Condensador de Fluzo del 13/6/2013

... Ara escoltes ràdio d'esperr, Centonitzes la ràdio d'esperr, A la ràdio de Sant Just durant de fruit com tu. Al condensador de fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. El just a la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anaven a ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un munt d'aquests greus més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse a Madrid. Pots quedar crucificat a perrida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda, de 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història, o el que passa a l'Extrarradi, també parlem de televisió, esports, bandes, sonores, ofensitut, notícies positives. Cada setmana connectem amb el que és el de joves de Sant Just, amb un caràcara amb les de segon d'Eso, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim unes tecnologies, videojocs, llibres i gent de concés al cinema. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrenia. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara. Tu? Potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org No, per res, sinó perquè... Queda com a fe, és com a fello. Ja molt, això. Abans entraven tard, perquè teníem un programa que venia abans. Ara no hi ha res, però tot això hi entrem tard, perquè som-ho així. A sí, de sobraus. Bueno, perquè estàvem acabant de perfilar el guió, perquè fos el millor possible... I per filar vos dium, primí. Vale. Per filar. Deixem-ho per filar. Hola, tothom. 8 i 4 minuts ràdio d'Esvern, el condensador, benvinguts a aquest programa... Ai, perdó, és que sento fatal. El penúltim programa... Ho podem dir ja o no? La tan fotada. Benvinguts al condensador de Pluzo, un programa... Ui, ui, què he fet, ja? Que parlada, ja veus? Carme. No la Carme, que és la companya, no. Carme, el tuyo... Va, Carme, el mal Carme. Bueno, doncs això, què tal? La setmana ve? Jo sóc Carlo, sí, jo sóc Carlo, ja com ve, és veritat, i tu ets el Xavi Roldán, oi? Correcte, el que vista i calça. I avui no presentarem el tècnic de sou, perquè ens ha dit d'una manera que ens ha indignat una mica. Ens ha fet mal. Ens ha fet mal. Tu t'agrada que et digui rateta, i no t'ha dit així, i a mi m'agrada que em digui profiterol, i tampoc m'ha dit així. O sigui, que estem enfadats amb el Marc. Però bueno, escolta, si ens pot putejar algun programa, aquest és el Marc, eh? M'has reclusat. Doncs això és el condensador de flut, és el penúltim programa de la temporada, però tot així potser hi ha gent que encara no sàpiga que això va de còmics, de series, llibres, de música, de tele, de cine, i crec que ja està, no sé què m'he sentit. No sé, explica un xiste. No, un xiste, no, un xiste, no. Pute un xiste? No, no, no, no. És fàtil als públics, però és terrible. És per a tots els públics, però és terrible, de qualitat, de qualitat monística. Un xiste i tirem les següents cançons sense dir res. Per evitar moments d'incomoditat, no? Sí. Vinga, doncs explica, va. Com es diu el germà net del Bruce Willis? Com es diu el germà net del Bruce Willis? Que vén Willis. Que vén Willis. Bona, bona, som-hi, vinga, arranquem aquest programa que no acaba de arrancar. Sí, bueno, no sé, ho intentem. Arranca-lo, por Dios, però no acabem de funcionar. És que estem com a platanar, us fa molta calor, ens heu d'entendre. Per servir pregunta del Carlos, que et linava tot, si ens ho voleu dibusar altres, què tal us va tot, com us va la vida? No sé si heu tingut recientment piedres en el riñón, o si us ha agradat alguna pel·lícula. Ens podeu trucar per telèfon el 9337... 300... 