Condensador de Fluzo del 6/6/2013

%, dels contactes Oh, wherever it may take me, I know the life won't break me. When I come to call, she won't forsake me. I'm loving angels instead. I'm loving angels instead. I'm loving angels instead. I'm loving angels instead. I'm loving angels instead. I'm loving angels instead. I'm loving angels instead. I'm loving angels instead. I'm loving angels instead. I'm loving angels instead. I'm loving angels instead. I'm loving angels instead. I'm loving angels instead. I'm loving angels instead. I'm loving angels instead. I'm loving angels instead. Nois, voleu que el fluxo comença a les 8 en punt? Nois, voleu que el fluxo comença a les 8 en punt? Nois, voleu que el fluxo comença a les 8 en punt? Nois, voleu que el fluxo comença a les 8 en punt? Nois, voleu que el fluxo comença a les 8 en punt? Estava doblada. Sí, potser, potser, potser. Doncs la tinc en anglès i en francès. Gràcies, amigos. Hauries ajudat a una mierda. Bueno, mira, així n'ha parlat. Si l'hi haguis, quejas. No, escone, escone. Doncs... És que soc realista. M'ha arribat amb la portada en castellà i tot, però l'edició francesa per dins. Ah, que jusas. Estos franceses. Manditos chubinistas. Vinga, mar, tira. Bueno, que et sembla si parlem de llibres que fa bastantes anemoletes que no parlem de llibres? Sí. Bé, no parlaves de llibres amb imatges. Estàs penjat. Les llibres amb imatges, que són pel·lícules. Còmics, no? No parlaves així. Ah, bueno, sí, sí, exacte. Sí, però ara feia temps que no parlàvem de llibres porosos i duros amb les seves pàgines i les seves lletres. Però jo crec que m'agradaria la pena tancar el silenci, perquè hi ha hagut una de les novetats de Montador i que ens ha quedat especialment l'atenció i, a posteriori, també ens ha agradat. I per això l'estem recomanant aquí. És... És la nova novel·la de... Aquí és quan començo ja a patir. Perquè és un senyor que es diu Junot Díaz, o Junot Díaz, o Janot Díaz, o Junot Díaz. Jo no ho he sabut mai. És un autor nascut a Sant Domingo, que a l'any 68, que no ho estan, quan era molt petit va marxar a New Jersey i va fer vida, diguem, a Estats Units, però amb comunitats hispanes. Jo fa temps que algun ha quedat aquest noi, però, sincerament, no sé com es pronunciar el seu nom. Si algú ho sap, doncs que ens truqui i ens ho digui. Que no sigui Junto. Junto Díaz. Junto. Junto. Junto. Junto. Junto. Junto. Junto. Junto. Junto. Junto. Junto. Junto. Junto. Hòstia, quin nivell. És un senyor que ja li seguia amb la pista, des de fa temps, perquè va escriure un llibre que es deia La Maravillosa Vida Breve de Òscar Huau, que es va col·lat, a més, entre els millors llibres de la dècada, basada en unes quantes listes. Quan es va acabar la dècada, la gent va començar a fer listes. Quines maneres que tenia la gent de fer listes, de coses. I van... Molta gent, molts mitjans, van decidir que aquesta La Maravillosa Vida Breve de Òscar Huau era un dels millors. Jo no sé si era un dels millors, però era un disc. Era un llibre molt xulo, molt guai, molt fresc, i que descobria una nova veu en el panorama americà, una veu fresca i bastant... bastant altra vida diferent, i que ara es confirma amb aquesta nova entrega del Diaz, que es diu... Així és com la Pirdes, que és aquesta novetat que ens porta a Montadori. Tot junts o...? Tot junts. Així és com la Pirdes, és aquesta novetat que us portem avui, que no és sinó un recopilatori de nou historietats breus que són inter... Estan separades, però alhora també són una mica interdependents. Estan interconnectades d'alguna manera a través d'alguns personatges que es repeteixen, com el cas del Júnior, potser el Júnior, no Júnior. Amigrega Júnior. És potser el més destacable de tots, però n'hi ha més, hi ha un tal rafa, hi ha tota una fauna, que es va repetint perquè aquestes nou historietats se centran totes en un mateix àmbit, en un mateix, diguem, hàbitat cultural, sociocultural, que és, doncs, això, aquestes comunitats de hispanòlegans que estan a Estats Units, no vivint precisament a Corpo de Rei, em constra que hi ha alguns que viuen a Corpo de Rei, el González Inharritu i el Alejandro Sanz, que ja és. Escolta, és espanyol, però ja és. Alejandro Sanz, sí. No sé, té tant de bautos a la cara que ja no sé si és espanyol. Sí, per això ja és un moment que no ho saps. Doncs... Alejandro Sanz és clingón. Doncs... S'entren a aquestes comunitats una mica més oprimides, i parlada de les relacions entre aquestes persones que són tot joves, i que tenen comportaments una mica de persones joves, és a dir, machitos, gallitos, una mica estúpids, que no estan són persones igualment, sí, és veritat, i que passen aquestes aventures tan relacionades amb aquesta narrativa dels partadors i amb aquesta cosa, amb aquesta èpica de la gent desclassada i de tota aquesta història, que de fons tenen un cert poso melancòlic bastant important i bastant punyent, fins i tot, que et deixa l'ànima una mica tocadeta. Jo no són històries molt destructives, però sí que són una mica fosquetes, una mica xunges. Però són aquelles històries que, en el fons, parlen de sentiments que són hiperreconeixibles, com ara això, el sentiment de pèrdua, especialment per això es diu així, és com una pierdes, referent-se a una noia. Quan deixa d'escapar una noia i després uns anys després dius, no em sembla que no vaig fer bé en aquell moment. Vaig ser una mica imbècil, la noia se'n va anar a porar i ara la trobo a faltar. Ah, mi vida és una merda i la suya no. Doncs va una mica de totes aquestes històries, i des d'un estil i des d'un toque autoral, doncs molt curiós, i que és, i que més, ve favorit també s'ha de dir per la traducció, que és aquesta mena d'espanglis, aquesta mena de llenguatge molt del carrer de les comunitats dominicanes i hispanes