es va estrenar el Regne Unit a la cadena ITV. Ui, això és del Regne Unit, oi? Sí. Digo, no, sí, com que estic una mica espesa, avui. Sí, sí, sí. I bé, és la nova sèrie del Marc de Benjil, amb un guió del Gary Genetic. És un tio que va fer episodis de William Grace i de Padre de Família. És important, això. Perquè la sèrie va d'una parella de homosexuals que viuen junts, i ja està. Ah. La peculiaritat és que la parella és aliam McKellen, el no podés passar soigant de fissó i magneto. Sí. I el derex Jacobi, que també és una altra clàssic de... Sí. I són aquests... jo crec que octogenaris ja, o gairebé. Sí. Jo crec que el derex Jacobi deu ser més gran, fins i tot, que aliam McKellen. Però aparenta més l'altre. L'altre està molt cascat. L'aliam McKellen està una mica cascat. Però, bueno, són aquests... Sí, sí, sí, sí. Són aquests dos que viuen amb parella. Ja porten 48 anys ajuntats, i és aquesta sitcom amb aquesta parella. Ah, són parella, parella. Són parella, parella, parella, parella, parella, parella, parella. És pareja, de fet. No, no, parella sentimental. Bueno, això pinta bé, no? És una sèrie... No és una comèdia 100% teatral, gairebé tot passa a l'interior del salon del pis. O sigui, no es mouen massa d'allà. I res, sentia aquests dos que, aixant salon de l'altre, estiló... doncs... gent que porta 48 anys i que ja no es traga. Oye, saco de huesos, ven aquí a fer-me un té, a aquest nivell. A aquest nivell, amb un accent britis, supertret de collaguera, britis gay, que això ja és la repanoxa... Un moment, una cosa que et vull preguntar, des del principi de la temporada, què vol dir tret de collaguera? Perdó, eh? Aquí el que parla català ets tu. Vale, vale, vale. Hòstia, és que és un tema que em porta fascinat des del principi de la temporada. Jo l'havia adoptat, jo l'expressió mola. No la coneixies? Humor tret de collaguera. Ah, em treus de collaguera. Ah, collaguera en P, podria ser. Ah, vale, vale. Ah, per quina hora? Correcte. Correcte, d'en P, oi? Gràcies. Em treus de collaguera, vale, vale. Jo sempre vull dir collaguera ningú... Jo és que havia adoptat aquesta expressió de molava. Un humor tret de collaguera. Potser no és de collaguera. Ah, és que quan em treus, m'estàs traient de collaguera, d'això. Ah, vale, vale, vale. Però que... vale. Sí, amics, a la meva professora de català... Que no, que no, que no. Les deia Anna Tortorici. Senyora Tortorici, sisplau, torni-li els diners. Ah, exacte. Però que no, tio, que estem aquí per parlar amb el Conso i la Gana. No ho vingui el CAC. No ho vindrà, no? El CAC? Vale. En fi, aquesta sèrie, per allà d'aquí... que deia ja, és una sèrie molt teatral, és una sèrie hiperactuada, és una sèrie absolutamente al·locada de... no té res. Simplement és que estas dos són unes loques que veuen el nou veí de pis i es tornen bojos perquè és el típic juvenè, des del reon que sortia, el reon que sortia de Misfits, i estan els dos... Ah, home, sí. Que ara està jugant de trunos. De tant en tant. Sí, va sortint. Doncs això, va sortint a l'iua reon aquest i es tornen com bojos, fins i tot arriba una amiga seva, que és la Frances de la Tur, que crec que sortia a Harry Potter, no sé. Doncs que també està, com absolutament, pirada per aquest jove. En fi, és una cítica on por i dura, amb rises enlatades, amb un cos de 20 anys que encara respira, sembla ser, i que no treuen mai a passejar, amb constants... Te hòdio, jo te hòdio més, però te quiero, perquè somos pareja. Plena... Sí, no és que trenqui cap barrera, però està plena d'ecidesa. D'aquest humor britis, tant... tant... Com que et crema per dins, no? Sí, molt bé, però hòstia, dura. Sí, sí. No fa mala pinta, la veritat és que compro. Sí, és veritat, és una cosa molt britànica. No l'he vist, però per el que expliques, sembla molt britànica. I els anglesos tenen una cosa, i encara fan sèries que són pura sitcom. Així com els americans ja gairebé no fan sitcoms. Bueno... Tres que volien fer això. Algunes sitcoms sí que fan, però bàsicament fan telecomèdia. Telecomèdia televisiva. Però sitcom, sitcom, els anglesos