300, 2, 3, 6, 1. És el telèfon de la ràdio. Us agafarà el telèfon una secretària que tenim, que és Maquíssima. És una senyora de 85 anys, que és una persona superencantadora, que ens fa Braunis de Maria. Jo no els vull, perquè jo no... Va xiule'n el pobre, mira't, també. Sí. Què li sucedrà, no? Què li està passant? El pobre. Doncs si voleu sentir a la senyora Filomena, truqueu el 9332661 i ens explicau el que voleu. Si no, envia pàgina web www.3bdobles.radiosband.com doncs teniu un xat estupendo, lustroso i fantàstic, on us doneu dalt, totalment gratis. De fet, ni siquiera has d'assistir. Una mica sí que us heu de registrar, no? Sí, t'has de registrar, però vamos. Totalment gratis, total garantia d'evolució. Doncs i ens dieu el que vulgueu. I si no, mentrestant, si no ho dieu vosaltres coses, doncs les diem nosaltres. Per tant, hem de parlar-vos d'una de les novetats comiqueres de la mà de la cúpula, que no és la primera novetat interessant que us expliquem darrerament de l'editorial, perquè fa la setmana passada fa dues setmanes em sembla que va ser, vam parlar d'aquell atajós, aquell rehabilitatori que titava la cúpula, del Martí Riera. Doncs ara mateix portem no una, sinó dues novetats de la cúpula. Molt bé, molt bé. Deixareu que comences tu. Hola. El nen de la llei d'un còmic. Molt bé, molt bé, em sembla estupendo. Doncs el primer de la carregolló és una cosa que es diu tant que qualsevol més o menys fan del còmic dels anys 90 s'haurà d'aquell, estem parlant, és aquest personatge mítiquíssim, creat en una feia gairebé 20 anys, o més, no, fa més de 20 anys. A principis dels 90, per Jimmy Hullett i Alan Martin, dos autors britànics, a la Martina era el guionista, i el Jimmy Hullett era el dibuixant que és, per mi, qui li va donar l'autèntic caràcter en aquest personatge, que a Jimmy Hullett, darrerament, bueno, darrerament of, hi ha uns conseñets, s'ha fet més conegut per ser una de les mentes pensantes darrere de Coriles, aquell grup de dibuixants amb imatges que lidera Damon Alvin, de Blur, i que ha dibuixat aquest senyor, el Jimmy Hullett, qui va dissenyar tots els ninotets aquests, els monetes d'ombis. No són monetes d'ombis, però sí, eh? Sí que vindrien a ser com uns monetes d'ombis. Qui conegui Coriles, ja sabrà una mica quin és l'estil del Hullett, és un estil així, una mica, jo diria, que era bé grafitero, d'estrit art, aquest art, així, doncs, una mica, que et tira cap al cartoon, cap a la caricatura, i que sembla molt modern, és un còmic ja concretament tan greu, que tu el pots agafar, el pots pujar, ja dius, hostia, té un toque que encara es manté d'una manera bastant modern. El que ha fet la cúpula és reeditar un dels arts argumentals, un que es diu l'Audicéa, esperem que vinguin més després d'aquest, que és un dels dos arts argumentals que es van publicar després que Tangel tingués la seva propia aventura al cine. Van fer una pel·li? Sí, sí, d'això em sona de mi, és el còmic, no. Una pel·li xunga, sí. No, no, és xunga, no. És lo siguiente. La pel·li que vam fer als anys 90, l'any 94 em sembla que devia ser que la protagonitzava l'Oripeti, feia de Tangel, i, en fi, bueno, hi haurà gent que li agradarà, i tampoc les vull acolpar, com l'objeto de culto, una mica, de si vols, de culto trash. Tota infància viene marcada por unes pelis. Sí, però jo aquesta pel·li, quan la vaig veure, devia tenir 12 anys, i no em va marcar per a mal. Era una mica l'acorda d'aquesta mena de cine pretendidament espectàculo que també tenia altres exemples, com Cool World, recordes aquella pel·li? Sempre m'agrada removerar aquesta pel·li. Cool World, una rubia entre dos mundos. Era l'equip massinger que es feia de buixos animats i sortia al Brad Pitt. Aquí posem, en aquest món, posem la pel·li del Super Mario o no? Sí, per què no? No n'hi cago, crec que la pel·li del Super Mario era ja directament trash. O sigui, ja... Tu creus que tenim fulles d'aquella pel·li? Sí, oi? Lamentable. Bueno, doncs... Mira, estic parlant més d'aquella pel·li, que d'això. Afortunadament, el còmic és molt més guai que la pel·li. Està molt més lograt. I la gràcia d'aquest còmic és que la tanquei el ve precisament d'aquella aventura i comença el còmic que està abandonada totalment. S'ha deixat. És una noia que s'ha deixat. Està obesa. I és una pusilània més festigosa. És un còmic de