en general, que parlant d'aquesta mesura, aquest anglès mestís, entre anglès i espanyol, així està escrit el llibre, així està traduït, i a part d'això té una dinàmica i té unes... No et carregues.I intentaré no trencar el micro. Té una... té un ritme i té un to i té un tempo bastant xulor, així, bastant precipitat, però és un tio que escriu molt bé, que sap molt bé el que s'escriu i com s'ho escriu, i, bueno, en fi, jo crec que queda com una de les notats bastant importants d'aquest mes i, potser, de la temporada, sobretot tenint en compte això, que el Junot Díaz aquest és un tio que s'està, jo crec, posicionant molt bé en aquest mercat, què passa? No, és que ara has dit com pirosa quatre vegades amb formes diferents, moltes. Ja has avisat, no sé com es diu, si Junot, Junot, Genot, però després ho has anat dient i mira que va jo. Cada vegada heu d'una manera diferent. Bueno, el dia és igual, jota, dia, què més dona? Jota.Què més dona? Jota, dia. No sé com la pérdes, novetat de Monde d'Ori, recomanada, doncs, per aquí, necessitint noves experiències literàries, ahir ho teniu, i, si no, doncs agafeu-us, si voleu anar una mica més en regra, agafeu la meravellosa vida de Breda d'Oscar Uau, que és una novel·la, no són historietes, i que jo diria que és tan bo o més com aquest. Per cert, aprofitem... T'està veient que canviaves de cançó i te'n esperes, tècnico nuestro, que encara no han dit els nostres formes de... Tècnico nuestro, que m'ha acusat. Tècnico nuestro, ah, i... L'hi agrada que l'hi diguem, això. En fi, que teniu poc més de parlar amb nosaltres... No ho hem dit, no? No, avui no. Malament, malament. Ja ho donem per Santat, ja ens pensem que ho saben. Jo què sé, si us heu llegit així, és com a la pérdes, si us ha semblat una merda, doncs pot trucar-nos, si voleu, al 93-372-3661, e increpar-nos, o tot el contrari, us han cantat i esteu d'acord amb nosaltres, doncs també, 93-372-3661. A més, teniu un chat a radiodesvern.com, on va parlant gent, avui ens acaben de dir que s'ha mort la Esther Williams, per exemple, aquella dona... Anna? Sí, aquella bailarina quàtica... Sí, Esther Williams? Sí. Doncs no és la única que s'ha mort avui, eh? Qui més s'ha mort avui? Ho deixem pel misteri, ho deixem per després de la publicitat. Molt la mola, vale. Doncs això, teniu a radiodesvern.com, entreu i ens veieu per webcam. Avui jo vaig de blau i ell va de verd, però els dos no es queden bé amb 102 colores. Ell és el xacrol d'any, jo soc el Carlos de Comerlí. No ens hem ni presentat, és que avui veia, veia, desastreada, ja. Doncs sí, aquí estem, aquí estem. Mira, ja té l'espoiler. Tom Sharp, també és molt... Sí, l'autor de Will. Doncs... Què fem? Fem alguna altra secció? Sí, presentem el Marc, és la nostra tècnica, però va, tira, tira, a la tècnica, va, està dient ja, no? Bueno, seguim fent el gilipollas, avui, d'una manera escandalosa. Jo no, tu? No, no te'n ve, tu me vas a la zaga, sí, sí, sí. Jo faig ja el gilipollas passivament. Estan oníricos, oi, ens diuen pel xat, no... Sí, bueno, jo... Yo estoy un poco dormido. Sí, igual se'n tiendrá un írico, per això. Diu que estàs desenfocat, però això és el Marc que fa guarrerides. Allí està tot empanyat. Ja hem recomanat un llibre, ara recomanem una pel·li, de fet, recomanem la única estrena que ens crida l'atenció de tota aquesta setmana. Sí, la única estrena de cent de la setmana. Sí, sí, crec que estem... De cent no, de cent n'hi ha una altra, però, bueno, sí, la més. La que realment ens crida l'atenció és només una, i és la que es diu Turistes. Turistes. Se coneixereu segurament per Sikes Sears, és que turistes hi han com tres, els últims tres anys. Avui ha estat molt divertit, avui, buscar parir amb EDV, saps? Turistes, hi ha més turistes. Sí, perdó. Caracoles. Caracoles. Sí, sí, hi ha molts més turistes, ara arriben a nova turista, però aquesta és molt bona. O és molt divertida. En tot cas, és la nova pel·li d'un tio que es diu Ben Whitley. Per exemple. Per exemple. És un tio, doncs, jovenet, té una carrera amb tres pel·lis, però hi ha la segona o tres o quatre, no sé. Una que es diu Achilles, i es fa convertir en una mena de pel·li de culte. I dius, hòstia, que aquí viene alguien. I els turistes, a Sitges, el passat d'octubre, es va dir, hòstia, aquest tio també participa a aquella cosa estranya que es deia de ABCs of Death, los aveses de la muerte, que eran 24... 24, 28, potser, no. Un curt per cada letra de l'alphabet. Quina altra feia tan recordes? No me recordo això. Jo tampoc. Però, bueno, em diu que participa això. Era un 24 curt, amb directors de pel·lis de por, o de gènere en general, que feien formes de matar per començar a ser amb aquesta letra. Una bogeria, i dius, hòstia, posa'l ben witli aquest. Qui serà? Doncs és el creador de turistes. I turistes, què és? Doncs una pel·li... que vaja entre la road movie i el costumbrismo... UK. Sobre una parella... No, realitat no. La cosa va d'una parella, que, bueno, estan molt avorrits, tenen una vida molt rutinària, i ell diu, oi, vam-nos en mi caravana, a veure una mica, a visitar una mica el nostre país, al Regne Unit. I l'altre diu que sí, i la cosa no és que vagi massa bé, fins que tenen un primer accident, on acaba... Quan dius primer, impliques que n'hi ha més, eh? Sí, perquè acaba sortint una víctima mortal. Ah, mira, el típic. Sí, i saps què passa? Allò que em va semblar xurri. Sí, i agafes la cara... I mates una viaja. Va, el típic, sí, un clàssic. Oye, li agafen el tranquil·lo. I diuen, oi, això és divertido. I comença així la pel·li. És una pel·li molt, molt, molt divertida, molt boja. És una pel·li que... Però, alhora, em gaire sentit, no és una bogeria sin mà, si venga de sangre. No, és una història d'aquests dos. Fins i tot té una mica d'estudi de personatges, dius, bé, no