encara en fan. I més aquesta sitcom en públic en directe, em sembla que és el cas, no? Crec que sí, i si no ho és, podria ser. Perquè és que ja et dic, està tota feta amb ells asseguts durant el 90% de la sèrie. O sigui, tampoc és que sigui... Es podria fer en directe per fer una sèrie. Sí, sí, probablement en directe, encara fan sèries així. Tenen una sèrie que es diu, si no recordo malament, Missis Browns Boys, que és purament així, que tu la veus, dius, hosti, quina cosa més antiga, però no. És que no han deixat de fer mai això, llavors. És una altra opció que a mi no em desagrada gens, perquè com que més tenen sempre aquesta tradició teatral, i més amb aquests dos supermega actorazos, que són alien Mackellen, i a mi especialment, el Drex Jacoby és un tio, perquè tinc especial pre-del·lació des de Calva. Això ara... Allò Claudio, no és veritat. És del 38, aquest home, i en Mackellen del 39. Mira, és més gran el Drex Jacoby. Sí, sí, sí. Doncs jo compro. Tu compres, i a més, és que bona part de... O sigui, els dos actors són, evidentment, el pes més important de la sèrie. No et penses que la sèrie tampoc és el nova mas d'en Guió, jo crec que encara ha de trobar el seu punt, encara ha d'acabar de trobar el seu punt. Però, esclar, és que els dos actors compensen. Només veure el Drex Jacoby parlant amb la seva mare, i tu saps que encara no li ha confessat que és gay? Doncs clar, si ja comencem així, anem bé, anem bé. En fi, jo la recomano bastant. No sé si sortirem per aquí, no crec. Trobeu-la, com bonament... Ara, el meu canal de per aquí, vés a saber. Vés a saber, vés a saber. No, no, no, no crec, però bueno. A mi em sembla molt, molt divertida. De fet, és la comèdia amb la que més ha arribat aquesta temporada. Potser la posen a 4, tallen un capítol de Homeland, i després, l'estona que els hi sobretiran, això. Sí, ja ho has posat, sí. Que porta això de 4. Ho diem ara, o què? Com anem de tu? El què? El què? El capítol final de la de Homeland l'han tallat. Ah, mira. I ja està, dius, s'ha acabat? Ja han posat lletres, eh? M'han dit una companya que la va viure ahir. Van tallar el capítol i van posar les lletres de... Que van posar les lletres de crèdit, eh? Sí, sí, s'ha acabat, eh? Doncs la idea, això ho fèiem a Canal Català, quan jo treballava allà. Fèiem això, quan no ens acabi una sèrie, la jefa ens deia... Ara, no, més igual, més igual. És jefa, si m'estàs sentint, polo, despadeix-me, més igual. Ja estic despedit. No, no, talleu. Home, però no tallarem una sèrie. Eh, no hi cap, talleu. Però per algú ho ha concluït, ah, és igual. Home, hi ha els fans de la sèrie que es fotin. Doncs això va pensar 4 en l'estona temporada de Homeland. Molt bé. Escolta, Carles, tira el clip 1 del concursadors de Fluxo. A veure si endivineu a quina pel·li... Avui és molt fàcil, eh? A veure si endivineu a quina pel·li correspon aquest clip. No quiero más dificultades como las que tuvo en el distrito Filmore hace un año. ¿Entendido? Esa es mi política. Sí, pero cuando un hombre acosa a una mujer con la intención de violarla, yo mato al hombre, esa es mi política. ¿Con la intención? ¿Y cómo estás seguro de ello? Cuando un hombre desnudo persigue a una mujer con un cuchillo en la mano, me imagino que no está recaudando fondos para la Cruz Roja. Mitiquísimo diáleg de una pel·li molt mítica, doblada per un home encara més mític. Bueno, no sé si més mític el protagonista de aquesta pel·li. Mítica, qualsevol cas, sí. Recentment... perdido. Perdido. Bueno, ho deixem aquí, no donem més pistes. Penseu, donem-hi voltes. I si sabeu de quina pel·li estem parlant, ens ho dieu. Alguna música te tens? Sí. I si sabeu de quina pel·li estem parlant, ens ho dieu. I si sabeu de quina pel·li estem parlant, ens ho dieu. I si sabeu de quina pel·li estem parlant, ens ho dieu. I tant. Des de Flourlain, d'àctils, amb un tema que es diu Ivey Covert House. Un tema xulo bastant popero, i... què? Molt bé, heu tingut temps durant la cançó per ensentar. L'Estiguerl ha encertat que la pel·li era el Jair Súcio. Molt bé, doncs gràcies per sempre a