la renda que li dona la pel·lícula. Llavors, es veu obligada a tornar una mica a su... a su pàtria per salvar el seu amic, perquè ha sigut... Caidó les garras de un malèfic productor de Hollywood, que també se'l vol enportar cap a la d'Oscaró. Llavors, el que es veu obligada és posar-se una altra cop en forma i agafar el seu estimadíssim tanque i tornar a les endades. És un còmic, és un... com us diem, és un arc argumental de l'any 95 que hi ha, i és un còmic molt punquí, molt salvatge, molt anàrquic, molt divertit, extremadament divertit, d'aquests que entres en aquesta aspirada, en aquest món de barbassades i d'animalades, i no en pots sortir. No en pots parar de riure, perquè la veritat és que és molt escatològic, però està tot tractat des d'un prisma humorístic bastant important, bastant desmadrat i bastant xungó a nivell de violència i d'acció. O sigui, còmic purament d'anys 90, allò que es feia els anys 90, que tothom es va flipar amb els còmics sobretot, però amb un cachondeo amb un cachondeo molt important i amb un toquet, de distòpia, de ciència ficció, de bèstia i cazurra, una mica, mad maxera, que es disfruta molt i que ja us dic, espero, que la cúpula torni a editar més material que es va editar aquí en aquest país de la mà del Vívor, fa un fotiment d'anys i que ara seria un bon moment per rascatar-ho, suposo que dependeran de les vendes, si els voleu recolzar i si voleu que s'hagi dit més tangel compreu l'autícia, que és com es diu, el volum, i jo garanteixo un moment de desparrami, de despatarre, bastant important. Hòstia, tu et garanties, eh? Tu garanteixes moltes coses, eh, aquest programa? Sempre. Sí, sí, també. Si no, per què? No, no, t'aclaro, t'aclaro. T'aclaro un cançó, t'ho deixem la garantia aquí, en el aire. Calla, tonto, que em toca parlar a mi un altre cop. Què dius? Però si et toca parlar de sèries, si parlo jo de sèries sempre. Sí, però avui... Mira, estem també punquis nosaltres i hem decidit, pues, tirar-ho tot en l'aire. Jo parlaria d'una estona de sèries, però tu juro que no me'n recordava, jo estava esperant. Bueno, ja pensava, ja et parlo, és quan vulgui parlar. Això és que no t'ha enviat el guió, potser. Eh... pues sí que no me l'ha enviat. Jo juraria que sí, però potser sí. Jo també juraria que sí, però no... A la part del guió no la tenia la safata d'endrada, però sóc capaç d'haver-la esborrat en un atac de, no sé, del Denver, del que tinc. Doncs va, sí, una sèrie. És que hi ha una sèrie que fa dies que volia recomanar, i... bueno, la gent propera ja n'està fent una mica fins als nassos que els parli d'aquesta sèrie, i dic, vinga, vaig a certificar-ho via ràdio, i així que ja n'estic fins als collons, tota Catalunya, que és... que és la gent que ens escolta, tot Catalunya. I Bèlgica. I Bèlgica. Tota Catalunya i part de Bèlgica. És una sèrie que es diu Nathan For You, ahir és nada, que... com ho explico? És una falsa... és una falsa realitat, és la història d'aquest Nathan, que es dedica a anar per negocis, hipotecnicament reals, bueno, botquetes i negocis així, i als arregles de la vida. És un realista estip d'oig, saps això? Sí, com un PSI en la cocina. Exacte, exacte. Exacte, llavors, el tio va amb idees brillants, doncs arreglar-los la papaleta. Idees brillants, bueno, no sé, si són brillants, sempre totes es caracteritzen per ser una idea, diguem, més gran que el propi problema. És a dir, sempre es complica més la cosa de l'oficial, que és el problema, de l'octubre, però és igual, el tio està allà, no? Aquest, el Nathan, és... un noi que es diu Nathan Fielder, que és un humorista canadenc, que segons la segonsresa de la capçalera de la sèrie, es va graduar en algunes de les millors universitats canadenques fritela, amb notes... No, no, amb notes, doncs, amb vagables com un BMAS, un C, un C, C+, alguna A, tenia... El tio diu, eh?, a la capçalera, diu, soc Nathan Fielder, i m'he graduat en les mejores universitats canadienses amb unes notes