està mal. Però té això, té un humor pujent, té unes escenes absolutament gores, que dius, hòstia, tu poses-te les sorpreses destacades, eh? Ja va ser de les sorpreses destacades del Festival de Sitges, on va guanyar la millor actriu i el millor guió. I es rumorejava que podia guanyar la millor pel·lícula, també. Sí, sí, sí. Era una d'elles que deien, potser guanyar aquesta, premi del públic, o no sé... Al final no va guanyar res de tot això, però... No, però de fet no va guanyar... Però hi ha una de les que estaven allà presents, d'una enrere. Sí, sí, de fet no va guanyar la millor pel·li, perquè crec que Tanya ha fet holly-motors. Sí, que clar, havia de guanyar holly-motors de qualsevol manera. Doncs això, doncs, és una pel·li que li va... Però, de prop, protagonitzen la Steve Orham i la Alice Lowe, que aquesta tia no sabeu qui és, però nosaltres... Jo no sé qui és. A la temporada passada us la vam recomanar com a forma de sèrie, a una sèrie que es deia Guard Marenguis Dark Plays. Ah! Sí, una comèdia veritat. Jo com sonava d'algú, aquella noia. Doncs aquesta, aquesta és la protagonista femenina, i és la que va guanyar i ho fa francament bé. I bé, la veritat és que tampoc cal dir massa cosa més. La pel·li, com a pel·li, sí, és molt senzillota, és molt... Càmera en mano, ja... No recordo si hi havia alguna cosa, una mica més de mitjans, però no recordo que fos especialment... No, no, no, no, no és especial... no, no té molts mitjans. No n'hi ha que estan ben aprofitats, això, sí. És una fotografia xula i... Molt vistosa, i a més, sí, els paratges es presten molt, és molt natural, la pel·li... i és una gran sorpresa. Jo no diria gaire cosa més per no... bueno, ja hem dit tot, no? Has estripat una miqueta, eh? No, però ja, sí, però... Hem dit la premissa, eh? Sí, sí, sí. Però està molt bé, és molt divertida, és molt canyera, i és la gran estrena aquesta setmana, perquè ja dic, és de les uniques diferents. Sí, tothom, a més, és una mica... M'has del munton, m'has del mismo, una mica, tot del munton. Valet, doncs, com a pel·li diferent, recomanable, a tothom? Sí, no, jo crec que sí. Jo crec que sí, com bé, les abuelites que no vayan, però... Sí, hola, hola. I no ets una abuelita, vés a veure aquest cap de setmana. S'haig d'estrenar demà mateix. Ah, per cert, espera, que ara hem de presentar... Que és que ara ve el contúrser d'or de flut. Sempre deixem allà on tirar la següent, i, ojo, que ara heu d'endavinar. A quina pel·li... passa això? Aquí ja vol, vamos a ver alguna vez. Sí, claro. Me pasaré si vengo por el barrio. Y... necesito ir al tío. Sopla-las, venga. Eh? Vamos, sopla. Quieres que te sople los dedos. Ah, va. Yo no puedo soplármelos. Seguro que a él no le importa. A él no le importa nada. Es un milista. Eso debe de ser agotado. Vale, vale, vale. Ara ja sí, no? Sí, ara ja sí, ara ja sí. Has canviat una paraula clau, que... Exacte. En fi, us deixem amb una cançó per... per què aneu reunant? En reunem. Sí, aneu pensant a ritme de... a l'Òne George. Mireu, passa'm a coseta. La setmana que ve és al sonar. Volem fer una petita reivindicació del sonar. I avui punxarem 3 temites de 3 personatges que passen per allà. Comença a dir-vos que ve, si no m'equivoco. Digueu que ve, farem... El peixopoies. Sí, per exemple, adivant els peixopoies. No tirarem peixopoies. La setmana que ve farem una petita especial sonar, que ja us explicarem. Fira'm al... Fira'm analiza... Fira'm analiza... Fira'm analiza... Fira'm analiza... A l'Òne George, una dels participants del sonar d'Anguany, que ha entret uns quants singles, aquesta cançó deia Analizer, per tenir el single Analizer, i estem pendents de veure si trobo un disquilo que fa... Pinta molt bé, perquè el que hem sentit ara, ja dic que a partir de singles i epes, doncs és molt guai, i a veure si suposo que el sonar presentaran materials nou. De moment hem pogut sentir, doncs, això, Analizer, que ja és xula. A partir d'ara, no farem això de donar-vos una cançó per pensar. Efectivament... era el Gran Levouski. Ja ens diuen patxats. Hi ha algú patxat que encara no ha vist el Gran Levouski. Bé, no. Tirar el següent tema, Marc, sisplau. ... Estàvem al revés, estàvem punxats i llavors ens estàs punxat. Tens mal que no he dit el que penso d'aquí la directe. Oh, però d'aquí va, d'aquí va, la gent a casa no sap què està passant, però bueno, és que l'Almar que ens està demostrant que és una persona imprescindible en aquest triu. Escolta, que parlem de còmics, sabeu que són fans de Fulgencio Pimentel, alguna vegada us ho hem dit, són fans de la muerte de Fulgencio Pimentel i ara presenten una cosa que volia haver portat aquí al programa, però em mal he deixat a casa. La volia haver portat perquè és una cosa de la qual se'n farà sumament difícil parlar i també perquè ho veiessis tu o Carlos, perquè tu o qui ho fos, perquè ho veiessis, perquè és una autèntica pizarrada absoluta de còmic que es diu Polir, que és el recull de, no sé ben bé què, d'un senyor que es diu Nacho García, és un senyor que va néixer l'any 87 a Llobronjo, un noi jove, que tenia a casa seva tot de material dispers, dibuixos, historietes, coses fetes de tot i algú li ha donat per recopilar-ho i ha convertit d'això en una mena de tomo que és molt raro, una esmiri com esmiri, que aconsegueix que cabregis, sincerament, sí, sí, sí, que t'enfades de veritat mentre estàs llegint, que et sentis absolutament timat, però que al final es converteixi en una autèntica delícia caòtica i anarquica. Sí, és difícil d'explicar i és molt fàcil, a l'hora, eh? Com us dic, és un recull de tonteries que ha dibuixat aquest tio al llarg de la seva vida, de xistes, de dibuixos, amb els quals, no sé si conscientment, bueno, conscientment segur, però no sé amb quin grau de consciència, diguem que