treure l'emoció en aquest joc. Sí, tu, ja està. El clip següent ja el traurem, el clip dos. Ja t'avisaràvem, Carles. Sí, ja no cal que el posis. Però bueno, mentrestant, que tornem a parlar de còmics una mica. Vinga, tira. Bueno, doncs, això, estem bastant comiqueros últimament... Què passa? Res. Estem molt comiqueros últimament, però perquè... És que no sé, s'acosta l'estiu, i... Potser és una tonteria, però a mi m'agrada més llegir còmics quan s'acosta l'estiu, que la resta de l'any t'ho dic en serió, jo. L'estiu còmics, tot l'any. Després, una excusa barata, això. És una excusa barata per dir que no estàs leyendo libros, perquè no te sale la punta. No, que no estoy leyendo libros, perquè no tengo tiempo, animal de bellota. Ara no... no reuneixo el temps suficient com per posar-me llegir 500 pàgines, i llavors vaig tirant de còmics una mica al capuc, i ja us dic, a l'estiu, doncs entren millor, és això, jo comic tot l'any, però a l'estiu els disfruto més. No sé per què, igual és una mania personal. Per què diuen les tios, si això sembla diciembre? I tenen part de raó, eh? Doncs jo m'estic aquí, sí, perquè això és una càmera de gags. No, però jo, emotiuament, ja estic a l'estiu. Ah, vale, vale. Jo és que quan el dia 8 de janeu així, ja em poso en modo estiu, i així fins a... Octubre, o novembre. És veritat, és veritat. A mi no sé, m'agrada aquesta sensació baraniega. Encara que faci una mica de fred. Sí, avui he anat al cine amb una mica de curta i m'he mort de fred per haver sortit, i què? Però, escolta, emotiuament és l'estiu. I a l'estiu, doncs, podem llegir comics com un que ha dit a Planeta, que es diu Mr. Vulp, que és una cosa molt especial, molt curiosa. És un projecte de Pasqual Ferry, que és també un d'aquests dibuixants que se'n van anar a fer les Amèriques i han treballat a Marvel i a DC. Ha fet algunes coses per DC, i jo el recordo d'haver il·lustrat algunes historietes d'aquelles dels 7 caballers de la Victòria, te'n recordes, aquella història del Gran Morrisson? Sí, a mi també es va lligar d'alguna manera amb algunes de les macro-sagas. Sí, no sé ben bé com ho hem fet amb alguna crisi final, alguna altra d'aquestes. Exacte, va il·lustrar alguna d'aquestes cosetes. Ara ho veia jo. Sí, a més aquest tio li donava un toque diferent, el còmic superheròric també, perquè tampoc... aquest tampoc era d'aquests que s'aculla unes línies bàsiques i repareix el mateix que veia abans i el que vindrà després, sinó que va totalment a la seva bola i fa un dibuix que s'assembla més a l'il·lustració, al llibre il·lustrat, que no passa el còmic que mantinta tradicional i tota la pesca. Ja he de dir que ha estat a DC, ha estat a Marvel, ha fet Thor, ha fet X-Men, ha fet els 4 Fantàstics, i té una obra que està bastant ben considerada, que es diu Octubre, que és una cosa més personal, un projecte més a la seva bola, que va escriure ella el guió i el va dibuixar, i una mica això que us portem avui va en aquesta línia. És un projecte personal que escriu i dibuixa ell, i que, a més, és una cosa que el treu d'una petita crisi personal que explica que tenia, que no sabia ben bé com encarar el seu futur professional, i de cop va començar a dibuixar un personal jet que es deia Mister Bolt, que es diu així, perquè és una bombeta, és un senyor, cos de persona i cap de bombeta, no té cap, i diu que li va anar sortint, a poc a poc, que no és res. No és res, guai, guai. No és una metàfora de res? No, es ponen més adultos, eh. ¿Por qué? Detecto ironia, no, no, no, no, no, no. Cos de persona, cap de bombeta. Sí, cos de persona, cap de bombeta... Escolta, em sembla que el Gorges l'escriure en històries sobre un personal jet o algú semblant. Llavors... De l'acet. Sí. Uf! Després dius, després dius, d'al meu nivell. Hem posat l'aire condicionado i això... I avui hi ha aigua d'aquesta que preneï, també. El guarda, el guarda-li un sorvito que... De la font de la bona aigua, aquí. Exacte. Doncs tu deixa'm parlar. Que misterval, que és un... Doncs això és un recull més que de historietes, de pàgines. És una mena de