envidiables, i llavors surten aquestes notes. O sigui, un tio preparat, un tio, un emprener un tio gran. I llavors, el que fa és això, doncs, es dedica a fer aquest programa Covid-descentral, que va, doncs, salvar-li la declaració de treballar les castanyes del foc a una vengenera, a una botiga de gelats, que els recomana que facin un gelat de caca, jo ho vaig explicar una vegada, o a una granja que els diu que per promocionar la seva... una granja d'aquestes de familiars, on poden els nens, els gràcies, els animals, els diu, el que heu de fer és un vídeo viral, d'un porquet que salva a un bé que ha gaiut en un lloc. Sí, i llavors ha de muntar el tio, tot el pitjós tio, per aconseguir que hi ha un porquet, perquè clar, està molt bé fer-ho amb un vídeo viral, però és més difícil fer-lo. I va, això, la sèrie, ja està, són 8 capítolets, que, a més, Covid-descentral, fins fa unes setmanetes, 20 minuts d'ets que es passen de conya, i jo he de dir que és una de les sèries amb les que més m'he rigut, a carcajada la tiente, aquesta temporada. Si us mola una mica el rotllo, així, m'he t'afectici, les autoconyes, i tota aquesta comèdia una mica desconcertant, jo crec que us pot molar, si sou més de 6, com si de coses així, tampoc cal que li doni una oportunitat, però si no, jo diria que ho faci jo, de veritat, he arribat a les cullones molt. M'estàs dient que Diofes un pas o massa allà, ja. El tio és que ho podria ser. Sí, el tio és que ho podria ser, però encara més xungos. Sí, sí, ara no té el posó, realment, no té el posó, diguem, dramàtic humà que té. Diofes és la tuntaria feta sèrie, però és molt divertida, és molt hilarant. I de veritat que m'he arribat a les cullones bé, amb el Nathan Fielder. Doncs la que jo volia recomanar ara no es taniraran. Perquè tens un dramón, que te mueres. No, tampoc és un dramón, no? De fet no és ni una cosa ni l'altra, però està molt bé. A mi és de la sèrie que m'ha agradat. Va començar abans d'ahir, i ja em portem amb el dequesta nit 3 capítols, és una d'aquestes que surt més o menys a diari. Es diu Dates, acaba de... Va començar abans d'ahir, avui fa el tercer. Sí, perquè ahir va fer el segon. És una sèrie més o menys a diari, no? És una sèrie diària. Bueno, però potser, sí, potser divendres paren i dissabte també. Llavors dius, ah, ja no és diària, ja és... Bé, exacte, però que és molt senzilla. S'ha d'anar en una sèrie diària, oi? Sí, sí, sí. Rollo Intritman. Sí, jo he pensat més en la Riera. Però bueno, també podria ser Intritman. Sí, sí, perfectament. També, però és molt curiós, és una sèrie que emetla el Channel 4 allà en OK. I que bàsicament es basa en una sèrie de dates de cites, de cites, ja està, a cada capítol hi ha un parell d'actors que queden i xerren. Oh, que xulo, i llavors d'un capítol a l'altre són diferents actors. Que no tenen res a veure. Sembla ser perquè he llegit que un actriu del primer capítol torna a la tercera però no sé ni si fa el mateix paper o si és una altra cita o si és una altra història, no sé. Però de moment la història és aquesta. A cada capítol hi ha una quedada. I en aquesta quedada, doncs... El primer són 24 minuts que passen sempre a dins d'un bar. I sempre amb els dos actors asseguts a una taula i xerren i tomant un whisky co i sempre en una taula. Posant en escena mínima. Sí, només hi ha puntuals sortides justificades però el grup, diguéssim 22, 24 minuts, són realmente asseguts a una taula. O sigui, és una sèrie purament dialogada i purament de construcció de personatges. Exacte, i purament d'això. Com un intriment. Sí, sí, ja ho has definit però bé. Era important comptar amb actors interessants. De moment jo he pogut veure només el primer i el primer surt la Ona Chaplin, aquesta noia de debajo de tronos. I Will Mallor. De la filla de la Giraldín Chaplin. O fins i tot una... Sí, jo penso sempre que és de Nieta però potser està una generació. Perquè la Giraldín Chaplin és molt gran, ja. Però la Giraldín Chaplin