fa una crítica super-heavy contra la societat de consum, contra les icones pop i contra tota aquesta moguda. El que fa és copiar dibuixos, calcar coses, fer escritura automàtica, allò que diuen d'agafar un llapis i començar a dibuixar el que ha sortit. Bueno, fer una mica el que li ha sortit de l'Ambardó de Simbrell i s'ha recopilat en aquest totxo que et deixa tot piquet. És que és una autèntica locura, jo sé que m'estic explicant molt ranament. Però això és així, és un senyor que ve dels fancines, o sigui, és un senyor que mai ha estat en un mainstream, per més comptadíssim, sempre ha estat una mica a la vida paral·lela dels còmics, ha sigut una mica un outsider que, de fet, ha treballat al fancine outsider, també ha estat ultra ràdio, li han publicat coses a la cruda, alguns dels fancines més importants d'aquest país, en donant lloc a les barrebasades del Nacho García, que es mou en un àmbit, una mica, entre el còmic i el llibre il·lustrat i la tonteria i la currència i el típic dibuix que fas en una taula de la classe, això em sembla que vaig dir també la setmana passada al Podridro, però no em poses això tan bé, allò que dius que veia dibuixona tonteria, veia fer un gag, veia fer una caricatura del meu profe i diu culo, o veia no sé què. Llavors, com us dic, sura això, una mena de cosa anàrquica, totalment caòtica, que no saps ben bé com prendre-te-la, que no fa gràcia, però a l'hora fa una gràcia que et tires per terra, que està a mig camí entre l'humor de Montsecha de Nui i de Martes i Trece i de Morta de Lloy Filemón i de coses que no fan cap mena de gràcia, i que a més està dibuixat així, doncs, una pàgina amb rotolador, rotolador carioca directament, que dius, però si això és rotolador, que es veu, una altra pàgina amb plasti d'ècords, una altra pàgina a llapis esborrat que es veuen les marques de sota, una amb bolivic que també es veu perfectament, que és un bolivic, o sigui, és l'antisistema fet còmic, per acabar-ho, encara, d'eduar, tant que paradoxa brutal, l'edició de forjació pimentel és absolutament exquisita, o sigui, és un tomo, com sempre, com sempre... Però això t'ha d'anar a preguntar, perquè a mi em fot molta ràbia quan es veuen, per exemple, els extras dels còmics, tu veus un Marvel i acaben 30 pàgines de los bocetos, i estan escanejats i es veu si és un làpid, però nota que és un escàner, i això em fot molt, es veuen els pixels allà, això no passa. Quina és la pregunta? Sí, sí que passa. Ah, m'ha dit això. Justament això. Si la teva pregunta és concretament, si es veuen els pixels de l'escanajat, no. Però és que això jugar a Do It Yourself, jugar a Homemade, jugar a ser una autèntica cosa tal com Raja, com li he sortit aquest tio del cervell a la punta de la mà... Exacte, sí, sí, però això compro, això compro. Sí, sí, sí, és així. Tot el pressa és igual i... No, no, no, exacte, tan tancat, no, no, no, és una xaputza per descontar, del contrari. L'edició de forjació pimentel és absolutament exquisita, és preciosa, és una passada autèntica, però el contingut de dintre és brut, és feista, és una cosa xunga. Però ja et dic, aquest noi, el que busca és el xoc directe, la aconsegueix, busca una mica escandalitzar i ho aconsegueix, però no escandalitzar a base de coses marranes ni de coses violentes, no, simplement de dir, però què és això, què em estava anant aquest tio, què em vol dir? No entenc què em està dient. I acabes el volum i és que l'únic que vols fer és tornar-lo a llegir, perquè és absolutament brutal, és descaxarrant, és una cosa... El voldria haver portat i me l'he deixat a casa per ensenyar-lo i que flipessis una mica. Però en fi, jo, si voleu una mica d'emocions fortes a nivell còmic, de noves sensacions, de coses estranyes i de que us prenguin una mica el pèl, però a l'hora us diuen coses que us remouen la consciència, feu-vos amb aquest polir de Nacho García, perquè indiferents no us deixarà, això segur. Jo la dejo ahí. No m'atreveixo a dir si és molt bo, si és bo, si és... No, molt dolent, per descomptat, que no, és molt bo, però jugant a una altra lliga, jugant a una altra lliga, és d'una altra planta, és marcial, l'album més marcial que s'ha publicat aquest any, seguríssim. Joder. Ara me l'hauràs de passar? Sí, home, ja te'l passaré, ja ho veuràs. Quins dibuixos del son Goku que fa. Tira, Marc. Molt bé, doncs amb aquest còmic has deixat el listó molt alt. I ara voldria fer un petit incís a una secció que de vegades traiem i de vegades no, perquè no cal. Però quan cal val molt la pena, fina en casa. Sí, és que últimament han anat sortint algunes pel·lis, ara que ja el Blu-ray està definitivament assentat o ja comencen a sortir ramastaritzacions i clàssics per aquí i coses per allà. Doncs la Universal ha anat traient westerns, però no ha tret els típics westerns, entre altres coses perquè segurament no siguin seus, però vaja, tipo la diligencia. No, ha anat a buscar doncs... Sí, sí, és Warner, la diligencia. No, això és Universal, per això et dic... Ah, vale, vale, vale, ah, perdó, perdó, perdó, sí, sí. És Warner, la diligencia és Warner. D'acord, d'acord. Doncs per això et dic... Per aquí, a mi m'haurien sacat. Si no l'haurien sacat. Però ha entret una col·lecció amb... No, tampoc són clàssics. Amb westerns dels anys 60-70, i oi, estan traient com a fondo d'ármaris, i estan fent com una mirada molt més amplia del gènere, perquè la gent que intenta revisionar marches forzades, com és mi caso, doncs no passa, doncs això, de Rio Bravo, la diligencia, de pel·lícules com a la copa d'un pino, però et quedes a la superfície del gènere, no? Molina, una mica més enllà. I aquí ho fan sense tirada de cals posidades. Aquí estem parlant, en tot cas, del Clint Eastwood, com a mínim, eh? Ah, bueno, sí, sí, sí. I bé, el mes de maig, em van treure