recubilatori de dibuixos de tota pàgina, que cada dibuix té un petit missatge. És com una mena de metàfora sobre la vida. No es pot fer prou ràpid, avui. Els missatges que són... No poseu els tits a un d'oll, no veia ser. Ai... Saps què pots fer, eh? No, anava a dir, anar a una bútica de còmics, a una gran superfície, sisplau, a una bútica de còmics, i comprar-te misterval, i llavors m'entendràs. I veuràs que és un còmic molt, molt, molt ben dibuixat, perquè si aquest senyor fa algo bé és dibuixar, amb uns colors molt ventriats i que fa petites metàfores de les qüestions de la vida, com fiquen els tits a l'endoll, i com a altres coses una mica més metafísiques, i que... No, ara poso un exemple seriós d'això. No, no, ara em callo, ara et fots. És un còmic, no, és un còmic de pàgina, diguem-ne, a tota pàgina, a doble plana, una succesió d'esplash pages, si li vols dir així, sense diàlegs, i amb aquest punt, diguem-ne, com li diuen els anglesos, i amb aquest... Cautionary tale, com de compte de... Ei, fíjate en el que estàs fent, perquè... No, no, és que tinc un to allisunador, però té un to així com una mica de llibertat d'ajuda, però ve en antes. És guai, escriu Pasqualferrias d'un Mr. Valk i la dita d'On és el planeta. Bueno, intentem... No sé què ens passa avui, estem molt tontos. Molt tontos, molt tontos. Absolutament tontos. És culpa del Garras, que està aquí... Bueno, ens distreu, ens distreu. No, sabeu què passa? Com a mi muntar el jefe aquí a fer-nos de tècnic, hem dit, hòstia, que és termina... Jo estic a Coquinao. I us toqueu. I us toqueu. Però a l'una a l'altra... No, entre cadascú. Cadascú, a si mateix. Hi ha alguna manera, hi ha alguna escenària en què aquesta frase no és una marranada? No, no és marranada, és un rescat, és un moment nerviós. Sí, no, no, a mi em sua les mans. Ah, no, ja m'has fet rescat perquè vaig fer una mica de jardineria. Ah, vale, vale. Jo no, no, no, no. Jo sí que estic nerviós, sí. A mi em suen les mans i tot. Sí, sí, perquè tinc la sensació que després sortirà d'aquí els gomets, si ho hem fet bé o... Què ens diran, no es paga a aquest programa? Jo, en fi. M'has fet jo les mans pors i així, còmics, no? Es pot fer calor, aquestes coses. Ah, mira, ara vaig ser així, un còmic. Doncs re, jo vaig parlant de cine, ara, vale? No, no, no, no. Veig el còmic que parlaràs després, que imagino que tornaràs a parlar de còmics. Jo, mentre tant, parlo de cine. Perquè hi ha unes quantes estrenes, i n'hi ha una que a mi m'ha agradat molt. I és d'aquesta de què parlaré. Tot i que serà una pel·li que segurament estrenin a tot el territori. Ei, ei, ei, apaño, ja és. Ja és, ja és. Que no les trenin al bolitge, cuida-ho. Si vols, em parlem ara del bolitge. Com anem al cap de temps, ara em parlarem, però primer deixarem recomanar aquesta feric, que si no se me va el santo al cielo. I em treu de... puyaguera. Parlem de... Escolta, digues, cuyaguera, que ara... Joder, és que a mi m'ho l'ha agafat, cuyaguera. A mi m'ho imaginava com un tret d'una... bueno, és igual. Tret amb una cullera. Oblida que t'he dit res. En fi, parlem de Cowboy, que s'escriu K-U-U-V-D-O-B-O-I. V-O-I-A-X-I-C-O. I és una... que és Cowboy. Doncs és una proposta que ens arriba de Holanda. I jo crec que aquesta és la primera pel·li que he vist de Holanda en ma vida. No ho sé, potser. Estic veient que s'escriu així perquè deu ser una grama del seu director, no? El tio ha dit, vinga, ho he reordenat aquí les lletres. Podria ser. Pots pronunciar el nom de la direcció. Sí, home, i tant. Vodeu-sint? Cool. Jo diria vodeu-sint. Bueno, és igual. Vodeu-sint, cool. Aquest tio dirigeix a un Rick Lenz, que és un nen de 10 anys, que és el protagonista absolut d'aquesta pel·li. Aquesta pel·li és una hora i quart, més o menys, una hora i quart d'una hora i vint de pel·li. Doncs d'un nen de 10 anys que viu amb el seu pare, viu en ells dos a una casa una mica... bé, però destartalada, amb un pare que està passant per una època bastant depressiva, se li nota perquè té accessos... ja sigui amb l'alcohol o amb alguna resposta una mica