sempre li ha anat a la marxa. Sí, potser sí. S'assembla bastant. És una noia... Deu comptar 20 pocs anys. Sí, sí. Una Chaplin, quina relació té amb Giraldín Chaplin i amb Charles Chaplin? Exacte. Si es pot llegir, si no es pot dir en directe, no... Va bé, va bé. I qui més surt? De moment sí, el primer capítol és la Ona Chaplin i el Will Mallor de Broadbanks. Aquella sèrie que va sortir a Anglaterra també fa relativament poc. Era, crec, històrica. Sí, una de les històriques. En fi, ho fan francament bé, et creus els personatges, et creus els guions, els guions estan tractats de manera d'intentar no caure mai en el cliché i fer-ho tot hiperrealista. Acaba colant, la realització és gairebé mínima, però ja veus aquells típics moviments de càmera. Saps aquells que dius? Sí, però un poc s'està movient. I per què s'està movient? Perquè està molt ben fet. És una sèrie ben pensada, ben planificada. L'ha creat el creador d'esquins, que ja esquins ja anaven una mica per aquest esquí. Doncs jo recomano aquesta. Mira, pel xat ens diuen una xaplina és filla de geraldín i neta d'una. O sigui, és filla de la seva mare, però neta de si mateixa. Veus que havia d'anar rara? Sí, està bé. Doncs dates, Channel 4, a Diari i Nathan For You com a dissentral. Has vist? Doncs mira, he tingut dues sèries per anar avallant aquest estiu. Nathan For You en nits tontes i dates, com nits, una mica menys tontes, però que estan molt xules les dues. Què fem, diríem alguna cosa especial? Sí, a veure, ja que esteu més o menys ja aneu entrant, ja... El xat s'hi pega empatat, és un xat per entrar. A veure si encerteu el clip secret que surt a continuació. Bueno, algun dia ens explicaràs d'on treus aquests... Tants. Sí, me vienen a la mente. És curiós, perquè aquesta pel·li, amb el temps s'ha anat oblidant bastant. Però tu ja saps quina és, no? Si s'apegués quina és, et diria que sí o no, però no en tinc ni idea, no has estat escoltant. Pots tornar-ho a posar un altre cop al principi del xat, eh? No, Marc, que té bé o venir. La música, al final, és una gran pista per la música... Sí, sí, per la música... Em sembla que sí que ho sé. Sí, doncs això. Una pel·li que va quedar... Digues? Què dius, Marc? Què dius, Marc? Que la digui? Ah, era pel xat. Digue'm, Marc. Vinga, és el teu moment, digue'm una antena, va. Marc, vinga, per l'últim programa de la temporada. Valiente. Digues alguna cosa. Que escolti, tio. Això ho ha dit ell, no jo. Doncs això, una pel·li que amb el temps s'ha ido... Olvidant un poco. Sí, sí, és la que penso. Exacte, això és el que em demano dir. Si és la que penso, a mi em sembla un pel... pelin sobrevalorada, però... De fet, una mica bastant. Tot i no ser dolenta. Però el que sí que crec que està fora de tot dubte és, per mi, la interpretació de l'home que protagonitzava aquesta sèrie. Aquesta escena. Si us voleu pensar que tirem una música mentre estan. Sí, per exemple. Vinga. Sí, deixem això, Marc. Comença el sonar, avui. I, demà, mateix divendres, tenim... els putos amos. Esto és así. En directe, farem un petit espai especial. Carafwork, avui, el programa, 3 temes. Gràcies, Marc. Gràcies, Marc. Gràcies, Marc. Gràcies, Marc. Gràcies, Marc. Ja t'ho has muntat, ja t'ho he работat. Program just to do, any finger what has to do. He has a robot. He has a robot. He has a robot. He functioned automatic, and we are dancing, it can hit. We are the robots. We are the robots. Ja t'ho has muntat, ja t'ho he работat. We are the robots. We are the robots. We are the robots. We are the robots. We are the robots. We are the robots. Ja t'ho has muntat, ja t'ho has muntat. Ja t'ho has volgut. Ja t'ho has volgut, ja t'ho ha volgut. Ja t'ho has volgut, ja t'ho ha volgut. Ja t'ho ha fet, ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet, ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet, ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet, ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet. Ja t'ho ha fet.