tres, i dic, doncs vamos a hacer un pequeño recorrido por estas tres. Pues, molt bé, em sembla molt bé, perquè el western és el meu gènere preferit, i d'una sensació que és un gènere una mica denostado a nivell de carrere. A nivell de carrere? Ah, de carrere, de carrere. A nivell de carrere, sí, sí, sí, que... Hòstia, no volia... De vegades jo surto al carrer i pregunto quin gènere t'agrada, i em diuen, calla, té imbècil, i... Però t'agusta el western, que m'ha deixat empà, dic, hòstia, que denostado que está el western. Hòstia, jo he pensat jo en la carrera i no sé per què, tio, se me n'ha escrit allà, però... Ah, del carrer. En fi, se m'he demunse l'allà, ho estic una mica espès. En fi, els tres westerns dels que volia parlar els ordenem cronològicament. El primer és l'ataque al carro brindado. És una pel·li del 1967 que va dirigir el Bart Kennedy, el tio que jo conec per sobir el comando, sincerament. No l'has dit massa. Però, bueno, és una pel·li amb el John Wayne i el Kirk Douglas. I juga una mica, doncs, perquè ens fem una idea. Teniu present 8-11? Doncs porteu 8-11 al west i agafeu a uns forajidos que han de trecar un carro hipertècnològic. És a dir, està brindado, ja està, és la tecnologia, i té una gran de metralleta. I necessiten un equip, doncs, amb el especialista en dinamita, el que portarà el carro i tal i qual. I doncs, amb aquest... doncs, barreja de gènere, una mica d'acció, una mica de western pur, una mica de còmic, fan una... Doncs això, ja heu de dir, una revisió al gènere, partint dels clàssics, perquè estem parlant del John Wayne i del Kirk Douglas, dos herois clàssics, sobretot el John Wayne en el món del western, rien-se una mica de si mateixos, oferint una imatge que és alhora, estan superentrats ja en anys i en carn, i tot i així, doncs, oi, ja s'ha campetxat pel home, i van ligant-ho a Celesties i tal. Ojo, el Kirk Douglas va fer westerns guais, també, eh? Sí, sí, tant i tant. És un tio que, bueno, que no s'aconès molt en el terreny del western, com siguis sempre, el va fer de westerns xuls, el perdràs i el llei. Bàsicament és que el Kirk Douglas el coneix per estar viu encara. Sí. És a dir, per què coneixes a Kirk Douglas, perquè sigui viu? Bueno, no, per això cine, sigui viu. Doncs això, però juguen una mica amb la imatge clàssica de l'Heroi, ells són com si no haguessin passat els anys, i tot i així ja els veus intentant pujar-se a cavalls i dient, a ver, Xato, que te cuesta, i ho fan una mica exagerat, fins i tot, i és una pel·li, doncs que t'invita a mirar, tot i no tenir ni puta idea, ni haver nascut a l'època, ni re, a mirar el nostre lògic, el western clàssic, amb una pel·li que igualment és clàssica, però no tant, per dir-ho d'alguna manera, molt guai. Aquesta és una de les primeres pel·lis que us recomanàvem. La següent, dos mules i una mujer. Aquesta, ojo, que és canela en rama, és del 69, i és del Don Segal, el Don Segal d'abans de Jarl el Sucio, i protagonitzada pel Tinizbut, pel Tinizbut d'abans de Jarl el Sucio. Òbviament. Òbviament. És que jo ara està pensant, està fent cronologies al meu cap i... És obvi, no? És que ho dic jo. No, no, és que m'has dejado todo loco. No, però ho dic perquè és important, perquè encara el Tinizbut encara no era la figura del Tinizbut, encara s'estava formant. I aquesta és una de les primeres pel·lis, a Hollywood, ojo, perquè, evidentment, el respecte western ja hi havia, de les primeres pel·lis, amb ell, realment, ja fent l'heroe que després s'ha trascendit, fumant-se un puro i apagant dinamites amb la boca. És una pel·li purament d'acció, en aquest cas, i la que ho protagonitza la Shirley MacLaine, que també és viva, perquè no sé si la Shirley MacLaine, perquè sí, jo viva. Bueno. En fi, amb aquesta pel·li, en canvi, el que es proposa és anar a veure com estaven, doncs, o el que vaig veure jo, vaja, com estaven intentant fer reneixer el western, no?, el western ja estava una mica, ja s'havia dit, una mica tot, i tot i així, doncs, era el moment d'explorar una mica més cap enllà. I aquí busquen, doncs, en personatges estrans, atípics, no són ni herois, ni molt bons, ni la noia és una angelita, ni una angelita d'aquestes que no sap fer res, ni el noi és el típico puro i de sentimentos castos. És una pel·li que busca, doncs, això, fins i tot parla una mica de la societat, tot i està ambientada en el pur western, i amb unes escenes d'acció absolutament acollonants, això que ningú no descarti, és a dir, el don siga, a mi m'agrada bastant com a director, i les pel·lis d'acció que fa molen, i aquesta pel·li té una escena secció, sobretot al final, absolutament gloriosa. Fins i tot diries que estan avançades a la seva època. Aquesta és la segona, i la tercera, i ja definitiva, és Joe Kitt, home, aquesta ja és menor, aquesta ja és de 72, ja, amb el Clint Eastwood, ja, tothom ja coneix una mica qui és el Clint Eastwood, diries que el John és Turges, però està lluny una mica de los 7 magníficos de la gran evasión, és una pel·li, ja dic, és un... Ai, a mi no m'agraden aquestes dues, és bueno, però en tot cas m'agrada la conspiració de desgrilanció. Bueno, també està lluny d'aquesta, aquesta és molt menor, és una pel·li... I el doble de titanes surt al Circa, de les, mira, sí, sí, sí, sí, sí, sí, a la dia ha posat aquí el... Sí, ho dic per això, perquè t'he vist que la poses aquí al lloc, molt bé, està tot lligat, sí, sí. Està tot lligat, està tot lligat, és que per això mola aquesta col·lecció, perquè està tot molt lligat. Sí, està guai. En fi, en aquest cas, el Clint Eastwood, doncs, és un forajido, bueno, és un tio, no recordo per què, però bueno, acaba de sortir de fer condena, arriben uns indis mexicans a reclamar sus tierres, los americanos es dicen que no, i a partir d'aquí comença una búsqueda d'aquest grup