dura per al nen. I bé, doncs aquest nen intenta portar la seva vida, com bonament pot, amb una vida que diríem que potser no li correspon, encara, afrontar uns problemes que no podem dir, perquè seria dir una mica massa de l'argoment. Però, vaja, és això. És un nen puesta entre l'adversitat. I què fa per intentar superar això? Doncs casualment es troba amb un ocell que acaba de caure del niu, però que ha sobreviscut i es fa amiguito del pajarito. Hòstia! Uf, uf, el amiguito del pajarito. Ara, si voleu, dic un xiste en aquest sentit. No, no, el xiste és això, ja està fet. En tot cas, en aquesta pel·li no va de gent ensenyant pajaritos a nens, va d'un pàjaro de veritat, va d'un grajo, de fet, i de la seva... Quan el grajo vuela abajo, segurament el grajo a un nen. És el que té. Juntament amb aquest ocell va afrontant les adversitats de la vida, va evolucionant emotivament, i poc a poc va donant uns... No voldria dir res, perquè jo vaig a veure la pel·li sense saber res, i em va sorprendre cap a on anava girant aquesta pel·li. Tot i que no és que sigui una gran sorpresa, però ja ho trobareu. El nen va madurant, la seva relació va madurant, amb el pare, amb el pajarito, amb una companya de classe... I tot això es tracta, com ja vam parlar la setmana passada de Tomboy, doncs és un altre pel·li que posa la càmera gairebé al punt de vista, a l'alçada d'aquest nen de 10 anys, i des d'aquí va passant tota la pel·li. Una pel·li carregada de silencis, de moments de pura tendresa, perquè surten de la naturalitat pura i dura d'un actor, que per mi és absolutament acollonant, aquests actors de 10 anys que surten de tot arreu, menys d'Espanya valen la pena. No diguis, m'encanta molt, i aquí ho deixarem, com si guessis insinuat alguna cosa, saps? No, no. Has dit obert, també. He dit una veritat com un templó. Doncs això, la pel·li està molt bé. A mi em va deixar bastant emocionat des d'aquestes pel·lis, en moments de... Ai, ai, ai, què passarà? Que després et deixen un somplir a la boca, que això també és agraïda. És una pel·li que no costa res, no costa cap esforç. És molt agraïda. Hi ha coses que se li podrien recriminar, té una direcció que de cop i volta, tira una mica de scènes, videocliperes i dius... Doncs tampoc calia. Potser hagués estat millor fer-ho tot des del mateix punt de vista. Sí, aquesta postproducció, no? Aquesta cosa com blava, no? Sí, també, també. Té un filtre d'Instagram. Ara imagino que la Alejandra de la Molesta estarà flipant-ho. Hi ha com un filtre d'Instagram, que ho posa tot una mica més blau, com per voler, fer una mica més dins cis en aquest sentiment, una mica opress... A més, els ralentis que van passant de vegades, scènes, una mica massa relamides... No calian, és una pel·li que havia de ser tota l'estona, doncs això. Càmera en mano, a seguir el níño, i a veure com ve que el padre se'n borratxa i que el padre no accepti l'ocell com a mascota, etcètera. En tot cas, a mi em va agradar molt. A mi em va deixar molt tocat i és una pel·li que ja recordo i que ja tinc mitificada i que segurament a final d'any la posaré molt a dalt a la llista de les pel·lis destacades. Bueno, ta bé. Permets que et faci una recomanació? Sí. Què és? Què és l'oig? I t'agradarà menys que avui? Probablement. Ahir ho deus. No dic que no, de fet, és que tampoc és que sigui... Tot i que no veus res més, tampoc és que sigui alcohol model ni de la brase originalitat, ni té cap moment especialment àlgit a nivell emotiu. No, el que sí que trobo és que és molt conseqüent. És una pel·li que va evolucionant el seu ritme i... Sí, no, no, és una pel·li apanyada, a mi em va agradar. L'únic que és això, donar-me aquest regustilluda de cosa ja vista. Sí, això podria ser, però... És una pel·li d'aquesta, però, bueno... Però està bé, no? A mi no m'importa que la gent plagi coses. Si l'esplasia bé? Mira, que bien. Ara surt que n'he pintado per parlar del Gran Gatsby, que és la nova versió de la novel·la del Fitzgerald, ara per al Badlurman, dirigida per al Badlurman, que és un tio que no sé si adoro o ho diu. És un tio