de mexicanos que estan assaltant i portant-se pillines descarados. La búsqueda de la capitaneia, el Robert Duval, que també és viu, i ja té les pintes als 82 que té ara mateix. Home, i tant, el padrino ja sortia calvo. Sí, sí, sí, sí, sí. El Robert Duval. Doncs aquí ja t'he definit la papa d'aquesta, de viejo, dius, todavía te quedan 50 anys per arribar. Sí, més guardanta una mica, perquè encara tens camí per davant. Exacte. Doncs aquesta, ja dic, la recomano perquè és una pura comedia d'acció, o sigui, hi ha moments que el clinisboot sembla més el Terence Hill que el clinisboot, duro i duro. Sí, sí, sí. O sigui, aquí acaba fotent mastagots al diestro i siniestro. És una pel·li divertida per completar, diguéssim, però molt entrenyable, l'hora. Molt entrenyable, i amb una figura de l'isboot, doncs que hi ha d'aquestes que molen, molt a veure el clinisboot en su salsa, lejos de debats políticos i mierdes, molt a veure el disparando i con su poncho, i subida una mula o un cabell. El viejo Clint. Sí, la saga continua, per cert. Entre ara mateix el reflet i la Bíblia, que és la segona part de Valor de l'Ei. És a dir, sí, van traient coses, i potser no sé si ens en parlarem o no, però aquestes tres, com a mínim, les volia recomanar. Molt bé, doncs, queden recomanades. Queden molt ràpids. Amb un to que queda qualitè màxima, tio, amulat, això. És que les treuen en Blu-ray, que molt, eh, tio. No, no, no, exacte, exacte. Que tractin bé el gènere. I jo crec que això s'ha de reivindicar, bueno, qualsevol llançament en Blu-ray i guai de cine, una mica més clàssic s'ha de reivindicar, però si són westerns, doncs molt bé, molt maco, tio, molt maco ha quedat això. Hola, doncs... Tira la música, Marc, sisplau. Benvingut. M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament. Bruna, un altre dels presents en aquest sonar, dels que jo penso que són més imperdibles, és un xavalín jove d'aquí a Barcelona, que acaba de treure un segon disc que supera encara el primer, que ja era bo, aquest segon es diu Fence, i aquest tema que hem sentit, es deia Ever After, molt xulo, molt guai. Què fem? Tirem les sèries, potser? Doncs va. El Marc m'està fent que sí, que sí, que el quarto libro de Jodo de Tronos mola molt. Jo ho sabia que és una de les grans enganys de la societat del segle XXI. En fi, estem escoltant la banda sonora, més o menys, de Jodo de Tronos. Però no sé si parlarem de Jodo de Tronos, perquè encara no s'ha acabat, i estic fins als nassos, que tothom hagi parlat del nou episodi de la sèrie, quan la sèrie encara no s'ha acabat, quan el nou episodi encara no ha sortit a Espanya. És a dir, cabrones, què passa? Què passa? Que luego vamos como vamos, eh? En fi, però sí que és veritat que jo vaig veure aquest episodi, i se'n van passar les ganes de veure altres sèries noves, per recomanar o desrecomanar pel fluxo. I vaig dir, oye, tot i que tothom està amb la ment posada amb la gent, amb los stars, los lannisters i la companya, i hi ha una altra sèrie que s'ha acabat recentment, fins i tot aquesta setmana, la porto molt avançada, però encara no l'ha acabat, però ja va ser una hora que la recomanem oficialment, i és Tu Broquels, dos xiques amb blanca. Ja n'havíem parlat, però en fi, alguna vegada. Sí, nuevo clásico. Sí, sí, sí, sí, que jo ho havia de dir. Jo vaig estar renegant d'aquesta sèrie, quan vaig veure l'episodi pilot fa dos anys, i ara estic viciadíssim amb ella, eh? És la única cosa... Mira, pel xarxa alegrà. Bé! Sí, t'atenta. En fi, sí, recomanem Tu Broquels, primer perquè encara no sabeu què és, i és una merda, perquè jo no deixo de parlar amb tothom. És a dir, em trobo a la gent, hola, buenas, me da una T10. Bé, a Tu Broquels! Qui és vostè? M'és igual, ho estic recomanant. Nadia, si n'estic, ja encara no la veieu. En fi, esteu a temps, encara. És la nova sèrie de Michael Patrick King, creador de Sex & City, i Windy Cummings, de la... El to! Creador o productor... Això és del creador de Sex & City, de Sex & New York. Ho he mirat avui a IMDb i ho he flipat. Em sonava aquest nom, però no sé de què. Hòstia! No ho sabies, però... Em sonava Anil Patrick Harris, però no t'he res a veure. Hombre, el doctor Precoth. Un médico Precoth. Exacte. Sí, no direm què més d'aquest tio, no? Un médico Precoth. No sé, que més. Ha fet alguna sèrie, però... No, no, un médico Precoth. Ah, bueno, va fer... Ah, vale, vale. Ja sé per què ho dius, per Starship Troopers, que sortia. No, per tots colgados muy fumados. En fi, el Michael Patrick King és un dels creadors, l'altre és la Windy Cummings, de la que no sé absolutament res, i les protagonistes són la Cat Dennings, la voluminosa Cat Dennings, i la Beth Berres, que són dues noies... Pots tornar-ho a dir? Beth Berres. No sé com es diu. B-E-H-R-E-S. Berres. Ho deixarem amb Berres. I són dues companyes de feina. Una és una noia que no té pasta des del primer moment i que el viu com a cambrera, i l'altra és una filla d'un magnate que es troba de la nit al dia sense un duro, el pare amb la presó, i allà vença de treure les castanyes del foc. I acaben patant un bar de mala mort, doncs, bueno, hi ha un cambrer rus, un cuiner rus, el que es diu... Jonathan Kite, el protagonista de Jonathan Kite, està resentada per un tal Matthew Moy, que és el xino, el Han, i tenen a un negro, el Gareth Morris, que és un negro determinada, que està allà com... Un rus, un xino, un negro, i dues noies. Una Morena, com a moltes tetes, una Morena alta i més plana que una planxada. Un xiste o un anunci de Benet? Doncs sí, doncs... va per aquí la cosa. No, va per aquí. Però sí que és veritat que amb tot això, doncs es crea una sitcom pura i dura, és a dir, amb dos o tres escenaris, com a mucho, i amb risses riures en jaunats, risses enlatades, és a dir, absolutament clàssic en la seva concepció, però molt trancadora, i molt trancadora perquè, primer de tot, hi ha una entreta de mare. Amb xistes absolut... Bueno, jo no sé com es poden fer alguns d'aquests xistes a la telepública. Quin canal és, perdona? CBS? CBS o NFC? Sí, una de les dues, CBS, crec que és. Em sona que és CBS, em sona que és CBS. Sí, sí, sí. Sí, Network. Sí, sí, tenen els estandards de porcades una mica... Ara vaig. Sí, sí, sí. De fet, aquí a cada capítol, és com a mínim la paraula vejaina, com a mínim. I a partir d'aquí ja, anem buscant altres opcions. Sí, com sigui. Que no sigui una aposta que han fet els creadors. Vinga, cada capítol ho tenim, que tenen la paraula vejina. Podria ser, podria ser. Que no hi ve... Podria ser. En tot cas, la veritat és que acaba enganxant des del primer moment. És una sèrie d'aquestes de consumir a velocitat de crucero. La primera temporada està disponible per via legal. Es pot comprar, si voleu, ahir ho dejo. És per veure de 4 en 4. Es pot comprar a la FNAC. Un dia la vaig veure a la FNAC, que l'estaven passant en bucle. Mira, quina risada. En una de aquelles pantalles que tenen, tenen una pantalla per seris i estan posant aquesta sèrie. Ah, que guai. Però doblada segurament... Perdim molt. Segurament doblada. Sí, és veritat. Era doblada. En versió original està molt bé, perquè, a més, tenen unes veus, elles dues, també com ella, la capdénins, té una veu de cascada, que no veig. En tot cas, això, comèdia... Si posa aquesta noia... És cara que dius això de veu de cascada. Vaig dir un dia que aquesta noia no beve ni fuma ni sema de festa. Però... I diu que li posen nerviós la gent que veu i fuma i sema de festa. Però se fa fotos en pelotes amb la webcam. Ah, bueno, és un altre tema. Ah, amigos. Sí. En fi. Vale. Comèdia molt divertida. Comèdia que enganxa. Comèdia políticament correcta, però més incorrecta del que cal esperar amb una sitcom d'aquesta mena, que, a més, la veus, t'entra pels ulls, com si fos un sucedant, que com ho coneixia vostra mare, que ja n'estem farts. Doncs no, aquest és diferent. Canvia. I canvia des del minut 15 del segon episodi, si vols. Per mi és de les grans sorpreses de la temporada. Per mi és la comèdia... La comèdia de l'any de... Com a mínim de les que he vist, havia de compte que a resta de development no acaba d'agafar... Ah, i a mi m'està començant a agradar. Sí? Sí, m'està començant a agradar. He vist el capítol 4, que probablement ho ja has deixat enrere fa temps. No, no, encara no. Què va, què va? No, doncs... Comencem a agafar el 4. És el que em tocaria. Ja veurem si en parlem o no. En tot cas, que deus amb la copla, tu, Brokells, dos xiques amb blanca, de les grans comedies del moment, molt divertida, molt positiva, d'aquestes que te'n vas a dormir amb un riure a la cara, i això sempre està bé. I una mica de porca, que això també està bé. Una mica de porca, sí, sí. Mal parlada. Vale, doncs tu, Brokells, queda recomanada alguna cosa de més de series? No, ja està, ja ho he dit. Ja en parlarem la setmana que ve que s'acaba. La setmana que ve, especial jug de tronos. Bueno, venga, vale. Tira, va. ¿Alguna altra còmica? Vinga, va. Ah, tu te'l avisa tu te'l com, això? Sí. Sí. Sí, no, no. Jo i el meu company que hi ha aquí a la meva dreta. Ah, sí, mira-lo. Sí. Ja no té una... Ah, vale, vale. Em pensava que m'estàs dient que no hi havia ningú que t'ho tira. No, però està complet. Ja no té la vitalitat d'una vegada. Eh! Eh! Joan! Despierta, despierta. Bueno, el meu amic imaginaria jo que hem llegit un còmic aquesta setmana, que ens agraden molt. Que això hi ha un príncipe per a Corina, i això ho s'ha dit. Saps què he vist aquest programa? Jo també. Saps que no veig televisió? Televisió. Digue'm que has vist el pilot sense... I vaig veure... Vam veure a casa. Sí. Mísis Xavi i jo. I Lidl Xavi. Vam veure el pilot d'aquest programa. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. És una persona del pilot d'aquest programa. Molt bé. I de reconeixer que em va fer molt de risa. Molt bé. I de reconeixer que vaig dir mai més. Però en aquell moment em va fer molta risa. Puc fer una cosa? Sí, home, i tant. No, que no самое los escorpions. ¿Que? Es que ha Cut Gallet. No he van arribar... Està territory. Mira, hi ha dues coses en aquesta vida que em fa molta gràcia. Una són els gallecs, tinc un amic gallec que és molt maco i em fa molta gràcia. I una altra cosa són els fans dels escorpions. Jo no puc amb ells, m'encanten, m'encanten. Un dia explicaré una anècdota que vaig tenir a la FNAC quan treballava allà. Va, en fin, ja l'explicaré un dia. Molt bé. Doncs sé que ve tot això. Que havíem de parlar de còmics. Sí, parlem d'una altra novetat de còmics. Aquesta ja purament de mainstream, purament de pijamera, superhéroes en vena. Per tant, a tota l'operació de renovació del contingut de DC, la casa del Superman i el Batman i la Wonder Woman. I es tracta d'una cosa que es diu Tierra 2. És un projecte que ha començat James Robinson amb la ciutat de Nicolò Scott als llapisos. I se centra en aquesta Tierra 2, que és un lloc comú... bueno, sí, un lloc. És que és un lloc en realitat. És un lloc comú, però a mi m'és un lloc. En els còmics de DC. És aquest univers paral·lel que dona lloc a tota aquesta fau de superhéroes del que es diu la Golden Age, l'edat d'euro dels superhéroes, que són aquells superes dels anys 40, els superhéroes clàssics. Aquell primer flash, aquell primer... Con el gorrito ese de Calceso. Exacte, el flash que duia una pelangana al cap. Portava una pelangana al cap. I l'internaver del Green Lantern, primer Green Lantern, aquell que anava amb aquella capa. Tota aquella fauna de superhéroes que es van quedar una miqueta desfasats a nivell gràfic, el que van fer els senyors de DC van ser... Van ser dir, bueno, doncs