que... Sí, sí, sí. Tinc molt mitificades les seves pel·lis, tot i que quan les veig no les acabo de veure, perquè no les aguanto més. Hi ha una descripció del Badlurman, eh? Sí, sí, sí. A mi és que ja et dic molt enrús. Oh, que guait! Vam saber molt enrús, 5 minuts després ja està. A mi em va irritar, sobrenament, aquesta pel·lícula, però també de dir que en el seu moment no la vaig entendre del tot. Tant que no vaig entendre el seu joc de Gran Gatsby o Autoparodico. No vaig entrar en aquest joc, i llavors em vaig quedar a veure què és. Toma dura de pelo, però clar, aquesta pel·li que té 15 anys. Sí, ja tants. No ho sé, segurament, jo l'hauria de revisar. En fi, després de molt enrús el tio es va calmar una mica de fer a Austràlia, que era un drama ja més... Sempre molt gran i tot el que tu vulguis, però una mica més pausadet, amb un muntatge més normal. Però sembla que en Gran Gatsby ha volgut tornar-ho una mica a les orígens, no? He intentat fer un altre gol, vinga... Una miqueta, no tant com jo m'esperava. És a dir, no és tan salvatge com vol enrús, però sí que conserva aquest sentit de l'especte clavestial que té el Badlurman, conserva, o sol, que tu dius, no, rescata. Ojo, perdó, és que a Austràlia era molt espectacular, però l'espectacular era un sentit més seriós. Sí, exacte, no, no, però sentit de l'especte clavestial no entén que es pot tocar la veritat, sinó que el capacitat lúdica i capacitat d'entretaniment salvatge. El Badlurman ha agafat aquesta novel·la, ha intentat fer la seva pròpia visió de la Jazz Age, que es coneix aquella època dels anys 20 dels Estats Units, que retratava el fitxera d'anar al seu llibre, i ho ha convertit, doncs, en una mena de gran musical plomífero hiperglam. En cançons de l'Ana del rei. Amb alguna cançó de l'Ana del rei? Uf, i de la Beyoncé. Bueno, escolta, sentit... Sí, és el rotllo, és el rotllo. Sentit el que havíem sentit, jo prefereixo l'Ana del rei i Beyoncé, que aquelles coses que fa culàmula en ruj, que mare, dius. No, tu podria cantar tot. Doncs són un tema de la Beyoncé, que és l'únic tema bo de la Beyoncé, i l'Ana del rei no l'he detectada, però sé que està per a ell. També està J7, també està, no ho sé, i hi ha molts temes de DxX. Sí, és aquesta mena d'apropiacionisme o bestial, que fa el Baz Luzman, que ha agafat tu el que li agrada, i ho fot en una pel·li i li és igual si la pel·li està ambientada als anys 20. Però, bueno, és entrar en aquest joc, i si entres en aquest joc funciona prou bé la pel·li fins a la meitat. A partir de la meitat de la pel·li es torna una cosa més umbríbola, més xunga, una mica més dura i més melancòlica, que gairebé diria jo, i també funciona, funciona d'una altra manera diferent. Potser et quedes una mica un pan d'anes perquè dius, hòstia, aquesta pel·li s'està una mica espacint. Però jo penso que al final deixa bastant clar el seu missatge, que és fer un petit homenatge a la novel·la, a la qual diguem que amb rasgosa d'argumentals és totalment fidel, però, clar, l'esperit és una mica diferent del que planta el fitgeral. Però jo crec que, al final, el missatge és el mateix, és la decadència d'aquesta societat adonista i fiestera a les portes de la Gran Depressió i després de la Segona Guerra. Molt bé, el dicàpia que tal, amb millor que el Robert Redford. Jo he de trencar la llança per la pel·li del Robert Redford, que em sembla que sóc la única persona del univers a qui li agrada. És veritat, a mi la pel·li del Gran Gatsby del Jack Clayton, la que va protonitzar el Redford als anys 70, és molt a molt. No sé, és una pèl·lica sempre li han donat molts pàls crítics. És una mica avorridota, però és guai, és xula. És un palamandre. Són diferents, el Robert Redford era una força de la natura i el Leonardo DiCaprio, també, en el seu estil, a mi m'agrada molt. És un tio, el Leonardo DiCaprio, m'ha costat molt entrar, perquè aquesta cara que té de ninyato no se la traurà mai, però sí que és veritat que està intetxable en els últims papers que ha fet, sempre ha estat molt intetxable, gairebé des de que el va pilar del Corsese i el va convertir en el seu nou Robert De Niro, i aquí està molt, molt, molt bé. Jo diria que és el millor de la pel·li, el DiCaprio. La veuria per ell, però és que són 150 minuts, i esto puede con mi alma. Bé, escolta, l'art, cada obra d'art, la seva dourada i la seva història. Sí, segurament. Per cert, puc fer un incisor al DiCaprio. És que som va flipa molt. Recordeu el Django de Sencadenado? Recordeu la sena de la Xarla? Mira, no sóc l'únic a qui li agrada la pel·li del Jack Clayton. Ah, mira, la senyora Ripley diu que també, eh? Bien, somos dos. Ja la veurem, va, ja m'hi esforçaré. És que a mi el Robert De Niro mai m'ha caigut en gràcia, tu. Home, no! Sí, sí, és el que hi ha. Però, a veure, un tio que ha fet 30 obres mestres mínim, no pots dir això. No, i quan les veig dic, hòstia, que bona pel·li. Però, en general, d'entrada, dic, hòstia, Robert De Niro, que, pal, ho veig a veure a l'altra. Vull veure John Wayne. En fi, el que deia del DiCaprio, de la xarla aquella nit, aquella mansió amb els dos, amb el Jamie Foxx i el... Ai, i el Christopher, se'n recordes, no? Sí. Aquella escena de la compra d'esclaves i tal, que el tio de cop i volta fot un cop de puny a la taula i comença a sangrar. Doncs aquella sang és real, el tio es batalla de veritat, i tot i així el tio va dir, va, s'ha de seguir l'escena. Sí, va seguir, li va passar la mà per la cara a la pobra Quirri Washington, que es va quedar tota ensangrentada de sang de veritat. Tu dius, mira, els efectes especials de la pel·li, no. No, és de veritat. Sí, sí, sí, quan crida fa... Sí, ostia, que real. Que s'ha fet banda, no? Una por que s'ha cortat. Un actor de mètode. Ja està, com ja han encertat el clip, tirem un tema musical i després ho enestim. Per exemple, va. O no, eh, com vulguis. Es diu... Local native... Natíves... Woolli? Jo vaig lliure. Ah, perdó, perdó. Woollim, amor. Ah, aquesta sí. Ah, hi està. Ah, hi està. Ah, hi està. Ah, hi està. Ah, hi està. Ah, hi està. Ah, hi està. Què us deia? Que sona dels locals native's amb un tema que es diu Woollimamoth. Mamoth, la nudo, no? Woollimamoth. Des del xulíssim i espectacularsíssim... Hummingbird, que és un disc molt guai, que m'agrada molt d'aquest tema. És un disc que es diu... Woollimamoth. La nudo, no? Woollimamoth. Des del xulíssim i espectacularsíssim... Hummingbird, que és un disc molt guai, que m'agrada molt d'aquest tema. Otro de pajaritos. Sí. Deixa'm dir un xiste, com anem? Ah, no, 7 minuts. Digues final. Parla de còmics. Digues un xiste. És un xiste, xiste. Un home que es troba una nena plurant al bord de un acantilado. I diu... ¿Qué te pasa, niña? No, ya no. Diu que mi madre se ha caído al acantilado y se ha muerto. Y mi padre, por intentar salvarla, se ha caído al acantilado y se ha muerto. Y ya vos, loma, se baja la braqueta y dice, ¿pues o no estudia, eh? Em sembla que m'agrada molt mal gust. Vinga, còmics. Basti... No, no. Sí, tío. Basti en vives. Sí, hombre. Hombre, parlant de coses incòmodes. Què passa? Aquest tio comú no és? Qui el basti en vives? Com? Ui, ara no ho sé. Cosas que no son precisamente en comèdias. No, per això ja està. Ah, vale, vale. Avui estic espès, tio. Ho sento, no en segueixo, estic espès. Des de tenir filles, hosties, que no rindes. No puc, és una adicció. Basti en vives, Floran, Rupert i Seren Mulo han fet un còmic que ens arriba. Aquest més és una de les novetats. Aquest més que es diu, l'agrano de l'isca. No sé, estic com introduint malament a la secció, però és el que hi ha. L'agrano de l'isca, una de les novetats de Diàvolo. Basti en vives és un autó francès, jovenet, gairebé un infant terrible del còmic francès, que diria que hi ha sortit en aquesta secció alguna vegada, i que és un autèntic fiera, és un crac, i és un tio que em sembla soblim. És l'autor de coses com El Gusto del Cloro o com Polina, que per mi són dos dels millors còmics francesos que s'han publicat últimament, també de Misojos, també d'elles i de tantes altres obres brutals. ¿Los melones aquella que em vas deixar? Ah, los melones de la ira. Bueno, aquest