mira, els posem en una mena de Tierra 2, una terra paral·lela, que allà hi viuen allà, existeixen allà. Llavors, algunes incarnacions de la JSA, la Sociedat de la Justícia, no confondran en la Liga de la Justícia. I s'ha explicat tot. La JSA és l'associació que hi ha a la Sociedat de la Justícia, que està composada per superherois una mica més clàssics. Llavors, el que ha fet el Jim Robinson és tornar a reformular tot aquest univers, intentar-lo fer una mena de l'últimet, posar-lo al dia, i tornar a escriure els orígens d'aquests superherois clàssics, concretament del flash, de moment hem vist el flash, hem vist a Green Lantern, i hem vist a Hawkel i a l'Atomo, en aquest primer volum que es publicarà de FFEC, per cert, és un volum que recopila els quatre primers números de la sèrie. En aquests quatre primers números, a reformulen els orígens d'aquests supers, algun d'aquestes reformulacions no exenta, de polèmica, perquè hi ha un d'ells concretament Green Lantern, que és homosexual. Això és com... Canyàos, canyàos, què vols, Ricky Martin? Què diràs, Ricky Martin? Soy gay. I ja està. No, és com Green Lantern, soy gay. Y vas con mayas de color verde. Fins i tot a la versió pel·lículera, Ryan Reynolds és la persona... Bueno, doncs, finalment, obertament, el Green Lantern de la Tirradors, el Green Lantern clàssic, segon James Robinson, és homosexual, cosa que penso que no hagués anat cap mena de polèmica aquí, però, bueno, ha estat un enxasaba com són, i, bueno, mira, no sé si ha hablado mucho de este tema. És un dels petits canvis que introduïa el James Robinson, però, bueno, al cap i a la feina, el que em porta és que el tio sap anar-hi bé. A més, és un clàssic de la història dels còmics, el Robinson, perquè és un tio que va crear aquell còmic que es deia Sturman, que és bastant clàssic, també, del còmic superheròic, una mica al marge de Marvel i de fer. També va estar treballant a la JSA, o sigui que el tio ja sap d'aquest parla, ha fet... té alguna cosa a passar amb Superman, és un tio que ens sap molt de tot aquest univers superheròic, i que explica molt bé, que és un tio molt d'olfacte per les aventures més comercials, i més trapidants, i més de... Bé, llegir, fer lectures lleugeretes, però que no et deixen amb aquell poso de què d'on té i a què d'on és. No, al contrari, són còmics ben parits, ben fets, essencialment, ben dibuixats per Nicol Escott, que té un dibuix, doncs, una mica de funcional, i bastant... bastant encuadrat en el que es farà a DC. És un tio que casa bastant amb... Ui, tio, tio, ara, no sé si és un dibuixant o una dibuixant. No, és que no coneixia Nicol Escott. No coneixerà l'or de Fluxo haciendo amigos. Sí, bueno, Nicol Escott s'enquadra aquest personatge a tota la línia, una mica de dibuixant a DC, que no destaquen, però tampoc fan una mala feina. Bueno, és una angoedat de còmics superheroi, que començarà mateix, que us podeu enganxar a partir d'aquest primer volum, que s'ha dit... Em sembla que és una angoedat d'en Matx, si no recordo malament, i que a la dita de F.C., ja sabeu, nosaltres... Bueno, entre tota la maranya de còmics superheròics que s'ha dit cada mes, doncs us en recomano alguns que estan millor, doncs, bueno, aquest podria formar part d'aquest sac. No té res a veure amb el Tirredós que parlàvem en la bossa 9. O sigui, la bossa 9 mentre estàvem en Off-Ire. Sí, tu comentaves de la Tirredós que va fer el James... El gran Morrisson, amb el Frank Whiteley. Bueno, sí, és la mateixa Tirredós, però no és la mateixa història, diguem-ne. Són coses diferents. També és molt recomanable, si us ho voleu pillat. Aquesta és la passada, que ell és la JLA. Crec que era el Batman Bueno i el Batman Malo, el Superman Bueno i el Superman Malo. Exacte. Aquest comença amb JLA no ha explicat res de l'argument. En realitat, comença la història enganxant amb alguns esdeveniments que ja han passat en el univers de F, i comença el còmic amb un Batman, un Superman i una Wonder Woman que moren. Llavors, sí, sí, bueno, és la Tirredós, no passa res. És una realitat paral·lela, no passa res. Llavors, prenen el relleu aquests nous superherois que, paradoxalment, són els que agafen el relleu aquests els antics en els nous. Recomanable, de veritat, molt xulo. Vols afegir alguna cosa, també? O ens anem a convidar en un dels temes... El tercer és veritat? Sí, en un dels artistes que passaran pel sonar, primavera sonar, d'aquest any a partir del cap de setmana. Nicolas Jar Space is only noise, if you can see. Temazo de un discazo. Ens acomidem, Carlos, acomidem moltíssimes gràcies. Xavi Rodan, moltes de res. Per tant, moltes gràcies. I Pere Marc Arnau, també com... Arnau Pere Marc, gràcies per fer tot això i fer-ho gratis, Marc. I per ser tan guapo i també em planten. I sobretot gràcies a vosaltres per estar a l'altra banda. Us esperàvem la setmana que ve. Adiós. Si us venen, vagi bé. Come and always, always, always, always have you... Have you always, always, always, always, always... Have you been this way all the time? For where were you always trying to get here with me? Ara escoltes pràlies d'esper Sintounis pràlies d'esper La ràbia se'n just Durant la vuit, un u, ràdio d'un espèr. Durant la vuit, un u, ràdio d'un espèr. Durant la vuit, un u. Convic, convic, convic. Convic, convic, music, music. And you know where you're from, I see you whining and grinding up on the floor. I know you see me looking at you and you already know I wanna love you. You already know I wanna love you. You already know, girl. Money in the air, ass mofield. Grab you by your cotel, ticket to the motel, wholesale. Don't tell, won't tell. Baby say I don't talk dog, but she told on me. Oh well, take a picture with me, what the flick gon' do. Baby stick to me, and I'ma stick on you, if you pick me.