era una rareza, era una rareza en su bibliografia. Veus, Carles? Jo sé que sí, per culpa d'ell. No, escolta. Per culpa meva, no, per culpa del bastí. És un llibre que va fer... Fet un pàjaro. Que... ui, ui, ui. És un llibre que va fer una mica picantònia, eròtic, però bueno, que era una cosa que va fer... ell, quan li va agafar per una etapa de dibuixatetes, no sé, en el seu bloc va dibuixar tot de noies ensenyant les tetes. Però és un tio molt respectable, i no dic que qui dibuixi tetes no sigui respectable, però bueno, que no ho han parat els seus còmics. I tampoc va parar aquest, la gran o delisca, que trenca una miqueta en el que ens té costumats del virus, que és, doncs, aquesta mena d'existencialisme costumista de gent jove que se enrotlla, se desenrotlla. Tu dic que hi ha algú de tot això aquí. Perdó, que diuen que no ens senten, que ens hem quedat com quietos allà, mentre parlàvem de tetes, ens haurà censurat, ja? Ah, és veritat, potser sí. El caca aquell? El caca. Doncs no ho sé, bueno, el seguim, pels amics de la ràdio. Nosaltres anem seguint. Sí, el peltxat no ens senten, però, bueno, els amics de la ràdio, ara refrescamos. Doncs això, com us deia, que no és un còmic en principi, com el que ens té costumats del vestiment de ves, però sí que toca una mica de refilon als seus temes habituals, que són això, les relacions interpersonals, i l'amistat, l'amor, els gels, i tot això. Però tot això està enquadrat en una història, en una mena de thriller d'acció, que té bastants punts de comèdia, també, que va sobre 3 noies, o dues noies que recluten una tercera, per fer un gran robatori robar la gran o de l'ISCA. Ahà? Ahà? Sí. Ah, vale, vale, vale. El quadre de Dominic Ingress, que està exposat al Louvre, i que, bueno, volen fer aquest golpe maestro, el seu golpe definitiu, em pot xacar-se una bona quantitat de diners, i, a partir d'aquí, es comença a ateixir una trama de... posar això, d'acció, d'aventures, diguem, de pel·lícula de lladres de tota la vida, salpimentada amb aquestes historietes, i aquestes mogudes del vestiment de ves, i que resulta en un còmic sumament atractiu, molt divertit, molt ben dibuixat, molt dinàmic, cinètic, molt cinematogràfic d'aquests còmics, que es deixés i sembla que estiguessis gairebé mirant una pel·lícula per la temàtica que toca, i també per com la toca, per com dibuixa aquest tio, com planifica, i com ho fa tot. La veritat és que és un còmic que sembla lleugeret, però no ho és tant. Després, com us dic, com que toca alguns temes així més profund, amb una mica més de profunditat, doncs acaba sent un còmic més dents del que semblava, però que es llegeix superbé, superdivertit, i tu passes pipa, i, a més, com que aquest senyor dibuixa també, té un gust d'alert i de compartir. Recordem, perquè els que ens han quedat uns segons de NoFlying estaven parlant de la gran o de l'ISCA, de la Bastien Vivés. La gran o de l'ISCA, Bastien Vivés, amb Florent Rupertis, era un mull, però, bàsicament, és puro Bastien Vivés, que ens ha llevat el gat o l'aigua. El teniu d'editat per Diabolo és un tomo molt xulo, molt manejable i molt llegible. Puc deixar-me aquí ja, no? Queden un minut i mig per primera vegada. Hola, però què és això? Ens ha sobrat molt lluny de temps. Hi ha alguna altra xiste per intentar emendar la plana, però que no sigui així. Jo després t'explicaré un, però serà fora d'antena, perquè és bastant... Jo dic un ràpid. És un niño tan feo, tan feo, tan feo, que al nacer el médico dijo, mire, senyora, yo lo tiro por la ventana, si huele, es un murciélago. Molt bé. Doncs... Mira, senyora, jo le doy en el culete, si no refieres un tumor, aquest és l'altra versió. Ja, va, mare de dios, bueno. Gràcies a tots. Fins la setmana que ve estarem aquí, si no ens hem fet fora. Moltíssimes gràcies per estar a l'altra banda, aguantant les nostres tonteries. Gràcies a tu, Carlos Jacomelli. Gràcies a tu, Xavier Aldán. Carles, moltíssimes gràcies per estar aquí desinteressadament. Adeu. Adeu. Ara sí, adeu. Fins la setmana que ve estarem a l'altra banda. Fins la setmana que ve.